Miquel Joan Pasqual - Historial de revisions

Lluísm en 11:32 9 abr 2025

2025-04-09T11:32:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:32 9 abr 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	Pero la seua obra principal és "''Morborum internorum fere omnium et quorumdam externorum curatio breve methodo comprehensa''" de l'any [[1555]] que és un dels millors tractats de medicina pràctica publicats en l'Espanya del sigle XVI. Estudia les malalties en l'orde habitual a "capite ad calces", dedicant una segona part a les febres. D'acort en l'orientació citada, no solament es basa en l'observació clínica, sino també en l'ambientalisme hipocràtic, oferint informació sobre les “malalties dominants” en Valéncia en anys determinats.		Pero la seua obra principal és "''Morborum internorum fere omnium et quorumdam externorum curatio breve methodo comprehensa''" de l'any [[1555]] que és un dels millors tractats de medicina pràctica publicats en l'Espanya del sigle XVI. Estudia les malalties en l'orde habitual a "capite ad calces", dedicant una segona part a les febres. D'acort en l'orientació citada, no solament es basa en l'observació clínica, sino també en l'ambientalisme hipocràtic, oferint informació sobre les “malalties dominants” en Valéncia en anys determinats.

	Llunt de les seques i abstractes exposicions escolàstiques, s'ocupa de les circumstàncies socials concretes en les que es desenrollava en la ciutat el tractament de les distintes afeccions, jujant en severitat les pràctiques empíriques populars i dels curanders, aixina com les prescripcions irresponsables dels meges. Va ser una obra molt apreciada en el seu temps en varis països europeus, lo que explica que alcançara onze edicions en poc més d'un sigle. A partir de la quarta ([[1579]]) va ser impresa en els Scholia que va redactar el mege setabense Pedro Pablo Pereda. Ademés, el seu capítul sobre la [[sífilis]] va ser reproduït en les edicions dels anys [[1566]]- [[1567]] i de [[1728]] de la colecció de texts venereològics de l'italià Luigi Luvigini.		Llunt de les seques i abstractes exposicions escolàstiques, s'ocupa de les circumstàncies socials concretes en les que es desenrollava en la ciutat el tractament de les distintes afeccions, jujant en severitat les pràctiques empíriques populars i dels curanders, aixina com les prescripcions irresponsables dels meges. Va ser una obra molt apreciada en el seu temps en varis països europeus, lo que explica que alcançara onze edicions en poc més d'un sigle. A partir de la quarta ([[1579]]) va ser impresa en els Scholia que va redactar el mege setabense Pedro Pablo Pereda. Ademés, el seu capítul sobre la [[sífilis]] va ser reproduït en les edicions dels anys [[1566]]- [[1567]] i de [[1728]] de la colecció de texts venereològics de l'italià Luigi Luvigini.

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Jose2 en 12:45 18 dec 2022

2022-12-18T12:45:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:45 18 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Miquel Joan Pasqual''' ([[Castelló]], [[1505]] - ¿[[Valéncia]]?, [[1561]]), estudià Medicina en [[Montpellier]] i en l'[[Universitat de Valéncia]], d'a on arribà a ser catedràtic i mestre en cirugia.		'''Miquel Joan Pasqual''' ([[Castelló]], [[1505]] - † ¿[[Valéncia]]?, [[1561]]), estudià Medicina en [[Montpellier]] i en l'[[Universitat de Valéncia]], d'a on arribà a ser catedràtic i mestre en cirugia.

	A partir de l'any [[1539]] va ser nomenat en diverses ocasiones “examinador de meges” i en [[1542]], catedràtic de Cirugia de l'Universitat. En crear-se en l'any [[1548]] la nova Càtedra de Pràctica, va passar a ser un dels professors que varen ocupar de modo rotatori les tres càtedres mèdiques més importants. D'esta forma, durant catorze anys, va explicar successivament Principis, Anatomia i Medicaments Simples i Pràctica.		A partir de l'any [[1539]] va ser nomenat en diverses ocasiones “examinador de meges” i en [[1542]], catedràtic de Cirugia de l'Universitat. En crear-se en l'any [[1548]] la nova Càtedra de Pràctica, va passar a ser un dels professors que varen ocupar de modo rotatori les tres càtedres mèdiques més importants. D'esta forma, durant catorze anys, va explicar successivament Principis, Anatomia i Medicaments Simples i Pràctica.
Llínea 9:		Llínea 9:
	Pero la seua obra principal és "''Morborum internorum fere omnium et quorumdam externorum curatio breve methodo comprehensa''" de l'any [[1555]] que és un dels millors tractats de medicina pràctica publicats en l'Espanya del sigle XVI. Estudia les malalties en l'orde habitual a "capite ad calces", dedicant una segona part a les febres. D'acort en l'orientació citada, no solament es basa en l'observació clínica, sino també en l'ambientalisme hipocràtic, oferint informació sobre les “malalties dominants” en Valéncia en anys determinats.		Pero la seua obra principal és "''Morborum internorum fere omnium et quorumdam externorum curatio breve methodo comprehensa''" de l'any [[1555]] que és un dels millors tractats de medicina pràctica publicats en l'Espanya del sigle XVI. Estudia les malalties en l'orde habitual a "capite ad calces", dedicant una segona part a les febres. D'acort en l'orientació citada, no solament es basa en l'observació clínica, sino també en l'ambientalisme hipocràtic, oferint informació sobre les “malalties dominants” en Valéncia en anys determinats.

	Llunt de les seques i abstractes exposicions escolàstiques, s'ocupa de les circumstàncies socials concretes en les que es desenrollava en la ciutat el tractament de les distintes afeccions, jujant en severitat les pràctiques empíriques populars i dels curanders, aixina com les prescripcions irresponsables dels meges. Va ser una obra molt apreciada en el seu temps en varis països europeus, lo que explica que alcançara onze edicions en poc més d'un sigle. A partir de la quarta ([[1579]]) va ser impresa en els Scholia que va redactar el mege *setabense Pedro Pablo Pereda. Ademés, el seu capítul sobre la [[sífilis]] va ser reproduït en les edicions de [[1566]]- [[1567]] i de [[1728]] de la colecció de texts venereològics de l'italià Luigi Luvigini.		Llunt de les seques i abstractes exposicions escolàstiques, s'ocupa de les circumstàncies socials concretes en les que es desenrollava en la ciutat el tractament de les distintes afeccions, jujant en severitat les pràctiques empíriques populars i dels curanders, aixina com les prescripcions irresponsables dels meges. Va ser una obra molt apreciada en el seu temps en varis països europeus, lo que explica que alcançara onze edicions en poc més d'un sigle. A partir de la quarta ([[1579]]) va ser impresa en els Scholia que va redactar el mege setabense Pedro Pablo Pereda. Ademés, el seu capítul sobre la [[sífilis]] va ser reproduït en les edicions dels anys [[1566]]- [[1567]] i de [[1728]] de la colecció de texts venereològics de l'italià Luigi Luvigini.

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Jose2 en 18:14 29 ago 2021

2021-08-29T18:14:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:14 29 ago 2021
Llínea 11:		Llínea 11:
	Llunt de les seques i abstractes exposicions escolàstiques, s'ocupa de les circumstàncies socials concretes en les que es desenrollava en la ciutat el tractament de les distintes afeccions, jujant en severitat les pràctiques empíriques populars i dels curanders, aixina com les prescripcions irresponsables dels meges. Va ser una obra molt apreciada en el seu temps en varis països europeus, lo que explica que alcançara onze edicions en poc més d'un sigle. A partir de la quarta ([[1579]]) va ser impresa en els Scholia que va redactar el mege *setabense Pedro Pablo Pereda. Ademés, el seu capítul sobre la [[sífilis]] va ser reproduït en les edicions de [[1566]]- [[1567]] i de [[1728]] de la colecció de texts venereològics de l'italià Luigi Luvigini.		Llunt de les seques i abstractes exposicions escolàstiques, s'ocupa de les circumstàncies socials concretes en les que es desenrollava en la ciutat el tractament de les distintes afeccions, jujant en severitat les pràctiques empíriques populars i dels curanders, aixina com les prescripcions irresponsables dels meges. Va ser una obra molt apreciada en el seu temps en varis països europeus, lo que explica que alcançara onze edicions en poc més d'un sigle. A partir de la quarta ([[1579]]) va ser impresa en els Scholia que va redactar el mege *setabense Pedro Pablo Pereda. Ademés, el seu capítul sobre la [[sífilis]] va ser reproduït en les edicions de [[1566]]- [[1567]] i de [[1728]] de la colecció de texts venereològics de l'italià Luigi Luvigini.

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Meges]]		[[Categoria:Meges]]
	[[Categoria:Meges valencians]]		[[Categoria:Meges valencians]]

Xavier en 18:36 27 jun 2019

2019-06-27T18:36:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 27 jun 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Miquel Joan Pasqual''' ([[Castelló]] [[1505]] - ¿[[Valéncia]]?[[1561]]), estudià Medicina en [[Montpellier]] i en l'[[Universitat de Valéncia]], d'a on arribà a ser catedràtic i mestre en cirugia.		'''Miquel Joan Pasqual''' ([[Castelló]], [[1505]] - ¿[[Valéncia]]?, [[1561]]), estudià Medicina en [[Montpellier]] i en l'[[Universitat de Valéncia]], d'a on arribà a ser catedràtic i mestre en cirugia.

	A partir de l'any [[1539]] va ser nomenat en diverses ocasiones “examinador de meges” i en [[1542]], catedràtic de Cirugia de l'Universitat. En crear-se en l'any [[1548]] la nova Càtedra de Pràctica, va passar a ser un dels professors que varen ocupar de modo rotatori les tres càtedres mèdiques més importants. D'esta forma, durant catorze anys, va explicar successivament Principis, Anatomia i Medicaments Simples i Pràctica.		A partir de l'any [[1539]] va ser nomenat en diverses ocasiones “examinador de meges” i en [[1542]], catedràtic de Cirugia de l'Universitat. En crear-se en l'any [[1548]] la nova Càtedra de Pràctica, va passar a ser un dels professors que varen ocupar de modo rotatori les tres càtedres mèdiques més importants. D'esta forma, durant catorze anys, va explicar successivament Principis, Anatomia i Medicaments Simples i Pràctica.

Jose2 en 17:01 27 jun 2019

2019-06-27T17:01:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 27 jun 2019
Llínea 3:		Llínea 3:
	A partir de l'any [[1539]] va ser nomenat en diverses ocasiones “examinador de meges” i en [[1542]], catedràtic de Cirugia de l'Universitat. En crear-se en l'any [[1548]] la nova Càtedra de Pràctica, va passar a ser un dels professors que varen ocupar de modo rotatori les tres càtedres mèdiques més importants. D'esta forma, durant catorze anys, va explicar successivament Principis, Anatomia i Medicaments Simples i Pràctica.		A partir de l'any [[1539]] va ser nomenat en diverses ocasiones “examinador de meges” i en [[1542]], catedràtic de Cirugia de l'Universitat. En crear-se en l'any [[1548]] la nova Càtedra de Pràctica, va passar a ser un dels professors que varen ocupar de modo rotatori les tres càtedres mèdiques més importants. D'esta forma, durant catorze anys, va explicar successivament Principis, Anatomia i Medicaments Simples i Pràctica.

	[[File:Libro o pratica en Cirurgia 1548 Juan de Vigo a.jpg\|thumb\|200px]]		[[File:Libro o pratica en Cirurgia 1548 Juan de Vigo a.jpg\|thumb\|200px\|Pràctica de cirugia]]

	Entre les seues obres tenim "''Instituciones físicas''", "''Praxis médica''", i una "''Práctica de cirugia''", que va traduir del [[llatí]] al [[castellà]] i que publicà en l'any [[1548]].		Entre les seues obres tenim "''Instituciones físicas''", "''Praxis médica''", i una "''Práctica de cirugia''", de [[Giovanni de Vigo]], que va traduir del [[llatí]] al [[castellà]] i que publicà en l'any [[1548]].

	Pero la seua obra principal és "''Morborum internorum fere omnium et quorumdam externorum curatio breve methodo comprehensa''" de l'any [[1555]] que és un dels millors tractats de medicina pràctica publicats en l'Espanya del sigle XVI. Estudia les malalties en l'orde habitual a "capite ad calces", dedicant una segona part a les febres. D'acort en l'orientació citada, no solament es basa en l'observació clínica, sino també en l'ambientalisme hipocràtic, oferint informació sobre les “malalties dominants” en Valéncia en anys determinats.		Pero la seua obra principal és "''Morborum internorum fere omnium et quorumdam externorum curatio breve methodo comprehensa''" de l'any [[1555]] que és un dels millors tractats de medicina pràctica publicats en l'Espanya del sigle XVI. Estudia les malalties en l'orde habitual a "capite ad calces", dedicant una segona part a les febres. D'acort en l'orientació citada, no solament es basa en l'observació clínica, sino també en l'ambientalisme hipocràtic, oferint informació sobre les “malalties dominants” en Valéncia en anys determinats.

Jose2 en 16:59 27 jun 2019

2019-06-27T16:59:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:59 27 jun 2019
Llínea 3:		Llínea 3:
	A partir de l'any [[1539]] va ser nomenat en diverses ocasiones “examinador de meges” i en [[1542]], catedràtic de Cirugia de l'Universitat. En crear-se en l'any [[1548]] la nova Càtedra de Pràctica, va passar a ser un dels professors que varen ocupar de modo rotatori les tres càtedres mèdiques més importants. D'esta forma, durant catorze anys, va explicar successivament Principis, Anatomia i Medicaments Simples i Pràctica.		A partir de l'any [[1539]] va ser nomenat en diverses ocasiones “examinador de meges” i en [[1542]], catedràtic de Cirugia de l'Universitat. En crear-se en l'any [[1548]] la nova Càtedra de Pràctica, va passar a ser un dels professors que varen ocupar de modo rotatori les tres càtedres mèdiques més importants. D'esta forma, durant catorze anys, va explicar successivament Principis, Anatomia i Medicaments Simples i Pràctica.

	Entre les seues obres tenim "''Instituciones físicas''", "''Praxis médica''", i una "''Práctica de cirugia''", que publicà en l'any [[1548]].		[[File:Libro o pratica en Cirurgia 1548 Juan de Vigo a.jpg\|thumb\|200px]]

			Entre les seues obres tenim "''Instituciones físicas''", "''Praxis médica''", i una "''Práctica de cirugia''", que va traduir del [[llatí]] al [[castellà]] i que publicà en l'any [[1548]].

	Pero la seua obra principal és "''Morborum internorum fere omnium et quorumdam externorum curatio breve methodo comprehensa''" de l'any [[1555]] que és un dels millors tractats de medicina pràctica publicats en l'Espanya del sigle XVI. Estudia les malalties en l'orde habitual a "capite ad calces", dedicant una segona part a les febres. D'acort en l'orientació citada, no solament es basa en l'observació clínica, sino també en l'ambientalisme hipocràtic, oferint informació sobre les “malalties dominants” en Valéncia en anys determinats.		Pero la seua obra principal és "''Morborum internorum fere omnium et quorumdam externorum curatio breve methodo comprehensa''" de l'any [[1555]] que és un dels millors tractats de medicina pràctica publicats en l'Espanya del sigle XVI. Estudia les malalties en l'orde habitual a "capite ad calces", dedicant una segona part a les febres. D'acort en l'orientació citada, no solament es basa en l'observació clínica, sino també en l'ambientalisme hipocràtic, oferint informació sobre les “malalties dominants” en Valéncia en anys determinats.

Jose2 en 16:55 27 jun 2019

2019-06-27T16:55:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:55 27 jun 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	Miquel Joan Pasqual (Castelló 1505 - ~~¿Valéncia~~?1561), estudià Medicina en Montpellier i en l'Universitat de Valéncia, d'a on arribà a ser catedràtic i mestre en cirugia.		'''Miquel Joan Pasqual''' ([[Castelló]] [[1505]] - ¿[[Valéncia]]?[[1561]]), estudià Medicina en [[Montpellier]] i en l'[[Universitat de Valéncia]], d'a on arribà a ser catedràtic i mestre en cirugia.

	A partir de l'any [[1539]] va ser nomenat en diverses ocasiones “examinador de meges” i en [[1542]], catedràtic de Cirugia de l'Universitat. En crear-se en l'any [[1548]] la nova Càtedra de Pràctica, va passar a ser un dels professors que varen ocupar de modo rotatori les tres càtedres mèdiques més importants. D'esta forma, durant catorze anys, va explicar successivament Principis, Anatomia i Medicaments Simples i Pràctica.		A partir de l'any [[1539]] va ser nomenat en diverses ocasiones “examinador de meges” i en [[1542]], catedràtic de Cirugia de l'Universitat. En crear-se en l'any [[1548]] la nova Càtedra de Pràctica, va passar a ser un dels professors que varen ocupar de modo rotatori les tres càtedres mèdiques més importants. D'esta forma, durant catorze anys, va explicar successivament Principis, Anatomia i Medicaments Simples i Pràctica.

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Miquel Joan Pasqual (Castelló 1505 - ¿Valéncia?1561), estudià Medicina en Montpellier i en l'Universitat de Valéncia, d'a on arribà a ser catedràtic i me...»

2019-06-27T16:55:08Z

Pàgina nova, en el contingut: «Miquel Joan Pasqual (Castelló 1505 - ¿Valéncia?1561), estudià Medicina en Montpellier i en l'Universitat de Valéncia, d'a on arribà a ser catedràtic i me...»

Pàgina nova

Miquel Joan Pasqual (Castelló 1505 - ¿Valéncia?1561), estudià Medicina en Montpellier i en l'Universitat de Valéncia, d'a on arribà a ser catedràtic i mestre en cirugia.

A partir de l'any [[1539]] va ser nomenat en diverses ocasiones “examinador de meges” i en [[1542]], catedràtic de Cirugia de l'Universitat. En crear-se en l'any [[1548]] la nova Càtedra de Pràctica, va passar a ser un dels professors que varen ocupar de modo rotatori les tres càtedres mèdiques més importants. D'esta forma, durant catorze anys, va explicar successivament Principis, Anatomia i Medicaments Simples i Pràctica.

Entre les seues obres tenim "''Instituciones físicas''", "''Praxis médica''", i una "''Práctica de cirugia''", que publicà en l'any [[1548]].

Pero la seua obra principal és "''Morborum internorum fere omnium et quorumdam externorum curatio breve methodo comprehensa''" de l'any [[1555]] que és un dels millors tractats de medicina pràctica publicats en l'Espanya del sigle XVI. Estudia les malalties en l'orde habitual a "capite ad calces", dedicant una segona part a les febres. D'acort en l'orientació citada, no solament es basa en l'observació clínica, sino també en l'ambientalisme hipocràtic, oferint informació sobre les “malalties dominants” en Valéncia en anys determinats.

Llunt de les seques i abstractes exposicions escolàstiques, s'ocupa de les circumstàncies socials concretes en les que es desenrollava en la ciutat el tractament de les distintes afeccions, jujant en severitat les pràctiques empíriques populars i dels curanders, aixina com les prescripcions irresponsables dels meges. Va ser una obra molt apreciada en el seu temps en varis països europeus, lo que explica que alcançara onze edicions en poc més d'un sigle. A partir de la quarta ([[1579]]) va ser impresa en els Scholia que va redactar el mege *setabense Pedro Pablo Pereda. Ademés, el seu capítul sobre la [[sífilis]] va ser reproduït en les edicions de [[1566]]- [[1567]] i de [[1728]] de la colecció de texts venereològics de l'italià Luigi Luvigini.

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Meges]]
[[Categoria:Meges valencians]]