Nebka - Historial de revisions

Reval en 12:07 6 nov 2025

2025-11-06T12:07:21Z

@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 * [[Khaba]]
 * [[Sanakht]]
 [[Categoria:Història]]

Jose2 en 14:19 19 ago 2025

2025-08-19T14:19:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:19 19 ago 2025
Llínea 16:		Llínea 16:

	A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any [[1902]] per Palenque i en l'any [[1931]] per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de [[Sanakht]].		A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any [[1902]] per Palenque i en l'any [[1931]] per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de [[Sanakht]].

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Khaba]]		* [[Khaba]]

Reval en 09:01 30 jul 2025

2025-07-30T09:01:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:01 30 jul 2025
Llínea 15:		Llínea 15:
	El canvi dinàstic, més que un trencament genealògic, seria un canvi de capital, de Tinis o Abidos a [[Memfis]], despuix de la reunificació. Els experts s'inclinen a pensar que fon Khasekhemui qui va fer construir el cementeri de Gisr al-Mudir en Saqqara, pero ell encara fon soterrast en Abidos; la seua dona [[Nimaathapi]] fon soterrada en Bet Khallaf, prop d'Abidos, i es pensa pel seu títol de "mare dels fills del rei" que fon la mare del primer faraó.		El canvi dinàstic, més que un trencament genealògic, seria un canvi de capital, de Tinis o Abidos a [[Memfis]], despuix de la reunificació. Els experts s'inclinen a pensar que fon Khasekhemui qui va fer construir el cementeri de Gisr al-Mudir en Saqqara, pero ell encara fon soterrast en Abidos; la seua dona [[Nimaathapi]] fon soterrada en Bet Khallaf, prop d'Abidos, i es pensa pel seu títol de "mare dels fills del rei" que fon la mare del primer faraó.

	A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any [[1902]] per Palenque i en l'any [[1931]] per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de [[Sanakht]].		A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any [[1902]] per Palenque i en l'any [[1931]] per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de [[Sanakht]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm en 16:29 1 oct 2024

2024-10-01T16:29:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:29 1 oct 2024
Llínea 15:		Llínea 15:
	El canvi dinàstic, més que un trencament genealògic, seria un canvi de capital, de Tinis o Abidos a [[Memfis]], despuix de la reunificació. Els experts s'inclinen a pensar que fon Khasekhemui qui va fer construir el cementeri de Gisr al-Mudir en Saqqara, pero ell encara fon soterrast en Abidos; la seua dona [[Nimaathapi]] fon soterrada en Bet Khallaf, prop d'Abidos, i es pensa pel seu títol de "mare dels fills del rei" que fon la mare del primer faraó.		El canvi dinàstic, més que un trencament genealògic, seria un canvi de capital, de Tinis o Abidos a [[Memfis]], despuix de la reunificació. Els experts s'inclinen a pensar que fon Khasekhemui qui va fer construir el cementeri de Gisr al-Mudir en Saqqara, pero ell encara fon soterrast en Abidos; la seua dona [[Nimaathapi]] fon soterrada en Bet Khallaf, prop d'Abidos, i es pensa pel seu títol de "mare dels fills del rei" que fon la mare del primer faraó.

	A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any [[1902]] per Palenque i en l'any [[1931]] per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de [[Sanakht]].		A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any [[1902]] per Palenque i en l'any [[1931]] per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de [[Sanakht]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2 en 11:53 13 set 2024

2024-09-13T11:53:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:53 13 set 2024
Llínea 15:		Llínea 15:
	El canvi dinàstic, més que un trencament genealògic, seria un canvi de capital, de Tinis o Abidos a [[Memfis]], despuix de la reunificació. Els experts s'inclinen a pensar que fon Khasekhemui qui va fer construir el cementeri de Gisr al-Mudir en Saqqara, pero ell encara fon soterrast en Abidos; la seua dona [[Nimaathapi]] fon soterrada en Bet Khallaf, prop d'Abidos, i es pensa pel seu títol de "mare dels fills del rei" que fon la mare del primer faraó.		El canvi dinàstic, més que un trencament genealògic, seria un canvi de capital, de Tinis o Abidos a [[Memfis]], despuix de la reunificació. Els experts s'inclinen a pensar que fon Khasekhemui qui va fer construir el cementeri de Gisr al-Mudir en Saqqara, pero ell encara fon soterrast en Abidos; la seua dona [[Nimaathapi]] fon soterrada en Bet Khallaf, prop d'Abidos, i es pensa pel seu títol de "mare dels fills del rei" que fon la mare del primer faraó.

	A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any [[1902]] per Palenque i en l'any [[1931]] per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de [[Sanakht]].		A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any [[1902]] per Palenque i en l'any [[1931]] per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de [[Sanakht]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm en 12:43 17 jun 2024

2024-06-17T12:43:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:43 17 jun 2024
Llínea 15:		Llínea 15:
	El canvi dinàstic, més que un trencament genealògic, seria un canvi de capital, de Tinis o Abidos a [[Memfis]], despuix de la reunificació. Els experts s'inclinen a pensar que fon Khasekhemui qui va fer construir el cementeri de Gisr al-Mudir en Saqqara, pero ell encara fon soterrast en Abidos; la seua dona [[Nimaathapi]] fon soterrada en Bet Khallaf, prop d'Abidos, i es pensa pel seu títol de "mare dels fills del rei" que fon la mare del primer faraó.		El canvi dinàstic, més que un trencament genealògic, seria un canvi de capital, de Tinis o Abidos a [[Memfis]], despuix de la reunificació. Els experts s'inclinen a pensar que fon Khasekhemui qui va fer construir el cementeri de Gisr al-Mudir en Saqqara, pero ell encara fon soterrast en Abidos; la seua dona [[Nimaathapi]] fon soterrada en Bet Khallaf, prop d'Abidos, i es pensa pel seu títol de "mare dels fills del rei" que fon la mare del primer faraó.

	A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any [[1902]] per Palenque i en l'any [[1931]] per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de [[Sanakht]].		A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any [[1902]] per Palenque i en l'any [[1931]] per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de [[Sanakht]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'Palerm' a 'Palermo'

2023-08-27T18:55:00Z

Text reemplaça - 'Palerm' a 'Palermo'

← Revisió anterior		Revisió de 18:55 27 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	Ha segut identificat per Swelim com el faraó de nom d'Horus [[Khaba]]. La identificació és discutida.		Ha segut identificat per Swelim com el faraó de nom d'Horus [[Khaba]]. La identificació és discutida.

	Generalment, el nom de Nebka s'associava a [[Sanakht]] per l'opinió de Lauer i Petrie. Nebka podria ser el nom Nesut-bit de Sanakht (Sanakht, nom d'Horus), que seria un germà de [[Djoser]] que el va precedir en el tro, pero eixa teoria actualment no pareix correcta; Nebka precedeix a Djoser en el papir de Torí i se li dona un regnat de 19 anys. La pedra de ~~Palerm~~, fragmentada, sembla que li dona només 17 anys, 2 mesos i 23 dies; Manethó li dona 28 anys.		Generalment, el nom de Nebka s'associava a [[Sanakht]] per l'opinió de Lauer i Petrie. Nebka podria ser el nom Nesut-bit de Sanakht (Sanakht, nom d'Horus), que seria un germà de [[Djoser]] que el va precedir en el tro, pero eixa teoria actualment no pareix correcta; Nebka precedeix a Djoser en el papir de Torí i se li dona un regnat de 19 anys. La pedra de Palermo, fragmentada, sembla que li dona només 17 anys, 2 mesos i 23 dies; Manethó li dona 28 anys.

	Nebka (¿ [[Khaba]] ?) es coneix per les restes arqueològiques. La prova més antiga és la inscripció del nom en la [[mastaba]] de Saqqara Q 3345-3346; seguixen les d'Abusir, un cartuig en el Museu de Berlín i un cartuig en el Museu de Leipzig, i una menció en una tomba nomenant un sacerdot del temple funerari de Nebka, que seria el temple proper de Niuserra.		Nebka (¿ [[Khaba]] ?) es coneix per les restes arqueològiques. La prova més antiga és la inscripció del nom en la [[mastaba]] de Saqqara Q 3345-3346; seguixen les d'Abusir, un cartuig en el Museu de Berlín i un cartuig en el Museu de Leipzig, i una menció en una tomba nomenant un sacerdot del temple funerari de Nebka, que seria el temple proper de Niuserra.

Valencian: Text reemplaça - ' metres ' a ' metros '

2022-06-13T12:26:39Z

Text reemplaça - ' metres ' a ' metros '

← Revisió anterior		Revisió de 12:26 13 jun 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	Nebka (¿ [[Khaba]] ?) es coneix per les restes arqueològiques. La prova més antiga és la inscripció del nom en la [[mastaba]] de Saqqara Q 3345-3346; seguixen les d'Abusir, un cartuig en el Museu de Berlín i un cartuig en el Museu de Leipzig, i una menció en una tomba nomenant un sacerdot del temple funerari de Nebka, que seria el temple proper de Niuserra.		Nebka (¿ [[Khaba]] ?) es coneix per les restes arqueològiques. La prova més antiga és la inscripció del nom en la [[mastaba]] de Saqqara Q 3345-3346; seguixen les d'Abusir, un cartuig en el Museu de Berlín i un cartuig en el Museu de Leipzig, i una menció en una tomba nomenant un sacerdot del temple funerari de Nebka, que seria el temple proper de Niuserra.

	Nabil Swelim nomena una tomba trobada en el complex de Djoser, el propietari de la qual es diu Niankh Nebka, que per una série de raons es pensa que podria indicar un cert cult a Nebka durant la quarta dinastia; en la tomba a 50 ~~metres~~ al nort-oest, el propietari de la tomba es diu Niankh Ba, que estaria format pel nom d'un atre rei de la dinastia III. L'egiptòlec Kurt Sethe va llegir un sagell de Bet Khallaf com a Nebka, pero en el cartuig només és llegible Ka.		Nabil Swelim nomena una tomba trobada en el complex de Djoser, el propietari de la qual es diu Niankh Nebka, que per una série de raons es pensa que podria indicar un cert cult a Nebka durant la quarta dinastia; en la tomba a 50 metros al nort-oest, el propietari de la tomba es diu Niankh Ba, que estaria format pel nom d'un atre rei de la dinastia III. L'egiptòlec Kurt Sethe va llegir un sagell de Bet Khallaf com a Nebka, pero en el cartuig només és llegible Ka.

	A part de lo anterior, s'han trobat sagells o impressions en el nom Khaba en Hieracòmpolis i en algun atre lloc (Naqada). En total, entre les troballes en cinc punts diferents, el seu nom apareix una dotzena de voltes.		A part de lo anterior, s'han trobat sagells o impressions en el nom Khaba en Hieracòmpolis i en algun atre lloc (Naqada). En total, entre les troballes en cinc punts diferents, el seu nom apareix una dotzena de voltes.

Jose2: Text reemplaça - ' fou ' a ' fon '

2022-05-11T10:02:31Z

Text reemplaça - ' fou ' a ' fon '

← Revisió anterior		Revisió de 10:02 11 maig 2022
Llínea 13:		Llínea 13:
	No se sap res del seu regnat més que una referència de Manethó, que diu que en el seu temps hi va haver una revolta dels libis. Tradicionalment, se'l va considerar fill de [[Khasekhemui]], pero hui dia això és molt dubtós.		No se sap res del seu regnat més que una referència de Manethó, que diu que en el seu temps hi va haver una revolta dels libis. Tradicionalment, se'l va considerar fill de [[Khasekhemui]], pero hui dia això és molt dubtós.

	El canvi dinàstic, més que un trencament genealògic, seria un canvi de capital, de Tinis o Abidos a [[Memfis]], despuix de la reunificació. Els experts s'inclinen a pensar que ~~fou~~ Khasekhemui qui va fer construir el cementeri de Gisr al-Mudir en Saqqara, pero ell encara fon soterrast en Abidos; la seua dona [[Nimaathapi]] fon soterrada en Bet Khallaf, prop d'Abidos, i es pensa pel seu títol de "mare dels fills del rei" que fon la mare del primer faraó.		El canvi dinàstic, més que un trencament genealògic, seria un canvi de capital, de Tinis o Abidos a [[Memfis]], despuix de la reunificació. Els experts s'inclinen a pensar que fon Khasekhemui qui va fer construir el cementeri de Gisr al-Mudir en Saqqara, pero ell encara fon soterrast en Abidos; la seua dona [[Nimaathapi]] fon soterrada en Bet Khallaf, prop d'Abidos, i es pensa pel seu títol de "mare dels fills del rei" que fon la mare del primer faraó.

	A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any [[1902]] per Palenque i en l'any [[1931]] per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de [[Sanakht]].		A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any [[1902]] per Palenque i en l'any [[1931]] per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de [[Sanakht]].

Jose2 en 12:00 9 nov 2021

2021-11-09T12:00:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 9 nov 2021
Llínea 3:		Llínea 3:
	Ha segut identificat per Swelim com el faraó de nom d'Horus [[Khaba]]. La identificació és discutida.		Ha segut identificat per Swelim com el faraó de nom d'Horus [[Khaba]]. La identificació és discutida.

	Generalment, el nom de Nebka s'associava a Sanakht per l'opinió de Lauer i Petrie. Nebka podria ser el nom Nesut-bit de Sanakht (Sanakht, nom d'Horus), que seria un germà de [[Djoser]] que el va precedir en el tro; Nebka precedeix a Djoser en el papir de Torí i se li dona un regnat de 19 anys. La pedra de Palerm, fragmentada, sembla que li dona només 17 anys, 2 mesos i 23 dies; Manethó li dona 28 anys.		Generalment, el nom de Nebka s'associava a [[Sanakht]] per l'opinió de Lauer i Petrie. Nebka podria ser el nom Nesut-bit de Sanakht (Sanakht, nom d'Horus), que seria un germà de [[Djoser]] que el va precedir en el tro, pero eixa teoria actualment no pareix correcta; Nebka precedeix a Djoser en el papir de Torí i se li dona un regnat de 19 anys. La pedra de Palerm, fragmentada, sembla que li dona només 17 anys, 2 mesos i 23 dies; Manethó li dona 28 anys.

	Nebka (¿ [[Khaba]] ?) es coneix per les restes arqueològiques. La prova més antiga és la inscripció del nom en la [[mastaba]] de Saqqara Q 3345-3346; seguixen les d'Abusir, un cartuig en el Museu de Berlín i un cartuig en el Museu de Leipzig, i una menció en una tomba nomenant un sacerdot del temple funerari de Nebka, que seria el temple proper de Niuserra.		Nebka (¿ [[Khaba]] ?) es coneix per les restes arqueològiques. La prova més antiga és la inscripció del nom en la [[mastaba]] de Saqqara Q 3345-3346; seguixen les d'Abusir, un cartuig en el Museu de Berlín i un cartuig en el Museu de Leipzig, i una menció en una tomba nomenant un sacerdot del temple funerari de Nebka, que seria el temple proper de Niuserra.
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Khaba]]		* [[Khaba]]
			* [[Sanakht]]

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]