Missa criolla - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - ' misa ' a ' missa '

2023-09-21T02:31:16Z

Text reemplaça - ' misa ' a ' missa '

← Revisió anterior		Revisió de 02:31 21 set 2023
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Kyrie ==		== Kyrie ==
	El [[Kyrie]] està construït sobre dos ritmes andins, la [[baguala]] i la [[vidala]]. De la mateixa forma que en la ~~misa~~ catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.		El [[Kyrie]] està construït sobre dos ritmes andins, la [[baguala]] i la [[vidala]]. De la mateixa forma que en la missa catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.

	== Glòria ==		== Glòria ==

Jose2 en 22:39 22 feb 2020

2020-02-22T22:39:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:39 22 feb 2020
Llínea 3:		Llínea 3:
	Quan un retor d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les cançons religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer cantar dites cançons en ritmes folclòrics. Li va escriure a un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]].		Quan un retor d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les cançons religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer cantar dites cançons en ritmes folclòrics. Li va escriure a un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]].

	L'obra fon composta i gravada en l'any [[1964]] i llançada en [[1965]]. La versió de major difusió mundial és la que realisara el tenor [[José Carreras]] en [[1987]], en el [[Santuari de la Bien Aparecida]], de [[Cantabria]], acompanyat d'[[Ariel Ramírez]] com a director de l'orquesta.		L'obra fon composta i gravada en l'any [[1964]] i llançada en [[1965]]. La versió de major difusió mundial és la que realisara el tenor [[José Carreras]] en l'any [[1987]], en el [[Santuari de la Bien Aparecida]], de [[Cantabria]], acompanyat d'[[Ariel Ramírez]] com a director de l'orquesta.

	== Estructura ==		== Estructura ==

Jose2 en 11:43 6 feb 2018

2018-02-06T11:43:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:43 6 feb 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	Quan un retor d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les cançons religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer cantar dites cançons en ritmes folclòrics. Li va escriure a un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]].		Quan un retor d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les cançons religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer cantar dites cançons en ritmes folclòrics. Li va escriure a un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]].

	L'obra fon composta i gravada en [[1964]] i llançada en [[1965]]. La versió de major difusió mundial és la que realisara el tenor [[José Carreras]] en [[1987]], en el [[Santuari de la Bien Aparecida]], de [[Cantabria]], acompanyat d'[[Ariel Ramírez]] com a director de l'orquesta.		L'obra fon composta i gravada en l'any [[1964]] i llançada en [[1965]]. La versió de major difusió mundial és la que realisara el tenor [[José Carreras]] en [[1987]], en el [[Santuari de la Bien Aparecida]], de [[Cantabria]], acompanyat d'[[Ariel Ramírez]] com a director de l'orquesta.

	== Estructura ==		== Estructura ==

Jose2: Text reemplaça - 'Gloria' a 'Glòria'

2016-04-30T16:14:52Z

Text reemplaça - 'Gloria' a 'Glòria'

← Revisió anterior		Revisió de 16:14 30 abr 2016
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Estructura ==		== Estructura ==
	El text de la '''Missa Criolla''' és una adaptació estricta del text llitúrgic de la [[missa]] catòlica. En la llitúrgia catòlica, la missa solemne o cantada constituïx un gènero musical tradicional, que consistix de tres parts obligatòries, el "[[Kyrie]]" el "[[Sanctus]]" i l'"[[Agnus Dei]]", i inclou ademés el "[[~~Gloria~~]]" i el "[[Credo]]". En certs casos poden incorporar-se atres elements.		El text de la '''Missa Criolla''' és una adaptació estricta del text llitúrgic de la [[missa]] catòlica. En la llitúrgia catòlica, la missa solemne o cantada constituïx un gènero musical tradicional, que consistix de tres parts obligatòries, el "[[Kyrie]]" el "[[Sanctus]]" i l'"[[Agnus Dei]]", i inclou ademés el "[[Glòria]]" i el "[[Credo]]". En certs casos poden incorporar-se atres elements.

	== Kyrie ==		== Kyrie ==
	El [[Kyrie]] està construït sobre dos ritmes andins, la [[baguala]] i la [[vidala]]. De la mateixa forma que en la misa catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.		El [[Kyrie]] està construït sobre dos ritmes andins, la [[baguala]] i la [[vidala]]. De la mateixa forma que en la misa catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.

	== ~~Gloria~~ ==		== Glòria ==
	El [[~~Gloria~~]] és un [[carnavalito]], ritme característic del nort de [[Jujuy]], acompanyat per un [[yaraví]] en la menor, en la que s'alaba al [[Deu\|Senyor]] i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa ací el [[yaraví]] per a mostrar l'humiltat i el respecte per Deu i el [[carnavalito]] és per a adorar-ho.		El [[Glòria]] és un [[carnavalito]], ritme característic del nort de [[Jujuy]], acompanyat per un [[yaraví]] en la menor, en la que s'alaba al [[Deu\|Senyor]] i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa ací el [[yaraví]] per a mostrar l'humiltat i el respecte per Deu i el [[carnavalito]] és per a adorar-ho.

	== Credo ==		== Credo ==

Jose2 en 09:28 24 set 2015

2015-09-24T09:28:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:28 24 set 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Missa Criolla''' és una obra musical de naturalea religiosa i folclòrica, creada pel músic argentí [[Ariel Ramírez]]. Els texts llitúrgics foren traduïts i adaptats pels sacerdots Antonio Osvaldo Catena, Alejandro Mayol i Jesús Gabriel Segade. Considerada una de les millores obres de la ~~musica~~ argentina.		La '''Missa Criolla''' és una obra musical de naturalea religiosa i folclòrica, creada pel músic argentí [[Ariel Ramírez]]. Els texts llitúrgics foren traduïts i adaptats pels sacerdots Antonio Osvaldo Catena, Alejandro Mayol i Jesús Gabriel Segade. Considerada una de les millores obres de la música argentina.

	Quan un retor d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les cançons religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer cantar dites cançons en ritmes folclòrics. Li va escriure a un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]].		Quan un retor d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les cançons religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer cantar dites cançons en ritmes folclòrics. Li va escriure a un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]].

	L'obra fon composta i gravada en [[1964]] i llançada en [[1965]]. La versió de major difusió mundial es la que realisara el tenor [[José Carreras]] en [[1987]], en el [[Santuari de la Bien Aparecida]], de [[Cantabria]], acompanyat d'[[Ariel Ramírez]] com a director de l'orquesta.		L'obra fon composta i gravada en [[1964]] i llançada en [[1965]]. La versió de major difusió mundial és la que realisara el tenor [[José Carreras]] en [[1987]], en el [[Santuari de la Bien Aparecida]], de [[Cantabria]], acompanyat d'[[Ariel Ramírez]] com a director de l'orquesta.

	== Estructura ==		== Estructura ==
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Kyrie ==		== Kyrie ==
	El [[Kyrie]] està construït sobre dos ritmes andins, la [[baguala]] i la [[vidala]]. De la mateixa forma que en la ~~missa~~ catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.		El [[Kyrie]] està construït sobre dos ritmes andins, la [[baguala]] i la [[vidala]]. De la mateixa forma que en la misa catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.

	== Gloria ==		== Gloria ==
	El [[Gloria]] és un [[carnavalito]], ritme característic del nort de [[Jujuy]], acompanyat per un [[yaraví]] en la menor, en la que s'alaba al Senyor i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa ací el [[yaraví]] per a mostrar l'humiltat i el respecte per Deu i el [[carnavalito]] es per a adorar-ho.		El [[Gloria]] és un [[carnavalito]], ritme característic del nort de [[Jujuy]], acompanyat per un [[yaraví]] en la menor, en la que s'alaba al [[Deu\|Senyor]] i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa ací el [[yaraví]] per a mostrar l'humiltat i el respecte per Deu i el [[carnavalito]] és per a adorar-ho.

	== Credo ==		== Credo ==
	El [[Credo]] adopta la forma d'una [[chacarera]], estil popular de [[Santiago del Estero]], en la menor en pujada a la major. Ací s'aprecia la creença a l'Iglésia Catòlica. Considerat com el moment culminant de l'obra.		El [[Credo]] adopta la forma d'una [[chacarera]], estil popular de [[Santiago del Estero]], en la menor en pujada a la major. Ací s'aprecia la creença a l'[[Iglésia Catòlica]]. Considerat com el moment culminant de l'obra.

	== Sanctus ==		== Sanctus ==
Llínea 24:		Llínea 24:

	== Repercusions ==		== Repercusions ==
	Esta obra fon premiada en discs d'or i platí. Fon catalogada pel [[Vaticà]], a on també fon presentada baix el pontificat del ~~papa~~ [[Pau VI]], com obra d'importància religiosa universal.		Esta obra fon premiada en discs d'[[or]] i [[platí]]. Fon catalogada pel [[Vaticà]], a on també fon presentada baix el pontificat del [[Papa]] [[Pau VI]], com obra d'importància religiosa universal.

	Tant [[Ariel Ramirez]], com alguns dels interpretes de la '''Missa Criolla''', insistiren sempre en que l'obra no deu vore's com un mensage estrictament "catòlic", sino com l'expressió d'un sentiment universal, vinculat al desig de pau que existix en totes les cultures humanes.		Tant [[Ariel Ramirez]], com alguns dels interpretes de la '''Missa Criolla''', insistiren sempre en que l'obra no deu vore's com un mensage estrictament "catòlic", sino com l'expressió d'un sentiment universal, vinculat al desig de pau que existix en totes les cultures humanes.

Jose2: Texto reemplaza - 'es un' a 'és un'

2013-06-06T17:46:10Z

Texto reemplaza - 'es un' a 'és un'

← Revisió anterior		Revisió de 17:46 6 jun 2013
Llínea 12:		Llínea 12:

	== Gloria ==		== Gloria ==
	El [[Gloria]] es un [[carnavalito]], ritme característic del nort de [[Jujuy]], acompanyat per un [[yaraví]] en la menor, en la que s'alaba al Senyor i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa ací el [[yaraví]] per a mostrar l'humiltat i el respecte per Deu i el [[carnavalito]] es per a adorar-ho.		El [[Gloria]] és un [[carnavalito]], ritme característic del nort de [[Jujuy]], acompanyat per un [[yaraví]] en la menor, en la que s'alaba al Senyor i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa ací el [[yaraví]] per a mostrar l'humiltat i el respecte per Deu i el [[carnavalito]] es per a adorar-ho.

	== Credo ==		== Credo ==

Admin: Texto reemplaza - ' es una' a ' és una'

2013-06-06T14:52:11Z

Texto reemplaza - ' es una' a ' és una'

← Revisió anterior		Revisió de 14:52 6 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Missa Criolla''' es una obra musical de naturalea religiosa i folclòrica, creada pel músic argentí [[Ariel Ramírez]]. Els texts llitúrgics foren traduïts i adaptats pels sacerdots Antonio Osvaldo Catena, Alejandro Mayol i Jesús Gabriel Segade. Considerada una de les millores obres de la musica argentina.		La '''Missa Criolla''' és una obra musical de naturalea religiosa i folclòrica, creada pel músic argentí [[Ariel Ramírez]]. Els texts llitúrgics foren traduïts i adaptats pels sacerdots Antonio Osvaldo Catena, Alejandro Mayol i Jesús Gabriel Segade. Considerada una de les millores obres de la musica argentina.

	Quan un retor d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les cançons religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer cantar dites cançons en ritmes folclòrics. Li va escriure a un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]].		Quan un retor d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les cançons religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer cantar dites cançons en ritmes folclòrics. Li va escriure a un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]].
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Estructura ==		== Estructura ==
	El text de la '''Missa Criolla''' es una adaptació estricta del text llitúrgic de la [[missa]] catòlica. En la llitúrgia catòlica, la missa solemne o cantada constituïx un gènero musical tradicional, que consistix de tres parts obligatòries, el "[[Kyrie]]" el "[[Sanctus]]" i l'"[[Agnus Dei]]", i inclou ademés el "[[Gloria]]" i el "[[Credo]]". En certs casos poden incorporar-se atres elements.		El text de la '''Missa Criolla''' és una adaptació estricta del text llitúrgic de la [[missa]] catòlica. En la llitúrgia catòlica, la missa solemne o cantada constituïx un gènero musical tradicional, que consistix de tres parts obligatòries, el "[[Kyrie]]" el "[[Sanctus]]" i l'"[[Agnus Dei]]", i inclou ademés el "[[Gloria]]" i el "[[Credo]]". En certs casos poden incorporar-se atres elements.

	== Kyrie ==		== Kyrie ==

Valencian en 20:06 22 feb 2010

2010-02-22T20:06:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:06 22 feb 2010
Llínea 32:		Llínea 32:

	[[Categoria:Catolicisme]]		[[Categoria:Catolicisme]]
	[[Categoria:~~Música~~]]		[[Categoria:Argentina]]

Valencian en 20:05 22 feb 2010

2010-02-22T20:05:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:05 22 feb 2010
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Sanctus ==		== Sanctus ==
	El [[Sanctus]] ~~está~~ realisat seguint el ritme d'un [[carnestoltes]] [[cochabambi]] en la major. Els fidels santifiquen el nom de Deu i l'alaben de forma esplendorosa, reconeixent el poder del mateix en la terra com en el cel.		El [[Sanctus]] està realisat seguint el ritme d'un [[carnestoltes]] [[cochabambi]] en la major. Els fidels santifiquen el nom de Deu i l'alaben de forma esplendorosa, reconeixent el poder del mateix en la terra com en el cel.

	== Agnus Dei ==		== Agnus Dei ==
Llínea 31:		Llínea 31:
	*[http://es.youtube.com/watch?v=Eh_UTth9QnA ''La Missa Criolla'', per Opus Cuatro], YouTube.		*[http://es.youtube.com/watch?v=Eh_UTth9QnA ''La Missa Criolla'', per Opus Cuatro], YouTube.

			[[Categoria:Catolicisme]]
			[[Categoria:Música]]

	[[Categoria: Música]]

Valencian en 20:03 22 feb 2010

2010-02-22T20:03:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:03 22 feb 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Missa Criolla''' es una obra musical de naturalea religiosa i folclòrica, creada pel ~~music argenti~~ [[Ariel Ramírez]]. Els texts ~~llitúrgicos~~ foren traduïts i adaptats pels sacerdots Antonio Osvaldo Catena, Alejandro Mayol i Jesús Gabriel Segade. Considerada una de les millores obres de la musica argentina.		La '''Missa Criolla''' es una obra musical de naturalea religiosa i folclòrica, creada pel músic argentí [[Ariel Ramírez]]. Els texts llitúrgics foren traduïts i adaptats pels sacerdots Antonio Osvaldo Catena, Alejandro Mayol i Jesús Gabriel Segade. Considerada una de les millores obres de la musica argentina.

	Quan un ~~cura~~ d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les ~~cancions~~ religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer~~-les~~ cantar dites ~~cancions~~ en ritmes folclòrics. Li va escriure ad un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]].		Quan un retor d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les cançons religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer cantar dites cançons en ritmes folclòrics. Li va escriure a un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]].

	L'obra fon composta i ~~grabada~~ en [[1964]] i llançada en [[1965]]. La versió de major difusió mundial es la que realisara el tenor [[José Carreras]] en [[1987]], en el [[Santuari de la Bien Aparecida]], de [[Cantabria]], acompanyat de [[Ariel Ramírez]] com director de l'orquesta.		L'obra fon composta i gravada en [[1964]] i llançada en [[1965]]. La versió de major difusió mundial es la que realisara el tenor [[José Carreras]] en [[1987]], en el [[Santuari de la Bien Aparecida]], de [[Cantabria]], acompanyat d'[[Ariel Ramírez]] com a director de l'orquesta.

	== Estructura ==		== Estructura ==
	El text de la '''Missa Criolla''' es una adaptació estricta del text llitúrgic de la [[missa]] catòlica. En la ~~lliturgia~~ catòlica, la ~~misa~~ solemne o cantada ~~constituix~~ un ~~genero~~ musical tradicional, que ~~consixtix~~ de tres parts ~~obligatories~~, el "[[Kyrie]]" el "[[Sanctus]]" i l'"[[Agnus Dei]]", i inclou ~~ademes~~ el "[[Gloria]]" i el "[[Credo]]". En ~~certes~~ casos ~~puguen~~ incorporar-se atres elements.		El text de la '''Missa Criolla''' es una adaptació estricta del text llitúrgic de la [[missa]] catòlica. En la llitúrgia catòlica, la missa solemne o cantada constituïx un gènero musical tradicional, que consistix de tres parts obligatòries, el "[[Kyrie]]" el "[[Sanctus]]" i l'"[[Agnus Dei]]", i inclou ademés el "[[Gloria]]" i el "[[Credo]]". En certs casos poden incorporar-se atres elements.

	== Kyrie ==		== Kyrie ==
	El [[Kyrie]] ~~está~~ construït sobre dos ritmes andins, la [[baguala]] i la [[vidala]]. De la mateixa forma que en la ~~misa~~ catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.		El [[Kyrie]] està construït sobre dos ritmes andins, la [[baguala]] i la [[vidala]]. De la mateixa forma que en la missa catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.

	== Gloria ==		== Gloria ==
	El [[Gloria]] es un [[carnavalito]], ritme ~~caracteristic~~ del nort de [[Jujuy]], acompanyat per un [[yaraví]] en la menor, en la que s'alaba al Senyor i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa ~~aci~~ el [[yaraví]] per a mostrar l'humiltat i el respecte per Deu i el [[carnavalito]] es per ad adorar-ho.		El [[Gloria]] es un [[carnavalito]], ritme característic del nort de [[Jujuy]], acompanyat per un [[yaraví]] en la menor, en la que s'alaba al Senyor i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa ací el [[yaraví]] per a mostrar l'humiltat i el respecte per Deu i el [[carnavalito]] es per a adorar-ho.

	== Credo ==		== Credo ==
	El [[Credo]] adopta la forma d'una [[chacarera]], estil popular de [[Santiago del Estero]], en la menor en pujada a la major. ~~Aci~~ s'aprecia la creença a l'~~Iglesia~~ Catòlica. Considerat com el moment culminant de l'obra.		El [[Credo]] adopta la forma d'una [[chacarera]], estil popular de [[Santiago del Estero]], en la menor en pujada a la major. Ací s'aprecia la creença a l'Iglésia Catòlica. Considerat com el moment culminant de l'obra.

	== Sanctus ==		== Sanctus ==
	El [[Sanctus]] está realisat seguint el ritme d'un [[~~carnaval~~]] [[cochabambi]] en la major. Els fidels santifiquen el nom de Deu i l'alaben de forma esplendorosa, ~~reconeguent~~ el poder del mateix en la terra com en el cel.		El [[Sanctus]] está realisat seguint el ritme d'un [[carnestoltes]] [[cochabambi]] en la major. Els fidels santifiquen el nom de Deu i l'alaben de forma esplendorosa, reconeixent el poder del mateix en la terra com en el cel.

	== Agnus Dei ==		== Agnus Dei ==
	El [[Agnus Dei]] adopta el ritme d'un ~~[[estilo]]~~ pampeà (sureny) en la menor. Els fidels ~~cantan~~ al Corder de Deu i li demanen la pau.		L'[[Agnus Dei]] adopta el ritme d'un estil pampeà (sureny) en la menor. Els fidels canten al Corder de Deu i li demanen la pau.

	== Repercusions ==		== Repercusions ==
	Esta obra fon premiada en discs d'or i ~~plati~~. Fon catalogada pel [[Vaticà]], on també fon presentada baix el pontificat del papa [[Pau VI]], com obra d'~~importancia~~ religiosa universal.		Esta obra fon premiada en discs d'or i platí. Fon catalogada pel [[Vaticà]], a on també fon presentada baix el pontificat del papa [[Pau VI]], com obra d'importància religiosa universal.

	Tant [[Ariel Ramirez]], com alguns dels interpretes de la '''~~Misa~~ Criolla''', insistiren sempre en que l'obra no deu vore's com un mensage estrictament "catòlic", sino com l'~~expresió~~ d'un sentiment universal, vinculat al desig de pau que existix en totes les cultures humanes.		Tant [[Ariel Ramirez]], com alguns dels interpretes de la '''Missa Criolla''', insistiren sempre en que l'obra no deu vore's com un mensage estrictament "catòlic", sino com l'expressió d'un sentiment universal, vinculat al desig de pau que existix en totes les cultures humanes.

	== Per ad oure ==		== Per ad oure ==
	* [http://es.youtube.com/watch?v=Eh_UTth9QnA ''La ~~Misa~~ Criolla'', per Opus Cuatro], YouTube.		*[http://es.youtube.com/watch?v=Eh_UTth9QnA ''La Missa Criolla'', per Opus Cuatro], YouTube.