Misteri d'Elig - Historial de revisions

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-08-14T12:01:24Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 12:01 14 ago 2025
Llínea 87:		Llínea 87:
	[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]		[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]
	[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat d'Espanya]]		[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat d'Espanya]]
			[[Categoria:Festes]]
	[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Teatre]]		[[Categoria:Teatre]]
	[[Categoria:Teatre Valencià]]		[[Categoria:Teatre Valencià]]
			[[Categoria:Cultura]]
	[[Categoria:Cultura Valenciana]]		[[Categoria:Cultura Valenciana]]
			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Valencià]]		[[Categoria:Valencià]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-08-20T12:18:37Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 12:18 20 ago 2024
Llínea 82:		Llínea 82:
	* [https://loratpenat.org/notes-de-prensa/saps-quin-es-lorige-del-misteri-delig/ ¿Saps quin és l’orige del Misteri d’Elig? - Josep Climent i Barber - Lo Rat Penat]		* [https://loratpenat.org/notes-de-prensa/saps-quin-es-lorige-del-misteri-delig/ ¿Saps quin és l’orige del Misteri d’Elig? - Josep Climent i Barber - Lo Rat Penat]
	* [https://www.misteridelx.com/misteri-historia/ Misteri d'Elig - Història - Pàgina del Misteri d'Elig]		* [https://www.misteridelx.com/misteri-historia/ Misteri d'Elig - Història - Pàgina del Misteri d'Elig]
			* [https://www.larazon.es/comunidad-valenciana/misteri-elx-auto-sacramental-lengua-valenciana-siglo-xiii_2024081466bc2cda76ed0d0001bf25a4.html El Misteri d Elx, un auto sacramental en Lengua Valenciana del siglo XIII - [[Baltasar Bueno]] - ''La Razón'']

	[[Categoria:Elig]]		[[Categoria:Elig]]

Lluísm en 12:31 18 ago 2024

2024-08-18T12:31:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:31 18 ago 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	El [[18 de maig]] de [[2001]], l'[[UNESCO]] ho va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat''. Alguns atres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], en [[1931]]; "Festa d'Interés Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en [[1980]]; aixina com la "Corbata de l'Orde d'[[Alfons X el Sabi]]" del Ministeri d'Educació i Ciència, en [[1988]]; i "Corbata de l'Orde d'[[Isabel la Catòlica]]" del Ministeri d'Assunts exteriors, en [[1990]], etc.		El [[18 de maig]] de [[2001]], l'[[UNESCO]] ho va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat''. Alguns atres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], en [[1931]]; "Festa d'Interés Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en [[1980]]; aixina com la "Corbata de l'Orde d'[[Alfons X el Sabi]]" del Ministeri d'Educació i Ciència, en [[1988]]; i "Corbata de l'Orde d'[[Isabel la Catòlica]]" del Ministeri d'Assunts exteriors, en [[1990]], etc.

	==Obra==		== Obra ==

	El soport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)\|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elig més antiga que es coneix és de [[1625]]. La consueta més antiga actualment conservada és de [[1709]].		El soport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)\|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elig més antiga que es coneix és de [[1625]]. La consueta més antiga actualment conservada és de [[1709]].

	===Jornada Primera===		=== Jornada Primera ===

	També nomenada "La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença en Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se en la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'iglésia. L'Archipreste i els Cavallers Electes recorren l'[[andador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Estos, a la volta, li declaren la seua llealtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se en el seu Fill. Despuix puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, a la volta que va evocant, en un tipo de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]].		També nomenada "La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença en Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se en la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'iglésia. L'Archipreste i els Cavallers Electes recorren l'[[andador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Estos, a la volta, li declaren la seua llealtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se en el seu Fill. Despuix puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, a la volta que va evocant, en un tipo de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]].
Llínea 37:		Llínea 37:
	Les portes del cel s'obren i cinc àngels (''araceli'') devallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, a la volta que tornen a pujar entonant els mateixos càntics de l'escomençament. L'archipreste de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus de l'image que representa el cos difunt de la Mare de Déu. Els seguixen les dos Maries, els àngels i els apòstols. Despuix, Sant Joan, coloca sobre Maria el ram dorat. D'esta manera es conclou la primera jornada.		Les portes del cel s'obren i cinc àngels (''araceli'') devallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, a la volta que tornen a pujar entonant els mateixos càntics de l'escomençament. L'archipreste de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus de l'image que representa el cos difunt de la Mare de Déu. Els seguixen les dos Maries, els àngels i els apòstols. Despuix, Sant Joan, coloca sobre Maria el ram dorat. D'esta manera es conclou la primera jornada.

	===Jornada Segona===		=== Jornada Segona ===

	També nomenada ''Festa'', té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença en l'Archipreste i els Cavallers electes pujant per l'andador i besant els peus de la Mare de Déu. Els seguixen els apòstols que es van situant al seu voltant del llit fúnebre. Maria Salomé, Maria Jacobé i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells baixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols retornen junts al cadafal.		També nomenada ''Festa'', té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença en l'Archipreste i els Cavallers electes pujant per l'andador i besant els peus de la Mare de Déu. Els seguixen els apòstols que es van situant al seu voltant del llit fúnebre. Maria Salomé, Maria Jacobé i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells baixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols retornen junts al cadafal.
Llínea 55:		Llínea 55:
	La Santíssima Trinitat i l'''araceli'' han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el ''[[Doxologia\|Glòria Patri]]''.		La Santíssima Trinitat i l'''araceli'' han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el ''[[Doxologia\|Glòria Patri]]''.

	==Museu i Casa de la Festa==		== Museu i Casa de la Festa ==

	El Museu de la Festa naix en la vocació d'atrapar en l'espai i en el temps part de la màgia que envolta la Festa per tal de fer-la conéixer als qui la visiten al llarc de l'any. Dispon de dos sales: l'una estàtica, a on es mostra la posta en escena, i l'atra més dinàmica, a on les noves tecnologies fan reviure l'emotivitat que rodeja esta representació extraordinària.		El Museu de la Festa naix en la vocació d'atrapar en l'espai i en el temps part de la màgia que envolta la Festa per tal de fer-la conéixer als qui la visiten al llarc de l'any. Dispon de dos sales: l'una estàtica, a on es mostra la posta en escena, i l'atra més dinàmica, a on les noves tecnologies fan reviure l'emotivitat que rodeja esta representació extraordinària.
Llínea 63:		Llínea 63:
	D'esta manera, Elig és una de les poques ciutats que conta en un equipament cultural d'esta tipologia, com també poden visitar-se en [[Algemesí]] -la Casa de la Festa dedicada a les Festes de la Mare de Déu de la Salut-, [[Morella]] -en les Sexennals-.		D'esta manera, Elig és una de les poques ciutats que conta en un equipament cultural d'esta tipologia, com també poden visitar-se en [[Algemesí]] -la Casa de la Festa dedicada a les Festes de la Mare de Déu de la Salut-, [[Morella]] -en les Sexennals-.

	==Vore també==		== Vore també ==

	*[[Antonio de Ribera]]		* [[Antonio de Ribera]]
	*[[Elig]]		* [[Elig]]

	==Referències==		== Referències ==

	{{referències}}		{{referències}}

	==Enllaços externs==		== Enllaços externs ==

	{{Commonscat\|Misteri d'Elx}}		{{Commonscat\|Misteri d'Elx}}
	*[http://www.lafesta.com/ La Festa]
	*[http://www.misteridelx.com/ La ''Festa'' o Misteri d'Elig]		* [http://www.lafesta.com/ La Festa]
	*[http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elig]		* [http://www.misteridelx.com/ La ''Festa'' o Misteri d'Elig]
	*[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2544/8/Vocabulari%20Festa%20d%27Elx_revisat.pdf Vocabulari de la Festa d'Elig]		* [http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elig]
	*[https://loratpenat.org/notes-de-prensa/saps-quin-es-lorige-del-misteri-delig/ ¿Saps quin és l’orige del Misteri d’Elig? - Josep Climent i Barber - Lo Rat Penat]		* [http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2544/8/Vocabulari%20Festa%20d%27Elx_revisat.pdf Vocabulari de la Festa d'Elig]
	*[https://www.misteridelx.com/misteri-historia/ Misteri d'Elig - Història - Pàgina del Misteri d'Elig]		* [https://loratpenat.org/notes-de-prensa/saps-quin-es-lorige-del-misteri-delig/ ¿Saps quin és l’orige del Misteri d’Elig? - Josep Climent i Barber - Lo Rat Penat]
			* [https://www.misteridelx.com/misteri-historia/ Misteri d'Elig - Història - Pàgina del Misteri d'Elig]

	[[Categoria:Elig]]		[[Categoria:Elig]]

Xavier en 18:50 15 ago 2024

2024-08-15T18:50:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:50 15 ago 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Misterio de Elche, La Mangrana.JPG\|300px\|thumbnail\|La Mangrana, Misteri d'Elig.]]		[[Archiu:Misterio de Elche, La Mangrana.JPG\|300px\|thumbnail\|La Mangrana, Misteri d'Elig.]]

	El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la ~~Mort~~, l'[[Assunció]] i Coronació de la [[Mare de Deu]] que se celebra en la població valenciana i alacantina d'[[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una [[iglésia]], i declarat patrimoni cultural immaterial de l'humanitat per la [[UNESCO]] des de l'any [[2001]].<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>		El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Dormició, l'[[Assunció]] i Coronació de la [[Mare de Deu]] que se celebra en la població valenciana i alacantina d'[[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una [[iglésia]], i declarat patrimoni cultural immaterial de l'humanitat per la [[UNESCO]] des de l'any [[2001]].<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>

	== Història ==		== Història ==

Xavier en 18:24 15 ago 2023

2023-08-15T18:24:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:24 15 ago 2023
Llínea 2:		Llínea 2:

	El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, l'[[Assunció]] i Coronació de la [[Mare de Deu]] que se celebra en la població valenciana i alacantina d'[[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una [[iglésia]], i declarat patrimoni cultural immaterial de l'humanitat per la [[UNESCO]] des de l'any [[2001]].<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>		El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, l'[[Assunció]] i Coronació de la [[Mare de Deu]] que se celebra en la població valenciana i alacantina d'[[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una [[iglésia]], i declarat patrimoni cultural immaterial de l'humanitat per la [[UNESCO]] des de l'any [[2001]].<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>

			== Història ==

			L'orige del Misteri d'Elig no s'ha pogut determinar encara en exactitut per falta de documentació. Sobre el seu naiximent existixen dos tradicions locals. Una d'elles vincula la creació de la Festa en la conquista de l'Elig musulmà per les tropes aragoneses de [[Jaume I d'Aragó]], en [[1265]], és dir al naiximent de la vila a la civilisació cristiana. Una atra tradició llegendària intenta donar al naiximent del Misteri un orige miraculós i ho relaciona en l'aparició o "Vinguda" de l'image de la Verge ilicitana el 29 de decembre de [[1370]]. D'esta manera, el consueta de la Festa s'hauria trobat, junt a la figura mariana que la protagonisa, en l'interior d'una arca de fusta que surava sobre les aigües de la mar Mediterrànea, en la propenca plaja del Tamarit (hui, de [[Santa Pola]]), i que va ser trobat pel soldat guardacostes Francesc Cantó.

			No obstant, les investigacions desenrollades en els últims temps, tant sobre l'obra ilicitana, com sobre el teatre medieval europeu en general, proponen la segona mitat del [[sigle XV]] -etapa en que es detecta un auge en el teatre de temàtica assuncionista- com l'época més provable per a datar el Misteri d'Elig.

	== Descripció ==		== Descripció ==
Llínea 73:		Llínea 79:
	*[http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elig]		*[http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elig]
	*[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2544/8/Vocabulari%20Festa%20d%27Elx_revisat.pdf Vocabulari de la Festa d'Elig]		*[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2544/8/Vocabulari%20Festa%20d%27Elx_revisat.pdf Vocabulari de la Festa d'Elig]
	* [https://loratpenat.org/notes-de-prensa/saps-quin-es-lorige-del-misteri-delig/ ¿Saps quin és l’orige del Misteri d’Elig? - Josep Climent i Barber - Lo Rat Penat]		*[https://loratpenat.org/notes-de-prensa/saps-quin-es-lorige-del-misteri-delig/ ¿Saps quin és l’orige del Misteri d’Elig? - Josep Climent i Barber - Lo Rat Penat]
			*[https://www.misteridelx.com/misteri-historia/ Misteri d'Elig - Història - Pàgina del Misteri d'Elig]

	[[Categoria:Elig]]		[[Categoria:Elig]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2022-08-24T12:16:56Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 24 ago 2022
Llínea 83:		Llínea 83:
	[[Categoria:Cultura Valenciana]]		[[Categoria:Cultura Valenciana]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:~~Llengua valenciana~~]]		[[Categoria:Valencià]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2022-08-24T12:16:35Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 24 ago 2022
Llínea 83:		Llínea 83:
	[[Categoria:Cultura Valenciana]]		[[Categoria:Cultura Valenciana]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Llengua ~~Valenciana~~]]		[[Categoria:Llengua valenciana]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2022-08-24T12:16:24Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 24 ago 2022
Llínea 73:		Llínea 73:
	*[http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elig]		*[http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elig]
	*[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2544/8/Vocabulari%20Festa%20d%27Elx_revisat.pdf Vocabulari de la Festa d'Elig]		*[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2544/8/Vocabulari%20Festa%20d%27Elx_revisat.pdf Vocabulari de la Festa d'Elig]
	*[~~http~~://~~www~~.~~culturavalenciana.es~~/~~historia~~/saps-quin-es-lorige-del-misteri-delig/ ¿Saps ~~quín~~ és ~~l'orige~~ del Misteri ~~d'Elig~~? - [[Josep Climent i Barber]] - ~~Cultura Valenciana~~]		* [https://loratpenat.org/notes-de-prensa/saps-quin-es-lorige-del-misteri-delig/ ¿Saps quin és l’orige del Misteri d’Elig? - Josep Climent i Barber - Lo Rat Penat]

	[[Categoria:Elig]]		[[Categoria:Elig]]
Llínea 82:		Llínea 82:
	[[Categoria:Teatre Valencià]]		[[Categoria:Teatre Valencià]]
	[[Categoria:Cultura Valenciana]]		[[Categoria:Cultura Valenciana]]
			[[Categoria:Història Valenciana]]
			[[Categoria:Llengua Valenciana]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2022-08-24T12:11:38Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 12:11 24 ago 2022
Llínea 73:		Llínea 73:
	*[http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elig]		*[http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elig]
	*[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2544/8/Vocabulari%20Festa%20d%27Elx_revisat.pdf Vocabulari de la Festa d'Elig]		*[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2544/8/Vocabulari%20Festa%20d%27Elx_revisat.pdf Vocabulari de la Festa d'Elig]
	*[http://www.culturavalenciana.es/historia/saps-quin-es-lorige-del-misteri-delig/ ¿Saps quín és l'orige del Misteri d'Elig? - Cultura Valenciana]		*[http://www.culturavalenciana.es/historia/saps-quin-es-lorige-del-misteri-delig/ ¿Saps quín és l'orige del Misteri d'Elig? - [[Josep Climent i Barber]] - Cultura Valenciana]

	[[Categoria:Elig]]		[[Categoria:Elig]]

Xavier en 11:04 22 ago 2022

2022-08-22T11:04:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:04 22 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Misterio de Elche, La Mangrana.JPG\|300px\|thumbnail\|La Mangrana, Misteri d'Elig.]]		[[Archiu:Misterio de Elche, La Mangrana.JPG\|300px\|thumbnail\|La Mangrana, Misteri d'Elig.]]

	El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, l'[[Assunció]] i Coronació de la [[Mare de Deu]] que se celebra en la població valenciana i alacantina d'[[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una [[iglésia]], i declarat patrimoni de l'humanitat des de l'any [[2001]].<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>		El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, l'[[Assunció]] i Coronació de la [[Mare de Deu]] que se celebra en la població valenciana i alacantina d'[[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una [[iglésia]], i declarat patrimoni cultural immaterial de l'humanitat per la [[UNESCO]] des de l'any [[2001]].<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>

			== Descripció ==

	L'obra es dividix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost\|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elig\|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat ilicitana. Investigacions recents situen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del [[sigle XV]], contràriament en les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, en la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)\|conquista de l'Elig musulmà]] en [[1265]] i, per una atra, en la troballa de l'image de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de decembre]] de [[1370]], en la propenca localitat costanera de [[Santa Pola]].		L'obra es dividix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost\|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elig\|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat ilicitana. Investigacions recents situen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del [[sigle XV]], contràriament en les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, en la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)\|conquista de l'Elig musulmà]] en [[1265]] i, per una atra, en la troballa de l'image de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de decembre]] de [[1370]], en la propenca localitat costanera de [[Santa Pola]].