Mitologia celta - Historial de revisions

Jose2 en 19:58 1 feb 2026

2026-02-01T19:58:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:58 1 feb 2026
Llínea 10:		Llínea 10:

	Encara que tempranament els escotos d'Irlanda i parts del modern Gales varen usar l'escritura Ogam per a registrar inscripcions curtes (en gran part noms personals),l'alfabetismo més sofisticat no va ser introduït en els territoris celtes. Estos no havien segut conquistats per Roma fins a l'adveniment del cristianisme; de fet, molts mits gaèlics primer varen ser registrats per [[monges]] cristians, encara que sense contar en gran part dels seus significats religiosos originals.		Encara que tempranament els escotos d'Irlanda i parts del modern Gales varen usar l'escritura Ogam per a registrar inscripcions curtes (en gran part noms personals),l'alfabetismo més sofisticat no va ser introduït en els territoris celtes. Estos no havien segut conquistats per Roma fins a l'adveniment del cristianisme; de fet, molts mits gaèlics primer varen ser registrats per [[monges]] cristians, encara que sense contar en gran part dels seus significats religiosos originals.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 11:40 22 maig 2025

2025-05-22T11:40:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:40 22 maig 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	Roma va introduir l'hàbit més estés d'inscripcions públiques, i va debilitar el poder dels druïdes en els territoris que conquistà. De fet, la major part de les inscripcions sobre deitats descoberta en Galia ([[França]] moderna), Britania i en atres llocs que representen territoris celtes posteriors a la conquista romana.		Roma va introduir l'hàbit més estés d'inscripcions públiques, i va debilitar el poder dels druïdes en els territoris que conquistà. De fet, la major part de les inscripcions sobre deitats descoberta en Galia ([[França]] moderna), Britania i en atres llocs que representen territoris celtes posteriors a la conquista romana.

	Encara que tempranament els escotos d'Irlanda i parts del modern Gales varen usar l'escritura Ogam per a registrar inscripcions curtes (en gran part noms personals),l'alfabetismo més sofisticat no va ser introduït en els territoris celtes. Estos no havien segut conquistats per Roma fins a l'adveniment del cristianisme; de fet, molts mits gaèlics primer varen ser registrats per [[monges]] cristians, encara que sense contar en gran part dels seus significats religiosos originals.		Encara que tempranament els escotos d'Irlanda i parts del modern Gales varen usar l'escritura Ogam per a registrar inscripcions curtes (en gran part noms personals),l'alfabetismo més sofisticat no va ser introduït en els territoris celtes. Estos no havien segut conquistats per Roma fins a l'adveniment del cristianisme; de fet, molts mits gaèlics primer varen ser registrats per [[monges]] cristians, encara que sense contar en gran part dels seus significats religiosos originals.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 16:34 1 oct 2024

2024-10-01T16:34:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 1 oct 2024
Llínea 10:		Llínea 10:

	Encara que tempranament els escotos d'Irlanda i parts del modern Gales varen usar l'escritura Ogam per a registrar inscripcions curtes (en gran part noms personals),l'alfabetismo més sofisticat no va ser introduït en els territoris celtes. Estos no havien segut conquistats per Roma fins a l'adveniment del cristianisme; de fet, molts mits gaèlics primer varen ser registrats per [[monges]] cristians, encara que sense contar en gran part dels seus significats religiosos originals.		Encara que tempranament els escotos d'Irlanda i parts del modern Gales varen usar l'escritura Ogam per a registrar inscripcions curtes (en gran part noms personals),l'alfabetismo més sofisticat no va ser introduït en els territoris celtes. Estos no havien segut conquistats per Roma fins a l'adveniment del cristianisme; de fet, molts mits gaèlics primer varen ser registrats per [[monges]] cristians, encara que sense contar en gran part dels seus significats religiosos originals.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 08:14 13 maig 2024

2024-05-13T08:14:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:14 13 maig 2024
Llínea 9:		Llínea 9:
	Roma va introduir l'hàbit més estés d'inscripcions públiques, i va debilitar el poder dels druïdes en els territoris que conquistà. De fet, la major part de les inscripcions sobre deitats descoberta en Galia ([[França]] moderna), Britania i en atres llocs que representen territoris celtes posteriors a la conquista romana.		Roma va introduir l'hàbit més estés d'inscripcions públiques, i va debilitar el poder dels druïdes en els territoris que conquistà. De fet, la major part de les inscripcions sobre deitats descoberta en Galia ([[França]] moderna), Britania i en atres llocs que representen territoris celtes posteriors a la conquista romana.

	Encara que tempranament els escotos d'Irlanda i parts del modern Gales varen usar l'escritura Ogam per a registrar inscripcions curtes (en gran part noms personals),l'alfabetismo més sofisticat no va ser introduït en els territoris celtes. Estos no havien segut conquistats per Roma fins a l'adveniment del cristianisme; de fet, molts mits gaèlics primer varen ser registrats per [[monges]] cristians, encara que sense contar en gran part dels seus significats religiosos originals.		Encara que tempranament els escotos d'Irlanda i parts del modern Gales varen usar l'escritura Ogam per a registrar inscripcions curtes (en gran part noms personals),l'alfabetismo més sofisticat no va ser introduït en els territoris celtes. Estos no havien segut conquistats per Roma fins a l'adveniment del cristianisme; de fet, molts mits gaèlics primer varen ser registrats per [[monges]] cristians, encara que sense contar en gran part dels seus significats religiosos originals.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 12:53 15 feb 2023

2023-02-15T12:53:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:53 15 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Gundestrup cauldron - F.I.4277.jpg\|thumb\|250px\|~~Representació~~ d'~~Ogma~~]]		[[File:Gundestrup cauldron - F.I.4277.jpg\|thumb\|250px\|Calder d'[[argent]] Gundestrup, en inscripcions de la mitología celta]]

	La '''mitologia celta''' és coneguda per una série de relats de la religió dels celtes durant l'[[Edat de Ferro]]. De la mateixa manera que atres cultures indoeuropeas durant este periodo, els primers celtes varen mantindre una mitologia politeista i una estructura religiosa. Entre el poble celta va haver algunes tribus en estret contacte en [[Antiga Roma\|Roma]], com els gals i els celtíbers. Esta mitologia no va sobreviure a l'[[Imperi romà]], pel seu subsecuent conversió al [[cristianisme]] i a la pèrdua dels seus idiomes originals. Encara que irònicament va ser a través de fonts romanes i cristianes, contemporànees, que es coneixen detalls sobre les seues creències.		La '''mitologia celta''' és coneguda per una série de relats de la religió dels celtes durant l'[[Edat de Ferro]]. De la mateixa manera que atres cultures indoeuropeas durant este periodo, els primers celtes varen mantindre una mitologia politeista i una estructura religiosa. Entre el poble celta va haver algunes tribus en estret contacte en [[Antiga Roma\|Roma]], com els gals i els celtíbers. Esta mitologia no va sobreviure a l'[[Imperi romà]], pel seu subsecuent conversió al [[cristianisme]] i a la pèrdua dels seus idiomes originals. Encara que irònicament va ser a través de fonts romanes i cristianes, contemporànees, que es coneixen detalls sobre les seues creències.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació d'Ogma La '''mitologia celta''' és coneguda per una série de relats de la religió del…»

2023-02-15T12:51:31Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Ogma La '''mitologia celta''' és coneguda per una série de relats de la religió del…»

Pàgina nova

[[File:Gundestrup cauldron - F.I.4277.jpg|thumb|250px|Representació d'Ogma]]

La '''mitologia celta''' és coneguda per una série de relats de la religió dels celtes durant l'[[Edat de Ferro]]. De la mateixa manera que atres cultures indoeuropeas durant este periodo, els primers celtes varen mantindre una mitologia politeista i una estructura religiosa. Entre el poble celta va haver algunes tribus en estret contacte en [[Antiga Roma|Roma]], com els gals i els celtíbers. Esta mitologia no va sobreviure a l'[[Imperi romà]], pel seu subsecuent conversió al [[cristianisme]] i a la pèrdua dels seus idiomes originals. Encara que irònicament va ser a través de fonts romanes i cristianes, contemporànees, que es coneixen detalls sobre les seues creències.

En contrast, la comunitat celta que va mantindre les seues identitats polítiques o llingüístiques (tals com les tribus d'escotos i bretons de les [[illes britàniques]]) va transmetre per lo manco vestigis remanents de la mitologia de l'Edat de Ferro, les quals varen ser registrades a sovint en forma escrita durant l'[[Edat mija]].

Per l'escassea de fonts supervivents que posen per escrit l'idioma gal, es conjectura que els celtes pagans no eren extensament alfabetisats. Encara que una forma escrita de la llengua gala - utilisant l'alfabet [[grec]], [[llatí]] i itálic del Nort - va ser treballada, segons lo evidenciat, pels artículs que duen les inscripcions en llengua gala i el Calendari de Coligny. [[Julio César]] dona testimoni de l'alfabetisme dels gals, pero també descriu que els seus sacerdots, els [[druïdes]], varen prohibir utilisar l'escritura per a registrar certs versos d'importància religiosa, fent notar també que els Helvecios tenien un cens escrit.

Roma va introduir l'hàbit més estés d'inscripcions públiques, i va debilitar el poder dels druïdes en els territoris que conquistà. De fet, la major part de les inscripcions sobre deitats descoberta en Galia ([[França]] moderna), Britania i en atres llocs que representen territoris celtes posteriors a la conquista romana.

Encara que tempranament els escotos d'Irlanda i parts del modern Gales varen usar l'escritura Ogam per a registrar inscripcions curtes (en gran part noms personals),l'alfabetismo més sofisticat no va ser introduït en els territoris celtes. Estos no havien segut conquistats per Roma fins a l'adveniment del cristianisme; de fet, molts mits gaèlics primer varen ser registrats per [[monges]] cristians, encara que sense contar en gran part dels seus significats religiosos originals.

== Referències ==

* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.
* Jones, Mary. «The Ogham Tract». Celtic Literature Collective

== Bibliografia ==

* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en [[francés]]) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Jones, Mary. «Oghma Grianainech». Jones's Celtic Encyclopedia
* Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
* Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Mitos y Leyendas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-069-5
* Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Cuentos de Hadas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-049-0
* Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Gundestrup_cauldron}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]