Mictecacíhuatl - Historial de revisions

Jose2 en 07:18 29 ago 2025

2025-08-29T07:18:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:18 29 ago 2025
Llínea 8:		Llínea 8:

	En Oaxaca, algunes llegendes reprenen la seua figura donant-li el nom de Matlacihua (del nàhuatl: Matlasiwatl ‘la que enredra’ o ‘la caçadora’‘matlatl, ret, trampa; siwatl, senyora, dòna’), que pren la forma d'una bella dòna vestida de [[blanc]]. Es diu que castiga als hòmens femelluts i borrachos que caminen a altes hores de la nit, seduint-los i guiant-los a cap a on hi ha [[fanc]] i espines, fent que es llastimen per a despuix, eventualment, dur-los al suïcidi cap a un barranc, caent a on creix un cactus en espines; alguns moren, uns atres sobreviuen i no recorden res de lo succeït.		En Oaxaca, algunes llegendes reprenen la seua figura donant-li el nom de Matlacihua (del nàhuatl: Matlasiwatl ‘la que enredra’ o ‘la caçadora’‘matlatl, ret, trampa; siwatl, senyora, dòna’), que pren la forma d'una bella dòna vestida de [[blanc]]. Es diu que castiga als hòmens femelluts i borrachos que caminen a altes hores de la nit, seduint-los i guiant-los a cap a on hi ha [[fanc]] i espines, fent que es llastimen per a despuix, eventualment, dur-los al suïcidi cap a un barranc, caent a on creix un cactus en espines; alguns moren, uns atres sobreviuen i no recorden res de lo succeït.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6

Lluísm en 17:28 12 abr 2025

2025-04-12T17:28:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:28 12 abr 2025
Llínea 7:		Llínea 7:
	En la conquista espanyola, Mictecacíhuatl va passar a identificar-se en la mort degut a que les comunitats indígenes seguien adorant als seus propis deus creant una espècie de sincretisme en la mentalitat europea de la mort i la seua apariència saturnal en la dalla. Hi ha gran polèmica i diferència d'opinions, pero lo més provable és que este cult prehispànic de la senyora de la mort haja pogut adaptar-se i evolucionar fins als nostres dies.		En la conquista espanyola, Mictecacíhuatl va passar a identificar-se en la mort degut a que les comunitats indígenes seguien adorant als seus propis deus creant una espècie de sincretisme en la mentalitat europea de la mort i la seua apariència saturnal en la dalla. Hi ha gran polèmica i diferència d'opinions, pero lo més provable és que este cult prehispànic de la senyora de la mort haja pogut adaptar-se i evolucionar fins als nostres dies.

	En Oaxaca, algunes llegendes reprenen la seua figura donant-li el nom de Matlacihua (del nàhuatl: Matlasiwatl ‘la que enredra’ o ‘la caçadora’‘matlatl, ret, trampa; siwatl, senyora, dòna’), que pren la forma d'una bella dòna vestida de [[blanc]]. Es diu que castiga als hòmens femelluts i borrachos que caminen a altes hores de la nit, seduint-los i guiant-los a cap a on hi ha [[fanc]] i espines, fent que es llastimen per a despuix, eventualment, dur-los al suïcidi cap a un barranc, caent a on creix un cactus en espines; alguns moren, uns atres sobreviuen i no recorden res de lo succeït.		En Oaxaca, algunes llegendes reprenen la seua figura donant-li el nom de Matlacihua (del nàhuatl: Matlasiwatl ‘la que enredra’ o ‘la caçadora’‘matlatl, ret, trampa; siwatl, senyora, dòna’), que pren la forma d'una bella dòna vestida de [[blanc]]. Es diu que castiga als hòmens femelluts i borrachos que caminen a altes hores de la nit, seduint-los i guiant-los a cap a on hi ha [[fanc]] i espines, fent que es llastimen per a despuix, eventualment, dur-los al suïcidi cap a un barranc, caent a on creix un cactus en espines; alguns moren, uns atres sobreviuen i no recorden res de lo succeït.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 11:40 11 ago 2024

2024-08-11T11:40:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:40 11 ago 2024
Llínea 15:		Llínea 15:
	* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. ISBN 0500021139		* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. ISBN 0500021139

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7		* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
	* Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0		* Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0

Lluísm en 13:53 28 feb 2023

2023-02-28T13:53:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:53 28 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Mictlancihuatl_3.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Mictlancihuatl en el [[Còdex Borgia]]]]		[[File:Mictlancihuatl_3.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Mictlancihuatl en el [[Còdex Borgia]]]]

	'''Mictecacíhuatl''' (del [[nàhuatl]]: Miktekasiwatl ‘senyora de les persones mortes’‘mikki, mort; tekatl, persona de, morador de, habitant de; siwatl, senyora, dòna’), a voltes coneguda com '''Chalmecacíhuatl''' (del nàhuatl: Chalmekasiwatl ‘senyora de l'extracció del mecate’, és dir, ‘senyora del tall de la cordonera umbilical’‘chalia, estrenar, tallar; mekatl, mecate, cordonera, corda, cordonera umbilical; siwatl, senyora, dòna’), en la [[mitologia asteca]] és la reina de [[~~Mictlan~~]], el nové i últim nivell de l'inframon.		'''Mictecacíhuatl''' (del [[nàhuatl]]: Miktekasiwatl ‘senyora de les persones mortes’‘mikki, mort; tekatl, persona de, morador de, habitant de; siwatl, senyora, dòna’), a voltes coneguda com '''Chalmecacíhuatl''' (del nàhuatl: Chalmekasiwatl ‘senyora de l'extracció del mecate’, és dir, ‘senyora del tall de la cordonera umbilical’‘chalia, estrenar, tallar; mekatl, mecate, cordonera, corda, cordonera umbilical; siwatl, senyora, dòna’), en la [[mitologia asteca]] és la reina de [[Mictlán]], el nové i últim nivell de l'inframon.

	El propòsit de Mictecacíhuatl és vigilar els ossos dels morts. Presidia els festivals mexicas fets en honor dels morts i se li coneixia com la Senyora de la Mort, ya que es creu que va morir en nàixer. A voltes li la representa treballant en conjunt en el seu espós, [[Mictlantecuhtli]], i a voltes en conflicte en ell.		El propòsit de Mictecacíhuatl és vigilar els ossos dels morts. Presidia els festivals mexicas fets en honor dels morts i se li coneixia com la Senyora de la Mort, ya que es creu que va morir en nàixer. A voltes li la representa treballant en conjunt en el seu espós, [[Mictlantecuhtli]], i a voltes en conflicte en ell.

Lluísm en 13:52 28 feb 2023

2023-02-28T13:52:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:52 28 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:~~Tezcatlipoca_3~~.jpg\|thumb\|250px\|Representació de ~~Tezcatlipoca negre~~ en el [[Còdex Borgia]]]]		[[File:Mictlancihuatl_3.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Mictlancihuatl en el [[Còdex Borgia]]]]

	~~Els~~ [[~~Tezcatlipocas~~]] en la [[mitologia asteca]] ~~són els~~ [[~~Deu\|deus~~]] ~~hacedors~~ de l'~~univers vertical~~ i ~~horisontal~~ de la ~~cosmogonia nàhuatl~~,~~ sent els fills únics de~~ la ~~parella primigènia~~ [[~~Ometecuhtli~~]] i ~~[[Omecíhuatl]]~~,~~ dels quals varen rebre l'habilitat~~ de ~~creació~~. ~~Estos deus són els únics~~ que ~~poden crear atres sers vius sense procrear~~-~~los~~. ~~Les quatre parelles~~ de ~~deus~~ que ~~varen crear varen ser [[Tláloc]] & [[Chalchiuhtlicue]] ([[aigua]]~~), [[~~Tlaltecuhtli~~]] & [[~~Tlalcíhuatl~~]] ~~([[terra]])~~,~~ [[Mictlantecuhtli]] & [[Mictecacíhuatl]] (mort)~~ i ~~[[Xiuhtecuhtli]] & [[Chantico]] ([[fòc]])~~.		'''Mictecacíhuatl''' (del [[nàhuatl]]: Miktekasiwatl ‘senyora de les persones mortes’‘mikki, mort; tekatl, persona de, morador de, habitant de; siwatl, senyora, dòna’), a voltes coneguda com '''Chalmecacíhuatl''' (del nàhuatl: Chalmekasiwatl ‘senyora de l'extracció del mecate’, és dir, ‘senyora del tall de la cordonera umbilical’‘chalia, estrenar, tallar; mekatl, mecate, cordonera, corda, cordonera umbilical; siwatl, senyora, dòna’), en la [[mitologia asteca]] és la reina de [[Mictlan]], el nové i últim nivell de l'inframon.

			El propòsit de Mictecacíhuatl és vigilar els ossos dels morts. Presidia els festivals mexicas fets en honor dels morts i se li coneixia com la Senyora de la Mort, ya que es creu que va morir en nàixer. A voltes li la representa treballant en conjunt en el seu espós, [[Mictlantecuhtli]], i a voltes en conflicte en ell.

			En la conquista espanyola, Mictecacíhuatl va passar a identificar-se en la mort degut a que les comunitats indígenes seguien adorant als seus propis deus creant una espècie de sincretisme en la mentalitat europea de la mort i la seua apariència saturnal en la dalla. Hi ha gran polèmica i diferència d'opinions, pero lo més provable és que este cult prehispànic de la senyora de la mort haja pogut adaptar-se i evolucionar fins als nostres dies.

			En Oaxaca, algunes llegendes reprenen la seua figura donant-li el nom de Matlacihua (del nàhuatl: Matlasiwatl ‘la que enredra’ o ‘la caçadora’‘matlatl, ret, trampa; siwatl, senyora, dòna’), que pren la forma d'una bella dòna vestida de [[blanc]]. Es diu que castiga als hòmens femelluts i borrachos que caminen a altes hores de la nit, seduint-los i guiant-los a cap a on hi ha [[fanc]] i espines, fent que es llastimen per a despuix, eventualment, dur-los al suïcidi cap a un barranc, caent a on creix un cactus en espines; alguns moren, uns atres sobreviuen i no recorden res de lo succeït.

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 17:		Llínea 23:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|~~Tezcatlipoca~~}}		{{Commonscat\|Figures in Codex Borgia}}

	[[Categoria:Mitologia]]		[[Categoria:Mitologia]]
	[[Categoria:Mitologia asteca]]		[[Categoria:Mitologia asteca]]

Lluísm en 13:50 28 feb 2023

2023-02-28T13:50:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:50 28 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:~~Mictlancihuatl_3~~.jpg\|thumb\|250px\|Representació de ~~Mictlancihuatl~~ en el [[Còdex Borgia]]]]		[[File:Tezcatlipoca_3.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Tezcatlipoca negre en el [[Còdex Borgia]]]]

	~~'''Mictecacíhuatl''' (del~~ [[~~nàhuatl~~]]: Miktekasiwatl ‘senyora de les persones mortes’‘mikki, mort; tekatl, persona de, morador de, habitant de; siwatl, senyora, dòna’), a voltes coneguda com '''Chalmecacíhuatl''' (del nàhuatl: Chalmekasiwatl ‘senyora de l'extracció del mecate’, és dir, ‘senyora del tall de la cordonera umbilical’‘chalia, estrenar, tallar; mekatl, mecate, cordonera, corda, cordonera umbilical; siwatl, senyora, dòna’), en la [[mitologia asteca]] ~~és la reina de~~ [[~~Mictlan~~]]~~, el nové i últim nivell~~ de l'~~inframon.~~		Els [[Tezcatlipocas]] en la [[mitologia asteca]] són els [[Deu\|deus]] hacedors de l'univers vertical i horisontal de la cosmogonia nàhuatl, sent els fills únics de la parella primigènia [[Ometecuhtli]] i [[Omecíhuatl]], dels quals varen rebre l'habilitat de creació. Estos deus són els únics que poden crear atres sers vius sense procrear-los. Les quatre parelles de deus que varen crear varen ser [[Tláloc]] & [[Chalchiuhtlicue]] ([[aigua]]), [[Tlaltecuhtli]] & [[Tlalcíhuatl]] ([[terra]]), [[Mictlantecuhtli]] & [[Mictecacíhuatl]] (mort) i [[Xiuhtecuhtli]] & [[Chantico]] ([[fòc]]).

	~~El propòsit de Mictecacíhuatl és vigilar els ossos dels morts. Presidia els festivals mexicas fets en honor dels morts~~ i ~~se li coneixia com la Senyora~~ de la ~~Mort~~, ~~ya que es creu que va morir en nàixer. A voltes li~~ la ~~representa treballant en conjunt en el seu espós,~~ [[~~Mictlantecuhtli~~]], i ~~a voltes en conflicte en ell.~~

	~~En la conquista espanyola~~, ~~Mictecacíhuatl va passar a identificar-se en la mort degut a que les comunitats indígenes seguien adorant als seus propis deus creant una espècie de sincretisme en la mentalitat europea~~ de ~~la mort i la seua apariència saturnal en la dalla~~. ~~Hi ha gran polèmica i diferència d'opinions, pero lo més provable és~~ que ~~este cult prehispànic de la senyora de la mort haja pogut adaptar~~-~~se i evolucionar fins als nostres dies~~.

	~~En Oaxaca, algunes llegendes reprenen la seua figura donant-li el nom~~ de ~~Matlacihua~~ (~~del nàhuatl: Matlasiwatl ‘la que enredra’ o ‘la caçadora’‘matlatl~~, ~~ret, trampa; siwatl, senyora, dòna’~~), ~~que pren la forma d'una bella dòna vestida de~~ [[~~blanc~~]]~~. Es diu que castiga als hòmens femelluts~~ i ~~borrachos que caminen a altes hores de la nit, seduint-los i guiant-los a cap a on hi ha~~ [[~~fanc~~]] i espines, fent que es llastimen per a despuix, eventualment, dur-los al suïcidi cap a un barranc, caent a on creix un cactus en espines; alguns moren, uns atres sobreviuen i no recorden res de lo succeït.

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 23:		Llínea 17:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|~~Figures in Codex Borgia~~}}		{{Commonscat\|Tezcatlipoca}}

	[[Categoria:Mitologia]]		[[Categoria:Mitologia]]
	[[Categoria:Mitologia asteca]]		[[Categoria:Mitologia asteca]]

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació de Mictlancihuatl en el [[Còdex Borgia]] '''Mictecacíhuatl''' (del nàhuatl: Miktekasiwatl ‘se…»

2023-02-28T12:47:45Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Mictlancihuatl en el [[Còdex Borgia]] '''Mictecacíhuatl''' (del nàhuatl: Miktekasiwatl ‘se…»

Pàgina nova

[[File:Mictlancihuatl_3.jpg|thumb|250px|Representació de Mictlancihuatl en el [[Còdex Borgia]]]]

'''Mictecacíhuatl''' (del [[nàhuatl]]: Miktekasiwatl ‘senyora de les persones mortes’‘mikki, mort; tekatl, persona de, morador de, habitant de; siwatl, senyora, dòna’), a voltes coneguda com '''Chalmecacíhuatl''' (del nàhuatl: Chalmekasiwatl ‘senyora de l'extracció del mecate’, és dir, ‘senyora del tall de la cordonera umbilical’‘chalia, estrenar, tallar; mekatl, mecate, cordonera, corda, cordonera umbilical; siwatl, senyora, dòna’), en la [[mitologia asteca]] és la reina de [[Mictlan]], el nové i últim nivell de l'inframon.

El propòsit de Mictecacíhuatl és vigilar els ossos dels morts. Presidia els festivals mexicas fets en honor dels morts i se li coneixia com la Senyora de la Mort, ya que es creu que va morir en nàixer. A voltes li la representa treballant en conjunt en el seu espós, [[Mictlantecuhtli]], i a voltes en conflicte en ell.

En la conquista espanyola, Mictecacíhuatl va passar a identificar-se en la mort degut a que les comunitats indígenes seguien adorant als seus propis deus creant una espècie de sincretisme en la mentalitat europea de la mort i la seua apariència saturnal en la dalla. Hi ha gran polèmica i diferència d'opinions, pero lo més provable és que este cult prehispànic de la senyora de la mort haja pogut adaptar-se i evolucionar fins als nostres dies.

En Oaxaca, algunes llegendes reprenen la seua figura donant-li el nom de Matlacihua (del nàhuatl: Matlasiwatl ‘la que enredra’ o ‘la caçadora’‘matlatl, ret, trampa; siwatl, senyora, dòna’), que pren la forma d'una bella dòna vestida de [[blanc]]. Es diu que castiga als hòmens femelluts i borrachos que caminen a altes hores de la nit, seduint-los i guiant-los a cap a on hi ha [[fanc]] i espines, fent que es llastimen per a despuix, eventualment, dur-los al suïcidi cap a un barranc, caent a on creix un cactus en espines; alguns moren, uns atres sobreviuen i no recorden res de lo succeït.

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6
* González Torres, Yolotl. Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. México, Larousse, 1995
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. ISBN 0500021139

==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Figures in Codex Borgia}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]