Margenada - Historial de revisions

Jose2 en 11:35 19 oct 2024

2024-10-19T11:35:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:35 19 oct 2024
Llínea 47:		Llínea 47:
	* [[Marjada]]		* [[Marjada]]
	* [[:en:Lynchet\|Lynchet]] en el [[:en:Celtic field\|camp celta]] (en anglés)		* [[:en:Lynchet\|Lynchet]] en el [[:en:Celtic field\|camp celta]] (en anglés)

	[[Categoria:Tècniques agrícoles]]		[[Categoria:Tècniques agrícoles]]
	{{Traduït de\|es\|Bancal}}		{{Traduït de\|es\|Bancal}}

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:55:21Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 28 ago 2023
Llínea 2:		Llínea 2:
	[[Archiu:Bancal.jpg\|500px\|thumb\|right\|250px\|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)\|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]]		[[Archiu:Bancal.jpg\|500px\|thumb\|right\|250px\|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)\|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]]

	Una '''margenada''', també nomenat [[Moll (agricultura)\|'''moll''']] en els [[Andes]] i '''parata''' en el sur de [[Espanya]], és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una [[paret]] o [[talús]] (~~cridada~~ [[balate]] en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts [[Pendent (geografia)\|pendent]]s, de més del 30%, a on no és factible l'excavació horisontal.		Una '''margenada''', també nomenat [[Moll (agricultura)\|'''moll''']] en els [[Andes]] i '''parata''' en el sur de [[Espanya]], és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una [[paret]] o [[talús]] (nomenada [[balate]] en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts [[Pendent (geografia)\|pendent]]s, de més del 30%, a on no és factible l'excavació horisontal.

	El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura\|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br />		El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura\|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br />

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:33:48Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:33 28 ago 2023
Llínea 2:		Llínea 2:
	[[Archiu:Bancal.jpg\|500px\|thumb\|right\|250px\|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)\|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]]		[[Archiu:Bancal.jpg\|500px\|thumb\|right\|250px\|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)\|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]]

	Una '''margenada''', també ~~cridat~~ [[Moll (agricultura)\|'''moll''']] en els [[Andes]] i '''parata''' en el sur de [[Espanya]], és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una [[paret]] o [[talús]] (cridada [[balate]] en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts [[Pendent (geografia)\|pendent]]s, de més del 30%, a on no és factible l'excavació horisontal.		Una '''margenada''', també nomenat [[Moll (agricultura)\|'''moll''']] en els [[Andes]] i '''parata''' en el sur de [[Espanya]], és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una [[paret]] o [[talús]] (cridada [[balate]] en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts [[Pendent (geografia)\|pendent]]s, de més del 30%, a on no és factible l'excavació horisontal.

	El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura\|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br />		El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura\|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br />
Llínea 34:		Llínea 34:
	Pel vigorós relleu de les [[Illes Canàries]], els agricultors d'estes illes han construït un ampli i sofisticat sistema de margenades per a posar en cultiu territoris que d'una atra manera no haguera segut possible treballar. Les parets de roques que delimiten estes construccions estan compostes ordinàriament per pedres volcàniques de l'entorn *habilidosamente situades sense l'us de [[barreja]], amprant usualment les pedres de major pes en la base i les més llaugeres en lo alt; depenent de la gruixa requerida per la paret la distribució de les pedres pot variar, combinant distints tipos de roca en capes successives. Ademés construccions secundàries poden adossar-se a la paret de la margenada, com són escalinates i [[séquia\|séquies]]. En Canàries les margenades reben el nom de "cadenes" i s'estenen des de les més altes cotes de les illes, a on s'ampren para al cultiu cerealístic en seca, fins a les zones costeres a on s'utilisen per al cultiu en regadiu de productes tropicals. Quan la margenada està en mal estat tendix a formar un ventre abans de colapsar, fet per al que els illencs utilisen el terme "parir".		Pel vigorós relleu de les [[Illes Canàries]], els agricultors d'estes illes han construït un ampli i sofisticat sistema de margenades per a posar en cultiu territoris que d'una atra manera no haguera segut possible treballar. Les parets de roques que delimiten estes construccions estan compostes ordinàriament per pedres volcàniques de l'entorn *habilidosamente situades sense l'us de [[barreja]], amprant usualment les pedres de major pes en la base i les més llaugeres en lo alt; depenent de la gruixa requerida per la paret la distribució de les pedres pot variar, combinant distints tipos de roca en capes successives. Ademés construccions secundàries poden adossar-se a la paret de la margenada, com són escalinates i [[séquia\|séquies]]. En Canàries les margenades reben el nom de "cadenes" i s'estenen des de les més altes cotes de les illes, a on s'ampren para al cultiu cerealístic en seca, fins a les zones costeres a on s'utilisen per al cultiu en regadiu de productes tropicals. Quan la margenada està en mal estat tendix a formar un ventre abans de colapsar, fet per al que els illencs utilisen el terme "parir".

	Molt similar és el sistema de margenades de les illes de [[Illa de Sant Antão\|Sant Antao]] i [[Fogo]] en l'archipèlec de [[Cabo Verde]], que pels seus grans desnivells precisen de grans murs (~~cridats~~ "parets"), per a obtindre estrets terrats cultivables.		Molt similar és el sistema de margenades de les illes de [[Illa de Sant Antão\|Sant Antao]] i [[Fogo]] en l'archipèlec de [[Cabo Verde]], que pels seus grans desnivells precisen de grans murs (nomenats "parets"), per a obtindre estrets terrats cultivables.

	=== Atres llocs del món ===		=== Atres llocs del món ===

Valencian: Text reemplaça - ' a el' a ' al'

2021-11-29T23:44:20Z

Text reemplaça - ' a el' a ' al'

← Revisió anterior		Revisió de 23:44 29 nov 2021
Llínea 32:		Llínea 32:
	En [[Mallorca]], [[Espanya]], casi tota la [[Serra de Tramuntana]] està plena, a causa dels seus desnivells. La majoria, ya es varen construir en l'época de la dominació musulmana de la [[illa]]. En l'actualitat, i per l'abandó dels cultius tradicionals, molts d'ells s'han derrocat.		En [[Mallorca]], [[Espanya]], casi tota la [[Serra de Tramuntana]] està plena, a causa dels seus desnivells. La majoria, ya es varen construir en l'época de la dominació musulmana de la [[illa]]. En l'actualitat, i per l'abandó dels cultius tradicionals, molts d'ells s'han derrocat.

	Pel vigorós relleu de les [[Illes Canàries]], els agricultors d'estes illes han construït un ampli i sofisticat sistema de margenades per a posar en cultiu territoris que d'una atra manera no haguera segut possible treballar. Les parets de roques que delimiten estes construccions estan compostes ordinàriament per pedres volcàniques de l'entorn *habilidosamente situades sense l'us de [[barreja]], amprant usualment les pedres de major pes en la base i les més llaugeres en lo alt; depenent de la gruixa requerida per la paret la distribució de les pedres pot variar, combinant distints tipos de roca en capes successives. Ademés construccions secundàries poden adossar-se a la paret de la margenada, com són escalinates i [[séquia\|séquies]]. En Canàries les margenades reben el nom de "cadenes" i s'estenen des de les més altes cotes de les illes, a on s'ampren para al cultiu cerealístic en seca, fins a les zones costeres a on s'utilisen per al cultiu en regadiu de productes tropicals. Quan la margenada està en mal estat tendix a formar un ventre abans de colapsar, fet per ~~a el~~ que els illencs utilisen el terme "parir".		Pel vigorós relleu de les [[Illes Canàries]], els agricultors d'estes illes han construït un ampli i sofisticat sistema de margenades per a posar en cultiu territoris que d'una atra manera no haguera segut possible treballar. Les parets de roques que delimiten estes construccions estan compostes ordinàriament per pedres volcàniques de l'entorn *habilidosamente situades sense l'us de [[barreja]], amprant usualment les pedres de major pes en la base i les més llaugeres en lo alt; depenent de la gruixa requerida per la paret la distribució de les pedres pot variar, combinant distints tipos de roca en capes successives. Ademés construccions secundàries poden adossar-se a la paret de la margenada, com són escalinates i [[séquia\|séquies]]. En Canàries les margenades reben el nom de "cadenes" i s'estenen des de les més altes cotes de les illes, a on s'ampren para al cultiu cerealístic en seca, fins a les zones costeres a on s'utilisen per al cultiu en regadiu de productes tropicals. Quan la margenada està en mal estat tendix a formar un ventre abans de colapsar, fet per al que els illencs utilisen el terme "parir".

	Molt similar és el sistema de margenades de les illes de [[Illa de Sant Antão\|Sant Antao]] i [[Fogo]] en l'archipèlec de [[Cabo Verde]], que pels seus grans desnivells precisen de grans murs (cridats "parets"), per a obtindre estrets terrats cultivables.		Molt similar és el sistema de margenades de les illes de [[Illa de Sant Antão\|Sant Antao]] i [[Fogo]] en l'archipèlec de [[Cabo Verde]], que pels seus grans desnivells precisen de grans murs (cridats "parets"), per a obtindre estrets terrats cultivables.

Jose2: /* Balears, Canàries i Cap Vert */

2021-07-27T18:54:54Z

Balears, Canàries i Cap Vert

← Revisió anterior		Revisió de 18:54 27 jul 2021
Llínea 32:		Llínea 32:
	En [[Mallorca]], [[Espanya]], casi tota la [[Serra de Tramuntana]] està plena, a causa dels seus desnivells. La majoria, ya es varen construir en l'época de la dominació musulmana de la [[illa]]. En l'actualitat, i per l'abandó dels cultius tradicionals, molts d'ells s'han derrocat.		En [[Mallorca]], [[Espanya]], casi tota la [[Serra de Tramuntana]] està plena, a causa dels seus desnivells. La majoria, ya es varen construir en l'época de la dominació musulmana de la [[illa]]. En l'actualitat, i per l'abandó dels cultius tradicionals, molts d'ells s'han derrocat.

	Pel vigorós relleu de les [[Illes Canàries]], els agricultors d'estes illes han construït un ampli i sofisticat sistema de margenades per a posar en cultiu territoris que d'una atra manera no haguera segut possible treballar. Les parets de roques que delimiten estes construccions estan compostes ordinàriament per pedres volcàniques de l'entorn *habilidosamente situades sense l'us de [[barreja]], amprant usualment les pedres de major pes en la base i les més llaugeres en lo alt; depenent de la gruixa requerida per la paret la distribució de les pedres pot variar, combinant distints tipos de roca en capes successives. Ademés construccions secundàries poden adossar-se a la paret de la margenada, com són escalinates i [[séquia]]s. En Canàries les margenades reben el nom de "cadenes" i s'estenen des de les més altes cotes de les illes, a on s'ampren para al cultiu cerealístic en seca, fins a les zones costeres a on s'utilisen per al cultiu en regadiu de productes tropicals. Quan la margenada està en mal estat tendix a formar un ventre abans de colapsar, fet per a el que els illencs utilisen el terme "parir".		Pel vigorós relleu de les [[Illes Canàries]], els agricultors d'estes illes han construït un ampli i sofisticat sistema de margenades per a posar en cultiu territoris que d'una atra manera no haguera segut possible treballar. Les parets de roques que delimiten estes construccions estan compostes ordinàriament per pedres volcàniques de l'entorn *habilidosamente situades sense l'us de [[barreja]], amprant usualment les pedres de major pes en la base i les més llaugeres en lo alt; depenent de la gruixa requerida per la paret la distribució de les pedres pot variar, combinant distints tipos de roca en capes successives. Ademés construccions secundàries poden adossar-se a la paret de la margenada, com són escalinates i [[séquia\|séquies]]. En Canàries les margenades reben el nom de "cadenes" i s'estenen des de les més altes cotes de les illes, a on s'ampren para al cultiu cerealístic en seca, fins a les zones costeres a on s'utilisen per al cultiu en regadiu de productes tropicals. Quan la margenada està en mal estat tendix a formar un ventre abans de colapsar, fet per a el que els illencs utilisen el terme "parir".

	Molt similar és el sistema de margenades de les illes de [[Illa de Sant Antão\|Sant Antao]] i [[Fogo]] en l'archipèlec de [[Cabo Verde]], que pels seus grans desnivells precisen de grans murs (cridats "parets"), per a obtindre estrets terrats cultivables.		Molt similar és el sistema de margenades de les illes de [[Illa de Sant Antão\|Sant Antao]] i [[Fogo]] en l'archipèlec de [[Cabo Verde]], que pels seus grans desnivells precisen de grans murs (cridats "parets"), per a obtindre estrets terrats cultivables.

Jose2 en 23:27 26 feb 2020

2020-02-26T23:27:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:27 26 feb 2020
Llínea 17:		Llínea 17:
	* '''La amargenada per talús''', en el que el sosteniment dels replans cultivats es realisa per mig de talussos herbàceus, d'ahí el seu nom.		* '''La amargenada per talús''', en el que el sosteniment dels replans cultivats es realisa per mig de talussos herbàceus, d'ahí el seu nom.

	== ~~Campos amargenades~~ en el món ==		== Camps amargenats en el món ==
	La construcció de margenades està molt difosa en els països [[Mar Mediterrànea\|mediterràneus]] i del [[Extrem Oriente\|Orient asiàtic]].		La construcció de margenades està molt difosa en els països [[Mar Mediterrànea\|mediterràneus]] i del [[Extrem Oriente\|Orient asiàtic]].

	=== Península Ibèrica ===		=== Península Ibèrica ===
	Aixina, en la [[Península Ibèrica]] l'orige d'estos aterrazaments ho trobem en les [[brodes]] [[íber\|íberas]] dels llocs de control de pas de ganado, en els [[Collado de montanya\|colls]] i [[port de montanya\|ports]] de la [[Contestanía]] ibèrica i segons les #cartografia actuals de detall, en les estribacions de les cordilleres bètiques en el surest espanyol; des de [[l'Alpujarra]], en [[Serra Nevada (Espanya)\|Serra Nevada]], fins a les planes de [[Valéncia]], [[La Safor]], l'Horta, encara que queden clavills d'estes aptituts culturals des de la costa del [[Mediterràneu]] fins als cims mijos del Pirineu Central aragonés.		Aixina, en la [[Península Ibèrica]] l'orige d'estos aterrazaments ho trobem en les [[brodes]] [[íber\|íberas]] dels llocs de control de pas de ganado, en els [[Collado de montanya\|colls]] i [[port de montanya\|ports]] de la [[Contestanía]] ibèrica i segons les #cartografia actuals de detall, en les estribacions de les cordilleres bètiques en el surest espanyol; des de [[l'Alpujarra]], en [[Serra Nevada (Espanya)\|Serra Nevada]], fins a les planes de [[Valéncia]], [[La Safor]], l'Horta, encara que queden clavills d'estes aptituts culturals des de la costa del [[Mediterràneu]] fins als cims mijos del Pirineu Central aragonés.

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T13:42:42Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 13:42 22 feb 2018
Llínea 11:		Llínea 11:
	Les margenades poden ser de tres tipos:		Les margenades poden ser de tres tipos:

	* '''La amargenada d'escalonament''', que movilisa la pedra disponible i està format per replans irregulars ~~sostinguts~~ per murets discontinus, d'altura variable, el llenç de la qual s'adapta al relleu i a simple vista s'assembla a una escala d'escalons irregulars en altura. És típic de l'agricultura de montanya.		* '''La amargenada d'escalonament''', que movilisa la pedra disponible i està format per replans irregulars sostenguts per murets discontinus, d'altura variable, el llenç de la qual s'adapta al relleu i a simple vista s'assembla a una escala d'escalons irregulars en altura. És típic de l'agricultura de montanya.

	* '''La amargenada circular''', que consistix en murs semicirculars de [[pinyonat]] els quals reté el sol sobre el que creixen els arbres cap avall ([[olivera]]s, [[armeler]]s, [[Cerasus\|cirerers]], etc.), disposts en forats i en orde generalment irregular. És propi de relleus poc enèrgics com [[tossal]]s.		* '''La amargenada circular''', que consistix en murs semicirculars de [[pinyonat]] els quals reté el sol sobre el que creixen els arbres cap avall ([[olivera]]s, [[armeler]]s, [[Cerasus\|cirerers]], etc.), disposts en forats i en orde generalment irregular. És propi de relleus poc enèrgics com [[tossal]]s.

Jose2 en 15:39 29 nov 2017

2017-11-29T15:39:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:39 29 nov 2017
Llínea 2:		Llínea 2:
	[[Archiu:Bancal.jpg\|500px\|thumb\|right\|250px\|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)\|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]]		[[Archiu:Bancal.jpg\|500px\|thumb\|right\|250px\|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)\|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]]

	Una '''margenada''', també cridat [[Moll (agricultura)\|'''moll''']] en els [[Andes]] i '''parata''' en el sur de [[Espanya]], és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una [[paret]] o [[talús]] (cridada [[balate]] en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts [[Pendent (geografia)\|pendent]]s, de més del 30%, on no és factible l'excavació horisontal.		Una '''margenada''', també cridat [[Moll (agricultura)\|'''moll''']] en els [[Andes]] i '''parata''' en el sur de [[Espanya]], és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una [[paret]] o [[talús]] (cridada [[balate]] en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts [[Pendent (geografia)\|pendent]]s, de més del 30%, a on no és factible l'excavació horisontal.

	El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura\|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br />		El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura\|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br />
	Aixina mateix cal tindre en conte que el *abancalado té uns llímits econòmics. La pendent no ha de superar el 45% ya que l'esgambi de les margenades es reduïx molt i la superfície dels murs que soporten el terreny incrementa la despesa de construcció.		Aixina mateix cal tindre en conte que l'abancalado té uns llímits econòmics. La pendent no ha de superar el 45% ya que l'esgambi de les margenades es reduïx molt i la superfície dels murs que soporten el terreny incrementa la despesa de construcció.

	== Tipologia de margenades ==		== Tipologia de margenades ==
Llínea 20:		Llínea 20:
	La construcció de margenades està molt difosa en els països [[Mar Mediterrànea\|mediterràneus]] i del [[Extrem Oriente\|Orient asiàtic]].		La construcció de margenades està molt difosa en els països [[Mar Mediterrànea\|mediterràneus]] i del [[Extrem Oriente\|Orient asiàtic]].
	=== Península Ibèrica ===		=== Península Ibèrica ===
	Aixina, en la [[Península Ibèrica]] l'orige d'estos aterrazamientos ho trobem en les [[brodes]] [[íber\|íberas]] dels llocs de control de pas de ganado, en els [[Collado de montanya\|colls]] i [[port de montanya\|ports]] de la [[Contestanía]] ibèrica i segons les #cartografia actuals de detall, en les estribacions de les cordilleres bètiques en el surest espanyol; des de [[la *Alpujarra]], en [[Serra Nevada (Espanya)\|Serra Nevada]], fins a les planes de Valéncia, [[La Safor]], l'Horta, encara que queden clavills d'estes aptituts culturals des de la costa del Mediterràneu fins als cims mijos del Pirineu Central aragonés.		Aixina, en la [[Península Ibèrica]] l'orige d'estos aterrazaments ho trobem en les [[brodes]] [[íber\|íberas]] dels llocs de control de pas de ganado, en els [[Collado de montanya\|colls]] i [[port de montanya\|ports]] de la [[Contestanía]] ibèrica i segons les #cartografia actuals de detall, en les estribacions de les cordilleres bètiques en el surest espanyol; des de [[l'Alpujarra]], en [[Serra Nevada (Espanya)\|Serra Nevada]], fins a les planes de [[Valéncia]], [[La Safor]], l'Horta, encara que queden clavills d'estes aptituts culturals des de la costa del [[Mediterràneu]] fins als cims mijos del Pirineu Central aragonés.

	La falta de terres de cultiu va fomentar la construcció de margenades en époques d'aument demogràfic, tenint el seu major auge en els sigles [[sigle XVII\|XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]], #lo que va propiciar que es pogueren en cultiu la major part de les terres del [[Llevant espanyol]], on la fracció horisontal que resulta d'escalonar el terreny s'utilisa per al cultiu d'arbòrees o herbàcees (en pocs casos) i la fracció vertical se subjecta per cadiram de [[pedra seca]] en millor o pijor modo, constituint una de les millors defenses contra el [[erosió\|arrastre de terres]] en les grans avingudes autumnals i el millor modo de dosificar les aigües pluvials. <br />		La falta de terres de cultiu va fomentar la construcció de margenades en époques d'aument demogràfic, tenint el seu major auge en els sigles [[sigle XVII\|XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]], lo que va propiciar que es pogueren en cultiu la major part de les terres del [[Llevant espanyol]], a on la fracció horisontal que resulta d'escalonar el terreny s'utilisa per al cultiu d'arbòrees o herbàcees (en pocs casos) i la fracció vertical se subjecta per cadiram de [[pedra seca]] en millor o pijor modo, constituint una de les millors defenses contra el [[erosió\|arrastre de terres]] en les grans avingudes autumnals i el millor modo de dosificar les aigües pluvials. <br />

	En l'actualitat, una gran superfície d'esta gran obra es troba en fase d'abandó per la substitució de l'economia primària agrària pel sector servicis turístic.		En l'actualitat, una gran superfície d'esta gran obra es troba en fase d'abandó per la substitució de l'economia primària agrària pel sector servicis turístic.
Llínea 36:		Llínea 36:

	=== Atres llocs del món ===		=== Atres llocs del món ===
	Les margenades, en el [[Perú]] són coneguts com [[Moll (agricultura)\|molls]] sent utilisats des de l'época anterior al [[Imperi inca\|imperi dels inques]], exactament en l'expansió del [[Imperi Huari]], fins als nostres dies, on estos també varen desenrollar ingeniosos sistemes d'irrigació molt tecnificar per a l'época a fi de ~~sortir~~ d'aigua els terrenys de cultiu.		Les margenades, en el [[Perú]] són coneguts com [[Moll (agricultura)\|molls]] sent utilisats des de l'época anterior a l'[[Imperi inca\|imperi dels inques]], exactament en l'expansió del [[Imperi Huari]], fins als nostres dies, a on estos també varen desenrollar ingeniosos sistemes d'irrigació molt tecnificar per a l'época a fi de abastir d'aigua els terrenys de cultiu.

	En [[Extrem orient]], les margenades solen ser de major extensió i s'utilisen essencialment per al cultiu de l'arròs ([[Bali]], [[Vietnam]], [[Laos]]...).		En [[Extrem orient]], les margenades solen ser de major extensió i s'utilisen essencialment per al cultiu de l'[[arròs]] ([[Bali]], [[Vietnam]], [[Laos]]...).

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

2016-09-20T11:49:01Z

Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 20 set 2016
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Campos amargenades en el món ==		== Campos amargenades en el món ==
	La construcció de margenades està molt difosa en els ~~paisos~~ [[Mar Mediterrànea\|mediterràneus]] i del [[Extrem Oriente\|Orient asiàtic]].		La construcció de margenades està molt difosa en els països [[Mar Mediterrànea\|mediterràneus]] i del [[Extrem Oriente\|Orient asiàtic]].
	=== Península Ibèrica ===		=== Península Ibèrica ===
	Aixina, en la [[Península Ibèrica]] l'orige d'estos aterrazamientos ho trobem en les [[brodes]] [[íber\|íberas]] dels llocs de control de pas de ganado, en els [[Collado de montanya\|colls]] i [[port de montanya\|ports]] de la [[Contestanía]] ibèrica i segons les #cartografia actuals de detall, en les estribacions de les cordilleres bètiques en el surest espanyol; des de [[la *Alpujarra]], en [[Serra Nevada (Espanya)\|Serra Nevada]], fins a les planes de Valéncia, [[La Safor]], l'Horta, encara que queden clavills d'estes aptituts culturals des de la costa del Mediterràneu fins als cims mijos del Pirineu Central aragonés.		Aixina, en la [[Península Ibèrica]] l'orige d'estos aterrazamientos ho trobem en les [[brodes]] [[íber\|íberas]] dels llocs de control de pas de ganado, en els [[Collado de montanya\|colls]] i [[port de montanya\|ports]] de la [[Contestanía]] ibèrica i segons les #cartografia actuals de detall, en les estribacions de les cordilleres bètiques en el surest espanyol; des de [[la *Alpujarra]], en [[Serra Nevada (Espanya)\|Serra Nevada]], fins a les planes de Valéncia, [[La Safor]], l'Horta, encara que queden clavills d'estes aptituts culturals des de la costa del Mediterràneu fins als cims mijos del Pirineu Central aragonés.

Jose2: /* Vejau també */

2016-09-11T17:38:36Z

Vejau també

← Revisió anterior		Revisió de 17:38 11 set 2016
Llínea 40:		Llínea 40:
	En [[Extrem orient]], les margenades solen ser de major extensió i s'utilisen essencialment per al cultiu de l'arròs ([[Bali]], [[Vietnam]], [[Laos]]...).		En [[Extrem orient]], les margenades solen ser de major extensió i s'utilisen essencialment per al cultiu de l'arròs ([[Bali]], [[Vietnam]], [[Laos]]...).

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Moll (agricultura)]]		* [[Moll (agricultura)]]
	* [[*Balate]]		* [[*Balate]]

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 28 ago 2023
Llínea 2:		Llínea 2:
	[[Archiu:Bancal.jpg\|500px\|thumb\|right\|250px\|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)\|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]]		[[Archiu:Bancal.jpg\|500px\|thumb\|right\|250px\|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)\|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]]

	Una '''margenada''', també nomenat [[Moll (agricultura)\|'''moll''']] en els [[Andes]] i '''parata''' en el sur de [[Espanya]], és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una [[paret]] o [[talús]] (~~cridada~~ [[balate]] en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts [[Pendent (geografia)\|pendent]]s, de més del 30%, a on no és factible l'excavació horisontal.		Una '''margenada''', també nomenat [[Moll (agricultura)\|'''moll''']] en els [[Andes]] i '''parata''' en el sur de [[Espanya]], és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una [[paret]] o [[talús]] (nomenada [[balate]] en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts [[Pendent (geografia)\|pendent]]s, de més del 30%, a on no és factible l'excavació horisontal.

	El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura\|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br />		El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura\|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br />

← Revisió anterior		Revisió de 16:33 28 ago 2023
Llínea 2:		Llínea 2:
	[[Archiu:Bancal.jpg\|500px\|thumb\|right\|250px\|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)\|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]]		[[Archiu:Bancal.jpg\|500px\|thumb\|right\|250px\|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)\|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]]

	Una '''margenada''', també ~~cridat~~ [[Moll (agricultura)\|'''moll''']] en els [[Andes]] i '''parata''' en el sur de [[Espanya]], és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una [[paret]] o [[talús]] (cridada [[balate]] en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts [[Pendent (geografia)\|pendent]]s, de més del 30%, a on no és factible l'excavació horisontal.		Una '''margenada''', també nomenat [[Moll (agricultura)\|'''moll''']] en els [[Andes]] i '''parata''' en el sur de [[Espanya]], és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una [[paret]] o [[talús]] (cridada [[balate]] en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts [[Pendent (geografia)\|pendent]]s, de més del 30%, a on no és factible l'excavació horisontal.

	El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura\|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br />		El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura\|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br />
Llínea 34:		Llínea 34:
	Pel vigorós relleu de les [[Illes Canàries]], els agricultors d'estes illes han construït un ampli i sofisticat sistema de margenades per a posar en cultiu territoris que d'una atra manera no haguera segut possible treballar. Les parets de roques que delimiten estes construccions estan compostes ordinàriament per pedres volcàniques de l'entorn *habilidosamente situades sense l'us de [[barreja]], amprant usualment les pedres de major pes en la base i les més llaugeres en lo alt; depenent de la gruixa requerida per la paret la distribució de les pedres pot variar, combinant distints tipos de roca en capes successives. Ademés construccions secundàries poden adossar-se a la paret de la margenada, com són escalinates i [[séquia\|séquies]]. En Canàries les margenades reben el nom de "cadenes" i s'estenen des de les més altes cotes de les illes, a on s'ampren para al cultiu cerealístic en seca, fins a les zones costeres a on s'utilisen per al cultiu en regadiu de productes tropicals. Quan la margenada està en mal estat tendix a formar un ventre abans de colapsar, fet per al que els illencs utilisen el terme "parir".		Pel vigorós relleu de les [[Illes Canàries]], els agricultors d'estes illes han construït un ampli i sofisticat sistema de margenades per a posar en cultiu territoris que d'una atra manera no haguera segut possible treballar. Les parets de roques que delimiten estes construccions estan compostes ordinàriament per pedres volcàniques de l'entorn *habilidosamente situades sense l'us de [[barreja]], amprant usualment les pedres de major pes en la base i les més llaugeres en lo alt; depenent de la gruixa requerida per la paret la distribució de les pedres pot variar, combinant distints tipos de roca en capes successives. Ademés construccions secundàries poden adossar-se a la paret de la margenada, com són escalinates i [[séquia\|séquies]]. En Canàries les margenades reben el nom de "cadenes" i s'estenen des de les més altes cotes de les illes, a on s'ampren para al cultiu cerealístic en seca, fins a les zones costeres a on s'utilisen per al cultiu en regadiu de productes tropicals. Quan la margenada està en mal estat tendix a formar un ventre abans de colapsar, fet per al que els illencs utilisen el terme "parir".

	Molt similar és el sistema de margenades de les illes de [[Illa de Sant Antão\|Sant Antao]] i [[Fogo]] en l'archipèlec de [[Cabo Verde]], que pels seus grans desnivells precisen de grans murs (~~cridats~~ "parets"), per a obtindre estrets terrats cultivables.		Molt similar és el sistema de margenades de les illes de [[Illa de Sant Antão\|Sant Antao]] i [[Fogo]] en l'archipèlec de [[Cabo Verde]], que pels seus grans desnivells precisen de grans murs (nomenats "parets"), per a obtindre estrets terrats cultivables.

	=== Atres llocs del món ===		=== Atres llocs del món ===