Marie Curie - Historial de revisions

Valencian: /* Família i primers anys */

2025-07-23T08:17:04Z

Família i primers anys

← Revisió anterior		Revisió de 08:17 23 jul 2025
Llínea 20:		Llínea 20:

	[[Image:Marie Curie birthplace.jpg\|thumb\|right\|Casa a on va nàixer Maria Skłodowska, en ''ulica Freta'', en el barri de la ''[[Ciutat Nova (Varsòvia)\|Ciutat Nova]]'' de Varsòvia.]]		[[Image:Marie Curie birthplace.jpg\|thumb\|right\|Casa a on va nàixer Maria Skłodowska, en ''ulica Freta'', en el barri de la ''[[Ciutat Nova (Varsòvia)\|Ciutat Nova]]'' de Varsòvia.]]
	Maria Sklodowska va nàixer el 7 de novembre de 1867 en [[Varsòvia]], la capital de [[Polònia]]. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu yayo, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia ([[1862]]), Józef ([[1863]]), Bronislawa ([[1865]]), Helena ([[1866]]) i, finalment, ella, Maria ([[1867]]). El seu yayo, Józef Skłodowski, havia segut un respectat professor en [[Lublin]] a on, entre d'atres, havia segut mestre del futur ~~novelista~~ i candidat al Premi Nobel de Lliteratura, [[Boleslau Prus]].<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 12.</ref> El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i fon successivament director de dos [[Gimnasi\|gimnasis]] per a chiquets de Varsòvia. La seua mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de chiquetes de Varsòvia; patia [[tuberculosis]] i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de [[tifus]]. El pare de Maria era ateu, i la seua mare una devota catòlica;<ref name="Eve Curie, Marie Curie">Eve Curie. ''Marie Curie''.</ref> segons Robert William Reid, la mort de la seua mare i germana, fon la causa que Maria abandonara el [[catolicisme]] i es fera [[agnosticisme\|agnòstica]].<ref>{{Ref-llibre\| cognom = Reid\| nom = Robert William\| títol = Marie Curie\| data = 1974\| lloc = Londres\| editorial = Collins\| pàgines = 19\| isbn = 0-00-211539-5}}</ref><ref>"De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que [[Thomas Henry Huxley]] acabava d'inventar una paraula: [[agnosticisme]]"</ref>		Maria Sklodowska va nàixer el 7 de novembre de 1867 en [[Varsòvia]], la capital de [[Polònia]]. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu yayo, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia ([[1862]]), Józef ([[1863]]), Bronislawa ([[1865]]), Helena ([[1866]]) i, finalment, ella, Maria ([[1867]]). El seu yayo, Józef Skłodowski, havia segut un respectat professor en [[Lublin]] a on, entre atres, havia segut mestre del futur noveliste i candidat al Premi Nobel de Lliteratura, [[Boleslau Prus]].<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 12.</ref> El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i fon successivament director de dos [[Gimnasi\|gimnasis]] per a chiquets de Varsòvia. La seua mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de chiquetes de Varsòvia; patia [[tuberculosis]] i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de [[tifus]]. El pare de Maria era ateu, i la seua mare una devota catòlica;<ref name="Eve Curie, Marie Curie">Eve Curie. ''Marie Curie''.</ref> segons Robert William Reid, la mort de la seua mare i germana, fon la causa que Maria abandonara el [[catolicisme]] i es fera [[agnosticisme\|agnòstica]].<ref>{{Ref-llibre\| cognom = Reid\| nom = Robert William\| títol = Marie Curie\| data = 1974\| lloc = Londres\| editorial = Collins\| pàgines = 19\| isbn = 0-00-211539-5}}</ref><ref>"De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que [[Thomas Henry Huxley]] acabava d'inventar una paraula: [[agnosticisme]]"</ref>

	Quan tenia deu anys, Maria va escomençar a anar a l'escola a on la seua mare havia treballat quan encara es trobava be. Entre els seus interessos destacava la passió per la llectura, especialment en l'història natural i la física. Maria mostrà la seua afició per la llectura als quatre anys, edat a la que ya llegia perfectament.		Quan tenia deu anys, Maria va escomençar a anar a l'escola a on la seua mare havia treballat quan encara es trobava be. Entre els seus interessos destacava la passió per la llectura, especialment en l'història natural i la física. Maria mostrà la seua afició per la llectura als quatre anys, edat a la que ya llegia perfectament.

	Posteriorment va assistir a un ''gymnasium'' o [[institut]] de secundària femení, a on es va graduar el [[12 de juny]] de [[1883]]. Va passar l'any següent al camp en parents del seu pare, i despuix, juntament en el seu pare, vixqué en Varsòvia, a on varen rebre algunes classes particulars. En la secundària va ser sempre la primera alumna de la seua classe, i es va destacar per influir en les seues ~~companyes~~ l'entusiasme pel treball.Entre les llengües que dominava estava el [[rus]], el [[polac]], l'[[alemà]] i el [[francés]].		Posteriorment va assistir a un ''gymnasium'' o [[institut]] de secundària femení, a on es va graduar el [[12 de juny]] de [[1883]]. Va passar l'any següent al camp en parents del seu pare, i despuix, juntament en el seu pare, vixqué en Varsòvia, a on varen rebre algunes classes particulars. En la secundària va ser sempre la primera alumna de la seua classe, i es va destacar per influir en les seues companyeres l'entusiasme pel treball. Entre les llengües que dominava estava el [[rus]], el [[polac]], l'[[alemà]] i el [[francés]].

	En aquell temps, la major part de Polònia estava ocupada per [[Rússia]] que, despuix de diverses revoltes nacionalistes sofocades de manera violenta, havia impost la seua llengua i les seues costums. Juntament en la seua germana Helena, Maria assistia a classes clandestines impartides en un pensionat en les que s'ensenyava la cultura polaca.<ref> Wojciech A. Wierzewski, "''Mazowiecki korzenie Marii''" ( "Maria's [[Mazowsze]] Roots"), p. 16. </ref>		En aquell temps, la major part de Polònia estava ocupada per [[Rússia]] que, despuix de diverses revoltes nacionalistes sofocades de manera violenta, havia impost la seua llengua i les seues costums. Juntament en la seua germana Helena, Maria assistia a classes clandestines impartides en un pensionat en les que s'ensenyava la cultura polaca.<ref> Wojciech A. Wierzewski, "''Mazowiecki korzenie Marii''" ( "Maria's [[Mazowsze]] Roots"), p. 16. </ref>

Valencian en 08:13 23 jul 2025

2025-07-23T08:13:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:13 23 jul 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1903]], junt en el seu marit, [[Pierre Curie]], i [[Henri Becquerel]], pels seus descobriments en el camp de la [[radioactivitat]]. En l'any [[1911]] va rebre el [[Premi Nobel de Química]] per l'aïllament del radi pur.<ref name="nobelprize"/>		Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1903]], junt en el seu marit, [[Pierre Curie]], i [[Henri Becquerel]], pels seus descobriments en el camp de la [[radioactivitat]]. En l'any [[1911]] va rebre el [[Premi Nobel de Química]] per l'aïllament del radi pur.<ref name="nobelprize"/>

	Marie va ser nacionalisada francesa i fon una ciutadana activament lleal al seu nou país, pero mai va perdre el seu sentit d'identitat ~~polonés~~. El primer [[element químic]] que ella va descobrir, en [[1898]], la nomenà [[poloni]] com a homenage al seu país d'orige.<ref>K. Kabzinska. "Chemical and Polish Aspects of Polonium and Radium Discovery". ''Przemysł chemiczny K tal Mark'' (The Chemical Industry), 77: 104–7, 1998.</ref>		Marie va ser nacionalisada francesa i fon una ciutadana activament lleal al seu nou país, pero mai va perdre el seu sentit d'identitat polac. El primer [[element químic]] que ella va descobrir, en [[1898]], la nomenà [[poloni]] com a homenage al seu país d'orige.<ref>K. Kabzinska. "Chemical and Polish Aspects of Polonium and Radium Discovery". ''Przemysł chemiczny K tal Mark'' (The Chemical Industry), 77: 104–7, 1998.</ref>

	== Família i primers anys ==		== Família i primers anys ==

Valencian: /* Llibres */

2025-07-23T08:12:23Z

Llibres

← Revisió anterior		Revisió de 08:12 23 jul 2025
Llínea 119:		Llínea 119:
	* ''Les rayons α, β, γ des corps radioactifs en relation avec la structure nucléaire'', Hermann & Cie: París 1933; [http://visualiseur.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k380502 online]		* ''Les rayons α, β, γ des corps radioactifs en relation avec la structure nucléaire'', Hermann & Cie: París 1933; [http://visualiseur.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k380502 online]
	* ''Radioactivité''. Hermann & Cie: Paris 1935 – pòstuma		* ''Radioactivité''. Hermann & Cie: Paris 1935 – pòstuma
	* Iréne Joliot-Curie (Hrsg.): ''Prace Marii Sklodowskiej-Curie''. Panstwowe Wydawn Naukowe: Varsòvia 1954 (obra en ~~polonès~~ i ~~francès~~)		* Iréne Joliot-Curie (Hrsg.): ''Prace Marii Sklodowskiej-Curie''. Panstwowe Wydawn Naukowe: Varsòvia 1954 (obra en polac i francés)
	* ''Autobiografia''. Panstwowe Wydawnictwo Naukowe: Warschau 1959 (edició en ~~alemany~~: ''Selbstbiographie''. B. G. Teubner, Leipzig: 1962) – pòstuma		* ''Autobiografia''. Panstwowe Wydawnictwo Naukowe: Warschau 1959 (edició en alemà: ''Selbstbiographie''. B. G. Teubner, Leipzig: 1962) – pòstuma

	=== Artículs ===		=== Artículs ===

Valencian: /* Artículs */

2025-07-23T08:11:33Z

Artículs

← Revisió anterior		Revisió de 08:11 23 jul 2025
Llínea 134:		Llínea 134:
	* ''Sur les corps radioactifs''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 134, S. 85–87, 1902; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3090&I=85 online]		* ''Sur les corps radioactifs''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 134, S. 85–87, 1902; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3090&I=85 online]
	* ''Sur le poids atomique du radium''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 135, S. 161–163, 1902; [http://www.archive.org/details/comptesrendusheb1341902acad online] – presentada per Eleuthère Mascart (El pes atòmic del radi 225 +/- 1)		* ''Sur le poids atomique du radium''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 135, S. 161–163, 1902; [http://www.archive.org/details/comptesrendusheb1341902acad online] – presentada per Eleuthère Mascart (El pes atòmic del radi 225 +/- 1)
	* ''Sur la diminution de la radioactivité du polonium avec le temps''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 142, S. 273–276, 1906; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3096&I=273 online] – presentada per Pierre Curie (La vida ~~mitjana~~ del poloni)		* ''Sur la diminution de la radioactivité du polonium avec le temps''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 142, S. 273–276, 1906; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3096&I=273 online] – presentada per Pierre Curie (La vida mijà del poloni)
	* ''Sur le poids atomique du radium''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 145, S. 422–425, 1907; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3099&I=422 online] (Atomgewicht von Radium 226,45)		* ''Sur le poids atomique du radium''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 145, S. 422–425, 1907; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3099&I=422 online] (Atomgewicht von Radium 226,45)
	* ''Action de la pesanteur sur le dépôt de la radioactivité induite''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 145, S. 477–480, 1907; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3099&I=477 online]		* ''Action de la pesanteur sur le dépôt de la radioactivité induite''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 145, S. 477–480, 1907; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3099&I=477 online]

Valencian: /* Atres */

2025-07-23T08:09:58Z

Atres

← Revisió anterior		Revisió de 08:09 23 jul 2025
Llínea 107:		Llínea 107:
	* Nacional: durant un periodo d'[[hiperinflació]] en els [[anys 1990\|anys 90]], la seua efígie estava impresa en els billets de 20.000 [[zloty]] en la seua Polònia natal.		* Nacional: durant un periodo d'[[hiperinflació]] en els [[anys 1990\|anys 90]], la seua efígie estava impresa en els billets de 20.000 [[zloty]] en la seua Polònia natal.

	* Biografies: ~~existeix~~ una película biogràfica sobre ella i una biografia, escrita per la seua filla [[Eva Curie]] en [[1937]].		* Biografies: existix una película biogràfica sobre ella i una biografia, escrita per la seua filla [[Eva Curie]] en [[1937]].

	== Publicacions ==		== Publicacions ==

Valencian: /* Reconeixements */

2025-07-23T08:08:44Z

Reconeixements

← Revisió anterior		Revisió de 08:08 23 jul 2025
Llínea 91:		Llínea 91:

	== Reconeixements ==		== Reconeixements ==
	~~{{Nobel\|Física\|1903\|Química\|1911}}~~
	[[Image:Dyplom_Sklodowska-Curie.jpg\|thumb\|Documents dels premis Nobel conseguits per Marie Curie el 1911]]		[[Image:Dyplom_Sklodowska-Curie.jpg\|thumb\|Documents dels premis Nobel conseguits per Marie Curie el 1911]]
	=== Premis Nobel ===		=== Premis Nobel ===

Valencian: /* Darrers anys */

2025-07-23T08:07:58Z

Darrers anys

← Revisió anterior		Revisió de 08:07 23 jul 2025
Llínea 83:		Llínea 83:

	== Darrers anys ==		== Darrers anys ==
	[[Image:Solvay1933Large.jpg\|right\|thumb\|300px\|~~Setena~~ Conferència Solvay de [[1933]]. Podem vore a Marie Curie ~~asseguda~~ la ~~cinquena~~ per l'esquerra (al centre de la image) entre A. Joffe i [[Paul Langevin]]]]		[[Image:Solvay1933Large.jpg\|right\|thumb\|300px\|Sèptima Conferència Solvay de [[1933]]. Podem vore a Marie Curie assentada la quinta per l'esquerra (en el centre de l'image) entre A. Joffe i [[Paul Langevin]]]]
	Despuix de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia\|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>		Despuix de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia\|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>

	Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va propondre l'us de la radiografia mòvil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar ~~fons~~ per a l'investigació científica. En els seus últims anys fon assaltada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.		Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va propondre l'us de la radiografia mòvil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fondos per a l'investigació científica. En els seus últims anys fon assaltada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.

	Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] fon guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any [[1935]], juntament en el seu espós [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] les seues despulles foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en els del seu espós.		Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] fon guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any [[1935]], juntament en el seu espós [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] les seues despulles foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en els del seu espós.

Valencian: /* Estudi de la radioactivitat */

2025-07-23T08:05:04Z

Estudi de la radioactivitat

← Revisió anterior		Revisió de 08:05 23 jul 2025
Llínea 78:		Llínea 78:

	== Estudi de la radioactivitat ==		== Estudi de la radioactivitat ==
	En el seu marit varen estudiar els materials radioactius i en particular la [[uranita]], que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'[[urani]] que s'extraia d'ella. L'explicació llògica va ser supondre que la uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Despuix de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, varen aïllar dos nous [[element químic\|elements químics]]. El primer el varen batejar en el nom de [[poloni]] en referència al seu país natiu, i l'atre, [[Radi (element)\|radi]] a causa de la seua intensa radioactivitat. En una actitut desinteressada no [[patent]]à el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.		En el seu marit varen estudiar els materials radioactius i en particular l'[[uranita]], que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'[[urani]] que s'extraia d'ella. L'explicació llògica va ser supondre que la uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Despuix de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, varen aïllar dos nous [[element químic\|elements químics]]. El primer el varen batejar en el nom de [[poloni]] en referència al seu país natiu, i l'atre, [[Radi (element)\|radi]] a causa de la seua intensa radioactivitat. En una actitut desinteressada no [[patent]]à el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a l'investigació de tota la comunitat científica.

	El [[19 d'abril]] de [[1906]] morí el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruage en els carrers de [[París]]. Encara que Marie quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, 650 anys despuix de l'última dona que la va assumir.		El [[19 d'abril]] de [[1906]] morí el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruage en els carrers de [[París]]. Encara que Marie quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, 650 anys despuix de l'última dona que la va assumir.

Valencian en 08:02 23 jul 2025

2025-07-23T08:02:50Z

Valencian en 07:51 23 jul 2025

2025-07-23T07:51:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:51 23 jul 2025
Llínea 43:		Llínea 43:
	En el mateix any 1894, [[Pierre Curie]] va entrar en la seua vida. Era professor seu en l'Escola de Física i Química (l'"École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris" (ESPCI). Maria havia iniciat la carrera científica en París investigant les propietats magnètiques de diversos [[acer]]s; i va ser l'interés mutu que tenien Marie i Pierre pel [[magnetisme]] lo que va contribuir a acostar-los.<ref>L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," ''Encyclopedia Americana'', vol. 8, p. 331.</ref>		En el mateix any 1894, [[Pierre Curie]] va entrar en la seua vida. Era professor seu en l'Escola de Física i Química (l'"École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris" (ESPCI). Maria havia iniciat la carrera científica en París investigant les propietats magnètiques de diversos [[acer]]s; i va ser l'interés mutu que tenien Marie i Pierre pel [[magnetisme]] lo que va contribuir a acostar-los.<ref>L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," ''Encyclopedia Americana'', vol. 8, p. 331.</ref>

	La seua partida en l'[[estiu]] següent cap a Varsòvia a soles enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a [[Polònia]] i treballar en el seu camp d'estudi. Encara que se li va negar un lloc en l'Universitat de Cracòvia simplement perqué era una dòna<ref name="Wierzewski, p. 17"/> va tornar a París. Un any despuix, el [[26 juliol]] de [[1895]], Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual varen rebre alguns diners d'amics i familiars. En estos obsequis els novis compraren dos [[bicicleta\|bicicletes]] i passaren tot l'estiu viajant per [[França]], estajant-se en fondes i menjant poc.		La seua partida en l'[[estiu]] següent cap a Varsòvia a soles enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a [[Polònia]] i treballar en el seu camp d'estudi. Encara que se li va negar un lloc en l'Universitat de Cracòvia simplement perqué era una dòna<ref name="Wierzewski, p. 17"/> va tornar a París. Un any despuix, el [[26 de juliol]] de [[1895]], Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual varen rebre alguns diners d'amics i familiars. En estos obsequis els novis compraren dos [[bicicleta\|bicicletes]] i passaren tot l'estiu viajant per [[França]], estajant-se en fondes i menjant poc.

	Posteriorment, els dos físics en prou de faenes eixien del seu laboratori, engrescats en les seues investigacions. Les úniques aficions, compartides, eren fer llarcs passejos en bicicleta i els viages a l'estranger, que els varen unir encara més. Marie havia trobat un nou amor, un soci i colaborador científic de qui podria deprendre.<ref name="Wierzewski, p. 17">Wierzewski, p. 17.</ref> En [[1895]], varen descobrir els [[raigs X]] i en [[1896]] descobriren la [[radioactivitat natural]]. Marie fon animada per Pierre perqué realisara la seua [[tesis doctoral]] basant-se en este últim descobriment.		Posteriorment, els dos físics en prou de faenes eixien del seu laboratori, engrescats en les seues investigacions. Les úniques aficions, compartides, eren fer llarcs passejos en bicicleta i els viages a l'estranger, que els varen unir encara més. Marie havia trobat un nou amor, un soci i colaborador científic de qui podria deprendre.<ref name="Wierzewski, p. 17">Wierzewski, p. 17.</ref> En [[1895]], varen descobrir els [[raigs X]] i en [[1896]] descobriren la [[radioactivitat natural]]. Marie fon animada per Pierre perqué realisara la seua [[tesis doctoral]] basant-se en este últim descobriment.

← Revisió anterior		Revisió de 08:02 23 jul 2025
Llínea 55:		Llínea 55:
	El primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Despuix d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. En l'any [[1896]], Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que es semblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sino que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani.		El primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Despuix d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. En l'any [[1896]], Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que es semblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sino que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani.

	Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat\|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra conduïxquen l'electricitat.<ref>{{ref-publicació\|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity\| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels ~~compostos~~ d'urani a soles depenia de la cantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provindre del propi [[àtom]]. En térmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>		Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat\|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra conduïxquen l'electricitat.<ref>{{ref-publicació\|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity\| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels composts d'urani a soles depenia de la cantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provindre del propi [[àtom]]. En térmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>

	En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita\|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre ~~vegades~~ més activa que el propi urani, i la torbernita, dos ~~vegades~~ més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la cantitat d'urani i la seua activitat, llavors eixos dos minerals que contenen chicotetes cantitats d'alguna atra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seua biografia, afirma:		En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita\|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre voltes més activa que el propi urani, i la torbernita, dos voltes més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la cantitat d'urani i la seua activitat, llavors eixos dos minerals que contenen chicotetes cantitats d'alguna atra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seua biografia, afirma:
	[[Image:Pierre and Marie Curie.jpg\|thumb\|Pierre i Marie Curie en el seu laboratori de París, una miqueta abans de 1907]]		[[Image:Pierre and Marie Curie.jpg\|thumb\|Pierre i Marie Curie en el seu laboratori de París, una miqueta abans de 1907]]
	{{cita\|La idea era la seua, ningú la va ajudar a formular-la, i encara que ella ho va consultar al seu marit per a la seua opinió, es va establir clarament que era la propietària de la mateixa. Este fet, més tart, queda registrat en dos ocasions en la seua biografia, que va consultar al seu marit per assegurar que no hi havia cap possible ambigüitat. És probable que ya en esta primerenca etapa de la seua carrera [ella] es va ~~adonar~~ que ... a molts científics els resulta difícil creure que una dòna poguera ser capaç d'una obra original com en la qué ella estava involucrada.\|R. Reid, ''Marie Curie'', p. 64.}}		{{cita\|L'idea era la seua, ningú la va ajudar a formular-la, i encara que ella ho va consultar al seu marit per a la seua opinió, es va establir clarament que era la propietària de la mateixa. Este fet, més tart, queda registrat en dos ocasions en la seua biografia, que va consultar al seu marit per assegurar que no hi havia cap possible ambigüitat. És probable que ya en esta primerenca etapa de la seua carrera [ella] es va donar conte de que ... a molts científics els resulta difícil creure que una dòna poguera ser capaç d'una obra original com en la qué ella estava involucrada.\|R. Reid, ''Marie Curie'', p. 64.}}

	En la seua investigació sistemàtica d'atres substàncies ademés de les sals d'urani que emeten radiació, Curie va descobrir que l'element [[tori]] era, igualment, radioactiu. Era molt conscient de l'importància de publicar els seus descobriments en rapidea i per tant n'establí la seua prioritat. Curie va escollir la via ràpida de la publicació. El seu paper, donant una breu i simple explicació del seu treball, ~~va ser~~ presentat per a l'Acadèmia de Ciències el [[12 d'abril]] de [[1898]], pel seu antic professor, Gabriel Lippmann.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 64–65.</ref>		En la seua investigació sistemàtica d'atres substàncies ademés de les sals d'urani que emeten radiació, Curie va descobrir que l'element [[tori]] era, igualment, radioactiu. Era molt conscient de l'importància de publicar els seus descobriments en rapidea i per tant n'establí la seua prioritat. Curie va escollir la via ràpida de la publicació. El seu paper, donant una breu i simple explicació del seu treball, fon presentat per a l'Acadèmia de Ciències el [[12 d'abril]] de [[1898]], pel seu antic professor, Gabriel Lippmann.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 64–65.</ref>

	Encara aixina, igual que [[Silvanus Thompson]] havia segut criticat durament per Becquerel per l'atribució de descobriments, Marie Curie va ser qüestionada en la ~~cursa~~ per explicar ~~la seua descoberta~~ que el tori emet raigs de la mateixa manera com l'urani. Dos mesos abans, [[Gerhard Schmidt]] havia publicat la seua pròpia conclusió en Berlín.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 65.</ref><ref>~~Este~~ descobriments múltiples independents, de fet, sembla que són una regla més habitual de lo que es pot supondre tant en [[ciència]] com en [[tecnologia]].</ref>		Encara aixina, igual que [[Silvanus Thompson]] havia segut criticat durament per Becquerel per l'atribució de descobriments, Marie Curie va ser qüestionada en la carrera per explicar el seu descobriment que el tori emet raigs de la mateixa manera com l'urani. Dos mesos abans, [[Gerhard Schmidt]] havia publicat la seua pròpia conclusió en Berlín.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 65.</ref><ref>Estos descobriments múltiples independents, de fet, sembla que són una regla més habitual de lo que es pot supondre tant en [[ciència]] com en [[tecnologia]].</ref>

	Ningú més en el món de la física, es va donar conte de lo que Curie havia descrit en una frase dels seus apunts, en la que observava com era superior l'activitat de la pechblenda i la chalcolita en comparació en la de l'urani mateix. Dia: ''El fet és molt notable, i porta a la creença que estos minerals poden contindre un element que és molt més actiu que l'urani.'' Més tart, recordà com sentia "un desig apassionat de verificar esta hipòtesis, lo més ràpidament possible".<ref name="Robert Reid p. 65">Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 65.</ref> Pierre Curie estava segur que lo que havien descobert no era un efecte espuri. Ell estava tan intrigat que va decidir abandonar momentàneament el seu treball en els cristalls i es va unir a la investigació de Marie. El [[14 d'abril]] de [[1898]], en optimisme, pesaren una mostra de 100 grams de pechblenda i terra. No eren conscients de que lo que estaven buscant estava present en cantitats tan chicotetes que en el temps haurien de processar ~~tones~~ de mineral.<ref name="Robert Reid p. 65"/>		Ningú més en el món de la física, es va donar conte de lo que Curie havia descrit en una frase dels seus apunts, en la que observava com era superior l'activitat de la pechblenda i la chalcolita en comparació en la de l'urani mateix. Dia: ''El fet és molt notable, i porta a la creença que estos minerals poden contindre un element que és molt més actiu que l'urani.'' Més tart, recordà com sentia "un desig apassionat de verificar esta hipòtesis, lo més ràpidament possible".<ref name="Robert Reid p. 65">Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 65.</ref> Pierre Curie estava segur que lo que havien descobert no era un efecte espuri. Ell estava tan intrigat que va decidir abandonar momentàneament el seu treball en els cristalls i es va unir a l'investigació de Marie. El [[14 d'abril]] de [[1898]], en optimisme, pesaren una mostra de 100 grams de pechblenda i terra. No eren conscients de que lo que estaven buscant estava present en cantitats tan chicotetes que en el temps haurien de processar tonellades de mineral.<ref name="Robert Reid p. 65"/>
	[[~~Fitxer~~:Marie Pierre Irene Curie.jpg\|thumb\|Pierre, Irene i Marie Curie]]		[[Archiu:Marie Pierre Irene Curie.jpg\|thumb\|Pierre, Irene i Marie Curie]]
	En [[~~juliol~~]] ~~de 1898~~, Marie i Pierre varen publicar un document que anunciava l'existència d'un element al qual varen nomenar "[[poloni]]", en honor de la Polònia natal de Marie que continuava estant repartida entre tres imperis. El [[26 de decembre\|26 de decembre]] de 1898, els Curie varen anunciar l'existència d'un segon element, el qual varen nomenar "[[radi (element\|radi]]" per la seua intensa radioactivitat, una paraula que ella va acunyar.		En juliol de l'any [[1898]], Marie i Pierre varen publicar un document que anunciava l'existència d'un element al qual varen nomenar "[[poloni]]", en honor de la Polònia natal de Marie que continuava estant repartida entre tres imperis. El [[26 de decembre\|26 de decembre]] de 1898, els Curie varen anunciar l'existència d'un segon element, el qual varen nomenar "[[radi (element\|radi]]" per la seua intensa radioactivitat, una paraula que ella va acunyar.

	La pechblenda és un mineral complex, i la separació química dels seus components és una tasca àrdua. El descobriment del poloni va ser relativament fàcil; químicament es sembla al [[bismut]] i el poloni va ser l'única substància similar al bismut present en el mineral. Ara be, el radi ya era més difícil de conseguir, perqué químicament està estretament relacionat en el [[bari (element)\|bari]], i la pechblenda conté els dos elements. En 1898, els esposos Curie havien obtingut traces de radi, pero cantitats apreciables, no contaminades per bari, encara estaven fora del seu abast.<ref>L. Pearce Williams, p. 331–332.</ref>		La pechblenda és un mineral complex, i la separació química dels seus components és una tasca àrdua. El descobriment del poloni va ser relativament fàcil; químicament es sembla al [[bismut]] i el poloni va ser l'única substància similar al bismut present en el mineral. Ara be, el radi ya era més difícil de conseguir, perqué químicament està estretament relacionat en el [[bari (element)\|bari]], i la pechblenda conté els dos elements. En 1898, els esposos Curie havien obtingut traces de radi, pero cantitats apreciables, no contaminades per bari, encara estaven fora del seu abast.<ref>L. Pearce Williams, p. 331–332.</ref>
Llínea 73:		Llínea 73:
	El matrimoni Curie va mamprendre la dura tasca de separar la sal de radi per mig del procés de cristalisació diferencial. D'una [[tonellada (unitat)\|tonellada]] de pechblenda, en l'any [[1902]], varen separar una desena part d'un [[gram]] de clorur de radi. En [[1910]], Marie, treballant ya sense el seu marit que havia mort en [[1906]], va aïllar el radi pur.<ref name="L. Pearce Williams, p. 332">L. Pearce Williams, p. 332.</ref>		El matrimoni Curie va mamprendre la dura tasca de separar la sal de radi per mig del procés de cristalisació diferencial. D'una [[tonellada (unitat)\|tonellada]] de pechblenda, en l'any [[1902]], varen separar una desena part d'un [[gram]] de clorur de radi. En [[1910]], Marie, treballant ya sense el seu marit que havia mort en [[1906]], va aïllar el radi pur.<ref name="L. Pearce Williams, p. 332">L. Pearce Williams, p. 332.</ref>

	En una decisió inusual, Marie Sklodowska-Curie, de manera ~~deliberada~~, es va abstindre de patentar el procés d'aïllament del radi ~~perqué~~ la comunitat científica poguera investigar sense obstaculs.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 265.</ref> D'atra banda, com que no tenien encara un bon coneiximent dels efectes nocius de l'exposició a la radiació quan es treballa en substàncies radioactives sense una protecció adequada, Marie i el seu marit no tenien consciència del preu que es paga per este tipo d'investigació.<ref name="Wierzewski, p. 17"/>		En una decisió inusual, Marie Sklodowska-Curie, de manera delliberada, es va abstindre de patentar el procés d'aïllament del radi per a que la comunitat científica poguera investigar sense obstaculs.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 265.</ref> D'atra banda, com que no tenien encara un bon coneiximent dels efectes nocius de l'exposició a la radiació quan es treballa en substàncies radioactives sense una protecció adequada, Marie i el seu marit no tenien consciència del preu que es paga per este tipo d'investigació.<ref name="Wierzewski, p. 17"/>

	El [[25 de juny]] de [[1903]], baix la supervisió d'[[Henri Becquerel]], Marie va publicar la seua ~~tesi~~ doctoral, en el títul ''Investigacions sobre les substàncies radioactives''. Va defendre la tesis davant d'un tribunal presidit pel físic [[Gabriel Lippmann]] i va obtindre el títul de doctora per la Universitat de la Sorbona de París en la menció ''[[cum laude]].<ref>{{ref-publicació\|article = The discovery of radium in 1898 by Maria Sklodowska-Curie (1867–1934) and Pierre Curie (1859–1906) with commentary on their life and times\|~~cognom~~ = Mould\|nom = R. F.\|publicació = The British Journal of Radiology\|volum = 71\|any = 1998\|pàgines = 1229–1254\|url = http://bjr.birjournals.org/cgi/reprint/71/852/1229.pdf \|format=PDF\| consulta = 31-07-2008}}</ref>''		El [[25 de juny]] de [[1903]], baix la supervisió d'[[Henri Becquerel]], Marie va publicar la seua tesis doctoral, en el títul ''Investigacions sobre les substàncies radioactives''. Va defendre la tesis davant d'un tribunal presidit pel físic [[Gabriel Lippmann]] i va obtindre el títul de doctora per la Universitat de la Sorbona de París en la menció ''[[cum laude]].<ref>{{ref-publicació\|article = The discovery of radium in 1898 by Maria Sklodowska-Curie (1867–1934) and Pierre Curie (1859–1906) with commentary on their life and times\|llinage = Mould\|nom = R. F.\|publicació = The British Journal of Radiology\|volum = 71\|any = 1998\|pàgines = 1229–1254\|url = http://bjr.birjournals.org/cgi/reprint/71/852/1229.pdf \|format=PDF\| consulta = 31-07-2008}}</ref>''

	== Estudi de la radioactivitat ==		== Estudi de la radioactivitat ==