Mare de Deu del Lledó - Historial de revisions

Xavier en 13:33 10 març 2025

2025-03-10T13:33:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:33 10 març 2025
Llínea 3:		Llínea 3:

	L'iglésia catòlica celebra la seua festivitat el primer fi de semana del més de [[maig]], i és venerada en la [[Basílica del Lledó]].		L'iglésia catòlica celebra la seua festivitat el primer fi de semana del més de [[maig]], i és venerada en la [[Basílica del Lledó]].

			{{Cita\|Siga llum i auxiliadora del poble de Castelló, de l'amor nostre Senyora, Mare de Deu del Lledó}}

	== Història ==		== Història ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-07-25T11:32:07Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 11:32 25 jul 2024
Llínea 244:		Llínea 244:
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Virgen_del_Lled%C3%B3 Mare de Deu del Lledó en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Virgen_del_Lled%C3%B3 Mare de Deu del Lledó en Wikipedia]
	* [https://obsegorbecastellon.es/mas-de-130-actos-para-conmemorar-el-centenario-de-la-coronacion-de-la-virgen-del-lledo/ Más de 130 actos para conmemorar el Centenario de la Coronación de la Virgen del Lledó - Pàgina web del Bisbat Sogorp-Castelló]		* [https://obsegorbecastellon.es/mas-de-130-actos-para-conmemorar-el-centenario-de-la-coronacion-de-la-virgen-del-lledo/ Más de 130 actos para conmemorar el Centenario de la Coronación de la Virgen del Lledó - Pàgina web del Bisbat Sogorp-Castelló]
			* [https://www.culturavalenciana.es/centenari-de-la-coronacio/ Centenari de la Coronació - [[Xavier Gimeno i Alonso]] - Cultura Valenciana]

	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]

Xavier: /* Vore també */

2024-05-24T16:40:17Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 24 maig 2024
Llínea 223:		Llínea 223:
	== Vore també ==		== Vore també ==

			* [[Santa Troballa]]
	* [[Basílica del Lledó]]		* [[Basílica del Lledó]]
	* [[Perot de Granyana]]		* [[Perot de Granyana]]

Xavier: /* Història */

2024-05-24T16:34:47Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 24 maig 2024
Llínea 6:		Llínea 6:
	== Història ==		== Història ==

	Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any [[1366]] mentres un llaurador nomenat [[Perot de Granyana]] llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un [[lledoner]], baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de ''Lledó'', sent el frut de l'arbre. El fet se coneix com la Santa Troballa.		Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any [[1366]] mentres un llaurador nomenat [[Perot de Granyana]] llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un [[lledoner]], baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de ''Lledó'', sent el frut de l'arbre. El fet se coneix com la [[Santa Troballa]].

	En l'any [[1375]] el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII ([[1579]]), Clement XI ([[1702]]), [[Pio XI]] ([[1922]]), [[Joan XXIII]] ([[1961]]), [[Pau VI]] ([[1966]]) i finalment l'últim [[Papa]], [[Benet XVI]], qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any [[2008]].		En l'any [[1375]] el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII ([[1579]]), Clement XI ([[1702]]), [[Pio XI]] ([[1922]]), [[Joan XXIII]] ([[1961]]), [[Pau VI]] ([[1966]]) i finalment l'últim [[Papa]], [[Benet XVI]], qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any [[2008]].

Xavier: /* Història */

2024-05-24T16:33:07Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 16:33 24 maig 2024
Llínea 6:		Llínea 6:
	== Història ==		== Història ==

	Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any [[1366]] mentres un llaurador nomenat [[Perot de Granyana]] llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un lledoner, baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de ''Lledó'', sent el frut de l'arbre. El fet se coneix com la Santa Troballa.		Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any [[1366]] mentres un llaurador nomenat [[Perot de Granyana]] llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un [[lledoner]], baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de ''Lledó'', sent el frut de l'arbre. El fet se coneix com la Santa Troballa.

	En l'any [[1375]] el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII ([[1579]]), Clement XI ([[1702]]), [[Pio XI]] ([[1922]]), [[Joan XXIII]] ([[1961]]), [[Pau VI]] ([[1966]]) i finalment l'últim [[Papa]], [[Benet XVI]], qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any [[2008]].		En l'any [[1375]] el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII ([[1579]]), Clement XI ([[1702]]), [[Pio XI]] ([[1922]]), [[Joan XXIII]] ([[1961]]), [[Pau VI]] ([[1966]]) i finalment l'últim [[Papa]], [[Benet XVI]], qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any [[2008]].

Xavier: /* Image venerada */

2024-05-24T16:31:57Z

Image venerada

← Revisió anterior		Revisió de 16:31 24 maig 2024
Llínea 21:		Llínea 21:
	== Image venerada ==		== Image venerada ==
	[[Image:Basílica de la Mare de Deu del Lledó, Castelló.JPG\|thumb\|200px\|La [[Basílica del Lledó]], temple en el que es venera l'image]]		[[Image:Basílica de la Mare de Deu del Lledó, Castelló.JPG\|thumb\|200px\|La [[Basílica del Lledó]], temple en el que es venera l'image]]
	La Mare de Deu del Lledó, és una chicoteta image mariana d'alabastre que [[Perot de Granyana]] va trobar mentres llaurava als peus d'un lledoner en [[1366]].		La Mare de Deu del Lledó, és una chicoteta image mariana d'alabastre que [[Perot de Granyana]] va trobar mentres llaurava als peus d'un [[lledoner]] en l'any [[1366]].

	La figureta era de reduïdes dimensions (6 centímetros aproximadament) i estava mutilada a l'altura de les caderes. Els braços estaven creuats sobre el pit.		La figureta era de reduïdes dimensions (6 centímetros aproximadament) i estava mutilada a l'altura de les caderes. Els braços estaven creuats sobre el pit.

Xavier: /* Centenari de la Coronació (1924-2024) */

2024-05-14T11:54:49Z

Centenari de la Coronació (1924-2024)

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 14 maig 2024
Llínea 219:		Llínea 219:
	El 4 de maig de l'any [[1924]] la ciutat de Castelló coronava solemnement a la seua Patrona, la Verge del Lledó. Sa Santitat, el Papa Pio XI, autorisà en l'abril de l'any anterior esta Coronació Pontificia i Canònica, causant la notícia una gran alegria entre els castellonencs que es prepararen per a oferir les millors festes en honor a la Mare de Deu. El lloc elegit per a la Coronació fon la [[Plaça de l'Independència (Castelló)\|plaça de l'Independència]] i per a recordar eixe fet es construí la famosa [[La Farola (Castelló)\|Farola]] que està situada en el centre d'eixa plaça.		El 4 de maig de l'any [[1924]] la ciutat de Castelló coronava solemnement a la seua Patrona, la Verge del Lledó. Sa Santitat, el Papa Pio XI, autorisà en l'abril de l'any anterior esta Coronació Pontificia i Canònica, causant la notícia una gran alegria entre els castellonencs que es prepararen per a oferir les millors festes en honor a la Mare de Deu. El lloc elegit per a la Coronació fon la [[Plaça de l'Independència (Castelló)\|plaça de l'Independència]] i per a recordar eixe fet es construí la famosa [[La Farola (Castelló)\|Farola]] que està situada en el centre d'eixa plaça.

	Durant l'abril i maig de l'any [[2024]], en la celebració del seu centenari, es realisaren tota classe d'actes -de caràcter religiós, social, folclòric i cultural-, i la Patrona visità totes les parròquies de la ciutat. En l'exposició, celebrada en l'edifici nomenat [[Aules de la Llatinitat (Castelló)\|Aules de la Llatinitat, actual edifici de Cultura de la Diputació de Castelló]] es podien contemplar els Mants del Centenari de la Coronació confeccionats per un taller sevillà i pagats per subscripció popular. També en eixa exposició es proyectà la película de 1924 que mostrava els principals actes de la Coronació de la Mare de Deu del Lledó, realisada pel cineaste valencià Juan Andreu Moragas (1900-1965) que es desplaçà a Castelló per a filmar les festes. La película fon localisada en els fondos de la Filmoteca ~~Española~~ de Madrit i recuperada pel la Real Confraria de Lledó.		Durant l'abril i maig de l'any [[2024]], en la celebració del seu centenari, es realisaren tota classe d'actes -de caràcter religiós, social, folclòric i cultural-, i la Patrona visità totes les parròquies de la ciutat. En l'exposició, celebrada en l'edifici nomenat [[Aules de la Llatinitat (Castelló)\|Aules de la Llatinitat, actual edifici de Cultura de la Diputació de Castelló]] es podien contemplar els Mants del Centenari de la Coronació confeccionats per un taller sevillà i pagats per subscripció popular. També en eixa exposició es proyectà la película de 1924 que mostrava els principals actes de la Coronació de la Mare de Deu del Lledó, realisada pel cineaste valencià Juan Andreu Moragas (1900-1965) que es desplaçà a Castelló per a filmar les festes. La película fon localisada en els fondos de la Filmoteca Espanyola de Madrit i recuperada pel la Real Confraria de Lledó.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Centenari de la Coronació (1924-2024) */

2024-04-18T12:48:13Z

Centenari de la Coronació (1924-2024)

← Revisió anterior		Revisió de 12:48 18 abr 2024
Llínea 219:		Llínea 219:
	El 4 de maig de l'any [[1924]] la ciutat de Castelló coronava solemnement a la seua Patrona, la Verge del Lledó. Sa Santitat, el Papa Pio XI, autorisà en l'abril de l'any anterior esta Coronació Pontificia i Canònica, causant la notícia una gran alegria entre els castellonencs que es prepararen per a oferir les millors festes en honor a la Mare de Deu. El lloc elegit per a la Coronació fon la [[Plaça de l'Independència (Castelló)\|plaça de l'Independència]] i per a recordar eixe fet es construí la famosa [[La Farola (Castelló)\|Farola]] que està situada en el centre d'eixa plaça.		El 4 de maig de l'any [[1924]] la ciutat de Castelló coronava solemnement a la seua Patrona, la Verge del Lledó. Sa Santitat, el Papa Pio XI, autorisà en l'abril de l'any anterior esta Coronació Pontificia i Canònica, causant la notícia una gran alegria entre els castellonencs que es prepararen per a oferir les millors festes en honor a la Mare de Deu. El lloc elegit per a la Coronació fon la [[Plaça de l'Independència (Castelló)\|plaça de l'Independència]] i per a recordar eixe fet es construí la famosa [[La Farola (Castelló)\|Farola]] que està situada en el centre d'eixa plaça.

	Durant l'abril i maig de l'any [[2024]], en la celebració del seu centenari, es realisaren tota classe d'actes -de caràcter religiós, social folclòric i cultural-, i la Patrona visità totes les parròquies de la ciutat. En l'exposició, celebrada en l'edifici nomenat [[Aules de la Llatinitat (Castelló)\|Aules de la Llatinitat, actual edifici de Cultura de la Diputació de Castelló]] es podien contemplar els Mants del Centenari de la Coronació confeccionats per un taller sevillà i pagats per subscripció popular. També en eixa exposició es proyectà la película de 1924 que mostrava els principals actes de la Coronació de la Mare de Deu del Lledó, realisada pel cineaste valencià Juan Andreu Moragas (1900-1965) que es desplaçà a Castelló per a filmar les festes. La película fon localisada en els fondos de la Filmoteca Española de Madrit i recuperada pel la Real Confraria de Lledó.		Durant l'abril i maig de l'any [[2024]], en la celebració del seu centenari, es realisaren tota classe d'actes -de caràcter religiós, social, folclòric i cultural-, i la Patrona visità totes les parròquies de la ciutat. En l'exposició, celebrada en l'edifici nomenat [[Aules de la Llatinitat (Castelló)\|Aules de la Llatinitat, actual edifici de Cultura de la Diputació de Castelló]] es podien contemplar els Mants del Centenari de la Coronació confeccionats per un taller sevillà i pagats per subscripció popular. També en eixa exposició es proyectà la película de 1924 que mostrava els principals actes de la Coronació de la Mare de Deu del Lledó, realisada pel cineaste valencià Juan Andreu Moragas (1900-1965) que es desplaçà a Castelló per a filmar les festes. La película fon localisada en els fondos de la Filmoteca Española de Madrit i recuperada pel la Real Confraria de Lledó.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Centenari de la Coronació (1924-2024) */

2024-04-18T12:47:53Z

Centenari de la Coronació (1924-2024)

← Revisió anterior		Revisió de 12:47 18 abr 2024
Llínea 217:		Llínea 217:
	== Centenari de la Coronació (1924-2024) ==		== Centenari de la Coronació (1924-2024) ==

	El 4 de maig de l'any [[1924]] la ciutat de Castelló coronava solemnement a la seua Patrona, la Verge del Lledó. Sa Santitat, el Papa Pio XI, autorisà en l'abril de l'any anterior esta Coronació Pontificia i Canònica, causant la notícia una gran alegria entre els castellonencs que es prepararen per a oferir les millors festes en honor a la Mare de Deu.		El 4 de maig de l'any [[1924]] la ciutat de Castelló coronava solemnement a la seua Patrona, la Verge del Lledó. Sa Santitat, el Papa Pio XI, autorisà en l'abril de l'any anterior esta Coronació Pontificia i Canònica, causant la notícia una gran alegria entre els castellonencs que es prepararen per a oferir les millors festes en honor a la Mare de Deu. El lloc elegit per a la Coronació fon la [[Plaça de l'Independència (Castelló)\|plaça de l'Independència]] i per a recordar eixe fet es construí la famosa [[La Farola (Castelló)\|Farola]] que està situada en el centre d'eixa plaça.

	El lloc elegit per a la Coronació fon la [[Plaça de l'Independència (Castelló)\|plaça de l'Independència]] i per a recordar eixe fet es construí la famosa [[La Farola (Castelló)\|Farola]] que està situada en el centre d'eixa plaça.

	Durant l'abril i maig de l'any [[2024]], en la celebració del seu centenari, es realisaren tota classe d'actes -de caràcter religiós, social folclòric i cultural-, i la Patrona visità totes les parròquies de la ciutat. En l'exposició, celebrada en l'edifici nomenat [[Aules de la Llatinitat (Castelló)\|Aules de la Llatinitat, actual edifici de Cultura de la Diputació de Castelló]] es podien contemplar els Mants del Centenari de la Coronació confeccionats per un taller sevillà i pagats per subscripció popular. També en eixa exposició es proyectà la película de 1924 que mostrava els principals actes de la Coronació de la Mare de Deu del Lledó, realisada pel cineaste valencià Juan Andreu Moragas (1900-1965) que es desplaçà a Castelló per a filmar les festes. La película fon localisada en els fondos de la Filmoteca Española de Madrit i recuperada pel la Real Confraria de Lledó.		Durant l'abril i maig de l'any [[2024]], en la celebració del seu centenari, es realisaren tota classe d'actes -de caràcter religiós, social folclòric i cultural-, i la Patrona visità totes les parròquies de la ciutat. En l'exposició, celebrada en l'edifici nomenat [[Aules de la Llatinitat (Castelló)\|Aules de la Llatinitat, actual edifici de Cultura de la Diputació de Castelló]] es podien contemplar els Mants del Centenari de la Coronació confeccionats per un taller sevillà i pagats per subscripció popular. També en eixa exposició es proyectà la película de 1924 que mostrava els principals actes de la Coronació de la Mare de Deu del Lledó, realisada pel cineaste valencià Juan Andreu Moragas (1900-1965) que es desplaçà a Castelló per a filmar les festes. La película fon localisada en els fondos de la Filmoteca Española de Madrit i recuperada pel la Real Confraria de Lledó.

Xavier: /* Centenari de la Coronació (1924-2024) */

2024-04-18T12:47:01Z

Centenari de la Coronació (1924-2024)

← Revisió anterior		Revisió de 12:47 18 abr 2024
Llínea 221:		Llínea 221:
	El lloc elegit per a la Coronació fon la [[Plaça de l'Independència (Castelló)\|plaça de l'Independència]] i per a recordar eixe fet es construí la famosa [[La Farola (Castelló)\|Farola]] que està situada en el centre d'eixa plaça.		El lloc elegit per a la Coronació fon la [[Plaça de l'Independència (Castelló)\|plaça de l'Independència]] i per a recordar eixe fet es construí la famosa [[La Farola (Castelló)\|Farola]] que està situada en el centre d'eixa plaça.

	Durant l'abril i maig de l'any 2024, en la celebració del seu centenari, es realisaren tota classe d'actes -de caràcter religiós, social folclòric i cultural-, i la Patrona visità totes les parròquies de la ciutat. En l'exposició, celebrada en l'edifici nomenat [[Aules de la Llatinitat (Castelló)\|Aules de la Llatinitat, actual edifici de Cultura de la Diputació de Castelló]] es podien contemplar els Mants del Centenari de la Coronació confeccionats per un taller sevillà i pagats per subscripció popular. També en eixa exposició es proyectà la película de 1924 que mostrava els principals actes de la Coronació de la Mare de Deu del Lledó, realisada pel cineaste valencià Juan Andreu Moragas (1900-1965) que es desplaçà a Castelló per a filmar les festes. La película fon localisada en els fondos de la Filmoteca Española de Madrit i recuperada pel la Real Confraria de Lledó.		Durant l'abril i maig de l'any [[2024]], en la celebració del seu centenari, es realisaren tota classe d'actes -de caràcter religiós, social folclòric i cultural-, i la Patrona visità totes les parròquies de la ciutat. En l'exposició, celebrada en l'edifici nomenat [[Aules de la Llatinitat (Castelló)\|Aules de la Llatinitat, actual edifici de Cultura de la Diputació de Castelló]] es podien contemplar els Mants del Centenari de la Coronació confeccionats per un taller sevillà i pagats per subscripció popular. També en eixa exposició es proyectà la película de 1924 que mostrava els principals actes de la Coronació de la Mare de Deu del Lledó, realisada pel cineaste valencià Juan Andreu Moragas (1900-1965) que es desplaçà a Castelló per a filmar les festes. La película fon localisada en els fondos de la Filmoteca Española de Madrit i recuperada pel la Real Confraria de Lledó.

	== Vore també ==		== Vore també ==