Miguel Gual Camarena - Historial de revisions

Reval: /* Referències */

2025-03-20T12:03:18Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:03 20 març 2025
Llínea 36:		Llínea 36:
	* Acién, López de Coca, Malpica, Peinado, Rodríguez, 1974-1975, pp. IX-XI		* Acién, López de Coca, Malpica, Peinado, Rodríguez, 1974-1975, pp. IX-XI
	* Pasamar Alzuria y Peiró Martín, 2002, pp. 314-315		* Pasamar Alzuria y Peiró Martín, 2002, pp. 314-315
	* Sobrequés Callicó, 1975, pp. XIX~~-XVII~~		* Sobrequés Callicó, 1975, pp. XVII-XIX

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Reval: /* Referències */

2025-03-20T12:02:58Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:02 20 març 2025
Llínea 36:		Llínea 36:
	* Acién, López de Coca, Malpica, Peinado, Rodríguez, 1974-1975, pp. IX-XI		* Acién, López de Coca, Malpica, Peinado, Rodríguez, 1974-1975, pp. IX-XI
	* Pasamar Alzuria y Peiró Martín, 2002, pp. 314-315		* Pasamar Alzuria y Peiró Martín, 2002, pp. 314-315
			* Sobrequés Callicó, 1975, pp. XIX-XVII

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Reval en 12:02 20 març 2025

2025-03-20T12:02:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:02 20 març 2025
Llínea 32:		Llínea 32:

	{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}		{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}

			== Referències ==
			* Acién, López de Coca, Malpica, Peinado, Rodríguez, 1974-1975, pp. IX-XI
			* Pasamar Alzuria y Peiró Martín, 2002, pp. 314-315

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Reval: /* Bibliografoa */

2025-03-20T12:00:57Z

Bibliografoa

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 20 març 2025
Llínea 33:		Llínea 33:
	{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}		{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}

	== ~~Bibliografoa~~ ==		== Bibliografia ==
	* Acién, Manuel; López de Coca, José Enrique; Malpica, Antonio; Peinado, Rafael; Rodríguez, José Antonio (1974-1975). «Miguel Gual Camarena (1916-1974)». Cuadernos de Estudios Medievales (Universidad de Granada). II-III: ix-xii. ISSN 1132-7553		* Acién, Manuel; López de Coca, José Enrique; Malpica, Antonio; Peinado, Rafael; Rodríguez, José Antonio (1974-1975). «Miguel Gual Camarena (1916-1974)». Cuadernos de Estudios Medievales (Universidad de Granada). II-III: ix-xii. ISSN 1132-7553
	* Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio (2002). «Gual Camarena, Miguel». Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones Akal. pp. 314-315. ISBN 9788446014898. Wikidata Q16871348		* Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio (2002). «Gual Camarena, Miguel». Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones Akal. pp. 314-315. ISBN 9788446014898. Wikidata Q16871348

Reval en 12:00 20 març 2025

2025-03-20T12:00:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 20 març 2025
Llínea 32:		Llínea 32:

	{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}		{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}

			== Bibliografoa ==
			* Acién, Manuel; López de Coca, José Enrique; Malpica, Antonio; Peinado, Rafael; Rodríguez, José Antonio (1974-1975). «Miguel Gual Camarena (1916-1974)». Cuadernos de Estudios Medievales (Universidad de Granada). II-III: ix-xii. ISSN 1132-7553
			* Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio (2002). «Gual Camarena, Miguel». Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones Akal. pp. 314-315. ISBN 9788446014898. Wikidata Q16871348
			* Riu, Manuel (enero-abril de 1975). «Miguel Gual Camarena (1916-1974) y la historia del Reino de Valencia». Índice Histórico Español (Universitat de Barcelona) 20 (72): xi-xviii. ISSN 0537-3522
			* Sobrequés Callicó, Jaime (enero-abril de 1975). «Miguel Gual y la historia económica social de la Edad Media hispana». Índice Histórico Español (Universitat de Barcelona) 20 (72): xix-xxvii. ISSN 0537-3522

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 14:10 13 març 2025

2025-03-13T14:10:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:10 13 març 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Miguel Gual Camarena
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Historiador i escritor.
			\| data_naix = [[20 de giner]] de [[1916]]
			\| lloc_naix = [[Xeresa]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[24 de decembre]] de [[1974]]
			\| lloc_mort = [[Granada]], [[Andalusia]], [[Espanya]]
			}}
	'''Miguel Gual Camarena''' ([[Xeresa]], [[20 de giner]] de [[1916]] - [[Granada]], [[24 de decembre]] de [[1974]]), fon un historiador, escritor i migevaliste [[valencians\|valencià]], especialisat en l'estudi de la Baixa Edat Mija en la península ibèrica, en especial l'història del [[Regne de Valéncia]] i la dels Reis Catòlics.		'''Miguel Gual Camarena''' ([[Xeresa]], [[20 de giner]] de [[1916]] - [[Granada]], [[24 de decembre]] de [[1974]]), fon un historiador, escritor i migevaliste [[valencians\|valencià]], especialisat en l'estudi de la Baixa Edat Mija en la península ibèrica, en especial l'història del [[Regne de Valéncia]] i la dels Reis Catòlics.

Xavier en 14:07 13 març 2025

2025-03-13T14:07:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:07 13 març 2025
Llínea 25:		Llínea 25:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Gual_Camarena Miguel Gual Camarena en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Gual_Camarena Miguel Gual Camarena en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Historiadors]]
			[[Categoria:Historiadors valencians]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors valencians]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Xavier en 14:01 13 març 2025

2025-03-13T14:01:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:01 13 març 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Miguel Gual Camarena''' ([[Xeresa]], [[20 de giner]] de [[1916]] - [[Granada]], [[24 de decembre]] de [[1974]]), fon un historiador i migevaliste [[valencians\|valencià]], especialisat en l'estudi de la Baixa Edat Mija en la península ibèrica, en especial l'història del [[Regne de Valéncia]] i la dels Reis Catòlics.		'''Miguel Gual Camarena''' ([[Xeresa]], [[20 de giner]] de [[1916]] - [[Granada]], [[24 de decembre]] de [[1974]]), fon un historiador, escritor i migevaliste [[valencians\|valencià]], especialisat en l'estudi de la Baixa Edat Mija en la península ibèrica, en especial l'història del [[Regne de Valéncia]] i la dels Reis Catòlics.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 14:00 13 març 2025

2025-03-13T14:00:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:00 13 març 2025
Llínea 15:		Llínea 15:
	* ''El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV)'' (1981)		* ''El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV)'' (1981)
	* ''Las cartas pueblas del Reino de Valencia: contribución al estudio de la repoblación valenciana'' (1989)		* ''Las cartas pueblas del Reino de Valencia: contribución al estudio de la repoblación valenciana'' (1989)

			== Cites ==

			* Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista:

			{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Gual_Camarena Miguel Gual Camarena en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Gual_Camarena Miguel Gual Camarena en Wikipedia]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Miguel Gual Camarena''' (Xeresa, 20 de giner de 1916 - Granada, 24 de decembre de 1974), fon un historiador i migevaliste valencian…»

2025-03-13T13:57:01Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Miguel Gual Camarena''' (Xeresa, 20 de giner de 1916 - Granada, 24 de decembre de 1974), fon un historiador i migevaliste valencian…»

Pàgina nova

'''Miguel Gual Camarena''' ([[Xeresa]], [[20 de giner]] de [[1916]] - [[Granada]], [[24 de decembre]] de [[1974]]), fon un historiador i migevaliste [[valencians|valencià]], especialisat en l'estudi de la Baixa Edat Mija en la península ibèrica, en especial l'història del [[Regne de Valéncia]] i la dels Reis Catòlics.

== Biografia ==

Gual Camarena naixqué en la població valenciana de Xeresa, en la comarca de [[La Safor]], el 20 de giner de l'any 1916.

Estudià en l'[[Universitat de Valéncia]], i fon professor tant en esta com en l'Universitat Laboral de Tarragona, l'Universitat de Barcelona i l'Universitat de Granada, sent en esta última catedràtic.

== Obra ==

Fon l'autor d'obres com:

* ''Precedentes de la Reconquista valenciana'' (1952)
* ''La forja de la unidad hispana (1475-1476). Materiales para su estudio'' (1955)
* ''El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV)'' (1981)
* ''Las cartas pueblas del Reino de Valencia: contribución al estudio de la repoblación valenciana'' (1989)

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Gual_Camarena Miguel Gual Camarena en Wikipedia]