Muralla àrap de Valéncia - Historial de revisions

Valencian: /* Fets bèlics */

2025-08-15T10:30:10Z

Fets bèlics

← Revisió anterior		Revisió de 10:30 15 ago 2025
Llínea 85:		Llínea 85:
	* El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat en l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa.		* El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat en l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa.

	* Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[el Puig]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle despuix faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició.		* Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[El Puig de Santa Maria]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle despuix faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició.

	:Es varen succeir els atacs per la zona del [[Tossal]], a on encara hui es poden observar restos arqueològics de la vall-séquia i el mur, els sitiats eixien per la [[porta de ~~Roteros~~]] i entaulaven batalla. El raval del mateix nom va caure en les seues mans i a on també va establir guarnició.		:Es varen succeir els atacs per la zona del [[Tossal]], a on encara hui es poden observar restos arqueològics de la vall-séquia i el mur, els sitiats eixien per la [[porta de Roters]] i entaulaven batalla. El raval del mateix nom va caure en les seues mans i a on també va establir guarnició.

	:Alguns cristians de l'interior varen eixir a viure als ravals.		:Alguns cristians de l'interior varen eixir a viure als ravals.
Llínea 100:		Llínea 100:

	* Jaume I		* Jaume I

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Valencian: /* Orige */

2025-08-15T10:27:36Z

Orige

← Revisió anterior		Revisió de 10:27 15 ago 2025
Llínea 12:		Llínea 12:
	Despuix l'atac bereber del any [[1010]] o [[1011]] que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la necessitat de construir una nova muralla. Aixina durant el regnat del citat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor, es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.		Despuix l'atac bereber del any [[1010]] o [[1011]] que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la necessitat de construir una nova muralla. Aixina durant el regnat del citat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor, es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.

	Segons la descripció que nos ha llegat el geógraf [[al-Udri]](¿-[[1085]]), Valéncia era una de les més grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert és que els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set.		Segons la descripció que nos ha llegat el geógraf [[al-Udri]] (¿-[[1085]]), Valéncia era una de les més grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert és que els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set.

	Esta muralla estava construïda en tàpia de formigó en farcit de pedres de mig tamany, tenia torres semicirculars de maçoneria regular molt solides, i massices fins l'últim pis, a on s'obria una estància voltada per a facilitar la defensa. La seua amplitut mija era de 2,25 m.		Esta muralla estava construïda en tàpia de formigó en farcit de pedres de mig tamany, tenia torres semicirculars de maçoneria regular molt solides, i massices fins l'últim pis, a on s'obria una estància voltada per a facilitar la defensa. La seua amplitut mija era de 2,25 m.

Valencian: /* Portes */

2025-08-15T10:27:11Z

Portes

← Revisió anterior		Revisió de 10:27 15 ago 2025
Llínea 51:		Llínea 51:
	Situada en la plaça contigua a l'actual [[Palau monasteri del Temple]] (els que despuix de la conquista de Jaume I es varen encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple.		Situada en la plaça contigua a l'actual [[Palau monasteri del Temple]] (els que despuix de la conquista de Jaume I es varen encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple.

	Segons el [[Llibre dels ~~Feyts~~\|llibre dels ~~Feyts~~]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions.		Segons el [[Llibre dels feyts\|llibre dels feyts]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions.

	* '''[[Porta Bab al-Warraq]] '''		* '''[[Porta Bab al-Warraq]] '''

Valencian: Desfeta la revisió 429790 de Valencian (disc.)

2025-08-15T10:26:01Z

Desfeta la revisió 429790 de Valencian (disc.)

← Revisió anterior		Revisió de 10:26 15 ago 2025
Llínea 51:		Llínea 51:
	Situada en la plaça contigua a l'actual [[Palau monasteri del Temple]] (els que despuix de la conquista de Jaume I es varen encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple.		Situada en la plaça contigua a l'actual [[Palau monasteri del Temple]] (els que despuix de la conquista de Jaume I es varen encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple.

	Segons el [[Llibre dels ~~Feits~~\|llibre dels Feyts]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions.		Segons el [[Llibre dels Feyts\|llibre dels Feyts]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions.

	* '''[[Porta Bab al-Warraq]] '''		* '''[[Porta Bab al-Warraq]] '''

Valencian: /* Portes */

2025-08-15T10:24:22Z

Portes

← Revisió anterior		Revisió de 10:24 15 ago 2025
Llínea 51:		Llínea 51:
	Situada en la plaça contigua a l'actual [[Palau monasteri del Temple]] (els que despuix de la conquista de Jaume I es varen encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple.		Situada en la plaça contigua a l'actual [[Palau monasteri del Temple]] (els que despuix de la conquista de Jaume I es varen encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple.

	Segons el [[Llibre dels ~~Feyts~~\|llibre dels Feyts]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions.		Segons el [[Llibre dels Feits\|llibre dels Feyts]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions.

	* '''[[Porta Bab al-Warraq]] '''		* '''[[Porta Bab al-Warraq]] '''

Reval en 14:29 16 jul 2024

2024-07-16T14:29:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:29 16 jul 2024
Llínea 100:		Llínea 100:

	* Jaume I		* Jaume I

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Jose2 en 11:47 7 jul 2024

2024-07-07T11:47:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:47 7 jul 2024
Llínea 23:		Llínea 23:
	Estes eren les set portes nomenades per uns u atres font, en la muralla àrap de Valéncia, en el nom àrap:		Estes eren les set portes nomenades per uns u atres font, en la muralla àrap de Valéncia, en el nom àrap:

	*'''[[Porta Bab al-Qantara]] '''		* '''[[Porta Bab al-Qantara]] '''

	Situada aproximadament a on hui en dia es troben les [[Torres dels Serrans]]. Era l'entrada nort a la ciutat. Rebia este nom perqué feya cap a un pont manat construir per [[Abd al-Aziz ibn Amir]] que creuava el riu [[Túria]], el que els musulmans cridaven "Wadi al-Abiad", d'a on deriva "Guadalaviar". Este pont era l'únic de pedra de la ciutat.		Situada aproximadament a on hui en dia es troben les [[Torres dels Serrans]]. Era l'entrada nort a la ciutat. Rebia este nom perqué feya cap a un pont manat construir per [[Abd al-Aziz ibn Amir]] que creuava el riu [[Túria]], el que els musulmans cridaven "Wadi al-Abiad", d'a on deriva "Guadalaviar". Este pont era l'únic de pedra de la ciutat.

	*'''[[Porta Bab al-Hannax]] '''		* '''[[Porta Bab al-Hannax]] '''

	Situada entre l'actual carrer de Salinas i el de Cavallers. Era l'entrada Oest de la ciutat.		Situada entre l'actual carrer de Salinas i el de Cavallers. Era l'entrada Oest de la ciutat.

	*'''[[Porta Bab al-Qaysariya]] '''		* '''[[Porta Bab al-Qaysariya]] '''

	Porta menor que servia d'accés al soc o mercat, situat en l'entorn de l'actual carrer de les Mantes i del Trench.		Porta menor que servia d'accés al soc o mercat, situat en l'entorn de l'actual carrer de les Mantes i del Trench.

	*'''[[Porta Bab al-Baytala]] '''		* '''[[Porta Bab al-Baytala]] '''

	Entrada sur de la ciutat. Situada en l'encreuament de l'actual carrer de Manyans i de Sant Vicent Màrtir. Per ella eixien les caravanes per a [[Dénia]], [[Xàtiva]] i [[Alzira]].		Entrada sur de la ciutat. Situada en l'encreuament de l'actual carrer de Manyans i de Sant Vicent Màrtir. Per ella eixien les caravanes per a [[Dénia]], [[Xàtiva]] i [[Alzira]].
Llínea 41:		Llínea 41:
	Segons [[Lluis Lamarca]], podria ser la Sucronense romana, coneguda com Boatella.		Segons [[Lluis Lamarca]], podria ser la Sucronense romana, coneguda com Boatella.

	*'''[[Porta Bab al-Xaria]] '''		* '''[[Porta Bab al-Xaria]] '''

	Porta Este. Ubicada en l'actual plaça de Sant Vicent Ferrer i coneguda abans com de la Congregació, encara hui dona nom al barri de la Xerea. Es trobava a on actualment es troba l'iglésia de Sant Tomàs.		Porta Este. Ubicada en l'actual plaça de Sant Vicent Ferrer i coneguda abans com de la Congregació, encara hui dona nom al barri de la Xerea. Es trobava a on actualment es troba l'iglésia de Sant Tomàs.
Llínea 47:		Llínea 47:
	En época romana era la cridava porta Pagador.		En época romana era la cridava porta Pagador.

	*'''[[Porta Bab Ibn Sajar]] '''		* '''[[Porta Bab Ibn Sajar]] '''

	Situada en la plaça contigua a l'actual [[Palau monasteri del Temple]] (els que despuix de la conquista de Jaume I es varen encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple.		Situada en la plaça contigua a l'actual [[Palau monasteri del Temple]] (els que despuix de la conquista de Jaume I es varen encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple.
Llínea 53:		Llínea 53:
	Segons el [[Llibre dels Feyts\|llibre dels Feyts]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions.		Segons el [[Llibre dels Feyts\|llibre dels Feyts]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions.

	*'''[[Porta Bab al-Warraq]] '''		* '''[[Porta Bab al-Warraq]] '''

	Oberta en l'actual carrer del Salvador que donaria a un pont de [[fusta]] que comunicava en uns ravals a l'atre costat del riu i el [[Real Monasteri de la Santissima Trinitat\|monasteri de la Trinitat]].		Oberta en l'actual carrer del Salvador que donaria a un pont de [[fusta]] que comunicava en uns ravals a l'atre costat del riu i el [[Real Monasteri de la Santissima Trinitat\|monasteri de la Trinitat]].
Llínea 71:		Llínea 71:
	En la construcció de la nova muralla cristiana, part de la muralla fon aprofitada com a paret migera entre cases i a vegades, en algunes ocasions va servir per a separar la ciutat cristiana de la musulmana, a on s'obriria porta, com en el [[Portal de Valldigna]], a la zona dels carrers de Baix, de Dalt i Sant Miquel.		En la construcció de la nova muralla cristiana, part de la muralla fon aprofitada com a paret migera entre cases i a vegades, en algunes ocasions va servir per a separar la ciutat cristiana de la musulmana, a on s'obriria porta, com en el [[Portal de Valldigna]], a la zona dels carrers de Baix, de Dalt i Sant Miquel.

	==Fets bèlics==		== Fets bèlics ==
	Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla varen ser el lloc i conquiste del Cid, si be degut a la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades.		Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla varen ser el lloc i conquiste del Cid, si be degut a la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades.

Llínea 83:		Llínea 83:


	*El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat en l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa.		* El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat en l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa.

	*Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[el Puig]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle despuix faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició.		* Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[el Puig]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle despuix faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició.

	:Es varen succeir els atacs per la zona del [[Tossal]], a on encara hui es poden observar restos arqueològics de la vall-séquia i el mur, els sitiats eixien per la [[porta de Roteros]] i entaulaven batalla. El raval del mateix nom va caure en les seues mans i a on també va establir guarnició.		:Es varen succeir els atacs per la zona del [[Tossal]], a on encara hui es poden observar restos arqueològics de la vall-séquia i el mur, els sitiats eixien per la [[porta de Roteros]] i entaulaven batalla. El raval del mateix nom va caure en les seues mans i a on també va establir guarnició.
Llínea 101:		Llínea 101:
	* Jaume I		* Jaume I

	==Referències==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	*[http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.Html Les muralles àraps de Valéncia en la pàgina de J. Díez Arnal]		* [http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.Html Les muralles àraps de Valéncia en la pàgina de J. Díez Arnal]

	==Bibliografia==		== Bibliografia ==
	* Valéncia Antiga o siga relació de les portes, carrers i places que tenia la dita ciutat en els sigles més immediats a la conquiste. Lamarca, Luis. 1848.		* Valéncia Antiga o siga relació de les portes, carrers i places que tenia la dita ciutat en els sigles més immediats a la conquiste. Lamarca, Luis. 1848.
	* La Muralla islámica de Valencia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna). 03-05-2009.		* La Muralla islámica de Valencia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna). 03-05-2009.

	~~{{Traduït de\|es\|Muralla_árabe_de-Valencia}}~~

	[[Categoria:Art de al-Àndalus]]		[[Categoria:Art de al-Àndalus]]

Jose2 en 18:52 14 maig 2022

2022-05-14T18:52:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:52 14 maig 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	Despuix de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]] '', al principi del [[sigle XI]], Valéncia es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.		Despuix de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]] '', al principi del [[sigle XI]], Valéncia es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.

	[[Archiu:Murallav.jpg\|thumb\|~~300px~~\|Despuix de la construcció de la muralla cristiana la musulmana no va ser derribada ya que servia de segon perímetro defensiu i per a facilitar els accessos entre les diferents parts de la ciutat es varen obrir diferents portals sobre la fortificació àrap, sent el més famós i que perdura hui en dia el [[Portal de la Valldigna]]]]		[[Archiu:Murallav.jpg\|thumb\|290px\|Despuix de la construcció de la muralla cristiana la musulmana no va ser derribada ya que servia de segon perímetro defensiu i per a facilitar els accessos entre les diferents parts de la ciutat es varen obrir diferents portals sobre la fortificació àrap, sent el més famós i que perdura hui en dia el [[Portal de la Valldigna]]]]

	La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el [[sigle XII]] i va perdurar durant més d'un sigle fins que ya despuix de la reconquista fon alçada una nova, seguint un perímetro major.		La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el [[sigle XII]] i va perdurar durant més d'un sigle fins que ya despuix de la reconquista fon alçada una nova, seguint un perímetro major.

Jose2 en 18:51 14 maig 2022

2022-05-14T18:51:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:51 14 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Murallav.jpg\|thumb\|300px\|Despuix de la construcció de la muralla cristiana la musulmana no va ser derribada ya que servia de segon perímetro defensiu i per a facilitar els accessos entre les diferents parts de la ciutat es varen obrir diferents portals sobre la fortificació àrap, sent el més famós i que perdura hui en dia el [[Portal de la Valldigna]]]]

	La '''Muralla àrap de Valéncia''' (Madinat al-Turab), era una muralla defensiva que va començar a construir-se en el [[sigle XI]] al voltant del caixco antic de [[Valéncia]], pel net d'Almanzor [[Abd al-Aziz ibn Amir]] (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restos menors.		La '''Muralla àrap de Valéncia''' (Madinat al-Turab), era una muralla defensiva que va començar a construir-se en el [[sigle XI]] al voltant del caixco antic de [[Valéncia]], pel net d'Almanzor [[Abd al-Aziz ibn Amir]] (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restos menors.

	Despuix de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]] '', al principi del [[sigle XI]], Valéncia es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.		Despuix de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]] '', al principi del [[sigle XI]], Valéncia es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.

			[[Archiu:Murallav.jpg\|thumb\|300px\|Despuix de la construcció de la muralla cristiana la musulmana no va ser derribada ya que servia de segon perímetro defensiu i per a facilitar els accessos entre les diferents parts de la ciutat es varen obrir diferents portals sobre la fortificació àrap, sent el més famós i que perdura hui en dia el [[Portal de la Valldigna]]]]

	La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el [[sigle XII]] i va perdurar durant més d'un sigle fins que ya despuix de la reconquista fon alçada una nova, seguint un perímetro major.		La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el [[sigle XII]] i va perdurar durant més d'un sigle fins que ya despuix de la reconquista fon alçada una nova, seguint un perímetro major.

Jose2 en 18:50 14 maig 2022

2022-05-14T18:50:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:50 14 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Murallav.jpg\|thumb\|300px\|Despuix de la construcció de la muralla cristiana la musulmana no va ser derribada ya que servia de segon perímetro defensiu i per a facilitar els accessos entre les diferents parts de la ciutat es varen obrir diferents portals sobre la fortificació àrap, sent el més famós i que perdura hui en dia el [[Portal de la Valldigna]]]]

	La '''Muralla àrap de Valéncia''' (Madinat al-Turab), era una muralla defensiva que va començar a construir-se en el [[sigle XI]] al voltant del caixco antic de [[Valéncia]], pel net d'Almanzor [[Abd al-Aziz ibn Amir]] (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restos menors.		La '''Muralla àrap de Valéncia''' (Madinat al-Turab), era una muralla defensiva que va començar a construir-se en el [[sigle XI]] al voltant del caixco antic de [[Valéncia]], pel net d'Almanzor [[Abd al-Aziz ibn Amir]] (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restos menors.