Minsk - Historial de revisions

Reval en 16:39 30 oct 2025

2025-10-30T16:39:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:39 30 oct 2025
Llínea 31:		Llínea 31:
	== Transports ==		== Transports ==
	=== Aeroports ===		=== Aeroports ===
	Minsk té dos aeroports. Minsk-1 es troba just al sur del centre de la ciutat i rep majoritàriament vols domèstics. En el futur podria ser reconvertit en un districte residencial. L'atre [[aeroport]], a 42 km a l'est de la ciutat, és Minsk-2. És un aeroport internacional que està sent modernisat en vols a [[Àustria]], [[Chipre]], [[França]], [[Alemanya]], [[Irlanda]], [[Israel]], [[Itàlia]], [[Polònia]], [[Turquia]], el [[Regne Unit]] i atres països, operats per l'aerollínea nacional [[Belavia]] i l'alemanya [[Lufthansa]]. L'estació ferroviària central de Minsk fon recentment modernisada.		Minsk té dos aeroports. Minsk-1 es troba just al sur del centre de la ciutat i rep majoritàriament vols domèstics. En el futur podria ser reconvertit en un districte residencial. L'atre [[aeroport]], a 42 km a l'est de la ciutat, és Minsk-2. És un aeroport internacional que està sent modernisat en vols a [[Àustria]], [[Chipre]], [[França]], [[Alemanya]], [[Irlanda]], [[Israel]], [[Itàlia]], [[Polònia]], [[Turquia]], el [[Regne Unit]] i atres països, operats per l'aerollínea nacional [[Belavia]] i l'alemanya [[Lufthansa]]. L'estació ferroviària central de Minsk fon recentment modernisada.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'bielorús' a 'bielorrús'

2023-08-20T17:40:00Z

Text reemplaça - 'bielorús' a 'bielorrús'

← Revisió anterior		Revisió de 17:40 20 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Church of Saints Simon and Helena (Minsk).jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Iglésia dels Sants Simó i Elena]]		[[Archiu:Church of Saints Simon and Helena (Minsk).jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Iglésia dels Sants Simó i Elena]]
	[[Archiu:Babrujskaja, Minsk.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Plaça de l'estació de Minsk]]		[[Archiu:Babrujskaja, Minsk.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Plaça de l'estació de Minsk]]
	'''Minsk''' (en [[~~bielorús~~]], Мінск; en rus, Минск) és la capital i ciutat més gran de [[Bielorrússia]]. Es troba situada en el centre del país, i és travessada pels rius Nyamiha i Svíslach. És la sèu administrativa de la [[Comunitat d'Estats Independents]] (CEI).		'''Minsk''' (en [[bielorrús]], Мінск; en rus, Минск) és la capital i ciutat més gran de [[Bielorrússia]]. Es troba situada en el centre del país, i és travessada pels rius Nyamiha i Svíslach. És la sèu administrativa de la [[Comunitat d'Estats Independents]] (CEI).

	Minsk s'estén en un àrea de 509 qm² en la que segons estimacions per a l'any [[2020]] habiten un total de 2.020.600 persones. Com a capital de l'Estat, Minsk té un estatus administratiu especial dins de Bielorrússia i és ademés la capital del vóblast de Minsk i del districte homònim.		Minsk s'estén en un àrea de 509 qm² en la que segons estimacions per a l'any [[2020]] habiten un total de 2.020.600 persones. Com a capital de l'Estat, Minsk té un estatus administratiu especial dins de Bielorrússia i és ademés la capital del vóblast de Minsk i del districte homònim.

Jose2 en 10:16 2 nov 2022

2022-11-02T10:16:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:16 2 nov 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Minsk''' (en [[bielorús]], Мінск; en rus, Минск) és la capital i ciutat més gran de [[Bielorrússia]]. Es troba situada en el centre del país, i és travessada pels rius Nyamiha i Svíslach. És la sèu administrativa de la [[Comunitat d'Estats Independents]] (CEI).		'''Minsk''' (en [[bielorús]], Мінск; en rus, Минск) és la capital i ciutat més gran de [[Bielorrússia]]. Es troba situada en el centre del país, i és travessada pels rius Nyamiha i Svíslach. És la sèu administrativa de la [[Comunitat d'Estats Independents]] (CEI).

	Minsk s'estén en un àrea de 509 qm² en la que segons estimacions per a l'any 2020 habiten un total de 2.020.600 persones. Com a capital de l'Estat, Minsk té un estatus administratiu especial dins de Bielorrússia i és ademés la capital del vóblast de Minsk i del districte homònim.		Minsk s'estén en un àrea de 509 qm² en la que segons estimacions per a l'any [[2020]] habiten un total de 2.020.600 persones. Com a capital de l'Estat, Minsk té un estatus administratiu especial dins de Bielorrússia i és ademés la capital del vóblast de Minsk i del districte homònim.

	Les primeres referències històriques de la ciutat daten de [[1067]], quan se li nomena com a ciutat provincial en el principat de Polotsk. L'assentament es va desenrollar en els rius que ho travessen. En [[1242]], Minsk es va convertir en part del Gran Ducat de Lituània i va rebre el títul de ciutat en [[1499]].		Les primeres referències històriques de la ciutat daten de l'any [[1067]], quan se li nomena com a ciutat provincial en el principat de Polotsk. L'assentament es va desenrollar en els rius que ho travessen. En [[1242]], Minsk es va convertir en part del Gran Ducat de Lituània i va rebre el títul de ciutat en [[1499]].

	Des de [[1569]] fon la capital del Voivodato de Minsk, en la República de les Dos Nacions o Mancomunitat de Polònia-Lituània. En [[1793]] fon una de les regions anexionades per l'[[Imperi rus]] com a conseqüència de la Segona partició de [[Polònia]]. Entre [[1919]] i [[1991]], despuix de la [[Revolució russa]], Minsk fon la capital de la República Socialista Soviètica de Bielorrússia i posteriorment, en 1991, de [[Bielorrússia]] despuix de la dissolució de l'[[Unió Soviètica]].		Des de [[1569]] fon la capital del Voivodato de Minsk, en la República de les Dos Nacions o Mancomunitat de Polònia-Lituània. En [[1793]] fon una de les regions anexionades per l'[[Imperi rus]] com a conseqüència de la Segona partició de [[Polònia]]. Entre els anys [[1919]] i [[1991]], despuix de la [[Revolució russa]], Minsk fon la capital de la República Socialista Soviètica de Bielorrússia i posteriorment, en 1991, de [[Bielorrússia]] despuix de la dissolució de l'[[Unió Soviètica]].

	== Història ==		== Història ==
Llínea 14:		Llínea 14:
	Entre els anys [[1101]] i [[1242]] la ciutat seria l'epicentre del [[Principat de Minsk]], a excepció d'un breu periodo comprés entre 1129 i 1146 quan va pertànyer al [[Rus de Kiev]]. Posteriorment, en 1326, Minsk cau baix el domini del [[Gran Ducat de Lituània]], regió que despuix passà a ser part de la [[mancomunitat polac-lituana]], de la qual en 1499 va rebre els seus privilegis de ciutat ([[Dret de Magdeburgo]]).<ref>{{cita web\|títul=About Minsk\|obra=Minsk city executive committee\|*url=http://minsk.gov.by/en/tempage/minsk/\|fechaacceso=30 de juny de 2017}}(en anglés) A partir de 1569 la ciutat es convertix en la capital del Voivodado de Minsk, una divisió administrativa del Gran Ducat. En 1655 durant [[El Diluvi (història polaca)\|El Diluvi]] Minsk fon conquistada pel sar [[Allunte I de Rússia]], pero fon reconquistada pel rei [[Juan II Casimir Vasa]] en 1667.		Entre els anys [[1101]] i [[1242]] la ciutat seria l'epicentre del [[Principat de Minsk]], a excepció d'un breu periodo comprés entre 1129 i 1146 quan va pertànyer al [[Rus de Kiev]]. Posteriorment, en 1326, Minsk cau baix el domini del [[Gran Ducat de Lituània]], regió que despuix passà a ser part de la [[mancomunitat polac-lituana]], de la qual en 1499 va rebre els seus privilegis de ciutat ([[Dret de Magdeburgo]]).<ref>{{cita web\|títul=About Minsk\|obra=Minsk city executive committee\|*url=http://minsk.gov.by/en/tempage/minsk/\|fechaacceso=30 de juny de 2017}}(en anglés) A partir de 1569 la ciutat es convertix en la capital del Voivodado de Minsk, una divisió administrativa del Gran Ducat. En 1655 durant [[El Diluvi (història polaca)\|El Diluvi]] Minsk fon conquistada pel sar [[Allunte I de Rússia]], pero fon reconquistada pel rei [[Juan II Casimir Vasa]] en 1667.

	En [[1793]], la ciutat fon anexada a l'[[Imperi rus]], com a conseqüència de la [[Segona Partició de Polònia\|segona partició]] de [[Polònia]]. En [[1919]] i [[1920]] la ciutat fon controlada per la [[segona república polaca]], durant el curs de la [[Guerra polac-soviètica]]. La ciutat és finalment cedida a [[Rússia]] per mig del pacte de [[Pau de Riga]], i es convertix en la capital de la [[RSS de Bielorússia]], una de les repúbliques que constituïen l'[[Unió Soviètica\|URSS]].		En l'any [[1793]], la ciutat fon anexada a l'[[Imperi rus]], com a conseqüència de la [[Segona Partició de Polònia\|segona partició]] de [[Polònia]]. En [[1919]] i [[1920]] la ciutat fon controlada per la [[segona república polaca]], durant el curs de la [[Guerra polac-soviètica]]. La ciutat és finalment cedida a [[Rússia]] per mig del pacte de [[Pau de Riga]], i es convertix en la capital de la [[RSS de Bielorússia]], una de les repúbliques que constituïen l'[[Unió Soviètica\|URSS]].

	Gran part de la ciutat fon destruïda durant els bombardejos alemans en la [[segona guerra mundial]]. En efecte, durant l'invasió alemana a l'URSS en 1941 ([[Operació Barbarroja]]), Minsk fon invadida de colp i repent. La ciutat fon bombardejada pels alemans des del primer dia de la guerra i fon invadida quatre dies més tart. Els nazis convertiren la ciutat en el centre administratiu del ''[[Reichskommissariat Ostland]]'' i varen començar a reprimir durament a la població, especialment la comunista i la judeua. Un [[Gueto de Minsk\|gueto judeu]] de cent mil persones fon construït en Minsk. La ciutat va ser lliberada pels soviètics el [[3 de juliol]] de [[1944]]. Al final de la guerra, prop del 80% de la ciutat estava en ruïnes. Minsk fon reconstruïda a l'estil soviètic.		Gran part de la ciutat fon destruïda durant els bombardejos alemans en la [[segona guerra mundial]]. En efecte, durant l'invasió alemana a l'URSS en [[1941]] ([[Operació Barbarroja]]), Minsk fon invadida de colp i repent. La ciutat fon bombardejada pels alemans des del primer dia de la guerra i fon invadida quatre dies més tart. Els nazis convertiren la ciutat en el centre administratiu del ''[[Reichskommissariat Ostland]]'' i varen començar a reprimir durament a la població, especialment la comunista i la judeua. Un [[Gueto de Minsk\|gueto judeu]] de cent mil persones fon construït en Minsk. La ciutat va ser lliberada pels soviètics el [[3 de juliol]] de [[1944]]. Al final de la guerra, prop del 80% de la ciutat estava en ruïnes. Minsk fon reconstruïda a l'estil soviètic.

	En els anys 1980, l'[[accident de Chernóbil]] afectà a una gran part del surest del país, l'accés a algunes zones es troba encara restringit. La ciutat fon capital de la [[República Socialista Soviètica de Bielorrússia]] des de [[1919]] fins a [[1991]], quan es va convertir en la capital de la República de [[Bielorrússia]].		En els [[anys 1980]], l'[[accident de Chernóbil]] afectà a una gran part del surest del país, l'accés a algunes zones es troba encara restringit. La ciutat fon capital de la [[República Socialista Soviètica de Bielorrússia]] des de 1919 fins a [[1991]], quan es va convertir en la capital de la República de [[Bielorrússia]].

	Actualment Minsk és una gran metròpoli en una arquitectura predominant de l'época soviètica, encara que també en edificis moderns que daten de despuix de la caiguda de la [[URSS]].		Actualment Minsk és una gran metròpoli en una arquitectura predominant de l'época soviètica, encara que també en edificis moderns que daten de despuix de la caiguda de la [[URSS]].

Alacanti en 02:52 2 nov 2022

2022-11-02T02:52:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 02:52 2 nov 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Church of Saints Simon and Helena (Minsk).jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Iglésia dels Sants Simó i Elena]]		[[Archiu:Church of Saints Simon and Helena (Minsk).jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Iglésia dels Sants Simó i Elena]]
	[[Archiu:Babrujskaja, Minsk.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|~~Babrujskaja,~~ Minsk~~.jpg~~]]		[[Archiu:Babrujskaja, Minsk.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Plaça de l'estació de Minsk]]
	'''Minsk''' (en [[bielorús]], Мінск; en rus, Минск) és la capital i ciutat més gran de [[Bielorrússia]]. Es troba situada en el centre del país, i és travessada pels rius Nyamiha i Svíslach. És la sèu administrativa de la [[Comunitat d'Estats Independents]] (CEI).		'''Minsk''' (en [[bielorús]], Мінск; en rus, Минск) és la capital i ciutat més gran de [[Bielorrússia]]. Es troba situada en el centre del país, i és travessada pels rius Nyamiha i Svíslach. És la sèu administrativa de la [[Comunitat d'Estats Independents]] (CEI).

Alacanti en 02:51 2 nov 2022

2022-11-02T02:51:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 02:51 2 nov 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Church of Saints Simon and Helena (Minsk).jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Iglésia dels Sants Simó i Elena]]		[[Archiu:Church of Saints Simon and Helena (Minsk).jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Iglésia dels Sants Simó i Elena]]
			[[Archiu:Babrujskaja, Minsk.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Babrujskaja, Minsk.jpg]]
	'''Minsk''' (en [[bielorús]], Мінск; en rus, Минск) és la capital i ciutat més gran de [[Bielorrússia]]. Es troba situada en el centre del país, i és travessada pels rius Nyamiha i Svíslach. És la sèu administrativa de la [[Comunitat d'Estats Independents]] (CEI).		'''Minsk''' (en [[bielorús]], Мінск; en rus, Минск) és la capital i ciutat més gran de [[Bielorrússia]]. Es troba situada en el centre del país, i és travessada pels rius Nyamiha i Svíslach. És la sèu administrativa de la [[Comunitat d'Estats Independents]] (CEI).

Alacanti: /* Economia */

2022-11-02T02:50:13Z

Economia

← Revisió anterior		Revisió de 02:50 2 nov 2022
Llínea 26:		Llínea 26:

	== Economia ==		== Economia ==
	Minsk està molt industrialisada i produïx [[tractor]]s, [[transmissió\|transmissions]], [[camió\|camions]], [[textil]]s, [[gelat]]s, [[frigorífic]]s, [[televisor]]s, [[~~aparell~~ de ràdio\|~~aparells~~ de ràdio]], [[bicicleta\|bicicletes]] i molts atres bens de consum. A pesar d'açò, la taxa de desocupació és prou alta.		Minsk està molt industrialisada i produïx [[tractor]]s, [[transmissió\|transmissions]], [[camió\|camions]], [[textil]]s, [[gelat]]s, [[frigorífic]]s, [[televisor]]s, [[aparat de ràdio\|aparats de ràdio]], [[bicicleta\|bicicletes]] i molts atres bens de consum. A pesar d'açò, la taxa de desocupació és prou alta.

	== Transports ==		== Transports ==

Alacanti: /* Economia */

2022-11-02T02:47:53Z

Economia

← Revisió anterior		Revisió de 02:47 2 nov 2022
Llínea 27:		Llínea 27:
	== Economia ==		== Economia ==
	Minsk està molt industrialisada i produïx [[tractor]]s, [[transmissió\|transmissions]], [[camió\|camions]], [[textil]]s, [[gelat]]s, [[frigorífic]]s, [[televisor]]s, [[aparell de ràdio\|aparells de ràdio]], [[bicicleta\|bicicletes]] i molts atres bens de consum. A pesar d'açò, la taxa de desocupació és prou alta.		Minsk està molt industrialisada i produïx [[tractor]]s, [[transmissió\|transmissions]], [[camió\|camions]], [[textil]]s, [[gelat]]s, [[frigorífic]]s, [[televisor]]s, [[aparell de ràdio\|aparells de ràdio]], [[bicicleta\|bicicletes]] i molts atres bens de consum. A pesar d'açò, la taxa de desocupació és prou alta.

			== Transports ==
			=== Aeroports ===
			Minsk té dos aeroports. Minsk-1 es troba just al sur del centre de la ciutat i rep majoritàriament vols domèstics. En el futur podria ser reconvertit en un districte residencial. L'atre [[aeroport]], a 42 km a l'est de la ciutat, és Minsk-2. És un aeroport internacional que està sent modernisat en vols a [[Àustria]], [[Chipre]], [[França]], [[Alemanya]], [[Irlanda]], [[Israel]], [[Itàlia]], [[Polònia]], [[Turquia]], el [[Regne Unit]] i atres països, operats per l'aerollínea nacional [[Belavia]] i l'alemanya [[Lufthansa]]. L'estació ferroviària central de Minsk fon recentment modernisada.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Alacanti: /* Geografia */

2022-11-02T02:45:49Z

Geografia

← Revisió anterior		Revisió de 02:45 2 nov 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	=== Clima ===		=== Clima ===
	Minsk té un [[clima continental]] humit (Köppen Dfb), per la seua ubicació entre la forta influència de l'aire humit de l'[[Oceà Atlàntic]] i l'aire sec de la massa continental eurasiàtica. El seu clima és inestable i tendix a canviar en freqüència. La temperatura mija de giner és -4,5 °C, mentres que en juliol és 18,5 °C. La temperatura més baixa registrada fon de -40 °C el 17 de giner de 1940, i la més càlida es registrà el 29 de juliol de 1936 i fon de 35 °C. Això dona lloc a freqüents boires en l'autumne i primavera. Minsk rep una precipitació anual de 690 milímetros, de les quals una tercera part és en el periodo de fret (com neu i pluja) i dos terços a l'época de calor. A lo llarc de l'any, bufen vents de l'oest i nort-oest portant aire fresc i humit de l'Atlàntic.		Minsk té un [[clima continental]] humit (Köppen Dfb), per la seua ubicació entre la forta influència de l'aire humit de l'[[Oceà Atlàntic]] i l'aire sec de la massa continental eurasiàtica. El seu clima és inestable i tendix a canviar en freqüència. La temperatura mija de giner és -4,5 °C, mentres que en juliol és 18,5 °C. La temperatura més baixa registrada fon de -40 °C el 17 de giner de 1940, i la més càlida es registrà el 29 de juliol de 1936 i fon de 35 °C. Això dona lloc a freqüents boires en l'autumne i primavera. Minsk rep una precipitació anual de 690 milímetros, de les quals una tercera part és en el periodo de fret (com neu i pluja) i dos terços a l'época de calor. A lo llarc de l'any, bufen vents de l'oest i nort-oest portant aire fresc i humit de l'Atlàntic.

			== Economia ==
			Minsk està molt industrialisada i produïx [[tractor]]s, [[transmissió\|transmissions]], [[camió\|camions]], [[textil]]s, [[gelat]]s, [[frigorífic]]s, [[televisor]]s, [[aparell de ràdio\|aparells de ràdio]], [[bicicleta\|bicicletes]] i molts atres bens de consum. A pesar d'açò, la taxa de desocupació és prou alta.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Alacanti: /* Història */

2022-11-02T02:43:34Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 02:43 2 nov 2022
Llínea 20:		Llínea 20:

	Actualment Minsk és una gran metròpoli en una arquitectura predominant de l'época soviètica, encara que també en edificis moderns que daten de despuix de la caiguda de la [[URSS]].		Actualment Minsk és una gran metròpoli en una arquitectura predominant de l'época soviètica, encara que també en edificis moderns que daten de despuix de la caiguda de la [[URSS]].

			== Geografia ==
			=== Clima ===
			Minsk té un [[clima continental]] humit (Köppen Dfb), per la seua ubicació entre la forta influència de l'aire humit de l'[[Oceà Atlàntic]] i l'aire sec de la massa continental eurasiàtica. El seu clima és inestable i tendix a canviar en freqüència. La temperatura mija de giner és -4,5 °C, mentres que en juliol és 18,5 °C. La temperatura més baixa registrada fon de -40 °C el 17 de giner de 1940, i la més càlida es registrà el 29 de juliol de 1936 i fon de 35 °C. Això dona lloc a freqüents boires en l'autumne i primavera. Minsk rep una precipitació anual de 690 milímetros, de les quals una tercera part és en el periodo de fret (com neu i pluja) i dos terços a l'época de calor. A lo llarc de l'any, bufen vents de l'oest i nort-oest portant aire fresc i humit de l'Atlàntic.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Alacanti en 02:39 2 nov 2022

2022-11-02T02:39:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 02:39 2 nov 2022
Llínea 7:		Llínea 7:

	Des de [[1569]] fon la capital del Voivodato de Minsk, en la República de les Dos Nacions o Mancomunitat de Polònia-Lituània. En [[1793]] fon una de les regions anexionades per l'[[Imperi rus]] com a conseqüència de la Segona partició de [[Polònia]]. Entre [[1919]] i [[1991]], despuix de la [[Revolució russa]], Minsk fon la capital de la República Socialista Soviètica de Bielorrússia i posteriorment, en 1991, de [[Bielorrússia]] despuix de la dissolució de l'[[Unió Soviètica]].		Des de [[1569]] fon la capital del Voivodato de Minsk, en la República de les Dos Nacions o Mancomunitat de Polònia-Lituània. En [[1793]] fon una de les regions anexionades per l'[[Imperi rus]] com a conseqüència de la Segona partició de [[Polònia]]. Entre [[1919]] i [[1991]], despuix de la [[Revolució russa]], Minsk fon la capital de la República Socialista Soviètica de Bielorrússia i posteriorment, en 1991, de [[Bielorrússia]] despuix de la dissolució de l'[[Unió Soviètica]].

			== Història ==
			Al voltant del [[sigle X]], el príncip [[Rahvalod]] (o Rogvolod), d'orige [[vikingo]], governà un territori conegut com [[Principat de Polatsk]], al que pertanyia la zona que ocupa l'actual ciutat de Minsk. La primera menció escrita a la ciutat baix el nom de Minsk apareix en l'any 1067, i està correlacionada en la lluita dinàstica entre el [[Principat de Polatsk]] i el [[Rus de Kiev]].

			Entre els anys [[1101]] i [[1242]] la ciutat seria l'epicentre del [[Principat de Minsk]], a excepció d'un breu periodo comprés entre 1129 i 1146 quan va pertànyer al [[Rus de Kiev]]. Posteriorment, en 1326, Minsk cau baix el domini del [[Gran Ducat de Lituània]], regió que despuix passà a ser part de la [[mancomunitat polac-lituana]], de la qual en 1499 va rebre els seus privilegis de ciutat ([[Dret de Magdeburgo]]).<ref>{{cita web\|títul=About Minsk\|obra=Minsk city executive committee\|*url=http://minsk.gov.by/en/tempage/minsk/\|fechaacceso=30 de juny de 2017}}(en anglés) A partir de 1569 la ciutat es convertix en la capital del Voivodado de Minsk, una divisió administrativa del Gran Ducat. En 1655 durant [[El Diluvi (història polaca)\|El Diluvi]] Minsk fon conquistada pel sar [[Allunte I de Rússia]], pero fon reconquistada pel rei [[Juan II Casimir Vasa]] en 1667.

			En [[1793]], la ciutat fon anexada a l'[[Imperi rus]], com a conseqüència de la [[Segona Partició de Polònia\|segona partició]] de [[Polònia]]. En [[1919]] i [[1920]] la ciutat fon controlada per la [[segona república polaca]], durant el curs de la [[Guerra polac-soviètica]]. La ciutat és finalment cedida a [[Rússia]] per mig del pacte de [[Pau de Riga]], i es convertix en la capital de la [[RSS de Bielorússia]], una de les repúbliques que constituïen l'[[Unió Soviètica\|URSS]].

			Gran part de la ciutat fon destruïda durant els bombardejos alemans en la [[segona guerra mundial]]. En efecte, durant l'invasió alemana a l'URSS en 1941 ([[Operació Barbarroja]]), Minsk fon invadida de colp i repent. La ciutat fon bombardejada pels alemans des del primer dia de la guerra i fon invadida quatre dies més tart. Els nazis convertiren la ciutat en el centre administratiu del ''[[Reichskommissariat Ostland]]'' i varen començar a reprimir durament a la població, especialment la comunista i la judeua. Un [[Gueto de Minsk\|gueto judeu]] de cent mil persones fon construït en Minsk. La ciutat va ser lliberada pels soviètics el [[3 de juliol]] de [[1944]]. Al final de la guerra, prop del 80% de la ciutat estava en ruïnes. Minsk fon reconstruïda a l'estil soviètic.

			En els anys 1980, l'[[accident de Chernóbil]] afectà a una gran part del surest del país, l'accés a algunes zones es troba encara restringit. La ciutat fon capital de la [[República Socialista Soviètica de Bielorrússia]] des de [[1919]] fins a [[1991]], quan es va convertir en la capital de la República de [[Bielorrússia]].

			Actualment Minsk és una gran metròpoli en una arquitectura predominant de l'época soviètica, encara que també en edificis moderns que daten de despuix de la caiguda de la [[URSS]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==