Mart (planeta) - Historial de revisions

81.202.251.206: /* Rotació i translació */

2023-01-30T10:43:06Z

Rotació i translació

← Revisió anterior		Revisió de 10:43 30 gin 2023
Llínea 123:		Llínea 123:

	=== Rotació i translació ===		=== Rotació i translació ===
	*Se coneix en exactitut lo que dura la rotació de '''Mart''' degut a que les taques que s'observen en la seua superfície, obscures i ben delimitades, son excelents punts de referencia. Foren observades per primera vegada en l'any 1659 per [[Christiaan Huygens\|Huygens]] que assignà a la seua rotació la duració d'un dia. En l'any [[1666]], [[Giovanni Cassini]] la fixà en 24 h 40 min, valor molt aproximat al verdader. Trescents anys d'observacions de Mart han donat per resultat establir el valor de 24 h 37 min 22,7 s per al dia sideral (el periodo de rotació de la Terra és de 23 h 56 min 4,1 s).		* Se coneix en exactitut lo que dura la rotació de '''Mart''' degut a que les taques que s'observen en la seua superfície, obscures i ben delimitades, son excelents punts de referencia. Foren observades per primera vegada en l'any [[1659]] per [[Christiaan Huygens\|Huygens]] que assignà a la seua rotació la duració d'un dia. En l'any [[1666]], [[Giovanni Cassini]] la fixà en 24 h 40 min, valor molt aproximat al verdader. Trescents anys d'observacions de Mart han donat per resultat establir el valor de 24 h 37 min 22,7 s per al dia sideral (el periodo de rotació de la Terra és de 23 h 56 min 4,1 s).

	De la duració del dia sideral se deduïx fàcilment que el '''dia solar''' te en Mart una duració de 24 h 39 min 35,3 s.		De la duració del dia sideral se deduïx fàcilment que el '''dia solar''' te en Mart una duració de 24 h 39 min 35,3 s.
Llínea 131:		Llínea 131:
	Per a major comoditat en els seus treballs, els responsables de les missions nortamericanes d'exploració de Mart per sondes automàtiques han decidit unilateralment donar al dia marcià el nom de '''sol''', sense preocupar-se pel fet de que eixa paraula significa sol en francés i designa en [[castellà]] la llum solar o, escrit en mayúscula, l'astre central del nostre sistema planetari.		Per a major comoditat en els seus treballs, els responsables de les missions nortamericanes d'exploració de Mart per sondes automàtiques han decidit unilateralment donar al dia marcià el nom de '''sol''', sense preocupar-se pel fet de que eixa paraula significa sol en francés i designa en [[castellà]] la llum solar o, escrit en mayúscula, l'astre central del nostre sistema planetari.

	*L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668.6 sols. Un calendari marcià podria constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies.		* L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668.6 sols. Un calendari marcià podria constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies.

	*Els pols de '''Mart''' estan senyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernant, que han facilitat molt la determinació de l'àngul que forma l'equador del [[planeta]] en el pla de la seua òrbita, àngul equivalent per a Mart a la obliqüitat de l'[[eclíptica]] en la [[Terra]]. Les medides fetes per Camichel sobre clisés obtenguts en l'observatori francés del [[Pic du Midi]], han donat per a este àngul 24º 48’. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19º, un poc major que la [[obliqüitat de l'eclíptica]] (23º 27’), motiu pel qual, Mart te periodos estacionals similars als de la [[Terra]], encara que les seues estacions són més llargues, donat que un any marcià és casi dos vegades més llarc que un any terrestre.		* Els pols de '''Mart''' estan senyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernant, que han facilitat molt la determinació de l'àngul que forma l'equador del [[planeta]] en el pla de la seua òrbita, àngul equivalent per a Mart a la obliqüitat de l'[[eclíptica]] en la [[Terra]]. Les medides fetes per Camichel sobre clisés obtenguts en l'observatori francés del [[Pic du Midi]], han donat per a este àngul 24º 48’. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19º, un poc major que la [[obliqüitat de l'eclíptica]] (23º 27’), motiu pel qual, Mart te periodos estacionals similars als de la [[Terra]], encara que les seues estacions són més llargues, donat que un any marcià és casi dos vegades més llarc que un any terrestre.

	=== Geologia ===		=== Geologia ===

Valencian: Text reemplaça - '*{{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:37:51Z

Text reemplaça - '*{{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:37 6 jul 2022
Llínea 404:		Llínea 404:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*{{DGLV\|Mart}}		{{DGLV\|Mart}}
	* [http://www.tecnologiaslibres.net/2008/06/29/colonias-en-marte/ Vídeo de Colònia Marciana creada per l'home]		* [http://www.tecnologiaslibres.net/2008/06/29/colonias-en-marte/ Vídeo de Colònia Marciana creada per l'home]
	* [http://themis.asu.edu/ Mars Odissey Mission. NASA]		* [http://themis.asu.edu/ Mars Odissey Mission. NASA]

Valencian: Text reemplaça - 'amplaria' a 'amplària'

2022-07-06T01:40:16Z

Text reemplaça - 'amplaria' a 'amplària'

← Revisió anterior		Revisió de 01:40 6 jul 2022
Llínea 155:		Llínea 155:
	[[File:MarsTopoMap-PIA02031 modest.jpg\|thumb\|250px\|Mapa topogràfic de Mart. Accidents notables: Volcans de Tharsis a l'oest (incloent '''Olympus Mons'''), Valls Marineris a l'est de Tharsis, i Hellas en l'hemisferi sur.]]		[[File:MarsTopoMap-PIA02031 modest.jpg\|thumb\|250px\|Mapa topogràfic de Mart. Accidents notables: Volcans de Tharsis a l'oest (incloent '''Olympus Mons'''), Valls Marineris a l'est de Tharsis, i Hellas en l'hemisferi sur.]]

	Una característica que domina part de l'hemisferi nort, és l'existència d'un enorme abultament que conte el complex volcànic de ''[[Tharsis]] ''. En ell se troba el '''[[Mont Olimpo (Marte)\|Olympus Mons]] ''', el major [[volcà]] del [[Sistema Solar]]. Te una altura de 25 km (més de dos vegades i mija l'altura del [[Mont Everest\|Everest]] sobre un globo molt més chicotet que el de la Terra) i la seua base te una ~~amplaria~~ de 600 km. Les colades de [[lava]] han creat un sòcol que la seua vora forma un tallat de 6 km d'altura. Hi ha que afegir la gran estructura colapsada d''''[[Alba Patera]] '''. Les àrees volcàniques ocupen el 10% de la superfície del planeta. Alguns cràters mostren senyals de recent activitat i tenen lava petrificada en les seues ales de montanya. A pesar d'estes evidencies, no fon fins a [[maig]] de l'any [[2007]] quant el [[Spirit]], descobrí, en un grau alt de certea, el primer depòsit volcànic signe d'una antiga activitat volcànica en la zona denominada Home Plate [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.cfm?release=2007-051], (una zona en la rambla rocosa d'uns dos metros d'altura i fonamentalment basàltica, que degué formar-se degut a fluixos de lava en contacte en l'aigua líquida), situada en la base interior del cràter Gusev. Una de les millors probes és la que els investigadors diuen "bomb sag" (la marca de la bomba). Quant se troben la lava i l'aigua, l'explosió llança trossos de roca per l'aire. Un d'eixos trossos que exploten en l'aire torna a caure i se encaixa en depòsits més molls.		Una característica que domina part de l'hemisferi nort, és l'existència d'un enorme abultament que conte el complex volcànic de ''[[Tharsis]] ''. En ell se troba el '''[[Mont Olimpo (Marte)\|Olympus Mons]] ''', el major [[volcà]] del [[Sistema Solar]]. Te una altura de 25 km (més de dos vegades i mija l'altura del [[Mont Everest\|Everest]] sobre un globo molt més chicotet que el de la Terra) i la seua base te una amplària de 600 km. Les colades de [[lava]] han creat un sòcol que la seua vora forma un tallat de 6 km d'altura. Hi ha que afegir la gran estructura colapsada d''''[[Alba Patera]] '''. Les àrees volcàniques ocupen el 10% de la superfície del planeta. Alguns cràters mostren senyals de recent activitat i tenen lava petrificada en les seues ales de montanya. A pesar d'estes evidencies, no fon fins a [[maig]] de l'any [[2007]] quant el [[Spirit]], descobrí, en un grau alt de certea, el primer depòsit volcànic signe d'una antiga activitat volcànica en la zona denominada Home Plate [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.cfm?release=2007-051], (una zona en la rambla rocosa d'uns dos metros d'altura i fonamentalment basàltica, que degué formar-se degut a fluixos de lava en contacte en l'aigua líquida), situada en la base interior del cràter Gusev. Una de les millors probes és la que els investigadors diuen "bomb sag" (la marca de la bomba). Quant se troben la lava i l'aigua, l'explosió llança trossos de roca per l'aire. Un d'eixos trossos que exploten en l'aire torna a caure i se encaixa en depòsits més molls.

	Propenc l'equador i en una llongitut de 2.700 km, una amplària de fins a 500 km i una profunditat de entre 2 i 7 km, '''[[Valls Marineris]] ''' és un canó que deixa chicotet al [[Gran Canó\|Canó del Colorado]]. Se formà per l'afonament del terreny a causa de la formació de l'abultament de ''Tharsis''.		Propenc l'equador i en una llongitut de 2.700 km, una amplària de fins a 500 km i una profunditat de entre 2 i 7 km, '''[[Valls Marineris]] ''' és un canó que deixa chicotet al [[Gran Canó\|Canó del Colorado]]. Se formà per l'afonament del terreny a causa de la formació de l'abultament de ''Tharsis''.

Valencian: Text reemplaça - 'proposaren' a 'propongueren'

2022-06-27T14:33:43Z

Text reemplaça - 'proposaren' a 'propongueren'

← Revisió anterior		Revisió de 14:33 27 jun 2022
Llínea 285:		Llínea 285:
	Les actuals teories que prediuen les condicions en les que se pot trobar vida, requerixen la disponibilitat d'[[aigua]] en estat líquit. És per açò tan important la seua busca, encara no trobada en este planeta. Només s'ha pogut trobar aigua en estat sòlit (gel) i s'especula que baix terra poden donar-se les condicions ambientals per a que l'aigua se mantinga en estat líquit.		Les actuals teories que prediuen les condicions en les que se pot trobar vida, requerixen la disponibilitat d'[[aigua]] en estat líquit. És per açò tan important la seua busca, encara no trobada en este planeta. Només s'ha pogut trobar aigua en estat sòlit (gel) i s'especula que baix terra poden donar-se les condicions ambientals per a que l'aigua se mantinga en estat líquit.

	En [[1989]]-[[1990]], el sistema orbital [[Mars Global Surveyor]] de la [[NASA]] detectà taques obscures baix de la capa de gèl de les dunes del pol sur de Mart. La peculiaritat d'estes taques, és que el 70% d'elles recorre anualment en el mateix lloc de l'any anterior, per lo que un equip de científics de Budapest, ~~proposaren~~ que estes taques podrien ser d'orige biològic i de caràcter [[extremòfil]].<ref name="fn1"> No obstant, posteriorment se demostrà que no eren d'orige biològic, tal com se demostrà en imàgens de temperatura preses pel Thermal Emission Imaging system de la Mars Odyssey de NASA. * {{cita web \|url = http://www.nasa.gov/mission_pages/mars/images/pia08657.html \|título = Dark Spots and Fans \|fechaacceso = 22 de abril \|añoacceso = 2009 \|autor = NASA/JPL/Arizona State University \|año = 2006}} Se postula que estes taques són arena obscura i pols, i la seua repentina aparició en la aplegada de la primavera se deu a que degut a la baixa pressió de la tènue atmòsfera de Mart, el gèl no se fon i se fa líquit, sino que sublima. * {{cita web \|url = http://marsprogram.jpl.nasa.gov/mgs/msss/camera/images/8_10_99_releases/moc2_166/index.html \|título = Defrosting Polar Dunes--"They Look Like Bushes!" \|fechaacceso = 22 de abril \|añoacceso = 2009 \|autor = Malin Space Science Systems and the California Institute of Technology \|año = 1999}}		En [[1989]]-[[1990]], el sistema orbital [[Mars Global Surveyor]] de la [[NASA]] detectà taques obscures baix de la capa de gèl de les dunes del pol sur de Mart. La peculiaritat d'estes taques, és que el 70% d'elles recorre anualment en el mateix lloc de l'any anterior, per lo que un equip de científics de Budapest, propongueren que estes taques podrien ser d'orige biològic i de caràcter [[extremòfil]].<ref name="fn1"> No obstant, posteriorment se demostrà que no eren d'orige biològic, tal com se demostrà en imàgens de temperatura preses pel Thermal Emission Imaging system de la Mars Odyssey de NASA. * {{cita web \|url = http://www.nasa.gov/mission_pages/mars/images/pia08657.html \|título = Dark Spots and Fans \|fechaacceso = 22 de abril \|añoacceso = 2009 \|autor = NASA/JPL/Arizona State University \|año = 2006}} Se postula que estes taques són arena obscura i pols, i la seua repentina aparició en la aplegada de la primavera se deu a que degut a la baixa pressió de la tènue atmòsfera de Mart, el gèl no se fon i se fa líquit, sino que sublima. * {{cita web \|url = http://marsprogram.jpl.nasa.gov/mgs/msss/camera/images/8_10_99_releases/moc2_166/index.html \|título = Defrosting Polar Dunes--"They Look Like Bushes!" \|fechaacceso = 22 de abril \|añoacceso = 2009 \|autor = Malin Space Science Systems and the California Institute of Technology \|año = 1999}}
	Gánti, T. et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2003/pdf/1134.pdf "Evidence For Water by Mars Odyssey is Compatible with a Biogenic DDS-Formation Process"]. ([[PDF]]) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2003)</ref><ref name="fn2">		Gánti, T. et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2003/pdf/1134.pdf "Evidence For Water by Mars Odyssey is Compatible with a Biogenic DDS-Formation Process"]. ([[PDF]]) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2003)</ref><ref name="fn2">
	Horváth, A., et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2005/pdf/1128.pdf "Annual Change of Martian DDS-Seepages"]. (PDF) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2005).</ref> L'agencia espacial [[ESA]] també està analisant el fenomen d'estes taques a través del [[Mars Express]].<ref> {{Cita web\|url=http://www.esa.int/esaCP/ASE4YZ9KOYC_FeatureWeek_0.html \|título=Martian spots warrant a close look \|fechaacceso=2008-08-17 \|fecha=13 March 2002 \|editorial=European Space Agency }}</ref> En 2007, se calculà que l'hipotètica existència de vida en Mart estaria llimitada a la profunditat de 7,5 metros mínim, degut a l'acció detrimental de la [[radiació còsmica]] en les molècules d'[[ADN]].<ref>Dartnell, L.R. et al., “Modelling the surface and subsurface Martian radiation environment: Implications for astrobiology,” Geophysical Research Letters 34, L02207, doi:10,1029/2006GL027494, 2007 </ref>		Horváth, A., et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2005/pdf/1128.pdf "Annual Change of Martian DDS-Seepages"]. (PDF) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2005).</ref> L'agencia espacial [[ESA]] també està analisant el fenomen d'estes taques a través del [[Mars Express]].<ref> {{Cita web\|url=http://www.esa.int/esaCP/ASE4YZ9KOYC_FeatureWeek_0.html \|título=Martian spots warrant a close look \|fechaacceso=2008-08-17 \|fecha=13 March 2002 \|editorial=European Space Agency }}</ref> En 2007, se calculà que l'hipotètica existència de vida en Mart estaria llimitada a la profunditat de 7,5 metros mínim, degut a l'acció detrimental de la [[radiació còsmica]] en les molècules d'[[ADN]].<ref>Dartnell, L.R. et al., “Modelling the surface and subsurface Martian radiation environment: Implications for astrobiology,” Geophysical Research Letters 34, L02207, doi:10,1029/2006GL027494, 2007 </ref>

Coca antoñina: /* Enllaços externs */

2022-06-25T09:04:37Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 09:04 25 jun 2022
Llínea 404:		Llínea 404:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			*{{DGLV\|Mart}}
	* [http://www.tecnologiaslibres.net/2008/06/29/colonias-en-marte/ Vídeo de Colònia Marciana creada per l'home]		* [http://www.tecnologiaslibres.net/2008/06/29/colonias-en-marte/ Vídeo de Colònia Marciana creada per l'home]
	* [http://themis.asu.edu/ Mars Odissey Mission. NASA]		* [http://themis.asu.edu/ Mars Odissey Mission. NASA]

Valencian en 13:32 16 jun 2022

2022-06-16T13:32:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:32 16 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{atresusos\|Mart}}~~
	{\| border="0" align="right" style="margin-left:1em"		{\| border="0" align="right" style="margin-left:1em"
	\|-----		\|-----

Valencian en 13:31 16 jun 2022

2022-06-16T13:31:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:31 16 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{atresusos\|Mart}}		{{atresusos\|Mart}}

	{\| border="0" align="right" style="margin-left:1em"		{\| border="0" align="right" style="margin-left:1em"
	\|-----		\|-----

Jose2: Text reemplaça - 't son ' a 't són '

2022-05-19T10:27:40Z

Text reemplaça - 't son ' a 't són '

← Revisió anterior		Revisió de 10:27 19 maig 2022
Llínea 142:		Llínea 142:
	Mart és un món molt més chicotet que la Terra. Les seues principals característiques, en proporció en les del globo terrestre, son les següents: diàmetro 53%, superfície 28%, massa 11%. Com els oceans cobrixen el 71% de la superfície terrestre i Mart carix de mars les terres d'abdós mons tenen aproximadament la mateixa superfície.		Mart és un món molt més chicotet que la Terra. Les seues principals característiques, en proporció en les del globo terrestre, son les següents: diàmetro 53%, superfície 28%, massa 11%. Com els oceans cobrixen el 71% de la superfície terrestre i Mart carix de mars les terres d'abdós mons tenen aproximadament la mateixa superfície.

	La superfície de Mart presenta característiques morfològiques tant de la [[Terra]] com de la [[Lluna]]: cràters d'impacte, camps de lava, volcans, mares secs de rius i dunes d'arena. La seua composició és fonamentalment [[basalt]] volcànic en un alt contingut en òxits de ferro que proporcionen el característic color roig de la superfície. Per la seua naturalea, se sembla a la [[limonita]], òxit de ferro molt hidratat. Aixina com en les corteses de la Terra i de la Lluna predominen els silicats i els aluminats, en el sol de Mart ~~son~~ preponderants els ferrosilicats. Les seues tres constituents principals son, per orde d'abundància, l'oxigen, el silici i el ferro. Conte: 20,8% de sílice, 13,5% de feerro, 5% d'alumini, 3,8% de calci, i també titani i atres components menors.		La superfície de Mart presenta característiques morfològiques tant de la [[Terra]] com de la [[Lluna]]: cràters d'impacte, camps de lava, volcans, mares secs de rius i dunes d'arena. La seua composició és fonamentalment [[basalt]] volcànic en un alt contingut en òxits de ferro que proporcionen el característic color roig de la superfície. Per la seua naturalea, se sembla a la [[limonita]], òxit de ferro molt hidratat. Aixina com en les corteses de la Terra i de la Lluna predominen els silicats i els aluminats, en el sol de Mart són preponderants els ferrosilicats. Les seues tres constituents principals son, per orde d'abundància, l'oxigen, el silici i el ferro. Conte: 20,8% de sílice, 13,5% de feerro, 5% d'alumini, 3,8% de calci, i també titani i atres components menors.

	[[File:Mars Hubble.jpg\|right\|thumb\|250px\|Mart observat pel [[Telescopi espacial Hubble]]]]		[[File:Mars Hubble.jpg\|right\|thumb\|250px\|Mart observat pel [[Telescopi espacial Hubble]]]]

Jose2: Text reemplaça - 'u son ' a 'u són '

2022-05-19T10:26:35Z

Text reemplaça - 'u son ' a 'u són '

← Revisió anterior		Revisió de 10:26 19 maig 2022
Llínea 238:		Llínea 238:
	La diferencia entre les seues duracions és major perque l'excentricitat de l'òrbita marciana és molt major que la terrestre. La comparació en les estacions terrestres mostra que, aixina com la duració d'estes diferix a lo sum en 4,5 dies, en Mart, degut a la gran excentricitat de l'òrbita, la diferencia aplega a ser primerament de 51 sols.		La diferencia entre les seues duracions és major perque l'excentricitat de l'òrbita marciana és molt major que la terrestre. La comparació en les estacions terrestres mostra que, aixina com la duració d'estes diferix a lo sum en 4,5 dies, en Mart, degut a la gran excentricitat de l'òrbita, la diferencia aplega a ser primerament de 51 sols.

	Actualment l'hemisferi Nort goja d'un clima més benigne que l'hemisferi Sur. La raó és evident: l'hemisferi Nort te primaveres d'hivern i hiverns curts i ademés quant el Sol està en el periheli lo qual donada l'excentricitat de l'òrbita del planeta, fa que siguen més benignes. Ademés la primavera i l'estiu ~~son~~ llarcs, pero estant el Sol en l'afeli són més frets que els de l'hemisferi Sur. Per a l'hemisferi Sur la situació és l'inversa. Hi ha puix una compensació parcial entre abdós hemisferis degut a que les estacions de menys duració tenen lloc estant el planeta en el periheli i llavors rep del Sol més llum i calor. Degut a la retrogradació del punt Vernal i l'avanç del periheli, la situació se va decantant cada vegada més.		Actualment l'hemisferi Nort goja d'un clima més benigne que l'hemisferi Sur. La raó és evident: l'hemisferi Nort te primaveres d'hivern i hiverns curts i ademés quant el Sol està en el periheli lo qual donada l'excentricitat de l'òrbita del planeta, fa que siguen més benignes. Ademés la primavera i l'estiu són llarcs, pero estant el Sol en l'afeli són més frets que els de l'hemisferi Sur. Per a l'hemisferi Sur la situació és l'inversa. Hi ha puix una compensació parcial entre abdós hemisferis degut a que les estacions de menys duració tenen lloc estant el planeta en el periheli i llavors rep del Sol més llum i calor. Degut a la retrogradació del punt Vernal i l'avanç del periheli, la situació se va decantant cada vegada més.

	==== Clima marcià en el passat ====		==== Clima marcià en el passat ====

Jose2: Text reemplaça - 's son ' a 's són '

2022-05-17T09:56:45Z

Text reemplaça - 's son ' a 's són '

← Revisió anterior		Revisió de 09:56 17 maig 2022
Llínea 135:		Llínea 135:
	*L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668.6 sols. Un calendari marcià podria constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies.		*L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668.6 sols. Un calendari marcià podria constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies.

	*Els pols de '''Mart''' estan senyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernant, que han facilitat molt la determinació de l'àngul que forma l'equador del [[planeta]] en el pla de la seua òrbita, àngul equivalent per a Mart a la obliqüitat de l'[[eclíptica]] en la [[Terra]]. Les medides fetes per Camichel sobre clisés obtenguts en l'observatori francés del [[Pic du Midi]], han donat per a este àngul 24º 48’. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19º, un poc major que la [[obliqüitat de l'eclíptica]] (23º 27’), motiu pel qual, Mart te periodos estacionals similars als de la [[Terra]], encara que les seues estacions ~~son~~ més llargues, donat que un any marcià és casi dos vegades més llarc que un any terrestre.		*Els pols de '''Mart''' estan senyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernant, que han facilitat molt la determinació de l'àngul que forma l'equador del [[planeta]] en el pla de la seua òrbita, àngul equivalent per a Mart a la obliqüitat de l'[[eclíptica]] en la [[Terra]]. Les medides fetes per Camichel sobre clisés obtenguts en l'observatori francés del [[Pic du Midi]], han donat per a este àngul 24º 48’. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19º, un poc major que la [[obliqüitat de l'eclíptica]] (23º 27’), motiu pel qual, Mart te periodos estacionals similars als de la [[Terra]], encara que les seues estacions són més llargues, donat que un any marcià és casi dos vegades més llarc que un any terrestre.

	=== Geologia ===		=== Geologia ===
Llínea 177:		Llínea 177:
	L'atmòsfera de '''Mart''' és molt tènue en una pressió superficial de a soles 7 a 9 hPa front als 1033 hPa de l'[[atmòsfera]] terrestre. Açò representa una centèsima part de la terrestre. La pressió atmosfèrica varia considerablement en l'altitut, des de casi 9 hPa en les depressions més profundes, fins a 1 hPa en la cima del Mont Olimpo. La seua composició és fonamentalment: [[diòxit de carbono]] (95,3%) en un 2,7% de [[nitrogen]], 1,6% d'[[argó]] i traces d'[[oxigen diatòmic\|oxigen molecular]] (0,15%) [[monòxit de carbono]] (0,07%) i vapor d'[[aigua]] (0,03%). La proporció d'atres elements és ínfima i escapa a la seua dosificació a la sensibilitat dels instruments fins a ara gastats. El contingut d'ozon és 1000 vegades menor que en la Terra, per lo que esta capa, que se troba a 40 km d'altura, és incapaç de bloquejar la radiació ultravioleta.		L'atmòsfera de '''Mart''' és molt tènue en una pressió superficial de a soles 7 a 9 hPa front als 1033 hPa de l'[[atmòsfera]] terrestre. Açò representa una centèsima part de la terrestre. La pressió atmosfèrica varia considerablement en l'altitut, des de casi 9 hPa en les depressions més profundes, fins a 1 hPa en la cima del Mont Olimpo. La seua composició és fonamentalment: [[diòxit de carbono]] (95,3%) en un 2,7% de [[nitrogen]], 1,6% d'[[argó]] i traces d'[[oxigen diatòmic\|oxigen molecular]] (0,15%) [[monòxit de carbono]] (0,07%) i vapor d'[[aigua]] (0,03%). La proporció d'atres elements és ínfima i escapa a la seua dosificació a la sensibilitat dels instruments fins a ara gastats. El contingut d'ozon és 1000 vegades menor que en la Terra, per lo que esta capa, que se troba a 40 km d'altura, és incapaç de bloquejar la radiació ultravioleta.

	La atmòsfera és lo bastant densa com per albergar vents molt forts i grans tormentes de pols que, en ocasions, poden comprendre el planeta sancer durant mesos. Este vent és el responsable de l'existència de dunes d'arena en els deserts marcians. Els núvols poden presentar-se en tres colors: blancs, grocs i blaus. Els núvols blancs ~~son~~ de vapor d'aigua condensat o de diòxit de carbono en latituts polars. Els grocs, de naturalea pilosa, son el resultat de les tormentes de pols i estan composts per partícules de tamany en torn a 1 [[micrómetro (unitat de llongitut)\|micra]]. La volta celest marciana és d'un suau color rosa salmó degut a la dispersió de la llum pels grans de pols molt fins procedents del sol ferruginós.		La atmòsfera és lo bastant densa com per albergar vents molt forts i grans tormentes de pols que, en ocasions, poden comprendre el planeta sancer durant mesos. Este vent és el responsable de l'existència de dunes d'arena en els deserts marcians. Els núvols poden presentar-se en tres colors: blancs, grocs i blaus. Els núvols blancs són de vapor d'aigua condensat o de diòxit de carbono en latituts polars. Els grocs, de naturalea pilosa, son el resultat de les tormentes de pols i estan composts per partícules de tamany en torn a 1 [[micrómetro (unitat de llongitut)\|micra]]. La volta celest marciana és d'un suau color rosa salmó degut a la dispersió de la llum pels grans de pols molt fins procedents del sol ferruginós.

	En [[hivern]], en les latituts miges, el vapor d'aigua se condensa en l'atmòsfera i forma núvols llaugers de finíssims cristals de gel. En les latituts extremes, la condensació del anhídrit carbònic forma atres núvols que consten de cristals de neu carbònica.		En [[hivern]], en les latituts miges, el vapor d'aigua se condensa en l'atmòsfera i forma núvols llaugers de finíssims cristals de gel. En les latituts extremes, la condensació del anhídrit carbònic forma atres núvols que consten de cristals de neu carbònica.
Llínea 223:		Llínea 223:
	=== Climatologia ===		=== Climatologia ===
	{{VT\|Clima de Mart}}		{{VT\|Clima de Mart}}
	No se dispon encara de senyes suficients sobre l'evolució tèrmica marciana. Per trobar-se Mart molt més llunt del Sol que la Terra, els seus climes ~~son~~ més frets, i tant més per quant l'atmòsfera, al ser tan tènue, rete poc calor: d'ahí que la diferencia entre les temperatures diürnes i nocturnes siga més pronunciada que en el nostre planeta. A açò també contribuïx la baixa conductivitat tèrmica del sol marcià.		No se dispon encara de senyes suficients sobre l'evolució tèrmica marciana. Per trobar-se Mart molt més llunt del Sol que la Terra, els seus climes són més frets, i tant més per quant l'atmòsfera, al ser tan tènue, rete poc calor: d'ahí que la diferencia entre les temperatures diürnes i nocturnes siga més pronunciada que en el nostre planeta. A açò també contribuïx la baixa conductivitat tèrmica del sol marcià.

	La temperatura en la superfície depén de la [[latitut]] i presenta variacions estacionals. La temperatura mija superficial és d'uns 218 [[Kelvin\|K]] (-55ºC). La variació diürna de les temperatures és molt elevada com correspon a una atmòsfera tan tènue. Les màximes diürnes, en l'equador i en estiu, poden alcançar els 20 ºC o més, mentres les màximes nocturnes poden alcançar fàcilment -80ºC. En els casquets polars, en hivern les temperatures poden baixar fins a -130ºC.		La temperatura en la superfície depén de la [[latitut]] i presenta variacions estacionals. La temperatura mija superficial és d'uns 218 [[Kelvin\|K]] (-55ºC). La variació diürna de les temperatures és molt elevada com correspon a una atmòsfera tan tènue. Les màximes diürnes, en l'equador i en estiu, poden alcançar els 20 ºC o més, mentres les màximes nocturnes poden alcançar fàcilment -80ºC. En els casquets polars, en hivern les temperatures poden baixar fins a -130ºC.
Llínea 287:		Llínea 287:
	Les actuals teories que prediuen les condicions en les que se pot trobar vida, requerixen la disponibilitat d'[[aigua]] en estat líquit. És per açò tan important la seua busca, encara no trobada en este planeta. Només s'ha pogut trobar aigua en estat sòlit (gel) i s'especula que baix terra poden donar-se les condicions ambientals per a que l'aigua se mantinga en estat líquit.		Les actuals teories que prediuen les condicions en les que se pot trobar vida, requerixen la disponibilitat d'[[aigua]] en estat líquit. És per açò tan important la seua busca, encara no trobada en este planeta. Només s'ha pogut trobar aigua en estat sòlit (gel) i s'especula que baix terra poden donar-se les condicions ambientals per a que l'aigua se mantinga en estat líquit.

	En [[1989]]-[[1990]], el sistema orbital [[Mars Global Surveyor]] de la [[NASA]] detectà taques obscures baix de la capa de gèl de les dunes del pol sur de Mart. La peculiaritat d'estes taques, és que el 70% d'elles recorre anualment en el mateix lloc de l'any anterior, per lo que un equip de científics de Budapest, proposaren que estes taques podrien ser d'orige biològic i de caràcter [[extremòfil]].<ref name="fn1"> No obstant, posteriorment se demostrà que no eren d'orige biològic, tal com se demostrà en imàgens de temperatura preses pel Thermal Emission Imaging system de la Mars Odyssey de NASA. * {{cita web \|url = http://www.nasa.gov/mission_pages/mars/images/pia08657.html \|título = Dark Spots and Fans \|fechaacceso = 22 de abril \|añoacceso = 2009 \|autor = NASA/JPL/Arizona State University \|año = 2006}} Se postula que estes taques ~~son~~ arena obscura i pols, i la seua repentina aparició en la aplegada de la primavera se deu a que degut a la baixa pressió de la tènue atmòsfera de Mart, el gèl no se fon i se fa líquit, sino que sublima. * {{cita web \|url = http://marsprogram.jpl.nasa.gov/mgs/msss/camera/images/8_10_99_releases/moc2_166/index.html \|título = Defrosting Polar Dunes--"They Look Like Bushes!" \|fechaacceso = 22 de abril \|añoacceso = 2009 \|autor = Malin Space Science Systems and the California Institute of Technology \|año = 1999}}		En [[1989]]-[[1990]], el sistema orbital [[Mars Global Surveyor]] de la [[NASA]] detectà taques obscures baix de la capa de gèl de les dunes del pol sur de Mart. La peculiaritat d'estes taques, és que el 70% d'elles recorre anualment en el mateix lloc de l'any anterior, per lo que un equip de científics de Budapest, proposaren que estes taques podrien ser d'orige biològic i de caràcter [[extremòfil]].<ref name="fn1"> No obstant, posteriorment se demostrà que no eren d'orige biològic, tal com se demostrà en imàgens de temperatura preses pel Thermal Emission Imaging system de la Mars Odyssey de NASA. * {{cita web \|url = http://www.nasa.gov/mission_pages/mars/images/pia08657.html \|título = Dark Spots and Fans \|fechaacceso = 22 de abril \|añoacceso = 2009 \|autor = NASA/JPL/Arizona State University \|año = 2006}} Se postula que estes taques són arena obscura i pols, i la seua repentina aparició en la aplegada de la primavera se deu a que degut a la baixa pressió de la tènue atmòsfera de Mart, el gèl no se fon i se fa líquit, sino que sublima. * {{cita web \|url = http://marsprogram.jpl.nasa.gov/mgs/msss/camera/images/8_10_99_releases/moc2_166/index.html \|título = Defrosting Polar Dunes--"They Look Like Bushes!" \|fechaacceso = 22 de abril \|añoacceso = 2009 \|autor = Malin Space Science Systems and the California Institute of Technology \|año = 1999}}
	Gánti, T. et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2003/pdf/1134.pdf "Evidence For Water by Mars Odyssey is Compatible with a Biogenic DDS-Formation Process"]. ([[PDF]]) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2003)</ref><ref name="fn2">		Gánti, T. et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2003/pdf/1134.pdf "Evidence For Water by Mars Odyssey is Compatible with a Biogenic DDS-Formation Process"]. ([[PDF]]) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2003)</ref><ref name="fn2">
	Horváth, A., et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2005/pdf/1128.pdf "Annual Change of Martian DDS-Seepages"]. (PDF) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2005).</ref> L'agencia espacial [[ESA]] també està analisant el fenomen d'estes taques a través del [[Mars Express]].<ref> {{Cita web\|url=http://www.esa.int/esaCP/ASE4YZ9KOYC_FeatureWeek_0.html \|título=Martian spots warrant a close look \|fechaacceso=2008-08-17 \|fecha=13 March 2002 \|editorial=European Space Agency }}</ref> En 2007, se calculà que l'hipotètica existència de vida en Mart estaria llimitada a la profunditat de 7,5 metros mínim, degut a l'acció detrimental de la [[radiació còsmica]] en les molècules d'[[ADN]].<ref>Dartnell, L.R. et al., “Modelling the surface and subsurface Martian radiation environment: Implications for astrobiology,” Geophysical Research Letters 34, L02207, doi:10,1029/2006GL027494, 2007 </ref>		Horváth, A., et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2005/pdf/1128.pdf "Annual Change of Martian DDS-Seepages"]. (PDF) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2005).</ref> L'agencia espacial [[ESA]] també està analisant el fenomen d'estes taques a través del [[Mars Express]].<ref> {{Cita web\|url=http://www.esa.int/esaCP/ASE4YZ9KOYC_FeatureWeek_0.html \|título=Martian spots warrant a close look \|fechaacceso=2008-08-17 \|fecha=13 March 2002 \|editorial=European Space Agency }}</ref> En 2007, se calculà que l'hipotètica existència de vida en Mart estaria llimitada a la profunditat de 7,5 metros mínim, degut a l'acció detrimental de la [[radiació còsmica]] en les molècules d'[[ADN]].<ref>Dartnell, L.R. et al., “Modelling the surface and subsurface Martian radiation environment: Implications for astrobiology,” Geophysical Research Letters 34, L02207, doi:10,1029/2006GL027494, 2007 </ref>
Llínea 295:		Llínea 295:
	\| doi = 10.1016/j.icarus.2005.10.015}}</ref><ref> {{Cita web\|url=http://sci.esa.int/science-e/www/object/index.cfm?fobjectid=31033&fbodylongid=659 \|título=Mars Express \|fechaacceso=2008-08-17 \|fecha=August 2008 \|editorial=European Space Agency }}</ref> Se planeja que la futura sonda [[Mars Science Laboratory]], incloga un [[espectrómetro de masses]] capaç de medir la diferencia entre [[Carbono-14\|<sup>14</sup>C]] i [[Carbono-12\|<sup>12</sup>C]] per a determinar si el metà és d'orige biològic o geològic.<ref name="nasa">[http://rst.gsfc.nasa.gov/Sect19/Sect19_13a.html Remote Sensing Tutorial, Section 19-13a] - Missions to Mars during the Third Millennium, Nicholas M. Short, Sr., et al., NASA</ref>		\| doi = 10.1016/j.icarus.2005.10.015}}</ref><ref> {{Cita web\|url=http://sci.esa.int/science-e/www/object/index.cfm?fobjectid=31033&fbodylongid=659 \|título=Mars Express \|fechaacceso=2008-08-17 \|fecha=August 2008 \|editorial=European Space Agency }}</ref> Se planeja que la futura sonda [[Mars Science Laboratory]], incloga un [[espectrómetro de masses]] capaç de medir la diferencia entre [[Carbono-14\|<sup>14</sup>C]] i [[Carbono-12\|<sup>12</sup>C]] per a determinar si el metà és d'orige biològic o geològic.<ref name="nasa">[http://rst.gsfc.nasa.gov/Sect19/Sect19_13a.html Remote Sensing Tutorial, Section 19-13a] - Missions to Mars during the Third Millennium, Nicholas M. Short, Sr., et al., NASA</ref>

	No obstant, en el passat existí aigua líquida en abundància i una atmòsfera més densa i protectora; estes ~~son~~ les condicions que se creuen més favorables que hagué de desenrollar-se la vida en '''Mart'''. El [[ALH84001\|meteorit ALH84001]] que se considera originari de Mart, fon trobat en l'[[Antàrtida]] en decembre de 1984 per un grup d'investigadors del proyecte [[ANSMET]] i alguns investigadors consideren que les formes regulars podrien ser microorganismes [[fòssil\|fossilisats]].<ref name=disbelief>{{Cita web \| título=After 10 years, few believe life on Mars \| url=http://www.space.com/scienceastronomy/ap_060806_mars_rock.html \| apellido=Crenson \| nombre=Matt \| editorial=[[Associated Press]] (on [http://www.space.com space.com] \| fecha=2006-08-06 \| fechaacceso=2006-08-06}}</ref><ref name="life">McKay, David S., et al (1996) [http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/273/5277/924 "Search for Past Life on Mars: Possible Relic Biogenic Activity in Martian Meteorite ALH84001"]. Science, Vol. 273. no. 5277, pp. 924 - 930. URL accessed August 17, 2008.</ref><ref>{{Cita publicación\|título= Search for past life on Mars: Possible relic biogenic activity in Martian meteorite ALH84001\|autor= McKay D. S., Gibson E. K., ThomasKeprta K. L., Vali H., Romanek C. S., Clemett S. J., Chillier X. D. F., Maechling C. R., Zare R. N.\|revista=Science\|volumen= 273\|páginas=924–930\|año=1996\|doi= 10.1126/science.273.5277.924\|pmid= 8688069}}</ref>		No obstant, en el passat existí aigua líquida en abundància i una atmòsfera més densa i protectora; estes són les condicions que se creuen més favorables que hagué de desenrollar-se la vida en '''Mart'''. El [[ALH84001\|meteorit ALH84001]] que se considera originari de Mart, fon trobat en l'[[Antàrtida]] en decembre de 1984 per un grup d'investigadors del proyecte [[ANSMET]] i alguns investigadors consideren que les formes regulars podrien ser microorganismes [[fòssil\|fossilisats]].<ref name=disbelief>{{Cita web \| título=After 10 years, few believe life on Mars \| url=http://www.space.com/scienceastronomy/ap_060806_mars_rock.html \| apellido=Crenson \| nombre=Matt \| editorial=[[Associated Press]] (on [http://www.space.com space.com] \| fecha=2006-08-06 \| fechaacceso=2006-08-06}}</ref><ref name="life">McKay, David S., et al (1996) [http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/273/5277/924 "Search for Past Life on Mars: Possible Relic Biogenic Activity in Martian Meteorite ALH84001"]. Science, Vol. 273. no. 5277, pp. 924 - 930. URL accessed August 17, 2008.</ref><ref>{{Cita publicación\|título= Search for past life on Mars: Possible relic biogenic activity in Martian meteorite ALH84001\|autor= McKay D. S., Gibson E. K., ThomasKeprta K. L., Vali H., Romanek C. S., Clemett S. J., Chillier X. D. F., Maechling C. R., Zare R. N.\|revista=Science\|volumen= 273\|páginas=924–930\|año=1996\|doi= 10.1126/science.273.5277.924\|pmid= 8688069}}</ref>

	== Observació ==		== Observació ==
Llínea 319:		Llínea 319:

	== Meteorits ==		== Meteorits ==
	En l'any [[2008]], la [[NASA]] mante un catàlec de 57 meteorits considerats que provenen de Mart i recuperats en varios països.<ref> {{Cita web\|url=http://www2.jpl.nasa.gov/snc/index.html \|título=Mars Meteorites \|fechaacceso=2008-08-15 \|editorial=NASA }}</ref> Estos meteorits ~~son~~ extremadament valiosos ya que són les úniques mostres físiques de '''Mart''' disponibles per a analisar. Els tres meteorits llistats a continuació, exhibixen característiques que alguns investigadors consideren tindre indicis de possibles [[Compost orgànic\|molècules orgàniques naturals]] o provables [[fòssil]]s microscòpics:		En l'any [[2008]], la [[NASA]] mante un catàlec de 57 meteorits considerats que provenen de Mart i recuperats en varios països.<ref> {{Cita web\|url=http://www2.jpl.nasa.gov/snc/index.html \|título=Mars Meteorites \|fechaacceso=2008-08-15 \|editorial=NASA }}</ref> Estos meteorits són extremadament valiosos ya que són les úniques mostres físiques de '''Mart''' disponibles per a analisar. Els tres meteorits llistats a continuació, exhibixen característiques que alguns investigadors consideren tindre indicis de possibles [[Compost orgànic\|molècules orgàniques naturals]] o provables [[fòssil]]s microscòpics:

	=== Meteorit ALH84001 ===		=== Meteorit ALH84001 ===
Llínea 346:		Llínea 346:
	[[File:Phobos deimos diff.jpg\|160px\|thumb\|Fobos i Deimos (comparació de tamany)]]		[[File:Phobos deimos diff.jpg\|160px\|thumb\|Fobos i Deimos (comparació de tamany)]]

	'''Mart''' te dos minúsculs satèlits, dos penyes de forma irregular, [[Fobos (lluna)\|Fobos]] i [[Deimos (lluna)\|Deimos]]. El primer medix 27 x 21 x 19 km i el segon 15 x 12 x 11 km. Deimos gravita a 20.000 km d'altitut i Fobos a 6.100 km. A pesar de trobar-se tan pròxims, estos satèlits a soles ~~son~~ visibles en el cel marcià com punts lluminosos molt brillants. La lluentor de Deimos pot ser comparable a la de [[Venus]] vist des de la [[Terra]]; el de [[Fobos]] és vàries vegades més intens.		'''Mart''' te dos minúsculs satèlits, dos penyes de forma irregular, [[Fobos (lluna)\|Fobos]] i [[Deimos (lluna)\|Deimos]]. El primer medix 27 x 21 x 19 km i el segon 15 x 12 x 11 km. Deimos gravita a 20.000 km d'altitut i Fobos a 6.100 km. A pesar de trobar-se tan pròxims, estos satèlits a soles són visibles en el cel marcià com punts lluminosos molt brillants. La lluentor de Deimos pot ser comparable a la de [[Venus]] vist des de la [[Terra]]; el de [[Fobos]] és vàries vegades més intens.

	[[Fobos]] dona una volta en torn a Mart en 7 h 39 min 14 s. Al ser la seua revolució molt més ràpida que la rotació del planeta sobre sí mateix, el satèlit pareix com si descriguera un moviment retrògrat: se'l veu clarejar per l'Oest i pondre's per l'Est. Deimos invertix 30 h 17 min 55 s en recórrer la seua òrbita. La seua revolució és, per consegüent, un poc més duradora que la rotació del planeta, lo qual fa que el satèlit se moga lentament en el cel: tarda 64 hores entre la seua eixida, per l'Est i la seua posta, per l'Oest. Lo més curiós és que durant eixe temps en que permaneix visible, desenrolla dos vegades el cicle complet de les seues fases. Atra particularitat d'estos satèlits és que, per gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfície d'este, son eternament invisibles des de les regions polars: Deimos no pot ser vist des de més amunt del paralel 82º i [[Fobos]] des de les latituts de més de 69º. Donades les seues chicotetes dimensions, estes llunes minúscules apenes poden dissipar les tenebres de la nit marciana, i açò durant curts periodos de temps, ya que, al gravitar tan prop del [[planeta]] i en òrbites equatorials, passen la major part de la nit ocults en el con de l'ombra proyectada pel [[planeta]], o siga sense ser allumenats per la llum solar.		[[Fobos]] dona una volta en torn a Mart en 7 h 39 min 14 s. Al ser la seua revolució molt més ràpida que la rotació del planeta sobre sí mateix, el satèlit pareix com si descriguera un moviment retrògrat: se'l veu clarejar per l'Oest i pondre's per l'Est. Deimos invertix 30 h 17 min 55 s en recórrer la seua òrbita. La seua revolució és, per consegüent, un poc més duradora que la rotació del planeta, lo qual fa que el satèlit se moga lentament en el cel: tarda 64 hores entre la seua eixida, per l'Est i la seua posta, per l'Oest. Lo més curiós és que durant eixe temps en que permaneix visible, desenrolla dos vegades el cicle complet de les seues fases. Atra particularitat d'estos satèlits és que, per gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfície d'este, son eternament invisibles des de les regions polars: Deimos no pot ser vist des de més amunt del paralel 82º i [[Fobos]] des de les latituts de més de 69º. Donades les seues chicotetes dimensions, estes llunes minúscules apenes poden dissipar les tenebres de la nit marciana, i açò durant curts periodos de temps, ya que, al gravitar tan prop del [[planeta]] i en òrbites equatorials, passen la major part de la nit ocults en el con de l'ombra proyectada pel [[planeta]], o siga sense ser allumenats per la llum solar.

← Revisió anterior		Revisió de 01:40 6 jul 2022
Llínea 155:		Llínea 155:
	[[File:MarsTopoMap-PIA02031 modest.jpg\|thumb\|250px\|Mapa topogràfic de Mart. Accidents notables: Volcans de Tharsis a l'oest (incloent '''Olympus Mons'''), Valls Marineris a l'est de Tharsis, i Hellas en l'hemisferi sur.]]		[[File:MarsTopoMap-PIA02031 modest.jpg\|thumb\|250px\|Mapa topogràfic de Mart. Accidents notables: Volcans de Tharsis a l'oest (incloent '''Olympus Mons'''), Valls Marineris a l'est de Tharsis, i Hellas en l'hemisferi sur.]]

	Una característica que domina part de l'hemisferi nort, és l'existència d'un enorme abultament que conte el complex volcànic de ''[[Tharsis]] ''. En ell se troba el '''[[Mont Olimpo (Marte)\|Olympus Mons]] ''', el major [[volcà]] del [[Sistema Solar]]. Te una altura de 25 km (més de dos vegades i mija l'altura del [[Mont Everest\|Everest]] sobre un globo molt més chicotet que el de la Terra) i la seua base te una ~~amplaria~~ de 600 km. Les colades de [[lava]] han creat un sòcol que la seua vora forma un tallat de 6 km d'altura. Hi ha que afegir la gran estructura colapsada d''''[[Alba Patera]] '''. Les àrees volcàniques ocupen el 10% de la superfície del planeta. Alguns cràters mostren senyals de recent activitat i tenen lava petrificada en les seues ales de montanya. A pesar d'estes evidencies, no fon fins a [[maig]] de l'any [[2007]] quant el [[Spirit]], descobrí, en un grau alt de certea, el primer depòsit volcànic signe d'una antiga activitat volcànica en la zona denominada Home Plate [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.cfm?release=2007-051], (una zona en la rambla rocosa d'uns dos metros d'altura i fonamentalment basàltica, que degué formar-se degut a fluixos de lava en contacte en l'aigua líquida), situada en la base interior del cràter Gusev. Una de les millors probes és la que els investigadors diuen "bomb sag" (la marca de la bomba). Quant se troben la lava i l'aigua, l'explosió llança trossos de roca per l'aire. Un d'eixos trossos que exploten en l'aire torna a caure i se encaixa en depòsits més molls.		Una característica que domina part de l'hemisferi nort, és l'existència d'un enorme abultament que conte el complex volcànic de ''[[Tharsis]] ''. En ell se troba el '''[[Mont Olimpo (Marte)\|Olympus Mons]] ''', el major [[volcà]] del [[Sistema Solar]]. Te una altura de 25 km (més de dos vegades i mija l'altura del [[Mont Everest\|Everest]] sobre un globo molt més chicotet que el de la Terra) i la seua base te una amplària de 600 km. Les colades de [[lava]] han creat un sòcol que la seua vora forma un tallat de 6 km d'altura. Hi ha que afegir la gran estructura colapsada d''''[[Alba Patera]] '''. Les àrees volcàniques ocupen el 10% de la superfície del planeta. Alguns cràters mostren senyals de recent activitat i tenen lava petrificada en les seues ales de montanya. A pesar d'estes evidencies, no fon fins a [[maig]] de l'any [[2007]] quant el [[Spirit]], descobrí, en un grau alt de certea, el primer depòsit volcànic signe d'una antiga activitat volcànica en la zona denominada Home Plate [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.cfm?release=2007-051], (una zona en la rambla rocosa d'uns dos metros d'altura i fonamentalment basàltica, que degué formar-se degut a fluixos de lava en contacte en l'aigua líquida), situada en la base interior del cràter Gusev. Una de les millors probes és la que els investigadors diuen "bomb sag" (la marca de la bomba). Quant se troben la lava i l'aigua, l'explosió llança trossos de roca per l'aire. Un d'eixos trossos que exploten en l'aire torna a caure i se encaixa en depòsits més molls.

	Propenc l'equador i en una llongitut de 2.700 km, una amplària de fins a 500 km i una profunditat de entre 2 i 7 km, '''[[Valls Marineris]] ''' és un canó que deixa chicotet al [[Gran Canó\|Canó del Colorado]]. Se formà per l'afonament del terreny a causa de la formació de l'abultament de ''Tharsis''.		Propenc l'equador i en una llongitut de 2.700 km, una amplària de fins a 500 km i una profunditat de entre 2 i 7 km, '''[[Valls Marineris]] ''' és un canó que deixa chicotet al [[Gran Canó\|Canó del Colorado]]. Se formà per l'afonament del terreny a causa de la formació de l'abultament de ''Tharsis''.