Napoleó Bonaparte - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2026-02-02T18:42:19Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 2 feb 2026
Llínea 61:		Llínea 61:

	{{Cita\|Mai interrompes al teu enemic mentres està cometent un error.\|Napoleó Bonaparte}}		{{Cita\|Mai interrompes al teu enemic mentres està cometent un error.\|Napoleó Bonaparte}}

			{{Cita\|Impossible és una paraula que es troba només en el diccionari dels necis.\|Napoleó Bonaparte}}

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier: /* Cites */

2025-08-09T18:44:10Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 18:44 9 ago 2025
Llínea 59:		Llínea 59:

	{{Cita\|Sense justícia només hi ha divisions, víctimes i opressors.\|Napoleó Bonaparte}}		{{Cita\|Sense justícia només hi ha divisions, víctimes i opressors.\|Napoleó Bonaparte}}

			{{Cita\|Mai interrompes al teu enemic mentres està cometent un error.\|Napoleó Bonaparte}}

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier: /* Cites */

2024-06-07T11:03:29Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:03 7 jun 2024
Llínea 57:		Llínea 57:

	{{Cita\|Solament els covarts humilien als morts.\|Napoleó Bonaparte}}		{{Cita\|Solament els covarts humilien als morts.\|Napoleó Bonaparte}}

			{{Cita\|Sense justícia només hi ha divisions, víctimes i opressors.\|Napoleó Bonaparte}}

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: /* Caiguda de Napoleó */

2024-04-27T12:59:57Z

Caiguda de Napoleó

← Revisió anterior		Revisió de 12:59 27 abr 2024
Llínea 38:		Llínea 38:

	Despuix d'este fracàs, Prusia es va unir a la coalició, la qual ara incloïa a Rússia, el Regne Unit, Espanya i Portugal. No obstant, Napoleó reasumi l'orde en Alemània, i infligí una série de derrotes als Aliats, que culminen en la batalla de Dresde el [[26 d'agost]] de [[1813]], a on les tropes aliades varen sofrir baixes de més de cent mil soldats.		Despuix d'este fracàs, Prusia es va unir a la coalició, la qual ara incloïa a Rússia, el Regne Unit, Espanya i Portugal. No obstant, Napoleó reasumi l'orde en Alemània, i infligí una série de derrotes als Aliats, que culminen en la batalla de Dresde el [[26 d'agost]] de [[1813]], a on les tropes aliades varen sofrir baixes de més de cent mil soldats.

			[[File:Napoleon sainthelene.jpg\|thumb\|300px\|Napoleó en Santa Elena (François-Joseph Sandmann)]]
			[[File:Napoleon tomb bordercropped.jpg\|thumb\|300px\|Tomba de Napoleó baix la cúpula del Palau Nacional dels Invalits, en París]]

	Si be semblava que Napoleón anava a resorgir, es varen unir a la Coalició Àustria i Suècia, i en la batalla de les Nacions en Leipzig, el [[16 d'octubre]] els francesos varen ser derrotats en un enfrontament en el que els aliats contaven en el doble de tropes que Napoleó. Despuix d'esta batalla a on varen morir més de 120.000 soldats d'abdós costats, Napoleó es va replegar a França, pero el seu eixèrcit, d'a penes 100.000 hòmens, ya no era capaç de resistir l'envestida de la Coalició, en més de mig milló de soldats.		Si be semblava que Napoleón anava a resorgir, es varen unir a la Coalició Àustria i Suècia, i en la batalla de les Nacions en Leipzig, el [[16 d'octubre]] els francesos varen ser derrotats en un enfrontament en el que els aliats contaven en el doble de tropes que Napoleó. Despuix d'esta batalla a on varen morir més de 120.000 soldats d'abdós costats, Napoleó es va replegar a França, pero el seu eixèrcit, d'a penes 100.000 hòmens, ya no era capaç de resistir l'envestida de la Coalició, en més de mig milló de soldats.

	~~[[File:Napoleon sainthelene.jpg\|thumb\|300px\|Napoleó en Santa Elena (François-Joseph Sandmann)]]~~
	~~[[File:Napoleon tomb bordercropped.jpg\|thumb\|300px\|Tomba de Napoleó baix la cúpula del Palau Nacional dels Invalits, en París]]~~
	[[París]] va ser ocupada el [[31 de març]] de [[1814]]. El [[3 d'abril]] va ser depost pel Senat, i baix la pressió dels seus mariscals, Napoleó va abdicar salvaguardant els drets del seu fill el [[4 d'abril]], pero davant l'impossibilitat de mamprendre una ofensiva sobre París per la defecció de Marmont, va abdicar el [[6 d'abril]], esta volta sense posar condicions, i aixina negociar en els aliats. L'[[11 d'abril]], el tractat de Fontainebleau va establir la renúncia de sobirania en França i Itàlia per a sí i la seua família, i el seu exili a la chicoteta illa d'[[Elba]], a 20 km de la costa italiana, mantenint el seu títul d'emperador de manera vitalícia.		[[París]] va ser ocupada el [[31 de març]] de [[1814]]. El [[3 d'abril]] va ser depost pel Senat, i baix la pressió dels seus mariscals, Napoleó va abdicar salvaguardant els drets del seu fill el [[4 d'abril]], pero davant l'impossibilitat de mamprendre una ofensiva sobre París per la defecció de Marmont, va abdicar el [[6 d'abril]], esta volta sense posar condicions, i aixina negociar en els aliats. L'[[11 d'abril]], el tractat de Fontainebleau va establir la renúncia de sobirania en França i Itàlia per a sí i la seua família, i el seu exili a la chicoteta illa d'[[Elba]], a 20 km de la costa italiana, mantenint el seu títul d'emperador de manera vitalícia.

Lluísm: /* Caiguda de Napoleó */

2024-04-27T12:59:28Z

Caiguda de Napoleó

← Revisió anterior		Revisió de 12:59 27 abr 2024
Llínea 42:		Llínea 42:

	[[File:Napoleon sainthelene.jpg\|thumb\|300px\|Napoleó en Santa Elena (François-Joseph Sandmann)]]		[[File:Napoleon sainthelene.jpg\|thumb\|300px\|Napoleó en Santa Elena (François-Joseph Sandmann)]]
			[[File:Napoleon tomb bordercropped.jpg\|thumb\|300px\|Tomba de Napoleó baix la cúpula del Palau Nacional dels Invalits, en París]]
	[[París]] va ser ocupada el [[31 de març]] de [[1814]]. El [[3 d'abril]] va ser depost pel Senat, i baix la pressió dels seus mariscals, Napoleó va abdicar salvaguardant els drets del seu fill el [[4 d'abril]], pero davant l'impossibilitat de mamprendre una ofensiva sobre París per la defecció de Marmont, va abdicar el [[6 d'abril]], esta volta sense posar condicions, i aixina negociar en els aliats. L'[[11 d'abril]], el tractat de Fontainebleau va establir la renúncia de sobirania en França i Itàlia per a sí i la seua família, i el seu exili a la chicoteta illa d'[[Elba]], a 20 km de la costa italiana, mantenint el seu títul d'emperador de manera vitalícia.		[[París]] va ser ocupada el [[31 de març]] de [[1814]]. El [[3 d'abril]] va ser depost pel Senat, i baix la pressió dels seus mariscals, Napoleó va abdicar salvaguardant els drets del seu fill el [[4 d'abril]], pero davant l'impossibilitat de mamprendre una ofensiva sobre París per la defecció de Marmont, va abdicar el [[6 d'abril]], esta volta sense posar condicions, i aixina negociar en els aliats. L'[[11 d'abril]], el tractat de Fontainebleau va establir la renúncia de sobirania en França i Itàlia per a sí i la seua família, i el seu exili a la chicoteta illa d'[[Elba]], a 20 km de la costa italiana, mantenint el seu títul d'emperador de manera vitalícia.

Lluísm: /* Caiguda de Napoleó */

2024-04-27T12:57:17Z

Caiguda de Napoleó

← Revisió anterior		Revisió de 12:57 27 abr 2024
Llínea 40:		Llínea 40:

	Si be semblava que Napoleón anava a resorgir, es varen unir a la Coalició Àustria i Suècia, i en la batalla de les Nacions en Leipzig, el [[16 d'octubre]] els francesos varen ser derrotats en un enfrontament en el que els aliats contaven en el doble de tropes que Napoleó. Despuix d'esta batalla a on varen morir més de 120.000 soldats d'abdós costats, Napoleó es va replegar a França, pero el seu eixèrcit, d'a penes 100.000 hòmens, ya no era capaç de resistir l'envestida de la Coalició, en més de mig milló de soldats.		Si be semblava que Napoleón anava a resorgir, es varen unir a la Coalició Àustria i Suècia, i en la batalla de les Nacions en Leipzig, el [[16 d'octubre]] els francesos varen ser derrotats en un enfrontament en el que els aliats contaven en el doble de tropes que Napoleó. Despuix d'esta batalla a on varen morir més de 120.000 soldats d'abdós costats, Napoleó es va replegar a França, pero el seu eixèrcit, d'a penes 100.000 hòmens, ya no era capaç de resistir l'envestida de la Coalició, en més de mig milló de soldats.

			[[File:Napoleon sainthelene.jpg\|thumb\|300px\|Napoleó en Santa Elena (François-Joseph Sandmann)]]

	[[París]] va ser ocupada el [[31 de març]] de [[1814]]. El [[3 d'abril]] va ser depost pel Senat, i baix la pressió dels seus mariscals, Napoleó va abdicar salvaguardant els drets del seu fill el [[4 d'abril]], pero davant l'impossibilitat de mamprendre una ofensiva sobre París per la defecció de Marmont, va abdicar el [[6 d'abril]], esta volta sense posar condicions, i aixina negociar en els aliats. L'[[11 d'abril]], el tractat de Fontainebleau va establir la renúncia de sobirania en França i Itàlia per a sí i la seua família, i el seu exili a la chicoteta illa d'[[Elba]], a 20 km de la costa italiana, mantenint el seu títul d'emperador de manera vitalícia.		[[París]] va ser ocupada el [[31 de març]] de [[1814]]. El [[3 d'abril]] va ser depost pel Senat, i baix la pressió dels seus mariscals, Napoleó va abdicar salvaguardant els drets del seu fill el [[4 d'abril]], pero davant l'impossibilitat de mamprendre una ofensiva sobre París per la defecció de Marmont, va abdicar el [[6 d'abril]], esta volta sense posar condicions, i aixina negociar en els aliats. L'[[11 d'abril]], el tractat de Fontainebleau va establir la renúncia de sobirania en França i Itàlia per a sí i la seua família, i el seu exili a la chicoteta illa d'[[Elba]], a 20 km de la costa italiana, mantenint el seu títul d'emperador de manera vitalícia.

Lluísm: /* Caiguda de Napoleó */

2024-04-27T12:55:05Z

Caiguda de Napoleó

← Revisió anterior		Revisió de 12:55 27 abr 2024
Llínea 31:		Llínea 31:

	=== Caiguda de Napoleó ===		=== Caiguda de Napoleó ===
	[[File:Battle of Waterloo 1815.PNG\|thumb\|~~250px~~\|La batalla de Waterloo (William Sadler)]]		[[File:Battle of Waterloo 1815.PNG\|thumb\|300px\|La batalla de Waterloo (William Sadler)]]

	L'aliança de Bonaparte en el sar Alexandre I va quedar anulada e l'any [[1812]] i Napoleó va emprendre una campanya contra [[Rússia]] que va acabar en la tràgica retirada de [[Moscou]]. Despuix del desastre de la Grande Armée a la Invasió francesa de Rússia, les potències continentals que havien segut constantment humillades per Napoleó en diverses guerres a lo llarc de tota una dècada, varen vore finalment una oportunitat de derrotar a Napoleó, i es varen unir a la Sisena Coalició que fins llavors consistia en l'aliança entre russos, britànics, espanyols i portuguesos.		L'aliança de Bonaparte en el sar Alexandre I va quedar anulada e l'any [[1812]] i Napoleó va emprendre una campanya contra [[Rússia]] que va acabar en la tràgica retirada de [[Moscou]]. Despuix del desastre de la Grande Armée a la Invasió francesa de Rússia, les potències continentals que havien segut constantment humillades per Napoleó en diverses guerres a lo llarc de tota una dècada, varen vore finalment una oportunitat de derrotar a Napoleó, i es varen unir a la Sisena Coalició que fins llavors consistia en l'aliança entre russos, britànics, espanyols i portuguesos.

Lluísm en 12:54 27 abr 2024

2024-04-27T12:54:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:54 27 abr 2024
Llínea 31:		Llínea 31:

	=== Caiguda de Napoleó ===		=== Caiguda de Napoleó ===
			[[File:Battle of Waterloo 1815.PNG\|thumb\|250px\|La batalla de Waterloo (William Sadler)]]

	L'aliança de Bonaparte en el sar Alexandre I va quedar anulada e l'any [[1812]] i Napoleó va emprendre una campanya contra [[Rússia]] que va acabar en la tràgica retirada de [[Moscou]]. Despuix del desastre de la Grande Armée a la Invasió francesa de Rússia, les potències continentals que havien segut constantment humillades per Napoleó en diverses guerres a lo llarc de tota una dècada, varen vore finalment una oportunitat de derrotar a Napoleó, i es varen unir a la Sisena Coalició que fins llavors consistia en l'aliança entre russos, britànics, espanyols i portuguesos.		L'aliança de Bonaparte en el sar Alexandre I va quedar anulada e l'any [[1812]] i Napoleó va emprendre una campanya contra [[Rússia]] que va acabar en la tràgica retirada de [[Moscou]]. Despuix del desastre de la Grande Armée a la Invasió francesa de Rússia, les potències continentals que havien segut constantment humillades per Napoleó en diverses guerres a lo llarc de tota una dècada, varen vore finalment una oportunitat de derrotar a Napoleó, i es varen unir a la Sisena Coalició que fins llavors consistia en l'aliança entre russos, britànics, espanyols i portuguesos.

Lluísm: /* Biografia */

2024-04-27T12:51:46Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:51 27 abr 2024
Llínea 29:		Llínea 29:

	En [[maig]] de l'any [[1802]], va instituir la Legió d'Honor, substituta de les antigues condecoracions monàrquiques i órdens de cavalleria, per a encorajar els guanys civils i militars; l'orde seguix sent la condecoració més important de França.		En [[maig]] de l'any [[1802]], va instituir la Legió d'Honor, substituta de les antigues condecoracions monàrquiques i órdens de cavalleria, per a encorajar els guanys civils i militars; l'orde seguix sent la condecoració més important de França.

			=== Caiguda de Napoleó ===
			L'aliança de Bonaparte en el sar Alexandre I va quedar anulada e l'any [[1812]] i Napoleó va emprendre una campanya contra [[Rússia]] que va acabar en la tràgica retirada de [[Moscou]]. Despuix del desastre de la Grande Armée a la Invasió francesa de Rússia, les potències continentals que havien segut constantment humillades per Napoleó en diverses guerres a lo llarc de tota una dècada, varen vore finalment una oportunitat de derrotar a Napoleó, i es varen unir a la Sisena Coalició que fins llavors consistia en l'aliança entre russos, britànics, espanyols i portuguesos.

			Els francesos varen sofrir la seua retirada de Rússia, al punt que dels 650.000 hòmens que la varen invadir, solament 40.000 varen creuar el riu Berézina en [[novembre]] de l'any [[1812]]. S'estima que varen morir 570.000 soldats de l'eixèrcit francés i 400.000 de l'eixèrcit rus, a lo que cal sumar centenars de mils de baixes en la població civil.

			Despuix d'este fracàs, Prusia es va unir a la coalició, la qual ara incloïa a Rússia, el Regne Unit, Espanya i Portugal. No obstant, Napoleó reasumi l'orde en Alemània, i infligí una série de derrotes als Aliats, que culminen en la batalla de Dresde el [[26 d'agost]] de [[1813]], a on les tropes aliades varen sofrir baixes de més de cent mil soldats.

			Si be semblava que Napoleón anava a resorgir, es varen unir a la Coalició Àustria i Suècia, i en la batalla de les Nacions en Leipzig, el [[16 d'octubre]] els francesos varen ser derrotats en un enfrontament en el que els aliats contaven en el doble de tropes que Napoleó. Despuix d'esta batalla a on varen morir més de 120.000 soldats d'abdós costats, Napoleó es va replegar a França, pero el seu eixèrcit, d'a penes 100.000 hòmens, ya no era capaç de resistir l'envestida de la Coalició, en més de mig milló de soldats.

			[[París]] va ser ocupada el [[31 de març]] de [[1814]]. El [[3 d'abril]] va ser depost pel Senat, i baix la pressió dels seus mariscals, Napoleó va abdicar salvaguardant els drets del seu fill el [[4 d'abril]], pero davant l'impossibilitat de mamprendre una ofensiva sobre París per la defecció de Marmont, va abdicar el [[6 d'abril]], esta volta sense posar condicions, i aixina negociar en els aliats. L'[[11 d'abril]], el tractat de Fontainebleau va establir la renúncia de sobirania en França i Itàlia per a sí i la seua família, i el seu exili a la chicoteta illa d'[[Elba]], a 20 km de la costa italiana, mantenint el seu títul d'emperador de manera vitalícia.

			Conscient dels desijos dels britànics de desterrar-ho a una illa remota en l'[[Atlàntic]] i del rebuig del poble francés a la restauració borbònica, va escapar d'Elba en [[febrer]] de [[1815]] i va desembarcar en Antibes l'[[1 de març]] des d'a on es va preparar per a reprendre França.

			El rei [[Luis XVIII]] va enviar al Quint Regiment de Llínea, comandat pel mariscal Michel Ney, que havia servit a Napoleó en Rússia. En trobar-li-ho en Grenoble, Napoleó es va acostar solament al regiment, es apea del seu cavall i, quan estava en la llínea de fòc del capità Randon, va cridar: «Soldats del Quint, vostés em reconeixen. Si algun home vol disparar sobre el seu emperador, pot fer-ho ara». Despuix d'un breu silenci, els soldats varen cridar: «¡Viu l'Empereur!» i varen marchar junt en Napoleó a París. Va aplegar el [[20 de març]], sense disparar ni un sol proyectil, aclamat pel poble, alçant un eixèrcit regular de 140.000 hòmens i una força voluntària que va ascendir a 200.000 soldats. Era el començ dels Cent Dies.

			Establit de nou en París, va promulgar una nova constitució, més democràtica i lliberal que la vigent durant l'Imperi. Molts veterans varen acodir a la seua cridada, començant de nou l'enfrontament contra els aliats. El resultat va ser la campanya de Bèlgica, que va concloure en la derrota en la batalla de Waterloo el [[18 de juny]] de [[1815]].

			Napoleó va ser encarcerat i desterrat pels britànics a l'[[Santa Elena (illa)\|illa de Santa Elena]], en l'Atlàntic, el [[15 de juliol]] de [[1815]] a on va morir el [[5 de maig]] de [[1821]].

	== Cites ==		== Cites ==

Lluísm en 12:32 27 abr 2024

2024-04-27T12:32:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:32 27 abr 2024
Llínea 25:		Llínea 25:

	El Còdic de Napoleó servix de base per a les lleis de molts països. En els països conquistats, Napoleó va instaurar règims semblats als de la Revolució francesa, que varen adoptar constitucions prou garantistes. El seu organisat govern va conseguir traure a França del caos durant i despuix de la Revolució. Napoleó va insertar en els països conquistats les idees de llibertat, igualtat i fraternitat.		El Còdic de Napoleó servix de base per a les lleis de molts països. En els països conquistats, Napoleó va instaurar règims semblats als de la Revolució francesa, que varen adoptar constitucions prou garantistes. El seu organisat govern va conseguir traure a França del caos durant i despuix de la Revolució. Napoleó va insertar en els països conquistats les idees de llibertat, igualtat i fraternitat.

			Napoleó va instituir reformes, com l'educació superior, un còdic fiscal, sistemes de carreteres i aigüeral. Va negociar el Concordat de [[1801]] en l'[[Iglésia catòlica]], que pretenia reconciliar en el seu règim a la població de majoria catòlica. Va ser presentat junt en els Artículs Orgànics, que regulaven el cult públic en França. Va dissoldre el Sacre Imperi Romà Germànic abans de l'unificació d'[[Alemània]], que va tindre lloc més tart en el [[sigle XIX]]. La venda del territori de [[Louisiana]] a [[Estats Units]] va duplicar el tamany d'este país.

			En [[maig]] de l'any [[1802]], va instituir la Legió d'Honor, substituta de les antigues condecoracions monàrquiques i órdens de cavalleria, per a encorajar els guanys civils i militars; l'orde seguix sent la condecoració més important de França.

	== Cites ==		== Cites ==