Miquel Adlert i Noguerol - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2026-01-18T11:47:59Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:47 18 gin 2026
Llínea 99:		Llínea 99:
	{{Cita\|Cal parlar un poc de la catalanisació de la llengua valenciana. I és una gravíssima acusació la que vaig a fer, pero que cal fer. I és que la major culpabilitat de la catalanisació de la llengua valenciana (com, anteriorment, de l'arcaïsació) la té la cultura valenciana, fonamentalment la literatura i en ella sobre tot, la poesia. En primer lloc perqué la poesia fón la rama més (quasi únicament) cultivada i, naturalment, escrita. En segon lloc per la proclivitat dels literats cap a una turris eburnea cultista en la que es tancaven separats del poble, per a escriure una llengua, primer arcaïsada i després catalanisada, impossible de qué la senta el poble com a seua.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|Cal parlar un poc de la catalanisació de la llengua valenciana. I és una gravíssima acusació la que vaig a fer, pero que cal fer. I és que la major culpabilitat de la catalanisació de la llengua valenciana (com, anteriorment, de l'arcaïsació) la té la cultura valenciana, fonamentalment la literatura i en ella sobre tot, la poesia. En primer lloc perqué la poesia fón la rama més (quasi únicament) cultivada i, naturalment, escrita. En segon lloc per la proclivitat dels literats cap a una turris eburnea cultista en la que es tancaven separats del poble, per a escriure una llengua, primer arcaïsada i després catalanisada, impossible de qué la senta el poble com a seua.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}

	{{Cita\|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! Joàn Fustér (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades Elías de Tejada (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.\|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! [[Joan Fuster\|Joàn Fustér]] (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades [[Elías de Tejada]] (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.\|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}

	{{Cita\|Aixi matéix es l'espirít juridic el que mou a Don Jaume, en tants casos com se'n donen en la conquista de Valéncia, a no impondre als que se li entreguen pacíficament, un Dret i una llegislació que els siguen extranys, i els respecta els que ne tenen.[...] Don Jaume, en la senzilla denominació que li dona l'amor del poble valencià, es el conquistador, el llibertador, el fundador i pare del Regne de Valéncia; lo que no oblidaven els antics valencians quan el nomenaven, que solien afegir: 'de bona memòria'.\|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|Aixi matéix es l'espirít juridic el que mou a Don Jaume, en tants casos com se'n donen en la conquista de Valéncia, a no impondre als que se li entreguen pacíficament, un Dret i una llegislació que els siguen extranys, i els respecta els que ne tenen.[...] Don Jaume, en la senzilla denominació que li dona l'amor del poble valencià, es el conquistador, el llibertador, el fundador i pare del Regne de Valéncia; lo que no oblidaven els antics valencians quan el nomenaven, que solien afegir: 'de bona memòria'.\|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}

Xavier: /* Cites */

2025-11-16T18:09:28Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 16 nov 2025
Llínea 96:		Llínea 96:

	{{Cita\|La realitat és que l'autèntica llengua valenciana en sa evolució, en l'estat actual, ha segut desconeguda pels lliterats valencians, primer per arcaïsants, i després, i ara, per catalanisants. I així s'han condenat, com a incorrectes, formes evolucionades de la llengua valenciana, substituint-les, primer per les arcaiques i després per les catalanes evolucionades.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|La realitat és que l'autèntica llengua valenciana en sa evolució, en l'estat actual, ha segut desconeguda pels lliterats valencians, primer per arcaïsants, i després, i ara, per catalanisants. I així s'han condenat, com a incorrectes, formes evolucionades de la llengua valenciana, substituint-les, primer per les arcaiques i després per les catalanes evolucionades.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}

			{{Cita\|Cal parlar un poc de la catalanisació de la llengua valenciana. I és una gravíssima acusació la que vaig a fer, pero que cal fer. I és que la major culpabilitat de la catalanisació de la llengua valenciana (com, anteriorment, de l'arcaïsació) la té la cultura valenciana, fonamentalment la literatura i en ella sobre tot, la poesia. En primer lloc perqué la poesia fón la rama més (quasi únicament) cultivada i, naturalment, escrita. En segon lloc per la proclivitat dels literats cap a una turris eburnea cultista en la que es tancaven separats del poble, per a escriure una llengua, primer arcaïsada i després catalanisada, impossible de qué la senta el poble com a seua.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}

	{{Cita\|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! Joàn Fustér (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades Elías de Tejada (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.\|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! Joàn Fustér (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades Elías de Tejada (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.\|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}

Xavier en 13:33 16 nov 2025

2025-11-16T13:33:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:33 16 nov 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Miquel Adlert i Noguerol''' ([[Paterna]], [[L'Horta]], [[1911]] - † [[Valéncia]], [[1988]]) fon un advocat, juge, escritor i editor valencià~~. És un dels més brillants intelectuals del [[sigle XX]]~~. És un dels més brillants intelectuals del [[sigle XX]]. Està considerat com un dels pares del [[valencianisme]] modern.		'''Miquel Adlert i Noguerol''' ([[Paterna]], [[L'Horta]], [[1911]] - † [[Valéncia]], [[1988]]) fon un advocat, juge, escritor i editor valencià. És un dels més brillants intelectuals del [[sigle XX]]. Està considerat com un dels pares del [[valencianisme]] modern.

	Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de [[Lo Rat Penat]] i fundà l'[[editorial Torre]] junt a [[Xavier Casp]]. Participà en l'elaboracio de les [[Normes d'El Puig]].		Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de [[Lo Rat Penat]] i fundà l'[[editorial Torre]] junt a [[Xavier Casp]]. Participà en l'elaboracio de les [[Normes d'El Puig]].

Xavier en 13:32 16 nov 2025

2025-11-16T13:32:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:32 16 nov 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Miquel Adlert i Noguerol''' ([[Paterna]], [[L'Horta]], [[1911]] - † [[Valéncia]], [[1988]]) fon un advocat, juge, escritor i editor valencià. És un dels més brillants intelectuals del [[sigle XX]]. Està considerat un dels pares del [[valencianisme]] modern.		'''Miquel Adlert i Noguerol''' ([[Paterna]], [[L'Horta]], [[1911]] - † [[Valéncia]], [[1988]]) fon un advocat, juge, escritor i editor valencià. És un dels més brillants intelectuals del [[sigle XX]]. És un dels més brillants intelectuals del [[sigle XX]]. Està considerat com un dels pares del [[valencianisme]] modern.

			Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de [[Lo Rat Penat]] i fundà l'[[editorial Torre]] junt a [[Xavier Casp]]. Participà en l'elaboracio de les [[Normes d'El Puig]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-10-12T18:07:42Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 12 oct 2025
Llínea 132:		Llínea 132:
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
			[[Categoria:Nacionalisme valencià]]
	[[Categoria:Valencianistes]]		[[Categoria:Valencianistes]]
			[[Categoria:Valencianisme]]
	[[Categoria:Paterna]]		[[Categoria:Paterna]]

Xavier: /* Pensament */

2025-10-12T18:06:34Z

Pensament

← Revisió anterior		Revisió de 18:06 12 oct 2025
Llínea 46:		Llínea 46:
	== Pensament ==		== Pensament ==
	[[Image:Cense.jpg\|thumb\|right\|250px\|Portada del llibre]]		[[Image:Cense.jpg\|thumb\|right\|250px\|Portada del llibre]]

			Miquel Adlert i Noguerol, pare del nacionalisme valencià modern i referent inqüestionable en la defensa de la personalitat valenciana.

	Per a Adlert, el catolicisme no podia ser separat de l'acció política nacionalista, d'eixa manera és més fàcil, per eixemple, poder establir semblança entre polítics i religiosos.		Per a Adlert, el catolicisme no podia ser separat de l'acció política nacionalista, d'eixa manera és més fàcil, per eixemple, poder establir semblança entre polítics i religiosos.

Caro de Segeda en 11:32 30 jul 2025

2025-07-30T11:32:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:32 30 jul 2025
Llínea 129:		Llínea 129:
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
	[[Categoria:~~Valencianisme~~]]		[[Categoria:Valencianistes]]
	[[Categoria:Paterna]]		[[Categoria:Paterna]]

Valencian: Text reemplaça - 'imposar' a 'improndre'

2025-07-23T07:09:54Z

Text reemplaça - 'imposar' a 'improndre'

← Revisió anterior		Revisió de 07:09 23 jul 2025
Llínea 86:		Llínea 86:
	{{Cita\|Perque l'idioma es el parlat i no l'escrit. Per aixo se li diu llengua per ser esta orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproduccio grafica de la parlada com el retrat ho es de la persona. I aixina com l'essencia humana es la persona i no el retrat, l'essencia de l'idioma es el parlat i no l'escrit… La llengua parlada es anterior a l'escrita… La base de la llengua valenciana es la parlada i no lescrita.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|Perque l'idioma es el parlat i no l'escrit. Per aixo se li diu llengua per ser esta orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproduccio grafica de la parlada com el retrat ho es de la persona. I aixina com l'essencia humana es la persona i no el retrat, l'essencia de l'idioma es el parlat i no l'escrit… La llengua parlada es anterior a l'escrita… La base de la llengua valenciana es la parlada i no lescrita.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}

	{{Cita\|L'Idioma no es una qüestio cientifica en el sentit de ser un producte d'una ciencia, sino al reves: una ciencia - la filologica - es producte de la llengua; no es una llengua merament especulativa (...). Ara els filolecs valencians pancatalanistes s'han apoderat de la llengua com a cosa seua i en acte dominant fan una llengua i volen ~~imposar~~ al poble l'artificialitat de sa factura cientifica.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]], pàgs. 18 i 19), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|L'Idioma no es una qüestio cientifica en el sentit de ser un producte d'una ciencia, sino al reves: una ciencia - la filologica - es producte de la llengua; no es una llengua merament especulativa (...). Ara els filolecs valencians pancatalanistes s'han apoderat de la llengua com a cosa seua i en acte dominant fan una llengua i volen improndre al poble l'artificialitat de sa factura cientifica.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]], pàgs. 18 i 19), per Miquel Adlert Noguerol}}

	{{Cita\|La finalitat que busca l'interés pancatalaniste en el topònim [[País Valencià]] és l'anulació de la personalitat valenciana independent de Catalunya. País Valencià és la denominació bàsica per a donar credibilitat a l'afirmació de que Valéncia ha segut i és una part de Catalunya; u dels [[Països Catalans]]. Perqué ningú, per poca inteligència que tinga, pot creure que un Regne formava part i depenia d'un Principat, com ara li diuen a Catalunya, i manco encara d'un comtat.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|La finalitat que busca l'interés pancatalaniste en el topònim [[País Valencià]] és l'anulació de la personalitat valenciana independent de Catalunya. País Valencià és la denominació bàsica per a donar credibilitat a l'afirmació de que Valéncia ha segut i és una part de Catalunya; u dels [[Països Catalans]]. Perqué ningú, per poca inteligència que tinga, pot creure que un Regne formava part i depenia d'un Principat, com ara li diuen a Catalunya, i manco encara d'un comtat.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}

Xavier: /* Cites */

2025-04-25T17:33:30Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 17:33 25 abr 2025
Llínea 81:		Llínea 81:

	{{Cita\|Els filolecs no deuen dir-li al poble com deu parlar o com deu escriure, sino estudiar com parla i com escriu. El poble es el verdader propietari de la llengua. Els filolecs han vinguts molts sigles despres de que naixquera la Llengua Valenciana.\|Miquel Adlert i Noguerol}}		{{Cita\|Els filolecs no deuen dir-li al poble com deu parlar o com deu escriure, sino estudiar com parla i com escriu. El poble es el verdader propietari de la llengua. Els filolecs han vinguts molts sigles despres de que naixquera la Llengua Valenciana.\|Miquel Adlert i Noguerol}}

			{{Cita\|Valencià: detin el teu pas, apaga el teu sonriure i dirigix la teua mirada cap al suroest de la nostra patria, autaüllant llunt, molt llunt, fora ya de les nostres fronteres, la planura, erma i dura com un cor cruel, de les terres d'Almansa, aquells camps on un 25 d'abril, la nostra Valencia, perdia la llibertat, vençuda per la força al servici de l'injusticia i de Castella (Miquel Adlert Noguerol, 25 d'abril de 1942)}}

	{{Cita\|Perque l'idioma es el parlat i no l'escrit. Per aixo se li diu llengua per ser esta orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproduccio grafica de la parlada com el retrat ho es de la persona. I aixina com l'essencia humana es la persona i no el retrat, l'essencia de l'idioma es el parlat i no l'escrit… La llengua parlada es anterior a l'escrita… La base de la llengua valenciana es la parlada i no lescrita.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|Perque l'idioma es el parlat i no l'escrit. Per aixo se li diu llengua per ser esta orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproduccio grafica de la parlada com el retrat ho es de la persona. I aixina com l'essencia humana es la persona i no el retrat, l'essencia de l'idioma es el parlat i no l'escrit… La llengua parlada es anterior a l'escrita… La base de la llengua valenciana es la parlada i no lescrita.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}

Xavier: /* Pensament */

2025-02-18T12:11:22Z

Pensament

← Revisió anterior		Revisió de 12:11 18 feb 2025
Llínea 53:		Llínea 53:

	Per a llegir a Adlert hi ha que tindre coneiximents històrics, i eixe és u dels grans problemes del poble valencià, la seua ignorància pel seu propi passat.		Per a llegir a Adlert hi ha que tindre coneiximents històrics, i eixe és u dels grans problemes del poble valencià, la seua ignorància pel seu propi passat.

			{{Cita\|La Filologia no deu d'ordenar res al poble, ni intentar modificar un fenomen social, ni molt menys, substituir al poble en la formacio de l'idioma.\|Miquel Adlert i Noguerol}}

	El mensage i la obra d'Adlert és tot un referent sense cap discusió del valencianisme. Publicà dèsset llibres en tan sols una dècada (1977-1987), encara que llamentablement, tingué que pagar ell mateix la publicació de gran part de la seua obra.		El mensage i la obra d'Adlert és tot un referent sense cap discusió del valencianisme. Publicà dèsset llibres en tan sols una dècada (1977-1987), encara que llamentablement, tingué que pagar ell mateix la publicació de gran part de la seua obra.

← Revisió anterior		Revisió de 11:47 18 gin 2026
Llínea 99:		Llínea 99:
	{{Cita\|Cal parlar un poc de la catalanisació de la llengua valenciana. I és una gravíssima acusació la que vaig a fer, pero que cal fer. I és que la major culpabilitat de la catalanisació de la llengua valenciana (com, anteriorment, de l'arcaïsació) la té la cultura valenciana, fonamentalment la literatura i en ella sobre tot, la poesia. En primer lloc perqué la poesia fón la rama més (quasi únicament) cultivada i, naturalment, escrita. En segon lloc per la proclivitat dels literats cap a una turris eburnea cultista en la que es tancaven separats del poble, per a escriure una llengua, primer arcaïsada i després catalanisada, impossible de qué la senta el poble com a seua.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|Cal parlar un poc de la catalanisació de la llengua valenciana. I és una gravíssima acusació la que vaig a fer, pero que cal fer. I és que la major culpabilitat de la catalanisació de la llengua valenciana (com, anteriorment, de l'arcaïsació) la té la cultura valenciana, fonamentalment la literatura i en ella sobre tot, la poesia. En primer lloc perqué la poesia fón la rama més (quasi únicament) cultivada i, naturalment, escrita. En segon lloc per la proclivitat dels literats cap a una turris eburnea cultista en la que es tancaven separats del poble, per a escriure una llengua, primer arcaïsada i després catalanisada, impossible de qué la senta el poble com a seua.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}

	{{Cita\|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! Joàn Fustér (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades Elías de Tejada (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.\|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! [[Joan Fuster\|Joàn Fustér]] (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades [[Elías de Tejada]] (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.\|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}

	{{Cita\|Aixi matéix es l'espirít juridic el que mou a Don Jaume, en tants casos com se'n donen en la conquista de Valéncia, a no impondre als que se li entreguen pacíficament, un Dret i una llegislació que els siguen extranys, i els respecta els que ne tenen.[...] Don Jaume, en la senzilla denominació que li dona l'amor del poble valencià, es el conquistador, el llibertador, el fundador i pare del Regne de Valéncia; lo que no oblidaven els antics valencians quan el nomenaven, que solien afegir: 'de bona memòria'.\|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|Aixi matéix es l'espirít juridic el que mou a Don Jaume, en tants casos com se'n donen en la conquista de Valéncia, a no impondre als que se li entreguen pacíficament, un Dret i una llegislació que els siguen extranys, i els respecta els que ne tenen.[...] Don Jaume, en la senzilla denominació que li dona l'amor del poble valencià, es el conquistador, el llibertador, el fundador i pare del Regne de Valéncia; lo que no oblidaven els antics valencians quan el nomenaven, que solien afegir: 'de bona memòria'.\|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 16 nov 2025
Llínea 96:		Llínea 96:

	{{Cita\|La realitat és que l'autèntica llengua valenciana en sa evolució, en l'estat actual, ha segut desconeguda pels lliterats valencians, primer per arcaïsants, i després, i ara, per catalanisants. I així s'han condenat, com a incorrectes, formes evolucionades de la llengua valenciana, substituint-les, primer per les arcaiques i després per les catalanes evolucionades.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|La realitat és que l'autèntica llengua valenciana en sa evolució, en l'estat actual, ha segut desconeguda pels lliterats valencians, primer per arcaïsants, i després, i ara, per catalanisants. I així s'han condenat, com a incorrectes, formes evolucionades de la llengua valenciana, substituint-les, primer per les arcaiques i després per les catalanes evolucionades.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}

			{{Cita\|Cal parlar un poc de la catalanisació de la llengua valenciana. I és una gravíssima acusació la que vaig a fer, pero que cal fer. I és que la major culpabilitat de la catalanisació de la llengua valenciana (com, anteriorment, de l'arcaïsació) la té la cultura valenciana, fonamentalment la literatura i en ella sobre tot, la poesia. En primer lloc perqué la poesia fón la rama més (quasi únicament) cultivada i, naturalment, escrita. En segon lloc per la proclivitat dels literats cap a una turris eburnea cultista en la que es tancaven separats del poble, per a escriure una llengua, primer arcaïsada i després catalanisada, impossible de qué la senta el poble com a seua.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}

	{{Cita\|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! Joàn Fustér (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades Elías de Tejada (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.\|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! Joàn Fustér (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades Elías de Tejada (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.\|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}

← Revisió anterior		Revisió de 07:09 23 jul 2025
Llínea 86:		Llínea 86:
	{{Cita\|Perque l'idioma es el parlat i no l'escrit. Per aixo se li diu llengua per ser esta orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproduccio grafica de la parlada com el retrat ho es de la persona. I aixina com l'essencia humana es la persona i no el retrat, l'essencia de l'idioma es el parlat i no l'escrit… La llengua parlada es anterior a l'escrita… La base de la llengua valenciana es la parlada i no lescrita.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|Perque l'idioma es el parlat i no l'escrit. Per aixo se li diu llengua per ser esta orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproduccio grafica de la parlada com el retrat ho es de la persona. I aixina com l'essencia humana es la persona i no el retrat, l'essencia de l'idioma es el parlat i no l'escrit… La llengua parlada es anterior a l'escrita… La base de la llengua valenciana es la parlada i no lescrita.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}

	{{Cita\|L'Idioma no es una qüestio cientifica en el sentit de ser un producte d'una ciencia, sino al reves: una ciencia - la filologica - es producte de la llengua; no es una llengua merament especulativa (...). Ara els filolecs valencians pancatalanistes s'han apoderat de la llengua com a cosa seua i en acte dominant fan una llengua i volen ~~imposar~~ al poble l'artificialitat de sa factura cientifica.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]], pàgs. 18 i 19), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|L'Idioma no es una qüestio cientifica en el sentit de ser un producte d'una ciencia, sino al reves: una ciencia - la filologica - es producte de la llengua; no es una llengua merament especulativa (...). Ara els filolecs valencians pancatalanistes s'han apoderat de la llengua com a cosa seua i en acte dominant fan una llengua i volen improndre al poble l'artificialitat de sa factura cientifica.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]], pàgs. 18 i 19), per Miquel Adlert Noguerol}}

	{{Cita\|La finalitat que busca l'interés pancatalaniste en el topònim [[País Valencià]] és l'anulació de la personalitat valenciana independent de Catalunya. País Valencià és la denominació bàsica per a donar credibilitat a l'afirmació de que Valéncia ha segut i és una part de Catalunya; u dels [[Països Catalans]]. Perqué ningú, per poca inteligència que tinga, pot creure que un Regne formava part i depenia d'un Principat, com ara li diuen a Catalunya, i manco encara d'un comtat.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|La finalitat que busca l'interés pancatalaniste en el topònim [[País Valencià]] és l'anulació de la personalitat valenciana independent de Catalunya. País Valencià és la denominació bàsica per a donar credibilitat a l'afirmació de que Valéncia ha segut i és una part de Catalunya; u dels [[Països Catalans]]. Perqué ningú, per poca inteligència que tinga, pot creure que un Regne formava part i depenia d'un Principat, com ara li diuen a Catalunya, i manco encara d'un comtat.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}

← Revisió anterior		Revisió de 17:33 25 abr 2025
Llínea 81:		Llínea 81:

	{{Cita\|Els filolecs no deuen dir-li al poble com deu parlar o com deu escriure, sino estudiar com parla i com escriu. El poble es el verdader propietari de la llengua. Els filolecs han vinguts molts sigles despres de que naixquera la Llengua Valenciana.\|Miquel Adlert i Noguerol}}		{{Cita\|Els filolecs no deuen dir-li al poble com deu parlar o com deu escriure, sino estudiar com parla i com escriu. El poble es el verdader propietari de la llengua. Els filolecs han vinguts molts sigles despres de que naixquera la Llengua Valenciana.\|Miquel Adlert i Noguerol}}

			{{Cita\|Valencià: detin el teu pas, apaga el teu sonriure i dirigix la teua mirada cap al suroest de la nostra patria, autaüllant llunt, molt llunt, fora ya de les nostres fronteres, la planura, erma i dura com un cor cruel, de les terres d'Almansa, aquells camps on un 25 d'abril, la nostra Valencia, perdia la llibertat, vençuda per la força al servici de l'injusticia i de Castella (Miquel Adlert Noguerol, 25 d'abril de 1942)}}

	{{Cita\|Perque l'idioma es el parlat i no l'escrit. Per aixo se li diu llengua per ser esta orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproduccio grafica de la parlada com el retrat ho es de la persona. I aixina com l'essencia humana es la persona i no el retrat, l'essencia de l'idioma es el parlat i no l'escrit… La llengua parlada es anterior a l'escrita… La base de la llengua valenciana es la parlada i no lescrita.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}		{{Cita\|Perque l'idioma es el parlat i no l'escrit. Per aixo se li diu llengua per ser esta orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproduccio grafica de la parlada com el retrat ho es de la persona. I aixina com l'essencia humana es la persona i no el retrat, l'essencia de l'idioma es el parlat i no l'escrit… La llengua parlada es anterior a l'escrita… La base de la llengua valenciana es la parlada i no lescrita.\|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}