Nicolás Borrás - Historial de revisions

Reval en 18:16 20 oct 2025

2025-10-20T18:16:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 20 oct 2025
Llínea 35:		Llínea 35:

	Nicolás Borrás fallí en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba el 5 de setembre de l'any 1610.		Nicolás Borrás fallí en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba el 5 de setembre de l'any 1610.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Catàlec de l'exposició, ''Cinc sigles de pintura valenciana'' ISBN 84-920722-6-1		* Catàlec de l'exposició, ''Cinc sigles de pintura valenciana'' ISBN 84-920722-6-1

Valencian: /* Biografia */

2025-08-15T11:07:09Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:07 15 ago 2025
Llínea 20:		Llínea 20:
	Les primeres notícies que es tenen de Nicolás Borrás com a pintor daten de l'any [[1558]], quan es trobava treballant en la conclusió del desaparegut retaule major de l'iglésia del Salvador en la seua pròspera localitat natal. Va rebre les órdens sacerdotals cap a [[1560]] i consta que en [[1569]] obtingué llicència com a confesor de clercs i seglars. Esta nova ocupació no li va fer abandonar la pintura, que va continuar practicant en la seua Cocentaina natal, a la que va seguir vinculat intermitentement i a on va deixar diverses obres en l'iglésia de Santa Maria, el palau comtal i el convent franciscà de Sant Sebastià. Paralelament va treballar en distints llocs del [[Regne de Valéncia]], entregat a la realisació de retaules per a iglésies i convents, d'els que es conserven, entre uns atres, el retaule dels Misteris del Rosari pintat per al convent de Sant Doménech d'[[Oriola]], o el de les Ànimes de la Concatedral de Sant Nicolau de Bari en [[Alacant]], datat en l'any [[1574]]. En ell seguí una tipologia molt difosa en Valéncia en el [[sigle XVI]] i que el propi Borrás abordaria en alguna atra ocasió, com en el retaule parcialment conservat de l'iglésia del monasteri de Sant Jeroni de Cotalba ([[Museu de Belles Arts\|Museu de Belles Arts de Valéncia]]).		Les primeres notícies que es tenen de Nicolás Borrás com a pintor daten de l'any [[1558]], quan es trobava treballant en la conclusió del desaparegut retaule major de l'iglésia del Salvador en la seua pròspera localitat natal. Va rebre les órdens sacerdotals cap a [[1560]] i consta que en [[1569]] obtingué llicència com a confesor de clercs i seglars. Esta nova ocupació no li va fer abandonar la pintura, que va continuar practicant en la seua Cocentaina natal, a la que va seguir vinculat intermitentement i a on va deixar diverses obres en l'iglésia de Santa Maria, el palau comtal i el convent franciscà de Sant Sebastià. Paralelament va treballar en distints llocs del [[Regne de Valéncia]], entregat a la realisació de retaules per a iglésies i convents, d'els que es conserven, entre uns atres, el retaule dels Misteris del Rosari pintat per al convent de Sant Doménech d'[[Oriola]], o el de les Ànimes de la Concatedral de Sant Nicolau de Bari en [[Alacant]], datat en l'any [[1574]]. En ell seguí una tipologia molt difosa en Valéncia en el [[sigle XVI]] i que el propi Borrás abordaria en alguna atra ocasió, com en el retaule parcialment conservat de l'iglésia del monasteri de Sant Jeroni de Cotalba ([[Museu de Belles Arts\|Museu de Belles Arts de Valéncia]]).

	Treballant en eixe monasteri es va sentir atret per la vida monàstica i, als 45 anys, va solicitar el seu ingrés en l'Orde de Sant Jeroni. Un any despuix, en [[1576]], feu testament i professà com a [[Monge\|monge]] en dit monasteri de Sant Jeroni de Cotalba. Va pintar en ell el seu retaule major, compost per catorze taules de format gran i complexa composició, conclós en [[1579]], i varis retaules menors junt en atres pintures per a distintes dependències, pintures que varen ser transferides en la seua major part, despuix de la desamortisació de Mendizábal, al Museu de Belles Arts de Valéncia on es conserven en part almagasenades pel seu tamany o en depòsit en el [[Monasteri de Santa Maria d'El ~~Puig\|Monasteri del~~ Puig]]. Dels retaules citats per les fonts lliteràries, s'han perdut els dedicats a Sant Llorenç i la Magdalena, aixina com les pintures a la fresca localisades en distints punts del monasteri. Únicament es conserva en el seu lloc El Sant Sopar, una [[Grisalla\|grisalla]] pintada al temple que presidia un dels refectori del monasteri, havent-se perdut una atra pintura d'igual assunt localisada en el segon.		Treballant en eixe monasteri es va sentir atret per la vida monàstica i, als 45 anys, va solicitar el seu ingrés en l'Orde de Sant Jeroni. Un any despuix, en [[1576]], feu testament i professà com a [[Monge\|monge]] en dit monasteri de Sant Jeroni de Cotalba. Va pintar en ell el seu retaule major, compost per catorze taules de format gran i complexa composició, conclós en [[1579]], i varis retaules menors junt en atres pintures per a distintes dependències, pintures que varen ser transferides en la seua major part, despuix de la desamortisació de Mendizábal, al Museu de Belles Arts de Valéncia on es conserven en part almagasenades pel seu tamany o en depòsit en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]]. Dels retaules citats per les fonts lliteràries, s'han perdut els dedicats a Sant Llorenç i la Magdalena, aixina com les pintures a la fresca localisades en distints punts del monasteri. Únicament es conserva en el seu lloc El Sant Sopar, una [[Grisalla\|grisalla]] pintada al temple que presidia un dels refectori del monasteri, havent-se perdut una atra pintura d'igual assunt localisada en el segon.

	L'escritor i eclesiàstic [[Gaspar Juan Escolano]] en les seues ''Décades de l'història de l'insigne i coronada ciutat i reyno de Valéncia'' publicades en l'any [[1610]], elogià les obres de Nicolás Borrás en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, que li varen causar una gran impressió:		L'escritor i eclesiàstic [[Gaspar Juan Escolano]] en les seues ''Décades de l'història de l'insigne i coronada ciutat i reyno de Valéncia'' publicades en l'any [[1610]], elogià les obres de Nicolás Borrás en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, que li varen causar una gran impressió:
Llínea 34:		Llínea 34:
	El seu estil monumental i devot, ancorat en els models dels [[Vicent Macip\|Macip]], li va proporcionar gran cantitat d'encàrrecs en iglésies i convents, als que va poder atendre gràcies a les dispenses concedides pels seus superiors en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, principal beneficiari dels ingressos proporcionats pel seu ingent treball. Degut a d'això, i a les numeroses concessions que Borrás havia fet al monasteri, en l'any [[1601]] la comunitat acordà celebrar cinquanta misses tots els anys per la seua ànima i incloure-ho en la llista dels benefactors del monasteri. Les últimes obres documentades de Borrás són les que realisà entre els anys [[1602]] i [[1604]] per al convent franciscà de [[Sant Sebastià]] en la seua Cocentaina natal, encara que sembla que encara va poder seguir en actiu fins a [[1608]].		El seu estil monumental i devot, ancorat en els models dels [[Vicent Macip\|Macip]], li va proporcionar gran cantitat d'encàrrecs en iglésies i convents, als que va poder atendre gràcies a les dispenses concedides pels seus superiors en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, principal beneficiari dels ingressos proporcionats pel seu ingent treball. Degut a d'això, i a les numeroses concessions que Borrás havia fet al monasteri, en l'any [[1601]] la comunitat acordà celebrar cinquanta misses tots els anys per la seua ànima i incloure-ho en la llista dels benefactors del monasteri. Les últimes obres documentades de Borrás són les que realisà entre els anys [[1602]] i [[1604]] per al convent franciscà de [[Sant Sebastià]] en la seua Cocentaina natal, encara que sembla que encara va poder seguir en actiu fins a [[1608]].

	Nicolás Borrás fallí en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba el 5 de setembre de l'any 1610.		Nicolás Borrás fallí en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba el 5 de setembre de l'any 1610.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Catàlec de l'exposició, ''Cinc sigles de pintura valenciana'' ISBN 84-920722-6-1		* Catàlec de l'exposició, ''Cinc sigles de pintura valenciana'' ISBN 84-920722-6-1

Valencian: Text reemplaça - 'Monasteri d'El Puig' a 'Monasteri de Santa Maria d'El Puig'

2025-08-15T11:01:05Z

Text reemplaça - 'Monasteri d'El Puig' a 'Monasteri de Santa Maria d'El Puig'

← Revisió anterior		Revisió de 11:01 15 ago 2025
Llínea 20:		Llínea 20:
	Les primeres notícies que es tenen de Nicolás Borrás com a pintor daten de l'any [[1558]], quan es trobava treballant en la conclusió del desaparegut retaule major de l'iglésia del Salvador en la seua pròspera localitat natal. Va rebre les órdens sacerdotals cap a [[1560]] i consta que en [[1569]] obtingué llicència com a confesor de clercs i seglars. Esta nova ocupació no li va fer abandonar la pintura, que va continuar practicant en la seua Cocentaina natal, a la que va seguir vinculat intermitentement i a on va deixar diverses obres en l'iglésia de Santa Maria, el palau comtal i el convent franciscà de Sant Sebastià. Paralelament va treballar en distints llocs del [[Regne de Valéncia]], entregat a la realisació de retaules per a iglésies i convents, d'els que es conserven, entre uns atres, el retaule dels Misteris del Rosari pintat per al convent de Sant Doménech d'[[Oriola]], o el de les Ànimes de la Concatedral de Sant Nicolau de Bari en [[Alacant]], datat en l'any [[1574]]. En ell seguí una tipologia molt difosa en Valéncia en el [[sigle XVI]] i que el propi Borrás abordaria en alguna atra ocasió, com en el retaule parcialment conservat de l'iglésia del monasteri de Sant Jeroni de Cotalba ([[Museu de Belles Arts\|Museu de Belles Arts de Valéncia]]).		Les primeres notícies que es tenen de Nicolás Borrás com a pintor daten de l'any [[1558]], quan es trobava treballant en la conclusió del desaparegut retaule major de l'iglésia del Salvador en la seua pròspera localitat natal. Va rebre les órdens sacerdotals cap a [[1560]] i consta que en [[1569]] obtingué llicència com a confesor de clercs i seglars. Esta nova ocupació no li va fer abandonar la pintura, que va continuar practicant en la seua Cocentaina natal, a la que va seguir vinculat intermitentement i a on va deixar diverses obres en l'iglésia de Santa Maria, el palau comtal i el convent franciscà de Sant Sebastià. Paralelament va treballar en distints llocs del [[Regne de Valéncia]], entregat a la realisació de retaules per a iglésies i convents, d'els que es conserven, entre uns atres, el retaule dels Misteris del Rosari pintat per al convent de Sant Doménech d'[[Oriola]], o el de les Ànimes de la Concatedral de Sant Nicolau de Bari en [[Alacant]], datat en l'any [[1574]]. En ell seguí una tipologia molt difosa en Valéncia en el [[sigle XVI]] i que el propi Borrás abordaria en alguna atra ocasió, com en el retaule parcialment conservat de l'iglésia del monasteri de Sant Jeroni de Cotalba ([[Museu de Belles Arts\|Museu de Belles Arts de Valéncia]]).

	Treballant en eixe monasteri es va sentir atret per la vida monàstica i, als 45 anys, va solicitar el seu ingrés en l'Orde de Sant Jeroni. Un any despuix, en [[1576]], feu testament i professà com a [[Monge\|monge]] en dit monasteri de Sant Jeroni de Cotalba. Va pintar en ell el seu retaule major, compost per catorze taules de format gran i complexa composició, conclós en [[1579]], i varis retaules menors junt en atres pintures per a distintes dependències, pintures que varen ser transferides en la seua major part, despuix de la desamortisació de Mendizábal, al Museu de Belles Arts de Valéncia on es conserven en part almagasenades pel seu tamany o en depòsit en el [[Monasteri d'El Puig\|Monasteri del Puig]]. Dels retaules citats per les fonts lliteràries, s'han perdut els dedicats a Sant Llorenç i la Magdalena, aixina com les pintures a la fresca localisades en distints punts del monasteri. Únicament es conserva en el seu lloc El Sant Sopar, una [[Grisalla\|grisalla]] pintada al temple que presidia un dels refectori del monasteri, havent-se perdut una atra pintura d'igual assunt localisada en el segon.		Treballant en eixe monasteri es va sentir atret per la vida monàstica i, als 45 anys, va solicitar el seu ingrés en l'Orde de Sant Jeroni. Un any despuix, en [[1576]], feu testament i professà com a [[Monge\|monge]] en dit monasteri de Sant Jeroni de Cotalba. Va pintar en ell el seu retaule major, compost per catorze taules de format gran i complexa composició, conclós en [[1579]], i varis retaules menors junt en atres pintures per a distintes dependències, pintures que varen ser transferides en la seua major part, despuix de la desamortisació de Mendizábal, al Museu de Belles Arts de Valéncia on es conserven en part almagasenades pel seu tamany o en depòsit en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig\|Monasteri del Puig]]. Dels retaules citats per les fonts lliteràries, s'han perdut els dedicats a Sant Llorenç i la Magdalena, aixina com les pintures a la fresca localisades en distints punts del monasteri. Únicament es conserva en el seu lloc El Sant Sopar, una [[Grisalla\|grisalla]] pintada al temple que presidia un dels refectori del monasteri, havent-se perdut una atra pintura d'igual assunt localisada en el segon.

	L'escritor i eclesiàstic [[Gaspar Juan Escolano]] en les seues ''Décades de l'història de l'insigne i coronada ciutat i reyno de Valéncia'' publicades en l'any [[1610]], elogià les obres de Nicolás Borrás en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, que li varen causar una gran impressió:		L'escritor i eclesiàstic [[Gaspar Juan Escolano]] en les seues ''Décades de l'història de l'insigne i coronada ciutat i reyno de Valéncia'' publicades en l'any [[1610]], elogià les obres de Nicolás Borrás en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, que li varen causar una gran impressió:

Lluísm en 07:42 29 jul 2025

2025-07-29T07:42:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:42 29 jul 2025
Llínea 35:		Llínea 35:

	Nicolás Borrás fallí en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba el 5 de setembre de l'any 1610.		Nicolás Borrás fallí en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba el 5 de setembre de l'any 1610.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Catàlec de l'exposició, ''Cinc sigles de pintura valenciana'' ISBN 84-920722-6-1		* Catàlec de l'exposició, ''Cinc sigles de pintura valenciana'' ISBN 84-920722-6-1

Lluísm en 11:26 12 jul 2025

2025-07-12T11:26:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 12 jul 2025
Llínea 34:		Llínea 34:
	El seu estil monumental i devot, ancorat en els models dels [[Vicent Macip\|Macip]], li va proporcionar gran cantitat d'encàrrecs en iglésies i convents, als que va poder atendre gràcies a les dispenses concedides pels seus superiors en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, principal beneficiari dels ingressos proporcionats pel seu ingent treball. Degut a d'això, i a les numeroses concessions que Borrás havia fet al monasteri, en l'any [[1601]] la comunitat acordà celebrar cinquanta misses tots els anys per la seua ànima i incloure-ho en la llista dels benefactors del monasteri. Les últimes obres documentades de Borrás són les que realisà entre els anys [[1602]] i [[1604]] per al convent franciscà de [[Sant Sebastià]] en la seua Cocentaina natal, encara que sembla que encara va poder seguir en actiu fins a [[1608]].		El seu estil monumental i devot, ancorat en els models dels [[Vicent Macip\|Macip]], li va proporcionar gran cantitat d'encàrrecs en iglésies i convents, als que va poder atendre gràcies a les dispenses concedides pels seus superiors en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, principal beneficiari dels ingressos proporcionats pel seu ingent treball. Degut a d'això, i a les numeroses concessions que Borrás havia fet al monasteri, en l'any [[1601]] la comunitat acordà celebrar cinquanta misses tots els anys per la seua ànima i incloure-ho en la llista dels benefactors del monasteri. Les últimes obres documentades de Borrás són les que realisà entre els anys [[1602]] i [[1604]] per al convent franciscà de [[Sant Sebastià]] en la seua Cocentaina natal, encara que sembla que encara va poder seguir en actiu fins a [[1608]].

	Nicolás Borrás fallí en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba el 5 de setembre de l'any 1610.		Nicolás Borrás fallí en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba el 5 de setembre de l'any 1610.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 07:47 14 abr 2025

2025-04-14T07:47:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:47 14 abr 2025
Llínea 35:		Llínea 35:

	Nicolás Borrás fallí en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba el 5 de setembre de l'any 1610.		Nicolás Borrás fallí en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba el 5 de setembre de l'any 1610.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Catàlec de l'exposició, ''Cinc sigles de pintura valenciana'' ISBN 84-920722-6-1		* Catàlec de l'exposició, ''Cinc sigles de pintura valenciana'' ISBN 84-920722-6-1

Lluísm en 18:33 1 oct 2023

2023-10-01T18:33:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 1 oct 2023
Llínea 35:		Llínea 35:

	Nicolás Borrás fallí en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba el 5 de setembre de l'any 1610.		Nicolás Borrás fallí en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba el 5 de setembre de l'any 1610.

			== Referències ==
			* Catàlec de l'exposició, ''Cinc sigles de pintura valenciana'' ISBN 84-920722-6-1
			* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/02/15/ano-nicolas-borras-13167422.html "El año de Nicolás Borras". Artículo de Lorenzo Hernández publicado en Levante-EMV]

			== Bibliografia ==
			* Benito Doménech, Fernando, Los Ribalta y la pintura valenciana de su tiempo, catálogo de la exposición, Valencia-Madrid, 1987, ISBN 84-503-67-05X pp. 34-43
			* Benito Doménech, Fernando, ed. Cinco siglos de pintura valenciana, Obras del Museo de Bellas Artes de Valencia, Madrid, Museo de Bellas Artes de Valencia-Fundación Central Hispano, 1996, ISBN 84-920722-6-1
			* Mateo Gómez, Isabel, López-Yarto, Amelia y Prados García, José María, El arte de la Orden Jerónima: historia y mecenazgo, Madrid, Encuentro, 2000, ISBN 978-84-7490-552-6 pp. 281-284

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			* [https://cotalba.es/arte/fray-nicolas-borras/ Las pinturas de Nicolás Borrás en el Monasterio de San Jerónimo de Cotalba]
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Nicol%C3%A1s_Borr%C3%A1s Nicolás Borrás en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Nicol%C3%A1s_Borr%C3%A1s Nicolás Borrás en Wikipedia]

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:23:38Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:23 28 ago 2023
Llínea 24:		Llínea 24:
	L'escritor i eclesiàstic [[Gaspar Juan Escolano]] en les seues ''Décades de l'història de l'insigne i coronada ciutat i reyno de Valéncia'' publicades en l'any [[1610]], elogià les obres de Nicolás Borrás en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, que li varen causar una gran impressió:		L'escritor i eclesiàstic [[Gaspar Juan Escolano]] en les seues ''Décades de l'història de l'insigne i coronada ciutat i reyno de Valéncia'' publicades en l'any [[1610]], elogià les obres de Nicolás Borrás en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, que li varen causar una gran impressió:

	{{Cita\|de les delicades i célebres pintures que per tots els seus claustres i parets dels llocs més vistosos, ha deixat de la seua mà i pinzell un fill d'esta casa i regne, ~~cridat~~ Fra Nicolás Borrás, que va morir en enguany (...) el seu esperit i excelència en l'art de pintar viurà per a sempre en les llengües de la fama.}}		{{Cita\|de les delicades i célebres pintures que per tots els seus claustres i parets dels llocs més vistosos, ha deixat de la seua mà i pinzell un fill d'esta casa i regne, nomenat Fra Nicolás Borrás, que va morir en enguany (...) el seu esperit i excelència en l'art de pintar viurà per a sempre en les llengües de la fama.}}

	La seua inquietut espiritual el portà a passar-se a l'orde franciscana durant un breu periodo, no tardant en retornar al seu monasteri de Sant Jeroni de Cotalba del que ya solament s'absentaria per raons de treball. Aixina, en [[1582]] estava en [[Bocairent]] junt en Miguel Joan Porta, ocupat en la taxació del retaule que havia deixat inacabat Joan de Joanes i acabat pel seu fill Vicent Joanes.		La seua inquietut espiritual el portà a passar-se a l'orde franciscana durant un breu periodo, no tardant en retornar al seu monasteri de Sant Jeroni de Cotalba del que ya solament s'absentaria per raons de treball. Aixina, en [[1582]] estava en [[Bocairent]] junt en Miguel Joan Porta, ocupat en la taxació del retaule que havia deixat inacabat Joan de Joanes i acabat pel seu fill Vicent Joanes.

Jose2 en 18:42 21 dec 2022

2022-12-21T18:42:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 21 dec 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], [[Alfauir]], [[Regne de Valéncia]]		\| lloc_mort = [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], [[Alfauir]], [[Regne de Valéncia]]
	}}		}}
	'''Nicolás Borrás Falcó''' ([[Cocentaina]], [[1530]] - [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], [[Alfauir]], [[5 de setembre]] de [[1610]]), fon un pintor [[Renaiximent\|renaixentiste]] [[Regne de Valéncia\|valencià]], discípul i continuador de l'estil de [[Joan de Joanes]], que en ell es prolongarà fins al [[sigle XVII]], quedant al marge de les noves corrents naturalistes representades per [[Francesc Ribalta]] i [[Juan Sariñena]].		'''Nicolás Borrás Falcó''' ([[Cocentaina]], [[1530]] - † [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], [[Alfauir]], [[5 de setembre]] de [[1610]]), fon un pintor [[Renaiximent\|renaixentiste]] [[Regne de Valéncia\|valencià]], discípul i continuador de l'estil de [[Joan de Joanes]], que en ell es prolongarà fins al [[sigle XVII]], quedant al marge de les noves corrents naturalistes representades per [[Francesc Ribalta]] i [[Juan Sariñena]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Jose2: Text reemplaça - 'i on ' a 'i a on '

2021-05-28T11:24:43Z

Text reemplaça - 'i on ' a 'i a on '

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 28 maig 2021
Llínea 18:		Llínea 18:
	Nicolás Borrás fon fill de Jeroni Borrás, sastre de professió, i d'Úrsula Falcó. Sembla provable, per lo que ell mateixa va declarar en alguna ocasió, que es formara en la ciutat de Valéncia en el taller de Joan de Joanes, a qui anys despuix nomenava «preceptor i volgudíssim mestre», en companyia d'un fill d'est, Vicent Joanes, en qui més avant apareixerà relacionat.		Nicolás Borrás fon fill de Jeroni Borrás, sastre de professió, i d'Úrsula Falcó. Sembla provable, per lo que ell mateixa va declarar en alguna ocasió, que es formara en la ciutat de Valéncia en el taller de Joan de Joanes, a qui anys despuix nomenava «preceptor i volgudíssim mestre», en companyia d'un fill d'est, Vicent Joanes, en qui més avant apareixerà relacionat.

	Les primeres notícies que es tenen de Nicolás Borrás com a pintor daten de l'any [[1558]], quan es trobava treballant en la conclusió del desaparegut retaule major de l'iglésia del Salvador en la seua pròspera localitat natal. Va rebre les órdens sacerdotals cap a [[1560]] i consta que en [[1569]] obtingué llicència com a confesor de clercs i seglars. Esta nova ocupació no li va fer abandonar la pintura, que va continuar practicant en la seua Cocentaina natal, a la que va seguir vinculat intermitentement i on va deixar diverses obres en l'iglésia de Santa Maria, el palau comtal i el convent franciscà de Sant Sebastià. Paralelament va treballar en distints llocs del [[Regne de Valéncia]], entregat a la realisació de retaules per a iglésies i convents, d'els que es conserven, entre uns atres, el retaule dels Misteris del Rosari pintat per al convent de Sant Doménech d'[[Oriola]], o el de les Ànimes de la Concatedral de Sant Nicolau de Bari en [[Alacant]], datat en l'any [[1574]]. En ell seguí una tipologia molt difosa en Valéncia en el [[sigle XVI]] i que el propi Borrás abordaria en alguna atra ocasió, com en el retaule parcialment conservat de l'iglésia del monasteri de Sant Jeroni de Cotalba ([[Museu de Belles Arts\|Museu de Belles Arts de Valéncia]]).		Les primeres notícies que es tenen de Nicolás Borrás com a pintor daten de l'any [[1558]], quan es trobava treballant en la conclusió del desaparegut retaule major de l'iglésia del Salvador en la seua pròspera localitat natal. Va rebre les órdens sacerdotals cap a [[1560]] i consta que en [[1569]] obtingué llicència com a confesor de clercs i seglars. Esta nova ocupació no li va fer abandonar la pintura, que va continuar practicant en la seua Cocentaina natal, a la que va seguir vinculat intermitentement i a on va deixar diverses obres en l'iglésia de Santa Maria, el palau comtal i el convent franciscà de Sant Sebastià. Paralelament va treballar en distints llocs del [[Regne de Valéncia]], entregat a la realisació de retaules per a iglésies i convents, d'els que es conserven, entre uns atres, el retaule dels Misteris del Rosari pintat per al convent de Sant Doménech d'[[Oriola]], o el de les Ànimes de la Concatedral de Sant Nicolau de Bari en [[Alacant]], datat en l'any [[1574]]. En ell seguí una tipologia molt difosa en Valéncia en el [[sigle XVI]] i que el propi Borrás abordaria en alguna atra ocasió, com en el retaule parcialment conservat de l'iglésia del monasteri de Sant Jeroni de Cotalba ([[Museu de Belles Arts\|Museu de Belles Arts de Valéncia]]).

	Treballant en eixe monasteri es va sentir atret per la vida monàstica i, als 45 anys, va solicitar el seu ingrés en l'Orde de Sant Jeroni. Un any despuix, en [[1576]], feu testament i professà com a [[Monge\|monge]] en dit monasteri de Sant Jeroni de Cotalba. Va pintar en ell el seu retaule major, compost per catorze taules de format gran i complexa composició, conclós en [[1579]], i varis retaules menors junt en atres pintures per a distintes dependències, pintures que varen ser transferides en la seua major part, despuix de la desamortisació de Mendizábal, al Museu de Belles Arts de Valéncia on es conserven en part almagasenades pel seu tamany o en depòsit en el [[Monasteri d'El Puig\|Monasteri del Puig]]. Dels retaules citats per les fonts lliteràries, s'han perdut els dedicats a Sant Llorenç i la Magdalena, aixina com les pintures a la fresca localisades en distints punts del monasteri. Únicament es conserva en el seu lloc El Sant Sopar, una [[Grisalla\|grisalla]] pintada al temple que presidia un dels refectori del monasteri, havent-se perdut una atra pintura d'igual assunt localisada en el segon.		Treballant en eixe monasteri es va sentir atret per la vida monàstica i, als 45 anys, va solicitar el seu ingrés en l'Orde de Sant Jeroni. Un any despuix, en [[1576]], feu testament i professà com a [[Monge\|monge]] en dit monasteri de Sant Jeroni de Cotalba. Va pintar en ell el seu retaule major, compost per catorze taules de format gran i complexa composició, conclós en [[1579]], i varis retaules menors junt en atres pintures per a distintes dependències, pintures que varen ser transferides en la seua major part, despuix de la desamortisació de Mendizábal, al Museu de Belles Arts de Valéncia on es conserven en part almagasenades pel seu tamany o en depòsit en el [[Monasteri d'El Puig\|Monasteri del Puig]]. Dels retaules citats per les fonts lliteràries, s'han perdut els dedicats a Sant Llorenç i la Magdalena, aixina com les pintures a la fresca localisades en distints punts del monasteri. Únicament es conserva en el seu lloc El Sant Sopar, una [[Grisalla\|grisalla]] pintada al temple que presidia un dels refectori del monasteri, havent-se perdut una atra pintura d'igual assunt localisada en el segon.