Marko Mrnjavčević - Historial de revisions

Lluísm en 11:57 5 maig 2025

2025-05-05T11:57:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:57 5 maig 2025
Llínea 162:		Llínea 162:

	Els [[Motiu (arts visuals)\|motius]] artístics de les múltiples obres sobre Marko són: ''Marko i Ravijojla'', ''Marko i sa mare'', ''Marko montant a Šarac'', ''Marko disparant una flecha'', ''Marko llaurant els camins'', ''el combat entre Marko i Musa'' i la ''mort de Marko''.<ref name="Šarenac614">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|pp=6-14}}.</ref> Ademés, varis artistes han tractat de produir un retrat realiste del verdader basant-se en les seues frescs.<ref name="Šarenac5">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=5}}.</ref> En l'any [[1924]] la cerveseria de Prilep va introduir una [[cervesa]] llaugera nomenada ''Krali Marko''.<ref>{{cita web\| títul=Krali Marko \| url=http://www.prilepskapivarnica.com.mk/index.php/en/products/krali-marko\| editor=Prilep Brewery\| fechaacceso=8 de juliol de 2016}}</ref>		Els [[Motiu (arts visuals)\|motius]] artístics de les múltiples obres sobre Marko són: ''Marko i Ravijojla'', ''Marko i sa mare'', ''Marko montant a Šarac'', ''Marko disparant una flecha'', ''Marko llaurant els camins'', ''el combat entre Marko i Musa'' i la ''mort de Marko''.<ref name="Šarenac614">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|pp=6-14}}.</ref> Ademés, varis artistes han tractat de produir un retrat realiste del verdader basant-se en les seues frescs.<ref name="Šarenac5">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=5}}.</ref> En l'any [[1924]] la cerveseria de Prilep va introduir una [[cervesa]] llaugera nomenada ''Krali Marko''.<ref>{{cita web\| títul=Krali Marko \| url=http://www.prilepskapivarnica.com.mk/index.php/en/products/krali-marko\| editor=Prilep Brewery\| fechaacceso=8 de juliol de 2016}}</ref>

	== Referències ==		== Referències ==
	<references group="nota"/>		<references group="nota"/>

Jose2 en 19:04 3 jun 2024

2024-06-03T19:04:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:04 3 jun 2024
Llínea 162:		Llínea 162:

	Els [[Motiu (arts visuals)\|motius]] artístics de les múltiples obres sobre Marko són: ''Marko i Ravijojla'', ''Marko i sa mare'', ''Marko montant a Šarac'', ''Marko disparant una flecha'', ''Marko llaurant els camins'', ''el combat entre Marko i Musa'' i la ''mort de Marko''.<ref name="Šarenac614">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|pp=6-14}}.</ref> Ademés, varis artistes han tractat de produir un retrat realiste del verdader basant-se en les seues frescs.<ref name="Šarenac5">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=5}}.</ref> En l'any [[1924]] la cerveseria de Prilep va introduir una [[cervesa]] llaugera nomenada ''Krali Marko''.<ref>{{cita web\| títul=Krali Marko \| url=http://www.prilepskapivarnica.com.mk/index.php/en/products/krali-marko\| editor=Prilep Brewery\| fechaacceso=8 de juliol de 2016}}</ref>		Els [[Motiu (arts visuals)\|motius]] artístics de les múltiples obres sobre Marko són: ''Marko i Ravijojla'', ''Marko i sa mare'', ''Marko montant a Šarac'', ''Marko disparant una flecha'', ''Marko llaurant els camins'', ''el combat entre Marko i Musa'' i la ''mort de Marko''.<ref name="Šarenac614">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|pp=6-14}}.</ref> Ademés, varis artistes han tractat de produir un retrat realiste del verdader basant-se en les seues frescs.<ref name="Šarenac5">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=5}}.</ref> En l'any [[1924]] la cerveseria de Prilep va introduir una [[cervesa]] llaugera nomenada ''Krali Marko''.<ref>{{cita web\| títul=Krali Marko \| url=http://www.prilepskapivarnica.com.mk/index.php/en/products/krali-marko\| editor=Prilep Brewery\| fechaacceso=8 de juliol de 2016}}</ref>

	== Referències ==		== Referències ==
	<references group="nota"/>		<references group="nota"/>

Valencian: Text reemplaça - 'començos' a 'començaments'

2023-09-24T18:09:06Z

Text reemplaça - 'començos' a 'començaments'

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 24 set 2023
Llínea 28:		Llínea 28:
	La mort de Dušan va ser seguida per l'increment d'activitats separatistes en l'Imperi serbi. Els territoris del suroest, com [[Epir]], [[Tesalia]], i les terres en el sur de [[Albània]], es varen separar en l'any [[1357]].<ref name="Mihaljčić77">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=77}}.</ref> No obstant, el núcleu de l'Estat (les terres occidentals, incloent [[Principat de Zeta\|Zeta]] i [[Travunia]] en l'alta vall del [[riu Drina]]; les terres de [[Sèrbia central]]; i Macedònia), va seguir sent lleal a Uroš, el nou emperador.<ref name="Šuica15">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=15}}.</ref> No obstant, la noblea local va mostrar una independència cada volta major front al seu emperador inclús en aquelles regions que encara estaven controlades pel govern central. El monarca serbi va ser dèbil i incapaç de contrarrestar estes tendències separatistes, convertint-se en un poder inferior en els seus propis dominis.<ref name="Fine358">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=358}}.</ref> Els nobles serbis també combatien uns en uns atres per territori i influència.<ref name="Fine345">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=345}}.</ref>		La mort de Dušan va ser seguida per l'increment d'activitats separatistes en l'Imperi serbi. Els territoris del suroest, com [[Epir]], [[Tesalia]], i les terres en el sur de [[Albània]], es varen separar en l'any [[1357]].<ref name="Mihaljčić77">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=77}}.</ref> No obstant, el núcleu de l'Estat (les terres occidentals, incloent [[Principat de Zeta\|Zeta]] i [[Travunia]] en l'alta vall del [[riu Drina]]; les terres de [[Sèrbia central]]; i Macedònia), va seguir sent lleal a Uroš, el nou emperador.<ref name="Šuica15">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=15}}.</ref> No obstant, la noblea local va mostrar una independència cada volta major front al seu emperador inclús en aquelles regions que encara estaven controlades pel govern central. El monarca serbi va ser dèbil i incapaç de contrarrestar estes tendències separatistes, convertint-se en un poder inferior en els seus propis dominis.<ref name="Fine358">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=358}}.</ref> Els nobles serbis també combatien uns en uns atres per territori i influència.<ref name="Fine345">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=345}}.</ref>

	Vukašin Mrnjavčević era un polític hàbil i poc a poc va assumir el paper principal en l'imperi.<ref name="Šuica19">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=19}}.</ref> En [[agost]] o [[setembre]] de [[1365]] Uroš ho va coronar com a rei, i ho va fer el seu cogobernant. Per a l'any [[1370]], el patrimoni potencial de Marko s'incremente quan son pare va estendre les seues possessions personals des de Prilep més allà de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metojia]], adquirint [[Prizren]], [[Pristina]], [[Novo Brdo]], [[Skopie]] i [[Ohrid]]. En una [[Carta (concessió)\|carta]] que va firmar el [[5 d'abril]] de 1370, Vukašin menciona a la seua esposa, la reina Alena (господинь зємли срьбьскои и грькѡмь и западнимь странамь).<ref name="Mihaljčić83">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=83}}.</ref> A finals de 1370 o ~~començos~~ de [[1371]], Mrnjavčević va coronar al seu fill «rei jove». Este títul era concedit als [[Hereu presunt\|hereus presunts]] dels reis serbis per a assegurar la seua successió al tro. Degut a que Uroš no tenia fills, Marko podia convertir-se aixina en el seu successor, començant una nova dinastia de sobirans serbis, i marcaria el final de la [[dinastia Nemanjić]], que havia governat el país per doscents anys. La majoria dels nobles serbis no varen estar contents en la situació, i açò va enfortir els seus desijos d'independència de l'autoritat central.<ref name=" Miklošič180">{{harvnb\|Miklošič\|1858\|loc=[http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n200/mode/1up p. 180], № CLXVII}}.</ref>		Vukašin Mrnjavčević era un polític hàbil i poc a poc va assumir el paper principal en l'imperi.<ref name="Šuica19">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=19}}.</ref> En [[agost]] o [[setembre]] de [[1365]] Uroš ho va coronar com a rei, i ho va fer el seu cogobernant. Per a l'any [[1370]], el patrimoni potencial de Marko s'incremente quan son pare va estendre les seues possessions personals des de Prilep més allà de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metojia]], adquirint [[Prizren]], [[Pristina]], [[Novo Brdo]], [[Skopie]] i [[Ohrid]]. En una [[Carta (concessió)\|carta]] que va firmar el [[5 d'abril]] de 1370, Vukašin menciona a la seua esposa, la reina Alena (господинь зємли срьбьскои и грькѡмь и западнимь странамь).<ref name="Mihaljčić83">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=83}}.</ref> A finals de 1370 o començaments de [[1371]], Mrnjavčević va coronar al seu fill «rei jove». Este títul era concedit als [[Hereu presunt\|hereus presunts]] dels reis serbis per a assegurar la seua successió al tro. Degut a que Uroš no tenia fills, Marko podia convertir-se aixina en el seu successor, començant una nova dinastia de sobirans serbis, i marcaria el final de la [[dinastia Nemanjić]], que havia governat el país per doscents anys. La majoria dels nobles serbis no varen estar contents en la situació, i açò va enfortir els seus desijos d'independència de l'autoritat central.<ref name=" Miklošič180">{{harvnb\|Miklošič\|1858\|loc=[http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n200/mode/1up p. 180], № CLXVII}}.</ref>

	Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić\|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada per son pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia\|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)\|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin\|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb\|Fajfrić\|2000\|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=20}}.</ref> El Ban i sa mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb\|Jireček\|1911\|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en [[abril]] de 1370, el [[Papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient\|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb\|Jireček\|1911\|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|pp=170-171}}.</ref>		Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić\|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada per son pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia\|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)\|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin\|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb\|Fajfrić\|2000\|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=20}}.</ref> El Ban i sa mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb\|Jireček\|1911\|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en [[abril]] de 1370, el [[Papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient\|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb\|Jireček\|1911\|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|pp=170-171}}.</ref>

Valencian: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2023-08-28T22:25:42Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 22:25 28 ago 2023
Llínea 51:		Llínea 51:
	\|}		\|}

	La fortalea de Marko es trobava sobre un tossal al nort de l'actual Prilep; els seus restants parcialment conservats són coneguts com [[Markovi Kuli\|''Markovi Kuli'']] («torres de Marko»). Baix de la fortalea està el poble de [[Vareš (Prilep)\|Vareš]], lloc de la Prilep ~~medieval~~. En el poble es troba el [[monasteri de Vareš\|monasteri de Sant Miquel]], reformat per Marko i el seu pare, i els retrats del qual es troben en les parets de l'iglésia del monasteri.<ref name="Stojanović5859">{{harvnb\|Stojanović\|1902\|pp=58-59}}.</ref> També va ser el fundador ([[ktetor]]) de l'iglésia Santo Domingo en Prizren, que va ser finalisada en 1371, poc abans de la batalla de Maritza. En l'inscripció sobre l'entrada de l'iglésia, Marko és nomenat «rei jove».<ref name="Mihaljčić166">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=166}}.</ref>		La fortalea de Marko es trobava sobre un tossal al nort de l'actual Prilep; els seus restants parcialment conservats són coneguts com [[Markovi Kuli\|''Markovi Kuli'']] («torres de Marko»). Baix de la fortalea està el poble de [[Vareš (Prilep)\|Vareš]], lloc de la Prilep migeval. En el poble es troba el [[monasteri de Vareš\|monasteri de Sant Miquel]], reformat per Marko i el seu pare, i els retrats del qual es troben en les parets de l'iglésia del monasteri.<ref name="Stojanović5859">{{harvnb\|Stojanović\|1902\|pp=58-59}}.</ref> També va ser el fundador ([[ktetor]]) de l'iglésia Santo Domingo en Prizren, que va ser finalisada en 1371, poc abans de la batalla de Maritza. En l'inscripció sobre l'entrada de l'iglésia, Marko és nomenat «rei jove».<ref name="Mihaljčić166">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=166}}.</ref>

	El monasteri de Sant Demetri, popularment conegut com [[monasteri de Marko]], està en el poble de [[Markova Sušica]] (prop de Skopje) i va ser construït des d'al voltant de l'any [[1345]] a [[1376]] (o [[1377]]). Els reis Mrnjavčević, els seus ktetors, estan representats en l'entrada sur de l'iglésia del monasteri.<ref name="Fostikov4950">{{harvnb\|Fostikov\|2002\|pp=49-50}}.</ref> Marko és un home d'aspecte auster en roba púrpura, que porta una corona adornada en perles. En la mà esquerra sosté un roll, el text del qual comença: «Yo, en Crist Deu el piadós Rei Marko, vaig construir i vaig inscriure este temple diví...» En la seua mà dreta, sosté una banya que simbolisa la banya d'oli en el qual els reis del [[Antic Testament]] eren [[unció\|ungits]] en la seua coronació. Es diu que és representat aixina com el rei triat per Deu per a conduir al seu poble a través de la crisis despuix de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=168}}.</ref>		El monasteri de Sant Demetri, popularment conegut com [[monasteri de Marko]], està en el poble de [[Markova Sušica]] (prop de Skopje) i va ser construït des d'al voltant de l'any [[1345]] a [[1376]] (o [[1377]]). Els reis Mrnjavčević, els seus ktetors, estan representats en l'entrada sur de l'iglésia del monasteri.<ref name="Fostikov4950">{{harvnb\|Fostikov\|2002\|pp=49-50}}.</ref> Marko és un home d'aspecte auster en roba púrpura, que porta una corona adornada en perles. En la mà esquerra sosté un roll, el text del qual comença: «Yo, en Crist Deu el piadós Rei Marko, vaig construir i vaig inscriure este temple diví...» En la seua mà dreta, sosté una banya que simbolisa la banya d'oli en el qual els reis del [[Antic Testament]] eren [[unció\|ungits]] en la seua coronació. Es diu que és representat aixina com el rei triat per Deu per a conduir al seu poble a través de la crisis despuix de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=168}}.</ref>
Llínea 61:		Llínea 61:
	El [[15 de juny]] de [[1389]], les forces sèrbies, conduïdes per Lazar, Vuk Branković, i un vassall del monarca bosni, [[Vlatko Vuković]] de Zahumlia, es varen enfrontar al [[eixèrcit otomà]] del sultà [[Mureu I]] en la [[batalla de Kosovo]], la batalla més coneguda en l'història migeval de Sèrbia.<ref name="Fine408411">{{harvnb\|Fine\|1994\|pp=408-411}}.</ref> En la major part dels dos eixèrcits aniquilats i els seus principals caps morts, el resultat de la batalla no va ser concloent. No obstant, les restants forces sèrbies eren insuficients com per a defendre les seues terres, mentres que els turcs encara tenien moltes tropes en l'est. Com a resultat, els principats que no eren vassalls dels otomans varen aplegar a ser-ho durant els següents anys.<ref name="Fine408411">{{harvnb\|Fine\|1994\|pp=408-411}}.</ref>		El [[15 de juny]] de [[1389]], les forces sèrbies, conduïdes per Lazar, Vuk Branković, i un vassall del monarca bosni, [[Vlatko Vuković]] de Zahumlia, es varen enfrontar al [[eixèrcit otomà]] del sultà [[Mureu I]] en la [[batalla de Kosovo]], la batalla més coneguda en l'història migeval de Sèrbia.<ref name="Fine408411">{{harvnb\|Fine\|1994\|pp=408-411}}.</ref> En la major part dels dos eixèrcits aniquilats i els seus principals caps morts, el resultat de la batalla no va ser concloent. No obstant, les restants forces sèrbies eren insuficients com per a defendre les seues terres, mentres que els turcs encara tenien moltes tropes en l'est. Com a resultat, els principats que no eren vassalls dels otomans varen aplegar a ser-ho durant els següents anys.<ref name="Fine408411">{{harvnb\|Fine\|1994\|pp=408-411}}.</ref>

	En l'any [[1394]], un grup de vassalls otomans en els Balcans varen renunciar al seu vassallage.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb\|Fostikov\|2002\|pp=52-53}}.</ref> Encara que Marko no estava entre ells, els seus germans menors Andrijaš i Dmitar es varen negar a permanéixer baix el domini turc. Ells varen emigrar al [[Regne d'Hongria (~~medieval~~)\|regne d'Hongria]], i varen entrar al servici del rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]]. Varen viajar a través de Ragusa, a on varen retirar dos terços del depòsit del seu difunt pare de 96.73 quilograms (213,3 lliures) d'[[argent]], i varen deixar el terç restant per al seu germà. Encara que Andrijaš i Dmitar varen ser els primers nobles serbis en emigrar a [[Hongria]], la migració sèrbia cap al nort continuaria durant l'ocupació otomana.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb\|Fostikov\|2002\|pp=52-53}}.</ref>		En l'any [[1394]], un grup de vassalls otomans en els Balcans varen renunciar al seu vassallage.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb\|Fostikov\|2002\|pp=52-53}}.</ref> Encara que Marko no estava entre ells, els seus germans menors Andrijaš i Dmitar es varen negar a permanéixer baix el domini turc. Ells varen emigrar al [[Regne d'Hongria (migeval)\|regne d'Hongria]], i varen entrar al servici del rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]]. Varen viajar a través de Ragusa, a on varen retirar dos terços del depòsit del seu difunt pare de 96.73 quilograms (213,3 lliures) d'[[argent]], i varen deixar el terç restant per al seu germà. Encara que Andrijaš i Dmitar varen ser els primers nobles serbis en emigrar a [[Hongria]], la migració sèrbia cap al nort continuaria durant l'ocupació otomana.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb\|Fostikov\|2002\|pp=52-53}}.</ref>

	En l'any [[1395]] els turcs varen atacar [[Principat de Valàquia\|Valàquia]] per a castigar al seu governant, [[Mircea I de Valàquia\|Mircea I]], per les seues incursions en el seu territori.<ref name="Fine424">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=424}}.</ref> Tres vassalls serbis varen combatre en el bando otomà: Marko, Constantí Dragaš i [[Esteban Lazarević]] (fill i hereu de Lazar). La [[batalla de Rovine]] va ocórrer el [[17 de maig]] de [[1395]], va ser un triumf per als vàlacs; Mrnjavčević i Dragaš varen morir. Despuix de les seues morts els turcs varen anexar les seues terres, combinant-los en una província otomana centrada en [[Kyustendil]].<ref name="Fine424">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=424}}.</ref> Trentassís anys despuix de la batalla, [[Constantí de Kostenets\|Constantí el Filòsof]] va escriure la ''Biografia del Déspota Esteban Lazarević'' i va registrar lo que Marko Mrnjavčević va dir a Dragaš en la vespra de la batalla: «Li demane al Senyor ajudar als cristians, no importa si soc el primer en morir en esta guerra».<ref name="Konstantin">{{harvnb\|Konstantin\|2000\|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/liturgicka/konstantin-zitije_desp_stefana_c.html О погибији краља Марка и Константина Драгаша]}}.</ref>		En l'any [[1395]] els turcs varen atacar [[Principat de Valàquia\|Valàquia]] per a castigar al seu governant, [[Mircea I de Valàquia\|Mircea I]], per les seues incursions en el seu territori.<ref name="Fine424">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=424}}.</ref> Tres vassalls serbis varen combatre en el bando otomà: Marko, Constantí Dragaš i [[Esteban Lazarević]] (fill i hereu de Lazar). La [[batalla de Rovine]] va ocórrer el [[17 de maig]] de [[1395]], va ser un triumf per als vàlacs; Mrnjavčević i Dragaš varen morir. Despuix de les seues morts els turcs varen anexar les seues terres, combinant-los en una província otomana centrada en [[Kyustendil]].<ref name="Fine424">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=424}}.</ref> Trentassís anys despuix de la batalla, [[Constantí de Kostenets\|Constantí el Filòsof]] va escriure la ''Biografia del Déspota Esteban Lazarević'' i va registrar lo que Marko Mrnjavčević va dir a Dragaš en la vespra de la batalla: «Li demane al Senyor ajudar als cristians, no importa si soc el primer en morir en esta guerra».<ref name="Konstantin">{{harvnb\|Konstantin\|2000\|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/liturgicka/konstantin-zitije_desp_stefana_c.html О погибији краља Марка и Константина Драгаша]}}.</ref>

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:52:54Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:52 28 ago 2023
Llínea 138:		Llínea 138:
	«Krali Marko» ha segut un dels personages més populars del folclor búlgar durant sigles.<ref>Para més informació, lligga {{cita lliure\|any=1901\|url=\|autor=Veliko Iordanov\|títul=Krali-Marko v bulgarskata narodna epika\|idioma=búlgar\|editor=Sbornik na Bulgarskoto Knizhovno Druzhestvo\|ubicació=Sofia}}</ref>Els contes èpics búlgars en general (i aquells sobre Marko en particular) semblen provindre de la partix suroest de la regió búlgara, principalment en l'actual [[República de Macedònia]].<ref>{{cita web\|autor=Mihail Arnaudov \|any=1961 \|url=http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt \|títul=Българско народно творчество в 12 тома. Том 1. Юнашки песни. \|idioma=búlgar \|deadurl=unfit \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071015095416/http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt \|fechaarchivo=15 d'octubre de 2007}}</ref> Per lo tant, els contes són també partix de l'herència ètnica de l'actual Macedònia.		«Krali Marko» ha segut un dels personages més populars del folclor búlgar durant sigles.<ref>Para més informació, lligga {{cita lliure\|any=1901\|url=\|autor=Veliko Iordanov\|títul=Krali-Marko v bulgarskata narodna epika\|idioma=búlgar\|editor=Sbornik na Bulgarskoto Knizhovno Druzhestvo\|ubicació=Sofia}}</ref>Els contes èpics búlgars en general (i aquells sobre Marko en particular) semblen provindre de la partix suroest de la regió búlgara, principalment en l'actual [[República de Macedònia]].<ref>{{cita web\|autor=Mihail Arnaudov \|any=1961 \|url=http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt \|títul=Българско народно творчество в 12 тома. Том 1. Юнашки песни. \|idioma=búlgar \|deadurl=unfit \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071015095416/http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt \|fechaarchivo=15 d'octubre de 2007}}</ref> Per lo tant, els contes són també partix de l'herència ètnica de l'actual Macedònia.

	Segons llegenda local sa mare va ser Evrosiya (Евросия), germana del [[vaivoda]] [[Demografia de Bulgària\|búlgar]] [[Momchil]] (que va governar un territori en les [[montanyes Ródope]]). Durant el seu naiximent varen aparéixer tres [[narecnitsi]] (fades enchiseres), predient que anava a ser un héroe i reemplaçaria al seu pare (el rei Vukašin). Quan el rei va sentir açò, va tirar al seu fill en una cistella al riu per a desfer-se d'ell. Una [[Willi\|samodiva]] ~~cridada~~ Vila els va trobar i li'l va portar, convertint-se en sa mare adoptiva. Degut a que Marko va beure la [[llet]] de la samodiva, va adquirir poders sobrenaturals i es va convertir en un lluitador per la llibertat de Bulgària contra els turcs. Tenia un cavall alat nomenat Sharkolia i una germanastra, Gyura. Les llegendes búlgares incorporen fragments de la mitologia i les creències paganes, encara que l'èpica de Marko va ser creada tardanament com en els [[sigle XIV\|sigles XIV]] i [[sigle XVIII\|XVIII]]. Entre les cançons èpiques búlgares, les cançons sobre Krali Marko són comunes i crucials.<ref>The River Danube in Balkan Slavic Folksongs, Ethnologia Balkanica (01/1997), Burkhart, Dagmar; Issue: 01/1997 , pp. 53-60</ref><ref>A History of Macedonian Literature 865-1944, Volume 112 of Slavistic Printings and Reprintings, Charles A. Moser, Publisher Mouton, 1972.</ref>Els folcloristes búlgars que arrepleguen estes històries inclouen a l'educador [[Trayko Kitanchev]] (en la regió de [[Resen]] de Macedònia occidental) i [[Marko Cepenkov]] de [[Prilep]] (en tota la regió).<ref>Прилеп; зап. Marko Cepenkov ([[Colecció de Folclore i Etnografia\|СбНУ]] 2, с. 116-120, № 2 - "Марко грабит Ангелина").</ref>		Segons llegenda local sa mare va ser Evrosiya (Евросия), germana del [[vaivoda]] [[Demografia de Bulgària\|búlgar]] [[Momchil]] (que va governar un territori en les [[montanyes Ródope]]). Durant el seu naiximent varen aparéixer tres [[narecnitsi]] (fades enchiseres), predient que anava a ser un héroe i reemplaçaria al seu pare (el rei Vukašin). Quan el rei va sentir açò, va tirar al seu fill en una cistella al riu per a desfer-se d'ell. Una [[Willi\|samodiva]] nomenada Vila els va trobar i li'l va portar, convertint-se en sa mare adoptiva. Degut a que Marko va beure la [[llet]] de la samodiva, va adquirir poders sobrenaturals i es va convertir en un lluitador per la llibertat de Bulgària contra els turcs. Tenia un cavall alat nomenat Sharkolia i una germanastra, Gyura. Les llegendes búlgares incorporen fragments de la mitologia i les creències paganes, encara que l'èpica de Marko va ser creada tardanament com en els [[sigle XIV\|sigles XIV]] i [[sigle XVIII\|XVIII]]. Entre les cançons èpiques búlgares, les cançons sobre Krali Marko són comunes i crucials.<ref>The River Danube in Balkan Slavic Folksongs, Ethnologia Balkanica (01/1997), Burkhart, Dagmar; Issue: 01/1997 , pp. 53-60</ref><ref>A History of Macedonian Literature 865-1944, Volume 112 of Slavistic Printings and Reprintings, Charles A. Moser, Publisher Mouton, 1972.</ref>Els folcloristes búlgars que arrepleguen estes històries inclouen a l'educador [[Trayko Kitanchev]] (en la regió de [[Resen]] de Macedònia occidental) i [[Marko Cepenkov]] de [[Prilep]] (en tota la regió).<ref>Прилеп; зап. Marko Cepenkov ([[Colecció de Folclore i Etnografia\|СбНУ]] 2, с. 116-120, № 2 - "Марко грабит Ангелина").</ref>

	== En les llegendes ==		== En les llegendes ==
Llínea 161:		Llínea 161:
	Les [[litografia\|litografies]] de Marko Mrnjavčević del [[sigle XIX]] varen ser fetes per [[Anastas Jovanović]], [[Ferdo Kikerec]] i uns atres. Els artistes que varen pintar a Kraljević durant eixe sigle inclouen a [[Mina Karadžić]], [[Novak Radonić]] i [[Đura Jakšić]].<ref name="Šarenac27">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=27}}.</ref><ref name="Šarenac44">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=44}}.</ref><ref name="Šarenac45">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=45}}.</ref> Els artistes del sigle XX inclouen a [[Nadeždona Petrović]], [[Mirko Rački]], [[Uroš Predić]] i [[Palla Jovanović]].<ref name="Šarenac28">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=28}}.</ref><ref name="Šarenac24">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=24}}.</ref><ref name="Šarenac46">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=46}}.</ref> Una escultura de Marko montat en Šarac per [[Ivan Emštrović]] es va reproduir en un billet i sagell yugoslau.<ref name="Šarenac33">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=33}}.</ref> Els ilustradors moderns que ho tenen com tema inclouen a [[Alexander Key]], [[Aleksandar Klas]], [[Zuko Džumhur]], [[Vasa Pomorišac]] i [[Bane Kerac]].<ref name="Šarenac2">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=2}}.</ref>		Les [[litografia\|litografies]] de Marko Mrnjavčević del [[sigle XIX]] varen ser fetes per [[Anastas Jovanović]], [[Ferdo Kikerec]] i uns atres. Els artistes que varen pintar a Kraljević durant eixe sigle inclouen a [[Mina Karadžić]], [[Novak Radonić]] i [[Đura Jakšić]].<ref name="Šarenac27">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=27}}.</ref><ref name="Šarenac44">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=44}}.</ref><ref name="Šarenac45">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=45}}.</ref> Els artistes del sigle XX inclouen a [[Nadeždona Petrović]], [[Mirko Rački]], [[Uroš Predić]] i [[Palla Jovanović]].<ref name="Šarenac28">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=28}}.</ref><ref name="Šarenac24">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=24}}.</ref><ref name="Šarenac46">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=46}}.</ref> Una escultura de Marko montat en Šarac per [[Ivan Emštrović]] es va reproduir en un billet i sagell yugoslau.<ref name="Šarenac33">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=33}}.</ref> Els ilustradors moderns que ho tenen com tema inclouen a [[Alexander Key]], [[Aleksandar Klas]], [[Zuko Džumhur]], [[Vasa Pomorišac]] i [[Bane Kerac]].<ref name="Šarenac2">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=2}}.</ref>

	Els [[Motiu (arts visuals)\|motius]] artístics de les múltiples obres sobre Marko són: ''Marko i Ravijojla'', ''Marko i sa mare'', ''Marko montant a Šarac'', ''Marko disparant una flecha'', ''Marko llaurant els camins'', ''el combat entre Marko i Musa'' i la ''mort de Marko''.<ref name="Šarenac614">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|pp=6-14}}.</ref> Ademés, varis artistes han tractat de produir un retrat realiste del verdader basant-se en les seues frescs.<ref name="Šarenac5">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=5}}.</ref> En l'any [[1924]] la cerveseria de Prilep va introduir una [[cervesa]] llaugera ~~cridada~~ ''Krali Marko''.<ref>{{cita web\| títul=Krali Marko \| url=http://www.prilepskapivarnica.com.mk/index.php/en/products/krali-marko\| editor=Prilep Brewery\| fechaacceso=8 de juliol de 2016}}</ref>		Els [[Motiu (arts visuals)\|motius]] artístics de les múltiples obres sobre Marko són: ''Marko i Ravijojla'', ''Marko i sa mare'', ''Marko montant a Šarac'', ''Marko disparant una flecha'', ''Marko llaurant els camins'', ''el combat entre Marko i Musa'' i la ''mort de Marko''.<ref name="Šarenac614">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|pp=6-14}}.</ref> Ademés, varis artistes han tractat de produir un retrat realiste del verdader basant-se en les seues frescs.<ref name="Šarenac5">{{harvnb\|Šarenac\|1996\|p=5}}.</ref> En l'any [[1924]] la cerveseria de Prilep va introduir una [[cervesa]] llaugera nomenada ''Krali Marko''.<ref>{{cita web\| títul=Krali Marko \| url=http://www.prilepskapivarnica.com.mk/index.php/en/products/krali-marko\| editor=Prilep Brewery\| fechaacceso=8 de juliol de 2016}}</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:31:50Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

Mostrar els canvis

Lluísm en 15:57 6 ago 2023

2023-08-06T15:57:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:57 6 ago 2023
Llínea 195:		Llínea 195:
	*{{Harvard reference\|Title=Немирно доба српског средњег века: властела српских обласних господара\|Last=Šuica\|Given=Marko\|apellidos2=\|nombre2=\|enlaceautor=\|url=\|Year=2000\|editor=\|editor2=\|editor3=\|traductor= \|Publisher=Službeni list SRJ\|capítulo=\|ubicación=Belgrado\|idioma=serbio\|número=\|volumen=\|isbn=86-355-0452-6}}		*{{Harvard reference\|Title=Немирно доба српског средњег века: властела српских обласних господара\|Last=Šuica\|Given=Marko\|apellidos2=\|nombre2=\|enlaceautor=\|url=\|Year=2000\|editor=\|editor2=\|editor3=\|traductor= \|Publisher=Službeni list SRJ\|capítulo=\|ubicación=Belgrado\|idioma=serbio\|número=\|volumen=\|isbn=86-355-0452-6}}
	*{{Harvard reference\|Title=Vetera monumenta historica Hungariam sacram illustrantia\|Last=Theiner\|Given=Augustin\|apellidos2=\|nombre2=\|enlaceautor=Augustin Theiner\|url=http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/n5/mode/2up\|Year=1860\|editor=\|editor2=\|editor3=\|traductor= \|Publisher=Internet Archive\|capítulo=\|ubicación=\|idioma=latín\|número=\|volumen=2\|isbn=86-355-0452-6}}		*{{Harvard reference\|Title=Vetera monumenta historica Hungariam sacram illustrantia\|Last=Theiner\|Given=Augustin\|apellidos2=\|nombre2=\|enlaceautor=Augustin Theiner\|url=http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/n5/mode/2up\|Year=1860\|editor=\|editor2=\|editor3=\|traductor= \|Publisher=Internet Archive\|capítulo=\|ubicación=\|idioma=latín\|número=\|volumen=2\|isbn=86-355-0452-6}}

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Marko Kraljević}}


	{{Llista artículs destacats}}		{{Llista artículs destacats}}

Llana: /* Bibliografia */

2023-03-20T21:49:11Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 21:49 20 març 2023
Llínea 195:		Llínea 195:
	*{{Harvard reference\|Title=Немирно доба српског средњег века: властела српских обласних господара\|Last=Šuica\|Given=Marko\|apellidos2=\|nombre2=\|enlaceautor=\|url=\|Year=2000\|editor=\|editor2=\|editor3=\|traductor= \|Publisher=Službeni list SRJ\|capítulo=\|ubicación=Belgrado\|idioma=serbio\|número=\|volumen=\|isbn=86-355-0452-6}}		*{{Harvard reference\|Title=Немирно доба српског средњег века: властела српских обласних господара\|Last=Šuica\|Given=Marko\|apellidos2=\|nombre2=\|enlaceautor=\|url=\|Year=2000\|editor=\|editor2=\|editor3=\|traductor= \|Publisher=Službeni list SRJ\|capítulo=\|ubicación=Belgrado\|idioma=serbio\|número=\|volumen=\|isbn=86-355-0452-6}}
	*{{Harvard reference\|Title=Vetera monumenta historica Hungariam sacram illustrantia\|Last=Theiner\|Given=Augustin\|apellidos2=\|nombre2=\|enlaceautor=Augustin Theiner\|url=http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/n5/mode/2up\|Year=1860\|editor=\|editor2=\|editor3=\|traductor= \|Publisher=Internet Archive\|capítulo=\|ubicación=\|idioma=latín\|número=\|volumen=2\|isbn=86-355-0452-6}}		*{{Harvard reference\|Title=Vetera monumenta historica Hungariam sacram illustrantia\|Last=Theiner\|Given=Augustin\|apellidos2=\|nombre2=\|enlaceautor=Augustin Theiner\|url=http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/n5/mode/2up\|Year=1860\|editor=\|editor2=\|editor3=\|traductor= \|Publisher=Internet Archive\|capítulo=\|ubicación=\|idioma=latín\|número=\|volumen=2\|isbn=86-355-0452-6}}

			{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Llana: /* Abans de l'any 1371 */

2022-12-15T01:30:30Z

Abans de l'any 1371

← Revisió anterior		Revisió de 01:30 15 dec 2022
Llínea 28:		Llínea 28:
	La mort de Dušan va ser seguida per l'increment d'activitats separatistes en l'Imperi serbi. Els territoris del suroest, com [[Epir]], [[Tesalia]], i les terres en el sur de [[Albània]], es varen separar en l'any [[1357]].<ref name="Mihaljčić77">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=77}}.</ref> No obstant, el núcleu de l'Estat (les terres occidentals, incloent [[Principat de Zeta\|Zeta]] i [[Travunia]] en l'alta vall del [[riu Drina]]; les terres de [[Sèrbia central]]; i Macedònia), va seguir sent lleal a Uroš, el nou emperador.<ref name="Šuica15">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=15}}.</ref> No obstant, la noblea local va mostrar una independència cada volta major front al seu emperador inclús en aquelles regions que encara estaven controlades pel govern central. El monarca serbi va ser dèbil i incapaç de contrarrestar estes tendències separatistes, convertint-se en un poder inferior en els seus propis dominis.<ref name="Fine358">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=358}}.</ref> Els nobles serbis també combatien uns en uns atres per territori i influència.<ref name="Fine345">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=345}}.</ref>		La mort de Dušan va ser seguida per l'increment d'activitats separatistes en l'Imperi serbi. Els territoris del suroest, com [[Epir]], [[Tesalia]], i les terres en el sur de [[Albània]], es varen separar en l'any [[1357]].<ref name="Mihaljčić77">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=77}}.</ref> No obstant, el núcleu de l'Estat (les terres occidentals, incloent [[Principat de Zeta\|Zeta]] i [[Travunia]] en l'alta vall del [[riu Drina]]; les terres de [[Sèrbia central]]; i Macedònia), va seguir sent lleal a Uroš, el nou emperador.<ref name="Šuica15">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=15}}.</ref> No obstant, la noblea local va mostrar una independència cada volta major front al seu emperador inclús en aquelles regions que encara estaven controlades pel govern central. El monarca serbi va ser dèbil i incapaç de contrarrestar estes tendències separatistes, convertint-se en un poder inferior en els seus propis dominis.<ref name="Fine358">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=358}}.</ref> Els nobles serbis també combatien uns en uns atres per territori i influència.<ref name="Fine345">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=345}}.</ref>

	Vukašin Mrnjavčević era un polític hàbil i poc a poc va assumir el paper principal en l'imperi.<ref name="Šuica19">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=19}}.</ref> En [[agost]] o [[setembre]] de [[1365]] Uroš ho va coronar com a rei, i ho va fer el seu cogobernant. Per a l'any [[1370]], el patrimoni potencial de Marko s'incremente quan ~~el seu~~ pare va estendre les seues possessions personals des de Prilep més allà de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metojia]], adquirint [[Prizren]], [[Pristina]], [[Novo Brdo]], [[Skopie]] i [[Ohrid]]. En una [[Carta (concessió)\|carta]] que va firmar el [[5 d'abril]] de 1370, Vukašin menciona a la seua esposa, la reina Alena (господинь зємли срьбьскои и грькѡмь и западнимь странамь).<ref name="Mihaljčić83">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=83}}.</ref> A finals de 1370 o començos de [[1371]], Mrnjavčević va coronar al seu fill «rei jove». Este títul era concedit als [[Hereu presunt\|hereus presunts]] dels reis serbis per a assegurar la seua successió al tro. Degut a que Uroš no tenia fills, Marko podia convertir-se aixina en el seu successor, començant una nova dinastia de sobirans serbis, i marcaria el final de la [[dinastia Nemanjić]], que havia governat el país per doscents anys. La majoria dels nobles serbis no varen estar contents en la situació, i açò va enfortir els seus desijos d'independència de l'autoritat central.<ref name=" Miklošič180">{{harvnb\|Miklošič\|1858\|loc=[http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n200/mode/1up p. 180], № CLXVII}}.</ref>		Vukašin Mrnjavčević era un polític hàbil i poc a poc va assumir el paper principal en l'imperi.<ref name="Šuica19">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=19}}.</ref> En [[agost]] o [[setembre]] de [[1365]] Uroš ho va coronar com a rei, i ho va fer el seu cogobernant. Per a l'any [[1370]], el patrimoni potencial de Marko s'incremente quan son pare va estendre les seues possessions personals des de Prilep més allà de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metojia]], adquirint [[Prizren]], [[Pristina]], [[Novo Brdo]], [[Skopie]] i [[Ohrid]]. En una [[Carta (concessió)\|carta]] que va firmar el [[5 d'abril]] de 1370, Vukašin menciona a la seua esposa, la reina Alena (господинь зємли срьбьскои и грькѡмь и западнимь странамь).<ref name="Mihaljčić83">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=83}}.</ref> A finals de 1370 o començos de [[1371]], Mrnjavčević va coronar al seu fill «rei jove». Este títul era concedit als [[Hereu presunt\|hereus presunts]] dels reis serbis per a assegurar la seua successió al tro. Degut a que Uroš no tenia fills, Marko podia convertir-se aixina en el seu successor, començant una nova dinastia de sobirans serbis, i marcaria el final de la [[dinastia Nemanjić]], que havia governat el país per doscents anys. La majoria dels nobles serbis no varen estar contents en la situació, i açò va enfortir els seus desijos d'independència de l'autoritat central.<ref name=" Miklošič180">{{harvnb\|Miklošič\|1858\|loc=[http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n200/mode/1up p. 180], № CLXVII}}.</ref>

	Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić\|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada per son pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia\|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)\|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin\|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb\|Fajfrić\|2000\|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=20}}.</ref> El Ban i sa mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb\|Jireček\|1911\|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en [[abril]] de 1370, el [[Papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient\|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb\|Jireček\|1911\|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|pp=170-171}}.</ref>		Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić\|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada per son pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia\|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)\|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin\|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb\|Fajfrić\|2000\|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=20}}.</ref> El Ban i sa mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb\|Jireček\|1911\|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en [[abril]] de 1370, el [[Papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient\|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb\|Jireček\|1911\|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|pp=170-171}}.</ref>

	Durant la [[primavera]] de l'any [[1371]], Marko va participar en els preparatius per a una campanya contra [[Nikola Altomanović]], el principal senyor en l'oest de l'imperi.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=377}}.</ref> La campanya va ser planificada de modo conjunt pel rei Vukašin i [[Đurađ I Balšić]], senyor de Zeta (que estava casat en Olivera, la filla del rei). En juliol d'~~eixe~~ any pare i fill varen acampar en el seu eixèrcit front a [[Escútari]], en el territori de Balšić, disposts a liderar una ofensiva sobre [[Nikšić\|Onogošt]], en les terres de Altomanović. L'atac jamai es va produir, ya que els [[otomans]] estaven amenaçant les terres del [[déspota]] [[Jovan Uglješa\|Jovan Mrnjavčević]] (senyor de [[Serres (Grècia)\|Serres]] i germà menor del monarca serbi) i les forces dels Mrnjavčević es varen dirigir ràpidament cap a l'est.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=377}}.</ref> Despuix de buscar aliats en va, els germans varen entrar en el territori otomà controlat. En la [[batalla de Maritza]], el [[26 de setembre]] de 1371, els turcs varen aniquilar a l'eixèrcit serbi;<ref name="Ćorović2">{{harvnb\|Ćorović\|2001\|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_10.html Маричка погибија]}}.</ref> els cossos de Vukašin i Jovan mai varen ser trobats. El lloc de la batalla, prop del poble d'[[Ormenio]] en l'actual oest de Grècia, des de llavors ha segut cridat com a Sırp Sındığı («Derrota Sèrbia») en [[idioma turc\|turc]]. El resultat de la batalla de Maritza va tindre grans conseqüències per a la regió, ya que havia obert els [[Península balcànica\|Balcans]] als turcs.<ref name="Fine379382">{{harvnb\|Fine\|1994\|pp=379-382}}.</ref>		Durant la [[primavera]] de l'any [[1371]], Marko va participar en els preparatius per a una campanya contra [[Nikola Altomanović]], el principal senyor en l'oest de l'imperi.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=377}}.</ref> La campanya va ser planificada de modo conjunt pel rei Vukašin i [[Đurađ I Balšić]], senyor de Zeta (que estava casat en Olivera, la filla del rei). En juliol d'eix any pare i fill varen acampar en el seu eixèrcit front a [[Escútari]], en el territori de Balšić, disposts a liderar una ofensiva sobre [[Nikšić\|Onogošt]], en les terres de Altomanović. L'atac jamai es va produir, ya que els [[otomans]] estaven amenaçant les terres del [[déspota]] [[Jovan Uglješa\|Jovan Mrnjavčević]] (senyor de [[Serres (Grècia)\|Serres]] i germà menor del monarca serbi) i les forces dels Mrnjavčević es varen dirigir ràpidament cap a l'est.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=377}}.</ref> Despuix de buscar aliats en va, els germans varen entrar en el territori otomà controlat. En la [[batalla de Maritza]], el [[26 de setembre]] de 1371, els turcs varen aniquilar a l'eixèrcit serbi;<ref name="Ćorović2">{{harvnb\|Ćorović\|2001\|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_10.html Маричка погибија]}}.</ref> els cossos de Vukašin i Jovan mai varen ser trobats. El lloc de la batalla, prop del poble d'[[Ormenio]] en l'actual oest de Grècia, des de llavors ha segut cridat com a Sırp Sındığı («Derrota Sèrbia») en [[idioma turc\|turc]]. El resultat de la batalla de Maritza va tindre grans conseqüències per a la regió, ya que havia obert els [[Península balcànica\|Balcans]] als turcs.<ref name="Fine379382">{{harvnb\|Fine\|1994\|pp=379-382}}.</ref>

	=== Despuix de l'any 1371 ===		=== Despuix de l'any 1371 ===

Jose2 en 20:26 13 dec 2022

2022-12-13T20:26:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:26 13 dec 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	\| lloc_mort = [[Batalla de Rovine\|Rovine]], [[Valàquia (regió)\|Valàquia]]		\| lloc_mort = [[Batalla de Rovine\|Rovine]], [[Valàquia (regió)\|Valàquia]]
	}}		}}
	'''Marko Mrnjavčević''' (en [[Alfabet cirílic serbi\|cirílic serbi]]: '''Марко Мрњавчевић'''; cap a [[1335]]-[[17 de maig]] de [[1395]]) va ser [[de iure\|per dret]] el [[Anex:Monarques de Sèrbia\|rei dels serbis]] des de l'any [[1371]] fins a l'any 1395, mentres que [[de facto\|de fet]] va governar sobre un territori en l'oest de la regió de [[Macedònia (regió)\|Macedònia]] centrat en la ciutat de [[Prilep]].		'''Marko Mrnjavčević''' (en [[Alfabet cirílic serbi\|cirílic serbi]]: '''Марко Мрњавчевић'''; cap a [[1335]] - † [[17 de maig]] de [[1395]]) va ser [[de iure\|per dret]] el [[Anex:Monarques de Sèrbia\|rei dels serbis]] des de l'any [[1371]] fins a l'any 1395, mentres que [[de facto\|de fet]] va governar sobre un territori en l'oest de la regió de [[Macedònia (regió)\|Macedònia]] centrat en la ciutat de [[Prilep]].

	Se li coneix com a '''Príncip Marko''' (en cirílic serbi: Краљевић Марко, transliterat «'''Kraljević Marko'''») i '''Rei Marko''' (en [[idioma búlgar\|búlgar]]: Крали Марко; [[idioma macedoni\|macedoni]]: Kрaле Марко) en la [[tradició oral]] dels [[eslaus meridionals]], en la qual s'havia convertit en un important personage durant el periodo de dominació [[Dinastia osmanlí\|otomà]] sobre els [[Península balcànica\|Balcans]].		Se li coneix com a '''Príncip Marko''' (en cirílic serbi: Краљевић Марко, transliterat «'''Kraljević Marko'''») i '''Rei Marko''' (en [[idioma búlgar\|búlgar]]: Крали Марко; [[idioma macedoni\|macedoni]]: Kрaле Марко) en la [[tradició oral]] dels [[eslaus meridionals]], en la qual s'havia convertit en un important personage durant el periodo de dominació [[Dinastia osmanlí\|otomà]] sobre els [[Península balcànica\|Balcans]].

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 24 set 2023
Llínea 28:		Llínea 28:
	La mort de Dušan va ser seguida per l'increment d'activitats separatistes en l'Imperi serbi. Els territoris del suroest, com [[Epir]], [[Tesalia]], i les terres en el sur de [[Albània]], es varen separar en l'any [[1357]].<ref name="Mihaljčić77">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=77}}.</ref> No obstant, el núcleu de l'Estat (les terres occidentals, incloent [[Principat de Zeta\|Zeta]] i [[Travunia]] en l'alta vall del [[riu Drina]]; les terres de [[Sèrbia central]]; i Macedònia), va seguir sent lleal a Uroš, el nou emperador.<ref name="Šuica15">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=15}}.</ref> No obstant, la noblea local va mostrar una independència cada volta major front al seu emperador inclús en aquelles regions que encara estaven controlades pel govern central. El monarca serbi va ser dèbil i incapaç de contrarrestar estes tendències separatistes, convertint-se en un poder inferior en els seus propis dominis.<ref name="Fine358">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=358}}.</ref> Els nobles serbis també combatien uns en uns atres per territori i influència.<ref name="Fine345">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=345}}.</ref>		La mort de Dušan va ser seguida per l'increment d'activitats separatistes en l'Imperi serbi. Els territoris del suroest, com [[Epir]], [[Tesalia]], i les terres en el sur de [[Albània]], es varen separar en l'any [[1357]].<ref name="Mihaljčić77">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=77}}.</ref> No obstant, el núcleu de l'Estat (les terres occidentals, incloent [[Principat de Zeta\|Zeta]] i [[Travunia]] en l'alta vall del [[riu Drina]]; les terres de [[Sèrbia central]]; i Macedònia), va seguir sent lleal a Uroš, el nou emperador.<ref name="Šuica15">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=15}}.</ref> No obstant, la noblea local va mostrar una independència cada volta major front al seu emperador inclús en aquelles regions que encara estaven controlades pel govern central. El monarca serbi va ser dèbil i incapaç de contrarrestar estes tendències separatistes, convertint-se en un poder inferior en els seus propis dominis.<ref name="Fine358">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=358}}.</ref> Els nobles serbis també combatien uns en uns atres per territori i influència.<ref name="Fine345">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=345}}.</ref>

	Vukašin Mrnjavčević era un polític hàbil i poc a poc va assumir el paper principal en l'imperi.<ref name="Šuica19">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=19}}.</ref> En [[agost]] o [[setembre]] de [[1365]] Uroš ho va coronar com a rei, i ho va fer el seu cogobernant. Per a l'any [[1370]], el patrimoni potencial de Marko s'incremente quan son pare va estendre les seues possessions personals des de Prilep més allà de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metojia]], adquirint [[Prizren]], [[Pristina]], [[Novo Brdo]], [[Skopie]] i [[Ohrid]]. En una [[Carta (concessió)\|carta]] que va firmar el [[5 d'abril]] de 1370, Vukašin menciona a la seua esposa, la reina Alena (господинь зємли срьбьскои и грькѡмь и западнимь странамь).<ref name="Mihaljčić83">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=83}}.</ref> A finals de 1370 o ~~començos~~ de [[1371]], Mrnjavčević va coronar al seu fill «rei jove». Este títul era concedit als [[Hereu presunt\|hereus presunts]] dels reis serbis per a assegurar la seua successió al tro. Degut a que Uroš no tenia fills, Marko podia convertir-se aixina en el seu successor, començant una nova dinastia de sobirans serbis, i marcaria el final de la [[dinastia Nemanjić]], que havia governat el país per doscents anys. La majoria dels nobles serbis no varen estar contents en la situació, i açò va enfortir els seus desijos d'independència de l'autoritat central.<ref name=" Miklošič180">{{harvnb\|Miklošič\|1858\|loc=[http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n200/mode/1up p. 180], № CLXVII}}.</ref>		Vukašin Mrnjavčević era un polític hàbil i poc a poc va assumir el paper principal en l'imperi.<ref name="Šuica19">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=19}}.</ref> En [[agost]] o [[setembre]] de [[1365]] Uroš ho va coronar com a rei, i ho va fer el seu cogobernant. Per a l'any [[1370]], el patrimoni potencial de Marko s'incremente quan son pare va estendre les seues possessions personals des de Prilep més allà de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metojia]], adquirint [[Prizren]], [[Pristina]], [[Novo Brdo]], [[Skopie]] i [[Ohrid]]. En una [[Carta (concessió)\|carta]] que va firmar el [[5 d'abril]] de 1370, Vukašin menciona a la seua esposa, la reina Alena (господинь зємли срьбьскои и грькѡмь и западнимь странамь).<ref name="Mihaljčić83">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=83}}.</ref> A finals de 1370 o començaments de [[1371]], Mrnjavčević va coronar al seu fill «rei jove». Este títul era concedit als [[Hereu presunt\|hereus presunts]] dels reis serbis per a assegurar la seua successió al tro. Degut a que Uroš no tenia fills, Marko podia convertir-se aixina en el seu successor, començant una nova dinastia de sobirans serbis, i marcaria el final de la [[dinastia Nemanjić]], que havia governat el país per doscents anys. La majoria dels nobles serbis no varen estar contents en la situació, i açò va enfortir els seus desijos d'independència de l'autoritat central.<ref name=" Miklošič180">{{harvnb\|Miklošič\|1858\|loc=[http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n200/mode/1up p. 180], № CLXVII}}.</ref>

	Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić\|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada per son pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia\|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)\|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin\|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb\|Fajfrić\|2000\|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=20}}.</ref> El Ban i sa mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb\|Jireček\|1911\|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en [[abril]] de 1370, el [[Papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient\|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb\|Jireček\|1911\|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|pp=170-171}}.</ref>		Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić\|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada per son pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia\|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)\|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin\|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb\|Fajfrić\|2000\|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=20}}.</ref> El Ban i sa mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb\|Jireček\|1911\|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en [[abril]] de 1370, el [[Papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient\|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb\|Jireček\|1911\|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|pp=170-171}}.</ref>

← Revisió anterior		Revisió de 22:25 28 ago 2023
Llínea 51:		Llínea 51:
	\|}		\|}

	La fortalea de Marko es trobava sobre un tossal al nort de l'actual Prilep; els seus restants parcialment conservats són coneguts com [[Markovi Kuli\|''Markovi Kuli'']] («torres de Marko»). Baix de la fortalea està el poble de [[Vareš (Prilep)\|Vareš]], lloc de la Prilep ~~medieval~~. En el poble es troba el [[monasteri de Vareš\|monasteri de Sant Miquel]], reformat per Marko i el seu pare, i els retrats del qual es troben en les parets de l'iglésia del monasteri.<ref name="Stojanović5859">{{harvnb\|Stojanović\|1902\|pp=58-59}}.</ref> També va ser el fundador ([[ktetor]]) de l'iglésia Santo Domingo en Prizren, que va ser finalisada en 1371, poc abans de la batalla de Maritza. En l'inscripció sobre l'entrada de l'iglésia, Marko és nomenat «rei jove».<ref name="Mihaljčić166">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=166}}.</ref>		La fortalea de Marko es trobava sobre un tossal al nort de l'actual Prilep; els seus restants parcialment conservats són coneguts com [[Markovi Kuli\|''Markovi Kuli'']] («torres de Marko»). Baix de la fortalea està el poble de [[Vareš (Prilep)\|Vareš]], lloc de la Prilep migeval. En el poble es troba el [[monasteri de Vareš\|monasteri de Sant Miquel]], reformat per Marko i el seu pare, i els retrats del qual es troben en les parets de l'iglésia del monasteri.<ref name="Stojanović5859">{{harvnb\|Stojanović\|1902\|pp=58-59}}.</ref> També va ser el fundador ([[ktetor]]) de l'iglésia Santo Domingo en Prizren, que va ser finalisada en 1371, poc abans de la batalla de Maritza. En l'inscripció sobre l'entrada de l'iglésia, Marko és nomenat «rei jove».<ref name="Mihaljčić166">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=166}}.</ref>

	El monasteri de Sant Demetri, popularment conegut com [[monasteri de Marko]], està en el poble de [[Markova Sušica]] (prop de Skopje) i va ser construït des d'al voltant de l'any [[1345]] a [[1376]] (o [[1377]]). Els reis Mrnjavčević, els seus ktetors, estan representats en l'entrada sur de l'iglésia del monasteri.<ref name="Fostikov4950">{{harvnb\|Fostikov\|2002\|pp=49-50}}.</ref> Marko és un home d'aspecte auster en roba púrpura, que porta una corona adornada en perles. En la mà esquerra sosté un roll, el text del qual comença: «Yo, en Crist Deu el piadós Rei Marko, vaig construir i vaig inscriure este temple diví...» En la seua mà dreta, sosté una banya que simbolisa la banya d'oli en el qual els reis del [[Antic Testament]] eren [[unció\|ungits]] en la seua coronació. Es diu que és representat aixina com el rei triat per Deu per a conduir al seu poble a través de la crisis despuix de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=168}}.</ref>		El monasteri de Sant Demetri, popularment conegut com [[monasteri de Marko]], està en el poble de [[Markova Sušica]] (prop de Skopje) i va ser construït des d'al voltant de l'any [[1345]] a [[1376]] (o [[1377]]). Els reis Mrnjavčević, els seus ktetors, estan representats en l'entrada sur de l'iglésia del monasteri.<ref name="Fostikov4950">{{harvnb\|Fostikov\|2002\|pp=49-50}}.</ref> Marko és un home d'aspecte auster en roba púrpura, que porta una corona adornada en perles. En la mà esquerra sosté un roll, el text del qual comença: «Yo, en Crist Deu el piadós Rei Marko, vaig construir i vaig inscriure este temple diví...» En la seua mà dreta, sosté una banya que simbolisa la banya d'oli en el qual els reis del [[Antic Testament]] eren [[unció\|ungits]] en la seua coronació. Es diu que és representat aixina com el rei triat per Deu per a conduir al seu poble a través de la crisis despuix de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=168}}.</ref>
Llínea 61:		Llínea 61:
	El [[15 de juny]] de [[1389]], les forces sèrbies, conduïdes per Lazar, Vuk Branković, i un vassall del monarca bosni, [[Vlatko Vuković]] de Zahumlia, es varen enfrontar al [[eixèrcit otomà]] del sultà [[Mureu I]] en la [[batalla de Kosovo]], la batalla més coneguda en l'història migeval de Sèrbia.<ref name="Fine408411">{{harvnb\|Fine\|1994\|pp=408-411}}.</ref> En la major part dels dos eixèrcits aniquilats i els seus principals caps morts, el resultat de la batalla no va ser concloent. No obstant, les restants forces sèrbies eren insuficients com per a defendre les seues terres, mentres que els turcs encara tenien moltes tropes en l'est. Com a resultat, els principats que no eren vassalls dels otomans varen aplegar a ser-ho durant els següents anys.<ref name="Fine408411">{{harvnb\|Fine\|1994\|pp=408-411}}.</ref>		El [[15 de juny]] de [[1389]], les forces sèrbies, conduïdes per Lazar, Vuk Branković, i un vassall del monarca bosni, [[Vlatko Vuković]] de Zahumlia, es varen enfrontar al [[eixèrcit otomà]] del sultà [[Mureu I]] en la [[batalla de Kosovo]], la batalla més coneguda en l'història migeval de Sèrbia.<ref name="Fine408411">{{harvnb\|Fine\|1994\|pp=408-411}}.</ref> En la major part dels dos eixèrcits aniquilats i els seus principals caps morts, el resultat de la batalla no va ser concloent. No obstant, les restants forces sèrbies eren insuficients com per a defendre les seues terres, mentres que els turcs encara tenien moltes tropes en l'est. Com a resultat, els principats que no eren vassalls dels otomans varen aplegar a ser-ho durant els següents anys.<ref name="Fine408411">{{harvnb\|Fine\|1994\|pp=408-411}}.</ref>

	En l'any [[1394]], un grup de vassalls otomans en els Balcans varen renunciar al seu vassallage.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb\|Fostikov\|2002\|pp=52-53}}.</ref> Encara que Marko no estava entre ells, els seus germans menors Andrijaš i Dmitar es varen negar a permanéixer baix el domini turc. Ells varen emigrar al [[Regne d'Hongria (~~medieval~~)\|regne d'Hongria]], i varen entrar al servici del rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]]. Varen viajar a través de Ragusa, a on varen retirar dos terços del depòsit del seu difunt pare de 96.73 quilograms (213,3 lliures) d'[[argent]], i varen deixar el terç restant per al seu germà. Encara que Andrijaš i Dmitar varen ser els primers nobles serbis en emigrar a [[Hongria]], la migració sèrbia cap al nort continuaria durant l'ocupació otomana.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb\|Fostikov\|2002\|pp=52-53}}.</ref>		En l'any [[1394]], un grup de vassalls otomans en els Balcans varen renunciar al seu vassallage.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb\|Fostikov\|2002\|pp=52-53}}.</ref> Encara que Marko no estava entre ells, els seus germans menors Andrijaš i Dmitar es varen negar a permanéixer baix el domini turc. Ells varen emigrar al [[Regne d'Hongria (migeval)\|regne d'Hongria]], i varen entrar al servici del rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]]. Varen viajar a través de Ragusa, a on varen retirar dos terços del depòsit del seu difunt pare de 96.73 quilograms (213,3 lliures) d'[[argent]], i varen deixar el terç restant per al seu germà. Encara que Andrijaš i Dmitar varen ser els primers nobles serbis en emigrar a [[Hongria]], la migració sèrbia cap al nort continuaria durant l'ocupació otomana.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb\|Fostikov\|2002\|pp=52-53}}.</ref>

	En l'any [[1395]] els turcs varen atacar [[Principat de Valàquia\|Valàquia]] per a castigar al seu governant, [[Mircea I de Valàquia\|Mircea I]], per les seues incursions en el seu territori.<ref name="Fine424">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=424}}.</ref> Tres vassalls serbis varen combatre en el bando otomà: Marko, Constantí Dragaš i [[Esteban Lazarević]] (fill i hereu de Lazar). La [[batalla de Rovine]] va ocórrer el [[17 de maig]] de [[1395]], va ser un triumf per als vàlacs; Mrnjavčević i Dragaš varen morir. Despuix de les seues morts els turcs varen anexar les seues terres, combinant-los en una província otomana centrada en [[Kyustendil]].<ref name="Fine424">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=424}}.</ref> Trentassís anys despuix de la batalla, [[Constantí de Kostenets\|Constantí el Filòsof]] va escriure la ''Biografia del Déspota Esteban Lazarević'' i va registrar lo que Marko Mrnjavčević va dir a Dragaš en la vespra de la batalla: «Li demane al Senyor ajudar als cristians, no importa si soc el primer en morir en esta guerra».<ref name="Konstantin">{{harvnb\|Konstantin\|2000\|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/liturgicka/konstantin-zitije_desp_stefana_c.html О погибији краља Марка и Константина Драгаша]}}.</ref>		En l'any [[1395]] els turcs varen atacar [[Principat de Valàquia\|Valàquia]] per a castigar al seu governant, [[Mircea I de Valàquia\|Mircea I]], per les seues incursions en el seu territori.<ref name="Fine424">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=424}}.</ref> Tres vassalls serbis varen combatre en el bando otomà: Marko, Constantí Dragaš i [[Esteban Lazarević]] (fill i hereu de Lazar). La [[batalla de Rovine]] va ocórrer el [[17 de maig]] de [[1395]], va ser un triumf per als vàlacs; Mrnjavčević i Dragaš varen morir. Despuix de les seues morts els turcs varen anexar les seues terres, combinant-los en una província otomana centrada en [[Kyustendil]].<ref name="Fine424">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=424}}.</ref> Trentassís anys despuix de la batalla, [[Constantí de Kostenets\|Constantí el Filòsof]] va escriure la ''Biografia del Déspota Esteban Lazarević'' i va registrar lo que Marko Mrnjavčević va dir a Dragaš en la vespra de la batalla: «Li demane al Senyor ajudar als cristians, no importa si soc el primer en morir en esta guerra».<ref name="Konstantin">{{harvnb\|Konstantin\|2000\|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/liturgicka/konstantin-zitije_desp_stefana_c.html О погибији краља Марка и Константина Драгаша]}}.</ref>

← Revisió anterior		Revisió de 01:30 15 dec 2022
Llínea 28:		Llínea 28:
	La mort de Dušan va ser seguida per l'increment d'activitats separatistes en l'Imperi serbi. Els territoris del suroest, com [[Epir]], [[Tesalia]], i les terres en el sur de [[Albània]], es varen separar en l'any [[1357]].<ref name="Mihaljčić77">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=77}}.</ref> No obstant, el núcleu de l'Estat (les terres occidentals, incloent [[Principat de Zeta\|Zeta]] i [[Travunia]] en l'alta vall del [[riu Drina]]; les terres de [[Sèrbia central]]; i Macedònia), va seguir sent lleal a Uroš, el nou emperador.<ref name="Šuica15">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=15}}.</ref> No obstant, la noblea local va mostrar una independència cada volta major front al seu emperador inclús en aquelles regions que encara estaven controlades pel govern central. El monarca serbi va ser dèbil i incapaç de contrarrestar estes tendències separatistes, convertint-se en un poder inferior en els seus propis dominis.<ref name="Fine358">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=358}}.</ref> Els nobles serbis també combatien uns en uns atres per territori i influència.<ref name="Fine345">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=345}}.</ref>		La mort de Dušan va ser seguida per l'increment d'activitats separatistes en l'Imperi serbi. Els territoris del suroest, com [[Epir]], [[Tesalia]], i les terres en el sur de [[Albània]], es varen separar en l'any [[1357]].<ref name="Mihaljčić77">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=77}}.</ref> No obstant, el núcleu de l'Estat (les terres occidentals, incloent [[Principat de Zeta\|Zeta]] i [[Travunia]] en l'alta vall del [[riu Drina]]; les terres de [[Sèrbia central]]; i Macedònia), va seguir sent lleal a Uroš, el nou emperador.<ref name="Šuica15">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=15}}.</ref> No obstant, la noblea local va mostrar una independència cada volta major front al seu emperador inclús en aquelles regions que encara estaven controlades pel govern central. El monarca serbi va ser dèbil i incapaç de contrarrestar estes tendències separatistes, convertint-se en un poder inferior en els seus propis dominis.<ref name="Fine358">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=358}}.</ref> Els nobles serbis també combatien uns en uns atres per territori i influència.<ref name="Fine345">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=345}}.</ref>

	Vukašin Mrnjavčević era un polític hàbil i poc a poc va assumir el paper principal en l'imperi.<ref name="Šuica19">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=19}}.</ref> En [[agost]] o [[setembre]] de [[1365]] Uroš ho va coronar com a rei, i ho va fer el seu cogobernant. Per a l'any [[1370]], el patrimoni potencial de Marko s'incremente quan ~~el seu~~ pare va estendre les seues possessions personals des de Prilep més allà de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metojia]], adquirint [[Prizren]], [[Pristina]], [[Novo Brdo]], [[Skopie]] i [[Ohrid]]. En una [[Carta (concessió)\|carta]] que va firmar el [[5 d'abril]] de 1370, Vukašin menciona a la seua esposa, la reina Alena (господинь зємли срьбьскои и грькѡмь и западнимь странамь).<ref name="Mihaljčić83">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=83}}.</ref> A finals de 1370 o començos de [[1371]], Mrnjavčević va coronar al seu fill «rei jove». Este títul era concedit als [[Hereu presunt\|hereus presunts]] dels reis serbis per a assegurar la seua successió al tro. Degut a que Uroš no tenia fills, Marko podia convertir-se aixina en el seu successor, començant una nova dinastia de sobirans serbis, i marcaria el final de la [[dinastia Nemanjić]], que havia governat el país per doscents anys. La majoria dels nobles serbis no varen estar contents en la situació, i açò va enfortir els seus desijos d'independència de l'autoritat central.<ref name=" Miklošič180">{{harvnb\|Miklošič\|1858\|loc=[http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n200/mode/1up p. 180], № CLXVII}}.</ref>		Vukašin Mrnjavčević era un polític hàbil i poc a poc va assumir el paper principal en l'imperi.<ref name="Šuica19">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=19}}.</ref> En [[agost]] o [[setembre]] de [[1365]] Uroš ho va coronar com a rei, i ho va fer el seu cogobernant. Per a l'any [[1370]], el patrimoni potencial de Marko s'incremente quan son pare va estendre les seues possessions personals des de Prilep més allà de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metojia]], adquirint [[Prizren]], [[Pristina]], [[Novo Brdo]], [[Skopie]] i [[Ohrid]]. En una [[Carta (concessió)\|carta]] que va firmar el [[5 d'abril]] de 1370, Vukašin menciona a la seua esposa, la reina Alena (господинь зємли срьбьскои и грькѡмь и западнимь странамь).<ref name="Mihaljčić83">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=83}}.</ref> A finals de 1370 o començos de [[1371]], Mrnjavčević va coronar al seu fill «rei jove». Este títul era concedit als [[Hereu presunt\|hereus presunts]] dels reis serbis per a assegurar la seua successió al tro. Degut a que Uroš no tenia fills, Marko podia convertir-se aixina en el seu successor, començant una nova dinastia de sobirans serbis, i marcaria el final de la [[dinastia Nemanjić]], que havia governat el país per doscents anys. La majoria dels nobles serbis no varen estar contents en la situació, i açò va enfortir els seus desijos d'independència de l'autoritat central.<ref name=" Miklošič180">{{harvnb\|Miklošič\|1858\|loc=[http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n200/mode/1up p. 180], № CLXVII}}.</ref>

	Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić\|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada per son pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia\|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)\|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin\|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb\|Fajfrić\|2000\|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=20}}.</ref> El Ban i sa mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb\|Jireček\|1911\|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en [[abril]] de 1370, el [[Papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient\|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb\|Jireček\|1911\|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|pp=170-171}}.</ref>		Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić\|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada per son pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia\|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)\|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin\|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb\|Fajfrić\|2000\|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb\|Šuica\|2000\|p=20}}.</ref> El Ban i sa mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb\|Jireček\|1911\|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en [[abril]] de 1370, el [[Papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient\|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb\|Jireček\|1911\|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb\|Theiner\|1860\|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|pp=170-171}}.</ref>

	Durant la [[primavera]] de l'any [[1371]], Marko va participar en els preparatius per a una campanya contra [[Nikola Altomanović]], el principal senyor en l'oest de l'imperi.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=377}}.</ref> La campanya va ser planificada de modo conjunt pel rei Vukašin i [[Đurađ I Balšić]], senyor de Zeta (que estava casat en Olivera, la filla del rei). En juliol d'~~eixe~~ any pare i fill varen acampar en el seu eixèrcit front a [[Escútari]], en el territori de Balšić, disposts a liderar una ofensiva sobre [[Nikšić\|Onogošt]], en les terres de Altomanović. L'atac jamai es va produir, ya que els [[otomans]] estaven amenaçant les terres del [[déspota]] [[Jovan Uglješa\|Jovan Mrnjavčević]] (senyor de [[Serres (Grècia)\|Serres]] i germà menor del monarca serbi) i les forces dels Mrnjavčević es varen dirigir ràpidament cap a l'est.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=377}}.</ref> Despuix de buscar aliats en va, els germans varen entrar en el territori otomà controlat. En la [[batalla de Maritza]], el [[26 de setembre]] de 1371, els turcs varen aniquilar a l'eixèrcit serbi;<ref name="Ćorović2">{{harvnb\|Ćorović\|2001\|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_10.html Маричка погибија]}}.</ref> els cossos de Vukašin i Jovan mai varen ser trobats. El lloc de la batalla, prop del poble d'[[Ormenio]] en l'actual oest de Grècia, des de llavors ha segut cridat com a Sırp Sındığı («Derrota Sèrbia») en [[idioma turc\|turc]]. El resultat de la batalla de Maritza va tindre grans conseqüències per a la regió, ya que havia obert els [[Península balcànica\|Balcans]] als turcs.<ref name="Fine379382">{{harvnb\|Fine\|1994\|pp=379-382}}.</ref>		Durant la [[primavera]] de l'any [[1371]], Marko va participar en els preparatius per a una campanya contra [[Nikola Altomanović]], el principal senyor en l'oest de l'imperi.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=377}}.</ref> La campanya va ser planificada de modo conjunt pel rei Vukašin i [[Đurađ I Balšić]], senyor de Zeta (que estava casat en Olivera, la filla del rei). En juliol d'eix any pare i fill varen acampar en el seu eixèrcit front a [[Escútari]], en el territori de Balšić, disposts a liderar una ofensiva sobre [[Nikšić\|Onogošt]], en les terres de Altomanović. L'atac jamai es va produir, ya que els [[otomans]] estaven amenaçant les terres del [[déspota]] [[Jovan Uglješa\|Jovan Mrnjavčević]] (senyor de [[Serres (Grècia)\|Serres]] i germà menor del monarca serbi) i les forces dels Mrnjavčević es varen dirigir ràpidament cap a l'est.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb\|Mihaljčić\|1975\|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb\|Fine\|1994\|p=377}}.</ref> Despuix de buscar aliats en va, els germans varen entrar en el territori otomà controlat. En la [[batalla de Maritza]], el [[26 de setembre]] de 1371, els turcs varen aniquilar a l'eixèrcit serbi;<ref name="Ćorović2">{{harvnb\|Ćorović\|2001\|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_10.html Маричка погибија]}}.</ref> els cossos de Vukašin i Jovan mai varen ser trobats. El lloc de la batalla, prop del poble d'[[Ormenio]] en l'actual oest de Grècia, des de llavors ha segut cridat com a Sırp Sındığı («Derrota Sèrbia») en [[idioma turc\|turc]]. El resultat de la batalla de Maritza va tindre grans conseqüències per a la regió, ya que havia obert els [[Península balcànica\|Balcans]] als turcs.<ref name="Fine379382">{{harvnb\|Fine\|1994\|pp=379-382}}.</ref>

	=== Despuix de l'any 1371 ===		=== Despuix de l'any 1371 ===