Neró - Historial de revisions

Lluísm en 12:09 20 feb 2026

2026-02-20T12:09:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:09 20 feb 2026
Llínea 46:		Llínea 46:

	Segons Suetonio, Neró va fugir de Roma a través de la Via Salaria.1 No obstant, a pesar d'haver fugit, Neró es va preparar per a suïcidar-se en ajuda del seu secretari Epafrodito, qui ho va apunyalar quan un soldat romà s'aproximava. Segons Dion Casio, les últimes paraules de Neró varen demostrar el seu amor a les arts: ''¡Quin artiste mor en mi!''		Segons Suetonio, Neró va fugir de Roma a través de la Via Salaria.1 No obstant, a pesar d'haver fugit, Neró es va preparar per a suïcidar-se en ajuda del seu secretari Epafrodito, qui ho va apunyalar quan un soldat romà s'aproximava. Segons Dion Casio, les últimes paraules de Neró varen demostrar el seu amor a les arts: ''¡Quin artiste mor en mi!''

	== Referències ==		== Referències ==
	* Cayo Suetonio Tranquilo, Vidas de los Doce Césares, VI: Vida de Nerón (Vita Neronis)		* Cayo Suetonio Tranquilo, Vidas de los Doce Césares, VI: Vida de Nerón (Vita Neronis)

Jose2 en 13:19 26 feb 2025

2025-02-26T13:19:12Z

Jose2 en 08:33 16 set 2024

2024-09-16T08:33:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:33 16 set 2024
Llínea 45:		Llínea 45:
	Neró havia recuperat el control militar de l'Imperi, pero açò va ser utilisat en contra seua pels seus enemics en Roma. En [[juny]] de 68, el Senat va votar que Galba fora proclamat com a emperador i va declarar «enemic públic» a Neró, utilisant per a això a la Guàrdia Pretoriana, que havia segut sobornada, i al seu prefecto Ninfidio Sabino, que ambicionava convertir-se en emperador.		Neró havia recuperat el control militar de l'Imperi, pero açò va ser utilisat en contra seua pels seus enemics en Roma. En [[juny]] de 68, el Senat va votar que Galba fora proclamat com a emperador i va declarar «enemic públic» a Neró, utilisant per a això a la Guàrdia Pretoriana, que havia segut sobornada, i al seu prefecto Ninfidio Sabino, que ambicionava convertir-se en emperador.

	Segons Suetonio, Neró va fugir de Roma a través de la Via Salaria.1 No obstant, a pesar d'haver fugit, Neró es va preparar per a suïcidar-se en ajuda del seu secretari Epafrodito, qui ho va apunyalar quan un soldat romà s'aproximava. Segons Dion Casio, les últimes paraules de Neró varen demostrar el seu amor a les arts: ''¡Quin artiste mor en mi!''		Segons Suetonio, Neró va fugir de Roma a través de la Via Salaria.1 No obstant, a pesar d'haver fugit, Neró es va preparar per a suïcidar-se en ajuda del seu secretari Epafrodito, qui ho va apunyalar quan un soldat romà s'aproximava. Segons Dion Casio, les últimes paraules de Neró varen demostrar el seu amor a les arts: ''¡Quin artiste mor en mi!''

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 14:28 15 maig 2024

2024-05-15T14:28:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:28 15 maig 2024
Llínea 62:		Llínea 62:
	* Kleiner, Fred S. (1985). The Arch of Nero in Rome: a study of the Roman honorary arch before and under Nero. Giorgio Bretschneider, Rome.		* Kleiner, Fred S. (1985). The Arch of Nero in Rome: a study of the Roman honorary arch before and under Nero. Giorgio Bretschneider, Rome.
	* Suetonio Tranquilo, Cayo. Vida de los doce césares. Obra completa. Madrid: Editorial Gredos		* Suetonio Tranquilo, Cayo. Vida de los doce césares. Obra completa. Madrid: Editorial Gredos

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Nero}}		{{Commonscat\|Nero}}

Lluísm: /* Incendi de Roma */

2023-12-05T17:33:26Z

Incendi de Roma

← Revisió anterior		Revisió de 17:33 5 dec 2023
Llínea 32:		Llínea 32:

	== Incendi de Roma ==		== Incendi de Roma ==
			[[File:15-07-05-Schloß-Caputh-RalfR-N3S 1528.jpg\|thumb\|250px\|Abraham Janssens: Nero, (1620)]]

	Durant la nit del [[19 de juliol]] de l'any [[64]] es va declarar en Roma un incendi que va devastar gran part de la ciutat. El fòc es va iniciar en el surest del Circ Màxim, a on es localisaven uns llocs que venien productes inflamables.		Durant la nit del [[19 de juliol]] de l'any [[64]] es va declarar en Roma un incendi que va devastar gran part de la ciutat. El fòc es va iniciar en el surest del Circ Màxim, a on es localisaven uns llocs que venien productes inflamables.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Bust de Neró '''Neró Claudio César Augusto Germànic''' (en llatí: Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus, 15 de de…»

2023-12-05T17:31:34Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Bust de Neró '''Neró Claudio César Augusto Germànic''' (en llatí: Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus, 15 de de…»

Pàgina nova

[[File:Nero 1.JPG|thumb|250px|Bust de Neró]]

'''Neró Claudio César Augusto Germànic''' (en [[llatí]]: Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus, [[15 de decembre]] de [[37]] - [[9 de juny]] de [[68]]), va ser [[Emperador (Títul)|emperador]] de l'[[Imperi romà]] des del [[13 d'octubre]] de [[54]] fins a la seua mort, i el seu regnat va marcar el final de la [[Família Júlia-Clàudia|dinastia Julia-Clàudia]]. Naixcut del matrimoni entre Cneo Domicio Enobarbo i [[Agripina la Menor]], va accedir al tro despuix de la mort del seu tio [[Claudi|Claudio]], qui anteriorment ho havia adoptat i nomenat successor en detriment del seu propi fill, Britànic.

Pertanyia a la [[Família Júlia-Clàudia]], formada pels familiars i hereus directes d'[[August]], el fundador de l'imperi.

== Biografia ==
Era l'únic fill de Cneo Domicio Enobarbo i Agripina, germana de l'emperador [[Calígula]].

El seu pare era net de Cneo Domicio Enobarbo i Emilia Lépida a través del seu fill Lucio Domicio Enobarbo. Cneo era net de Marco Antonio i Octavia la Menor a través de la seua filla Antonia la Major. A través d'Octavia era per tant nebot net de [[César August]]. El pare va servir com pretor i com a membre de la guàrdia personal de Calígula durant el viage del futur emperador a les províncies d'Orient. Segons Suetonio, el pare de Neró era un assessí i l'emperador [[Tiberi]] li va acusar de traïció, adulteri i incest. Solament la mort del propi Tiberi va fer que es lliurara dels càrrecs que se li varen imputar. Cneo va morir d'un edema en [[giner]] de l'any 40, quan Neró acabava de complir dos anys. Neró s'assemblava molt físicament al seu pare i també tenia el cabell castany rojós, d'a on procedia el sobrenom familiar: enobarp, barba de color bronze.

La seua mare, Agripina, era bisneta de César August i la seua esposa Escribonia a través de la seua filla Julia Augusta i del seu marit Marco Vipsanio Agripa. El pare d'Agripina, Germànic, era net de l'esposa d'August, Livia, per un costat i de Marco Antonio i Octavia per un atre. Germànic era ademés fill adoptiu de Tiberi. Una série d'antics historiadors acusen a la mare de Neró d'assessinar al seu propi marit, l'emperador Claudio.

== Accés al tro ==
[[File:Nerón y Agripina.jpg|thumb|250px|Agripina coronant en una corona de llorer a Neró, com a símbol de l'ascensió al poder d'est]]

Les possibilitats de que Neró ascendira al tro eren molt escasses, ya que el seu tio matern, Calígula, va començar el seu regnat a l'edat de 24 anys, temps més que suficient per a tindre o nomenar als seus propis hereus. Ademés, la seua mare va perdre el favor de Calígula i despuix de la mort del seu espós en 39 va estar en l'exili. Calígula va administrar l'herència de Neró i li la va enviar a la seua tia Domicia Lépida.

Ans que Calígula escomençara a moure la llenta maquinària dels preparatius per a la seua successió, va ser assessinat junt a la seua esposa Milonia Cesonia i la seua filla Julia Drusila en l'any [[41]]. L'assessinat de Calígula va elevar al tro al tio del finat emperador, [[Claudi]] qui, una volta en el poder, va permetre a Agripina retornar del desterro.

Claudi hi havia estat casat en dos ocasions abans de contraure matrimoni en Mesalina. Frut d'este matrimoni havien naixcut Claudio Druso, fallit durant l'adolescència i una filla. En Mesalina va tindre dos fills, Claudia Octavia i Britànic. Claudio no obstant va tindre que ordenar l'eixecució de Mesalina despuix del complot que esta va urdir per a derrocar-li. En l'any 49, Claudio es va casar per quarta volta en Agripina. Per a recolzar-se políticament en un hereu, Claudio va adoptar al fill de la seua quarta esposa i neboda, Neró, en l'any [[50]], passant este a cridar-se Claudi Nerón César Druso. En ser major que el seu germanastre Britànic, Neró es va convertir en hereu al tro.

Neró va ser proclamat adult a l'edat de catorze anys. Va ser nomenat procònsul i va entrar per primera volta en el Senat, ademés de disertar davant la Cambra. Va realisar les seues primeres aparicions públiques junt a Claudi i va aparéixer en les monedes emeses durant el govern del seu tio i padastre com el seu successor. Es va casar ademés en la seua germanastra Claudia Octavia.

Quan Claudio va morir en l'any 54, Neró va ascendir al tro com el seu immediat successor. Encara que existixen discrepàncies entre els antics relats sobre la mort de Claudi, molts d'estos establixen a Agripina com l'assessina, alegant que la mare de Neró ho va enverinar. No obstant, no existixen proves de dita acusació.

Nerón es va convertir per tant en emperador als 16 anys d'edat, sent molt jove encara. Segons diverses fonts antigues, va estar fortament influenciat per la seua mare durant la primera etapa del seu regnat, pel seu tutor [[Séneca]] i pel Prefecto del pretori, Sext Afranio Burro. Els primers anys del seu regnat es coneixen com a eixemple de bona administració, en els que els assunts de l'Imperi es varen tractar de manera efectiva i el Senat va gojar d'influència i poder en els assunts de l'Estat.

Durant el seu regnat es va portar a terme una série d'importants proyectes de construcció. Per a previndre el paludisme, Neró va arreplegar les enrunes resultants despuix de l'incendi. Ademés, també va erigir la Domus Aurea i va tractar d'excavar un canal navegable a través de l'istme de Corinto. Tots estos i atres proyectes varen buidar pràcticament el Tesor.

Com a amant de les arts i del plaure, va construir una série de gimnasis i teatres en els que se celebraven actuacions a l'estil grec. També es varen celebrar molts combats de gladiadors. L'emperador va establir els Quinquenal Neronia, uns esplèndits jocs en els que se celebraven com a novetat interpretacions de poesia i teatre. No obstant, el teatre no era ben vist en Roma, ya que es considerava immoral i característic de les classes baixes i es va escomençar ademés a qüestionar la càrrega que supondria per a l'Erari la celebració d'estos jocs.

== Incendi de Roma ==
Durant la nit del [[19 de juliol]] de l'any [[64]] es va declarar en Roma un incendi que va devastar gran part de la ciutat. El fòc es va iniciar en el surest del Circ Màxim, a on es localisaven uns llocs que venien productes inflamables.

Segons Tácito, el fòc es va estendre ràpidament i va durar cinc dies. Es varen destruir per complet quatre dels catorze districtes de la ciutat i atres sèt varen quedar molt danyats. L'únic historiador que descriu l'incendi, d'entre els que vivien en eixa época, és [[Plini el Vell]], mentres que els demés historiadors de l'época, Flavio Josefo, Dion Crisóstomo, [[Plutarco]] i Epicteto, no mencionen l'acontenyiment en les seues obres.

No està realment clar quina va ser la causa de l'incendi, si va ser un accident o va ser premeditat. Suetonio i Dion Casio defenen la teoria de que va ser el propi Nerón qui ho va causar en l'objectiu de reconstruir la ciutat al seu gust. Tácito menciona que alguns cristians es varen declarar culpables del delicte, (encara que no podem saber si esta confessió va ser induïda baix tortura), i com a resultat d'això varen detindre a molts atres. Lo cert és que els incendis accidentals varen ser comuns en l'Antiga Roma. Baix els regnats de [[Vitelio]] (69) i de [[Tito (emperador)|Tito]] (80), va haver atres dos més.

== Mort ==
A finals de l'any [[67]] o principis de [[68]], Cayo Juliol Vindex, governador de la Gallia Lugdunensis, es va rebelar contra la política fiscal de Neró. L'emperador va enviar a Lucio Verginio Rufo, governador de Germania Superior, a sofocar el tumult i Víndex, en l'objectiu de recaptar aliats, va demanar respal a Galba, governador d'Hispania Tarraconense. Verginio Rufo, no obstant, va derrotar a Víndex i este es va suïcidar, mentres que Galba, per la seua banda, va acabar sent declarat enemic públic.

Neró havia recuperat el control militar de l'Imperi, pero açò va ser utilisat en contra seua pels seus enemics en Roma. En [[juny]] de 68, el Senat va votar que Galba fora proclamat com a emperador i va declarar «enemic públic» a Neró, utilisant per a això a la Guàrdia Pretoriana, que havia segut sobornada, i al seu prefecto Ninfidio Sabino, que ambicionava convertir-se en emperador.

Segons Suetonio, Neró va fugir de Roma a través de la Via Salaria.1 No obstant, a pesar d'haver fugit, Neró es va preparar per a suïcidar-se en ajuda del seu secretari Epafrodito, qui ho va apunyalar quan un soldat romà s'aproximava. Segons Dion Casio, les últimes paraules de Neró varen demostrar el seu amor a les arts: ''¡Quin artiste mor en mi!''

== Referències ==
* Cayo Suetonio Tranquilo, Vidas de los Doce Césares, VI: Vida de Nerón (Vita Neronis)
* Josefo Antiquitates Iudiacae XIX. Dión Casio Historia de Roma LX
* Plinio el Viejo Naturalis Historia, XVII
* Suetonio Claudio 15. Dión Casio Historia de Roma LXI 33

== Bibliografia ==
* Camplin, E. (2006). Nerón. Ediciones Turner, Madrid, ISBN 978-84-7506-750-6
* Cornelio Tácito, Anales
* Dion Casio, Historia romana. LXIII
* Fernández Uriel, Pilar y Palop, Luis (2000). Nerón: La imagen deformada. Aldebarán Ediciones, Madrid, ISBN 978-84-95414-01-4.
* Flavio Josefo, Guerra judaica, Antigüedades judías.
* Grimal, Pierre (2000). El imperio romano. Barcelona, Editorial Cátedra. pp. 127-132. ISBN 978-84-8432-069-2
* Kleiner, Fred S. (1985). The Arch of Nero in Rome: a study of the Roman honorary arch before and under Nero. Giorgio Bretschneider, Rome.
* Suetonio Tranquilo, Cayo. Vida de los doce césares. Obra completa. Madrid: Editorial Gredos

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Nero}}

{{Successió
|títul=[[File:Vexilloid of the Roman Empire.svg|40px]]<br>Emperador romà
|predecessor=[[Claudi]]
|successor=[[Galva]]
|periodo=[[54]] - [[68]]
}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Imperi Romà]]
[[Categoria:Emperadors romans]]
[[Categoria:Família Júlia-Clàudia]]
[[Categoria:Biografies]]

← Revisió anterior		Revisió de 13:19 26 feb 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Nero 1.JPG\|thumb\|250px\|Bust de Neró]]		[[File:Nero 1.JPG\|thumb\|250px\|Bust de Neró]]

	'''Neró Claudio César Augusto Germànic''' (en [[llatí]]: Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus, [[15 de decembre]] de [[37]] - [[9 de juny]] de [[68]]), va ser [[Emperador (Títul)\|emperador]] de l'[[Imperi romà]] des del [[13 d'octubre]] de [[54]] fins a la seua mort, i el seu regnat va marcar el final de la [[Família Júlia-Clàudia\|dinastia Julia-Clàudia]]. Naixcut del matrimoni entre Cneo Domicio Enobarbo i [[Agripina la Menor]], va accedir al tro despuix de la mort del seu tio [[Claudi\|Claudio]], qui anteriorment ho havia adoptat i nomenat successor en detriment del seu propi fill, Britànic.		'''Neró Claudio César Augusto Germànic''' (en [[llatí]]: Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus, [[15 de decembre]] de [[37]] - † [[9 de juny]] de [[68]]), va ser [[Emperador (Títul)\|emperador]] de l'[[Imperi romà]] des del [[13 d'octubre]] de [[54]] fins a la seua mort, i el seu regnat va marcar el final de la [[Família Júlia-Clàudia\|dinastia Julia-Clàudia]]. Naixcut del matrimoni entre Cneo Domicio Enobarbo i [[Agripina la Menor]], va accedir al tro despuix de la mort del seu tio [[Claudi\|Claudio]], qui anteriorment l'havia adoptat i nomenat successor en detriment del seu propi fill, Britànic.

	Pertanyia a la [[Família Júlia-Clàudia]], formada pels familiars i hereus directes d'[[August]], el fundador de l'imperi.		Pertanyia a la [[Família Júlia-Clàudia]], formada pels familiars i hereus directes d'[[August]], el fundador de l'imperi.
Llínea 8:		Llínea 8:
	Era l'únic fill de Cneo Domicio Enobarbo i Agripina, germana de l'emperador [[Calígula]].		Era l'únic fill de Cneo Domicio Enobarbo i Agripina, germana de l'emperador [[Calígula]].

	El seu pare era net de Cneo Domicio Enobarbo i Emilia Lépida a través del seu fill Lucio Domicio Enobarbo. Cneo era net de Marco Antonio i Octavia la Menor a través de la seua filla Antonia la Major. A través d'Octavia era per tant nebot net de [[César August]]. El pare va servir com pretor i com a membre de la guàrdia personal de Calígula durant el viage del futur emperador a les províncies d'Orient. Segons Suetonio, el pare de Neró era un assessí i l'emperador [[Tiberi]] li va acusar de traïció, adulteri i incest. Solament la mort del propi Tiberi va fer que es lliurara dels càrrecs que se li varen imputar. Cneo va morir d'un edema en [[giner]] de l'any 40, quan Neró acabava de complir dos anys. Neró s'assemblava molt físicament al seu pare i també tenia el cabell castany rojós, d'a on procedia el sobrenom familiar: enobarp, barba de color bronze.		El seu pare era net de Cneo Domicio Enobarbo i Emilia Lépida a través del seu fill Lucio Domicio Enobarbo. Cneo era net de Marco Antonio i Octavia la Menor a través de la seua filla Antonia la Major. A través d'Octavia era per tant nebot net de [[César August]]. El pare va servir com pretor i com a membre de la guàrdia personal de Calígula durant el viage del futur emperador a les províncies d'Orient. Segons Suetonio, el pare de Neró era un assessí i l'emperador [[Tiberi]] li va acusar de traïció, adulteri i incest. Solament la mort del propi Tiberi va fer que es lliurara dels càrrecs que se li varen imputar. Cneo va morir d'un edema en [[giner]] de l'any 40, quan Neró acabava de complir dos anys. Neró s'assemblava molt físicament al seu pare i també tenia el cabell castany rojós, d'a on procedia el sobrenom familiar: enobarp, barba de color [[bronze]].

	La seua mare, Agripina, era bisneta de César August i la seua esposa Escribonia a través de la seua filla Julia Augusta i del seu marit Marco Vipsanio Agripa. El pare d'Agripina, Germànic, era net de l'esposa d'August, Livia, per un costat i de Marco Antonio i Octavia per un atre. Germànic era ademés fill adoptiu de Tiberi. Una série d'antics historiadors acusen a la mare de Neró d'assessinar al seu propi marit, l'emperador Claudio.		La seua mare, Agripina, era bisneta de César August i la seua esposa Escribonia a través de la seua filla Julia Augusta i del seu marit Marco Vipsanio Agripa. El pare d'Agripina, Germànic, era net de l'esposa d'August, Livia, per un costat i de Marco Antonio i Octavia per un atre. Germànic era ademés fill adoptiu de Tiberi. Una série d'antics historiadors acusen a la mare de Neró d'assessinar al seu propi marit, l'emperador Claudio.
Llínea 21:		Llínea 21:
	Claudi hi havia estat casat en dos ocasions abans de contraure matrimoni en Mesalina. Frut d'este matrimoni havien naixcut Claudio Druso, fallit durant l'adolescència i una filla. En Mesalina va tindre dos fills, Claudia Octavia i Britànic. Claudio no obstant va tindre que ordenar l'eixecució de Mesalina despuix del complot que esta va urdir per a derrocar-li. En l'any 49, Claudio es va casar per quarta volta en Agripina. Per a recolzar-se políticament en un hereu, Claudio va adoptar al fill de la seua quarta esposa i neboda, Neró, en l'any [[50]], passant este a cridar-se Claudi Nerón César Druso. En ser major que el seu germanastre Britànic, Neró es va convertir en hereu al tro.		Claudi hi havia estat casat en dos ocasions abans de contraure matrimoni en Mesalina. Frut d'este matrimoni havien naixcut Claudio Druso, fallit durant l'adolescència i una filla. En Mesalina va tindre dos fills, Claudia Octavia i Britànic. Claudio no obstant va tindre que ordenar l'eixecució de Mesalina despuix del complot que esta va urdir per a derrocar-li. En l'any 49, Claudio es va casar per quarta volta en Agripina. Per a recolzar-se políticament en un hereu, Claudio va adoptar al fill de la seua quarta esposa i neboda, Neró, en l'any [[50]], passant este a cridar-se Claudi Nerón César Druso. En ser major que el seu germanastre Britànic, Neró es va convertir en hereu al tro.

	Neró va ser proclamat adult a l'edat de catorze anys. Va ser nomenat procònsul i va entrar per primera volta en el Senat, ademés de disertar davant la Cambra. Va realisar les seues primeres aparicions públiques junt a Claudi i va aparéixer en les monedes emeses durant el govern del seu tio i padastre com el seu successor. Es va casar ademés en la seua germanastra Claudia Octavia.		Neró va ser proclamat adult a l'edat de catorze anys. Va ser nomenat procònsul i va entrar per primera volta en el Senat, ademés de disertar davant la Cambra. Va realisar les seues primeres aparicions públiques junt a Claudi i va aparéixer en les [[monedes]] emeses durant el govern del seu tio i padastre com el seu successor. Es va casar ademés en la seua germanastra Claudia Octavia.

	Quan Claudio va morir en l'any 54, Neró va ascendir al tro com el seu immediat successor. Encara que existixen discrepàncies entre els antics relats sobre la mort de Claudi, molts d'estos establixen a Agripina com l'assessina, alegant que la mare de Neró ho va enverinar. No obstant, no existixen proves de dita acusació.		Quan Claudio va morir en l'any 54, Neró va ascendir al tro com el seu immediat successor. Encara que existixen discrepàncies entre els antics relats sobre la mort de Claudi, molts d'estos establixen a Agripina com l'assessina, alegant que la mare de Neró ho va enverinar. No obstant, no existixen proves de dita acusació.
Llínea 27:		Llínea 27:
	Nerón es va convertir per tant en emperador als 16 anys d'edat, sent molt jove encara. Segons diverses fonts antigues, va estar fortament influenciat per la seua mare durant la primera etapa del seu regnat, pel seu tutor [[Séneca]] i pel Prefecto del pretori, Sext Afranio Burro. Els primers anys del seu regnat es coneixen com a eixemple de bona administració, en els que els assunts de l'Imperi es varen tractar de manera efectiva i el Senat va gojar d'influència i poder en els assunts de l'Estat.		Nerón es va convertir per tant en emperador als 16 anys d'edat, sent molt jove encara. Segons diverses fonts antigues, va estar fortament influenciat per la seua mare durant la primera etapa del seu regnat, pel seu tutor [[Séneca]] i pel Prefecto del pretori, Sext Afranio Burro. Els primers anys del seu regnat es coneixen com a eixemple de bona administració, en els que els assunts de l'Imperi es varen tractar de manera efectiva i el Senat va gojar d'influència i poder en els assunts de l'Estat.

	Durant el seu regnat es va portar a terme una série d'importants proyectes de construcció. Per a previndre el paludisme, Neró va arreplegar les enrunes resultants despuix de l'incendi. Ademés, també va erigir la Domus Aurea i va tractar d'excavar un canal navegable a través de l'istme de Corinto. Tots estos i atres proyectes varen buidar pràcticament el Tesor.		Durant el seu regnat es va portar a terme una série d'importants proyectes de construcció. Per a previndre el [[paludisme]], Neró va arreplegar les enrunes resultants despuix de l'incendi. Ademés, també va erigir la Domus Aurea i va tractar d'excavar un canal navegable a través de l'istme de Corinto. Tots estos i atres proyectes varen buidar pràcticament el Tesor.

	Com a amant de les arts i del plaure, va construir una série de gimnasis i teatres en els que se celebraven actuacions a l'estil grec. També es varen celebrar molts combats de gladiadors. L'emperador va establir els Quinquenal Neronia, uns esplèndits jocs en els que se celebraven com a novetat interpretacions de poesia i teatre. No obstant, el teatre no era ben vist en Roma, ya que es considerava immoral i característic de les classes baixes i es va escomençar ademés a qüestionar la càrrega que supondria per a l'Erari la celebració d'estos jocs.		Com a amant de les arts i del plaure, va construir una série de gimnasis i teatres en els que se celebraven actuacions a l'estil grec. També es varen celebrar molts combats de gladiadors. L'emperador va establir els Quinquenal Neronia, uns esplèndits jocs en els que se celebraven com a novetat interpretacions de poesia i teatre. No obstant, el teatre no era ben vist en Roma, ya que es considerava immoral i característic de les classes baixes i es va escomençar ademés a qüestionar la càrrega que supondria per a l'Erari la celebració d'estos jocs.
Llínea 34:		Llínea 34:
	[[File:15-07-05-Schloß-Caputh-RalfR-N3S 1528.jpg\|thumb\|250px\|Abraham Janssens: Nero, (1620)]]		[[File:15-07-05-Schloß-Caputh-RalfR-N3S 1528.jpg\|thumb\|250px\|Abraham Janssens: Nero, (1620)]]

	Durant la nit del [[19 de juliol]] de l'any [[64]] es va declarar en Roma un incendi que va devastar gran part de la ciutat. El fòc es va iniciar en el surest del Circ Màxim, a on es localisaven uns llocs que venien productes inflamables.		Durant la nit del [[19 de juliol]] de l'any [[64]] es va declarar en Roma un incendi que va devastar gran part de la ciutat. El [[fòc]] es va iniciar en el surest del Circ Màxim, a on es localisaven uns llocs que venien productes inflamables.

	Segons Tácito, el fòc es va estendre ràpidament i va durar cinc dies. Es varen destruir per complet quatre dels catorze districtes de la ciutat i atres sèt varen quedar molt danyats. L'únic historiador que descriu l'incendi, d'entre els que vivien en eixa época, és [[Plini el Vell]], mentres que els demés historiadors de l'época, Flavio Josefo, Dion Crisóstomo, [[Plutarco]] i Epicteto, no mencionen l'acontenyiment en les seues obres.		Segons Tácito, el fòc es va estendre ràpidament i va durar cinc dies. Es varen destruir per complet quatre dels catorze districtes de la ciutat i atres sèt varen quedar molt danyats. L'únic historiador que descriu l'incendi, d'entre els que vivien en eixa época, és [[Plini el Vell]], mentres que els demés historiadors de l'época, Flavio Josefo, Dion Crisóstomo, [[Plutarco]] i Epicteto, no mencionen l'acontenyiment en les seues obres.

	No està realment clar quina va ser la causa de l'incendi, si va ser un accident o va ser premeditat. Suetonio i Dion Casio defenen la teoria de que va ser el propi ~~Nerón~~ qui ho va causar en l'objectiu de reconstruir la ciutat al seu gust. Tácito menciona que alguns cristians es varen declarar culpables del delicte, (encara que no podem saber si esta confessió va ser induïda baix tortura), i com a resultat d'això varen detindre a molts atres. Lo cert és que els incendis accidentals varen ser comuns en l'Antiga Roma. Baix els regnats de [[Vitelio]] (69) i de [[Tito (emperador)\|Tito]] (80), va haver atres dos més.		No està realment clar quina va ser la causa de l'incendi, si va ser un accident o va ser premeditat. Suetonio i Dion Casio defenen la teoria de que va ser el propi Neró qui ho va causar en l'objectiu de reconstruir la ciutat al seu gust. Tácito menciona que alguns cristians es varen declarar culpables del delicte, (encara que no podem saber si esta confessió va ser induïda baix tortura), i com a resultat d'això varen detindre a molts atres. Lo cert és que els incendis accidentals varen ser comuns en l'Antiga Roma. Baix els regnats de [[Vitelio]] (69) i de [[Tito (emperador)\|Tito]] (80), va haver atres dos més.

	== Mort ==		== Mort ==
Llínea 45:		Llínea 45:
	Neró havia recuperat el control militar de l'Imperi, pero açò va ser utilisat en contra seua pels seus enemics en Roma. En [[juny]] de 68, el Senat va votar que Galba fora proclamat com a emperador i va declarar «enemic públic» a Neró, utilisant per a això a la Guàrdia Pretoriana, que havia segut sobornada, i al seu prefecto Ninfidio Sabino, que ambicionava convertir-se en emperador.		Neró havia recuperat el control militar de l'Imperi, pero açò va ser utilisat en contra seua pels seus enemics en Roma. En [[juny]] de 68, el Senat va votar que Galba fora proclamat com a emperador i va declarar «enemic públic» a Neró, utilisant per a això a la Guàrdia Pretoriana, que havia segut sobornada, i al seu prefecto Ninfidio Sabino, que ambicionava convertir-se en emperador.

	Segons Suetonio, Neró va fugir de Roma a través de la Via Salaria.1 No obstant, a pesar d'haver fugit, Neró es va preparar per a suïcidar-se en ajuda del seu secretari Epafrodito, qui ho va apunyalar quan un soldat romà s'aproximava. Segons Dion Casio, les últimes paraules de Neró varen demostrar el seu amor a les arts: ''¡Quin artiste mor en mi!''		Segons Suetonio, Neró va fugir de Roma a través de la Via Salaria.1 No obstant, a pesar d'haver fugit, Neró es va preparar per a suïcidar-se en ajuda del seu secretari Epafrodito, qui ho va apunyalar quan un soldat romà s'aproximava. Segons Dion Casio, les últimes paraules de Neró varen demostrar el seu amor a les arts: ''¡Quin artiste mor en mi!''

	== Referències ==		== Referències ==