Miquel Batllori - Historial de revisions

Xavier en 12:48 27 gin 2026

2026-01-27T12:48:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:48 27 gin 2026
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Miquel Batllori i Munné''', també conegut popularment com el '''Pare Batllori''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] - † [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un sacerdot, historiador i escritor [[Espanya\|espanyol]].		'''Miquel Batllori i Munné''', també conegut popularment com el '''Pare Batllori''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] - † [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un religiós, sacerdot, historiador i escritor [[Espanya\|espanyol]].

	Doctor en Història i llicenciat en Dret, Filosofia i Teologia, Doctor ''Honoris causa'' per 16 universitats, 11 d'elles catalanes, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles ([[2001]]), Premi Príncip d'Astúries en Ciències Socials ([[1995]]), entre uns atres, i acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]].		Doctor en Història i llicenciat en Dret, Filosofia i Teologia, Doctor ''Honoris causa'' per 16 universitats, 11 d'elles catalanes, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles ([[2001]]), Premi Príncip d'Astúries en Ciències Socials ([[1995]]), entre uns atres, i acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]].

Xavier en 12:46 27 gin 2026

2026-01-27T12:46:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:46 27 gin 2026
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Miquel Batllori i Munné''', també conegut popularment com el '''Pare Batllori''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] - † [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un sacerdot, historiador i escritor [[Espanya\|espanyol]].		'''Miquel Batllori i Munné''', també conegut popularment com el '''Pare Batllori''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] - † [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un sacerdot, historiador i escritor [[Espanya\|espanyol]].

	Doctor en Història i llicenciat en Dret, Filosofia i Teologia, Doctor ''Honoris causa'' per 11 ~~universitats~~ catalanes, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles ([[2001]]), Premi Príncip d'Astúries en Ciències Socials ([[1995]]), entre uns atres, i acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]].		Doctor en Història i llicenciat en Dret, Filosofia i Teologia, Doctor ''Honoris causa'' per 16 universitats, 11 d'elles catalanes, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles ([[2001]]), Premi Príncip d'Astúries en Ciències Socials ([[1995]]), entre uns atres, i acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 12:44 27 gin 2026

2026-01-27T12:44:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:44 27 gin 2026
Llínea 11:		Llínea 11:
	}}		}}
	'''Miquel Batllori i Munné''', també conegut popularment com el '''Pare Batllori''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] - † [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un sacerdot, historiador i escritor [[Espanya\|espanyol]].		'''Miquel Batllori i Munné''', també conegut popularment com el '''Pare Batllori''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] - † [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un sacerdot, historiador i escritor [[Espanya\|espanyol]].

			Doctor en Història i llicenciat en Dret, Filosofia i Teologia, Doctor ''Honoris causa'' per 11 universitats catalanes, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles ([[2001]]), Premi Príncip d'Astúries en Ciències Socials ([[1995]]), entre uns atres, i acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Cites */

2025-10-07T11:59:39Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 7 oct 2025
Llínea 110:		Llínea 110:
	[...]		[...]
	''Y después de estas declaraciones, si los que promueven esta auténtica vergüenza nacional no son capaces de reflexionar ni rectificar es que han llegado al límite de su degradación, y si la sociedad valenciana no es tampoco capaz de sacudirse esta lacra social y cultural será porque, sin duda, merecerá lo que tiene''.}}		''Y después de estas declaraciones, si los que promueven esta auténtica vergüenza nacional no son capaces de reflexionar ni rectificar es que han llegado al límite de su degradación, y si la sociedad valenciana no es tampoco capaz de sacudirse esta lacra social y cultural será porque, sin duda, merecerá lo que tiene''.}}

			* La filòloga valenciana, [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]], referencia també les paraules de Miquel Batllori:

			{{Cita\|1992. Les denuncies contra la catalanisacio de les escoles i universitats valencianes es multiplica en els mijos de comunicacio. Una de les mes valioses, per la categoria intelectual de qui la pronuncia es la del notable historiador catala [[Miquel Batllori\|Pare Batllori]] quan, en una conferencia pronunciada en l'Universitat de Girona (''Las Provincias'', 2.11.1992) manifestava obertament:

			'El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo cual es totalmente anticatalán ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional.'

			El 20 de novembre de 1992, sentencia del Tribunal Suprem en favor d´Alternativa Universitaria i en contra de l'Universitat de Valencia:
			'La lengua autóctona de la Comunidad Valenciana se llama valenciana porque así lo ha querido el ordenamiento jurídico. No asumirlo así es una flagrante violación de la letra y del espíritu de las leyes'.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Cites */

2024-08-06T17:48:29Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 17:48 6 ago 2024
Llínea 97:		Llínea 97:
	* La cita correspon al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de l'any [[1992]], en l'Universitat de Girona i publicada el dilluns, 2 de novembre de [[1992]] en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' per [[José Aparicio Pérez]] i citat en el llibre de [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]] titulat ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]'' ([[Valéncia]], [[2006]], [[Diputació de Valéncia]]).		* La cita correspon al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de l'any [[1992]], en l'Universitat de Girona i publicada el dilluns, 2 de novembre de [[1992]] en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' per [[José Aparicio Pérez]] i citat en el llibre de [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]] titulat ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]'' ([[Valéncia]], [[2006]], [[Diputació de Valéncia]]).

	* Extracte de l'artícul publicat en el periòdic 'Las Provincias' (2.11.1992) de les declaracions del Pare Batllori:		* Extracte de l'artícul publicat en el periòdic ''Las Provincias'' (2.11.1992) de les declaracions del Pare Batllori:

	{{Cita\|''El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto''. Miquel Batllori.		{{Cita\|''El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto''. Miquel Batllori.

Xavier: /* Cites */

2024-08-06T17:47:46Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 17:47 6 ago 2024
Llínea 96:		Llínea 96:

	* La cita correspon al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de l'any [[1992]], en l'Universitat de Girona i publicada el dilluns, 2 de novembre de [[1992]] en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' per [[José Aparicio Pérez]] i citat en el llibre de [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]] titulat ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]'' ([[Valéncia]], [[2006]], [[Diputació de Valéncia]]).		* La cita correspon al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de l'any [[1992]], en l'Universitat de Girona i publicada el dilluns, 2 de novembre de [[1992]] en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' per [[José Aparicio Pérez]] i citat en el llibre de [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]] titulat ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]'' ([[Valéncia]], [[2006]], [[Diputació de Valéncia]]).

			* Extracte de l'artícul publicat en el periòdic 'Las Provincias' (2.11.1992) de les declaracions del Pare Batllori:

			{{Cita\|''El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto''. Miquel Batllori.

			''Naturalmente es un catalán, ama a Cataluña y lucha por su tierra, por sus gentes y por su cultura, especialmente por su lengua, como debe de ser, y esto nadie se lo puede ni debe reprochar, ya que es más bien un ejemplo a seguir. Pero lo hace desde el respeto a las otras tierras, las otras gentes y las otras culturas, como debe ser también y esto no puede dar motivo a alabanza porque es una obligación, un deber, de todos.''
			[...]
			''Pero es un hombre honesto, libre e independiente: cuando no le gusta algo y debe decirlo, lo dice, guste o no guste, moleste o no moleste, porque, además, tiene derecho a ello.''
			[...]
			''Y este dialecto del catalán, infame e infecto, el de Barcelona o barceloní, es el que intentan imponer aquí, desde la Universidad Literaria y desde la Conselleria de Cultura, de manera directa y ordenancista.''
			[...]
			''... los que dicen utilizar las Normas del 32, que en realidad lo que utilizan es la normativa fabriana,... que es la del Institut d'Estudis Catalans, hecha fundamentalmente sobre el dialecto barceloní, es decir, sobre el dialecto infame e infecto...''
			[...]
			''Y después de estas declaraciones, si los que promueven esta auténtica vergüenza nacional no son capaces de reflexionar ni rectificar es que han llegado al límite de su degradación, y si la sociedad valenciana no es tampoco capaz de sacudirse esta lacra social y cultural será porque, sin duda, merecerá lo que tiene''.}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-07-24T17:58:28Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:58 24 jul 2024
Llínea 107:		Llínea 107:

	[[Categoria: Biografies]]		[[Categoria: Biografies]]
			[[Categoria: Religiosos]]
	[[Categoria: Historiadors]]		[[Categoria: Historiadors]]
	[[Categoria: Escritors]]		[[Categoria: Escritors]]
	[[Categoria: ~~Religiosos~~]]		[[Categoria: Escritors espanyols]]
			[[Categoria: Sigle XX]]

Xavier: /* Cites */

2024-07-24T17:57:13Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 17:57 24 jul 2024
Llínea 93:		Llínea 93:
	== Cites ==		== Cites ==
	[[Archiu:Batllori2.jpg\|thumb\|250px\|]]		[[Archiu:Batllori2.jpg\|thumb\|250px\|]]
	{{Cita\|''El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo cual es totalmente anticatalán ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional''\|Miquel Batllori}}		{{Cita\|''El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo cual es totalmente anticatalán ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional''\|Miquel Batllori (''[[Las Provincias]]'', 2.11.1992)}}

	* La cita correspon al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de l'any [[1992]], en l'Universitat de Girona i publicada el dilluns, 2 de novembre de [[1992]] en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' per [[José Aparicio Pérez]] i citat en el llibre de [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]] titulat ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]'' ([[Valéncia]], [[2006]], [[Diputació de Valéncia]]).		* La cita correspon al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de l'any [[1992]], en l'Universitat de Girona i publicada el dilluns, 2 de novembre de [[1992]] en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' per [[José Aparicio Pérez]] i citat en el llibre de [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]] titulat ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]'' ([[Valéncia]], [[2006]], [[Diputació de Valéncia]]).

Xavier: /* Obra */

2024-07-24T17:55:28Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 24 jul 2024
Llínea 32:		Llínea 32:
	* ''Els catalans en la cultura hispanoitaliana'' (1998)		* ''Els catalans en la cultura hispanoitaliana'' (1998)
	* ''Cultura i finances a l'edat moderna'' (1997)		* ''Cultura i finances a l'edat moderna'' (1997)
	* ''La ~~Il¨lustració~~'' (1997)		* ''La Il.lustració'' (1997)
	* ''Les reformes religioses al sigle XVI'' (1996)		* ''Les reformes religioses al sigle XVI'' (1996)
	* ''De l'humanisme i del Renaixement'' (1995)		* ''De l'humanisme i del Renaixement'' (1995)

Jose2 en 12:43 18 dec 2022

2022-12-18T12:43:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:43 18 dec 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Miquel Batllori i Munné''', també conegut popularment com el '''Pare Batllori''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] – [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un sacerdot, historiador i escritor [[Espanya\|espanyol]].		'''Miquel Batllori i Munné''', també conegut popularment com el '''Pare Batllori''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] - † [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un sacerdot, historiador i escritor [[Espanya\|espanyol]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el [[Castellà\|castellà]], com queda clar en la ''laudatio'' del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat ''honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[2001]]. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la [[Cuba]] colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts. Afectat d'[[Osteomielitis\|osteomielitis]], estudià la primària i el bachillerat en el Colege Jesuïta del carrer de Casp de [[Barcelona]] i es graduà en Filosofia i Lletres i Dret en l'[[Universitat de Barcelona]] ([[1928]]). En octubre d'eixe mateix any realisà el noviciat en el [[Monasteri de Gandia]] de la [[Companyia de Jesús]] i des de [[1930]] estudià humanitats en el Monasteri de Veruela ([[Saragossa]]). Quan la República prohibix l'activitat dels jesuïtes es trasllada a [[Itàlia]], on estudià [[Filosofia]] ([[1933]]–[[1936]]) i [[Teologia]] (1936–[[1939]]). Torna a [[Espanya]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] i s'ordena sacerdot en [[1940]]. Fon mestre en el Colege La nostra Senyora de Montesión de [[Palma de Mallorca]] ([[1941]]–[[1947]]), despuix de lo que es trasllada definitivament a Itàlia. Allí s'incorpora a l'Institut històric de la seua Orde, sent director de la mateixa entre [[1954]] i [[1958]] i de la revista ''Archivum Historicum Societatis Iesu'' ([[1951]]–[[1969]] i [[1974]]–[[1981]]). A partir de l'any [[1952]] dona classes d'[[Història]] Moderna en la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de [[Roma]]. En [[1980]] es jubila i retorna a Espanya, a on en l'any [[1997]] s'estaja en la Residència Jesuïta del carrer de Casp. Entre els anys [[1993]] i [[1999]] es varen publicar tretze toms de les seues Obres Completes.		Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el [[Castellà\|castellà]], com queda clar en la ''laudatio'' del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat ''honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[2001]]. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la [[Cuba]] colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts.

	Estudià l'història de la Corona d'Aragó, la cultura catalana i la pròpia Companyia de Jesús, sense despreciar atres temes com la colonisació d'Amèrica i l'Ilustració. La seua oposició al bombardeig de Barcelona pels Nacionals li va portar problemes dins de la seua Orde i s'especula que el seu trasllat a Mallorca fon una espècie de castic. Durant el [[Franquisme\|franquisme]] mantingué contacte en polítics catalans democristians en l'exili i en la clandestinitat.		Afectat d'[[Osteomielitis\|osteomielitis]], estudià la primària i el bachillerat en el Colege Jesuïta del carrer de Casp de [[Barcelona]] i es graduà en Filosofia i Lletres i Dret en l'[[Universitat de Barcelona]] ([[1928]]). En octubre d'eixe mateix any realisà el noviciat en el [[Monasteri de Gandia]] de la [[Companyia de Jesús]] i des de l'any [[1930]] estudià humanitats en el Monasteri de Veruela ([[Saragossa]]).

			Quan la República prohibix l'activitat dels jesuïtes es trasllada a [[Itàlia]], a on estudià [[Filosofia]] ([[1933]]–[[1936]]) i [[Teologia]] (1936–[[1939]]). Torna a [[Espanya]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] i s'ordena sacerdot en l'any [[1940]].

			Fon mestre en el Colege La nostra Senyora de Montesión de [[Palma de Mallorca]] ([[1941]]–[[1947]]), despuix de lo que es trasllada definitivament a Itàlia. Allí s'incorpora a l'Institut històric de la seua Orde, sent director de la mateixa entre [[1954]] i [[1958]] i de la revista ''Archivum Historicum Societatis Iesu'' ([[1951]]–[[1969]] i [[1974]]–[[1981]]). A partir de l'any [[1952]] dona classes d'[[Història]] Moderna en la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de [[Roma]]. En [[1980]] es jubila i retorna a Espanya, a on en l'any [[1997]] s'estaja en la Residència Jesuïta del carrer de Casp. Entre els anys [[1993]] i [[1999]] es varen publicar tretze toms de les seues Obres Completes.

			Estudià l'història de la [[Corona d'Aragó]], la cultura catalana i la pròpia Companyia de Jesús, sense despreciar atres temes com la colonisació d'Amèrica i l'Ilustració. La seua oposició al bombardeig de Barcelona pels Nacionals li va portar problemes dins de la seua Orde i s'especula que el seu trasllat a Mallorca fon una espècie de castic. Durant el [[Franquisme\|franquisme]] mantingué contacte en polítics catalans democristians en l'exili i en la clandestinitat.

	== Obra ==		== Obra ==