Monocit - Historial de revisions

Jose2 en 17:32 19 jun 2026

2026-06-19T17:32:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:32 19 jun 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Red White Blood cells.jpg\|thumb\|250px\|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]		[[File:Red White Blood cells.jpg\|thumb\|250px\|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

	El '''~~monòcit~~''' és un tipo de [[leucocit]] o glòbul blanc que forma part del sistema fagocític mononuclear. És la [[cèlula]] més gran de les que circulen en [[sanc]] perifèrica i és el precursor tissular dels macròfags i de les cèlules dendrítiques. Representa entre el 2% i el 8% del total de leucocits.		El '''monocit''' és un tipo de [[leucocit]] o glòbul blanc que forma part del sistema fagocític mononuclear. És la [[cèlula]] més gran de les que circulen en [[sanc]] perifèrica i és el precursor tissular dels macròfags i de les cèlules dendrítiques. Representa entre el 2% i el 8% del total de leucocits.

	== Característiques ==		== Característiques ==
Llínea 27:		Llínea 27:
	== Alteracions ==		== Alteracions ==
	=== Monocitosis ===		=== Monocitosis ===
	Aument de ~~monòcits~~ > 800/µL. Les princiupals causes són:		Aument de monocits > 800/µL. Les princiupals causes són:
	* Infeccions cròniques com [[tuberculosis]] o [[endocarditis]]		* Infeccions cròniques com [[tuberculosis]] o [[endocarditis]]
	* Malalties autoimmunes		* Malalties autoimmunes
Llínea 34:		Llínea 34:

	=== Monocitopènia ===		=== Monocitopènia ===
	Disminució de ~~monòcits~~ < 200/µL. Les principals causes són:		Disminució de monocits < 200/µL. Les principals causes són:
	* Aplàsia medular		* Aplàsia medular
	* Tractament en corticoides		* Tractament en corticoides

Jose2: Jose2 pàgina traslladada Monòcit a Monocit

2026-06-19T17:32:24Z

Jose2 pàgina traslladada Monòcit a Monocit

← Revisió anterior		Revisió de 17:32 19 jun 2026
(Sense diferències)

Jose2 en 17:10 19 jun 2026

2026-06-19T17:10:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:10 19 jun 2026
Llínea 63:		Llínea 63:
	[[Categoria:Salut]]		[[Categoria:Salut]]
	[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]		[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]
			[[Categoria:Cèlula]]

Jose2: /* Monocitopènia */

2026-06-19T17:09:30Z

Monocitopènia

← Revisió anterior		Revisió de 17:09 19 jun 2026
Llínea 38:		Llínea 38:
	* Tractament en corticoides		* Tractament en corticoides
	* Infeccions agudes greus		* Infeccions agudes greus
	* Alguns tractaments de quimioteràpia.		* Alguns tractaments de quimioteràpia

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: /* Monocitosis */

2026-06-19T17:09:14Z

Monocitosis

← Revisió anterior		Revisió de 17:09 19 jun 2026
Llínea 28:		Llínea 28:
	=== Monocitosis ===		=== Monocitosis ===
	Aument de monòcits > 800/µL. Les princiupals causes són:		Aument de monòcits > 800/µL. Les princiupals causes són:
	* Infeccions cròniques com tuberculosis o endocarditis		* Infeccions cròniques com [[tuberculosis]] o [[endocarditis]]
	* Malalties autoimmunes		* Malalties autoimmunes
	* Malalties inflamatòries intestinals		* Malalties inflamatòries intestinals

Jose2: /* Subpoblacions */

2026-06-19T17:08:29Z

Subpoblacions

← Revisió anterior		Revisió de 17:08 19 jun 2026
Llínea 11:		Llínea 11:

	=== Subpoblacions ===		=== Subpoblacions ===
	Existixen 3 tipos principals segons els marcadors de superfície: clàssics, intermedis i no clàssics. Cada tipo té funcions diferents en la inflamació i reparació tissular.		Existixen 3 tipos principals segons els marcadors de superfície: clàssics, intermedis i no clàssics. Cada tipo té funcions diferents en l'inflamació i reparació tissular.

	=== Funció immunològica ===		=== Funció immunològica ===

Jose2 en 17:07 19 jun 2026

2026-06-19T17:07:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:07 19 jun 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Red White Blood cells.jpg\|thumb\|250px\|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]		[[File:Red White Blood cells.jpg\|thumb\|250px\|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

	El '''monòcit''' és un tipo de [[leucocit]] o glòbul blanc que forma part del sistema fagocític mononuclear. És la cèlula més gran de les que circulen en [[sanc]] perifèrica i és el precursor tissular dels macròfags i de les cèlules dendrítiques. Representa entre el 2% i el 8% del total de leucocits.		El '''monòcit''' és un tipo de [[leucocit]] o glòbul blanc que forma part del sistema fagocític mononuclear. És la [[cèlula]] més gran de les que circulen en [[sanc]] perifèrica i és el precursor tissular dels macròfags i de les cèlules dendrítiques. Representa entre el 2% i el 8% del total de leucocits.

	== Característiques ==		== Característiques ==

Jose2 en 17:07 19 jun 2026

2026-06-19T17:07:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:07 19 jun 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Red White Blood cells.jpg\|thumb\|250px\|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]		[[File:Red White Blood cells.jpg\|thumb\|250px\|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

	El '''monòcit''' és un tipo de ~~'''~~leucocit~~'''~~ o glòbul blanc que forma part del sistema fagocític mononuclear. És la cèlula més gran de les que circulen en [[sanc]] perifèrica i és el precursor tissular dels macròfags i de les cèlules dendrítiques. Representa entre el 2% i el 8% del total de leucocits.		El '''monòcit''' és un tipo de [[leucocit]] o glòbul blanc que forma part del sistema fagocític mononuclear. És la cèlula més gran de les que circulen en [[sanc]] perifèrica i és el precursor tissular dels macròfags i de les cèlules dendrítiques. Representa entre el 2% i el 8% del total de leucocits.

	== Característiques ==		== Característiques ==

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig, una plaqueta i un glòbul blanc]] El '''monòcit''' és un tipo de '''leucocit''' o glòbul blanc que forma part del sistema fagocític mononuclear. És la cèlula més gran de les que circulen en sanc perifèrica i és el precursor tissular dels macròfags i de les cèlules dendrítiques. Represen…»

2026-06-19T17:07:15Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig, una plaqueta i un glòbul blanc]] El '''monòcit''' és un tipo de '''leucocit''' o glòbul blanc que forma part del sistema fagocític mononuclear. És la cèlula més gran de les que circulen en sanc perifèrica i és el precursor tissular dels macròfags i de les cèlules dendrítiques. Represen…»

Pàgina nova

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

El '''monòcit''' és un tipo de '''leucocit''' o glòbul blanc que forma part del sistema fagocític mononuclear. És la cèlula més gran de les que circulen en [[sanc]] perifèrica i és el precursor tissular dels macròfags i de les cèlules dendrítiques. Representa entre el 2% i el 8% del total de leucocits.

== Característiques ==
=== Morfologia ===
Són les cèlules més grans del hemograma, en un tamany de 15-22 µm. Tenen un [[citoplasma]] abundant, de color [[gris]]-[[blau|blavós]], en fines granulacions. El [[Núcleu (biologia)|núcleu]] és gran i pot tindre forma ovalada, de ferradura o reniforme, en [[cromatina]] laxa.

=== Vida mija ===
Circulen en sanc entre 1 i 3 dies. Despuix migren als teixits, a on es diferencien en macròfags o cèlules dendrítiques i poden viure mesos o anys.

=== Subpoblacions ===
Existixen 3 tipos principals segons els marcadors de superfície: clàssics, intermedis i no clàssics. Cada tipo té funcions diferents en la inflamació i reparació tissular.

=== Funció immunològica ===
* Fagocitosis: Igual que els neutròfils, poden engullir i digerir microbis, cèlules mortes i restes celulares. Són especialment importants en infeccions cròniques.

* Presentació d'antígens: Una vegada convertits en macròfags o cèlules dendrítiques, processen els patògens i presenten els seus fragments als limfòcits T per a iniciar la resposta immunitària adaptativa.

* Reparació tissular: Els macròfags derivats de monòcits eliminen teixit danyat i lliberen factors de creiximent que promouen la cicatriçació i el remodelat del colagen.

* Secreció de citocines: Produïxen senyals com IL-1, IL-6 i TNF-alfa que regulen la inflamació i recluten atres cèlules immunes.

== Valors normals ==
En un hemograma, el recompte normal és de 200 a 800 cèlules/µL, lo que equival al 2-8% del total de leucòcits.

== Alteracions ==
=== Monocitosis ===
Aument de monòcits > 800/µL. Les princiupals causes són:
* Infeccions cròniques com tuberculosis o endocarditis
* Malalties autoimmunes
* Malalties inflamatòries intestinals
* Recuperació de la medula òssea despuix de quimioteràpia i algunes [[leucèmia|leucèmies]] com la leucèmia mielomonocítica crònica

=== Monocitopènia ===
Disminució de monòcits < 200/µL. Les principals causes són:
* Aplàsia medular
* Tractament en corticoides
* Infeccions agudes greus
* Alguns tractaments de quimioteràpia.

== Vore també ==
* Leucòcit
* Fagocitosis
* Sistema immunitari

== Referències ==
* Guyton i Hall. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed.
* Abbas, Lichtman, Pillai. Immunologia Celular i Molecular. 10ª ed.
* Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.

== Bibliografia ==

* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]