Matilde Salvador - Historial de revisions

Xavier: /* Biografia */

2025-08-14T18:53:00Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:53 14 ago 2025
Llínea 20:		Llínea 20:
	Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' ([[1953]]) i ''El sortilegio de la luna'' ([[1954]]). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' ([[1943]]), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el libre ''[[Tombatossals]]'' de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena tingué lloc en l'any [[1974]].		Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' ([[1953]]) i ''El sortilegio de la luna'' ([[1954]]). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' ([[1943]]), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el libre ''[[Tombatossals]]'' de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena tingué lloc en l'any [[1974]].

	Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de [[Castelló de Plana]], i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.		Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.

	Desenrollà una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer\|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]), havent dedicat diverses obres ad esta ciutat sarda, segons el [[pancatalanisme]], de parla catalana.		Desenrollà una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer\|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]), havent dedicat diverses obres ad esta ciutat sarda, segons el [[pancatalanisme]], de parla catalana.

Xavier: /* Biografia */

2025-08-14T18:52:42Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:52 14 ago 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. ~~Estudiar~~ en el seu pare, la seua tia Joaquina Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio Ruano\|Vicente Asencio]] ([[1908]]-[[1979]]), que més tart seria el seu espós.		Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Estudiá en el seu pare, la seua tia Joaquina Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio Ruano\|Vicente Asencio]] ([[1908]]-[[1979]]), que més tart seria el seu espós.

	Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola\|Bernat Artola Tomàs]], [[Xavier Casp]], [[Salvador Espriu]], [[Miquel Costa i Llobera]], etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.		Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola\|Bernat Artola Tomàs]], [[Xavier Casp]], [[Salvador Espriu]], [[Miquel Costa i Llobera]], etc..., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.

	Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' ([[1953]]) i ''El sortilegio de la luna'' ([[1954]]). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' ([[1943]]), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el [[Tombatossals]] de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena tingué lloc en l'any [[1974]].		Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' ([[1953]]) i ''El sortilegio de la luna'' ([[1954]]). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' ([[1943]]), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el libre ''[[Tombatossals]]'' de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena tingué lloc en l'any [[1974]].

	Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de [[Castelló de Plana]], i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.		Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de [[Castelló de Plana]], i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.

	Desenrollà una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer\|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]) havent dedicat diverses obres ad esta ciutat sarda, segons el [[pancatalanisme]], de parla catalana.		Desenrollà una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer\|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]), havent dedicat diverses obres ad esta ciutat sarda, segons el [[pancatalanisme]], de parla catalana.

	Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influència que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni tingué la seua llínea personal.		Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el [[neoclassicisme]] del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influència que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni tingué la seua llínea personal.

	També va destacar com a pintora, treballant un estil ''naive'' molt personal.		També va destacar com a pintora, treballant un estil ''naive'' molt personal.

Xavier en 09:20 29 maig 2025

2025-05-29T09:20:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:20 29 maig 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = Valéncia, Espanya		\| lloc_mort = Valéncia, Espanya
	}}		}}

	'''Matilde Salvador i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], [[23 de març]] de [[1918]] - † [[Valéncia]], [[5 d'octubre]] de [[2007]]) fon una compositora i pintora valenciana d'ideologia [[Pancatalanisme\|pancatalanista]]. Destacà pel seu ferm compromís en la llengua i cultura catalanes.		'''Matilde Salvador i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], [[23 de març]] de [[1918]] - † [[Valéncia]], [[5 d'octubre]] de [[2007]]) fon una compositora i pintora valenciana d'ideologia [[Pancatalanisme\|pancatalanista]]. Destacà pel seu ferm compromís en la llengua i cultura catalanes.

	== Biografia ==		== Biografia ==
	Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar en el seu pare, la seua tia Joaquina Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio Ruano\|Vicente Asencio]] ([[1908]]-[[1979]]), que més tart seria el seu espós.

	Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola]] ~~Tomás~~, [[Xavier Casp]], Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.		Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Estudiar en el seu pare, la seua tia Joaquina Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio Ruano\|Vicente Asencio]] ([[1908]]-[[1979]]), que més tart seria el seu espós.

			Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola\|Bernat Artola Tomàs]], [[Xavier Casp]], [[Salvador Espriu]], [[Miquel Costa i Llobera]], etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.

	Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' ([[1953]]) i ''El sortilegio de la luna'' ([[1954]]). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' ([[1943]]), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el [[Tombatossals]] de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena ~~va tindre~~ lloc l'any [[1974]].		Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' ([[1953]]) i ''El sortilegio de la luna'' ([[1954]]). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' ([[1943]]), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el [[Tombatossals]] de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena tingué lloc en l'any [[1974]].

	Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.		Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de [[Castelló de Plana]], i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.

	~~Va desenrollar~~ una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer\|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons el pancatalanisme, de parla catalana.		Desenrollà una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer\|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]) havent dedicat diverses obres ad esta ciutat sarda, segons el [[pancatalanisme]], de parla catalana.

	Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, ~~influencia~~ que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni ~~va tindre~~ la seua llínea personal.		Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influència que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni tingué la seua llínea personal.

	També va destacar com a pintora, treballant un estil ''naive'' molt personal.		També va destacar com a pintora, treballant un estil ''naive'' molt personal.

	L'Ajuntament de Castelló nomenà a Matilde Salvador filla predilecta. Les universitats de Valéncia i de Castelló li concediren la Medalla d'Or. La [[Generalitat Valenciana]] la distinguí al Mèrit Cultural ~~i la~~ Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.		== Reconeiximents ==

			* L'Ajuntament de Castelló nomenà a Matilde Salvador filla predilecta.
			* Les universitats de Valéncia i de Castelló li concediren la Medalla d'Or.
			* La [[Generalitat Valenciana]] la distinguí al Mèrit Cultural.
			* La Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.
			* Matilde Salvador té un institut de Castelló al seu nom.

	== Notícies en prensa ==		== Notícies en prensa ==

	{{Cita\|''La Generalitat de Cataluña distingue a Matilde Salvador con la Creu de Sant Jordi. La Generalitat de Cataluña ha reconocido la gran labor cultural desarrollada, por la compositora castellonense Matilde Salvador, musicando obras literarias en catalán, concediéndole la más alta distinción cultural del organismo autonómico que es la Creu de Sant Jordi. La alta condecoración le será impuesta por el presidente de la Generalitat de Cataluña a la autora de "Vinatea" en un solemne acto que se celebrará el próximo més de octubre. La autora se ha distinguido por una extrema fidelidad al reconocimiento de la unidad de la lengua.''}}		{{Cita\|''La Generalitat de Cataluña distingue a Matilde Salvador con la Creu de Sant Jordi. La Generalitat de Cataluña ha reconocido la gran labor cultural desarrollada, por la compositora castellonense Matilde Salvador, musicando obras literarias en catalán, concediéndole la más alta distinción cultural del organismo autonómico que es la Creu de Sant Jordi. La alta condecoración le será impuesta por el presidente de la Generalitat de Cataluña a la autora de "Vinatea" en un solemne acto que se celebrará el próximo més de octubre. La autora se ha distinguido por una extrema fidelidad al reconocimiento de la unidad de la lengua.''}}

Jose2 en 16:30 24 oct 2024

2024-10-24T16:30:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:30 24 oct 2024
Llínea 58:		Llínea 58:

	* [[Vicente Asencio Ruano\|Vicente Asencio]]		* [[Vicente Asencio Ruano\|Vicente Asencio]]

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 15:09 19 oct 2024

2024-10-19T15:09:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:09 19 oct 2024
Llínea 58:		Llínea 58:

	* [[Vicente Asencio Ruano\|Vicente Asencio]]		* [[Vicente Asencio Ruano\|Vicente Asencio]]

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: /* Referències */

2023-09-19T18:11:04Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 18:11 19 set 2023
Llínea 62:		Llínea 62:

	* Diario Mediterráneo de Castellón, 9 de marzo de 2004. Declaraciones con ocasión de la entrega de la distinción como Mujer del Año de Castellón		* Diario Mediterráneo de Castellón, 9 de marzo de 2004. Declaraciones con ocasión de la entrega de la distinción como Mujer del Año de Castellón
			* [https://elpais.com/diario/2007/10/06/cvalenciana/1191698294_850215.html Fabra, María «Muere la compositora Matilde Salvador» (en castellà). El País, 06-10-2007]
	* Meléndez-Haddad, Pablo (18 de marzo de 2023). «‘Alexina B.’, orgullo lírico e intersexual en el Liceu». elperiodico		* Meléndez-Haddad, Pablo (18 de marzo de 2023). «‘Alexina B.’, orgullo lírico e intersexual en el Liceu». elperiodico
	* [http://www.castello.es/archivos/1436/Guia_DonesImmortals.pdf Ródenas Simón, Queta. «Itinerari Dones Immortals»]		* [http://www.castello.es/archivos/1436/Guia_DonesImmortals.pdf Ródenas Simón, Queta. «Itinerari Dones Immortals»]

Jose2: /* Referències */

2023-09-19T18:09:57Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 19 set 2023
Llínea 63:		Llínea 63:
	* Diario Mediterráneo de Castellón, 9 de marzo de 2004. Declaraciones con ocasión de la entrega de la distinción como Mujer del Año de Castellón		* Diario Mediterráneo de Castellón, 9 de marzo de 2004. Declaraciones con ocasión de la entrega de la distinción como Mujer del Año de Castellón
	* Meléndez-Haddad, Pablo (18 de marzo de 2023). «‘Alexina B.’, orgullo lírico e intersexual en el Liceu». elperiodico		* Meléndez-Haddad, Pablo (18 de marzo de 2023). «‘Alexina B.’, orgullo lírico e intersexual en el Liceu». elperiodico
			* [http://www.castello.es/archivos/1436/Guia_DonesImmortals.pdf Ródenas Simón, Queta. «Itinerari Dones Immortals»]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2: /* Bibliografia */

2023-09-19T18:08:41Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 19 set 2023
Llínea 71:		Llínea 71:
	* Ferran Navarro i Soriano: Matilde Salvador: Obres per a dolçaina. Editorial DENES. Paiporta (Valéncia) 2018. ISBN: 978-84-16473-38-0		* Ferran Navarro i Soriano: Matilde Salvador: Obres per a dolçaina. Editorial DENES. Paiporta (Valéncia) 2018. ISBN: 978-84-16473-38-0
	* Solbes, Rosa. ''Matilde Salvador. Converses amb una compositora apassionada''. Tàndem Edicions. 2007. Valéncia. ISBN 978-84-8131-641-4		* Solbes, Rosa. ''Matilde Salvador. Converses amb una compositora apassionada''. Tàndem Edicions. 2007. Valéncia. ISBN 978-84-8131-641-4
			* Torres i Rexach, Aina. Dones rebels: històries contra el silenci. Sembra Llibres, 2019. ISBN 9788416698295

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 18:06 19 set 2023

2023-09-19T18:06:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:06 19 set 2023
Llínea 58:		Llínea 58:

	* [[Vicente Asencio Ruano\|Vicente Asencio]]		* [[Vicente Asencio Ruano\|Vicente Asencio]]

			== Referències ==

			* Diario Mediterráneo de Castellón, 9 de marzo de 2004. Declaraciones con ocasión de la entrega de la distinción como Mujer del Año de Castellón
			* Meléndez-Haddad, Pablo (18 de marzo de 2023). «‘Alexina B.’, orgullo lírico e intersexual en el Liceu». elperiodico

			== Bibliografia ==

			* Bernardo Adam Ferrero Músicos Valencianos. Ed. Proip, S.A. 1988. Valencia. ISBN 84-87179-00-2
			* Diversos Autors Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0
			* Diversos Autors Matilde Salvador. Editorial SAÓ, 2000. Valéncia. ISBN 84-88513-44-5
			* Ferran Navarro i Soriano: Matilde Salvador: Obres per a dolçaina. Editorial DENES. Paiporta (Valéncia) 2018. ISBN: 978-84-16473-38-0
			* Solbes, Rosa. ''Matilde Salvador. Converses amb una compositora apassionada''. Tàndem Edicions. 2007. Valéncia. ISBN 978-84-8131-641-4

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'Serdenya' a 'Sardenya'

2023-08-27T03:28:43Z

Text reemplaça - 'Serdenya' a 'Sardenya'

← Revisió anterior		Revisió de 03:28 27 ago 2023
Llínea 22:		Llínea 22:
	Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.		Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.

	Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer\|Alguer]] (en l'illa de [[~~Serdenya~~]]) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons el pancatalanisme, de parla catalana.		Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer\|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons el pancatalanisme, de parla catalana.

	Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influencia que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va tindre la seua llínea personal.		Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influencia que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va tindre la seua llínea personal.