Nacionalitat històrica - Historial de revisions

Jose2 en 16:54 4 nov 2024

2024-11-04T16:54:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:54 4 nov 2024
Llínea 36:		Llínea 36:
	{{reflist\|2}}		{{reflist\|2}}

	~~{{Traduït de\|es\|Nacionalidad histórica}}~~
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.lukor.com/not-esp/nacional/0407/22135655.Htm Javier Rojo diu que incloure el terme 'nacionalitat històrica' en la Constitució és 'poc o res rellevant']		* [http://www.lukor.com/not-esp/nacional/0407/22135655.Htm Javier Rojo diu que incloure el terme 'nacionalitat històrica' en la Constitució és 'poc o res rellevant']

91.126.211.180 en 15:56 4 nov 2024

2024-11-04T15:56:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:56 4 nov 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Historical nations spain.svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre ~~cri4444444teris~~ per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució varen interpretar, durant el ~~deba44444444444t~~ d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:		[[Image:Historical nations spain.svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució varen interpretar, durant el debat d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:

	{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; a soles la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, a soles això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}		{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; a soles la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, a soles això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}
	{{cita\|Pero, centrant-mos ya en el tema «nacionalitats», he de dir que mosatros no participem del catastrofisme en que s'enfoca en l'esmena que combatem i en la inteligent intervenció que el senyor Silva ha fet per a defendre la seua posició. Primer, mosatros hem dit en Comissió, i ho afirmem de nou ací, que el terme «nacionalitat» és un terme sinònim de nació, i per això hem parlat d'Espanya com a nació de nacions.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_103.PDF Gregorio Peces-Barba]~~444444444444444~~}}		{{cita\|Pero, centrant-mos ya en el tema «nacionalitats», he de dir que mosatros no participem del catastrofisme en que s'enfoca en l'esmena que combatem i en la inteligent intervenció que el senyor Silva ha fet per a defendre la seua posició. Primer, mosatros hem dit en Comissió, i ho afirmem de nou ací, que el terme «nacionalitat» és un terme sinònim de nació, i per això hem parlat d'Espanya com a nació de nacions.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_103.PDF Gregorio Peces-Barba]}}
	{{cita\|Nació de nacions és un concepte nou, és un concepte -es diu- que no figura en atres Estats o que no figura en atres realitats, potser sí; pero és que, senyors, ahir ya es Deya que mosatros haurem d'innovar.		{{cita\|Nació de nacions és un concepte nou, és un concepte -es diu- que no figura en atres Estats o que no figura en atres realitats, potser sí; pero és que, senyors, ahir ya es Deya que mosatros haurem d'innovar.
	I no es necessari; en els processos de pura assimilació històrica no es tracta de saber ~~44444444444si~~ els atres han resolt d'una o d'una atra manera els seus propis problemes. Lo que estem intentant és trobar solucions pròpies als Problemes propis.		I no es necessari; en els processos de pura assimilació històrica no es tracta de saber si els atres han resolt d'una o d'una atra manera els seus propis problemes. Lo que estem intentant és trobar solucions pròpies als Problemes propis.
	L'ignorar que el problema de les nacionalitats ha mantengut en suspens l'estabilitat democràtica de les institucions espanyoles, des de fa centenars d'anys, és un greu error.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_066.PDF Miquel Roca]}}		L'ignorar que el problema de les nacionalitats ha mantengut en suspens l'estabilitat democràtica de les institucions espanyoles, des de fa centenars d'anys, és un greu error.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_066.PDF Miquel Roca]}}
	{{cita\|Se definix, en conseqüència, que Espanya és una nació de nacions, i este és un terme que no és estrany en la nostra reflexió política i teòrica com han demostrat alguns historiadors. Em referixc al Senador Català		{{cita\|Se definix, en conseqüència, que Espanya és una nació de nacions, i este és un terme que no és estrany en la nostra reflexió política i teòrica com han demostrat alguns historiadors. Em referixc al Senador Català
Llínea 21:		Llínea 21:
	En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en l'any [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.		En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en l'any [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.

	Estes nacionalitats no varen tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats varen haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els casos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana\|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se ~~li44444444444444444444~~ va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.		Estes nacionalitats no varen tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats varen haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els casos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana\|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se li va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.

	En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en l'any [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no ~~h4aver~~-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.		En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en l'any [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no haver-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.

	Atres comunitats autònomes no han accedit al nivell de competències de les nacionalitats històriques anteriorment mencionades, encara que hi ha diversos partits polítics i colectius que reivindiquen este qualificatiu per a estes comunitats junt en la igualació en el nivell de competències. Tal és el cas de [[Principat d'Astúries\|Astúries]] o [[Castella]] (com a unitat de les actuals comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Cantàbria]], [[La Rioja]] i la [[Comunitat de Madrit]]).		Atres comunitats autònomes no han accedit al nivell de competències de les nacionalitats històriques anteriorment mencionades, encara que hi ha diversos partits polítics i colectius que reivindiquen este qualificatiu per a estes comunitats junt en la igualació en el nivell de competències. Tal és el cas de [[Principat d'Astúries\|Astúries]] o [[Castella]] (com a unitat de les actuals comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Cantàbria]], [[La Rioja]] i la [[Comunitat de Madrit]]).

91.126.211.180 en 15:54 4 nov 2024

2024-11-04T15:54:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:54 4 nov 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Historical nations spain.svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre ~~criteris~~ per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució varen interpretar, durant el ~~debat~~ d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:		[[Image:Historical nations spain.svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre cri4444444teris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució varen interpretar, durant el deba44444444444t d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:

	{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; a soles la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, a soles això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}		{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; a soles la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, a soles això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}
	{{cita\|Pero, centrant-mos ya en el tema «nacionalitats», he de dir que mosatros no participem del catastrofisme en que s'enfoca en l'esmena que combatem i en la inteligent intervenció que el senyor Silva ha fet per a defendre la seua posició. Primer, mosatros hem dit en Comissió, i ho afirmem de nou ací, que el terme «nacionalitat» és un terme sinònim de nació, i per això hem parlat d'Espanya com a nació de nacions.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_103.PDF Gregorio Peces-Barba]}}		{{cita\|Pero, centrant-mos ya en el tema «nacionalitats», he de dir que mosatros no participem del catastrofisme en que s'enfoca en l'esmena que combatem i en la inteligent intervenció que el senyor Silva ha fet per a defendre la seua posició. Primer, mosatros hem dit en Comissió, i ho afirmem de nou ací, que el terme «nacionalitat» és un terme sinònim de nació, i per això hem parlat d'Espanya com a nació de nacions.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_103.PDF Gregorio Peces-Barba]444444444444444}}
	{{cita\|Nació de nacions és un concepte nou, és un concepte -es diu- que no figura en atres Estats o que no figura en atres realitats, potser sí; pero és que, senyors, ahir ya es Deya que mosatros haurem d'innovar.		{{cita\|Nació de nacions és un concepte nou, és un concepte -es diu- que no figura en atres Estats o que no figura en atres realitats, potser sí; pero és que, senyors, ahir ya es Deya que mosatros haurem d'innovar.
	I no es necessari; en els processos de pura assimilació històrica no es tracta de saber si els atres han resolt d'una o d'una atra manera els seus propis problemes. Lo que estem intentant és trobar solucions pròpies als Problemes propis.		I no es necessari; en els processos de pura assimilació històrica no es tracta de saber 44444444444si els atres han resolt d'una o d'una atra manera els seus propis problemes. Lo que estem intentant és trobar solucions pròpies als Problemes propis.
	L'ignorar que el problema de les nacionalitats ha mantengut en suspens l'estabilitat democràtica de les institucions espanyoles, des de fa centenars d'anys, és un greu error.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_066.PDF Miquel Roca]}}		L'ignorar que el problema de les nacionalitats ha mantengut en suspens l'estabilitat democràtica de les institucions espanyoles, des de fa centenars d'anys, és un greu error.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_066.PDF Miquel Roca]}}
	{{cita\|Se definix, en conseqüència, que Espanya és una nació de nacions, i este és un terme que no és estrany en la nostra reflexió política i teòrica com han demostrat alguns historiadors. Em referixc al Senador Català		{{cita\|Se definix, en conseqüència, que Espanya és una nació de nacions, i este és un terme que no és estrany en la nostra reflexió política i teòrica com han demostrat alguns historiadors. Em referixc al Senador Català
Llínea 21:		Llínea 21:
	En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en l'any [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.		En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en l'any [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.

	Estes nacionalitats no varen tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats varen haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els casos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana\|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se li va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.		Estes nacionalitats no varen tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats varen haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els casos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana\|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se li44444444444444444444 va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.

	En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en l'any [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no ~~haver~~-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.		En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en l'any [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no h4aver-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.

	Atres comunitats autònomes no han accedit al nivell de competències de les nacionalitats històriques anteriorment mencionades, encara que hi ha diversos partits polítics i colectius que reivindiquen este qualificatiu per a estes comunitats junt en la igualació en el nivell de competències. Tal és el cas de [[Principat d'Astúries\|Astúries]] o [[Castella]] (com a unitat de les actuals comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Cantàbria]], [[La Rioja]] i la [[Comunitat de Madrit]]).		Atres comunitats autònomes no han accedit al nivell de competències de les nacionalitats històriques anteriorment mencionades, encara que hi ha diversos partits polítics i colectius que reivindiquen este qualificatiu per a estes comunitats junt en la igualació en el nivell de competències. Tal és el cas de [[Principat d'Astúries\|Astúries]] o [[Castella]] (com a unitat de les actuals comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Cantàbria]], [[La Rioja]] i la [[Comunitat de Madrit]]).

Valencian en 23:39 17 ago 2022

2022-08-17T23:39:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:39 17 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:~~800px-~~Historical nations spain.svg~~.png~~\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució varen interpretar, durant el debat d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:		[[Image:Historical nations spain.svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució varen interpretar, durant el debat d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:

	{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; a soles la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, a soles això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}		{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; a soles la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, a soles això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}

Jose2 en 14:11 27 maig 2020

2020-05-27T14:11:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:11 27 maig 2020
Llínea 19:		Llínea 19:
	{{cita\|'''Els territoris que en el passat hagueren plebiscitat afirmativament proyectes d'Estatut d'autonomia i conten, al temps de promulgar-se esta Constitució, en règims provisionals d'autonomia podran procedir immediatament en la forma que es preveu en l'apartat 2 de l'artícul 148, quan aixina ho acordaren, per majoria absoluta, els seus òrguens preautonòmics colegiats superiors, comunicant-ho al Govern. El proyecte d'Estatut serà elaborat d'acort en lo que establix l'artícul 151, número 2, a convocatòria de l'orgue colegiat preautonòmic.'''\|'''[[Constitució espanyola de 1978]] '''\|#GGC11C}}		{{cita\|'''Els territoris que en el passat hagueren plebiscitat afirmativament proyectes d'Estatut d'autonomia i conten, al temps de promulgar-se esta Constitució, en règims provisionals d'autonomia podran procedir immediatament en la forma que es preveu en l'apartat 2 de l'artícul 148, quan aixina ho acordaren, per majoria absoluta, els seus òrguens preautonòmics colegiats superiors, comunicant-ho al Govern. El proyecte d'Estatut serà elaborat d'acort en lo que establix l'artícul 151, número 2, a convocatòria de l'orgue colegiat preautonòmic.'''\|'''[[Constitució espanyola de 1978]] '''\|#GGC11C}}

	En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.		En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en l'any [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.

	Estes nacionalitats no varen tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats varen haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els casos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana\|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se li va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.		Estes nacionalitats no varen tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats varen haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els casos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana\|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se li va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.

	En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no haver-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.		En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en l'any [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no haver-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.

	Atres comunitats autònomes no han accedit al nivell de competències de les nacionalitats històriques anteriorment mencionades, encara que hi ha diversos partits polítics i colectius que reivindiquen este qualificatiu per a estes comunitats junt en la igualació en el nivell de competències. Tal és el cas de [[Principat d'Astúries\|Astúries]] o [[Castella]] (com a unitat de les actuals comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Cantàbria]], [[La Rioja]] i la [[Comunitat de Madrit]]).		Atres comunitats autònomes no han accedit al nivell de competències de les nacionalitats històriques anteriorment mencionades, encara que hi ha diversos partits polítics i colectius que reivindiquen este qualificatiu per a estes comunitats junt en la igualació en el nivell de competències. Tal és el cas de [[Principat d'Astúries\|Astúries]] o [[Castella]] (com a unitat de les actuals comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Cantàbria]], [[La Rioja]] i la [[Comunitat de Madrit]]).

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2018-08-25T12:07:28Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 12:07 25 ago 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:800px-Historical nations spain.svg.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució ~~van~~ interpretar, durant el debat d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:		[[Image:800px-Historical nations spain.svg.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució varen interpretar, durant el debat d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:

	{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; a soles la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, a soles això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}		{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; a soles la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, a soles això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}
Llínea 13:		Llínea 13:
	{{cita\|'''La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantisa el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.'''\|'''[[Constitució espanyola de 1978]] '''\|#GGC11C}}		{{cita\|'''La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantisa el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.'''\|'''[[Constitució espanyola de 1978]] '''\|#GGC11C}}

	S'han considerat nacionalitats totes aquelles [[Comunitat Autònoma\|Comunitats autònomes]] que ~~van~~ obtindre la seua autonomia per l'artícul 151 de la [[Constitució Espanyola de 1978]], donada la coincidència que durant el procés estatuïxen-te (de constitució de les diverses comunitats autònomes) es va donar entre aquelles que gogen d'òrguens [[preautonomía\|preautonómics]] reconeguts llegalment i forts partits nacionalistes i les que finalment ~~van~~ utilisar la via de constitució establida en este artícul. D'esta manera, [[Catalunya]], [[País Vasc]], [[Galícia]] i [[Andalusia]] ~~van~~ utilisar el procediment ràpit regulat en el dit precepte constitucional i es ~~van~~ constituir en comunitats autònomes en un alt nivell de competències. El rest de comunitats autònomes (exceptuant [[Navarra]], que ho va fer per un camí particular d'acort en el seu [[règim foral]]) es ~~van~~ constituir pel procediment senyalat per l'artícul 143 de la Constitució, que els impon la llimitació temporal de 5 anys per a poder reformar els seus Estatuts i ampliar les competències assumides.		S'han considerat nacionalitats totes aquelles [[Comunitat Autònoma\|Comunitats autònomes]] que varen obtindre la seua autonomia per l'artícul 151 de la [[Constitució Espanyola de 1978]], donada la coincidència que durant el procés estatuïxen-te (de constitució de les diverses comunitats autònomes) es va donar entre aquelles que gogen d'òrguens [[preautonomía\|preautonómics]] reconeguts llegalment i forts partits nacionalistes i les que finalment varen utilisar la via de constitució establida en este artícul. D'esta manera, [[Catalunya]], [[País Vasc]], [[Galícia]] i [[Andalusia]] varen utilisar el procediment ràpit regulat en el dit precepte constitucional i es varen constituir en comunitats autònomes en un alt nivell de competències. El rest de comunitats autònomes (exceptuant [[Navarra]], que ho va fer per un camí particular d'acort en el seu [[règim foral]]) es varen constituir pel procediment senyalat per l'artícul 143 de la Constitució, que els impon la llimitació temporal de 5 anys per a poder reformar els seus Estatuts i ampliar les competències assumides.

	La diferenciació entre estes comunitats, a excepció d'Andalusia, i el rest, establida per la disposició transitòria segona de la Constitució, es basa en la celebració de plebiscits d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]:		La diferenciació entre estes comunitats, a excepció d'Andalusia, i el rest, establida per la disposició transitòria segona de la Constitució, es basa en la celebració de plebiscits d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]:
Llínea 21:		Llínea 21:
	En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.		En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.

	Estes nacionalitats no ~~van~~ tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats ~~van~~ haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els casos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana\|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se li va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.		Estes nacionalitats no varen tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats varen haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els casos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana\|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se li va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.

	En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no haver-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.		En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no haver-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.

Jose2: Text reemplaça - ' cassos ' a ' casos '

2018-08-13T08:41:22Z

Text reemplaça - ' cassos ' a ' casos '

← Revisió anterior		Revisió de 08:41 13 ago 2018
Llínea 21:		Llínea 21:
	En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.		En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.

	Estes nacionalitats no van tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats van haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els ~~cassos~~ de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana\|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se li va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.		Estes nacionalitats no van tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats van haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els casos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana\|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se li va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.

	En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no haver-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.		En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no haver-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T13:37:02Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 13:37 22 feb 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	{{cita\|Nació de nacions és un concepte nou, és un concepte -es diu- que no figura en atres Estats o que no figura en atres realitats, potser sí; pero és que, senyors, ahir ya es Deya que mosatros haurem d'innovar.		{{cita\|Nació de nacions és un concepte nou, és un concepte -es diu- que no figura en atres Estats o que no figura en atres realitats, potser sí; pero és que, senyors, ahir ya es Deya que mosatros haurem d'innovar.
	I no es necessari; en els processos de pura assimilació històrica no es tracta de saber si els atres han resolt d'una o d'una atra manera els seus propis problemes. Lo que estem intentant és trobar solucions pròpies als Problemes propis.		I no es necessari; en els processos de pura assimilació històrica no es tracta de saber si els atres han resolt d'una o d'una atra manera els seus propis problemes. Lo que estem intentant és trobar solucions pròpies als Problemes propis.
	L'ignorar que el problema de les nacionalitats ha ~~mantingut~~ en suspens l'estabilitat democràtica de les institucions espanyoles, des de fa centenars d'anys, és un greu error.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_066.PDF Miquel Roca]}}		L'ignorar que el problema de les nacionalitats ha mantengut en suspens l'estabilitat democràtica de les institucions espanyoles, des de fa centenars d'anys, és un greu error.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_066.PDF Miquel Roca]}}
	{{cita\|Se definix, en conseqüència, que Espanya és una nació de nacions, i este és un terme que no és estrany en la nostra reflexió política i teòrica com han demostrat alguns historiadors. Em referixc al Senador Català		{{cita\|Se definix, en conseqüència, que Espanya és una nació de nacions, i este és un terme que no és estrany en la nostra reflexió política i teòrica com han demostrat alguns historiadors. Em referixc al Senador Català
	Josep Benet, que ha escrit un sugestiu artícul sobre el tema, ni és un terme que política i sociològicament siga tampoc tan extrany\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_103.PDF Jordi Solé Tura]}}		Josep Benet, que ha escrit un sugestiu artícul sobre el tema, ni és un terme que política i sociològicament siga tampoc tan extrany\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_103.PDF Jordi Solé Tura]}}

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:00:47Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:800px-Historical nations spain.svg.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució van interpretar, durant el debat d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:		[[Image:800px-Historical nations spain.svg.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució van interpretar, durant el debat d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:

	{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; ~~només~~ la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, ~~només~~ això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}		{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; a soles la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, a soles això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}
	{{cita\|Pero, centrant-mos ya en el tema «nacionalitats», he de dir que mosatros no participem del catastrofisme en que s'enfoca en l'esmena que combatem i en la inteligent intervenció que el senyor Silva ha fet per a defendre la seua posició. Primer, mosatros hem dit en Comissió, i ho afirmem de nou ací, que el terme «nacionalitat» és un terme sinònim de nació, i per això hem parlat d'Espanya com a nació de nacions.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_103.PDF Gregorio Peces-Barba]}}		{{cita\|Pero, centrant-mos ya en el tema «nacionalitats», he de dir que mosatros no participem del catastrofisme en que s'enfoca en l'esmena que combatem i en la inteligent intervenció que el senyor Silva ha fet per a defendre la seua posició. Primer, mosatros hem dit en Comissió, i ho afirmem de nou ací, que el terme «nacionalitat» és un terme sinònim de nació, i per això hem parlat d'Espanya com a nació de nacions.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_103.PDF Gregorio Peces-Barba]}}
	{{cita\|Nació de nacions és un concepte nou, és un concepte -es diu- que no figura en atres Estats o que no figura en atres realitats, potser sí; pero és que, senyors, ahir ya es Deya que mosatros haurem d'innovar.		{{cita\|Nació de nacions és un concepte nou, és un concepte -es diu- que no figura en atres Estats o que no figura en atres realitats, potser sí; pero és que, senyors, ahir ya es Deya que mosatros haurem d'innovar.

Admin: Text reemplaça - '''']]' a ']] ''''

2013-06-10T17:53:25Z

Text reemplaça - '''']]' a ']] ''''

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 10 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:800px-Historical nations spain.svg.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>''']]Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució van interpretar, durant el debat d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:		[[Image:800px-Historical nations spain.svg.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució van interpretar, durant el debat d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:

	{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; només la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, només això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}		{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; només la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, només això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}
Llínea 11:		Llínea 11:
	La [[Constitució Espanyola de 1978]] reconeix l'existència de regions i nacionalitats, i els concedix l'autonomia sense establir diferències administratives entre elles.		La [[Constitució Espanyola de 1978]] reconeix l'existència de regions i nacionalitats, i els concedix l'autonomia sense establir diferències administratives entre elles.

	{{cita\|'''La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantisa el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.'''\|'''[[Constitució espanyola de 1978''']]\|#GGC11C}}		{{cita\|'''La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantisa el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.'''\|'''[[Constitució espanyola de 1978]] '''\|#GGC11C}}

	S'han considerat nacionalitats totes aquelles [[Comunitat Autònoma\|Comunitats autònomes]] que van obtindre la seua autonomia per l'artícul 151 de la [[Constitució Espanyola de 1978]], donada la coincidència que durant el procés estatuïxen-te (de constitució de les diverses comunitats autònomes) es va donar entre aquelles que gogen d'òrguens [[preautonomía\|preautonómics]] reconeguts llegalment i forts partits nacionalistes i les que finalment van utilisar la via de constitució establida en este artícul. D'esta manera, [[Catalunya]], [[País Vasc]], [[Galícia]] i [[Andalusia]] van utilisar el procediment ràpit regulat en el dit precepte constitucional i es van constituir en comunitats autònomes en un alt nivell de competències. El rest de comunitats autònomes (exceptuant [[Navarra]], que ho va fer per un camí particular d'acort en el seu [[règim foral]]) es van constituir pel procediment senyalat per l'artícul 143 de la Constitució, que els impon la llimitació temporal de 5 anys per a poder reformar els seus Estatuts i ampliar les competències assumides.		S'han considerat nacionalitats totes aquelles [[Comunitat Autònoma\|Comunitats autònomes]] que van obtindre la seua autonomia per l'artícul 151 de la [[Constitució Espanyola de 1978]], donada la coincidència que durant el procés estatuïxen-te (de constitució de les diverses comunitats autònomes) es va donar entre aquelles que gogen d'òrguens [[preautonomía\|preautonómics]] reconeguts llegalment i forts partits nacionalistes i les que finalment van utilisar la via de constitució establida en este artícul. D'esta manera, [[Catalunya]], [[País Vasc]], [[Galícia]] i [[Andalusia]] van utilisar el procediment ràpit regulat en el dit precepte constitucional i es van constituir en comunitats autònomes en un alt nivell de competències. El rest de comunitats autònomes (exceptuant [[Navarra]], que ho va fer per un camí particular d'acort en el seu [[règim foral]]) es van constituir pel procediment senyalat per l'artícul 143 de la Constitució, que els impon la llimitació temporal de 5 anys per a poder reformar els seus Estatuts i ampliar les competències assumides.
Llínea 17:		Llínea 17:
	La diferenciació entre estes comunitats, a excepció d'Andalusia, i el rest, establida per la disposició transitòria segona de la Constitució, es basa en la celebració de plebiscits d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]:		La diferenciació entre estes comunitats, a excepció d'Andalusia, i el rest, establida per la disposició transitòria segona de la Constitució, es basa en la celebració de plebiscits d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]:

	{{cita\|'''Els territoris que en el passat hagueren plebiscitat afirmativament proyectes d'Estatut d'autonomia i conten, al temps de promulgar-se esta Constitució, en règims provisionals d'autonomia podran procedir immediatament en la forma que es preveu en l'apartat 2 de l'artícul 148, quan aixina ho acordaren, per majoria absoluta, els seus òrguens preautonòmics colegiats superiors, comunicant-ho al Govern. El proyecte d'Estatut serà elaborat d'acort en lo que establix l'artícul 151, número 2, a convocatòria de l'orgue colegiat preautonòmic.'''\|'''[[Constitució espanyola de 1978''']]\|#GGC11C}}		{{cita\|'''Els territoris que en el passat hagueren plebiscitat afirmativament proyectes d'Estatut d'autonomia i conten, al temps de promulgar-se esta Constitució, en règims provisionals d'autonomia podran procedir immediatament en la forma que es preveu en l'apartat 2 de l'artícul 148, quan aixina ho acordaren, per majoria absoluta, els seus òrguens preautonòmics colegiats superiors, comunicant-ho al Govern. El proyecte d'Estatut serà elaborat d'acort en lo que establix l'artícul 151, número 2, a convocatòria de l'orgue colegiat preautonòmic.'''\|'''[[Constitució espanyola de 1978]] '''\|#GGC11C}}

	En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.		En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.

← Revisió anterior		Revisió de 15:56 4 nov 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Historical nations spain.svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre ~~cri4444444teris~~ per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució varen interpretar, durant el ~~deba44444444444t~~ d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:		[[Image:Historical nations spain.svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució varen interpretar, durant el debat d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:

	{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; a soles la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, a soles això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}		{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; a soles la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, a soles això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}
	{{cita\|Pero, centrant-mos ya en el tema «nacionalitats», he de dir que mosatros no participem del catastrofisme en que s'enfoca en l'esmena que combatem i en la inteligent intervenció que el senyor Silva ha fet per a defendre la seua posició. Primer, mosatros hem dit en Comissió, i ho afirmem de nou ací, que el terme «nacionalitat» és un terme sinònim de nació, i per això hem parlat d'Espanya com a nació de nacions.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_103.PDF Gregorio Peces-Barba]~~444444444444444~~}}		{{cita\|Pero, centrant-mos ya en el tema «nacionalitats», he de dir que mosatros no participem del catastrofisme en que s'enfoca en l'esmena que combatem i en la inteligent intervenció que el senyor Silva ha fet per a defendre la seua posició. Primer, mosatros hem dit en Comissió, i ho afirmem de nou ací, que el terme «nacionalitat» és un terme sinònim de nació, i per això hem parlat d'Espanya com a nació de nacions.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_103.PDF Gregorio Peces-Barba]}}
	{{cita\|Nació de nacions és un concepte nou, és un concepte -es diu- que no figura en atres Estats o que no figura en atres realitats, potser sí; pero és que, senyors, ahir ya es Deya que mosatros haurem d'innovar.		{{cita\|Nació de nacions és un concepte nou, és un concepte -es diu- que no figura en atres Estats o que no figura en atres realitats, potser sí; pero és que, senyors, ahir ya es Deya que mosatros haurem d'innovar.
	I no es necessari; en els processos de pura assimilació històrica no es tracta de saber ~~44444444444si~~ els atres han resolt d'una o d'una atra manera els seus propis problemes. Lo que estem intentant és trobar solucions pròpies als Problemes propis.		I no es necessari; en els processos de pura assimilació històrica no es tracta de saber si els atres han resolt d'una o d'una atra manera els seus propis problemes. Lo que estem intentant és trobar solucions pròpies als Problemes propis.
	L'ignorar que el problema de les nacionalitats ha mantengut en suspens l'estabilitat democràtica de les institucions espanyoles, des de fa centenars d'anys, és un greu error.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_066.PDF Miquel Roca]}}		L'ignorar que el problema de les nacionalitats ha mantengut en suspens l'estabilitat democràtica de les institucions espanyoles, des de fa centenars d'anys, és un greu error.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_066.PDF Miquel Roca]}}
	{{cita\|Se definix, en conseqüència, que Espanya és una nació de nacions, i este és un terme que no és estrany en la nostra reflexió política i teòrica com han demostrat alguns historiadors. Em referixc al Senador Català		{{cita\|Se definix, en conseqüència, que Espanya és una nació de nacions, i este és un terme que no és estrany en la nostra reflexió política i teòrica com han demostrat alguns historiadors. Em referixc al Senador Català
Llínea 21:		Llínea 21:
	En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en l'any [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.		En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en l'any [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.

	Estes nacionalitats no varen tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats varen haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els casos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana\|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se ~~li44444444444444444444~~ va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.		Estes nacionalitats no varen tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats varen haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els casos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana\|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se li va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.

	En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en l'any [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no ~~h4aver~~-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.		En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en l'any [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no haver-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.

	Atres comunitats autònomes no han accedit al nivell de competències de les nacionalitats històriques anteriorment mencionades, encara que hi ha diversos partits polítics i colectius que reivindiquen este qualificatiu per a estes comunitats junt en la igualació en el nivell de competències. Tal és el cas de [[Principat d'Astúries\|Astúries]] o [[Castella]] (com a unitat de les actuals comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Cantàbria]], [[La Rioja]] i la [[Comunitat de Madrit]]).		Atres comunitats autònomes no han accedit al nivell de competències de les nacionalitats històriques anteriorment mencionades, encara que hi ha diversos partits polítics i colectius que reivindiquen este qualificatiu per a estes comunitats junt en la igualació en el nivell de competències. Tal és el cas de [[Principat d'Astúries\|Astúries]] o [[Castella]] (com a unitat de les actuals comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Cantàbria]], [[La Rioja]] i la [[Comunitat de Madrit]]).

← Revisió anterior		Revisió de 15:54 4 nov 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Historical nations spain.svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre ~~criteris~~ per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució varen interpretar, durant el ~~debat~~ d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:		[[Image:Historical nations spain.svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre cri4444444teris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució varen interpretar, durant el deba44444444444t d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:

	{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; a soles la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, a soles això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}		{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; a soles la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, a soles això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}
	{{cita\|Pero, centrant-mos ya en el tema «nacionalitats», he de dir que mosatros no participem del catastrofisme en que s'enfoca en l'esmena que combatem i en la inteligent intervenció que el senyor Silva ha fet per a defendre la seua posició. Primer, mosatros hem dit en Comissió, i ho afirmem de nou ací, que el terme «nacionalitat» és un terme sinònim de nació, i per això hem parlat d'Espanya com a nació de nacions.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_103.PDF Gregorio Peces-Barba]}}		{{cita\|Pero, centrant-mos ya en el tema «nacionalitats», he de dir que mosatros no participem del catastrofisme en que s'enfoca en l'esmena que combatem i en la inteligent intervenció que el senyor Silva ha fet per a defendre la seua posició. Primer, mosatros hem dit en Comissió, i ho afirmem de nou ací, que el terme «nacionalitat» és un terme sinònim de nació, i per això hem parlat d'Espanya com a nació de nacions.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_103.PDF Gregorio Peces-Barba]444444444444444}}
	{{cita\|Nació de nacions és un concepte nou, és un concepte -es diu- que no figura en atres Estats o que no figura en atres realitats, potser sí; pero és que, senyors, ahir ya es Deya que mosatros haurem d'innovar.		{{cita\|Nació de nacions és un concepte nou, és un concepte -es diu- que no figura en atres Estats o que no figura en atres realitats, potser sí; pero és que, senyors, ahir ya es Deya que mosatros haurem d'innovar.
	I no es necessari; en els processos de pura assimilació històrica no es tracta de saber si els atres han resolt d'una o d'una atra manera els seus propis problemes. Lo que estem intentant és trobar solucions pròpies als Problemes propis.		I no es necessari; en els processos de pura assimilació històrica no es tracta de saber 44444444444si els atres han resolt d'una o d'una atra manera els seus propis problemes. Lo que estem intentant és trobar solucions pròpies als Problemes propis.
	L'ignorar que el problema de les nacionalitats ha mantengut en suspens l'estabilitat democràtica de les institucions espanyoles, des de fa centenars d'anys, és un greu error.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_066.PDF Miquel Roca]}}		L'ignorar que el problema de les nacionalitats ha mantengut en suspens l'estabilitat democràtica de les institucions espanyoles, des de fa centenars d'anys, és un greu error.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_066.PDF Miquel Roca]}}
	{{cita\|Se definix, en conseqüència, que Espanya és una nació de nacions, i este és un terme que no és estrany en la nostra reflexió política i teòrica com han demostrat alguns historiadors. Em referixc al Senador Català		{{cita\|Se definix, en conseqüència, que Espanya és una nació de nacions, i este és un terme que no és estrany en la nostra reflexió política i teòrica com han demostrat alguns historiadors. Em referixc al Senador Català
Llínea 21:		Llínea 21:
	En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en l'any [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.		En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en l'any [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.

	Estes nacionalitats no varen tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats varen haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els casos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana\|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se li va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.		Estes nacionalitats no varen tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats varen haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els casos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana\|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se li44444444444444444444 va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.

	En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en l'any [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no ~~haver~~-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.		En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en l'any [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no h4aver-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.

	Atres comunitats autònomes no han accedit al nivell de competències de les nacionalitats històriques anteriorment mencionades, encara que hi ha diversos partits polítics i colectius que reivindiquen este qualificatiu per a estes comunitats junt en la igualació en el nivell de competències. Tal és el cas de [[Principat d'Astúries\|Astúries]] o [[Castella]] (com a unitat de les actuals comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Cantàbria]], [[La Rioja]] i la [[Comunitat de Madrit]]).		Atres comunitats autònomes no han accedit al nivell de competències de les nacionalitats històriques anteriorment mencionades, encara que hi ha diversos partits polítics i colectius que reivindiquen este qualificatiu per a estes comunitats junt en la igualació en el nivell de competències. Tal és el cas de [[Principat d'Astúries\|Astúries]] o [[Castella]] (com a unitat de les actuals comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Cantàbria]], [[La Rioja]] i la [[Comunitat de Madrit]]).

← Revisió anterior		Revisió de 13:37 22 feb 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	{{cita\|Nació de nacions és un concepte nou, és un concepte -es diu- que no figura en atres Estats o que no figura en atres realitats, potser sí; pero és que, senyors, ahir ya es Deya que mosatros haurem d'innovar.		{{cita\|Nació de nacions és un concepte nou, és un concepte -es diu- que no figura en atres Estats o que no figura en atres realitats, potser sí; pero és que, senyors, ahir ya es Deya que mosatros haurem d'innovar.
	I no es necessari; en els processos de pura assimilació històrica no es tracta de saber si els atres han resolt d'una o d'una atra manera els seus propis problemes. Lo que estem intentant és trobar solucions pròpies als Problemes propis.		I no es necessari; en els processos de pura assimilació històrica no es tracta de saber si els atres han resolt d'una o d'una atra manera els seus propis problemes. Lo que estem intentant és trobar solucions pròpies als Problemes propis.
	L'ignorar que el problema de les nacionalitats ha ~~mantingut~~ en suspens l'estabilitat democràtica de les institucions espanyoles, des de fa centenars d'anys, és un greu error.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_066.PDF Miquel Roca]}}		L'ignorar que el problema de les nacionalitats ha mantengut en suspens l'estabilitat democràtica de les institucions espanyoles, des de fa centenars d'anys, és un greu error.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_066.PDF Miquel Roca]}}
	{{cita\|Se definix, en conseqüència, que Espanya és una nació de nacions, i este és un terme que no és estrany en la nostra reflexió política i teòrica com han demostrat alguns historiadors. Em referixc al Senador Català		{{cita\|Se definix, en conseqüència, que Espanya és una nació de nacions, i este és un terme que no és estrany en la nostra reflexió política i teòrica com han demostrat alguns historiadors. Em referixc al Senador Català
	Josep Benet, que ha escrit un sugestiu artícul sobre el tema, ni és un terme que política i sociològicament siga tampoc tan extrany\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_103.PDF Jordi Solé Tura]}}		Josep Benet, que ha escrit un sugestiu artícul sobre el tema, ni és un terme que política i sociològicament siga tampoc tan extrany\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_103.PDF Jordi Solé Tura]}}

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:800px-Historical nations spain.svg.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució van interpretar, durant el debat d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:		[[Image:800px-Historical nations spain.svg.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma\|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució van interpretar, durant el debat d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:

	{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; ~~només~~ la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, ~~només~~ això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}		{{cita\|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; a soles la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, a soles això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}
	{{cita\|Pero, centrant-mos ya en el tema «nacionalitats», he de dir que mosatros no participem del catastrofisme en que s'enfoca en l'esmena que combatem i en la inteligent intervenció que el senyor Silva ha fet per a defendre la seua posició. Primer, mosatros hem dit en Comissió, i ho afirmem de nou ací, que el terme «nacionalitat» és un terme sinònim de nació, i per això hem parlat d'Espanya com a nació de nacions.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_103.PDF Gregorio Peces-Barba]}}		{{cita\|Pero, centrant-mos ya en el tema «nacionalitats», he de dir que mosatros no participem del catastrofisme en que s'enfoca en l'esmena que combatem i en la inteligent intervenció que el senyor Silva ha fet per a defendre la seua posició. Primer, mosatros hem dit en Comissió, i ho afirmem de nou ací, que el terme «nacionalitat» és un terme sinònim de nació, i per això hem parlat d'Espanya com a nació de nacions.\|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_103.PDF Gregorio Peces-Barba]}}
	{{cita\|Nació de nacions és un concepte nou, és un concepte -es diu- que no figura en atres Estats o que no figura en atres realitats, potser sí; pero és que, senyors, ahir ya es Deya que mosatros haurem d'innovar.		{{cita\|Nació de nacions és un concepte nou, és un concepte -es diu- que no figura en atres Estats o que no figura en atres realitats, potser sí; pero és que, senyors, ahir ya es Deya que mosatros haurem d'innovar.