Muralla d'Alzira - Historial de revisions

Lluísm: /* Referències */

2023-07-19T10:59:49Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 19 jul 2023
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://ceice.gva.es/es/web/patrimonio-cultural-y-museos/bics Generalitat Valenciana]		* [https://ceice.gva.es/es/web/patrimonio-cultural-y-museos/bics Generalitat Valenciana]
			* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2682 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 10:58 19 jul 2023

2023-07-19T10:58:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:58 19 jul 2023
Llínea 12:		Llínea 12:

	Perduda la seua valoració estratègica i autorisant-se a lo llarc del [[sigle XIX]] la construcció de vivendes sobre les almenes, culminà en l'any [[1899]] en l'acort de derrocament de les mateixes per a propiciar les eixamplades.		Perduda la seua valoració estratègica i autorisant-se a lo llarc del [[sigle XIX]] la construcció de vivendes sobre les almenes, culminà en l'any [[1899]] en l'acort de derrocament de les mateixes per a propiciar les eixamplades.

			== Referències ==
			* [https://ceice.gva.es/es/web/patrimonio-cultural-y-museos/bics Generalitat Valenciana]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 23:32 21 maig 2021

2021-05-21T23:32:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:32 21 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~MuralladeAlzira~~.~~JPG~~\|thumb\|270px\|Muralla d'Alzira]]		[[File:Murallas de Alcira (Valencia).jpg\|thumb\|270px\|Muralla d'Alzira]]
	La '''Muralla d'[[Alzira]]''' ([[província de Valéncia]]), de la que actualment soles subsistixen restos de muralles i torrellons, pot localisar-se a través dels plans viaris dels anys [[1864]] i [[1870]]. Està declarada [[Be d'Interés Cultural]].		La '''Muralla d'[[Alzira]]''' ([[província de Valéncia]]), de la que actualment soles subsistixen restos de muralles i torrellons, pot localisar-se a través dels plans viaris dels anys [[1864]] i [[1870]]. Està declarada [[Be d'Interés Cultural]].

Xavier en 18:47 18 dec 2019

2019-12-18T18:47:04Z

Jose2 en 13:52 18 dec 2019

2019-12-18T13:52:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:52 18 dec 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:MuralladeAlzira.JPG\|thumb\|270px\|Muralla d'Alzira]]		[[Image:MuralladeAlzira.JPG\|thumb\|270px\|Muralla d'Alzira]]
	La '''Muralla d'Alzira''' ([[província de Valéncia]]), de la que actualment soles subsistixen restos de muralles i torrellons, pot localisar-se a través dels plans viaris de [[1864]] i [[1870]]. Està declarada [[Be d'Interés Cultural]].		La '''Muralla d'Alzira''' ([[província de Valéncia]]), de la que actualment soles subsistixen restos de muralles i torrellons, pot localisar-se a través dels plans viaris dels anys [[1864]] i [[1870]]. Està declarada [[Be d'Interés Cultural]].

	==Descripció==		==Descripció==

Jose2: /* Descripció */

2019-08-20T11:40:20Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 11:40 20 ago 2019
Llínea 5:		Llínea 5:
	Front a la bifurcació dels camins que conduïxen a [[Algemesí]] i [[Alberich]] s'alçaven les fortificacions defensives del pont de la Calçada o de Sant Gregori que permetia l'accés a la Fortalea Castellet de Sant Pere i a la població. Per la seua esquerra alcançava l'eixida del carrer Salinerías en mur i set torrellons. D'allí al carrer D. Bernardo, en quatre torrellons. Passada el carrer de Carnicers s'alcança el carrer Major i les obres defensives del pont del Raval (Sant Agustí –San Bernardo); d'este tram subsistixen dos torrellons rebeguts en vivendes i en la Ronda en un tram de muralla, merlons i adarps que recauen al carrer Major Santa María.		Front a la bifurcació dels camins que conduïxen a [[Algemesí]] i [[Alberich]] s'alçaven les fortificacions defensives del pont de la Calçada o de Sant Gregori que permetia l'accés a la Fortalea Castellet de Sant Pere i a la població. Per la seua esquerra alcançava l'eixida del carrer Salinerías en mur i set torrellons. D'allí al carrer D. Bernardo, en quatre torrellons. Passada el carrer de Carnicers s'alcança el carrer Major i les obres defensives del pont del Raval (Sant Agustí –San Bernardo); d'este tram subsistixen dos torrellons rebeguts en vivendes i en la Ronda en un tram de muralla, merlons i adarps que recauen al carrer Major Santa María.

	Des de el pont i paralelament al carrer de la Lonja (actual Faustino Blasco) s'alcança la plaça de l'antic mercat, a on recentment s'ha urbanisat el seu espai recuperant un tram de muralla en tres torrellons i un camí de ronda interior. Fins la recent riuada de [[1982]] subsistien dos torrellons.		Des de el pont i paralelament al carrer de la Lonja (actual Faustino Blasco) s'alcança la plaça de l'antic mercat, a on recentment s'ha urbanisat el seu espai recuperant un tram de muralla en tres torrellons i un camí de ronda interior. Fins la recent riuada de l'any [[1982]] subsistien dos torrellons.

	A partir del carrer Saludador es manté el major sector de muralla en huit torrellons. La seua construcció data originàriament dels primers sigles islàmics estant construïda en manpost de cantós rodats. Pese al terraplenat actual, presenten una alçada els torrellons de 7-10 metros i 6 metros per a la muralla, sent el seu grossor de 1,20 metros. La muralla es pert a l'alçada de la casa quarter de la Guàrdia Civil, existint un tram de mur soterrat, unint-se junt a l'obra de l'iglésia de Santa María en el «Castellet de Sant Pere».		A partir del carrer Saludador es manté el major sector de muralla en huit torrellons. La seua construcció data originàriament dels primers sigles islàmics estant construïda en manpost de cantós rodats. Pese al terraplenat actual, presenten una alçada els torrellons de 7-10 metros i 6 metros per a la muralla, sent el seu grossor de 1,20 metros. La muralla es pert a l'alçada de la casa quarter de la Guàrdia Civil, existint un tram de mur soterrat, unint-se junt a l'obra de l'iglésia de Santa María en el «Castellet de Sant Pere».
Llínea 11:		Llínea 11:
	La muralla prestà refugi als habitants de la vila en accions bèliques ([[Alfonso el Batallador]], [[Cid el Campeador]], almohades, Rei [[Jaume I]], Comunitats, [[Germanies]] i contendes civils) i front als desbordaments del riu.		La muralla prestà refugi als habitants de la vila en accions bèliques ([[Alfonso el Batallador]], [[Cid el Campeador]], almohades, Rei [[Jaume I]], Comunitats, [[Germanies]] i contendes civils) i front als desbordaments del riu.

	Perduda la seua valoració estratègica i autorisant-se a lo llarc del [[sigle XIX]] la construcció de vivendes sobre les almenes, culminà en [[1899]] en l'acort de derrocament de les mateixes per a propiciar les eixamplades.		Perduda la seua valoració estratègica i autorisant-se a lo llarc del [[sigle XIX]] la construcció de vivendes sobre les almenes, culminà en l'any [[1899]] en l'acort de derrocament de les mateixes per a propiciar les eixamplades.

	[[Categoria:Alzira]]		[[Categoria:Alzira]]
	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
	[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Jose2: Text reemplaça - 'segles' a 'sigles'

2015-12-05T13:08:42Z

Text reemplaça - 'segles' a 'sigles'

← Revisió anterior		Revisió de 13:08 5 dec 2015
Llínea 7:		Llínea 7:
	Des de el pont i paralelament al carrer de la Lonja (actual Faustino Blasco) s'alcança la plaça de l'antic mercat, a on recentment s'ha urbanisat el seu espai recuperant un tram de muralla en tres torrellons i un camí de ronda interior. Fins la recent riuada de [[1982]] subsistien dos torrellons.		Des de el pont i paralelament al carrer de la Lonja (actual Faustino Blasco) s'alcança la plaça de l'antic mercat, a on recentment s'ha urbanisat el seu espai recuperant un tram de muralla en tres torrellons i un camí de ronda interior. Fins la recent riuada de [[1982]] subsistien dos torrellons.

	A partir del carrer Saludador es manté el major sector de muralla en huit torrellons. La seua construcció data originàriament dels primers ~~segles~~ islàmics estant construïda en manpost de cantós rodats. Pese al terraplenat actual, presenten una alçada els torrellons de 7-10 metros i 6 metros per a la muralla, sent el seu grossor de 1,20 metros. La muralla es pert a l'alçada de la casa quarter de la Guàrdia Civil, existint un tram de mur soterrat, unint-se junt a l'obra de l'iglésia de Santa María en el «Castellet de Sant Pere».		A partir del carrer Saludador es manté el major sector de muralla en huit torrellons. La seua construcció data originàriament dels primers sigles islàmics estant construïda en manpost de cantós rodats. Pese al terraplenat actual, presenten una alçada els torrellons de 7-10 metros i 6 metros per a la muralla, sent el seu grossor de 1,20 metros. La muralla es pert a l'alçada de la casa quarter de la Guàrdia Civil, existint un tram de mur soterrat, unint-se junt a l'obra de l'iglésia de Santa María en el «Castellet de Sant Pere».

	La muralla prestà refugi als habitants de la vila en accions bèliques ([[Alfonso el Batallador]], [[Cid el Campeador]], almohades, Rei [[Jaume I]], Comunitats, [[Germanies]] i contendes civils) i front als desbordaments del riu.		La muralla prestà refugi als habitants de la vila en accions bèliques ([[Alfonso el Batallador]], [[Cid el Campeador]], almohades, Rei [[Jaume I]], Comunitats, [[Germanies]] i contendes civils) i front als desbordaments del riu.

Jose2 en 18:18 17 set 2015

2015-09-17T18:18:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:18 17 set 2015
Llínea 11:		Llínea 11:
	La muralla prestà refugi als habitants de la vila en accions bèliques ([[Alfonso el Batallador]], [[Cid el Campeador]], almohades, Rei [[Jaume I]], Comunitats, [[Germanies]] i contendes civils) i front als desbordaments del riu.		La muralla prestà refugi als habitants de la vila en accions bèliques ([[Alfonso el Batallador]], [[Cid el Campeador]], almohades, Rei [[Jaume I]], Comunitats, [[Germanies]] i contendes civils) i front als desbordaments del riu.

	Perduda la seua valoració estratègica i autorisant-se a lo llarc del [[~~segle~~ XIX]] la construcció de vivendes sobre les almenes, culminà en [[1899]] en l'acort de derrocament de les mateixes per a propiciar les eixamplades.		Perduda la seua valoració estratègica i autorisant-se a lo llarc del [[sigle XIX]] la construcció de vivendes sobre les almenes, culminà en [[1899]] en l'acort de derrocament de les mateixes per a propiciar les eixamplades.

	[[Categoria:Alzira]]		[[Categoria:Alzira]]
	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
	[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Chabi en 14:37 23 nov 2013

2013-11-23T14:37:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:37 23 nov 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:MuralladeAlzira.JPG\|thumb\|270px\|Muralla d'Alzira]]		[[Image:MuralladeAlzira.JPG\|thumb\|270px\|Muralla d'Alzira]]
	La '''Muralla d'Alzira''' ([[província de Valéncia]]), de la que actualment soles subsistixen restos de muralles i torrellons, pot localisar-se a través dels plans viaris de [[1864]] i [[1870]]. Està declarada [[Be d'Interés Cultural]].		La '''Muralla d'Alzira''' ([[província de Valéncia]]), de la que actualment soles subsistixen restos de muralles i torrellons, pot localisar-se a través dels plans viaris de [[1864]] i [[1870]]. Està declarada [[Be d'Interés Cultural]].

	==Descripció==		==Descripció==
	Front a la bifurcació dels camins que conduïxen a [[Algemesí]] i [[Alberich]] s'alçaven les fortificacions defensives del pont de la Calçada o de Sant Gregori que permetia l'accés a la Fortalea Castellet de Sant Pere i a la població. Per la seua esquerra alcançava l'eixida del carrer Salinerías en mur i set torrellons. D'allí al carrer D. Bernardo, en quatre torrellons. Passada el carrer de Carnicers s'alcança el carrer Major i les obres defensives del pont del Raval (Sant Agustí –San Bernardo); d'este tram subsistixen dos torrellons rebeguts en vivendes i en la Ronda en un tram de muralla, merlons i adarps que recauen al carrer Major Santa María.		Front a la bifurcació dels camins que conduïxen a [[Algemesí]] i [[Alberich]] s'alçaven les fortificacions defensives del pont de la Calçada o de Sant Gregori que permetia l'accés a la Fortalea Castellet de Sant Pere i a la població. Per la seua esquerra alcançava l'eixida del carrer Salinerías en mur i set torrellons. D'allí al carrer D. Bernardo, en quatre torrellons. Passada el carrer de Carnicers s'alcança el carrer Major i les obres defensives del pont del Raval (Sant Agustí –San Bernardo); d'este tram subsistixen dos torrellons rebeguts en vivendes i en la Ronda en un tram de muralla, merlons i adarps que recauen al carrer Major Santa María.
Llínea 11:		Llínea 12:

	Perduda la seua valoració estratègica i autorisant-se a lo llarc del [[segle XIX]] la construcció de vivendes sobre les almenes, culminà en [[1899]] en l'acort de derrocament de les mateixes per a propiciar les eixamplades.		Perduda la seua valoració estratègica i autorisant-se a lo llarc del [[segle XIX]] la construcció de vivendes sobre les almenes, culminà en [[1899]] en l'acort de derrocament de les mateixes per a propiciar les eixamplades.

			[[Categoria:Alzira]]
	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
	[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «Muralla d'Alzira La '''Muralla d'Alzira''' (província de Valéncia), de la que actualment soles subsistixen rest...».

2013-11-19T20:34:39Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|270px|Muralla d'Alzira La '''Muralla d'Alzira''' (província de Valéncia), de la que actualment soles subsistixen rest...».

Pàgina nova

[[Image:MuralladeAlzira.JPG|thumb|270px|Muralla d'Alzira]]
La '''Muralla d'Alzira''' ([[província de Valéncia]]), de la que actualment soles subsistixen restos de muralles i torrellons, pot localisar-se a través dels plans viaris de [[1864]] i [[1870]]. Està declarada [[Be d'Interés Cultural]].
==Descripció==
Front a la bifurcació dels camins que conduïxen a [[Algemesí]] i [[Alberich]] s'alçaven les fortificacions defensives del pont de la Calçada o de Sant Gregori que permetia l'accés a la Fortalea Castellet de Sant Pere i a la població. Per la seua esquerra alcançava l'eixida del carrer Salinerías en mur i set torrellons. D'allí al carrer D. Bernardo, en quatre torrellons. Passada el carrer de Carnicers s'alcança el carrer Major i les obres defensives del pont del Raval (Sant Agustí –San Bernardo); d'este tram subsistixen dos torrellons rebeguts en vivendes i en la Ronda en un tram de muralla, merlons i adarps que recauen al carrer Major Santa María.

Des de el pont i paralelament al carrer de la Lonja (actual Faustino Blasco) s'alcança la plaça de l'antic mercat, a on recentment s'ha urbanisat el seu espai recuperant un tram de muralla en tres torrellons i un camí de ronda interior. Fins la recent riuada de [[1982]] subsistien dos torrellons.

A partir del carrer Saludador es manté el major sector de muralla en huit torrellons. La seua construcció data originàriament dels primers segles islàmics estant construïda en manpost de cantós rodats. Pese al terraplenat actual, presenten una alçada els torrellons de 7-10 metros i 6 metros per a la muralla, sent el seu grossor de 1,20 metros. La muralla es pert a l'alçada de la casa quarter de la Guàrdia Civil, existint un tram de mur soterrat, unint-se junt a l'obra de l'iglésia de Santa María en el «Castellet de Sant Pere».

La muralla prestà refugi als habitants de la vila en accions bèliques ([[Alfonso el Batallador]], [[Cid el Campeador]], almohades, Rei [[Jaume I]], Comunitats, [[Germanies]] i contendes civils) i front als desbordaments del riu.

Perduda la seua valoració estratègica i autorisant-se a lo llarc del [[segle XIX]] la construcció de vivendes sobre les almenes, culminà en [[1899]] en l'acort de derrocament de les mateixes per a propiciar les eixamplades.
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 18 dec 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:MuralladeAlzira.JPG\|thumb\|270px\|Muralla d'Alzira]]		[[Image:MuralladeAlzira.JPG\|thumb\|270px\|Muralla d'Alzira]]
	La '''Muralla d'Alzira''' ([[província de Valéncia]]), de la que actualment soles subsistixen restos de muralles i torrellons, pot localisar-se a través dels plans viaris dels anys [[1864]] i [[1870]]. Està declarada [[Be d'Interés Cultural]].		La '''Muralla d'[[Alzira]]''' ([[província de Valéncia]]), de la que actualment soles subsistixen restos de muralles i torrellons, pot localisar-se a través dels plans viaris dels anys [[1864]] i [[1870]]. Està declarada [[Be d'Interés Cultural]].

	==Descripció==		==Descripció==
	Front a la bifurcació dels camins que conduïxen a [[Algemesí]] i [[Alberich]] s'alçaven les fortificacions defensives del pont de la Calçada o de Sant Gregori que permetia l'accés a la Fortalea Castellet de Sant Pere i a la població. Per la seua esquerra alcançava l'eixida del carrer Salinerías en mur i set torrellons. D'allí al carrer D. Bernardo, en quatre torrellons. Passada el carrer de Carnicers s'alcança el carrer Major i les obres defensives del pont del Raval (Sant Agustí –San Bernardo); d'este tram subsistixen dos torrellons rebeguts en vivendes i en la Ronda en un tram de muralla, merlons i adarps que recauen al carrer Major Santa María.		Front a la bifurcació dels camins que conduïxen a [[Algemesí]] i [[Alberich]] s'alçaven les fortificacions defensives del pont de la Calçada o de Sant Gregori que permetia l'accés a la Fortalea Castellet de Sant Pere i a la població. Per la seua esquerra alcançava l'eixida del carrer Salinerías en mur i set torrellons. D'allí al carrer D. Bernardo, en quatre torrellons. Passada el carrer de Carnicers s'alcança el carrer Major i les obres defensives del pont del Raval (Sant Agustí –San Bernardo); d'este tram subsistixen dos torrellons rebeguts en vivendes i en la Ronda en un tram de muralla, merlons i adarps que recauen al carrer Major Santa María.

	Des ~~de el~~ pont i paralelament al carrer de la ~~Lonja~~ (actual Faustino Blasco) s'alcança la plaça de l'antic mercat, a on recentment s'ha urbanisat el seu espai recuperant un tram de muralla en tres torrellons i un camí de ronda interior. Fins la recent riuada de l'any [[1982]] subsistien dos torrellons.		Des del pont i paralelament al carrer de la Llonja (actual Faustino Blasco) s'alcança la plaça de l'antic mercat, a on recentment s'ha urbanisat el seu espai recuperant un tram de muralla en tres torrellons i un camí de ronda interior. Fins la recent riuada de l'any [[1982]] subsistien dos torrellons.

	A partir del carrer Saludador es manté el major sector de muralla en huit torrellons. La seua construcció data originàriament dels primers sigles islàmics estant construïda en manpost de ~~cantós rodats~~. Pese al terraplenat actual, presenten una alçada els torrellons de 7-10 metros i 6 metros per a la muralla, sent el seu grossor de 1,20 metros. La muralla es pert a l'alçada de la casa quarter de la Guàrdia Civil, existint un tram de mur soterrat, unint-se junt a l'obra de l'iglésia de Santa María en el «Castellet de Sant Pere».		A partir del carrer Saludador es manté el major sector de muralla en huit torrellons. La seua construcció data originàriament dels primers sigles islàmics estant construïda en manpost de vores rodades. Pese al terraplenat actual, presenten una alçada els torrellons de 7-10 metros i 6 metros per a la muralla, sent el seu grossor de 1,20 metros. La muralla es pert a l'alçada de la casa quarter de la Guàrdia Civil, existint un tram de mur soterrat, unint-se junt a l'obra de l'iglésia de Santa María en el «Castellet de Sant Pere».

	La muralla prestà refugi als habitants de la vila en accions bèliques ([[Alfonso el Batallador]], [[Cid el Campeador]], almohades, Rei [[Jaume I]], Comunitats, [[Germanies]] i contendes civils) i front als desbordaments del riu.		La muralla prestà refugi als habitants de la vila en accions bèliques ([[Alfonso el Batallador]], [[Cid el Campeador]], almohades, Rei [[Jaume I]], Comunitats, [[Germanies]] i contendes civils) i front als desbordaments del riu.

	Perduda la seua valoració estratègica i autorisant-se a lo llarc del [[sigle XIX]] la construcció de vivendes sobre les almenes, culminà en l'any [[1899]] en l'acort de derrocament de les mateixes per a propiciar les eixamplades.		Perduda la seua valoració estratègica i autorisant-se a lo llarc del [[sigle XIX]] la construcció de vivendes sobre les almenes, culminà en l'any [[1899]] en l'acort de derrocament de les mateixes per a propiciar les eixamplades.

			== Enllaços externs ==

			* [https://www.valenciabonita.es/2018/06/11/la-muralla-arabe-de-alzira-una-joya-milenaria-en-la-ribera-del-jucar/ La muralla árabe de Alzira: una joya milenaria en la ribera del Júcar - ''Valencia Bonita'']

	[[Categoria:Alzira]]		[[Categoria:Alzira]]
	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
	[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]