Maulets - Historial de revisions

Jose2 en 12:18 29 nov 2025

2025-11-29T12:18:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:18 29 nov 2025
Llínea 39:		Llínea 39:
	* [[Batalla d'Almansa]]		* [[Batalla d'Almansa]]
	* [[Botifler]]		* [[Botifler]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 12:10 3 abr 2025

2025-04-03T12:10:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:10 3 abr 2025
Llínea 32:		Llínea 32:
	Dos són els principals '''monuments als Maulets''' en terres valencianes. El més antic en [[Xativa]] que data de l'any [[1978]] i el de [[Valéncia]] inaugurat en l'any [[1994]].		Dos són els principals '''monuments als Maulets''' en terres valencianes. El més antic en [[Xativa]] que data de l'any [[1978]] i el de [[Valéncia]] inaugurat en l'any [[1994]].

	==Vore també==		== Vore també ==
	*[[Monuments als Maulets]]		* [[Monuments als Maulets]]
	*[[Joan Batiste Basset]]		* [[Joan Batiste Basset]]
	*[[Austracisme]]		* [[Austracisme]]
	*[[25 d'Abril (data)]]		* [[25 d'Abril (data)]]
	*[[Batalla d'Almansa]]		* [[Batalla d'Almansa]]
	*[[Botifler]]		* [[Botifler]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Significat de la paraula Maulet */

2025-02-12T19:24:33Z

Significat de la paraula Maulet

← Revisió anterior		Revisió de 19:24 12 feb 2025
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Significat de la paraula ''Maulet'' ==		== Significat de la paraula ''Maulet'' ==
	La paraula maulet (diminutiu del vocable àrap ''maula'') significa persona de classe social baixa que se troba en relació de subordinació respecte d’una atra. Encara que el nom fa referència als llauradors, també eren maulets els membres d'unes atres categories socials, com la burguesia, la baixa noblea – bàsicament urbana- i el baix clero, sense terres. Els maulets defengueren durant la [[Guerra de Successió]] a l’[[Archiduc Carles]], puix provenia d'una tradició dinàstica que tolerava els [[Furs]]. Per contra, els [[botiflers]] (l'alt clero i l'alta noblea terratinent) recolzaven a [[Felip d'Anjou]] puix defenia els seus interessos de classe.		La paraula maulet (diminutiu del vocable àrap ''maula'', esclau llibre) significa persona de classe social baixa que se troba en relació de subordinació respecte d’una atra. Encara que el nom fa referència als llauradors, també eren maulets els membres d'unes atres categories socials, com la burguesia, la baixa noblea – bàsicament urbana- i el baix clero, sense terres. Els maulets defengueren durant la [[Guerra de Successió]] a l’[[Archiduc Carles]], puix provenia d'una tradició dinàstica que tolerava els [[Furs]]. Per contra, els [[botiflers]] (l'alt clero i l'alta noblea terratinent) recolzaven a [[Felip d'Anjou]] puix defenia els seus interessos de classe.

	== Orígens ==		== Orígens ==

Valencian: Text reemplaça - 'Però' a 'Pero'

2022-06-03T16:52:59Z

Text reemplaça - 'Però' a 'Pero'

← Revisió anterior		Revisió de 16:52 3 jun 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	L'[[Expulsió dels moriscos\|expulsió dels moriscos]] de la península en l'any [[1609]] significà una minva del numero de treballadors en els camps. En conseqüència, el rei [[Carles II d'Espanya]] concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins llavors eren conreades. En este permís els nobles impongueren a la nova població cristiana particions de les terres i imposts quantiosos. Tal volta la necessitat de treball d'estes famílies pobres portà a acceptar les noves condicions; el cas, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.		L'[[Expulsió dels moriscos\|expulsió dels moriscos]] de la península en l'any [[1609]] significà una minva del numero de treballadors en els camps. En conseqüència, el rei [[Carles II d'Espanya]] concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins llavors eren conreades. En este permís els nobles impongueren a la nova població cristiana particions de les terres i imposts quantiosos. Tal volta la necessitat de treball d'estes famílies pobres portà a acceptar les noves condicions; el cas, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.

	A finals del [[sigle XVII]] una part d'esta població llauradora en terres [[Moriscs\|morisques]] prosperà conreant i exportant [[vi]], [[brandi]] i panses, i en menor mesura [[seda]]. Fon llavors quan escomençaren a qüestionar-se els elevats imposts, que reduïen considerablement els beneficis, i provaren d'acabar en este sistema per tots els mijos, tant llegals com armats. ~~Però~~ la via judicial, en mans dels nobles beneficiaris, fon inútil; i la revolta (nomenada hui en dia [[Segona Germania]]) fon esclafada pel virrei i els eixèrcits dels nobles en l'any [[1693]] en la [[batalla de Setla de Nunyes]], prop de [[Muro d'Alcoy]].		A finals del [[sigle XVII]] una part d'esta població llauradora en terres [[Moriscs\|morisques]] prosperà conreant i exportant [[vi]], [[brandi]] i panses, i en menor mesura [[seda]]. Fon llavors quan escomençaren a qüestionar-se els elevats imposts, que reduïen considerablement els beneficis, i provaren d'acabar en este sistema per tots els mijos, tant llegals com armats. Pero la via judicial, en mans dels nobles beneficiaris, fon inútil; i la revolta (nomenada hui en dia [[Segona Germania]]) fon esclafada pel virrei i els eixèrcits dels nobles en l'any [[1693]] en la [[batalla de Setla de Nunyes]], prop de [[Muro d'Alcoy]].

	===La segona germania===		===La segona germania===
Llínea 19:		Llínea 19:

	===La guerra de successió===		===La guerra de successió===
	Quan el borbó [[Felip V d'Espanya\|Felip V]] va prendre possessió del [[Regne de Valéncia]] com a Felip IV de Valéncia ya havia numerosos partidaris de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic\|Archiduc Carles]] d'Àustria, aixina com en el [[Regne de Mallorca]] i en [[Catalunya]]. Les raons d'ests eren diverses, brandant tant la llealtat a la dinastia de la Casa dels Àustries, com l'odi cap als francesos per part dels mercaders i industrials, i la desconfiança cap a la suposta actitut centralista de Felip V d'Espanya. ~~Però~~ la causa austracista (''Habsburc'') no hauria guanyat de cap manera en el Regne de Valéncia sense la decisiva intervenció d'un grup de gent que representava els interessos de totes les classes socials: els mercaders i exportadors de vi, brandy, seda i atres productes agrícoles, políticament i econòmica molt importants, contactaren en un personage clau, el general [[Joan Batiste Basset]].		Quan el borbó [[Felip V d'Espanya\|Felip V]] va prendre possessió del [[Regne de Valéncia]] com a Felip IV de Valéncia ya havia numerosos partidaris de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic\|Archiduc Carles]] d'Àustria, aixina com en el [[Regne de Mallorca]] i en [[Catalunya]]. Les raons d'ests eren diverses, brandant tant la llealtat a la dinastia de la Casa dels Àustries, com l'odi cap als francesos per part dels mercaders i industrials, i la desconfiança cap a la suposta actitut centralista de Felip V d'Espanya. Pero la causa austracista (''Habsburc'') no hauria guanyat de cap manera en el Regne de Valéncia sense la decisiva intervenció d'un grup de gent que representava els interessos de totes les classes socials: els mercaders i exportadors de vi, brandy, seda i atres productes agrícoles, políticament i econòmica molt importants, contactaren en un personage clau, el general [[Joan Batiste Basset]].

	El General Basset era un valencià, probablement naixcut en [[Alboraya]] en una família d'artesans, que sabia parlar com i en el poble i entenia les seues necessitats i reclamacions. Havia servit en les guerres d'Itàlia i Hongria per al príncep [[Georg von Hessen-Darmstadt]], un noble alemà que havia segut abans Vicerrei de Catalunya.		El General Basset era un valencià, probablement naixcut en [[Alboraya]] en una família d'artesans, que sabia parlar com i en el poble i entenia les seues necessitats i reclamacions. Havia servit en les guerres d'Itàlia i Hongria per al príncep [[Georg von Hessen-Darmstadt]], un noble alemà que havia segut abans Vicerrei de Catalunya.

Jose2: Text reemplaça - ' fou ' a ' fon '

2022-05-11T10:02:47Z

Text reemplaça - ' fou ' a ' fon '

← Revisió anterior		Revisió de 10:02 11 maig 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	L'[[Expulsió dels moriscos\|expulsió dels moriscos]] de la península en l'any [[1609]] significà una minva del numero de treballadors en els camps. En conseqüència, el rei [[Carles II d'Espanya]] concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins llavors eren conreades. En este permís els nobles impongueren a la nova població cristiana particions de les terres i imposts quantiosos. Tal volta la necessitat de treball d'estes famílies pobres portà a acceptar les noves condicions; el cas, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.		L'[[Expulsió dels moriscos\|expulsió dels moriscos]] de la península en l'any [[1609]] significà una minva del numero de treballadors en els camps. En conseqüència, el rei [[Carles II d'Espanya]] concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins llavors eren conreades. En este permís els nobles impongueren a la nova població cristiana particions de les terres i imposts quantiosos. Tal volta la necessitat de treball d'estes famílies pobres portà a acceptar les noves condicions; el cas, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.

	A finals del [[sigle XVII]] una part d'esta població llauradora en terres [[Moriscs\|morisques]] prosperà conreant i exportant [[vi]], [[brandi]] i panses, i en menor mesura [[seda]]. Fon llavors quan escomençaren a qüestionar-se els elevats imposts, que reduïen considerablement els beneficis, i provaren d'acabar en este sistema per tots els mijos, tant llegals com armats. Però la via judicial, en mans dels nobles beneficiaris, ~~fou~~ inútil; i la revolta (nomenada hui en dia [[Segona Germania]]) fon esclafada pel virrei i els eixèrcits dels nobles en l'any [[1693]] en la [[batalla de Setla de Nunyes]], prop de [[Muro d'Alcoy]].		A finals del [[sigle XVII]] una part d'esta població llauradora en terres [[Moriscs\|morisques]] prosperà conreant i exportant [[vi]], [[brandi]] i panses, i en menor mesura [[seda]]. Fon llavors quan escomençaren a qüestionar-se els elevats imposts, que reduïen considerablement els beneficis, i provaren d'acabar en este sistema per tots els mijos, tant llegals com armats. Però la via judicial, en mans dels nobles beneficiaris, fon inútil; i la revolta (nomenada hui en dia [[Segona Germania]]) fon esclafada pel virrei i els eixèrcits dels nobles en l'any [[1693]] en la [[batalla de Setla de Nunyes]], prop de [[Muro d'Alcoy]].

	===La segona germania===		===La segona germania===

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:34:15Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:34 24 maig 2021
Llínea 16:		Llínea 16:
	Els llauradors d'esta ''Segona Germania'' rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conquistador]] durant la conquista del [[Regne de Valéncia]] per tal de denunciar l'explotació a qué estaven sent somesos pels nobles despuix de l'[[expulsió dels moriscs]].		Els llauradors d'esta ''Segona Germania'' rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conquistador]] durant la conquista del [[Regne de Valéncia]] per tal de denunciar l'explotació a qué estaven sent somesos pels nobles despuix de l'[[expulsió dels moriscs]].

	~~Després~~ de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, pero esperaren una pròxima oportunitat, la qual apareixeria en l'any [[1700]], quan [[Carles II d'Espanya]] moria sense fills ni descendència clara.		Despuix de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, pero esperaren una pròxima oportunitat, la qual apareixeria en l'any [[1700]], quan [[Carles II d'Espanya]] moria sense fills ni descendència clara.

	===La guerra de successió===		===La guerra de successió===

Jose2: /* Monuments als Maulets */

2019-01-26T18:05:15Z

Monuments als Maulets

← Revisió anterior		Revisió de 18:05 26 gin 2019
Llínea 30:		Llínea 30:
	{{AP\|Monuments als Maulets}}		{{AP\|Monuments als Maulets}}
	[[Archiu:Placa_commemorativa_1707_Maulets_a_Xàtiva.JPG\|thumb\|right\|200px\|[[Pedra dels Maulets\|Placa]] en [[Xàtiva]] dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat en 1707.]]		[[Archiu:Placa_commemorativa_1707_Maulets_a_Xàtiva.JPG\|thumb\|right\|200px\|[[Pedra dels Maulets\|Placa]] en [[Xàtiva]] dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat en 1707.]]
	Dos són els principals '''monuments als Maulets''' en terres valencianes. El més antic en [[Xativa]] que data de [[1978]] i el de [[Valéncia]] inaugurat en [[1994]].		Dos són els principals '''monuments als Maulets''' en terres valencianes. El més antic en [[Xativa]] que data de l'any [[1978]] i el de [[Valéncia]] inaugurat en l'any [[1994]].

	==Vore també==		==Vore també==

Jose2: /* Orígens */

2019-01-26T18:04:45Z

Orígens

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 26 gin 2019
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Orígens ==		== Orígens ==
	L'[[Expulsió dels moriscos\|expulsió dels moriscos]] de la península en [[1609]] significà una minva del numero de treballadors en els camps. En conseqüència, el rei [[Carles II d'Espanya]] concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins llavors eren conreades. En este permís els nobles impongueren a la nova població cristiana particions de les terres i imposts quantiosos. Tal volta la necessitat de treball d'estes famílies pobres portà a acceptar les noves condicions; el cas, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.		L'[[Expulsió dels moriscos\|expulsió dels moriscos]] de la península en l'any [[1609]] significà una minva del numero de treballadors en els camps. En conseqüència, el rei [[Carles II d'Espanya]] concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins llavors eren conreades. En este permís els nobles impongueren a la nova població cristiana particions de les terres i imposts quantiosos. Tal volta la necessitat de treball d'estes famílies pobres portà a acceptar les noves condicions; el cas, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.

	A finals del [[sigle XVII]] una part d'esta població llauradora en terres [[Moriscs\|morisques]] prosperà conreant i exportant [[vi]], [[brandi]] i panses, i en menor mesura [[seda]]. Fon llavors quan escomençaren a qüestionar-se els elevats imposts, que reduïen considerablement els beneficis, i provaren d'acabar en este sistema per tots els mijos, tant llegals com armats. Però la via judicial, en mans dels nobles beneficiaris, fou inútil; i la revolta (nomenada hui en dia [[Segona Germania]]) fon esclafada pel virrei i els eixèrcits dels nobles en l'any [[1693]] en la [[batalla de Setla de Nunyes]], prop de [[Muro d'Alcoy]].		A finals del [[sigle XVII]] una part d'esta població llauradora en terres [[Moriscs\|morisques]] prosperà conreant i exportant [[vi]], [[brandi]] i panses, i en menor mesura [[seda]]. Fon llavors quan escomençaren a qüestionar-se els elevats imposts, que reduïen considerablement els beneficis, i provaren d'acabar en este sistema per tots els mijos, tant llegals com armats. Però la via judicial, en mans dels nobles beneficiaris, fou inútil; i la revolta (nomenada hui en dia [[Segona Germania]]) fon esclafada pel virrei i els eixèrcits dels nobles en l'any [[1693]] en la [[batalla de Setla de Nunyes]], prop de [[Muro d'Alcoy]].
Llínea 16:		Llínea 16:
	Els llauradors d'esta ''Segona Germania'' rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conquistador]] durant la conquista del [[Regne de Valéncia]] per tal de denunciar l'explotació a qué estaven sent somesos pels nobles despuix de l'[[expulsió dels moriscs]].		Els llauradors d'esta ''Segona Germania'' rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conquistador]] durant la conquista del [[Regne de Valéncia]] per tal de denunciar l'explotació a qué estaven sent somesos pels nobles despuix de l'[[expulsió dels moriscs]].

	Després de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, pero esperaren una pròxima oportunitat, la qual apareixeria en [[1700]], quan [[Carles II d'Espanya]] moria sense fills ni descendència clara.		Després de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, pero esperaren una pròxima oportunitat, la qual apareixeria en l'any [[1700]], quan [[Carles II d'Espanya]] moria sense fills ni descendència clara.

	===La guerra de successió===		===La guerra de successió===
Llínea 25:		Llínea 25:
	El grup de mercaders i exportadors tenien prou motius per opondre's a Felip V d'Espanya, ya que tots els seus negocis estaven dirigits cap als [[Països Baixos]] i [[Anglaterra]] (conegudes llavors com les ''Potències marítimes'') i cap en les colònies espanyoles en les [[Amèrica\|Amèriques]]. Estes colònies eren propietat de la corona castellana, i els mercaders de la corona aragonesa estaven considerats forasters, de manera que no els estava permés mercadejar lliurement, sinó que havien de vendre els seus béns a través de comerciants castellans.		El grup de mercaders i exportadors tenien prou motius per opondre's a Felip V d'Espanya, ya que tots els seus negocis estaven dirigits cap als [[Països Baixos]] i [[Anglaterra]] (conegudes llavors com les ''Potències marítimes'') i cap en les colònies espanyoles en les [[Amèrica\|Amèriques]]. Estes colònies eren propietat de la corona castellana, i els mercaders de la corona aragonesa estaven considerats forasters, de manera que no els estava permés mercadejar lliurement, sinó que havien de vendre els seus béns a través de comerciants castellans.

	En [[1701]] la guerra havia esclatat en tota Europa per la successió de Carles II, oponent-se les ''Potències marítimes'' als interessos unionistes de Felip V d'Espanya. Les exportacions es paralisaren, lo que comportà una crisis econòmica per als mercaders i els els llauradors que els venien productes.		En l'any [[1701]] la guerra havia esclatat en tota Europa per la successió de Carles II, oponent-se les ''Potències marítimes'' als interessos unionistes de Felip V d'Espanya. Les exportacions es paralisaren, lo que comportà una crisis econòmica per als mercaders i els els llauradors que els venien productes.

	== Monuments als Maulets ==		== Monuments als Maulets ==

Jose2: Text reemplaça - ' arap ' a ' àrap '

2018-08-12T19:22:03Z

Text reemplaça - ' arap ' a ' àrap '

← Revisió anterior		Revisió de 19:22 12 ago 2018
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Significat de la paraula ''Maulet'' ==		== Significat de la paraula ''Maulet'' ==
	La paraula maulet (diminutiu del vocable ~~arap~~ ''maula'') significa persona de classe social baixa que se troba en relació de subordinació respecte d’una atra. Encara que el nom fa referència als llauradors, també eren maulets els membres d'unes atres categories socials, com la burguesia, la baixa noblea – bàsicament urbana- i el baix clero, sense terres. Els maulets defengueren durant la [[Guerra de Successió]] a l’[[Archiduc Carles]], puix provenia d'una tradició dinàstica que tolerava els [[Furs]]. Per contra, els [[botiflers]] (l'alt clero i l'alta noblea terratinent) recolzaven a [[Felip d'Anjou]] puix defenia els seus interessos de classe.		La paraula maulet (diminutiu del vocable àrap ''maula'') significa persona de classe social baixa que se troba en relació de subordinació respecte d’una atra. Encara que el nom fa referència als llauradors, també eren maulets els membres d'unes atres categories socials, com la burguesia, la baixa noblea – bàsicament urbana- i el baix clero, sense terres. Els maulets defengueren durant la [[Guerra de Successió]] a l’[[Archiduc Carles]], puix provenia d'una tradició dinàstica que tolerava els [[Furs]]. Per contra, els [[botiflers]] (l'alt clero i l'alta noblea terratinent) recolzaven a [[Felip d'Anjou]] puix defenia els seus interessos de classe.

	== Orígens ==		== Orígens ==

Jose2: Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista'

2018-02-21T11:12:01Z

Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista'

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 21 feb 2018
Llínea 14:		Llínea 14:

	===La segona germania===		===La segona germania===
	Els llauradors d'esta ''Segona Germania'' rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conquistador]] durant la ~~conquesta~~ del [[Regne de Valéncia]] per tal de denunciar l'explotació a qué estaven sent somesos pels nobles despuix de l'[[expulsió dels moriscs]].		Els llauradors d'esta ''Segona Germania'' rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conquistador]] durant la conquista del [[Regne de Valéncia]] per tal de denunciar l'explotació a qué estaven sent somesos pels nobles despuix de l'[[expulsió dels moriscs]].

	Després de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, pero esperaren una pròxima oportunitat, la qual apareixeria en [[1700]], quan [[Carles II d'Espanya]] moria sense fills ni descendència clara.		Després de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, pero esperaren una pròxima oportunitat, la qual apareixeria en [[1700]], quan [[Carles II d'Espanya]] moria sense fills ni descendència clara.