Mayáhuel - Historial de revisions

Jose2 en 07:32 25 abr 2025

2025-04-25T07:32:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:32 25 abr 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	Mayáhuel era representada com una jove en el cos pintat de blau que aguaitava per una penca de maguey. Els seus atributs eren la doble corda en una de les mans, el malacate de [[cotó]] sense hilar, i les taques grogues en la seua cara. Algunes voltes era representada en una nariguera de jade i carregant una vasija de [[fanc]]. Tots estos atributs els compartix en atres divinitats com la senyalada Tlazoltéotl, i especialment en [[Chalchiuhtlicue]], la matrona de les aigües terrestres. Com estes dos divinitats, Mayáhuel era signe de la mala sort. Aquell que naixia en un dia relacionat en esta deesa, segur hauria de terminar mal: el malacate de cotó i les dos cordes signifiquen adulteri i perdició, derivades en la cosmogonia mexica en l'embriaguea.		Mayáhuel era representada com una jove en el cos pintat de blau que aguaitava per una penca de maguey. Els seus atributs eren la doble corda en una de les mans, el malacate de [[cotó]] sense hilar, i les taques grogues en la seua cara. Algunes voltes era representada en una nariguera de jade i carregant una vasija de [[fanc]]. Tots estos atributs els compartix en atres divinitats com la senyalada Tlazoltéotl, i especialment en [[Chalchiuhtlicue]], la matrona de les aigües terrestres. Com estes dos divinitats, Mayáhuel era signe de la mala sort. Aquell que naixia en un dia relacionat en esta deesa, segur hauria de terminar mal: el malacate de cotó i les dos cordes signifiquen adulteri i perdició, derivades en la cosmogonia mexica en l'embriaguea.

	L'espós de la deesa del maguey era [[Pahtécatl]], que designava en nàhuatl algunes herbes que s'agregaven a l'[[aiguamel]] de l'agave per a produir el pulque. Els seus fills eren els [[Centzon Totochtin]], o els Quatrecents i Incontables Conills, als que alletava a través dels molts [[Mamella\|pits]] que supostament posseïa.		L'espós de la deesa del maguey era [[Pahtécatl]], que designava en nàhuatl algunes herbes que s'agregaven a l'[[aiguamel]] de l'agave per a produir el pulque. Els seus fills eren els [[Centzon Totochtin]], o els Quatrecents i Incontables Conills, als que alletava a través dels molts [[Mamella\|pits]] que supostament posseïa.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T12:06:00Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 12:06 27 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Mayáhuel_1.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Mayáhuel en el [[Còdex Borgia]]]]		[[File:Mayáhuel_1.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Mayáhuel en el [[Còdex Borgia]]]]

	'''Mayáhuel''' (del [[~~náhuatl~~]]: Meyawalli ‘lo que rodeja el maguey’‘metl, maguey; yawalli, redó’) és en la [[mitologia asteca]] la deesa del maguey, i per extensió, de l'embriaguea. És una de les deitats relacionades en la terra, i en eixe sentit, està germanada en atres com [[Tonantzin]] (mare dels deus), [[Cihuacóatl]] (la matrona de les dònes mortes en el part) i [[Tlazoltéotl]] (la senyora menjadora d'inmundicies, que tal és el significat del seu nom). Mentres que divinitat del món vegetal, és també una deesa de la fertilitat. Per això, compartix atributs en [[Xilonen]] i [[Ilamatecuhtli]], matrones de la [[dacsa]]; i en [[Chicomecóatl]], la senyora Sèt Serp i matrona dels manteniments (també deesa de la terra).		'''Mayáhuel''' (del [[nàhuatl]]: Meyawalli ‘lo que rodeja el maguey’‘metl, maguey; yawalli, redó’) és en la [[mitologia asteca]] la deesa del maguey, i per extensió, de l'embriaguea. És una de les deitats relacionades en la terra, i en eixe sentit, està germanada en atres com [[Tonantzin]] (mare dels deus), [[Cihuacóatl]] (la matrona de les dònes mortes en el part) i [[Tlazoltéotl]] (la senyora menjadora d'inmundicies, que tal és el significat del seu nom). Mentres que divinitat del món vegetal, és també una deesa de la fertilitat. Per això, compartix atributs en [[Xilonen]] i [[Ilamatecuhtli]], matrones de la [[dacsa]]; i en [[Chicomecóatl]], la senyora Sèt Serp i matrona dels manteniments (també deesa de la terra).

	Mayáhuel era representada com una jove en el cos pintat de blau que aguaitava per una penca de maguey. Els seus atributs eren la doble corda en una de les mans, el malacate de [[cotó]] sense hilar, i les taques grogues en la seua cara. Algunes voltes era representada en una nariguera de jade i carregant una vasija de [[fanc]]. Tots estos atributs els compartix en atres divinitats com la senyalada Tlazoltéotl, i especialment en [[Chalchiuhtlicue]], la matrona de les aigües terrestres. Com estes dos divinitats, Mayáhuel era signe de la mala sort. Aquell que naixia en un dia relacionat en esta deesa, segur hauria de terminar mal: el malacate de cotó i les dos cordes signifiquen adulteri i perdició, derivades en la cosmogonia mexica en l'embriaguea.		Mayáhuel era representada com una jove en el cos pintat de blau que aguaitava per una penca de maguey. Els seus atributs eren la doble corda en una de les mans, el malacate de [[cotó]] sense hilar, i les taques grogues en la seua cara. Algunes voltes era representada en una nariguera de jade i carregant una vasija de [[fanc]]. Tots estos atributs els compartix en atres divinitats com la senyalada Tlazoltéotl, i especialment en [[Chalchiuhtlicue]], la matrona de les aigües terrestres. Com estes dos divinitats, Mayáhuel era signe de la mala sort. Aquell que naixia en un dia relacionat en esta deesa, segur hauria de terminar mal: el malacate de cotó i les dos cordes signifiquen adulteri i perdició, derivades en la cosmogonia mexica en l'embriaguea.

Lluísm: Text reemplaça - ' náhuatl ' a ' nàhuatl '

2023-02-27T11:58:25Z

Text reemplaça - ' náhuatl ' a ' nàhuatl '

← Revisió anterior		Revisió de 11:58 27 feb 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	Mayáhuel era representada com una jove en el cos pintat de blau que aguaitava per una penca de maguey. Els seus atributs eren la doble corda en una de les mans, el malacate de [[cotó]] sense hilar, i les taques grogues en la seua cara. Algunes voltes era representada en una nariguera de jade i carregant una vasija de [[fanc]]. Tots estos atributs els compartix en atres divinitats com la senyalada Tlazoltéotl, i especialment en [[Chalchiuhtlicue]], la matrona de les aigües terrestres. Com estes dos divinitats, Mayáhuel era signe de la mala sort. Aquell que naixia en un dia relacionat en esta deesa, segur hauria de terminar mal: el malacate de cotó i les dos cordes signifiquen adulteri i perdició, derivades en la cosmogonia mexica en l'embriaguea.		Mayáhuel era representada com una jove en el cos pintat de blau que aguaitava per una penca de maguey. Els seus atributs eren la doble corda en una de les mans, el malacate de [[cotó]] sense hilar, i les taques grogues en la seua cara. Algunes voltes era representada en una nariguera de jade i carregant una vasija de [[fanc]]. Tots estos atributs els compartix en atres divinitats com la senyalada Tlazoltéotl, i especialment en [[Chalchiuhtlicue]], la matrona de les aigües terrestres. Com estes dos divinitats, Mayáhuel era signe de la mala sort. Aquell que naixia en un dia relacionat en esta deesa, segur hauria de terminar mal: el malacate de cotó i les dos cordes signifiquen adulteri i perdició, derivades en la cosmogonia mexica en l'embriaguea.

	L'espós de la deesa del maguey era [[Pahtécatl]], que designava en ~~náhuatl~~ algunes herbes que s'agregaven a l'[[aiguamel]] de l'agave per a produir el pulque. Els seus fills eren els [[Centzon Totochtin]], o els Quatrecents i Incontables Conills, als que alletava a través dels molts [[Mamella\|pits]] que supostament posseïa.		L'espós de la deesa del maguey era [[Pahtécatl]], que designava en nàhuatl algunes herbes que s'agregaven a l'[[aiguamel]] de l'agave per a produir el pulque. Els seus fills eren els [[Centzon Totochtin]], o els Quatrecents i Incontables Conills, als que alletava a través dels molts [[Mamella\|pits]] que supostament posseïa.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 20:11 23 feb 2023

2023-02-23T20:11:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:11 23 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Mayáhuel_1.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Mayáhuel en el Còdex Borgia]]		[[File:Mayáhuel_1.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Mayáhuel en el [[Còdex Borgia]]]]

	'''Mayáhuel''' (del [[náhuatl]]: Meyawalli ‘lo que rodeja el maguey’‘metl, maguey; yawalli, redó’) és en la [[mitologia asteca]] la deesa del maguey, i per extensió, de l'embriaguea. És una de les deitats relacionades en la terra, i en eixe sentit, està germanada en atres com [[Tonantzin]] (mare dels deus), [[Cihuacóatl]] (la matrona de les dònes mortes en el part) i [[Tlazoltéotl]] (la senyora menjadora d'inmundicies, que tal és el significat del seu nom). Mentres que divinitat del món vegetal, és també una deesa de la fertilitat. Per això, compartix atributs en [[Xilonen]] i [[Ilamatecuhtli]], matrones de la [[dacsa]]; i en [[Chicomecóatl]], la senyora Sèt Serp i matrona dels manteniments (també deesa de la terra).		'''Mayáhuel''' (del [[náhuatl]]: Meyawalli ‘lo que rodeja el maguey’‘metl, maguey; yawalli, redó’) és en la [[mitologia asteca]] la deesa del maguey, i per extensió, de l'embriaguea. És una de les deitats relacionades en la terra, i en eixe sentit, està germanada en atres com [[Tonantzin]] (mare dels deus), [[Cihuacóatl]] (la matrona de les dònes mortes en el part) i [[Tlazoltéotl]] (la senyora menjadora d'inmundicies, que tal és el significat del seu nom). Mentres que divinitat del món vegetal, és també una deesa de la fertilitat. Per això, compartix atributs en [[Xilonen]] i [[Ilamatecuhtli]], matrones de la [[dacsa]]; i en [[Chicomecóatl]], la senyora Sèt Serp i matrona dels manteniments (també deesa de la terra).

Lluísm en 20:09 23 feb 2023

2023-02-23T20:09:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:09 23 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Mayáhuel_1.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Mayáhuel]]		[[File:Mayáhuel_1.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Mayáhuel en el Còdex Borgia]]

	'''Mayáhuel''' (del [[náhuatl]]: Meyawalli ‘lo que rodeja el maguey’‘metl, maguey; yawalli, redó’) és en la [[mitologia asteca]] la deesa del maguey, i per extensió, de l'embriaguea. És una de les deitats relacionades en la terra, i en eixe sentit, està germanada en atres com [[Tonantzin]] (mare dels deus), [[Cihuacóatl]] (la matrona de les dònes mortes en el part) i [[Tlazoltéotl]] (la senyora menjadora d'inmundicies, que tal és el significat del seu nom). Mentres que divinitat del món vegetal, és també una deesa de la fertilitat. Per això, compartix atributs en [[Xilonen]] i [[Ilamatecuhtli]], matrones de la [[dacsa]]; i en [[Chicomecóatl]], la senyora Sèt Serp i matrona dels manteniments (també deesa de la terra).		'''Mayáhuel''' (del [[náhuatl]]: Meyawalli ‘lo que rodeja el maguey’‘metl, maguey; yawalli, redó’) és en la [[mitologia asteca]] la deesa del maguey, i per extensió, de l'embriaguea. És una de les deitats relacionades en la terra, i en eixe sentit, està germanada en atres com [[Tonantzin]] (mare dels deus), [[Cihuacóatl]] (la matrona de les dònes mortes en el part) i [[Tlazoltéotl]] (la senyora menjadora d'inmundicies, que tal és el significat del seu nom). Mentres que divinitat del món vegetal, és també una deesa de la fertilitat. Per això, compartix atributs en [[Xilonen]] i [[Ilamatecuhtli]], matrones de la [[dacsa]]; i en [[Chicomecóatl]], la senyora Sèt Serp i matrona dels manteniments (també deesa de la terra).

Lluísm en 12:51 21 feb 2023

2023-02-21T12:51:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:51 21 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Mayáhuel_1.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Mayáhuel]]		[[File:Mayáhuel_1.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Mayáhuel]]

	'''Mayáhuel''' (del náhuatl: Meyawalli ‘lo que rodeja el maguey’‘metl, maguey; yawalli, redó’) és en la [[mitologia asteca]] la deesa del maguey, i per extensió, de l'embriaguea. És una de les deitats relacionades en la terra, i en eixe sentit, està germanada en atres com [[Tonantzin]] (mare dels deus), [[Cihuacóatl]] (la matrona de les dònes mortes en el part) i [[Tlazoltéotl]] (la senyora menjadora d'inmundicies, que tal és el significat del seu nom). Mentres que divinitat del món vegetal, és també una deesa de la fertilitat. Per això, compartix atributs en [[Xilonen]] i [[Ilamatecuhtli]], matrones de la [[dacsa]]; i en [[Chicomecóatl]], la senyora Sèt Serp i matrona dels manteniments (també deesa de la terra).		'''Mayáhuel''' (del [[náhuatl]]: Meyawalli ‘lo que rodeja el maguey’‘metl, maguey; yawalli, redó’) és en la [[mitologia asteca]] la deesa del maguey, i per extensió, de l'embriaguea. És una de les deitats relacionades en la terra, i en eixe sentit, està germanada en atres com [[Tonantzin]] (mare dels deus), [[Cihuacóatl]] (la matrona de les dònes mortes en el part) i [[Tlazoltéotl]] (la senyora menjadora d'inmundicies, que tal és el significat del seu nom). Mentres que divinitat del món vegetal, és també una deesa de la fertilitat. Per això, compartix atributs en [[Xilonen]] i [[Ilamatecuhtli]], matrones de la [[dacsa]]; i en [[Chicomecóatl]], la senyora Sèt Serp i matrona dels manteniments (també deesa de la terra).

	Mayáhuel era representada com una jove en el cos pintat de blau que aguaitava per una penca de maguey. Els seus atributs eren la doble corda en una de les mans, el malacate de [[cotó]] sense hilar, i les taques grogues en la seua cara. Algunes voltes era representada en una nariguera de jade i carregant una vasija de [[fanc]]. Tots estos atributs els compartix en atres divinitats com la senyalada Tlazoltéotl, i especialment en [[Chalchiuhtlicue]], la matrona de les aigües terrestres. Com estes dos divinitats, Mayáhuel era signe de la mala sort. Aquell que naixia en un dia relacionat en esta deesa, segur hauria de terminar mal: el malacate de cotó i les dos cordes signifiquen adulteri i perdició, derivades en la cosmogonia mexica en l'embriaguea.		Mayáhuel era representada com una jove en el cos pintat de blau que aguaitava per una penca de maguey. Els seus atributs eren la doble corda en una de les mans, el malacate de [[cotó]] sense hilar, i les taques grogues en la seua cara. Algunes voltes era representada en una nariguera de jade i carregant una vasija de [[fanc]]. Tots estos atributs els compartix en atres divinitats com la senyalada Tlazoltéotl, i especialment en [[Chalchiuhtlicue]], la matrona de les aigües terrestres. Com estes dos divinitats, Mayáhuel era signe de la mala sort. Aquell que naixia en un dia relacionat en esta deesa, segur hauria de terminar mal: el malacate de cotó i les dos cordes signifiquen adulteri i perdició, derivades en la cosmogonia mexica en l'embriaguea.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Ilustració de Mayáhuel '''Mayáhuel''' (del náhuatl: Meyawalli ‘lo que rodeja el maguey’‘metl, maguey; yawalli, r…»

2023-02-21T12:50:24Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Ilustració de Mayáhuel '''Mayáhuel''' (del náhuatl: Meyawalli ‘lo que rodeja el maguey’‘metl, maguey; yawalli, r…»

Pàgina nova

[[File:Mayáhuel_1.jpg|thumb|250px|Ilustració de Mayáhuel]]

'''Mayáhuel''' (del náhuatl: Meyawalli ‘lo que rodeja el maguey’‘metl, maguey; yawalli, redó’) és en la [[mitologia asteca]] la deesa del maguey, i per extensió, de l'embriaguea. És una de les deitats relacionades en la terra, i en eixe sentit, està germanada en atres com [[Tonantzin]] (mare dels deus), [[Cihuacóatl]] (la matrona de les dònes mortes en el part) i [[Tlazoltéotl]] (la senyora menjadora d'inmundicies, que tal és el significat del seu nom). Mentres que divinitat del món vegetal, és també una deesa de la fertilitat. Per això, compartix atributs en [[Xilonen]] i [[Ilamatecuhtli]], matrones de la [[dacsa]]; i en [[Chicomecóatl]], la senyora Sèt Serp i matrona dels manteniments (també deesa de la terra).

Mayáhuel era representada com una jove en el cos pintat de blau que aguaitava per una penca de maguey. Els seus atributs eren la doble corda en una de les mans, el malacate de [[cotó]] sense hilar, i les taques grogues en la seua cara. Algunes voltes era representada en una nariguera de jade i carregant una vasija de [[fanc]]. Tots estos atributs els compartix en atres divinitats com la senyalada Tlazoltéotl, i especialment en [[Chalchiuhtlicue]], la matrona de les aigües terrestres. Com estes dos divinitats, Mayáhuel era signe de la mala sort. Aquell que naixia en un dia relacionat en esta deesa, segur hauria de terminar mal: el malacate de cotó i les dos cordes signifiquen adulteri i perdició, derivades en la cosmogonia mexica en l'embriaguea.

L'espós de la deesa del maguey era [[Pahtécatl]], que designava en náhuatl algunes herbes que s'agregaven a l'[[aiguamel]] de l'agave per a produir el pulque. Els seus fills eren els [[Centzon Totochtin]], o els Quatrecents i Incontables Conills, als que alletava a través dels molts [[Mamella|pits]] que supostament posseïa.

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
* [https://arqueologiamexicana.mx/pahtecatl «Pahtécatl». Arqueología Mexicana]
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaçox externs ==
{{Commonscat|Mayáhuel}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]