Milà - Historial de revisions

Jose2 en 18:11 20 abr 2025

2025-04-20T18:11:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:11 20 abr 2025
Llínea 193:		Llínea 193:
	* [[Alessandro Volta]]		* [[Alessandro Volta]]
	* [[Adolfo Wildt]]		* [[Adolfo Wildt]]

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 07:56 2 set 2024

2024-09-02T07:56:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:56 2 set 2024
Llínea 132:		Llínea 132:
	== Vore també ==		== Vore també ==

	*[[Aglomeracions urbanes en la UE]]		* [[Aglomeracions urbanes en la UE]]

	== Fills ilustres ==		== Fills ilustres ==

Jose2 en 16:07 28 jun 2024

2024-06-28T16:07:25Z

Lluísm en 12:08 13 jun 2024

2024-06-13T12:08:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:08 13 jun 2024
Llínea 200:		Llínea 200:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Milan}}		{{Commonscat\|Milan}}
	*[http://www.comune.milano.it Ajuntament] (lloc oficial, en italià; hi ha també unes pàgines en espanyol)
	*[http://www.luisvila.com/Milan/gallery.html Fotografies de Milà]		* [http://www.comune.milano.it Ajuntament] (lloc oficial, en italià; hi ha també unes pàgines en espanyol)
	*[http://www.fotogalerien.ch/index.php?gallery=14&lang=1 Fotogalería de Milà] en anglés i alemà		* [http://www.luisvila.com/Milan/gallery.html Fotografies de Milà]
			* [http://www.fotogalerien.ch/index.php?gallery=14&lang=1 Fotogalería de Milà] en anglés i alemà

	[[Categoria:Itàlia]]		[[Categoria:Itàlia]]

Valencian: Text reemplaça - 'Edat Mijana' a 'Edat Mija'

2023-09-05T01:36:27Z

Text reemplaça - 'Edat Mijana' a 'Edat Mija'

← Revisió anterior		Revisió de 01:36 5 set 2023
Llínea 14:		Llínea 14:
	=== Edat Mija ===		=== Edat Mija ===

	Posteriorment a la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] Milà, igual que el restant d'Itàlia, fon ocupada per [[got]]s i [[ostrogot]]s. La regió entorn de Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogots a Itàlia.<ref>[[Franz Georg Maier\|M<small>AIER</small>, Franz Georg]] (1968): ''Les transformacions del món mediterràneu: sigles III-VIII.'' – Sigle XXI, Mèxic, 1999, p. 207. ISBN 968-23-0887-9</ref> En [[539]], durant les [[Guerra Gòtica (Itàlia)\|Guerres Gòtiques]] entre [[Imperi Bizantí\|bizantins]] i ostrogots, el cap ostrogot [[Uraia]] va saquejar la ciutat, exterminant i esclavisant la seua població, i arrasant completament les seues muralles.<ref>[[Michel Rouche\|R<small>OUCHE</small>, Michel]] (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en [[Robert Fossier\|F<small>OSSIER</small>, Robert]] (ed.), ''L'Edat ~~Mijana~~: 1. La formació del món migeval, 350-950.'' – Crítica, Barcelona, 1988, p. 94. ISBN 84-7423-352-6</ref> Fon finalment presa pel general bizantí [[Narsés (general bizantí)\|Narsés]], qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antic esplendor.<ref>R<small>OUCHE</small>, Michel (1982), p. 94.</ref> En el 569, la ciutat fon conquistada pels [[llombart]]s,<ref>M<small>AIER</small>, Franz Georg (1968), p. 245.</ref> els que la varen mantindre fins a [[774]], quan va passar a mans de [[Carlomagno]].		Posteriorment a la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] Milà, igual que el restant d'Itàlia, fon ocupada per [[got]]s i [[ostrogot]]s. La regió entorn de Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogots a Itàlia.<ref>[[Franz Georg Maier\|M<small>AIER</small>, Franz Georg]] (1968): ''Les transformacions del món mediterràneu: sigles III-VIII.'' – Sigle XXI, Mèxic, 1999, p. 207. ISBN 968-23-0887-9</ref> En [[539]], durant les [[Guerra Gòtica (Itàlia)\|Guerres Gòtiques]] entre [[Imperi Bizantí\|bizantins]] i ostrogots, el cap ostrogot [[Uraia]] va saquejar la ciutat, exterminant i esclavisant la seua població, i arrasant completament les seues muralles.<ref>[[Michel Rouche\|R<small>OUCHE</small>, Michel]] (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en [[Robert Fossier\|F<small>OSSIER</small>, Robert]] (ed.), ''L'Edat Mija: 1. La formació del món migeval, 350-950.'' – Crítica, Barcelona, 1988, p. 94. ISBN 84-7423-352-6</ref> Fon finalment presa pel general bizantí [[Narsés (general bizantí)\|Narsés]], qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antic esplendor.<ref>R<small>OUCHE</small>, Michel (1982), p. 94.</ref> En el 569, la ciutat fon conquistada pels [[llombart]]s,<ref>M<small>AIER</small>, Franz Georg (1968), p. 245.</ref> els que la varen mantindre fins a [[774]], quan va passar a mans de [[Carlomagno]].

	A finals de [[sigle VIII]], Milà va conseguir recuperar la seua antiga prosperitat. En estos moments la ciutat era governada per [[arquebisbe]]s, que més tart varen anar perdent el poder en benefici de la noblea. De la mà d'estos la ciutat es va tornar pròspera i important en el [[sigle XI]]. En [[1162]] fon arrasada per [[Federico I Barba-roja]], encara que es va recuperar i va véncer a este en [[1176]] en la [[batalla de Legnano]], junt en el restant de la [[Lliga Llombarda]]. D'esta manera va començar un nou periodo de prosperitat. Entre [[1277]] i [[1447]] la ciutat va estar devall poder dels [[Visconti]]. Durant la [[pesta negra]] del [[sigle XIV]], Milà fon un dels pocs llocs d'[[Europa]] que no fon alcançat per l' [[epidèmia]], perqué el bisbe va ordenar que emparedaren les tres primeres cases a les que va afectar. Els morts, els malalts i els sans varen quedar atrapats en el seu interior sense distinció. El major auge de la ciutat fon conseguit per [[Gian Galeazzo Visconti]], [[Duc]] de la ciutat entre els anys [[1351]] i [[1402]].		A finals de [[sigle VIII]], Milà va conseguir recuperar la seua antiga prosperitat. En estos moments la ciutat era governada per [[arquebisbe]]s, que més tart varen anar perdent el poder en benefici de la noblea. De la mà d'estos la ciutat es va tornar pròspera i important en el [[sigle XI]]. En [[1162]] fon arrasada per [[Federico I Barba-roja]], encara que es va recuperar i va véncer a este en [[1176]] en la [[batalla de Legnano]], junt en el restant de la [[Lliga Llombarda]]. D'esta manera va començar un nou periodo de prosperitat. Entre [[1277]] i [[1447]] la ciutat va estar devall poder dels [[Visconti]]. Durant la [[pesta negra]] del [[sigle XIV]], Milà fon un dels pocs llocs d'[[Europa]] que no fon alcançat per l' [[epidèmia]], perqué el bisbe va ordenar que emparedaren les tres primeres cases a les que va afectar. Els morts, els malalts i els sans varen quedar atrapats en el seu interior sense distinció. El major auge de la ciutat fon conseguit per [[Gian Galeazzo Visconti]], [[Duc]] de la ciutat entre els anys [[1351]] i [[1402]].

Valencian: Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

2023-08-28T16:56:47Z

Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 28 ago 2023
Llínea 95:		Llínea 95:
	== Administració ==		== Administració ==

	La ciutat de Milà està subdividida en 9 zones administratives, ~~cridades~~ 'Zona'. En [[1999]] l'administració va decidir reduir el número d'estes zones de 21 a 9. La 'Zona 1' és el centre històric i les atres huit són els llímits de la ciutat.<ref>[http://www.comune.milano.it/dseserver/WebCity/Documenti.nsf/a05ac22aa8296639012567b6005b1193/24ebbbc42dccc2a0c1256d570040abac?OpenDocument Pàgina oficial de Milà]</ref>		La ciutat de Milà està subdividida en 9 zones administratives, nomenades 'Zona'. En [[1999]] l'administració va decidir reduir el número d'estes zones de 21 a 9. La 'Zona 1' és el centre històric i les atres huit són els llímits de la ciutat.<ref>[http://www.comune.milano.it/dseserver/WebCity/Documenti.nsf/a05ac22aa8296639012567b6005b1193/24ebbbc42dccc2a0c1256d570040abac?OpenDocument Pàgina oficial de Milà]</ref>

	== Orige etimològic ==		== Orige etimològic ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:20:47Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 28 ago 2023
Llínea 71:		Llínea 71:
	Es troba a l'oest de [[Llombardia]]; cobrix una superfície de 1.982 [[quilómetro quadrat\|km]]<sup>2</sup> i conta en una població de 3.775.765 habitants<!--(31/12/2004)-->. La província consta de 188 comunes. En els deu anys que varen entre [[1991]] i [[2001]], la comuna de Milà va perdre 113.084 habitants (8,3%).		Es troba a l'oest de [[Llombardia]]; cobrix una superfície de 1.982 [[quilómetro quadrat\|km]]<sup>2</sup> i conta en una població de 3.775.765 habitants<!--(31/12/2004)-->. La província consta de 188 comunes. En els deu anys que varen entre [[1991]] i [[2001]], la comuna de Milà va perdre 113.084 habitants (8,3%).

	La ciutat és famosa per les seues firmes de [[moda]] i pel tradicional [[pastiç]] nadalenc ~~cridat~~ ''[[panettone]] '', les tallades de carn empanada denominades ''“cotoletta alla milanese”'' i el [[arròs]] groc pel [[safrà]] denominat ''"risotto alla milanese"''.		La ciutat és famosa per les seues firmes de [[moda]] i pel tradicional [[pastiç]] nadalenc nomenat ''[[panettone]] '', les tallades de carn empanada denominades ''“cotoletta alla milanese”'' i el [[arròs]] groc pel [[safrà]] denominat ''"risotto alla milanese"''.

	== Demografia ==		== Demografia ==
Llínea 105:		Llínea 105:
	Entre atres acontenyiments, la ciutat de Milà fon seu de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1934]] i de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1990]] ademés de ser seu de la [[Eurocopa 1980]].		Entre atres acontenyiments, la ciutat de Milà fon seu de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1934]] i de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1990]] ademés de ser seu de la [[Eurocopa 1980]].

	Com en tot el país el deport més practicat i seguit de la ciutat és el [[fútbol]]. En este deport destaquen dos dels més grans clubs del país, el [[Associazione Calci Milà]] i el [[FC Internazionale]]. Milà és l'única ciutat de [[Europa]] en la que dos equips han guanyat la [[Lliga de Campeons de la UEFA]] i la [[Copa Intercontinental]]. Abdós equips disputen els seus partits locals en el [[Estadi Giuseppe Meazza]], o també ~~cridat~~ Estadi Sant Siro que dispon de 85.700 places.		Com en tot el país el deport més practicat i seguit de la ciutat és el [[fútbol]]. En este deport destaquen dos dels més grans clubs del país, el [[Associazione Calci Milà]] i el [[FC Internazionale]]. Milà és l'única ciutat de [[Europa]] en la que dos equips han guanyat la [[Lliga de Campeons de la UEFA]] i la [[Copa Intercontinental]]. Abdós equips disputen els seus partits locals en el [[Estadi Giuseppe Meazza]], o també nomenat Estadi Sant Siro que dispon de 85.700 places.

	També el famós circuit de Formula 1 de Monza està localisat prop de la ciutat i és un dels circuits de carreres més antic del món. L'assistència d'espectadors per a algunes de les carreres de Formula 1 disputades ha segut de 137.000 espectadors, inclús en els [[anys 50]] va arribar a contindre 250.000.		També el famós circuit de Formula 1 de Monza està localisat prop de la ciutat i és un dels circuits de carreres més antic del món. L'assistència d'espectadors per a algunes de les carreres de Formula 1 disputades ha segut de 137.000 espectadors, inclús en els [[anys 50]] va arribar a contindre 250.000.

Valencian: Text reemplaça - 'Serdenya' a 'Sardenya'

2023-08-27T03:29:25Z

Text reemplaça - 'Serdenya' a 'Sardenya'

← Revisió anterior		Revisió de 03:29 27 ago 2023
Llínea 32:		Llínea 32:
	Despuix de la [[Revolució francesa]] fon ocupada per [[Napoleó]], posteriorment la ciutat es va convertir en un dels principals centres del nacionalisme italià, reclamant la seua independència i la [[unificació italiana]].		Despuix de la [[Revolució francesa]] fon ocupada per [[Napoleó]], posteriorment la ciutat es va convertir en un dels principals centres del nacionalisme italià, reclamant la seua independència i la [[unificació italiana]].

	En l'any [[1859]], Àustria va cedir el control al [[regne de Piamont-~~Serdenya~~]], lo que més tart es convertiria en el regne d'Itàlia.		En l'any [[1859]], Àustria va cedir el control al [[regne de Piamont-Sardenya]], lo que més tart es convertiria en el regne d'Itàlia.

	=== Sigle XX ===		=== Sigle XX ===

Valencian: Text reemplaça - 'Cerdenya' a 'Serdenya'

2023-08-27T03:25:25Z

Text reemplaça - 'Cerdenya' a 'Serdenya'

← Revisió anterior		Revisió de 03:25 27 ago 2023
Llínea 32:		Llínea 32:
	Despuix de la [[Revolució francesa]] fon ocupada per [[Napoleó]], posteriorment la ciutat es va convertir en un dels principals centres del nacionalisme italià, reclamant la seua independència i la [[unificació italiana]].		Despuix de la [[Revolució francesa]] fon ocupada per [[Napoleó]], posteriorment la ciutat es va convertir en un dels principals centres del nacionalisme italià, reclamant la seua independència i la [[unificació italiana]].

	En l'any [[1859]], Àustria va cedir el control al [[regne de Piamont-~~Cerdenya~~]], lo que més tart es convertiria en el regne d'Itàlia.		En l'any [[1859]], Àustria va cedir el control al [[regne de Piamont-Serdenya]], lo que més tart es convertiria en el regne d'Itàlia.

	=== Sigle XX ===		=== Sigle XX ===

Valencian: /* Milà hui */

2023-08-26T16:49:40Z

Milà hui

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 26 ago 2023
Llínea 63:		Llínea 63:
	=== Milà hui ===		=== Milà hui ===

	Milà és un important centre comercial i industrial a nivell internacional ademés de ser el districte econòmic i capital financera d'Itàlia pels servicis terciaris, les [[finances]], la [[moda]], editorials i l' [[indústria]]. És ademés seu de la [[Bossa d'Itàlia\|Bossa de valors]] (en ''piazza Affari'') gestionada per [[Bossa Italiana]], un dels més importants centres financers de [[Europa]] i és de gran atracció per les seus administratives de decenes de multinacionals. És un dels majors centres universitaris, editorials i televisius de [[Europa]]. És seu de la [[Fira de Milà]] en la major superfície expositiva de [[Europa]].		Milà és un important centre comercial i industrial a nivell internacional ademés de ser el districte econòmic i capital financera d'Itàlia pels servicis terciaris, les [[finances]], la [[moda]], editorials i l' [[indústria]]. És ademés seu de la [[Bossa d'Itàlia\|Bossa de valors]] (en ''piazza Affari'') gestionada per [[Bossa Italiana]], un dels més importants centres financers d'[[Europa]] i és de gran atracció per les seus administratives de decenes de multinacionals. És un dels majors centres universitaris, editorials i televisius de [[Europa]]. És seu de la [[Fira de Milà]] en la major superfície expositiva de [[Europa]].

	La ciutat de Milà esta present en les publicacions del ''Globalization and Work Cities Study Group'' de l'Universitat de [[Loughborough]], on en el [[2004]] ha segut classificada com ''Incipient Global City'', junt en [[Amsterdam]], [[Boston]], [[Chicago]], [[Madrid]], [[Moscou]] i [[Toronto]].		La ciutat de Milà esta present en les publicacions del ''Globalization and Work Cities Study Group'' de l'Universitat de [[Loughborough]], on en el [[2004]] ha segut classificada com ''Incipient Global City'', junt en [[Amsterdam]], [[Boston]], [[Chicago]], [[Madrid]], [[Moscou]] i [[Toronto]].

← Revisió anterior		Revisió de 16:07 28 jun 2024
Llínea 46:		Llínea 46:
	== Cultura ==		== Cultura ==

	*'''La [[catedral de Milá\|catedral]] ''' (en [[idioma italià\|italià]] ''duomo'', que prové del llatí "Domus Dei", "Casa de Deu") d'estil [[arquitectura gòtica\|gòtic]], en frontera [[neogòtic\|neogòtic]]. La construcció de la catedral es va prolongar durant cinc sigles. Fon començada en [[1387]] en proyecte d'un arquitecte desconegut, baix la direcció de Simone de Orsenigo. És la tercera iglésia més gran del món per extensió despuix de Sant Pere a Roma i Sant Pau de Londres. La diòcesis de Milà és la més gran del món.		* '''La [[catedral de Milá\|catedral]] ''' (en [[idioma italià\|italià]] ''duomo'', que prové del llatí "Domus Dei", "Casa de Deu") d'estil [[arquitectura gòtica\|gòtic]], en frontera [[neogòtic\|neogòtic]]. La construcció de la catedral es va prolongar durant cinc sigles. Fon començada en [[1387]] en proyecte d'un arquitecte desconegut, baix la direcció de Simone de Orsenigo. És la tercera iglésia més gran del món per extensió despuix de Sant Pere a Roma i Sant Pau de Londres. La diòcesis de Milà és la més gran del món.

	*'''Les galeries de [[Víctor Manuel II\|Vittorio Emanuele]] ''', junt en la catedral, estan cobertes en grans cúpules de vidre en forma de [[creu llatina]], on es troben alguns dels cafens i comerços més coneguts de la ciutat. Fon proyectada en la segona mitat del [[sigle XIX]] per Giuseppe Mengoni.		* '''Les galeries de [[Víctor Manuel II\|Vittorio Emanuele]] ''', junt en la catedral, estan cobertes en grans cúpules de vidre en forma de [[creu llatina]], on es troben alguns dels cafens i comerços més coneguts de la ciutat. Fon proyectada en la segona mitat del [[sigle XIX]] per Giuseppe Mengoni.
	*La '''Piazza della Scala''', en l'atre extrem de les galeries. Plaça Comprentu. A pocs passos de la catedral es conserva esta prova silenciosa i arreplega de l'edat mija en Milà. En la plaça s'aguaita el ''[[Palau de la Raó de Milà\|Palau de la Raó]] '' o ''Broletto Nuovo'', erigit [[1233]] pel podestá Oldrano de Tresseno; la pintoresca ''[[Loggia degli Osii\|Logia dels Osii]] '', construïda en 1316 per [[Matteo Visconti]]; el Palau de les ''Escoles Palatines'', barroc (sigle XVII) i la ''Casa dels Panigarola'', gòtica.		* La '''Piazza della Scala''', en l'atre extrem de les galeries. Plaça Comprentu. A pocs passos de la catedral es conserva esta prova silenciosa i arreplega de l'edat mija en Milà. En la plaça s'aguaita el ''[[Palau de la Raó de Milà\|Palau de la Raó]] '' o ''Broletto Nuovo'', erigit [[1233]] pel podestá Oldrano de Tresseno; la pintoresca ''[[Loggia degli Osii\|Logia dels Osii]] '', construïda en 1316 per [[Matteo Visconti]]; el Palau de les ''Escoles Palatines'', barroc (sigle XVII) i la ''Casa dels Panigarola'', gòtica.
	*El '''[[Teatre alla Scala]],''' el més gran teatre de [[òpera]] del món. El temple de la lírica italiana i mundial, escenari de les representacions memorables de [[Giuseppe Verdi]], [[Giacomo Puccini]], [[Gioacchino Rossini]], [[Gaetano Donizetti]] i [[Vincenzo Bellini]] i dels triumfos de [[Arturo Toscanini\|Toscanini]], fon construït en el [[1778]] i es va estrenar el 3 d'agost en una opera del gran músic italià [[Antonio Salieri]] "l'Europa Riconosciuta" .		* El '''[[Teatre alla Scala]],''' el més gran teatre de [[òpera]] del món. El temple de la lírica italiana i mundial, escenari de les representacions memorables de [[Giuseppe Verdi]], [[Giacomo Puccini]], [[Gioacchino Rossini]], [[Gaetano Donizetti]] i [[Vincenzo Bellini]] i dels triumfos de [[Arturo Toscanini\|Toscanini]], fon construït en el [[1778]] i es va estrenar el 3 d'agost en una opera del gran músic italià [[Antonio Salieri]] "l'Europa Riconosciuta" .
	*'''Via Manzoni, [[via Montenapoleone]] i via Gesù''', on es troba el [http://www.museobagattivalsecchi.Org Museu Bagatti Valsecchi]- una casa-museu inspirada en els palaus senyorials del Cinquecento llombart, decorada en objectes i mobles renaixentistes italians.		* '''Via Manzoni, [[via Montenapoleone]] i via Gesù''', on es troba el [http://www.museobagattivalsecchi.Org Museu Bagatti Valsecchi]- una casa-museu inspirada en els palaus senyorials del Cinquecento llombart, decorada en objectes i mobles renaixentistes italians.
	*L'Iglésia de '''[[Santa Maria de les Gràcies]] ''', l'iglésia fon començada per [[Giovanni Solari]] en [[1463]] i transformada en [[1492]] per [[Donato Bramador]]. En una paret del [[refectori]] de l'antic convent junt en l'iglésia, es troba la pintura de [[l'Últim Sopar (Leonardo)\|L'últim sopar]], obra mestra de [[Leonardo dóna Vinci]].		* L'Iglésia de '''[[Santa Maria de les Gràcies]] ''', l'iglésia fon començada per [[Giovanni Solari]] en [[1463]] i transformada en [[1492]] per [[Donato Bramador]]. En una paret del [[refectori]] de l'antic convent junt en l'iglésia, es troba la pintura de [[l'Últim Sopar (Leonardo)\|L'últim sopar]], obra mestra de [[Leonardo dóna Vinci]].
	*La [[Pinacoteca doní Brera]], Pinacoteca Enrosiana, [[Poldi Pezzoli]] i les galeries dels Musei del Castelló, que alberguen un gran número d'obres mestres de la pintura. (Pinacoteca Enrosiana): El seu primer núcleu fon la colecció privada del cardenal Federico Borromeo, colocada ací en el [[sigle XVII]]. (Pinacoteca de Brera): Fon inaugurada en 1809 en el gran edifici que acolle també l'Acadèmia d'Art. (Museu Poldi-Pezzoli): Fon fundat en la segona mitat del sigle XIX per voluntat de Gian Giacomo Poldi Pezzoli que va donar la seua colecció artística a la ciutat.		* La [[Pinacoteca doní Brera]], Pinacoteca Enrosiana, [[Poldi Pezzoli]] i les galeries dels Musei del Castelló, que alberguen un gran número d'obres mestres de la pintura. (Pinacoteca Enrosiana): El seu primer núcleu fon la colecció privada del cardenal Federico Borromeo, colocada ací en el [[sigle XVII]]. (Pinacoteca de Brera): Fon inaugurada en 1809 en el gran edifici que acolle també l'Acadèmia d'Art. (Museu Poldi-Pezzoli): Fon fundat en la segona mitat del sigle XIX per voluntat de Gian Giacomo Poldi Pezzoli que va donar la seua colecció artística a la ciutat.
	*'''[[Castillo Sforzesco]] '''. Fon començat pels Visconti en la segona mitat del [[sigle XIV]] i continuat en el sigle següent per Francesco Sforza, senyor de Milà. Les obres les varen dirigir Giovanni dóna Milà i Filarete que va edificar la torre d'entrada.		* '''[[Castillo Sforzesco]] '''. Fon començat pels Visconti en la segona mitat del [[sigle XIV]] i continuat en el sigle següent per Francesco Sforza, senyor de Milà. Les obres les varen dirigir Giovanni dóna Milà i Filarete que va edificar la torre d'entrada.
	*'''[[basílica de Sant Ambrosio\|San Ambrosio]] '''. Basílica fundada per [[Sant Ambrosi]] en el [[386]], en tres naus sense transepte, estructura que conserva inclús actualment a pesar de les reconstruccions dels [[sigle IX\|sigles IX]]-[[sigle XII\|XII]], que la varen convertir en un model d'arquitectura llombarda.		* '''[[basílica de Sant Ambrosio\|San Ambrosio]] '''. Basílica fundada per [[Sant Ambrosi]] en el [[386]], en tres naus sense transepte, estructura que conserva inclús actualment a pesar de les reconstruccions dels [[sigle IX\|sigles IX]]-[[sigle XII\|XII]], que la varen convertir en un model d'arquitectura llombarda.
	*'''Museu Bagatti Valsecchi'''. Una casa del [[sigle XIX]] inspirada en palaus senyorials del Cinquecento llombart, decorada en objectes i mobles renaixentistes italianes. Ha conservat l'aspecte de vivenda, on els amos de casa disponien de totes les comoditats pròpies del sigle XIX, sense alterar l'harmonia general inspirada en l'antiguetat.		* '''Museu Bagatti Valsecchi'''. Una casa del [[sigle XIX]] inspirada en palaus senyorials del Cinquecento llombart, decorada en objectes i mobles renaixentistes italianes. Ha conservat l'aspecte de vivenda, on els amos de casa disponien de totes les comoditats pròpies del sigle XIX, sense alterar l'harmonia general inspirada en l'antiguetat.
	*'''[[Museu Cívic d'Història Natural de Milán\|Museo d'història natural]] ''', que conserva importants coleccions de de mineralogia, paleontologia, botanica i zoologia.		* '''[[Museu Cívic d'Història Natural de Milán\|Museo d'història natural]] ''', que conserva importants coleccions de de mineralogia, paleontologia, botanica i zoologia.
	*'''Cimiterio Monumentale'''. Un cementeri de 250.000 metros quadrats construït entre [[1863]] i [[1875]] on descansen les restes d'ilustres milanesos. Una visita obligada per la seua singularitat i espectacularitat.		* '''Cimiterio Monumentale'''. Un cementeri de 250.000 metros quadrats construït entre [[1863]] i [[1875]] on descansen les restes d'ilustres milanesos. Una visita obligada per la seua singularitat i espectacularitat.