Mercuri (planeta) - Historial de revisions

Jose2 en 19:20 24 oct 2024

2024-10-24T19:20:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 24 oct 2024
Llínea 137:		Llínea 137:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Mercury (planet)}}

	{{DGLV\|Mercuri}}		{{DGLV\|Mercuri}}

	[[Categoria: Planetes]]		[[Categoria: Planetes]]
	[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]		[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]

Jose2: /* Bibliografia */

2024-10-24T19:19:46Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 24 oct 2024
Llínea 131:		Llínea 131:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
			* Dunne, J. A.; and Burgess, E.; El viaje de la Mariner 10 - Misión a Venus y Mercurio, NASA History Office publication SP-424 (1978)
	* Feinstein, A. Astronomía Fundamental, Editorial Kapelusz, 1982		* Feinstein, A. Astronomía Fundamental, Editorial Kapelusz, 1982
	* Schenk, P.; Melosh, H. J.; «Lobate Thrust Scarps and the Thickness of Mercury’s Lithosphere.» Abstracts of the 25th Lunar and Planetary Science Conference (1994), 1994LPI....25.1203S		* Schenk, P.; Melosh, H. J.; «Lobate Thrust Scarps and the Thickness of Mercury’s Lithosphere.» Abstracts of the 25th Lunar and Planetary Science Conference (1994), 1994LPI....25.1203S

Jose2: /* Bibliografia */

2024-10-24T19:18:45Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:18 24 oct 2024
Llínea 130:		Llínea 130:
	<references />		<references />

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Feinstein, A. Astronomía Fundamental, Editorial Kapelusz, 1982		* Feinstein, A. Astronomía Fundamental, Editorial Kapelusz, 1982
			* Schenk, P.; Melosh, H. J.; «Lobate Thrust Scarps and the Thickness of Mercury’s Lithosphere.» Abstracts of the 25th Lunar and Planetary Science Conference (1994), 1994LPI....25.1203S
	* Sheehan, W. Worlds in the Sky, University of Arizona Press, 1992		* Sheehan, W. Worlds in the Sky, University of Arizona Press, 1992

Jose2: /* Formació de Mercuri */

2024-10-24T19:17:43Z

Formació de Mercuri

← Revisió anterior		Revisió de 19:17 24 oct 2024
Llínea 121:		Llínea 121:
	'''Mercuri''' té un contingut de [[ferro]] més alt que qualsevol atre planeta principal en el nostre [[sistema solar]], i s'han propost diverses '''teories''' per a explicar açò.		'''Mercuri''' té un contingut de [[ferro]] més alt que qualsevol atre planeta principal en el nostre [[sistema solar]], i s'han propost diverses '''teories''' per a explicar açò.

	*La '''primera teoria''', que és la més extensament acceptada entre els científics, és que Mercuri al principi tenia una proporció de silicat metàlic ([[condrito]]) semblant als meteorits corrents (es pensa que és el material rocós més típic del [[sistema solar]]) i una massa aproximadament 2,25 vegades a la seua massa actual (diferència notable). No obstant això, en els escomençaments del [[sistema solar]], Mercuri va ser colpejat per un [[planetesimal]] d'aproximadament 1/6 de la seua massa. L'impacte hauria llevat la major part de la corfa original i el seu mant, deixant al núcleu com el component principal de tota l'estructura interna.~~<ref name="Benz" />~~ Se creu que la creació de la[[ Lluna]] va tindre un procés semblant.		* La '''primera teoria''', que és la més extensament acceptada entre els científics, és que Mercuri al principi tenia una proporció de silicat metàlic ([[condrito]]) semblant als meteorits corrents (es pensa que és el material rocós més típic del [[sistema solar]]) i una massa aproximadament 2,25 vegades a la seua massa actual (diferència notable). No obstant això, en els escomençaments del [[sistema solar]], Mercuri va ser colpejat per un [[planetesimal]] d'aproximadament 1/6 de la seua massa. L'impacte hauria llevat la major part de la corfa original i el seu mant, deixant al núcleu com el component principal de tota l'estructura interna. Se creu que la creació de la[[ Lluna]] va tindre un procés semblant.

	*Segons la '''segona teoria''', Mercuri podria haver-se format de la [[nebulosa planetària]] originària del nostre sistema solar abans que l'energia del Sol s'estabilisara. El [[planeta]] en un principi hauria tengut dos vegades la seua massa actual. Pero com el [[protoestrella\|''protosol'']] es va contraure, les temperatures prop de Mercuri podrien haver estat entre 2500 i 3500 [[Kelvin\|K]], i possiblement fins tan altes com 10.000 K. La major part de la roca superficial de Mercuri s'hauria vaporisat en tals temperatures, formant una atmòsfera de ''vapor de roca'', que posteriorment el [[vent solar]] s'encarregaria de dissipar en l'espai.<ref>Cameron, A. G. W.; ''La volatilisació parcial de Mercuri (The vaig partiral volatilization of Mercury)'', Icarus, Vol. 64 (1985), Pp. 285–294.</ref>		* Segons la '''segona teoria''', Mercuri podria haver-se format de la [[nebulosa planetària]] originària del nostre sistema solar abans que l'energia del Sol s'estabilisara. El [[planeta]] en un principi hauria tengut dos vegades la seua massa actual. Pero com el [[protoestrella\|''protosol'']] es va contraure, les temperatures prop de Mercuri podrien haver estat entre 2500 i 3500 [[Kelvin\|K]], i possiblement fins tan altes com 10.000 K. La major part de la roca superficial de Mercuri s'hauria vaporisat en tals temperatures, formant una atmòsfera de ''vapor de roca'', que posteriorment el [[vent solar]] s'encarregaria de dissipar en l'espai.<ref>Cameron, A. G. W.; ''La volatilisació parcial de Mercuri (The vaig partiral volatilization of Mercury)'', Icarus, Vol. 64 (1985), Pp. 285–294.</ref>

	*Una '''tercera teoria''' propon que la [[nebulosa planetària]] va causar la [[Arrossegament (física)\|resistència física]] sobre les partícules del disc de [[creiximent]] de Mercuri, lo que va fer que numeroses partícules de matèria llaugera del dit disc es perderen.<ref>Weidenschilling, S. J.; ''Fraccionament del ferro/silicat i orige de Mercuri (Iron/silicate fractionation and the origin of Mercury)'', Icarus, Vol. 35 (1987), Pp. 99–111</ref> Cada una d'estes teories prediu una composició superficial diferent, i dos missions espacials, [[MESSENGER]] i [[BepiColombo]], tenen com a objectiu prendre observacions per a contrastar la seua veracitat.		* Una '''tercera teoria''' propon que la [[nebulosa planetària]] va causar la [[Arrossegament (física)\|resistència física]] sobre les partícules del disc de [[creiximent]] de Mercuri, lo que va fer que numeroses partícules de matèria llaugera del dit disc es perderen.<ref>Weidenschilling, S. J.; ''Fraccionament del ferro/silicat i orige de Mercuri (Iron/silicate fractionation and the origin of Mercury)'', Icarus, Vol. 35 (1987), Pp. 99–111</ref> Cada una d'estes teories prediu una composició superficial diferent, i dos missions espacials, [[MESSENGER]] i [[BepiColombo]], tenen com a objectiu prendre observacions per a contrastar la seua veracitat.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 19:17 24 oct 2024

2024-10-24T19:17:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:17 24 oct 2024
Llínea 129:		Llínea 129:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

			==Bibliografia ==
			* Feinstein, A. Astronomía Fundamental, Editorial Kapelusz, 1982
			* Sheehan, W. Worlds in the Sky, University of Arizona Press, 1992

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'período' a 'periodo'

2023-08-27T19:38:26Z

Text reemplaça - 'período' a 'periodo'

← Revisió anterior		Revisió de 19:38 27 ago 2023
Llínea 114:		Llínea 114:
	'''Mercuri''' és el [[planeta]] del [[Sistema Solar]] més pròxim al [[Sol]], i el més chicotet (a excepció dels [[planeta nano\|planetes nanos]]). Forma part dels denominats planetes interiors o rocosos. Mercuri no té satèlits. Es coneixia molt poc sobre la seua superfície fins que va ser enviada la sonda planetària ''[[Mariner 10]] '', i es varen fer observacions en [[radar]]és i [[radiotelescopi]]s.		'''Mercuri''' és el [[planeta]] del [[Sistema Solar]] més pròxim al [[Sol]], i el més chicotet (a excepció dels [[planeta nano\|planetes nanos]]). Forma part dels denominats planetes interiors o rocosos. Mercuri no té satèlits. Es coneixia molt poc sobre la seua superfície fins que va ser enviada la sonda planetària ''[[Mariner 10]] '', i es varen fer observacions en [[radar]]és i [[radiotelescopi]]s.

	Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al [[Sol]], situació semblant al cas de la [[Lluna]] en la [[Terra]], és a dir, que el seu periodo de [[rotació]] era igual al seu ~~período~~ de [[translació]], en dos de 88 dies. No obstant això, en [[1965]] es varen manar polsos de radar cap a Mercuri, en lo que va quedar definitivament demostrat que el seu periodo de rotació era de 58,7 dies, lo que és 2/3 del seu periodo[[translació]]. Açò no és coincidència, i és una situació denominada [[resonància orbital]].		Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al [[Sol]], situació semblant al cas de la [[Lluna]] en la [[Terra]], és a dir, que el seu periodo de [[rotació]] era igual al seu periodo de [[translació]], en dos de 88 dies. No obstant això, en [[1965]] es varen manar polsos de radar cap a Mercuri, en lo que va quedar definitivament demostrat que el seu periodo de rotació era de 58,7 dies, lo que és 2/3 del seu periodo[[translació]]. Açò no és coincidència, i és una situació denominada [[resonància orbital]].

	Al ser un [[planeta]] l'òrbita del qual és interior a la de la [[Terra]], Mercuri periòdicament passa davant del [[Sol]], fenomen que es denomina [[trànsit]] (vore [[trànsit de Mercuri]]). Observacions de la seua òrbita a través de molts anys varen demostrar que el [[periheli]] gira 43" d'arc més per [[sigle]] d'allò que s'ha predit per la mecànica clàssica de [[Isaac Newton\|Newton]]. Esta discrepància va portar a un astrònom Francés, [[Urbain Li Verrier]] a pensar que existia un [[planeta]] encara més prop del [[Sol]], al qual varen cridar [[Planeta Volcà]], que pertorbava l'òrbita de Mercuri. Ara se sap que [[Vulcà]] no existix; l'explicació correcta del comportament del periheli de Mercuri es troba en la [[Teoria General de la Relativitat]].		Al ser un [[planeta]] l'òrbita del qual és interior a la de la [[Terra]], Mercuri periòdicament passa davant del [[Sol]], fenomen que es denomina [[trànsit]] (vore [[trànsit de Mercuri]]). Observacions de la seua òrbita a través de molts anys varen demostrar que el [[periheli]] gira 43" d'arc més per [[sigle]] d'allò que s'ha predit per la mecànica clàssica de [[Isaac Newton\|Newton]]. Esta discrepància va portar a un astrònom Francés, [[Urbain Li Verrier]] a pensar que existia un [[planeta]] encara més prop del [[Sol]], al qual varen cridar [[Planeta Volcà]], que pertorbava l'òrbita de Mercuri. Ara se sap que [[Vulcà]] no existix; l'explicació correcta del comportament del periheli de Mercuri es troba en la [[Teoria General de la Relativitat]].

Valencian: Text reemplaça - '*{{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:35:49Z

Text reemplaça - '*{{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:35 6 jul 2022
Llínea 131:		Llínea 131:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*{{DGLV\|Mercuri}}		{{DGLV\|Mercuri}}

	[[Categoria: Planetes]]		[[Categoria: Planetes]]
	[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]		[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]

Coca antoñina en 08:36 25 jun 2022

2022-06-25T08:36:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:36 25 jun 2022
Llínea 129:		Llínea 129:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

			== Enllaços externs ==
			*{{DGLV\|Mercuri}}

	[[Categoria: Planetes]]		[[Categoria: Planetes]]
	[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]		[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]

Jose2 en 10:33 23 jun 2021

2021-06-23T10:33:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:33 23 jun 2021
Llínea 108:		Llínea 108:
	! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" \| Comparació en la [[Terra (planeta)\|Terra]]		! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" \| Comparació en la [[Terra (planeta)\|Terra]]
	\|-----		\|-----
	! bgcolor="#000000" colspan="2" \| [[~~Image~~:~~200px-~~Mercury Earth Comparison.png\|200px]]		! bgcolor="#000000" colspan="2" \| [[File:Mercury Earth Comparison.png\|200px]]
	\|-----		\|-----
	\|}		\|}

Jose2 en 10:32 23 jun 2021

2021-06-23T10:32:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:32 23 jun 2021
Llínea 7:		Llínea 7:
	\|+ <font size="+1">'''Mercuri'''</font> [[File:Mercury symbol.png\|25px\|Símbolo astronòmic de Mercuri (planeta)]]		\|+ <font size="+1">'''Mercuri'''</font> [[File:Mercury symbol.png\|25px\|Símbolo astronòmic de Mercuri (planeta)]]
	\|-----		\|-----
	! bgcolor="#000000" colspan="2" \| [[~~Image~~:~~200px-~~Mercury in color - Prockter07 centered.jpg\|200px]]		! bgcolor="#000000" colspan="2" \| [[File:Mercury in color - Prockter07 centered.jpg\|200px]]
	\|-----		\|-----
	! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" \| Característiques [[òrbita\|orbitals]]		! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" \| Característiques [[òrbita\|orbitals]]