Mictlantecuhtli - Historial de revisions

Lluísm en 19:43 29 oct 2025

2025-10-29T19:43:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:43 29 oct 2025
Llínea 16:		Llínea 16:

	El significat de la paraula mictlantecuhtli, de dreta a esquerra (segons marquen les regles gramaticals del nàhuatl): tecuhtli, significa senyor-tlan, lloc de, i mic, que és la raïl de morir, mort per lo tant, Senyor del lloc dels morts. Del seu nom es va poder haver extret el lexema que derivaria en [[Mèxic]].		El significat de la paraula mictlantecuhtli, de dreta a esquerra (segons marquen les regles gramaticals del nàhuatl): tecuhtli, significa senyor-tlan, lloc de, i mic, que és la raïl de morir, mort per lo tant, Senyor del lloc dels morts. Del seu nom es va poder haver extret el lexema que derivaria en [[Mèxic]].

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
Llínea 22:		Llínea 22:
	* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955		* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial		* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial
	* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7		* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

Reval en 12:19 20 març 2025

2025-03-20T12:19:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:19 20 març 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Mictlanteuctli_-_Codice_Fejérvary_Mayer.png\|thumb\|250px\|Representació de Mictlantecuhtli]]		[[File:Mictlanteuctli_-_Codice_Fejérvary_Mayer.png\|thumb\|250px\|Representació de Mictlantecuhtli]]

	'''Mictlantecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: Miktlāntēkwtli ‘senyor del mictlán’ o ‘senyor del lloc dels morts’‘Miktlān, Mictlan o lloc dels morts; mikki, mort; -tlān, entre, lloc; tekwtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], zapoteca i mixteca és el [[deu]] del inframon i dels morts. També era nomenat '''Popocatzin''' (del nahuatl: Popōkatsin ‘ser fumeant’‘popōktli, [[fum]], [[fòc]]; -katl, ser: popōkatl o popōka, ser fumeant, fumeant, ardent; -tsin, honorífic’), en zapoteco Pitao Pezeelao, deu del inframon, per lo tant, era el deu de les ombres. Junt en la seua esposa [[Mictecacíhuatl]], regia el món subterràneu, país dels morts o regne de Mictlan.		'''Mictlantecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: '''Miktlāntēkwtli''' ‘senyor del mictlán’ o ‘senyor del lloc dels morts’‘Miktlān, Mictlan o lloc dels morts; mikki, mort; -tlān, entre, lloc; tekwtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], zapoteca i mixteca és el [[deu]] del inframon i dels morts. També era nomenat '''Popocatzin''' (del nahuatl: Popōkatsin ‘ser fumeant’‘popōktli, [[fum]], [[fòc]]; -katl, ser: popōkatl o popōka, ser fumeant, fumeant, ardent; -tsin, honorífic’), en zapoteco Pitao Pezeelao, deu del inframon, per lo tant, era el deu de les ombres. Junt en la seua esposa [[Mictecacíhuatl]], regia el món subterràneu, país dels morts o regne de Mictlan.

	Eixercia la seua sobirania sobre els nou rius subterràneus i sobre les [[Ànima\|ànimes]] dels morts. Se li representa com l'[[esquelet]] d'un [[humà]] en una calavera en moltes [[Dent\|dents]]. En ser dibuixat es representava en cabell encrespat i [[negre]], en [[Ull\|ulls]] estelars o [[Estrela\|estreles]], ya que habita en la regió de l'obscuritat completa. Quan una persona moria un xoloescuintle ho acompanyava al més allà.		Eixercia la seua sobirania sobre els nou rius subterràneus i sobre les [[Ànima\|ànimes]] dels morts. Se li representa com l'[[esquelet]] d'un [[humà]] en una calavera en moltes [[Dent\|dents]]. En ser dibuixat es representava en cabell encrespat i [[negre]], en [[Ull\|ulls]] estelars o [[Estrela\|estreles]], ya que habita en la regió de l'obscuritat completa. Quan una persona moria un xoloescuintle ho acompanyava al més allà.

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:55:31Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 28 ago 2023
Llínea 7:		Llínea 7:
	En la cultura zapoteca quan algú perdia la vida es ofrendava un guajolote al deu Pitao Pezeelao, també se li demanava quan s'anava a la guerra per a obtindre la victòria i per a calmar epidèmies, la ciutat sagrada de Mitla era el seu més gran centre ceremonial.		En la cultura zapoteca quan algú perdia la vida es ofrendava un guajolote al deu Pitao Pezeelao, també se li demanava quan s'anava a la guerra per a obtindre la victòria i per a calmar epidèmies, la ciutat sagrada de Mitla era el seu més gran centre ceremonial.

	El deu apareix en el cos cobert en ossos humans i en el rostre una caraça en forma de cràneu. Conté uns adorns de paper en forma de rosetes de les que ixen cons, un sobre la front i un atre en la nuca (ixcochtechimalli i cuechcochtechimalli), també du una bandera blanca i doblada, el pantololli i una estola de paper blanc, ~~cridada~~ stigma, lo que és molt característic del seu abille. Mictlantecuhtli du com orejera un os humà. Els seus animals associats són el [[rat penat]], l'[[aranya]], el [[Muçol (animal)\|muçol]] (tecólotl), animal de mala sort i la vora nocturna del qual es considera, encara hui, fatal per al que ho escolta.		El deu apareix en el cos cobert en ossos humans i en el rostre una caraça en forma de cràneu. Conté uns adorns de paper en forma de rosetes de les que ixen cons, un sobre la front i un atre en la nuca (ixcochtechimalli i cuechcochtechimalli), també du una bandera blanca i doblada, el pantololli i una estola de paper blanc, nomenada stigma, lo que és molt característic del seu abille. Mictlantecuhtli du com orejera un os humà. Els seus animals associats són el [[rat penat]], l'[[aranya]], el [[Muçol (animal)\|muçol]] (tecólotl), animal de mala sort i la vora nocturna del qual es considera, encara hui, fatal per al que ho escolta.

	A Mictlantecuhtli també se li pot referir com Tzontémoc, “el que cau de cap”, com el [[sol]] en el crepúscul. El [[Còdex Borgia]] el representa duent sobre l'esquena un sol negre que es referix al sol dels morts, de la nit, el que du una vida misteriosa baix la terra entre el crepúscul i l'aurora.		A Mictlantecuhtli també se li pot referir com Tzontémoc, “el que cau de cap”, com el [[sol]] en el crepúscul. El [[Còdex Borgia]] el representa duent sobre l'esquena un sol negre que es referix al sol dels morts, de la nit, el que du una vida misteriosa baix la terra entre el crepúscul i l'aurora.

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:23:50Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:23 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Mictlanteuctli_-_Codice_Fejérvary_Mayer.png\|thumb\|250px\|Representació de Mictlantecuhtli]]		[[File:Mictlanteuctli_-_Codice_Fejérvary_Mayer.png\|thumb\|250px\|Representació de Mictlantecuhtli]]

	'''Mictlantecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: Miktlāntēkwtli ‘senyor del mictlán’ o ‘senyor del lloc dels morts’‘Miktlān, Mictlan o lloc dels morts; mikki, mort; -tlān, entre, lloc; tekwtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], zapoteca i mixteca és el [[deu]] del inframon i dels morts. També era ~~cridat~~ '''Popocatzin''' (del nahuatl: Popōkatsin ‘ser fumeant’‘popōktli, [[fum]], [[fòc]]; -katl, ser: popōkatl o popōka, ser fumeant, fumeant, ardent; -tsin, honorífic’), en zapoteco Pitao Pezeelao, deu del inframon, per lo tant, era el deu de les ombres. Junt en la seua esposa [[Mictecacíhuatl]], regia el món subterràneu, país dels morts o regne de Mictlan.		'''Mictlantecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: Miktlāntēkwtli ‘senyor del mictlán’ o ‘senyor del lloc dels morts’‘Miktlān, Mictlan o lloc dels morts; mikki, mort; -tlān, entre, lloc; tekwtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], zapoteca i mixteca és el [[deu]] del inframon i dels morts. També era nomenat '''Popocatzin''' (del nahuatl: Popōkatsin ‘ser fumeant’‘popōktli, [[fum]], [[fòc]]; -katl, ser: popōkatl o popōka, ser fumeant, fumeant, ardent; -tsin, honorífic’), en zapoteco Pitao Pezeelao, deu del inframon, per lo tant, era el deu de les ombres. Junt en la seua esposa [[Mictecacíhuatl]], regia el món subterràneu, país dels morts o regne de Mictlan.

	Eixercia la seua sobirania sobre els nou rius subterràneus i sobre les [[Ànima\|ànimes]] dels morts. Se li representa com l'[[esquelet]] d'un [[humà]] en una calavera en moltes [[Dent\|dents]]. En ser dibuixat es representava en cabell encrespat i [[negre]], en [[Ull\|ulls]] estelars o [[Estrela\|estreles]], ya que habita en la regió de l'obscuritat completa. Quan una persona moria un xoloescuintle ho acompanyava al més allà.		Eixercia la seua sobirania sobre els nou rius subterràneus i sobre les [[Ànima\|ànimes]] dels morts. Se li representa com l'[[esquelet]] d'un [[humà]] en una calavera en moltes [[Dent\|dents]]. En ser dibuixat es representava en cabell encrespat i [[negre]], en [[Ull\|ulls]] estelars o [[Estrela\|estreles]], ya que habita en la regió de l'obscuritat completa. Quan una persona moria un xoloescuintle ho acompanyava al més allà.

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T12:07:24Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 12:07 27 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Mictlanteuctli_-_Codice_Fejérvary_Mayer.png\|thumb\|250px\|Representació de Mictlantecuhtli]]		[[File:Mictlanteuctli_-_Codice_Fejérvary_Mayer.png\|thumb\|250px\|Representació de Mictlantecuhtli]]

	'''Mictlantecuhtli''' (del [[~~náhuatl~~]]: Miktlāntēkwtli ‘senyor del mictlán’ o ‘senyor del lloc dels morts’‘Miktlān, Mictlan o lloc dels morts; mikki, mort; -tlān, entre, lloc; tekwtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], zapoteca i mixteca és el [[deu]] del inframon i dels morts. També era cridat '''Popocatzin''' (del nahuatl: Popōkatsin ‘ser fumeant’‘popōktli, [[fum]], [[fòc]]; -katl, ser: popōkatl o popōka, ser fumeant, fumeant, ardent; -tsin, honorífic’), en zapoteco Pitao Pezeelao, deu del inframon, per lo tant, era el deu de les ombres. Junt en la seua esposa [[Mictecacíhuatl]], regia el món subterràneu, país dels morts o regne de Mictlan.		'''Mictlantecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: Miktlāntēkwtli ‘senyor del mictlán’ o ‘senyor del lloc dels morts’‘Miktlān, Mictlan o lloc dels morts; mikki, mort; -tlān, entre, lloc; tekwtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], zapoteca i mixteca és el [[deu]] del inframon i dels morts. També era cridat '''Popocatzin''' (del nahuatl: Popōkatsin ‘ser fumeant’‘popōktli, [[fum]], [[fòc]]; -katl, ser: popōkatl o popōka, ser fumeant, fumeant, ardent; -tsin, honorífic’), en zapoteco Pitao Pezeelao, deu del inframon, per lo tant, era el deu de les ombres. Junt en la seua esposa [[Mictecacíhuatl]], regia el món subterràneu, país dels morts o regne de Mictlan.

	Eixercia la seua sobirania sobre els nou rius subterràneus i sobre les [[Ànima\|ànimes]] dels morts. Se li representa com l'[[esquelet]] d'un [[humà]] en una calavera en moltes [[Dent\|dents]]. En ser dibuixat es representava en cabell encrespat i [[negre]], en [[Ull\|ulls]] estelars o [[Estrela\|estreles]], ya que habita en la regió de l'obscuritat completa. Quan una persona moria un xoloescuintle ho acompanyava al més allà.		Eixercia la seua sobirania sobre els nou rius subterràneus i sobre les [[Ànima\|ànimes]] dels morts. Se li representa com l'[[esquelet]] d'un [[humà]] en una calavera en moltes [[Dent\|dents]]. En ser dibuixat es representava en cabell encrespat i [[negre]], en [[Ull\|ulls]] estelars o [[Estrela\|estreles]], ya que habita en la regió de l'obscuritat completa. Quan una persona moria un xoloescuintle ho acompanyava al més allà.
Llínea 15:		Llínea 15:
	Mictlantecuhtli és el patró del dia “gos” en el calendari adivinatori; domina igualment el dia mizquiztli, “mort”, el signe de la qual és un cràneu descarnat.		Mictlantecuhtli és el patró del dia “gos” en el calendari adivinatori; domina igualment el dia mizquiztli, “mort”, el signe de la qual és un cràneu descarnat.

	El significat de la paraula mictlantecuhtli, de dreta a esquerra (segons marquen les regles gramaticals del ~~náhuatl~~): tecuhtli, significa senyor-tlan, lloc de, i mic, que és la raïl de morir, mort per lo tant, Senyor del lloc dels morts. Del seu nom es va poder haver extret el lexema que derivaria en [[Mèxic]].		El significat de la paraula mictlantecuhtli, de dreta a esquerra (segons marquen les regles gramaticals del nàhuatl): tecuhtli, significa senyor-tlan, lloc de, i mic, que és la raïl de morir, mort per lo tant, Senyor del lloc dels morts. Del seu nom es va poder haver extret el lexema que derivaria en [[Mèxic]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació de Mictlantecuhtli '''Mictlantecuhtli''' (del náhuatl: Miktlāntēkwtli…»

2023-02-24T10:51:57Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Mictlantecuhtli '''Mictlantecuhtli''' (del náhuatl: Miktlāntēkwtli…»

Pàgina nova

[[File:Mictlanteuctli_-_Codice_Fejérvary_Mayer.png|thumb|250px|Representació de Mictlantecuhtli]]

'''Mictlantecuhtli''' (del [[náhuatl]]: Miktlāntēkwtli ‘senyor del mictlán’ o ‘senyor del lloc dels morts’‘Miktlān, Mictlan o lloc dels morts; mikki, mort; -tlān, entre, lloc; tekwtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], zapoteca i mixteca és el [[deu]] del inframon i dels morts. També era cridat '''Popocatzin''' (del nahuatl: Popōkatsin ‘ser fumeant’‘popōktli, [[fum]], [[fòc]]; -katl, ser: popōkatl o popōka, ser fumeant, fumeant, ardent; -tsin, honorífic’), en zapoteco Pitao Pezeelao, deu del inframon, per lo tant, era el deu de les ombres. Junt en la seua esposa [[Mictecacíhuatl]], regia el món subterràneu, país dels morts o regne de Mictlan.

Eixercia la seua sobirania sobre els nou rius subterràneus i sobre les [[Ànima|ànimes]] dels morts. Se li representa com l'[[esquelet]] d'un [[humà]] en una calavera en moltes [[Dent|dents]]. En ser dibuixat es representava en cabell encrespat i [[negre]], en [[Ull|ulls]] estelars o [[Estrela|estreles]], ya que habita en la regió de l'obscuritat completa. Quan una persona moria un xoloescuintle ho acompanyava al més allà.

En la cultura zapoteca quan algú perdia la vida es ofrendava un guajolote al deu Pitao Pezeelao, també se li demanava quan s'anava a la guerra per a obtindre la victòria i per a calmar epidèmies, la ciutat sagrada de Mitla era el seu més gran centre ceremonial.

El deu apareix en el cos cobert en ossos humans i en el rostre una caraça en forma de cràneu. Conté uns adorns de paper en forma de rosetes de les que ixen cons, un sobre la front i un atre en la nuca (ixcochtechimalli i cuechcochtechimalli), també du una bandera blanca i doblada, el pantololli i una estola de paper blanc, cridada stigma, lo que és molt característic del seu abille. Mictlantecuhtli du com orejera un os humà. Els seus animals associats són el [[rat penat]], l'[[aranya]], el [[Muçol (animal)|muçol]] (tecólotl), animal de mala sort i la vora nocturna del qual es considera, encara hui, fatal per al que ho escolta.

A Mictlantecuhtli també se li pot referir com Tzontémoc, “el que cau de cap”, com el [[sol]] en el crepúscul. El [[Còdex Borgia]] el representa duent sobre l'esquena un sol negre que es referix al sol dels morts, de la nit, el que du una vida misteriosa baix la terra entre el crepúscul i l'aurora.

En els còdexs és representat en les mandíbules obertes rebent als astres que cauen al seu centre durant el dia. El seu símbol és miquiztli, “mort”.

Mictlantecuhtli és el patró del dia “gos” en el calendari adivinatori; domina igualment el dia mizquiztli, “mort”, el signe de la qual és un cràneu descarnat.

El significat de la paraula mictlantecuhtli, de dreta a esquerra (segons marquen les regles gramaticals del náhuatl): tecuhtli, significa senyor-tlan, lloc de, i mic, que és la raïl de morir, mort per lo tant, Senyor del lloc dels morts. Del seu nom es va poder haver extret el lexema que derivaria en [[Mèxic]].

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
* «Dioses Mesoamericanos » Lista De Las Deidades De Mesoamerica». Mitologia. 6 de mayo de 2005
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==
* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* López Austin, Alfredo (1960). Los Caminos de los Muertos. Instituto de Investigaciones Históricas
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaçox externs ==
{{Commonscat|Mictlantecuhtli}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]