Museu d'Història de Valéncia - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:30Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 68:		Llínea 68:
	* La Valéncia vixcuda (1975-[[2003]])		* La Valéncia vixcuda (1975-[[2003]])

	L'exposició de cada u d'ells es realisa a través de restants arqueològics, documents, obres d'art més representatives, documents d'archiu, llibres, gravats, mapes, cartells, màquines, vehículs o joguets —per al periodo contemporàneu— de cada estadi cronològic. Tot això entorn a un gran aparat audiovisual que permet la substitució de gran part de l'informació textual sense deixar d'introduir conceptes històrics, lo que ajuda en la comunicació en el visitant. L'objectiu que es perseguix és presentar l'Història analisant i presentant ~~menudes~~ històries, que a chicoteta escala són les que conformen l'Història a gran escala, i que en el museu de presenten el devindre històric de la ciutat		L'exposició de cada u d'ells es realisa a través de restants arqueològics, documents, obres d'art més representatives, documents d'archiu, llibres, gravats, mapes, cartells, màquines, vehículs o joguets —per al periodo contemporàneu— de cada estadi cronològic. Tot això entorn a un gran aparat audiovisual que permet la substitució de gran part de l'informació textual sense deixar d'introduir conceptes històrics, lo que ajuda en la comunicació en el visitant. L'objectiu que es perseguix és presentar l'Història analisant i presentant chicotetes històries, que a chicoteta escala són les que conformen l'Història a gran escala, i que en el museu de presenten el devindre històric de la ciutat

	=== Exposició permanent ===		=== Exposició permanent ===

Jose2 en 11:14 7 jul 2024

2024-07-07T11:14:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:14 7 jul 2024
Llínea 107:		Llínea 107:
	* La llínea 7 dels autobusos urbans té parada junt al Museu, i les 3, 70, 81, 20, 17, 29, 95 parades en un radi de 100 metros.		* La llínea 7 dels autobusos urbans té parada junt al Museu, i les 3, 70, 81, 20, 17, 29, 95 parades en un radi de 100 metros.
	* En Metro pot aplegar-se per mig de la llínea 3, Estació 9 d'Octubre.		* En Metro pot aplegar-se per mig de la llínea 3, Estació 9 d'Octubre.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://www.marqalicante.com/contenido/particulos/pub_7.pdf Martí Oltra, Javier (2005); El Museu d’Història de Valéncia. Nuevos formatos para una nueva didáctica de la historia]		* [https://www.marqalicante.com/contenido/particulos/pub_7.pdf Martí Oltra, Javier (2005); El Museu d’Història de Valéncia. Nuevos formatos para una nueva didáctica de la historia]

Lluísm en 11:05 6 jul 2024

2024-07-06T11:05:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:05 6 jul 2024
Llínea 107:		Llínea 107:
	* La llínea 7 dels autobusos urbans té parada junt al Museu, i les 3, 70, 81, 20, 17, 29, 95 parades en un radi de 100 metros.		* La llínea 7 dels autobusos urbans té parada junt al Museu, i les 3, 70, 81, 20, 17, 29, 95 parades en un radi de 100 metros.
	* En Metro pot aplegar-se per mig de la llínea 3, Estació 9 d'Octubre.		* En Metro pot aplegar-se per mig de la llínea 3, Estació 9 d'Octubre.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://www.marqalicante.com/contenido/particulos/pub_7.pdf Martí Oltra, Javier (2005); El Museu d’Història de Valéncia. Nuevos formatos para una nueva didáctica de la historia]		* [https://www.marqalicante.com/contenido/particulos/pub_7.pdf Martí Oltra, Javier (2005); El Museu d’Història de Valéncia. Nuevos formatos para una nueva didáctica de la historia]

Reval: /* Bibliografia */

2023-08-02T09:34:11Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 09:34 2 ago 2023
Llínea 122:		Llínea 122:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	* ~~BLASCO IBÁÑEZ~~, V. (1922): El Museo de Etnografía y Folklore de Valencia, Valencia Atracción, 64, Valencia.		* Blasco Ibáñez, V. (1922): El Museo de Etnografía y Folklore de Valencia, Valencia Atracción, 64, Valencia.
	* ~~CATALÁ GORGUES~~, M. A. (1988): “El museo de la ciudad de Valencia. Sus orígenes, desarrollo y proyección de futuro”, I Congrés ~~d’Història~~ de la ciutat de ~~València~~ (s. XIX-XX), ~~València~~, t. II.		* Catalá Gorgues, M. A. (1988): “El museo de la ciudad de Valencia. Sus orígenes, desarrollo y proyección de futuro”, I Congrés d'Història de la ciutat de Valéncia (s. XIX-XX), Valéncia, t. II.
	* Ildefonso Cerdá (1815-1876). Colegio Oficial de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 1976		* Ildefonso Cerdá (1815-1876). Colegio Oficial de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 1976
	* Museo Etnográfico de Valencia. Comité organizador (1922): Museo de etnografía y folklore de Valencia. Informe del secretario del Comité organizador Maximiliano Thous Orts. La correspondencia de Valencia, Valencia.		* Museo Etnográfico de Valencia. Comité organizador (1922): Museo de etnografía y folklore de Valencia. Informe del secretario del Comité organizador Maximiliano Thous Orts. La correspondencia de Valencia, Valencia.

Reval en 09:33 2 ago 2023

2023-08-02T09:33:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:33 2 ago 2023
Llínea 132:		Llínea 132:
	* [http://www.valencia.es/mhv/recursos/RevMarq00_MhV_8653.pdf Artícul de Javier Martí Oltra "El Museu d’Història de Valéncia. Nous formatos per a una nova didàctica de l’història"]		* [http://www.valencia.es/mhv/recursos/RevMarq00_MhV_8653.pdf Artícul de Javier Martí Oltra "El Museu d’Història de Valéncia. Nous formatos per a una nova didàctica de l’història"]
	* [https://web.archive.org/web/20130608175416/http://www.museosymonumentosvalencia.com/museos/museo-de-historia-de-valencia/ Pàgina del museu en museosymonumentosvalencia.com]		* [https://web.archive.org/web/20130608175416/http://www.museosymonumentosvalencia.com/museos/museo-de-historia-de-valencia/ Pàgina del museu en museosymonumentosvalencia.com]


	{{Museus de Valéncia}}		{{Museus de Valéncia}}

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-09-27T14:25:30Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:25 27 set 2022
Llínea 128:		Llínea 128:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	{{commonscat\|Museu d'Història de València}}		{{commonscat\|Museu d'Història de València}}

	* [http://www.valencia.es/mhv Pàgina oficial del museu]		* [http://www.valencia.es/mhv Pàgina oficial del museu]
	* [http://www.valencia.es/mhv/recursos/RevMarq00_MhV_8653.pdf Artícul de Javier Martí Oltra "El Museu d’Història de Valéncia. Nous formatos per a una nova didàctica de l’història"]		* [http://www.valencia.es/mhv/recursos/RevMarq00_MhV_8653.pdf Artícul de Javier Martí Oltra "El Museu d’Història de Valéncia. Nous formatos per a una nova didàctica de l’història"]
	* [https://web.archive.org/web/20130608175416/http://www.museosymonumentosvalencia.com/museos/museo-de-historia-de-valencia/ Pàgina del museu en museosymonumentosvalencia.com]		* [https://web.archive.org/web/20130608175416/http://www.museosymonumentosvalencia.com/museos/museo-de-historia-de-valencia/ Pàgina del museu en museosymonumentosvalencia.com]


	{{Museus de Valéncia}}		{{Museus de Valéncia}}

Loís: /* Antecedents */ Nomenar, Jaume

2022-09-27T13:54:46Z

Antecedents: Nomenar, Jaume

← Revisió anterior		Revisió de 13:54 27 set 2022
Llínea 13:		Llínea 13:
	Poc a poc, gràcies a l'espenta de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920\|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal.		Poc a poc, gràcies a l'espenta de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920\|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal.

	No se li va conseguir assignar una sèu o un edifici comú, per lo que va passar a ser una dependència més de l'Archiu Històric i els fondos registrats varen seguir dispersos per les diverses dependències municipals a tal efecte. Esta concepció de museu no posseïa la força i el carisma necessaris per a fer front a l'idea de Vicente Blasco Ibáñez que havia passat de l'imaginari a ser alguna cosa tangible. No obstant, pese a l'escassea dels mijos més elementals, a finals de l'any [[1935]] es va aumentar la superfície destinada a l'archiu i al museu històric municipal en l'incorporació de la capella contigua de Santa Rosa de Lima. Pese a això este primer Museu Històric Municipal va contar com a exposició permanent el núcleu originari del Museu, que estava format per: el "Llibre dels Furs", el "Llibre del Consolat de la Mar", la bandera ~~cridada~~ "Real Senyera", el "Peno de la Conquista", les claus de la ciutat o l'espasa del rei don ~~Jaime~~ I.		No se li va conseguir assignar una sèu o un edifici comú, per lo que va passar a ser una dependència més de l'Archiu Històric i els fondos registrats varen seguir dispersos per les diverses dependències municipals a tal efecte. Esta concepció de museu no posseïa la força i el carisma necessaris per a fer front a l'idea de Vicente Blasco Ibáñez que havia passat de l'imaginari a ser alguna cosa tangible. No obstant, pese a l'escassea dels mijos més elementals, a finals de l'any [[1935]] es va aumentar la superfície destinada a l'archiu i al museu històric municipal en l'incorporació de la capella contigua de Santa Rosa de Lima. Pese a això este primer Museu Històric Municipal va contar com a exposició permanent el núcleu originari del Museu, que estava format per: el "Llibre dels Furs", el "Llibre del Consolat de la Mar", la bandera nomenada "Real Senyera", el "Peno de la Conquista", les claus de la ciutat o l'espasa del rei don [[Jaume I]].

	En l'any 1935 es va reconéixer que una part dels fondos de l'Archiu Municipal eren la base constitutiva del Museu de la Ciutat, i aixina ho arreplegava Miquel Durán i Tortaja en el seu llibre "La personalitat valenciana en el Museu Històric de la Ciutat".		En l'any 1935 es va reconéixer que una part dels fondos de l'Archiu Municipal eren la base constitutiva del Museu de la Ciutat, i aixina ho arreplegava Miquel Durán i Tortaja en el seu llibre "La personalitat valenciana en el Museu Històric de la Ciutat".

Loís: Castellà "para" > valencià "per a"

2022-09-27T13:53:27Z

Castellà "para" > valencià "per a"

← Revisió anterior		Revisió de 13:53 27 set 2022
Llínea 9:		Llínea 9:
	L'idea de formar un museu d'estes característiques en la ciutat de Valéncia ve donada per la custòdia, des d'época foral, d'un conjunt archivístic documental que, en el temps, va adquirint objectes d'una importància singular per a l'història de la ciutat per la seua càrrega simbòlica com són el [[Penó de la Conquista]], l'espasa de [[Jaume I]] o les claus de la ciutat, entre unes atres. A estos s'afigen els bens recuperats de la destrucció i l'espoli de l'antiga casa de la ciutat a mitan [[sigle XIX]]. Es va tractar, llavors, d'otorgar-li a estos documents, i objectes que formen part de la cultura i, del patrimoni cultural de la ciutat, una forma museística, pero esta idea no va forjar.		L'idea de formar un museu d'estes característiques en la ciutat de Valéncia ve donada per la custòdia, des d'época foral, d'un conjunt archivístic documental que, en el temps, va adquirint objectes d'una importància singular per a l'història de la ciutat per la seua càrrega simbòlica com són el [[Penó de la Conquista]], l'espasa de [[Jaume I]] o les claus de la ciutat, entre unes atres. A estos s'afigen els bens recuperats de la destrucció i l'espoli de l'antiga casa de la ciutat a mitan [[sigle XIX]]. Es va tractar, llavors, d'otorgar-li a estos documents, i objectes que formen part de la cultura i, del patrimoni cultural de la ciutat, una forma museística, pero esta idea no va forjar.

	L'escàs respal en el que va contar este proyecte, tal volta es deguera a l'existència d'un dibuix previ d'un atre proyecte de creació del Museu d'Etnografia i Folklore de Valéncia, promogut per [[Vicente Blasco Ibáñez]] en [[1921]]. La base sobre la que Vicente Blasco Ibáñez va cimentar la concepció d'este museu era la de reunir “les glòries de la nostra raça, tot el nostre passat i tot el nostre present” (Blasco Ibáñez, 1931 cit. per Gregori, 1997: 464) davant lo que ~~para~~ ell era la desaparició de les formes de vida tradicionals valencianes. En esta idea va conseguir implicar a l'ajuntament de Valéncia que va cedir el [[Palau de l'Exposició]] i va prometre que en el futur museu s'integraria una part de les coleccions municipals.		L'escàs respal en el que va contar este proyecte, tal volta es deguera a l'existència d'un dibuix previ d'un atre proyecte de creació del Museu d'Etnografia i Folklore de Valéncia, promogut per [[Vicente Blasco Ibáñez]] en [[1921]]. La base sobre la que Vicente Blasco Ibáñez va cimentar la concepció d'este museu era la de reunir “les glòries de la nostra raça, tot el nostre passat i tot el nostre present” (Blasco Ibáñez, 1931 cit. per Gregori, 1997: 464) davant lo que per ad ell era la desaparició de les formes de vida tradicionals valencianes. En esta idea va conseguir implicar a l'ajuntament de Valéncia que va cedir el [[Palau de l'Exposició]] i va prometre que en el futur museu s'integraria una part de les coleccions municipals.

	Poc a poc, gràcies a l'espenta de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920\|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal.		Poc a poc, gràcies a l'espenta de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920\|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal.

Loís: /* Antecedents */ "A mitan" sense preposició.

2022-09-27T13:52:18Z

Antecedents: "A mitan" sense preposició.

← Revisió anterior		Revisió de 13:52 27 set 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	=== Antecedents ===		=== Antecedents ===

	L'idea de formar un museu d'estes característiques en la ciutat de Valéncia ve donada per la custòdia, des d'época foral, d'un conjunt archivístic documental que, en el temps, va adquirint objectes d'una importància singular per a l'història de la ciutat per la seua càrrega simbòlica com són el [[Penó de la Conquista]], l'espasa de [[Jaume I]] o les claus de la ciutat, entre unes atres. A estos s'afigen els bens recuperats de la destrucció i l'espoli de l'antiga casa de la ciutat a mitan ~~del~~ [[sigle XIX]]. Es va tractar, llavors, d'otorgar-li a estos documents, i objectes que formen part de la cultura i, del patrimoni cultural de la ciutat, una forma museística, pero esta idea no va forjar.		L'idea de formar un museu d'estes característiques en la ciutat de Valéncia ve donada per la custòdia, des d'época foral, d'un conjunt archivístic documental que, en el temps, va adquirint objectes d'una importància singular per a l'història de la ciutat per la seua càrrega simbòlica com són el [[Penó de la Conquista]], l'espasa de [[Jaume I]] o les claus de la ciutat, entre unes atres. A estos s'afigen els bens recuperats de la destrucció i l'espoli de l'antiga casa de la ciutat a mitan [[sigle XIX]]. Es va tractar, llavors, d'otorgar-li a estos documents, i objectes que formen part de la cultura i, del patrimoni cultural de la ciutat, una forma museística, pero esta idea no va forjar.

	L'escàs respal en el que va contar este proyecte, tal volta es deguera a l'existència d'un dibuix previ d'un atre proyecte de creació del Museu d'Etnografia i Folklore de Valéncia, promogut per [[Vicente Blasco Ibáñez]] en [[1921]]. La base sobre la que Vicente Blasco Ibáñez va cimentar la concepció d'este museu era la de reunir “les glòries de la nostra raça, tot el nostre passat i tot el nostre present” (Blasco Ibáñez, 1931 cit. per Gregori, 1997: 464) davant lo que para ell era la desaparició de les formes de vida tradicionals valencianes. En esta idea va conseguir implicar a l'ajuntament de Valéncia que va cedir el [[Palau de l'Exposició]] i va prometre que en el futur museu s'integraria una part de les coleccions municipals.		L'escàs respal en el que va contar este proyecte, tal volta es deguera a l'existència d'un dibuix previ d'un atre proyecte de creació del Museu d'Etnografia i Folklore de Valéncia, promogut per [[Vicente Blasco Ibáñez]] en [[1921]]. La base sobre la que Vicente Blasco Ibáñez va cimentar la concepció d'este museu era la de reunir “les glòries de la nostra raça, tot el nostre passat i tot el nostre present” (Blasco Ibáñez, 1931 cit. per Gregori, 1997: 464) davant lo que para ell era la desaparició de les formes de vida tradicionals valencianes. En esta idea va conseguir implicar a l'ajuntament de Valéncia que va cedir el [[Palau de l'Exposició]] i va prometre que en el futur museu s'integraria una part de les coleccions municipals.

Jose2: /* Antecedents */

2022-09-15T12:18:20Z

Antecedents

← Revisió anterior		Revisió de 12:18 15 set 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	L'escàs respal en el que va contar este proyecte, tal volta es deguera a l'existència d'un dibuix previ d'un atre proyecte de creació del Museu d'Etnografia i Folklore de Valéncia, promogut per [[Vicente Blasco Ibáñez]] en [[1921]]. La base sobre la que Vicente Blasco Ibáñez va cimentar la concepció d'este museu era la de reunir “les glòries de la nostra raça, tot el nostre passat i tot el nostre present” (Blasco Ibáñez, 1931 cit. per Gregori, 1997: 464) davant lo que para ell era la desaparició de les formes de vida tradicionals valencianes. En esta idea va conseguir implicar a l'ajuntament de Valéncia que va cedir el [[Palau de l'Exposició]] i va prometre que en el futur museu s'integraria una part de les coleccions municipals.		L'escàs respal en el que va contar este proyecte, tal volta es deguera a l'existència d'un dibuix previ d'un atre proyecte de creació del Museu d'Etnografia i Folklore de Valéncia, promogut per [[Vicente Blasco Ibáñez]] en [[1921]]. La base sobre la que Vicente Blasco Ibáñez va cimentar la concepció d'este museu era la de reunir “les glòries de la nostra raça, tot el nostre passat i tot el nostre present” (Blasco Ibáñez, 1931 cit. per Gregori, 1997: 464) davant lo que para ell era la desaparició de les formes de vida tradicionals valencianes. En esta idea va conseguir implicar a l'ajuntament de Valéncia que va cedir el [[Palau de l'Exposició]] i va prometre que en el futur museu s'integraria una part de les coleccions municipals.

	Poc a poc, gràcies a l'~~espente~~ de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920\|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal.		Poc a poc, gràcies a l'espenta de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920\|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal.

	No se li va conseguir assignar una sèu o un edifici comú, per lo que va passar a ser una dependència més de l'Archiu Històric i els fondos registrats varen seguir dispersos per les diverses dependències municipals a tal efecte. Esta concepció de museu no posseïa la força i el carisma necessaris per a fer front a l'idea de Vicente Blasco Ibáñez que havia passat de l'imaginari a ser alguna cosa tangible. No obstant, pese a l'escassea dels mijos més elementals, a finals de l'any [[1935]] es va aumentar la superfície destinada a l'archiu i al museu històric municipal en l'incorporació de la capella contigua de Santa Rosa de Lima. Pese a això este primer Museu Històric Municipal va contar com a exposició permanent el núcleu originari del Museu, que estava format per: el "Llibre dels Furs", el "Llibre del Consolat de la Mar", la bandera cridada "Real Senyera", el "Peno de la Conquista", les claus de la ciutat o l'espasa del rei don Jaime I.		No se li va conseguir assignar una sèu o un edifici comú, per lo que va passar a ser una dependència més de l'Archiu Històric i els fondos registrats varen seguir dispersos per les diverses dependències municipals a tal efecte. Esta concepció de museu no posseïa la força i el carisma necessaris per a fer front a l'idea de Vicente Blasco Ibáñez que havia passat de l'imaginari a ser alguna cosa tangible. No obstant, pese a l'escassea dels mijos més elementals, a finals de l'any [[1935]] es va aumentar la superfície destinada a l'archiu i al museu històric municipal en l'incorporació de la capella contigua de Santa Rosa de Lima. Pese a això este primer Museu Històric Municipal va contar com a exposició permanent el núcleu originari del Museu, que estava format per: el "Llibre dels Furs", el "Llibre del Consolat de la Mar", la bandera cridada "Real Senyera", el "Peno de la Conquista", les claus de la ciutat o l'espasa del rei don Jaime I.