Mercantilisme - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

2021-05-26T13:40:25Z

Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 13:40 26 maig 2021
Llínea 12:		Llínea 12:
	*François Etner, ''Mercantilisme'', Encyclopédie thématique Universalis, 2005 {{fr}}		*François Etner, ''Mercantilisme'', Encyclopédie thématique Universalis, 2005 {{fr}}
	*Eli F. Heckscher ''Mercantilism.'' traducció de'n Mendel Shapiro. London: Allen & Unwin. 1935. {{en}}		*Eli F. Heckscher ''Mercantilism.'' traducció de'n Mendel Shapiro. London: Allen & Unwin. 1935. {{en}}
	*[[John Maynard Keynes]]. "[http://etext.library.adelaide.edu.au/k/keynes/john_maynard/k44g/chapter23.html ~~Notes~~ on Mercantilism, the Usury Laws, Stamped Money and the Theories of Under-Consumption]." ''[[General Theory of Employment, Interest and Money]].'' {{en}}		*[[John Maynard Keynes]]. "[http://etext.library.adelaide.edu.au/k/keynes/john_maynard/k44g/chapter23.html Referències on Mercantilism, the Usury Laws, Stamped Money and the Theories of Under-Consumption]." ''[[General Theory of Employment, Interest and Money]].'' {{en}}
	*Harry Landreth y David C. Colander. ''History of Economic Thought.'' Boston: Houghton Mifflin, 2002. {{en}}		*Harry Landreth y David C. Colander. ''History of Economic Thought.'' Boston: Houghton Mifflin, 2002. {{en}}
	*Niehans, Jürg. ''A History of Economic Theory: Classic Contributions, 1720-1980.'' Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1990. {{en}}		*Niehans, Jürg. ''A History of Economic Theory: Classic Contributions, 1720-1980.'' Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1990. {{en}}

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T11:09:48Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 19 gin 2020
Llínea 4:		Llínea 4:
	En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial\|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta\|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.		En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial\|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta\|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.

	La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la cantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus varen adoptar una ~~serie~~ de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme\|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat a on no es té present el paper que ocupa el sistema social.		La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la cantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus varen adoptar una série de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme\|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat a on no es té present el paper que ocupa el sistema social.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2: Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

2018-02-20T19:14:13Z

Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 20 feb 2018
Llínea 4:		Llínea 4:
	En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial\|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta\|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.		En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial\|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta\|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.

	La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la ~~quantitat~~ de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus varen adoptar una serie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme\|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat a on no es té present el paper que ocupa el sistema social.		La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la cantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus varen adoptar una serie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme\|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat a on no es té present el paper que ocupa el sistema social.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 08:06 6 oct 2015

2015-10-06T08:06:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:06 6 oct 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Lorrain.seaport.jpg\|thumb\|300px\|Quadre de [[Claude Lorrain\|Le Lorrain]] que representa un port de mar francés en l'any [[1638]], en l'auge del mercantilisme.]]		[[Image:Lorrain.seaport.jpg\|thumb\|300px\|Quadre de [[Claude Lorrain\|Le Lorrain]] que representa un port de mar francés en l'any [[1638]], en l'auge del mercantilisme.]]
	El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar en [[Europa]] durant el [[sigle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat en la segona mitat del [[~~segle~~ XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[sigle XVIII\|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.		El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar en [[Europa]] durant el [[sigle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat en la segona mitat del [[sigle XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[sigle XVIII\|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.

	En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial\|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta\|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.		En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial\|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta\|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.

Jose2 en 08:05 6 oct 2015

2015-10-06T08:05:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:05 6 oct 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Lorrain.seaport.jpg\|thumb\|300px\|Quadre de [[Claude Lorrain\|Le Lorrain]] que representa un port de mar francés l'any [[1638]], en l'auge del mercantilisme.]]		[[Image:Lorrain.seaport.jpg\|thumb\|300px\|Quadre de [[Claude Lorrain\|Le Lorrain]] que representa un port de mar francés en l'any [[1638]], en l'auge del mercantilisme.]]
	El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar a [[Europa]] durant el [[~~segle~~ XVI]], que va adquirir el seu verdader significat a la segona mitat del [[segle XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[~~segle~~ XVIII\|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.		El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar en [[Europa]] durant el [[sigle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat en la segona mitat del [[segle XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[sigle XVIII\|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.

	En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial\|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta\|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.		En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial\|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta\|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.

	La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la quantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus ~~van~~ adoptar una serie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme\|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat on no es té present el paper que ocupa el sistema social.		La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la quantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus varen adoptar una serie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme\|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat a on no es té present el paper que ocupa el sistema social.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Chabi en 17:50 30 jul 2013

2013-07-30T17:50:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:50 30 jul 2013
Llínea 2:		Llínea 2:
	El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar a [[Europa]] durant el [[segle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat a la segona mitat del [[segle XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[segle XVIII\|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.		El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar a [[Europa]] durant el [[segle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat a la segona mitat del [[segle XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[segle XVIII\|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.

	En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial\|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat ~~Medieval~~]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta\|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.		En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial\|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta\|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.

	La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la quantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus van adoptar una serie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme\|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat on no es té present el paper que ocupa el sistema social.		La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la quantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus van adoptar una serie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme\|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat on no es té present el paper que ocupa el sistema social.

Jose2 en 16:10 30 jul 2013

2013-07-30T16:10:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:10 30 jul 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Lorrain.seaport.jpg\|thumb\|300px\|Quadre de [[Claude Lorrain\|Le Lorrain]] que representa un port de mar francés l'any [[1638]], en l'auge del mercantilisme.]]		[[Image:Lorrain.seaport.jpg\|thumb\|300px\|Quadre de [[Claude Lorrain\|Le Lorrain]] que representa un port de mar francés l'any [[1638]], en l'auge del mercantilisme.]]
	El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar a [[Europa]] durant el [[segle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat a la segona mitat del [[segle XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[segle XVIII\|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va ~~tenir~~ una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.		El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar a [[Europa]] durant el [[segle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat a la segona mitat del [[segle XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[segle XVIII\|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.

	En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial\|Revolució Industrial]]. A Europa, en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Medieval]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta\|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.		En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial\|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Medieval]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta\|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.

	La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la quantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus van adoptar una serie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És a dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme\|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, ~~dons~~, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat on no es té present el paper que ocupa el sistema social.		La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la quantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus van adoptar una serie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme\|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat on no es té present el paper que ocupa el sistema social.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Le Lorrain que representa un port de mar francés l'any 1638, en l'auge del mercantili...».

2013-07-30T11:25:05Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|Quadre de [[Claude Lorrain|Le Lorrain que representa un port de mar francés l'any 1638, en l'auge del mercantili...».

Pàgina nova

[[Image:Lorrain.seaport.jpg|thumb|300px|Quadre de [[Claude Lorrain|Le Lorrain]] que representa un port de mar francés l'any [[1638]], en l'auge del mercantilisme.]]
El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar a [[Europa]] durant el [[segle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat a la segona mitat del [[segle XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[segle XVIII|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tenir una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.

En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial|Revolució Industrial]]. A Europa, en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Medieval]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.

La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la quantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus van adoptar una serie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És a dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, dons, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat on no es té present el paper que ocupa el sistema social.

== Bibliografia ==
;Fonts:
*Robert B. Ekelund y Robert D. Tollison. ''Mercantilism as a Rent-Seeking Society: Economic Regulation in Historical Perspective. College Station: Texas A&M University Press, 1981. {{en}}
*Robert B. Ekelund y Robert F. Hébert. ''A History of Economic Theory and Method.'' New York: McGraw-Hill, 1997. {{en}} Existeix traducció al castellà titolada ''Historia de la Teoría Económica y de su método''.
*François Etner, ''Mercantilisme'', Encyclopédie thématique Universalis, 2005 {{fr}}
*Eli F. Heckscher ''Mercantilism.'' traducció de'n Mendel Shapiro. London: Allen & Unwin. 1935. {{en}}
*[[John Maynard Keynes]]. "[http://etext.library.adelaide.edu.au/k/keynes/john_maynard/k44g/chapter23.html Notes on Mercantilism, the Usury Laws, Stamped Money and the Theories of Under-Consumption]." ''[[General Theory of Employment, Interest and Money]].'' {{en}}
*Harry Landreth y David C. Colander. ''History of Economic Thought.'' Boston: Houghton Mifflin, 2002. {{en}}
*Niehans, Jürg. ''A History of Economic Theory: Classic Contributions, 1720-1980.'' Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1990. {{en}}
*Jean-Pierre Potier, ''Histoire de la pensée économique'' [http://ses.ens-lsh.fr/potier/index.php?arc=ht2a] {{fr}}
*Gianni Vaggi y Peter Groenewegen. ''A Concise History of Economic Thought: From Mercantilism to Monetarism.'' New York: Palgrave Macmillan, 2003. {{en}}
*Charles Wilson. ''Mercantilism.'' London: Historical Association, 1966 {{en}}

== Enllaços externs==
* [http://www.ecn.bris.ac.uk/het/mun/treasure.txt Thomas Mun's ''Englands Treasure by Forraign Trade'']
* [http://www.econlib.org/library/Smith/smWN.html Book IV of ''The Wealth of Nations,'' Adam Smith's attack on the Mercantile System]
* [http://www.radicalempiricism.org/pouvoir/notes/Police_et_mercantilisme.pdf El mercantilismo y la Policía de Estado] {{fr}}

[[Categoria:Història de l'economia]]
[[Categoria:Sistemes econòmics]]
[[Categoria:Història d'Europa]]

← Revisió anterior		Revisió de 08:06 6 oct 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Lorrain.seaport.jpg\|thumb\|300px\|Quadre de [[Claude Lorrain\|Le Lorrain]] que representa un port de mar francés en l'any [[1638]], en l'auge del mercantilisme.]]		[[Image:Lorrain.seaport.jpg\|thumb\|300px\|Quadre de [[Claude Lorrain\|Le Lorrain]] que representa un port de mar francés en l'any [[1638]], en l'auge del mercantilisme.]]
	El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar en [[Europa]] durant el [[sigle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat en la segona mitat del [[~~segle~~ XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[sigle XVIII\|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.		El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar en [[Europa]] durant el [[sigle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat en la segona mitat del [[sigle XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[sigle XVIII\|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.

	En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial\|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta\|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.		En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial\|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta\|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.

← Revisió anterior		Revisió de 17:50 30 jul 2013
Llínea 2:		Llínea 2:
	El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar a [[Europa]] durant el [[segle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat a la segona mitat del [[segle XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[segle XVIII\|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.		El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar a [[Europa]] durant el [[segle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat a la segona mitat del [[segle XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[segle XVIII\|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.

	En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial\|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat ~~Medieval~~]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta\|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.		En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial\|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta\|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.

	La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la quantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus van adoptar una serie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme\|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat on no es té present el paper que ocupa el sistema social.		La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la quantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus van adoptar una serie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme\|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat on no es té present el paper que ocupa el sistema social.