Mitologia egípcia - Historial de revisions

Lluísm en 15:35 22 oct 2025

2025-10-22T15:35:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:35 22 oct 2025
Llínea 10:		Llínea 10:

	Molts temples encara permaneixen en peu, uns atres estan en ruïnes per erosió i vandalisme; prou han desaparegut, llamentablement, en ser utilisats com a pedrera de materials per a atres construccions. El faraó [[Ramsés II]] va ser un gran promotor, restaurador i, llamentablement, també un usurpador de temples de faraons precedents.		Molts temples encara permaneixen en peu, uns atres estan en ruïnes per erosió i vandalisme; prou han desaparegut, llamentablement, en ser utilisats com a pedrera de materials per a atres construccions. El faraó [[Ramsés II]] va ser un gran promotor, restaurador i, llamentablement, també un usurpador de temples de faraons precedents.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9		* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9

Reval en 12:43 4 març 2025

2025-03-04T12:43:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:43 4 març 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	Cap poble ha tingut més cerimònies religioses que els antics egipcíacs, puix no solament varen triar com a objectes de cult tota classe d'animals, sino fins als llegums dels jardins. Aixina com els egipcíacs varen ser els primers en inventar la major part de les divinitats paganes conegudes dels grecs, també varen ser els primers que varen establir les festes celebrades en el seu honor, la pompa del seu cult, les cerimònies, els oràculs, etc.		Cap poble ha tingut més cerimònies religioses que els antics egipcíacs, puix no solament varen triar com a objectes de cult tota classe d'animals, sino fins als llegums dels jardins. Aixina com els egipcíacs varen ser els primers en inventar la major part de les divinitats paganes conegudes dels grecs, també varen ser els primers que varen establir les festes celebrades en el seu honor, la pompa del seu cult, les cerimònies, els oràculs, etc.

	Molts temples encara permaneixen en peu, uns atres estan en ruïnes per erosió i vandalisme; prou han desaparegut, llamentablement, en ser utilisats com a pedrera de materials per a atres construccions. El faraó [[Ramsés II]] va ser un gran promotor, restaurador i, llamentablement, també un usurpador de temples de faraons precedents.		Molts temples encara permaneixen en peu, uns atres estan en ruïnes per erosió i vandalisme; prou han desaparegut, llamentablement, en ser utilisats com a pedrera de materials per a atres construccions. El faraó [[Ramsés II]] va ser un gran promotor, restaurador i, llamentablement, també un usurpador de temples de faraons precedents.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 13:24 15 jul 2024

2024-07-15T13:24:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:24 15 jul 2024
Llínea 9:		Llínea 9:
	Cap poble ha tingut més cerimònies religioses que els antics egipcíacs, puix no solament varen triar com a objectes de cult tota classe d'animals, sino fins als llegums dels jardins. Aixina com els egipcíacs varen ser els primers en inventar la major part de les divinitats paganes conegudes dels grecs, també varen ser els primers que varen establir les festes celebrades en el seu honor, la pompa del seu cult, les cerimònies, els oràculs, etc.		Cap poble ha tingut més cerimònies religioses que els antics egipcíacs, puix no solament varen triar com a objectes de cult tota classe d'animals, sino fins als llegums dels jardins. Aixina com els egipcíacs varen ser els primers en inventar la major part de les divinitats paganes conegudes dels grecs, també varen ser els primers que varen establir les festes celebrades en el seu honor, la pompa del seu cult, les cerimònies, els oràculs, etc.

	Molts temples encara permaneixen en peu, uns atres estan en ruïnes per erosió i vandalisme; prou han desaparegut, llamentablement, en ser utilisats com a pedrera de materials per a atres construccions. El faraó [[Ramsés II]] va ser un gran promotor, restaurador i, llamentablement, també un usurpador de temples de faraons precedents.		Molts temples encara permaneixen en peu, uns atres estan en ruïnes per erosió i vandalisme; prou han desaparegut, llamentablement, en ser utilisats com a pedrera de materials per a atres construccions. El faraó [[Ramsés II]] va ser un gran promotor, restaurador i, llamentablement, també un usurpador de temples de faraons precedents.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 16:33 14 abr 2024

2024-04-14T16:33:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:33 14 abr 2024
Llínea 16:		Llínea 16:
	* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9		* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3		* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
	* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9		* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9

Lluísm: /* Bibliografia */

2023-04-02T15:12:04Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 15:12 2 abr 2023
Llínea 20:		Llínea 20:
	* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9		* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
	* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421		* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
			* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
	* Naydler, Jeremy: El templo del cosmos. Madrid: Siruela, 2003. ISBN 978-84-7844-726-8		* Naydler, Jeremy: El templo del cosmos. Madrid: Siruela, 2003. ISBN 978-84-7844-726-8
	* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: /* Bibliografia */

2023-04-02T15:08:59Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 15:08 2 abr 2023
Llínea 19:		Llínea 19:
	* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3		* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
	* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9		* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
	* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421.		* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
	Naydler, Jeremy: El templo del cosmos. Madrid: Siruela, 2003. ISBN 978-84-7844-726-8		* Naydler, Jeremy: El templo del cosmos. Madrid: Siruela, 2003. ISBN 978-84-7844-726-8
	* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X		* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Lluísm en 14:27 2 abr 2023

2023-04-02T14:27:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:27 2 abr 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:La_salle_dAkhenaton_(1356-1340_av_J.C.)_(Musée_du_Caire)_(2076972086).jpg\|thumb\|250px\|[[Ajenatón]] i la seua família venerant al Deu [[Atón]]]]		[[File:La_salle_dAkhenaton_(1356-1340_av_J.C.)_(Musée_du_Caire)_(2076972086).jpg\|thumb\|250px\|[[Ajenatón]] i la seua família venerant al Deu [[Atón]]]]

	La mitologia egípcia o egipcíaca comprén l'estudi de creències sustentades en la religió de l'[[Antic Egipte]] des de l'época predinàstica fins a l'imposició del cristianisme, quan les seues pràctiques varen ser prohibides en temps de [[Justiniano I]], en l'any [[535]].		La '''mitologia egípcia o egipcíaca''' comprén l'estudi de creències sustentades en la religió de l'[[Antic Egipte]] des de l'época predinàstica fins a l'imposició del cristianisme, quan les seues pràctiques varen ser prohibides en temps de [[Justiniano I]], en l'any [[535]].

	El seu desenroll i influència varen perdurar més de tres mil anys, variant llògicament a través del temps; per lo tant, un artícul o inclús un llibre, solament pot resumir la multitut d'entitats i temes d'este sistema complex de creències. La variada iconografia egipcíaca és molt diferent de la grega o romana: en la mitologia egipcíaca moltes deitats són representades en cos humà, i caps d'atres animals		El seu desenroll i influència varen perdurar més de tres mil anys, variant llògicament a través del temps; per lo tant, un artícul o inclús un llibre, solament pot resumir la multitut d'entitats i temes d'este sistema complex de creències. La variada iconografia egipcíaca és molt diferent de la grega o romana: en la mitologia egipcíaca moltes deitats són representades en cos humà, i caps d'atres animals

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «[[Ajenatón i la seua família venerant al Deu Atón]] La m…»

2023-04-01T19:09:13Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|[[Ajenatón i la seua família venerant al Deu Atón]] La m…»

Pàgina nova

[[File:La_salle_dAkhenaton_(1356-1340_av_J.C.)_(Musée_du_Caire)_(2076972086).jpg|thumb|250px|[[Ajenatón]] i la seua família venerant al Deu [[Atón]]]]

La mitologia egípcia o egipcíaca comprén l'estudi de creències sustentades en la religió de l'[[Antic Egipte]] des de l'época predinàstica fins a l'imposició del cristianisme, quan les seues pràctiques varen ser prohibides en temps de [[Justiniano I]], en l'any [[535]].

El seu desenroll i influència varen perdurar més de tres mil anys, variant llògicament a través del temps; per lo tant, un artícul o inclús un llibre, solament pot resumir la multitut d'entitats i temes d'este sistema complex de creències. La variada iconografia egipcíaca és molt diferent de la grega o romana: en la mitologia egipcíaca moltes deitats són representades en cos humà, i caps d'atres animals

La creència inicial en l'immortalitat de [[Deu|deus]] i [[Faraó|faraons]], posteriorment estesa al restant dels egipcíacs, va significar que es practicara el embalsamament i la momificació, per a poder preservar l'integritat de l'individu en la vida futura, segons els texts de la mitologia egipcíaca. Ademés ells creïen que si a alguna persona li faltava alguna part del seu cos no aniria a l'atra vida.

Cap poble ha tingut més cerimònies religioses que els antics egipcíacs, puix no solament varen triar com a objectes de cult tota classe d'animals, sino fins als llegums dels jardins. Aixina com els egipcíacs varen ser els primers en inventar la major part de les divinitats paganes conegudes dels grecs, també varen ser els primers que varen establir les festes celebrades en el seu honor, la pompa del seu cult, les cerimònies, els oràculs, etc.

Molts temples encara permaneixen en peu, uns atres estan en ruïnes per erosió i vandalisme; prou han desaparegut, llamentablement, en ser utilisats com a pedrera de materials per a atres construccions. El faraó [[Ramsés II]] va ser un gran promotor, restaurador i, llamentablement, també un usurpador de temples de faraons precedents.

== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Hornung, Erik (1999). El uno y los múltiples: concepciones egipcias de la divinidad (Julia García Lenberg, trad.). Biblioteca de ciencias bíblicas y orientales 4. Trotta. pp. 262 páginas. ISBN 9788481642421
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9

==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421.
Naydler, Jeremy: El templo del cosmos. Madrid: Siruela, 2003. ISBN 978-84-7844-726-8
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Reliefs of Akhenaten}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]