Mariano Grandía - Historial de revisions

Xavier en 17:48 25 març 2026

2026-03-25T17:48:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:48 25 març 2026
Llínea 6:		Llínea 6:
	\| ocupació = Religiós, filòlec i escritor.		\| ocupació = Religiós, filòlec i escritor.
	\| data_naix = [[1864]]		\| data_naix = [[1864]]
	\| lloc_naix = [[Vallcebre]], [[Barcelona]], [[~~Catalunys~~]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Vallcebre]], [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
	\| data_mort = [[24 de juliol]] de [[1929]]		\| data_mort = [[24 de juliol]] de [[1929]]
	\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

Lluísm en 20:01 4 gin 2026

2026-01-04T20:01:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:01 4 gin 2026
Llínea 31:		Llínea 31:

	{{Cita\|El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'.\|''Valencia y su reino'' (Valéncia, 2004). [[Francesc Almela i Vives]]}}		{{Cita\|El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'.\|''Valencia y su reino'' (Valéncia, 2004). [[Francesc Almela i Vives]]}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 17:21 27 dec 2025

2025-12-27T17:21:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:21 27 dec 2025
Llínea 31:		Llínea 31:

	{{Cita\|El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'.\|''Valencia y su reino'' (Valéncia, 2004). [[Francesc Almela i Vives]]}}		{{Cita\|El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'.\|''Valencia y su reino'' (Valéncia, 2004). [[Francesc Almela i Vives]]}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 08:56 25 març 2025

2025-03-25T08:56:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:56 25 març 2025
Llínea 31:		Llínea 31:

	{{Cita\|El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'.\|''Valencia y su reino'' (Valéncia, 2004). [[Francesc Almela i Vives]]}}		{{Cita\|El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'.\|''Valencia y su reino'' (Valéncia, 2004). [[Francesc Almela i Vives]]}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 18:09 23 maig 2023

2023-05-23T18:09:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 23 maig 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Mariano Grandía Soler''' o '''Marià Grandia i Soler''' ([[Vallcebre]], [[Barcelona]], [[1864]] - [[Madrit]], [[24 de juliol]] de [[1929]]) fon un religiós, filòlec i escritor espanyol.		'''Mariano Grandía Soler''' o '''Marià Grandia i Soler''' ([[Vallcebre]], [[Barcelona]], [[1864]] - † [[Madrit]], [[24 de juliol]] de [[1929]]) fon un religiós, filòlec i escritor espanyol.

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 16:		Llínea 16:
	Mariano Grandía naixqué en l'any [[1864]] en la casa Cal Nai de Vallcebre. Era fill de Joan Grandia i Magdalena Soler. Tenia 11 germans, entre els quals figura el carliste Josep Grandia, conegut com el ''Nai''.		Mariano Grandía naixqué en l'any [[1864]] en la casa Cal Nai de Vallcebre. Era fill de Joan Grandia i Magdalena Soler. Tenia 11 germans, entre els quals figura el carliste Josep Grandia, conegut com el ''Nai''.

	Als dèu anys va marchar a [[Caserras]] per a seguir els estudis eclesiàstics i despuix va estudiar en el Seminari Diocesà de [[Solsona]], a on fon ordenat sacerdot en [[1888]], a l'edat de 23 anys. A partir d'esta data fins al [[1899]] fon catedràtic d'eixe seminari. Va professar matèries molt diverses, com per eixemple llògica matemàtica, ètica, lliteratura, llengua grega, hebreu, química, física i història natural. Durant eixos anys va desenrollar, successivament, els càrrecs de director del Colege de Sant Carles i secretari de cambra i govern de la diòcesis de Solsona, sent bisbe Ramon Riu Cabanes.		Als dèu anys va marchar a [[Caserras]] per a seguir els estudis eclesiàstics i despuix va estudiar en el Seminari Diocesà de [[Solsona]], a on fon ordenat sacerdot en l'any [[1888]], a l'edat de 23 anys. A partir d'esta data fins a l'any [[1899]] fon catedràtic d'eixe seminari. Va professar matèries molt diverses, com per eixemple llògica matemàtica, ètica, lliteratura, llengua grega, hebreu, química, física i història natural. Durant eixos anys va desenrollar, successivament, els càrrecs de director del Colege de Sant Carles i secretari de cambra i govern de la diòcesis de Solsona, sent bisbe Ramon Riu Cabanes.

	Despuix estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Barcelona]], a on va obtindre la llicenciatura en l'any [[1905]]. Es va traslladar a [[Madrit]] per a fer el doctorat en l'[[Universitat Central de Madrit]], a on en [[1907]] va llegir la seua tesis "Monografia llingüística de Vallcebre". El govern espanyol li va otorgar una beca per a anar a [[Alemània]] a estudiar filologia hebrea, i aprofitant el viage estudià també àrap, siriac, etíope i assiri.		Despuix estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Barcelona]], a on va obtindre la llicenciatura en l'any [[1905]]. Es va traslladar a [[Madrit]] per a fer el doctorat en l'[[Universitat Central de Madrit]], a on en [[1907]] va llegir la seua tesis "Monografia llingüística de Vallcebre". El govern espanyol li va otorgar una beca per a anar a [[Alemània]] a estudiar filologia hebrea, i aprofitant el viage estudià també àrap, siriac, etíope i assiri.

	Els seus estudis varen versar especialment sobre etimologia de la llengua catalana. En abril de [[1912]], Grandia conseguix una càtedra de llatí en l'Institut General i Tècnic de [[Còrdova]], càtedra que va desenrollar casi fins al final de la seua vida.		Els seus estudis varen versar especialment sobre etimologia de la llengua catalana. En [[abril]] de [[1912]], Grandia conseguix una càtedra de [[llatí]] en l'Institut General i Tècnic de [[Còrdova]], càtedra que va desenrollar casi fins al final de la seua vida.

	Va prendre part en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat en [[Barcelona]]. En eixe Congrés se li va nomenar vicepresident de la secció filològic-històrica.		Va prendre part en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat en [[Barcelona]]. En eixe Congrés se li va nomenar vicepresident de la secció filològic-històrica.

Xavier en 16:58 23 maig 2023

2023-05-23T16:58:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:58 23 maig 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Mariano Grandía Soler''' o '''Marià Grandia i Soler''' ([[Vallcebre]], [[Barcelona]], [[1864]] - [[Madrit]], [[24 de juliol]] de [[1929]]) fon un religiós i ~~filòlec~~ espanyol.		{{Biografia\|
			\| nom = Mariano Grandía Soler
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Religiós, filòlec i escritor.
			\| data_naix = [[1864]]
			\| lloc_naix = [[Vallcebre]], [[Barcelona]], [[Catalunys]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[24 de juliol]] de [[1929]]
			\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
			}}
			'''Mariano Grandía Soler''' o '''Marià Grandia i Soler''' ([[Vallcebre]], [[Barcelona]], [[1864]] - [[Madrit]], [[24 de juliol]] de [[1929]]) fon un religiós, filòlec i escritor espanyol.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 16:56 23 maig 2023

2023-05-23T16:56:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 23 maig 2023
Llínea 24:		Llínea 24:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mariano_Grand%C3%ADa_Soler Mariano Grandía en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mariano_Grand%C3%ADa_Soler Mariano Grandía en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Religiosos]]
			[[Categoria:Religiosos espanyols]]
			[[Categoria:Filòlecs]]
			[[Categoria:Filòlecs espanyols]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors espanyols]]
			[[Categoria:Sigle XIX]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Mariano Grandía Soler''' o '''Marià Grandia i Soler''' (Vallcebre, Barcelona, 1864 - Madrit, 24 de juliol de 1929) fon un religiós…»

2023-05-23T16:53:12Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Mariano Grandía Soler''' o '''Marià Grandia i Soler''' (Vallcebre, Barcelona, 1864 - Madrit, 24 de juliol de 1929) fon un religiós…»

Pàgina nova

'''Mariano Grandía Soler''' o '''Marià Grandia i Soler''' ([[Vallcebre]], [[Barcelona]], [[1864]] - [[Madrit]], [[24 de juliol]] de [[1929]]) fon un religiós i filòlec espanyol.

== Biografia ==

Mariano Grandía naixqué en l'any [[1864]] en la casa Cal Nai de Vallcebre. Era fill de Joan Grandia i Magdalena Soler. Tenia 11 germans, entre els quals figura el carliste Josep Grandia, conegut com el ''Nai''.

Als dèu anys va marchar a [[Caserras]] per a seguir els estudis eclesiàstics i despuix va estudiar en el Seminari Diocesà de [[Solsona]], a on fon ordenat sacerdot en [[1888]], a l'edat de 23 anys. A partir d'esta data fins al [[1899]] fon catedràtic d'eixe seminari. Va professar matèries molt diverses, com per eixemple llògica matemàtica, ètica, lliteratura, llengua grega, hebreu, química, física i història natural. Durant eixos anys va desenrollar, successivament, els càrrecs de director del Colege de Sant Carles i secretari de cambra i govern de la diòcesis de Solsona, sent bisbe Ramon Riu Cabanes.

Despuix estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Barcelona]], a on va obtindre la llicenciatura en l'any [[1905]]. Es va traslladar a [[Madrit]] per a fer el doctorat en l'[[Universitat Central de Madrit]], a on en [[1907]] va llegir la seua tesis "Monografia llingüística de Vallcebre". El govern espanyol li va otorgar una beca per a anar a [[Alemània]] a estudiar filologia hebrea, i aprofitant el viage estudià també àrap, siriac, etíope i assiri.

Els seus estudis varen versar especialment sobre etimologia de la llengua catalana. En abril de [[1912]], Grandia conseguix una càtedra de llatí en l'Institut General i Tècnic de [[Còrdova]], càtedra que va desenrollar casi fins al final de la seua vida.

Va prendre part en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat en [[Barcelona]]. En eixe Congrés se li va nomenar vicepresident de la secció filològic-històrica.

== Obra ==

Entre les seues obres filològiques destaquen dos: ''Gramàtica etimològica catalana'' ([[1901]]) i una ''Fonètica semitich-catalana'' ([[1903]]). Ademés, va colaborar en diferents publicacions catalanes, com ''Lo Pensament Català'' i ''La Renaixensa''.

== Cites ==

{{Cita|El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'.|''Valencia y su reino'' (Valéncia, 2004). [[Francesc Almela i Vives]]}}

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mariano_Grand%C3%ADa_Soler Mariano Grandía en Wikipedia]