Monasteri d'Aigües Vives - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:22:36Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:22 28 ago 2023
Llínea 2:		Llínea 2:
	[[Image:Conventodeaguasvivas100.JPG\|300px\|thumb\|right\|Frontera Est del Convent d'Aigües Vives.]]		[[Image:Conventodeaguasvivas100.JPG\|300px\|thumb\|right\|Frontera Est del Convent d'Aigües Vives.]]
	[[Image:MonAigüesVives Carcaixent.jpg\|300px\|thumb\|right\|miniaturadeimagen\|Monasteri d'Aigües Vives]]		[[Image:MonAigüesVives Carcaixent.jpg\|300px\|thumb\|right\|miniaturadeimagen\|Monasteri d'Aigües Vives]]
	El '''Convent d'Aigües Vives''', també ~~cridat~~''' Real Monasteri de Santa Maria d'Aigües Vives''' en el municipi de [[Carcaixent]] ([[Província de Valéncia]], és un edifici religiós i els seus orígens se remonten al [[sigle XIII]].		El '''Convent d'Aigües Vives''', també nomenat''' Real Monasteri de Santa Maria d'Aigües Vives''' en el municipi de [[Carcaixent]] ([[Província de Valéncia]], és un edifici religiós i els seus orígens se remonten al [[sigle XIII]].

	== Història ==		== Història ==

Valencian: /* Referències */

2022-07-27T14:07:01Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 14:07 27 jul 2022
Llínea 37:		Llínea 37:
	{{Traduït de\|es\|Convento de Aguas Vivas}}		{{Traduït de\|es\|Convento de Aguas Vivas}}

	~~[[Categoria:Arquitectura]]~~
	~~[[Categoria:Arquitectura valenciana]]~~
	~~[[Categoria:Monasteris]]~~
	[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-07-27T14:06:32Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:06 27 jul 2022
Llínea 31:		Llínea 31:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Aigües Vives Monastery of Saint Mary}}
	* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/54.pdf Ficha en la biblioteca de Patrimoni]		* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/54.pdf Ficha en la biblioteca de Patrimoni]

Valencian: Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

2021-05-26T14:08:17Z

Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 14:08 26 maig 2021
Llínea 33:		Llínea 33:
	* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/54.pdf Ficha en la biblioteca de Patrimoni]		* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/54.pdf Ficha en la biblioteca de Patrimoni]

	==~~Referencies~~==		==Referències==
	{{Traduït de\|es\|Convento de Aguas Vivas}}		{{Traduït de\|es\|Convento de Aguas Vivas}}

Jose2 en 13:57 29 gin 2020

2020-01-29T13:57:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:57 29 gin 2020
Llínea 25:		Llínea 25:
	Al fachat Sur recau la torre campanar, la nau lateral del temple i una edificacio adossada, la primitiva sacristia i el flanc del cos recaent a la frontera este. El fachat nort correspon a les distintes edificacions de la casa de llabor.		Al fachat Sur recau la torre campanar, la nau lateral del temple i una edificacio adossada, la primitiva sacristia i el flanc del cos recaent a la frontera este. El fachat nort correspon a les distintes edificacions de la casa de llabor.

	L'iglésia és d'una nau i en ella hi ha ademés de l'altar sis capelles laterals. El presbiteri te dos portes, una que dona accés al claustre i atra que comunicava a l'antiga sacristia convertida en trull. L'iglésia te cor alt en barana semicircular i cadiram de dos époques: [[sigle XV]], [[arquitectura gòtica\|gòtica]] i atra [[plateresca]]. La volta del temple es de cano.		L'iglésia és d'una nau i en ella hi ha ademés de l'altar sis capelles laterals. El presbiteri te dos portes, una que dona accés al claustre i atra que comunicava a l'antiga sacristia convertida en trull. L'iglésia te cor alt en barana semicircular i cadiram de dos époques: [[sigle XV]], [[arquitectura gòtica\|gòtica]] i atra [[plateresca]]. La volta del temple és de cano.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: /* Arquitectura */

2020-01-29T13:56:13Z

Arquitectura

← Revisió anterior		Revisió de 13:56 29 gin 2020
Llínea 12:		Llínea 12:

	== Arquitectura ==		== Arquitectura ==
	A lo llarc dels sigles [[sigle XVI\|XVI]] i [[sigle XVII\|XVII]] se configura l'estructura monumental actual del convent. Francesc Colóm, artífice valencià, dirigí en [[1597]] una ampliació del cenobi, particularment del claustre. Noves obres se daten en [[1633]], sent en [[1695]], quan se traça i alça la nova iglésia en transagrari, sacristia, retaule major i torre campanar, ablamant-se alguns altars.		A lo llarc dels sigles [[sigle XVI\|XVI]] i [[sigle XVII\|XVII]] se configura l'estructura monumental actual del convent. Francesc Colóm, artífice valencià, dirigí en l'any [[1597]] una ampliació del cenobi, particularment del claustre. Noves obres se daten en [[1633]], sent en [[1695]], quan se traça i alça la nova iglésia en transagrari, sacristia, retaule major i torre campanar, ablamant-se alguns altars.
	L'edifici s'articula al voltant del claustre al qual recauen l'iglésia al sur, el conjunt de la granja al Nort i el gran cos rectangular de cinc plantes que domina el conjunt, recaent a la carretera de [[Alzira]] a [[Tavernes de la Valldigna]] a l'Este. A l'Oest recauen la torre campanar, l'iglésia, el portaló d'accés al claustre i les edificacions de la granja.		L'edifici s'articula al voltant del claustre al qual recauen l'iglésia al sur, el conjunt de la granja al Nort i el gran cos rectangular de cinc plantes que domina el conjunt, recaent a la carretera de [[Alzira]] a [[Tavernes de la Valldigna]] a l'Este. A l'Oest recauen la torre campanar, l'iglésia, el portaló d'accés al claustre i les edificacions de la granja.

	El claustre de reduïdes proporcions és ric en talla i decorats en pintures al fresc. En el centre hi ha una cisterna. A l'esquerra del claustre està el refectori, i paralelament al mateix, la cuina.		El claustre de reduïdes proporcions és ric en talla i decorats en pintures al fresc. En el centre hi ha una cisterna. A l'esquerra del claustre està el refectori, i paralelament al mateix, la cuina.

	La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l'únic aditament d'un rellonge solar. Un doble i escassa molura dona pas al cos de campanes en finestres verticals en arc de mig punt. La coberta a quatre aigües de teula aràbic s'arremata en veleta de ferro.		La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l'únic aditament d'un rellonge solar. Un doble i escassa molura dona pas al cos de campanes en finestres verticals en arc de mig punt. La coberta a quatre aigües de teula aràbic s'arremata en veleta de [[ferro]].

	La frontera de l'iglésia acusa l'enteulat a dos aigües de la mateixa aixina com les vertents de les cobertes dels contraforts. La porta d'accés es allindada en un drap de ceràmica representant a Nostra Senyora d'Aigües Vives. La frontera del claustre enquadra un portaló d'arc rebaixat en escut nobiliari, flanquejat per sendes finestres rectangulars. En la planta superiora sobreïxen un balcó i dos finestrals. Adossats a estos cossos se troba un cos de vàries dependències destinades a la granja en estructures de distintes époques.		La frontera de l'iglésia acusa l'enteulat a dos aigües de la mateixa aixina com les vertents de les cobertes dels contraforts. La porta d'accés es allindada en un drap de ceràmica representant a Nostra Senyora d'Aigües Vives. La frontera del claustre enquadra un portaló d'arc rebaixat en escut nobiliari, flanquejat per sendes finestres rectangulars. En la planta superiora sobreïxen un balcó i dos finestrals. Adossats a estos cossos se troba un cos de vàries dependències destinades a la granja en estructures de distintes époques.

Jose2: Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '

2020-01-24T16:43:44Z

Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 24 gin 2020
Llínea 19:		Llínea 19:
	La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l'únic aditament d'un rellonge solar. Un doble i escassa molura dona pas al cos de campanes en finestres verticals en arc de mig punt. La coberta a quatre aigües de teula aràbic s'arremata en veleta de ferro.		La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l'únic aditament d'un rellonge solar. Un doble i escassa molura dona pas al cos de campanes en finestres verticals en arc de mig punt. La coberta a quatre aigües de teula aràbic s'arremata en veleta de ferro.

	La frontera de l'iglésia acusa l'enteulat a dos aigües de la mateixa aixina com les vertents de les cobertes dels contraforts. La porta d'accés es allindada en un drap de ceràmica representant a Nostra Senyora d'Aigües Vives. La frontera del claustre enquadra un portaló d'arc rebaixat en escut nobiliari, flanquejat per sendes finestres rectangulars. En la planta superiora sobreïxen un balcó i dos finestrals. Adossats a estos cossos se troba un cos de ~~varies~~ dependències destinades a la granja en estructures de distintes époques.		La frontera de l'iglésia acusa l'enteulat a dos aigües de la mateixa aixina com les vertents de les cobertes dels contraforts. La porta d'accés es allindada en un drap de ceràmica representant a Nostra Senyora d'Aigües Vives. La frontera del claustre enquadra un portaló d'arc rebaixat en escut nobiliari, flanquejat per sendes finestres rectangulars. En la planta superiora sobreïxen un balcó i dos finestrals. Adossats a estos cossos se troba un cos de vàries dependències destinades a la granja en estructures de distintes époques.

	La frontera Este corresponent al gran cos que domina espacialment el conjunt, presenta una ampla verticalitat. Una prolongada escalinata d'accés, remonta a l'alt terraplé. En este pétreu podium fa de contrafort i fonamenta i reforça l'estructura de l'obra. Sobre el podium s'obrin sis finestrals, en simulació pictòrica de sellars en llindars i machones. L'últim cos, arrematat per una cornisa teula ~~varies~~ pintures, entre elles flanquejada per l'inscripció any [[1767]], la Verge d'Aigües Vives. Entre finestrals se mostren elements pictòrics ornamentals. La coberta és a una vertent i de teula aràbic.		La frontera Este corresponent al gran cos que domina espacialment el conjunt, presenta una ampla verticalitat. Una prolongada escalinata d'accés, remonta a l'alt terraplé. En este pétreu podium fa de contrafort i fonamenta i reforça l'estructura de l'obra. Sobre el podium s'obrin sis finestrals, en simulació pictòrica de sellars en llindars i machones. L'últim cos, arrematat per una cornisa teula vàries pintures, entre elles flanquejada per l'inscripció any [[1767]], la Verge d'Aigües Vives. Entre finestrals se mostren elements pictòrics ornamentals. La coberta és a una vertent i de teula aràbic.

	Al fachat Sur recau la torre campanar, la nau lateral del temple i una edificacio adossada, la primitiva sacristia i el flanc del cos recaent a la frontera este. El fachat nort correspon a les distintes edificacions de la casa de llabor.		Al fachat Sur recau la torre campanar, la nau lateral del temple i una edificacio adossada, la primitiva sacristia i el flanc del cos recaent a la frontera este. El fachat nort correspon a les distintes edificacions de la casa de llabor.

Jose2: Text reemplaça - ' l'ùnic ' a ' l'únic '

2019-01-01T11:18:27Z

Text reemplaça - ' l'ùnic ' a ' l'únic '

← Revisió anterior		Revisió de 11:18 1 gin 2019
Llínea 17:		Llínea 17:
	El claustre de reduïdes proporcions és ric en talla i decorats en pintures al fresc. En el centre hi ha una cisterna. A l'esquerra del claustre està el refectori, i paralelament al mateix, la cuina.		El claustre de reduïdes proporcions és ric en talla i decorats en pintures al fresc. En el centre hi ha una cisterna. A l'esquerra del claustre està el refectori, i paralelament al mateix, la cuina.

	La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l'~~ùnic~~ aditament d'un rellonge solar. Un doble i escassa molura dona pas al cos de campanes en finestres verticals en arc de mig punt. La coberta a quatre aigües de teula aràbic s'arremata en veleta de ferro.		La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l'únic aditament d'un rellonge solar. Un doble i escassa molura dona pas al cos de campanes en finestres verticals en arc de mig punt. La coberta a quatre aigües de teula aràbic s'arremata en veleta de ferro.

	La frontera de l'iglésia acusa l'enteulat a dos aigües de la mateixa aixina com les vertents de les cobertes dels contraforts. La porta d'accés es allindada en un drap de ceràmica representant a Nostra Senyora d'Aigües Vives. La frontera del claustre enquadra un portaló d'arc rebaixat en escut nobiliari, flanquejat per sendes finestres rectangulars. En la planta superiora sobreïxen un balcó i dos finestrals. Adossats a estos cossos se troba un cos de varies dependències destinades a la granja en estructures de distintes époques.		La frontera de l'iglésia acusa l'enteulat a dos aigües de la mateixa aixina com les vertents de les cobertes dels contraforts. La porta d'accés es allindada en un drap de ceràmica representant a Nostra Senyora d'Aigües Vives. La frontera del claustre enquadra un portaló d'arc rebaixat en escut nobiliari, flanquejat per sendes finestres rectangulars. En la planta superiora sobreïxen un balcó i dos finestrals. Adossats a estos cossos se troba un cos de varies dependències destinades a la granja en estructures de distintes époques.

Jose2: Text reemplaça - ' l'unic ' a ' l'ùnic '

2019-01-01T11:10:31Z

Text reemplaça - ' l'unic ' a ' l'ùnic '

← Revisió anterior		Revisió de 11:10 1 gin 2019
Llínea 17:		Llínea 17:
	El claustre de reduïdes proporcions és ric en talla i decorats en pintures al fresc. En el centre hi ha una cisterna. A l'esquerra del claustre està el refectori, i paralelament al mateix, la cuina.		El claustre de reduïdes proporcions és ric en talla i decorats en pintures al fresc. En el centre hi ha una cisterna. A l'esquerra del claustre està el refectori, i paralelament al mateix, la cuina.

	La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l'~~unic~~ aditament d'un rellonge solar. Un doble i escassa molura dona pas al cos de campanes en finestres verticals en arc de mig punt. La coberta a quatre aigües de teula aràbic s'arremata en veleta de ferro.		La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l'ùnic aditament d'un rellonge solar. Un doble i escassa molura dona pas al cos de campanes en finestres verticals en arc de mig punt. La coberta a quatre aigües de teula aràbic s'arremata en veleta de ferro.

	La frontera de l'iglésia acusa l'enteulat a dos aigües de la mateixa aixina com les vertents de les cobertes dels contraforts. La porta d'accés es allindada en un drap de ceràmica representant a Nostra Senyora d'Aigües Vives. La frontera del claustre enquadra un portaló d'arc rebaixat en escut nobiliari, flanquejat per sendes finestres rectangulars. En la planta superiora sobreïxen un balcó i dos finestrals. Adossats a estos cossos se troba un cos de varies dependències destinades a la granja en estructures de distintes époques.		La frontera de l'iglésia acusa l'enteulat a dos aigües de la mateixa aixina com les vertents de les cobertes dels contraforts. La porta d'accés es allindada en un drap de ceràmica representant a Nostra Senyora d'Aigües Vives. La frontera del claustre enquadra un portaló d'arc rebaixat en escut nobiliari, flanquejat per sendes finestres rectangulars. En la planta superiora sobreïxen un balcó i dos finestrals. Adossats a estos cossos se troba un cos de varies dependències destinades a la granja en estructures de distintes époques.

Jose2: /* Història */

2018-10-11T07:45:21Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 07:45 11 oct 2018
Llínea 9:		Llínea 9:
	El monasteri pertanygué a l'orde dels [[agustins]], custodiava l'image de la Verge d'Aigües Vives, patrona de la ciutat de [[Carcaixent]].		El monasteri pertanygué a l'orde dels [[agustins]], custodiava l'image de la Verge d'Aigües Vives, patrona de la ciutat de [[Carcaixent]].

	A mitat del [[sigle XIX]] a conseqüència de la [[desamortisació]] de [[Mendizábal]], els monges tingueren que abandonar el convent , que passà a ser propietat dels barons de Casanova, destinant-se a vivenda rural. En [[1977]] el monasteri fon adquirit i reformat per a destinar-ho a hotel residencia per D.Antoni Vidal Bellver (fotógraf i empresari de Carcaixent). En l'actualitat és propietat d'un conegut empresari estager gandià.		A mitat del [[sigle XIX]] a conseqüència de la [[desamortisació]] de [[Mendizábal]], els monges tingueren que abandonar el convent , que passà a ser propietat dels barons de Casanova, destinant-se a vivenda rural. En l'any [[1977]] el monasteri fon adquirit i reformat per a destinar-ho a hotel residencia per D.Antoni Vidal Bellver (fotógraf i empresari de Carcaixent). En l'actualitat és propietat d'un conegut empresari estager gandià.

	== Arquitectura ==		== Arquitectura ==