Nelson Mandela - Historial de revisions

Xavier en 12:59 18 nov 2023

2023-11-18T12:59:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:59 18 nov 2023
Llínea 31:		Llínea 31:
	'''Nelson Rolihlahla Mandela''' (IPA: [roli'ɬaɬa]) ([[Mvezo]], [[18 de juliol]] de [[1918]] - † [[Johannesburc]], [[5 de decembre]] de [[2013]]) fon el primer president de [[Suràfrica]] en ser triat per mijos democràtics baix sufragi universal. Temps abans de ser triat president fon un important activiste contra l'[[apartheid]] que, a pesar de ser empresonat durant 27 anys, va estar involucrat en el planejament d'activitats de resistència armada. No obstant, la lluita armada fon, per a Mandela, una "última alternativa".		'''Nelson Rolihlahla Mandela''' (IPA: [roli'ɬaɬa]) ([[Mvezo]], [[18 de juliol]] de [[1918]] - † [[Johannesburc]], [[5 de decembre]] de [[2013]]) fon el primer president de [[Suràfrica]] en ser triat per mijos democràtics baix sufragi universal. Temps abans de ser triat president fon un important activiste contra l'[[apartheid]] que, a pesar de ser empresonat durant 27 anys, va estar involucrat en el planejament d'activitats de resistència armada. No obstant, la lluita armada fon, per a Mandela, una "última alternativa".

	Durant el seu temps en la presó (la majoria d'este, tancat en una cela en Robben Island), Mandela es convertí en la figura més coneguda de la lluita contra l'apartheid en [[Suràfrica]]. A pesar de que el règim de l'apartheid i les nacions aliades ad este el varen considerar junt en el Congrés Nacional [[Africà]] com un terroriste, la seua lluita fon part íntegra de la campanya contra l'apartheid. El canvi de polítiques contra este, que Mandela va recolzar la seua lliberació en [[1990]], va facilitar una pacífica transició a la democràcia representativa en [[Suràfrica]].		Durant el seu temps en la presó (la majoria d'este, tancat en una cela en Robben Island), Mandela es convertí en la figura més coneguda de la lluita contra l'apartheid en [[Suràfrica]]. A pesar de que el règim de l'apartheid i les nacions aliades ad este el varen considerar junt en el [[Congrés Nacional Africà]] com un terroriste, la seua lluita fon part íntegra de la campanya contra l'apartheid. El canvi de polítiques contra este, que Mandela va recolzar la seua lliberació en [[1990]], va facilitar una pacífica transició a la democràcia representativa en [[Suràfrica]].

	Despuix d'haver rebut més d'~~una centena~~ de premis per més de quatre décades, Mandela fon un célebre estadiste donant la seua opinió en temes fonamentals. En [[Suràfrica]] fon conegut com '''Madiba''', un títul honorari adoptat per ancians de la tribu de Mandela. Alguns surafricans també es referixen ad ell com 'mkhulu' (yayo).		Despuix d'haver rebut més d'un centenar de premis per més de quatre décades, Mandela fon un célebre estadiste donant la seua opinió en temes fonamentals. En [[Suràfrica]] fon conegut com '''Madiba''', un títul honorari adoptat per ancians de la tribu de Mandela. Alguns surafricans també es referixen ad ell com ''mkhulu'' (yayo).

	== Activitat política ==		== Activitat política ==
Llínea 47:		Llínea 47:
	En l'any [[1959]] el Congrés Nacional Africà pert el seu soport militant quan la majoria dels africanistes, en soport econòmic de Ghana i ajuda dels Basotho en el Transvaal, se separen per a formar el Congrés panafricà (PAC), baix la conducció de Robert Sobukwe i Potlako Leballo. En març de [[1960]], despuix de la massacre dels seguidors del PAC en Sharpeville, i la conseqüent exclusió política del SACP i l'ANC, els dos se sumen al Moviment de Resistència Africà (renegats lliberals), i el PAC comença la resistència armada. Luthuli, criticat per la seua inèrcia, és sortejat, i l'ANC/SACP utilisa la Conferència panafricana de [[1961]] , en la que tots els partits decidixen una estratègia comuna, per a un dramàtica crida a les armes de Mandela, anunciant la formació del comandament "Umkhonto we Sizwe" Umkhonto we Sizwe= "Llança de la nació", copiat dels moviments guerrillers judeus (Irgun) , dirigit pel mateix Mandela, en ajuda d'activistes judeus com Denis Goldberg, Lionel Bernstein i Harold Wolpe.		En l'any [[1959]] el Congrés Nacional Africà pert el seu soport militant quan la majoria dels africanistes, en soport econòmic de Ghana i ajuda dels Basotho en el Transvaal, se separen per a formar el Congrés panafricà (PAC), baix la conducció de Robert Sobukwe i Potlako Leballo. En març de [[1960]], despuix de la massacre dels seguidors del PAC en Sharpeville, i la conseqüent exclusió política del SACP i l'ANC, els dos se sumen al Moviment de Resistència Africà (renegats lliberals), i el PAC comença la resistència armada. Luthuli, criticat per la seua inèrcia, és sortejat, i l'ANC/SACP utilisa la Conferència panafricana de [[1961]] , en la que tots els partits decidixen una estratègia comuna, per a un dramàtica crida a les armes de Mandela, anunciant la formació del comandament "Umkhonto we Sizwe" Umkhonto we Sizwe= "Llança de la nació", copiat dels moviments guerrillers judeus (Irgun) , dirigit pel mateix Mandela, en ajuda d'activistes judeus com Denis Goldberg, Lionel Bernstein i Harold Wolpe.

	Més tart, Mandela abandona en secret el país, i es troba en els líders africans en [[Algèria]] i en atres llocs. Comença a descobrir la profunditat del soport en el Congrés panafricà, i la creença generalisada que el Congrés Nacional Africà era una chicoteta associació tribal Xhosa manipulada per blancs comunistes, i retorna llavors a [[Suràfrica]] decidit a reorganisar els elements nacionalistes africans en l'aliança parlamentària. Se sospita que una acalorada discussió en els líders comunistes sobre este punt fon la causa de la seua detenció i arrest prop d'Howick. Mandela no detalla estos fets en la seua biografia.		Més tart, Mandela abandona en secret el país, i es troba en els líders africans en [[Algèria]] i en atres llocs. Comença a descobrir la profunditat del soport en el Congrés panafricà, i la creença generalisada que el Congrés Nacional Africà era una chicoteta associació tribal ''Xhosa'' manipulada per blancs comunistes, i retorna llavors a [[Suràfrica]] decidit a reorganisar els elements nacionalistes africans en l'aliança parlamentària. Se sospita que una acalorada discussió en els líders comunistes sobre este punt fon la causa de la seua detenció i arrest prop d'Howick. Mandela no detalla estos fets en la seua biografia.

	== Arrest i presó ==		== Arrest i presó ==
Llínea 53:		Llínea 53:
	[[File:Physiological needs.jpg\|thumb\|right\|Cela de Nelson Mandela en Robben Island]]		[[File:Physiological needs.jpg\|thumb\|right\|Cela de Nelson Mandela en Robben Island]]

	En l'any [[1961]] Mandela es convertix en el líder del braç armat del Congrés Nacional Africà (Umkhonto we Sizwe), també abreviat "MK". Coordina una campanya de sabotages contra blancs militars i governamentals, i fa plans per a una possible guerra de guerrilles si el sabotage fallara a acabar en l'apartheid.		En l'any [[1961]] Mandela es convertix en el líder del braç armat del Congrés Nacional Africà (''Umkhonto we Sizwe''), també abreviat "MK". Coordina una campanya de sabotages contra blancs militars i governamentals, i fa plans per a una possible guerra de guerrilles si el sabotage fallara a acabar en l'apartheid.

	Mandela també busca fondos per a millorar la MK, i fa arreglaments per a l'entrenament paramilitar, visitant diversos governs africans. Unes poques décades despuix, en Mandela ya empresonat, el MK manté sens dubte una guerrilla contra el règim, especialment a partir de [[1980]].		Mandela també busca fondos per a millorar la MK, i fa arreglaments per a l'entrenament paramilitar, visitant diversos governs africans. Unes poques décades despuix, en Mandela ya empresonat, el MK manté sens dubte una guerrilla contra el règim, especialment a partir de [[1980]].
Llínea 60:		Llínea 60:
	Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de [[1963]], la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nort de [[Johannesburc]]. Mandela és traslladat allí, i en el juí de Rivonia, junt a Ahmet Kathrada, Walter Sisulu, Govan Mbeki, Andrew Mlangeni, Raymond Mhlaba, Elias Motsoaledi, Walter Mkwayi (que escapa durant el juí), Arthur Goldreich (que escapa despuix del juí), Denis Goldberg i Lionel Bernstein són acusats de crims capitals de sabotage, equiparables a traïció, pero més fàcils de provar per al govern.		Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de [[1963]], la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nort de [[Johannesburc]]. Mandela és traslladat allí, i en el juí de Rivonia, junt a Ahmet Kathrada, Walter Sisulu, Govan Mbeki, Andrew Mlangeni, Raymond Mhlaba, Elias Motsoaledi, Walter Mkwayi (que escapa durant el juí), Arthur Goldreich (que escapa despuix del juí), Denis Goldberg i Lionel Bernstein són acusats de crims capitals de sabotage, equiparables a traïció, pero més fàcils de provar per al govern.

	En el seu alegat a l'obrir la defensa en juí, el 20 d'[[abril]] de [[1964]], davant de la Suprema Cort en [[Pretòria]], Mandela s'esforça en demostrar la racionalitat en l'elecció de l'ANC d'usar la tàctica de la violència. El seu discurs revela la forma en que el partit va utilisar mijos pacífics de resistència fins a la Massacre de Sharpeville. Aquell fet va coincidir en el referèndum que establia la República Surafricana, la declaració d'un estat d'emergència i l'exclusió de l'ANC, lo qual convertia al sabotage en l'única forma possible de resistència. Fer una atra cosa haguera resultat equivalent a una rendició incondicional. Mandela explica com va desenrollar el manifest d'Umkhonto, intentant produir la caiguda del Partit Nacional per mig de la caiguda de l'economia produïda per l'alluntament dels inversors externs davant del creiximent del risc del país. En l'històric juí de Rivonia, capturats tots els líders del seu partit junt en ell, Mandela ~~va defendre~~ als seus en unes paraules que varen fer plorar a la multitut:		En el seu alegat a l'obrir la defensa en juí, el 20 d'[[abril]] de [[1964]], davant de la Suprema Cort en [[Pretòria]], Mandela s'esforça en demostrar la racionalitat en l'elecció de l'ANC d'usar la tàctica de la violència. El seu discurs revela la forma en que el partit va utilisar mijos pacífics de resistència fins a la Massacre de Sharpeville. Aquell fet va coincidir en el referèndum que establia la República Surafricana, la declaració d'un estat d'emergència i l'exclusió de l'ANC, lo qual convertia al sabotage en l'única forma possible de resistència. Fer una atra cosa haguera resultat equivalent a una rendició incondicional. Mandela explica com va desenrollar el manifest d'Umkhonto, intentant produir la caiguda del Partit Nacional per mig de la caiguda de l'economia produïda per l'alluntament dels inversors externs davant del creiximent del risc del país. En l'històric juí de [[Rivonia]], capturats tots els líders del seu partit junt en ell, Mandela defengué als seus en unes paraules que varen fer plorar a la multitut:

	{{Cita\|Durant tota la meua vida m'he dedicat a esta lluita del poble africà. He barallat contra la dominació blanca, i he barallat contra la dominació negra. He buscat l'ideal d'una societat lliure i democràtica, en la que totes les persones vixquen juntes en harmonia i igualtat d'oportunitats. És un ideal que espere poder viure per a vore realisat. Pero si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per a morir\|Nelson Mandela, en el tancament del seu alegat davant de la Suprema Cort, 1964. }}		{{Cita\|Durant tota la meua vida m'he dedicat a esta lluita del poble africà. He barallat contra la dominació blanca, i he barallat contra la dominació negra. He buscat l'ideal d'una societat lliure i democràtica, en la que totes les persones vixquen juntes en harmonia i igualtat d'oportunitats. És un ideal que espere poder viure per a vore realisat. Pero si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per a morir\|Nelson Mandela, en el tancament del seu alegat davant de la Suprema Cort, 1964.}}

	Junt en els seus companyers de lluita és condenat a cadena perpètua. Eixe mateix any el nomenen president de l'ANC.		Junt en els seus companyers de lluita és condenat a cadena perpètua. Eixe mateix any el nomenen president de l'ANC.
Llínea 80:		Llínea 80:
	== Últims anys ==		== Últims anys ==

	En estos anys tingué vàrios problemes de salut degut a la seua llarga estància en la ~~càrcel~~ i la seua avançada edat. L'última aparició pública fon en el ~~mundial~~ de fútbol de [[2010]] de [[Suràfrica]]. Durant [[2011]] i [[2012]] fon hospitalisat diverses voltes per problemes respiratoris i fon operat en març de [[2013]] en èxit. Ingressà en [[juny]] de 2013 en estat greu.		En estos anys tingué vàrios problemes de salut degut a la seua llarga estància en la presó i la seua avançada edat. L'última aparició pública fon en el [[Mundial de fútbol de 2010]] celebrat en [[Suràfrica]]. Durant [[2011]] i [[2012]] fon hospitalisat diverses voltes per problemes respiratoris i fon operat en març de [[2013]] en èxit. Ingressà en [[juny]] de [[2013]] en estat greu.

	Nelson Mandela faltà el 5 de decembre de l'any [[2013]] en la ciutat de [[Johannesburc]].		Nelson Mandela faltà el 5 de decembre de l'any [[2013]] en la ciutat de [[Johannesburc]].
Llínea 95:		Llínea 95:
	[[File:Mandela Bust at Southbank.jpg\|thumb\|right\|Bust de Nelson Mandela en Southbank]]		[[File:Mandela Bust at Southbank.jpg\|thumb\|right\|Bust de Nelson Mandela en Southbank]]

	Mandela va rebre al voltant de 50 doctorats honoris causa per distintes universitats del món. Junt en la [[Teresa de Calcuta\|Mare Teresa de Calcuta]], ademés de Khan Abdul Ghaffar Khan, ha segut l'únic estranger que ~~ha segut~~ distinguit en Bharat Ratna, el premi civil de major prestigi de l'[[Índia]].		Mandela va rebre al voltant de 50 doctorats honoris causa per distintes universitats del món. Junt en la [[Teresa de Calcuta\|Mare Teresa de Calcuta]], ademés de Khan Abdul Ghaffar Khan, ha segut l'únic estranger que fon distinguit en Bharat Ratna, el premi civil de major prestigi de l'[[Índia]].

	*Embaixador de la consciència, premi otorgat per [[Amnistia Internacional]] ([[2006]])		*Embaixador de la consciència, premi otorgat per [[Amnistia Internacional]] ([[2006]])
Llínea 173:		Llínea 173:
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Polítics]]		[[Categoria:Polítics]]
			[[Categoria:Suràfrica]]

Xavier: /* Cites */

2023-11-06T21:27:15Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 21:27 6 nov 2023
Llínea 121:		Llínea 121:

	{{Cita\|L'educació és l'arma més poderosa que se pot usar per a canviar el món.}}		{{Cita\|L'educació és l'arma més poderosa que se pot usar per a canviar el món.}}

			{{Cita\|Tot sembla impossible fins que es fa.}}

	== Llectura adicional ==		== Llectura adicional ==

Xavier: /* Cites */

2023-09-20T16:49:46Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 20 set 2023
Llínea 119:		Llínea 119:

	{{Cita\|Una nació no deu jujar-se per cóm tracta als seus ciutadans en millor posició, sino per cóm tracta als que tenen poc o res.}}		{{Cita\|Una nació no deu jujar-se per cóm tracta als seus ciutadans en millor posició, sino per cóm tracta als que tenen poc o res.}}

			{{Cita\|L'educació és l'arma més poderosa que se pot usar per a canviar el món.}}

	== Llectura adicional ==		== Llectura adicional ==

Alacanti: Text reemplaça - 'Johannesburg' a 'Johannesburc'

2023-09-05T20:27:19Z

Text reemplaça - 'Johannesburg' a 'Johannesburc'

← Revisió anterior		Revisió de 20:27 5 set 2023
Llínea 57:		Llínea 57:
	Mandela també busca fondos per a millorar la MK, i fa arreglaments per a l'entrenament paramilitar, visitant diversos governs africans. Unes poques décades despuix, en Mandela ya empresonat, el MK manté sens dubte una guerrilla contra el règim, especialment a partir de [[1980]].		Mandela també busca fondos per a millorar la MK, i fa arreglaments per a l'entrenament paramilitar, visitant diversos governs africans. Unes poques décades despuix, en Mandela ya empresonat, el MK manté sens dubte una guerrilla contra el règim, especialment a partir de [[1980]].

	El 5 d'[[agost]] de [[1962]] és arrestat despuix de viure fugint durant uns quants mesos, i reduït a presó en el fort de ~~Johannesburg~~. William Blum, ex-empleat del Departament d'Estat dels [[Estats Units]], conta que la [[CIA ]] informà a la policia sobre el parador de Mandela. Tres dies despuix li lligen els càrrecs de dirigir una folga en [[1961]] i d'abandonar illegalment el país. El 25 d'[[octubre]] de [[1962]], és sentenciat a cinc anys en presó. Dos anys més tart, l'11 de juny de [[1964]], la pena es dòna per complida tenint en conte la seua participació anterior en el Congrés Nacional Africà.		El 5 d'[[agost]] de [[1962]] és arrestat despuix de viure fugint durant uns quants mesos, i reduït a presó en el fort de Johannesburc. William Blum, ex-empleat del Departament d'Estat dels [[Estats Units]], conta que la [[CIA ]] informà a la policia sobre el parador de Mandela. Tres dies despuix li lligen els càrrecs de dirigir una folga en [[1961]] i d'abandonar illegalment el país. El 25 d'[[octubre]] de [[1962]], és sentenciat a cinc anys en presó. Dos anys més tart, l'11 de juny de [[1964]], la pena es dòna per complida tenint en conte la seua participació anterior en el Congrés Nacional Africà.
	Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de [[1963]], la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nort de [[Johannesburc]]. Mandela és traslladat allí, i en el juí de Rivonia, junt a Ahmet Kathrada, Walter Sisulu, Govan Mbeki, Andrew Mlangeni, Raymond Mhlaba, Elias Motsoaledi, Walter Mkwayi (que escapa durant el juí), Arthur Goldreich (que escapa despuix del juí), Denis Goldberg i Lionel Bernstein són acusats de crims capitals de sabotage, equiparables a traïció, pero més fàcils de provar per al govern.		Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de [[1963]], la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nort de [[Johannesburc]]. Mandela és traslladat allí, i en el juí de Rivonia, junt a Ahmet Kathrada, Walter Sisulu, Govan Mbeki, Andrew Mlangeni, Raymond Mhlaba, Elias Motsoaledi, Walter Mkwayi (que escapa durant el juí), Arthur Goldreich (que escapa despuix del juí), Denis Goldberg i Lionel Bernstein són acusats de crims capitals de sabotage, equiparables a traïció, pero més fàcils de provar per al govern.

Llínea 98:		Llínea 98:

	*Embaixador de la consciència, premi otorgat per [[Amnistia Internacional]] ([[2006]])		*Embaixador de la consciència, premi otorgat per [[Amnistia Internacional]] ([[2006]])
	*Claus de la ciutat - [[~~Johannesburg~~]] ([[2004]])		*Claus de la ciutat - [[Johannesburc]] ([[2004]])
	*Premi Nobel de la Pau en l'any [[1993]]		*Premi Nobel de la Pau en l'any [[1993]]
	*Premi de la Pau de Mahatma Gandhi		*Premi de la Pau de Mahatma Gandhi

Alacanti: Text reemplaça - 'Johannesburgo' a 'Johannesburc'

2023-09-05T20:25:58Z

Text reemplaça - 'Johannesburgo' a 'Johannesburc'

← Revisió anterior		Revisió de 20:25 5 set 2023
Llínea 58:		Llínea 58:

	El 5 d'[[agost]] de [[1962]] és arrestat despuix de viure fugint durant uns quants mesos, i reduït a presó en el fort de Johannesburg. William Blum, ex-empleat del Departament d'Estat dels [[Estats Units]], conta que la [[CIA ]] informà a la policia sobre el parador de Mandela. Tres dies despuix li lligen els càrrecs de dirigir una folga en [[1961]] i d'abandonar illegalment el país. El 25 d'[[octubre]] de [[1962]], és sentenciat a cinc anys en presó. Dos anys més tart, l'11 de juny de [[1964]], la pena es dòna per complida tenint en conte la seua participació anterior en el Congrés Nacional Africà.		El 5 d'[[agost]] de [[1962]] és arrestat despuix de viure fugint durant uns quants mesos, i reduït a presó en el fort de Johannesburg. William Blum, ex-empleat del Departament d'Estat dels [[Estats Units]], conta que la [[CIA ]] informà a la policia sobre el parador de Mandela. Tres dies despuix li lligen els càrrecs de dirigir una folga en [[1961]] i d'abandonar illegalment el país. El 25 d'[[octubre]] de [[1962]], és sentenciat a cinc anys en presó. Dos anys més tart, l'11 de juny de [[1964]], la pena es dòna per complida tenint en conte la seua participació anterior en el Congrés Nacional Africà.
	Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de [[1963]], la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nort de [[~~Johannesburgo~~]]. Mandela és traslladat allí, i en el juí de Rivonia, junt a Ahmet Kathrada, Walter Sisulu, Govan Mbeki, Andrew Mlangeni, Raymond Mhlaba, Elias Motsoaledi, Walter Mkwayi (que escapa durant el juí), Arthur Goldreich (que escapa despuix del juí), Denis Goldberg i Lionel Bernstein són acusats de crims capitals de sabotage, equiparables a traïció, pero més fàcils de provar per al govern.		Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de [[1963]], la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nort de [[Johannesburc]]. Mandela és traslladat allí, i en el juí de Rivonia, junt a Ahmet Kathrada, Walter Sisulu, Govan Mbeki, Andrew Mlangeni, Raymond Mhlaba, Elias Motsoaledi, Walter Mkwayi (que escapa durant el juí), Arthur Goldreich (que escapa despuix del juí), Denis Goldberg i Lionel Bernstein són acusats de crims capitals de sabotage, equiparables a traïció, pero més fàcils de provar per al govern.

	En el seu alegat a l'obrir la defensa en juí, el 20 d'[[abril]] de [[1964]], davant de la Suprema Cort en [[Pretòria]], Mandela s'esforça en demostrar la racionalitat en l'elecció de l'ANC d'usar la tàctica de la violència. El seu discurs revela la forma en que el partit va utilisar mijos pacífics de resistència fins a la Massacre de Sharpeville. Aquell fet va coincidir en el referèndum que establia la República Surafricana, la declaració d'un estat d'emergència i l'exclusió de l'ANC, lo qual convertia al sabotage en l'única forma possible de resistència. Fer una atra cosa haguera resultat equivalent a una rendició incondicional. Mandela explica com va desenrollar el manifest d'Umkhonto, intentant produir la caiguda del Partit Nacional per mig de la caiguda de l'economia produïda per l'alluntament dels inversors externs davant del creiximent del risc del país. En l'històric juí de Rivonia, capturats tots els líders del seu partit junt en ell, Mandela va defendre als seus en unes paraules que varen fer plorar a la multitut:		En el seu alegat a l'obrir la defensa en juí, el 20 d'[[abril]] de [[1964]], davant de la Suprema Cort en [[Pretòria]], Mandela s'esforça en demostrar la racionalitat en l'elecció de l'ANC d'usar la tàctica de la violència. El seu discurs revela la forma en que el partit va utilisar mijos pacífics de resistència fins a la Massacre de Sharpeville. Aquell fet va coincidir en el referèndum que establia la República Surafricana, la declaració d'un estat d'emergència i l'exclusió de l'ANC, lo qual convertia al sabotage en l'única forma possible de resistència. Fer una atra cosa haguera resultat equivalent a una rendició incondicional. Mandela explica com va desenrollar el manifest d'Umkhonto, intentant produir la caiguda del Partit Nacional per mig de la caiguda de l'economia produïda per l'alluntament dels inversors externs davant del creiximent del risc del país. En l'històric juí de Rivonia, capturats tots els líders del seu partit junt en ell, Mandela va defendre als seus en unes paraules que varen fer plorar a la multitut:
Llínea 88:		Llínea 88:
	'''Nelson Mandela''' naixqué el 18 de [[juliol]] de [[1918]] en Qunu, un poblat de 300 habitants prop d'Umtata en el Transkei. Mandela porta tres matrimonis, en dos dels quals ha tengut sis fills. De la seua primera esposa Evelyn Ntoko Mase es va divorciar en [[1957]] despuix de 13 anys de matrimoni. Ntoko Mase va morir en l'any [[2004]]. Una filla d'este matrimoni va morir en edat de lactància. El seu primer fill Madiba Thembekili va morir en l'any [[1969]] en un accident automovilístic. Despuix de 38 anys de matrimoni en Winnie Madikizela (Winnie Mandela) es va separar per escàndals polítics en [[abril]] de [[1992]] i finalment es divorcià el 19 de [[març]] de [[1996]]. En Winnie va tindre dos filles, Zenani (Zeni), naixcuda el 4 de febrer de [[1958]] i Zindziswa (Zindzi), naixcuda en [[1960]].		'''Nelson Mandela''' naixqué el 18 de [[juliol]] de [[1918]] en Qunu, un poblat de 300 habitants prop d'Umtata en el Transkei. Mandela porta tres matrimonis, en dos dels quals ha tengut sis fills. De la seua primera esposa Evelyn Ntoko Mase es va divorciar en [[1957]] despuix de 13 anys de matrimoni. Ntoko Mase va morir en l'any [[2004]]. Una filla d'este matrimoni va morir en edat de lactància. El seu primer fill Madiba Thembekili va morir en l'any [[1969]] en un accident automovilístic. Despuix de 38 anys de matrimoni en Winnie Madikizela (Winnie Mandela) es va separar per escàndals polítics en [[abril]] de [[1992]] i finalment es divorcià el 19 de [[març]] de [[1996]]. En Winnie va tindre dos filles, Zenani (Zeni), naixcuda el 4 de febrer de [[1958]] i Zindziswa (Zindzi), naixcuda en [[1960]].

	En el seu 80 Aniversari, el 18 de [[juliol]] de [[1998]], va contraure matrimoni en Graça Machel, la viuda de Samora Machel l'antic president de Moçenic i patrocinador de l'ANC, difunt en l'any [[1986]] en un accident d'aviació. El 6 de giner del [[2005]] morí el segon fill de Mandela, Makgatho Mandela, advocat i home de negocis, a l'edat de 54 anys en ~~Johannesburgo~~ a conseqüència de [[sida]].		En el seu 80 Aniversari, el 18 de [[juliol]] de [[1998]], va contraure matrimoni en Graça Machel, la viuda de Samora Machel l'antic president de Moçenic i patrocinador de l'ANC, difunt en l'any [[1986]] en un accident d'aviació. El 6 de giner del [[2005]] morí el segon fill de Mandela, Makgatho Mandela, advocat i home de negocis, a l'edat de 54 anys en Johannesburc a conseqüència de [[sida]].
	Mandela fon un apassionat de la música clàssica de Georg Friedrich Händel o Piotr Ilich Chaikovski, la que acostuma escoltar a boqueta nit.		Mandela fon un apassionat de la música clàssica de Georg Friedrich Händel o Piotr Ilich Chaikovski, la que acostuma escoltar a boqueta nit.

Lluísm en 16:02 6 ago 2023

2023-08-06T16:02:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:02 6 ago 2023
Llínea 146:		Llínea 146:

	== Referències ==		== Referències ==
	*~~Mandela~~: ~~The Authorised Biography, per Anthony Sampson~~		* [http://dspace.nmmu.ac.za:8080/xmlui/bitstream/handle/10948/502/AAFabbriciani.pdf?sequence=1 «Land Reform Policies and Human Rights: A South African Case Study» (PDF)]
	*Long Walk to Freedom (Llarc camí a la llibertat), autobiografia de Nelson Mandela escrita en presó.		* Long Walk to Freedom (Llarc camí a la llibertat), autobiografia de Nelson Mandela escrita en presó
			* Mandela: The Authorised Biography, per Anthony Sampson
			* Mandela, 1994, p. 3; Sampson, 2011, p. 3; Smith, 2010, p. 17.

			* «When Conservatives Branded Nelson Mandela A Terrorist». Forbes. 6 de diciembre de 2013

			== Bibliografia ==
			* Battersby, John (2011). «Afterword: Living Legend, Living Statue». Mandela: The Authorised Biography. Londres: HarperCollins. pp. 587-610. ISBN 978-0007437979
			* Herbst, Jeffrey (2003). The Nature of South African Democracy: Political Dominance and Economic Inequality. The Making and Unmaking of Democracy: Lessons from History and World Politics. Londres: Routledge. pp. 206-224. ISBN 978-0415933810
			* Mandela, Nelson (1994). Long Walk to Freedom Volume I: 1918–1962. Little, Brown and Company. ISBN 978-0754087236
			* Sampson, Anthony (2011) [1999]. Mandela: The Authorised Biography. London: HarperCollins. ISBN 978-0007437979
			* Smith, David James (2010). Young Mandela. London: Weidenfeld & Nicolson. ISBN 978-0297855248

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Nelson Mandela}}		{{Commonscat\|Nelson Mandela}}
	*[https://web.archive.org/web/20040610081033/http://www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela]		* [https://web.archive.org/web/20040610081033/http://www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela]


	{{Llista artículs destacats}}		{{Llista artículs destacats}}
Llínea 157:		Llínea 169:
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Polítics]]		[[Categoria:Polítics]]

	~~{{Traduït de\|es\|Mandela}}~~

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-06-05T14:41:52Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:41 5 jun 2023
Llínea 151:		Llínea 151:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Nelson Mandela}}		{{Commonscat\|Nelson Mandela}}
	*[~~http~~://~~www~~.~~zdnet~~.~~co.za~~/~~mandela Discurs en audio de 1964 , previ a la seua condena a cadena perpètua]]~~		*[https://web.archive.org/web/20040610081033/http://www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela]
	*[http://~~www.~~www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela]

	{{Llista artículs destacats}}		{{Llista artículs destacats}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-06-05T14:39:58Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:39 5 jun 2023
Llínea 150:		Llínea 150:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{~~commons~~\|Nelson Mandela}}		{{Commonscat\|Nelson Mandela}}
	*[http://www.zdnet.co.za/mandela Discurs en audio de 1964 , previ a la seua condena a cadena perpètua]]		*[http://www.zdnet.co.za/mandela Discurs en audio de 1964 , previ a la seua condena a cadena perpètua]]
	*[http://www.www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela]		*[http://www.www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela]

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-06-05T14:39:34Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:39 5 jun 2023
Llínea 150:		Llínea 150:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{commons\|Nelson Mandela}}
	*[http://www.zdnet.co.za/mandela Discurs en audio de 1964 , previ a la seua condena a cadena perpètua]]		*[http://www.zdnet.co.za/mandela Discurs en audio de 1964 , previ a la seua condena a cadena perpètua]]
	*[http://www.www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela]		*[http://www.www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela]

Llana: /* Enllaços externs */

2023-03-20T21:49:49Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:49 20 març 2023
Llínea 152:		Llínea 152:
	*[http://www.zdnet.co.za/mandela Discurs en audio de 1964 , previ a la seua condena a cadena perpètua]]		*[http://www.zdnet.co.za/mandela Discurs en audio de 1964 , previ a la seua condena a cadena perpètua]]
	*[http://www.www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela]		*[http://www.www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela]

			{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]