Miguel Primo de Rivera - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:51:54Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:51 28 ago 2023
Llínea 61:		Llínea 61:
	[[Image:PrimoRivera DSC08570.JPG\|thumb\|200px\|Tomba de Primo de Rivera]]		[[Image:PrimoRivera DSC08570.JPG\|thumb\|200px\|Tomba de Primo de Rivera]]

	Finalment, desautorisat pel rei i les altes autoritats militars, claudicant la seua salut corporal, Primo de Rivera presentà la seua dimissió el [[28 de giner]] en [[1930]] i s'exilià en [[París]], no sense abans recomanar a [[Alfons XIII]] alguns noms de militars que podrien succeir-li (entre ells el general d'arraïls [[Alacant\|alacantines]] [[Dámaso Berenguer]], que assumí la presidència interinament, la ~~cridada~~ «[[Dictablanda]]»). Els socialistes, republicans i catalanistes d'esquerra firmaren en agost de [[1930]] el [[Pacte de Sant Sebastià]], que posteriorment formaria les bases del govern provisional de la [[Segona República Espanyola]].		Finalment, desautorisat pel rei i les altes autoritats militars, claudicant la seua salut corporal, Primo de Rivera presentà la seua dimissió el [[28 de giner]] en [[1930]] i s'exilià en [[París]], no sense abans recomanar a [[Alfons XIII]] alguns noms de militars que podrien succeir-li (entre ells el general d'arraïls [[Alacant\|alacantines]] [[Dámaso Berenguer]], que assumí la presidència interinament, la nomenada «[[Dictablanda]]»). Els socialistes, republicans i catalanistes d'esquerra firmaren en agost de [[1930]] el [[Pacte de Sant Sebastià]], que posteriorment formaria les bases del govern provisional de la [[Segona República Espanyola]].

	Sis semanes més tart, el [[16 de març]] de [[1930]], moria en París, a causa d'una [[diabetis]] patida des de fea uns anys, en mig d'una gran amargura i decepció.<ref>Ramón Tamames y Xavier Casals (2004). ''Miguel Primo de Rivera''. Ediciones B. ISBN 9788466614474</ref> Els seus restants mortals descansen en la [[Basílica de la Mercé (Jerez de la Frontera)\|Basílica de la Mercé]] de [[Jerez de la Frontera]].		Sis semanes més tart, el [[16 de març]] de [[1930]], moria en París, a causa d'una [[diabetis]] patida des de fea uns anys, en mig d'una gran amargura i decepció.<ref>Ramón Tamames y Xavier Casals (2004). ''Miguel Primo de Rivera''. Ediciones B. ISBN 9788466614474</ref> Els seus restants mortals descansen en la [[Basílica de la Mercé (Jerez de la Frontera)\|Basílica de la Mercé]] de [[Jerez de la Frontera]].

Lluísm en 13:48 17 dec 2022

2022-12-17T13:48:22Z

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-07-06T03:43:09Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 03:43 6 jul 2022
Llínea 79:		Llínea 79:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|}} ~~'''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Miguel_Primo_de_Rivera Miguel Primo de Rivera]'''~~		{{Commonscat\|Miguel_Primo_de_Rivera}}

	{{Successió		{{Successió

Valencian: Text reemplaça - '{{Commonscat}}alberga contingut multimèdia sobre' a '{{Commonscat|}}'

2022-07-06T03:24:37Z

Text reemplaça - '{{Commonscat}}alberga contingut multimèdia sobre' a '{{Commonscat|}}'

← Revisió anterior		Revisió de 03:24 6 jul 2022
Llínea 79:		Llínea 79:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat}}~~alberga contingut multimèdia sobre~~ '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Miguel_Primo_de_Rivera Miguel Primo de Rivera]'''		{{Commonscat\|}} '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Miguel_Primo_de_Rivera Miguel Primo de Rivera]'''

	{{Successió		{{Successió

Valencian: Text reemplaça - '* Wikimedia Commons ' a '{{Commonscat}}'

2022-07-05T19:13:13Z

Text reemplaça - '* Wikimedia Commons ' a '{{Commonscat}}'

← Revisió anterior		Revisió de 19:13 5 jul 2022
Llínea 79:		Llínea 79:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Miguel_Primo_de_Rivera Miguel Primo de Rivera]'''		{{Commonscat}}alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Miguel_Primo_de_Rivera Miguel Primo de Rivera]'''

	{{Successió		{{Successió

Valencian: Text reemplaça - 'projecte' a 'proyecte'

2022-06-03T16:59:35Z

Text reemplaça - 'projecte' a 'proyecte'

← Revisió anterior		Revisió de 16:59 3 jun 2022
Llínea 54:		Llínea 54:

	==== El Directori Civil ====		==== El Directori Civil ====
	El Directori Militar donà pas a un Directori Civil (1925–1930) i se nomenà una Assamblea Nacional ([[1927]]) que elaborà un ~~anteprojecte~~ de [[Constitució]] ([[1929]]). Aquell simulacre de Parlament, no obstant, soles serví per a despullar les divisions que havia entre els seguidors de la dictadura: entre catòlics conservadors de vell cuny i corporativistes autoritaris atrets pel [[fascisme]], entre militars gomiosos i oportunistes de tot tipo.		El Directori Militar donà pas a un Directori Civil (1925–1930) i se nomenà una Assamblea Nacional ([[1927]]) que elaborà un anteproyecte de [[Constitució]] ([[1929]]). Aquell simulacre de Parlament, no obstant, soles serví per a despullar les divisions que havia entre els seguidors de la dictadura: entre catòlics conservadors de vell cuny i corporativistes autoritaris atrets pel [[fascisme]], entre militars gomiosos i oportunistes de tot tipo.

	Per la seua part, la crisis econòmica derivada del [[Crack de 1929]] afectà molt negativament a Espanya fent, entre atres coses, que el canvi de la [[pesseta]] en relació a la [[lliura esterlina]] casi se triplicara i que la millora econòmica derivada dels «feliços anys vint» s'esfumara.		Per la seua part, la crisis econòmica derivada del [[Crack de 1929]] afectà molt negativament a Espanya fent, entre atres coses, que el canvi de la [[pesseta]] en relació a la [[lliura esterlina]] casi se triplicara i que la millora econòmica derivada dels «feliços anys vint» s'esfumara.

Jose2: Text reemplaça - 's mes ' a 's més '

2022-05-04T12:02:39Z

Text reemplaça - 's mes ' a 's més '

← Revisió anterior		Revisió de 12:02 4 maig 2022
Llínea 63:		Llínea 63:
	Finalment, desautorisat pel rei i les altes autoritats militars, claudicant la seua salut corporal, Primo de Rivera presentà la seua dimissió el [[28 de giner]] en [[1930]] i s'exilià en [[París]], no sense abans recomanar a Alfons XIII alguns noms de militars que podrien succeir-li (entre ells el general d'arraïls [[Alacant\|alacantines]] [[Dámaso Berenguer]], que assumí la presidència interinament, la cridada «[[Dictablanda]]»). Els socialistes, republicans i catalanistes d'esquerra firmaren en agost de [[1930]] el [[Pacte de Sant Sebastià]], que posteriorment formaria les bases del govern provisional de la [[Segona República Espanyola]].		Finalment, desautorisat pel rei i les altes autoritats militars, claudicant la seua salut corporal, Primo de Rivera presentà la seua dimissió el [[28 de giner]] en [[1930]] i s'exilià en [[París]], no sense abans recomanar a Alfons XIII alguns noms de militars que podrien succeir-li (entre ells el general d'arraïls [[Alacant\|alacantines]] [[Dámaso Berenguer]], que assumí la presidència interinament, la cridada «[[Dictablanda]]»). Els socialistes, republicans i catalanistes d'esquerra firmaren en agost de [[1930]] el [[Pacte de Sant Sebastià]], que posteriorment formaria les bases del govern provisional de la [[Segona República Espanyola]].

	Sis semanes ~~mes~~ tart, el [[16 de març]] de [[1930]], moria en París, a causa d'una [[diabetis]] patida des de fea uns anys, en mig d'una gran amargura i decepció.<ref>Ramón Tamames y Xavier Casals (2004). ''Miguel Primo de Rivera''. Ediciones B. ISBN 9788466614474</ref> Els seus restants mortals descansen en la [[Basílica de la Mercé (Jerez de la Frontera)\|Basílica de la Mercé]] de [[Jerez de la Frontera]].		Sis semanes més tart, el [[16 de març]] de [[1930]], moria en París, a causa d'una [[diabetis]] patida des de fea uns anys, en mig d'una gran amargura i decepció.<ref>Ramón Tamames y Xavier Casals (2004). ''Miguel Primo de Rivera''. Ediciones B. ISBN 9788466614474</ref> Els seus restants mortals descansen en la [[Basílica de la Mercé (Jerez de la Frontera)\|Basílica de la Mercé]] de [[Jerez de la Frontera]].

	== Vida privada ==		== Vida privada ==

Valencian: Text reemplaça - ' de el' a ' del'

2021-11-30T02:03:48Z

Text reemplaça - ' de el' a ' del'

← Revisió anterior		Revisió de 02:03 30 nov 2021
Llínea 47:		Llínea 47:
	La seua dictadura, encara que formalment inspirada en el model [[fascisme\|fasciste]] de [[Benito Mussolini]], fon menys totalitaria i de caràcter fonamentalment conservador.		La seua dictadura, encara que formalment inspirada en el model [[fascisme\|fasciste]] de [[Benito Mussolini]], fon menys totalitaria i de caràcter fonamentalment conservador.

	Durant la primera fase de la dictadura (el Directori Militar, entre [[1923]] i [[1925]]), perseguí als anarquistes (el seu sindicat [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]] fon declarat illegal) i als comunistes (que s'havien escindit del PSOE i adherit a la [[III Internacional]]), suprimí la [[Mancomunitat de Catalunya]] (primer orgue administratiu que comprengué a tota [[Catalunya]] des ~~de el~~ [[sigle XVIII]]), eliminà els partits polítics, creà un partit únic, l'[[Unió Patriòtica (Espanya)\|Unió Patriòtica]] ([[1924]]), reforçà el proteccionisme estatal en favor de l'indústria nacional, fomentà la construcció de grans obres públiques i prohibí l'us de les llengües regionals en els actes públics.		Durant la primera fase de la dictadura (el Directori Militar, entre [[1923]] i [[1925]]), perseguí als anarquistes (el seu sindicat [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]] fon declarat illegal) i als comunistes (que s'havien escindit del PSOE i adherit a la [[III Internacional]]), suprimí la [[Mancomunitat de Catalunya]] (primer orgue administratiu que comprengué a tota [[Catalunya]] des del [[sigle XVIII]]), eliminà els partits polítics, creà un partit únic, l'[[Unió Patriòtica (Espanya)\|Unió Patriòtica]] ([[1924]]), reforçà el proteccionisme estatal en favor de l'indústria nacional, fomentà la construcció de grans obres públiques i prohibí l'us de les llengües regionals en els actes públics.

	Darrere ~~de el~~ seu accés al poder, abandonà les seues anteriors posicions abandonistes i de modo contrari, consolidà la presencia espanyola en Marroc mediant una victoria militar (el [[desembarc d'Alhucemas]]) que posà fi a anys de permanents guerres i dificultats, com el «Desastre d'Annual» de [[1921]], pel que s'havien volgut demanar responsabilitats als militars i al propi rei, i que fon lo que, al postres, provocà el [[colp d'Estat]] de 1923.		Darrere del seu accés al poder, abandonà les seues anteriors posicions abandonistes i de modo contrari, consolidà la presencia espanyola en Marroc mediant una victoria militar (el [[desembarc d'Alhucemas]]) que posà fi a anys de permanents guerres i dificultats, com el «Desastre d'Annual» de [[1921]], pel que s'havien volgut demanar responsabilitats als militars i al propi rei, i que fon lo que, al postres, provocà el [[colp d'Estat]] de 1923.

	El [[desembarc d'Alhucemas\|desembarc]] ([[1925]]), en el que Primo de Rivera comandà personalment a l'eixercit i a la flota espanyols, formà part d'una operació combinada en l'eixercit [[França\|francés]] per a acabar en la rebelió de les càbiles del [[Rif]]. Si be contradia les idees anteriors del marqués, opost a l'aventura africana, fon un èxit tan significatiu que animà a Primo de Rivera, condecorat pel rei en la [[Creu Llorejada de Sant Ferrando]], a institusionalisar la seua dictadura de forma duradora.		El [[desembarc d'Alhucemas\|desembarc]] ([[1925]]), en el que Primo de Rivera comandà personalment a l'eixercit i a la flota espanyols, formà part d'una operació combinada en l'eixercit [[França\|francés]] per a acabar en la rebelió de les càbiles del [[Rif]]. Si be contradia les idees anteriors del marqués, opost a l'aventura africana, fon un èxit tan significatiu que animà a Primo de Rivera, condecorat pel rei en la [[Creu Llorejada de Sant Ferrando]], a institusionalisar la seua dictadura de forma duradora.

Jose2 en 23:41 5 nov 2021

2021-11-05T23:41:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:41 5 nov 2021
Llínea 89:		Llínea 89:
	{{Plantilla:President Govern Espanya}}		{{Plantilla:President Govern Espanya}}

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Polítics]]		[[Categoria:Polítics]]
			[[Categoria:Presidents del Govern d'Espanya]]
	[[Categoria:Militars d'Espanya]]		[[Categoria:Militars d'Espanya]]
	~~[[Categoria:Presidents del Govern d'Espanya]]~~
	[[Categoria:Dictadors]]		[[Categoria:Dictadors]]

Jose2 en 09:22 20 jul 2021

2021-07-20T09:22:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:22 20 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia		{{Biografia
	\|nom = Miguel Primo de Rivera		\|nom = Miguel Primo de Rivera
	\|image = [[Miguel Primo de Rivera, Kaulak (cropped).jpg\|250px]]		\|image = [[File:Miguel Primo de Rivera, Kaulak (cropped).jpg\|250px]]
	\|peu = Miguel Primo de Rivera en l'any [[1920]]		\|peu = Miguel Primo de Rivera en l'any [[1920]]
	\|títul = President del Consell de Ministres d'Espanya		\|títul = President del Consell de Ministres d'Espanya

← Revisió anterior		Revisió de 17:51 28 ago 2023
Llínea 61:		Llínea 61:
	[[Image:PrimoRivera DSC08570.JPG\|thumb\|200px\|Tomba de Primo de Rivera]]		[[Image:PrimoRivera DSC08570.JPG\|thumb\|200px\|Tomba de Primo de Rivera]]

	Finalment, desautorisat pel rei i les altes autoritats militars, claudicant la seua salut corporal, Primo de Rivera presentà la seua dimissió el [[28 de giner]] en [[1930]] i s'exilià en [[París]], no sense abans recomanar a [[Alfons XIII]] alguns noms de militars que podrien succeir-li (entre ells el general d'arraïls [[Alacant\|alacantines]] [[Dámaso Berenguer]], que assumí la presidència interinament, la ~~cridada~~ «[[Dictablanda]]»). Els socialistes, republicans i catalanistes d'esquerra firmaren en agost de [[1930]] el [[Pacte de Sant Sebastià]], que posteriorment formaria les bases del govern provisional de la [[Segona República Espanyola]].		Finalment, desautorisat pel rei i les altes autoritats militars, claudicant la seua salut corporal, Primo de Rivera presentà la seua dimissió el [[28 de giner]] en [[1930]] i s'exilià en [[París]], no sense abans recomanar a [[Alfons XIII]] alguns noms de militars que podrien succeir-li (entre ells el general d'arraïls [[Alacant\|alacantines]] [[Dámaso Berenguer]], que assumí la presidència interinament, la nomenada «[[Dictablanda]]»). Els socialistes, republicans i catalanistes d'esquerra firmaren en agost de [[1930]] el [[Pacte de Sant Sebastià]], que posteriorment formaria les bases del govern provisional de la [[Segona República Espanyola]].

	Sis semanes més tart, el [[16 de març]] de [[1930]], moria en París, a causa d'una [[diabetis]] patida des de fea uns anys, en mig d'una gran amargura i decepció.<ref>Ramón Tamames y Xavier Casals (2004). ''Miguel Primo de Rivera''. Ediciones B. ISBN 9788466614474</ref> Els seus restants mortals descansen en la [[Basílica de la Mercé (Jerez de la Frontera)\|Basílica de la Mercé]] de [[Jerez de la Frontera]].		Sis semanes més tart, el [[16 de març]] de [[1930]], moria en París, a causa d'una [[diabetis]] patida des de fea uns anys, en mig d'una gran amargura i decepció.<ref>Ramón Tamames y Xavier Casals (2004). ''Miguel Primo de Rivera''. Ediciones B. ISBN 9788466614474</ref> Els seus restants mortals descansen en la [[Basílica de la Mercé (Jerez de la Frontera)\|Basílica de la Mercé]] de [[Jerez de la Frontera]].

← Revisió anterior		Revisió de 13:48 17 dec 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	\|signatura =		\|signatura =
	}}		}}
	'''Miguel Primo de Rivera y Orbaneja''' ([[Jerez de la Frontera]], [[8 de giner]] de [[1870]]–[[París]], [[16 de març]] de [[1930]]) fon un [[militar]], [[polític]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]]. Fon segon [[marqués d'Estella]] i [[Gran d'Espanya]].		'''Miguel Primo de Rivera y Orbaneja''' ([[Jerez de la Frontera]], [[8 de giner]] de [[1870]] - † [[París]], [[16 de març]] de [[1930]]) fon un [[militar]], [[polític]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]]. Fon segon [[marqués d'Estella]] i [[Gran d'Espanya]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 21:		Llínea 21:
	Fill de Miguel Primo de Rivera y Sobremonte i d'Inés Orbaneja y Pérez de Grandallana, Miguel Primo de Rivera pertanyía a una familia originaria de Jerez de la Frontera de gran tradició militar. En ella havia destacat el seu tio [[Fernando Primo de Rivera]], primer [[marqués d'Estella]] ([[1831]]–[[1921]]), distinguit durant la [[Tercera Guerra Carlista]], governador de [[Filipines]] i vàries voltes ministre de la Guerra.<ref>José Ramón de Urquijo y Goitia (2008). ''Gobiernos y ministros españoles en la edad contemporánea''. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400087371.</ref>		Fill de Miguel Primo de Rivera y Sobremonte i d'Inés Orbaneja y Pérez de Grandallana, Miguel Primo de Rivera pertanyía a una familia originaria de Jerez de la Frontera de gran tradició militar. En ella havia destacat el seu tio [[Fernando Primo de Rivera]], primer [[marqués d'Estella]] ([[1831]]–[[1921]]), distinguit durant la [[Tercera Guerra Carlista]], governador de [[Filipines]] i vàries voltes ministre de la Guerra.<ref>José Ramón de Urquijo y Goitia (2008). ''Gobiernos y ministros españoles en la edad contemporánea''. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400087371.</ref>

	Son yayo, [[José Primo de Rivera]], participà en la [[Guerra de l'Independència Espanyola\|Guerra de l'Independència]] i en acabar en la de la [[Guerres d'independència hispanoamericana\|Emancipació Americana]], i seguí posteriorment una llarga trayectoria marítima militar fins aplegar a president de la Junta de l'Almirantat en [[1837]], senador per [[Cadis]] i, en [[1839]], en el govern que casi al fi de la regencia de [[María Cristina de Borbón]] formà [[Evaristo Pérez de Castro]], se li confià el Ministeri de Marina i interinament el de Facenda.		Son yayo, [[José Primo de Rivera]], participà en la [[Guerra de l'Independència Espanyola\|Guerra de l'Independència]] i en acabar en la de la [[Guerres d'independència hispanoamericana\|Emancipació Americana]], i seguí posteriorment una llarga trayectoria marítima militar fins aplegar a president de la Junta de l'Almirantat en l'any [[1837]], senador per [[Cadis]] i, en [[1839]], en el govern que casi al fi de la regencia de [[María Cristina de Borbón]] formà [[Evaristo Pérez de Castro]], se li confià el Ministeri de Marina i interinament el de Facenda.

	El seu besyayo, [[Rafael de Sobremonte]], tercer [[marqués de Sobremonte]] i veterinari de camp del rei, fon [[virrei]] del [[Virregnat del Riu de la Plata\|Riu de la Plata]]. I el seu germà chicotet, [[Fernando Primo de Rivera y Orbaneja]], fon condecorat en la [[Creu Llorejada de Sant Ferrando]] a títul individual, per la seua actuació al front del Regiment Alcántara nº 14 en juliol de [[1921]], durant el [[Desastre d'Annual]].		El seu besyayo, [[Rafael de Sobremonte]], tercer [[marqués de Sobremonte]] i veterinari de camp del rei, fon [[virrei]] del [[Virregnat del Riu de la Plata\|Riu de la Plata]]. I el seu germà chicotet, [[Fernando Primo de Rivera y Orbaneja]], fon condecorat en la [[Creu Llorejada de Sant Ferrando]] a títul individual, per la seua actuació al front del Regiment Alcántara nº 14 en juliol de [[1921]], durant el [[Desastre d'Annual]].

	=== Carrera castrense ===		=== Carrera castrense ===
	A l'edat de catorze anys ingressà en l'Acadèmia Militar. En acabar l'instrucció, fon destinat a [[Melilla]], destí en el que conseguí una série de ràpits ascensos que li portaren al grau de capità, obtenint inclús la Creu Llorejada de Sant Ferrando. Desenrollà la major part de la seua carrera militar en destins colonials, com [[Marroc]], [[Cuba]] ([[1895]]–[[1897]]) i [[Filipines]] (a on acompanyà al seu tio, [[Fernando Primo de Rivera]]).		A l'edat de catorze anys ingressà en l'Acadèmia Militar. En acabar l'instrucció, fon destinat a [[Melilla]], destí en el que conseguí una série de ràpits ascensos que li portaren al grau de capità, obtenint inclús la Creu Llorejada de Sant Ferrando. Desenrollà la major part de la seua carrera militar en destins colonials, com [[Marroc]], [[Cuba]] ([[1895]]–[[1897]]) i [[Filipines]] (a on acompanyà al seu tio, [[Fernando Primo de Rivera]]).
	[[Image:Primocadiz.JPG\|thumb\|left\|200px\|Monument a Primo de Rivera en uniforme militar en Cadis]]		[[Image:Primocadiz.JPG\|thumb\|left\|200px\|Monument a Primo de Rivera en uniforme militar en Cadis]]

	Se cassà en [[1902]] en Casilda Sáenz de Heredia, en la que tindria sis fills. En [[1908]], fon ascendit a coronel i poc despuix quedà viudo, al no sobreviure la seua esposa al part del seu sext fill. En [[1909]] fon destinat al nort d'Àfrica, prenent part en la [[Guerra de Marroc]]. En [[1912]] fon nomenat general de brigada, pels seus merits militars. Era el primer militar de la seua promoció en aplegar al generalat. En [[1915]] tornà a la península, com governador militar de [[Cadis]].		Se cassà en l'any [[1902]] en Casilda Sáenz de Heredia, en la que tindria sis fills. En [[1908]], fon ascendit a coronel i poc despuix quedà viudo, al no sobreviure la seua esposa al part del seu sext fill. Enl'any [[1909]] fon destinat al nort d'Àfrica, prenent part en la [[Guerra de Marroc]]. En [[1912]] fon nomenat general de brigada, pels seus merits militars. Era el primer militar de la seua promoció en aplegar al generalat. En l'any [[1915]] tornà a la península, com governador militar de [[Cadis]].

	Degut a la seua trayectoria militar, estava vinculat al grup de militars africanistes. No obstant, se pronuncià a favor de l'abandó del [[protectorat espanyol de Marroc]].		Degut a la seua trayectoria militar, estava vinculat al grup de militars africanistes. No obstant, se pronuncià a favor de l'abandó del [[protectorat espanyol de Marroc]].

	Posteriorment fon capità general de [[Valéncia]], de [[Madrit]] i de [[Barcelona]].<ref>María Pilar Queralt (2006). ''Atlas ilustrado de la historia de España''. Susaeta Ediciones. ISBN 9788430558339.</ref> Estos destins li posaren en contacte en els aguts problemes socials i polítics de l'época. En novembre de [[1921]], despuix de les seues declaracions a favor de l'abandó de les colonies norteafricanes («''Yo estime, des d'un punt de vista estratègic, que un soldat més alla de l'Estret, és perjudicial per a Espanya''»), fon destituit del seu destí pel govern, fervent partidari de la permanència en Àfrica. En maig de [[1922]] fon nomenat capità general de Barcelona. Des d'este ~~posat~~, tingué que enfrontar-se a la conflictivitat social de l'época en en esta ciutat: terrorisme [[anarquisme\|anarquiste]], [[pistolerisme]] patronal, auge del catalanisme, al temps que la descomposició del sistema de partits de la Restauració creava una situació insostenible d'inestabilitat ministerial. En Barcelona, Primo de Rivera se guanyà el soport dels sectors més conservadors de la [[Lliga Regionalista]], gràcies a la seua política de mà dura contra la delinqüencia i la conflictivitat social.		Posteriorment fon capità general de [[Valéncia]], de [[Madrit]] i de [[Barcelona]].<ref>María Pilar Queralt (2006). ''Atlas ilustrado de la historia de España''. Susaeta Ediciones. ISBN 9788430558339.</ref> Estos destins li posaren en contacte en els aguts problemes socials i polítics de l'época. En novembre de [[1921]], despuix de les seues declaracions a favor de l'abandó de les colonies norteafricanes («''Yo estime, des d'un punt de vista estratègic, que un soldat més alla de l'Estret, és perjudicial per a Espanya''»), fon destituit del seu destí pel govern, fervent partidari de la permanència en Àfrica. En [[maig]] de l'any [[1922]] fon nomenat capità general de Barcelona. Des d'este lloc, tingué que enfrontar-se a la conflictivitat social de l'época en en esta ciutat: terrorisme [[anarquisme\|anarquiste]], [[pistolerisme]] patronal, auge del catalanisme, al temps que la descomposició del sistema de partits de la Restauració creava una situació insostenible d'inestabilitat ministerial. En Barcelona, Primo de Rivera se guanyà el soport dels sectors més conservadors de la [[Lliga Regionalista]], gràcies a la seua política de mà dura contra la delinqüencia i la conflictivitat social.

	Com reacció a esta situació, agravada entre els militars pel [[Desastre d'Annual]] (en el que havia mort el seu propi germà, el tinent coronel Fernando Primo de Rivera y Orbaneja), i a l'[[Expedient Picasso]], Primo de Rivera, d'ideals militaristes, nacionalistes i autoritaris, donà un colp d'Estat ([[13 de setembre]] de [[1923]]) en el soport de diversos sectors de la societat espanyola (militars, industrials i sectors conservadors en general), suspenent la [[Constitució espanyola de 1876\|constitució de 1876]], prohibint la llibertat de prensa, dissolent el Govern i el Parlament i implantant un [[Dictadura de Primo de Revira\|règim dictatorial]] dirigit per un Directori Militar.		Com reacció a esta situació, agravada entre els militars pel [[Desastre d'Annual]] (en el que havia mort el seu propi germà, el tinent coronel Fernando Primo de Rivera y Orbaneja), i a l'[[Expedient Picasso]], Primo de Rivera, d'ideals militaristes, nacionalistes i autoritaris, donà un colp d'Estat ([[13 de setembre]] de [[1923]]) en el soport de diversos sectors de la societat espanyola (militars, industrials i sectors conservadors en general), suspenent la [[Constitució espanyola de 1876\|constitució de 1876]], prohibint la llibertat de prensa, dissolent el Govern i el Parlament i implantant un [[Dictadura de Primo de Revira\|règim dictatorial]] dirigit per un Directori Militar.
Llínea 43:		Llínea 43:
	En el vist bo del rei [[Alfons XIII d'Espanya\|Alfons XIII]], el soport de bona part de la patronal, l'[[Iglésia Catòlica]], l'eixercit i de les forces conservadores en general, Primo de Rivera encapçalà un Directori Militar que concentrà en ell tots els poders de l'Estat.		En el vist bo del rei [[Alfons XIII d'Espanya\|Alfons XIII]], el soport de bona part de la patronal, l'[[Iglésia Catòlica]], l'eixercit i de les forces conservadores en general, Primo de Rivera encapçalà un Directori Militar que concentrà en ell tots els poders de l'Estat.

	En un principi, i donat el caràcter del règim que derrocà, totalment ~~despuixtigiat~~, i el fet de que prometés que la dictadura seria un mer estat transitori abans de traspassar l'auritat a un govern civil elegit democràticament, l'oposició a la dictadura fon mínima. Primo de Rivera proclamà la seua inspiració en els ideals dels regeneracionistes de principis de sigle (com [[Joaquín Costa]]), a fi de restaurar l'orde social i eliminar el [[caciquisme]], lo que feu que inclús els [[PSOE\|socialistes]] participasen en els seus tribunals d'arbitrage laboral, que el seu sindicat, l'[[UGT]],<ref>Elena Castro Oury (1993). ''La II República y la guerra civil española''. Ediciones AKAL. ISBN 9788446002161.</ref> i dirigents com [[Margarita Nelken]] o [[Indalecio Prieto]] colaboraren en el nou règim i que [[Francisco Largo Caballero\|Largo Caballero]] formase part del Consell d'Estat.<ref>María Teresa González Cortés (2007). ''Los monstruos políticos de la Modernidad.: De la Revolución francesa a la Revolución nazi (1789-1939)''. Ediciones de la Torre. ISBN 9788479603564.</ref>		En un principi, i donat el caràcter del règim que derrocà, totalment desprestigiat, i el fet de que prometés que la dictadura seria un mer estat transitori abans de traspassar l'auritat a un govern civil elegit democràticament, l'oposició a la dictadura fon mínima. Primo de Rivera proclamà la seua inspiració en els ideals dels regeneracionistes de principis de sigle (com [[Joaquín Costa]]), a fi de restaurar l'orde social i eliminar el [[caciquisme]], lo que feu que inclús els [[PSOE\|socialistes]] participasen en els seus tribunals d'arbitrage laboral, que el seu sindicat, l'[[UGT]],<ref>Elena Castro Oury (1993). ''La II República y la guerra civil española''. Ediciones AKAL. ISBN 9788446002161.</ref> i dirigents com [[Margarita Nelken]] o [[Indalecio Prieto]] colaboraren en el nou règim i que [[Francisco Largo Caballero\|Largo Caballero]] formase part del Consell d'Estat.<ref>María Teresa González Cortés (2007). ''Los monstruos políticos de la Modernidad.: De la Revolución francesa a la Revolución nazi (1789-1939)''. Ediciones de la Torre. ISBN 9788479603564.</ref>

	La seua dictadura, encara que formalment inspirada en el model [[fascisme\|fasciste]] de [[Benito Mussolini]], fon menys totalitaria i de caràcter fonamentalment conservador.		La seua dictadura, encara que formalment inspirada en el model [[fascisme\|fasciste]] de [[Benito Mussolini]], fon menys totalitaria i de caràcter fonamentalment conservador.

	Durant la primera fase de la dictadura (el Directori Militar, entre [[1923]] i [[1925]]), perseguí als anarquistes (el seu sindicat [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]] fon declarat illegal) i als comunistes (que s'havien escindit del PSOE i adherit a la [[III Internacional]]), suprimí la [[Mancomunitat de Catalunya]] (primer orgue administratiu que comprengué a tota [[Catalunya]] des del [[sigle XVIII]]), eliminà els partits polítics, creà un partit únic, l'[[Unió Patriòtica (Espanya)\|Unió Patriòtica]] ([[1924]]), reforçà el proteccionisme estatal en favor de l'indústria nacional, fomentà la construcció de grans obres públiques i prohibí l'us de les llengües regionals en els actes públics.		Durant la primera fase de la dictadura (el Directori Militar, entre els anys [[1923]] i [[1925]]), perseguí als anarquistes (el seu sindicat [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]] fon declarat illegal) i als comunistes (que s'havien escindit del PSOE i adherit a la [[III Internacional]]), suprimí la [[Mancomunitat de Catalunya]] (primer orgue administratiu que comprengué a tota [[Catalunya]] des del [[sigle XVIII]]), eliminà els partits polítics, creà un partit únic, l'[[Unió Patriòtica (Espanya)\|Unió Patriòtica]] ([[1924]]), reforçà el proteccionisme estatal en favor de l'indústria nacional, fomentà la construcció de grans obres públiques i prohibí l'us de les llengües regionals en els actes públics.

	Darrere del seu accés al poder, abandonà les seues anteriors posicions abandonistes i de modo contrari, consolidà la presencia espanyola en Marroc mediant una victoria militar (el [[desembarc d'Alhucemas]]) que posà fi a anys de permanents guerres i dificultats, com el «Desastre d'Annual» de [[1921]], pel que s'havien volgut demanar responsabilitats als militars i al propi rei, i que fon lo que, al postres, provocà el [[colp d'Estat]] de 1923.		Darrere del seu accés al poder, abandonà les seues anteriors posicions abandonistes i de modo contrari, consolidà la presencia espanyola en Marroc mediant una victoria militar (el [[desembarc d'Alhucemas]]) que posà fi a anys de permanents guerres i dificultats, com el «Desastre d'Annual» de [[1921]], pel que s'havien volgut demanar responsabilitats als militars i al propi rei, i que fon lo que, al postres, provocà el [[colp d'Estat]] de l'any 1923.

	El [[desembarc d'Alhucemas\|desembarc]] ([[1925]]), en el que Primo de Rivera comandà personalment a l'eixercit i a la flota espanyols, formà part d'una operació combinada en l'eixercit [[França\|francés]] per a acabar en la rebelió de les càbiles del [[Rif]]. Si be contradia les idees anteriors del marqués, opost a l'aventura africana, fon un èxit tan significatiu que animà a Primo de Rivera, condecorat pel rei en la [[Creu Llorejada de Sant Ferrando]], a institusionalisar la seua dictadura de forma duradora.		El [[desembarc d'Alhucemas\|desembarc]] ([[1925]]), en el que Primo de Rivera comandà personalment a l'eixercit i a la flota espanyols, formà part d'una operació combinada en l'eixercit [[França\|francés]] per a acabar en la rebelió de les càbiles del [[Rif]]. Si be contradia les idees anteriors del marqués, opost a l'aventura africana, fon un èxit tan significatiu que animà a Primo de Rivera, condecorat pel rei en la [[Creu Llorejada de Sant Ferrando]], a institusionalisar la seua dictadura de forma duradora.
Llínea 61:		Llínea 61:
	[[Image:PrimoRivera DSC08570.JPG\|thumb\|200px\|Tomba de Primo de Rivera]]		[[Image:PrimoRivera DSC08570.JPG\|thumb\|200px\|Tomba de Primo de Rivera]]