Min (Deïtat) - Historial de revisions

Reval en 18:04 25 jun 2024

2024-06-25T18:04:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 25 jun 2024
Llínea 37:		Llínea 37:
	* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146		* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3		* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
	* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com		* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:20:29Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 28 ago 2023
Llínea 12:		Llínea 12:

	== Epítets ==		== Epítets ==
	Va ser denominat ''Cap del Cel'' i ''Obridor dels núvols'', en l'época predinástica, com a deu de la [[pluja]], i força generadora; també era el ''Guardià dels camins'', puix era el protector dels comerciants i caravanes que viajaven pel desert. Min, com a deu llunar, era el ''Protector de la Lluna''. Era ~~cridat~~ ''bou de la seua mare'', com fecundador de la deesa-cel; també era el ''Senyor del desert oriental''.		Va ser denominat ''Cap del Cel'' i ''Obridor dels núvols'', en l'época predinástica, com a deu de la [[pluja]], i força generadora; també era el ''Guardià dels camins'', puix era el protector dels comerciants i caravanes que viajaven pel desert. Min, com a deu llunar, era el ''Protector de la Lluna''. Era nomenat ''bou de la seua mare'', com fecundador de la deesa-cel; també era el ''Senyor del desert oriental''.

	== Sincretisme ==		== Sincretisme ==
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Cult ==		== Cult ==

	El cult a Min va ser un dels més duradors i estesos, sent popular en la totalitat d'[[Egipte]] en tots els periodos, des del predinàstic fins a l'[[Antiga Roma\|época romana]]. Els grecs varen cridar a la ciutat d'Ipu o Jent-Min, a on era adorat, Panópolis, l'actual Ajmin. També va ser venerat en Jemnis i Coptos, a on se li va adorar en la forma de bou [[blanc]] ~~cridat~~ Tep Hesepet durant l'Imperi Nou.		El cult a Min va ser un dels més duradors i estesos, sent popular en la totalitat d'[[Egipte]] en tots els periodos, des del predinàstic fins a l'[[Antiga Roma\|época romana]]. Els grecs varen cridar a la ciutat d'Ipu o Jent-Min, a on era adorat, Panópolis, l'actual Ajmin. També va ser venerat en Jemnis i Coptos, a on se li va adorar en la forma de bou [[blanc]] nomenat Tep Hesepet durant l'Imperi Nou.

	Era el deu del més de Tybi, al començ de l'estació de Peret o de la sembra. Ademés, l'últim dia del més llunar estava consagrat a Min i era ~~cridat~~ el dia de L'eixida de Min. Durant l'Imperi Nou era molt popular, celebrant-se en el seu honor festes orgiástiques el dia 28 del més de Mesore.		Era el deu del més de Tybi, al començ de l'estació de Peret o de la sembra. Ademés, l'últim dia del més llunar estava consagrat a Min i era nomenat el dia de L'eixida de Min. Durant l'Imperi Nou era molt popular, celebrant-se en el seu honor festes orgiástiques el dia 28 del més de Mesore.

	Se li oferia la primera collita de blat en la Festa de l'Escala. La [[lletuga]], per les seues presuntes propietats afrodisíaques, era la planta sagrada de Min, i al principi de l'estació de la collita, es trea la seua image del temple als camps. Això formava la part central del festival de l'eixida de Min, durant el qual es beneïen els cultius i se celebraven jocs gimnàstics en el seu honor		Se li oferia la primera collita de blat en la Festa de l'Escala. La [[lletuga]], per les seues presuntes propietats afrodisíaques, era la planta sagrada de Min, i al principi de l'estació de la collita, es trea la seua image del temple als camps. Això formava la part central del festival de l'eixida de Min, durant el qual es beneïen els cultius i se celebraven jocs gimnàstics en el seu honor

Lluísm: /* Iconografia */

2023-05-02T12:21:56Z

Iconografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:21 2 maig 2023
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Iconografia ==		== Iconografia ==
	Va ser representat com a home de pell negra o verda (colors que simbolisaven respectivament la regeneració i la fertilitat) mantenint el falo erecte, sobre un pedestal, i portant corona de dos llargues plomes i flagelle. En algunes ocasions es representa com un [[bou]] [[negre]] o un [[Lleó (animal)\|lleó]]. També ~~rra~~ representat en forma de [[mòmia]] en el [[pene\|fal]] erecte i el braç dret alçat en un flagell.<ref name = Siliotti>{{es}} Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>		Va ser representat com a home de pell negra o verda (colors que simbolisaven respectivament la regeneració i la fertilitat) mantenint el falo erecte, sobre un pedestal, i portant corona de dos llargues plomes i flagelle. En algunes ocasions es representa com un [[bou]] [[negre]] o un [[Lleó (animal)\|lleó]]. També era representat en forma de [[mòmia]] en el [[pene\|fal]] erecte i el braç dret alçat en un flagell.<ref name = Siliotti>{{es}} Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>

	== Mitologia ==		== Mitologia ==

Lluísm: /* Iconografia */

2023-05-02T12:21:41Z

Iconografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:21 2 maig 2023
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Iconografia ==		== Iconografia ==
	Va ser representat com a home de pell negra o verda (colors que simbolisaven respectivament la regeneració i la fertilitat) mantenint el falo erecte, sobre un pedestal, i portant corona de dos llargues plomes i flagelle. En algunes ocasions es representa com un [[bou]] [[negre]] o un [[Lleó (animal)\|lleó]]. També rra representat en forma de [[mòmia]] en el [[fal]] erecte i el braç dret alçat en un flagell.<ref name = Siliotti>{{es}} Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>		Va ser representat com a home de pell negra o verda (colors que simbolisaven respectivament la regeneració i la fertilitat) mantenint el falo erecte, sobre un pedestal, i portant corona de dos llargues plomes i flagelle. En algunes ocasions es representa com un [[bou]] [[negre]] o un [[Lleó (animal)\|lleó]]. També rra representat en forma de [[mòmia]] en el [[pene\|fal]] erecte i el braç dret alçat en un flagell.<ref name = Siliotti>{{es}} Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>

	== Mitologia ==		== Mitologia ==

Lluísm en 12:21 2 maig 2023

2023-05-02T12:21:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:21 2 maig 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Min.svg\|thumb\|250px\|Min]]		[[Image:Min.svg\|thumb\|250px\|Min]]

	'''Min''' fon un [[deu]] llunar, de la fertilitat i la vegetació, deu de la pluja i protector dels comerciants i els miners. Representava la força generadora de la naturalea en la [[mitologia ~~egipcia~~]].		'''Min''' fon un [[deu]] llunar, de la fertilitat i la vegetació, deu de la pluja i protector dels comerciants i els miners. Representava la força generadora de la naturalea en la [[mitologia egípcia]].

	== Iconografia ==		== Iconografia ==

Lluísm en 12:21 2 maig 2023

2023-05-02T12:21:05Z

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Min.svg|thumb|150px|Min]]
+[[Image:Min.svg|thumb|250px|Min]]
 '''Min''' fon un [[deu]] llunar, de la fertilitat i la vegetació, deu de la pluja i protector dels comerciants i els miners. Representava la força generadora de la naturalea en la [[mitologia egipcia]].
-Era representat en forma de [[mòmia]] en el [[fal]] erecte i el braç dret alçat en un flagell.<ref name = Siliotti>{{es}} Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>
+== Iconografia ==
 Els seus centres de cult principals se trobaven en [[Coptos]] i [[Akhmim]].<ref name = Siliotti/>
@@ Llínea 10: / Llínea 31: @@
 * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
 * «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
 * Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
@@ Llínea 16: / Llínea 39: @@
 ==Bibliografia ==
 * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
 * Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
 * Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
 * Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Lluísm en 12:07 2 maig 2023

2023-05-02T12:07:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:07 2 maig 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Min.svg\|thumb\|150px\|Min]]		[[Image:Min.svg\|thumb\|150px\|Min]]
	'''Min''' fon un deu llunar, de la fertilitat i la vegetació, deu de la pluja i protector dels comerciants i els miners. Representava la força generadora de la naturalea en la [[mitologia~~]] [[Egipte\|~~egipcia]].		'''Min''' fon un [[deu]] llunar, de la fertilitat i la vegetació, deu de la pluja i protector dels comerciants i els miners. Representava la força generadora de la naturalea en la [[mitologia egipcia]].

	Era representat en forma de [[mòmia]] en el [[fal]] erecte i el braç dret alçat en un flagell.<ref name = Siliotti>{{es}} Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>		Era representat en forma de [[mòmia]] en el [[fal]] erecte i el braç dret alçat en un flagell.<ref name = Siliotti>{{es}} Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>

Lluísm en 16:36 2 abr 2023

2023-04-02T16:36:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:36 2 abr 2023
Llínea 5:		Llínea 5:

	Els seus centres de cult principals se trobaven en [[Coptos]] i [[Akhmim]].<ref name = Siliotti/>		Els seus centres de cult principals se trobaven en [[Coptos]] i [[Akhmim]].<ref name = Siliotti/>

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

			* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
			* «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
			* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
			* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

			==Bibliografia ==
			* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
			* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
			* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
			* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
Llínea 13:		Llínea 25:
	[[Categoria:Mitologia]]		[[Categoria:Mitologia]]
	[[Categoria:Mitologia egípcia]]		[[Categoria:Mitologia egípcia]]
			[[Categoria:Deus egipcíacs]]

Jose2: Jose2 pàgina traslladada Min a Min (Deïtat)

2021-11-08T10:55:07Z

Jose2 pàgina traslladada Min a Min (Deïtat)

← Revisió anterior	Revisió de 10:55 8 nov 2021
(Sense diferències)

Jose2 en 16:23 15 ago 2021

2021-08-15T16:23:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:23 15 ago 2021
Llínea 11:		Llínea 11:
	{{Commonscat\|God Min}}		{{Commonscat\|God Min}}

			[[Categoria:Mitologia]]
	[[Categoria:Mitologia egípcia]]		[[Categoria:Mitologia egípcia]]