Nigèria - Historial de revisions

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T15:06:06Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 15:06 25 set 2023
Llínea 226:		Llínea 226:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Nigeria}}		{{commonscat\|Nigeria}}
	*[~~http~~://www.nigeria.gov.ng/ Nigerian Government website]		*[https://www.nigeria.gov.ng/ Nigerian Government website]
	*[http://www.turbomaps.com.ar/spanish/nigeria.php Vistes satelitals de les principals ciutats nigerianes i les seues coordenades de latitut i llongitut]

	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}

Valencian: /* Referències */

2023-09-25T15:05:18Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 15:05 25 set 2023
Llínea 218:		Llínea 218:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}
			{{Traduït de\|es\|Nigeria}}

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T15:05:10Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 15:05 25 set 2023
Llínea 224:		Llínea 224:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Nigeria}}
	*[http://www.nigeria.gov.ng/ Nigerian Government website]		*[http://www.nigeria.gov.ng/ Nigerian Government website]
	*[http://www.turbomaps.com.ar/spanish/nigeria.php Vistes satelitals de les principals ciutats nigerianes i les seues coordenades de latitut i llongitut]		*[http://www.turbomaps.com.ar/spanish/nigeria.php Vistes satelitals de les principals ciutats nigerianes i les seues coordenades de latitut i llongitut]

	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}

	~~{{Traduït de\|es\|Nigeria}}~~

	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
	[[Categoria:Nigèria]]		[[Categoria:Nigèria]]

Valencian: Text reemplaça - 'Temps Coordinat Universal' a 'Temps Universal Coordinat'

2023-08-27T00:29:34Z

Text reemplaça - 'Temps Coordinat Universal' a 'Temps Universal Coordinat'

← Revisió anterior		Revisió de 00:29 27 ago 2023
Llínea 42:		Llínea 42:
	\| moneda = [[Naira]] (<code>[[ISO 4217\|NGN]]</code>)		\| moneda = [[Naira]] (<code>[[ISO 4217\|NGN]]</code>)
	\| gentilici = Nigerià, -ana		\| gentilici = Nigerià, -ana
	\| horari = [[Temps Coordinat ~~Universal~~\|UTC]]+1		\| horari = [[Temps Universal Coordinat\|UTC]]+1
	\| horari_estiu = no aplica		\| horari_estiu = no aplica
	\| cctld= .ng		\| cctld= .ng

Alacanti: Text reemplaça - 'Abuya' a 'Abuja'

2022-11-14T23:25:40Z

Text reemplaça - 'Abuya' a 'Abuja'

← Revisió anterior		Revisió de 23:25 14 nov 2022
Llínea 79:		Llínea 79:
	== Política ==		== Política ==

	[[Archiu:Nigeria political.png\|thumb\|'''Estats'''<br />[[Abia (Estat)\|Abia]], [[Adamawa (Estat)\|Adamawa]], [[Akua Ibom (Estat)\|Akua Ibom]], [[Anambra (Estat)\|Anambra]], [[Bauchi (Estat)\|Bauchi]], [[Bayelsa (Estat)\|Bayelsa]], [[Benue (Estat)\|Benue]], [[Borno (Estat)\|Borno]], [[delta (Nigèria)\|Delta]], [[Eboñi (Estat)\|Eboñi]], [[Edo (Estat)\|Edo]], [[Ekiti (Estat)\|Ekiti]], [[Enugu (Estat)\|Enugu]], [[Gombe (Estat)\|Gombe]], [[Imo]], [[Kaduna (Estat)\|Kaduna]], [[Kano (Estat)\|Kano]], [[Katsina (Estat)\|Katsina]], [[Kebbi (Estat)\|Kebbi]], [[Kogi (Estat)\|Kogi]], [[Kuara (Estat)\|Kuara]], [[Llacs (Estat)\|Lagos]], [[Nasaraua (Estat)\|Nasaraua]], [[Níger (Estat)\|Níger]], [[Ogún (Estat)\|Ogún]], [[Ondo (Estat)\|Ondo]], [[Osún (Estat)\|Osún]], [[Va sentir (Estat)\|Oyo]], [[Plateau (Estat)\|Plateau]], [[Riu Cros (Estat)\|Río Cros]], [[Rius (Estat)\|Ríos]], [[Sokoto (Estat)\|Sokoto]], [[Tarava (Estat)\|Taraba]], [[Yigaua (Estat)\|Yigaua]], [[Yobe (Estat)\|Yobe]], [[Zamfara (Estat)\|Zamfara]] i [[Abuja\|Territorio Capital Federal d'~~Abuya~~]].]]		[[Archiu:Nigeria political.png\|thumb\|'''Estats'''<br />[[Abia (Estat)\|Abia]], [[Adamawa (Estat)\|Adamawa]], [[Akua Ibom (Estat)\|Akua Ibom]], [[Anambra (Estat)\|Anambra]], [[Bauchi (Estat)\|Bauchi]], [[Bayelsa (Estat)\|Bayelsa]], [[Benue (Estat)\|Benue]], [[Borno (Estat)\|Borno]], [[delta (Nigèria)\|Delta]], [[Eboñi (Estat)\|Eboñi]], [[Edo (Estat)\|Edo]], [[Ekiti (Estat)\|Ekiti]], [[Enugu (Estat)\|Enugu]], [[Gombe (Estat)\|Gombe]], [[Imo]], [[Kaduna (Estat)\|Kaduna]], [[Kano (Estat)\|Kano]], [[Katsina (Estat)\|Katsina]], [[Kebbi (Estat)\|Kebbi]], [[Kogi (Estat)\|Kogi]], [[Kuara (Estat)\|Kuara]], [[Llacs (Estat)\|Lagos]], [[Nasaraua (Estat)\|Nasaraua]], [[Níger (Estat)\|Níger]], [[Ogún (Estat)\|Ogún]], [[Ondo (Estat)\|Ondo]], [[Osún (Estat)\|Osún]], [[Va sentir (Estat)\|Oyo]], [[Plateau (Estat)\|Plateau]], [[Riu Cros (Estat)\|Río Cros]], [[Rius (Estat)\|Ríos]], [[Sokoto (Estat)\|Sokoto]], [[Tarava (Estat)\|Taraba]], [[Yigaua (Estat)\|Yigaua]], [[Yobe (Estat)\|Yobe]], [[Zamfara (Estat)\|Zamfara]] i [[Abuja\|Territorio Capital Federal d'Abuja]].]]

	Nigèria és una [[federació\|república federal]] integrada per 36 [[Organisació territorial de Nigèria\|estats]] des de la constitució de maig de 1999. El [[Cap d'Estat]] i de [[cap de govern\|Govern]] és el [[president de Nigèria]], actualment, [[Umaru Yar'Adua]].		Nigèria és una [[federació\|república federal]] integrada per 36 [[Organisació territorial de Nigèria\|estats]] des de la constitució de maig de 1999. El [[Cap d'Estat]] i de [[cap de govern\|Govern]] és el [[president de Nigèria]], actualment, [[Umaru Yar'Adua]].

Lluísm en 17:13 23 oct 2022

2022-10-23T17:13:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:13 23 oct 2022
Llínea 73:		Llínea 73:
	Nigèria va retornar al govern militar en 1983, a través d'un colp que establí el Consell Suprem Militar com el nou ent governador del país. Chief M.K.O. Abiola guanyà l'elecció presidencial de [[juny]] de [[1993]], que fon cancelada pel govern militar del general [[Ibrahim Babangida]]. Es va establir un govern nacional interí, encapçalat pel cap [[Ernest Shonekan]]. El Govern fon declarat illegal i inconstitucional per una Alta Cort, i el general [[Sani Abacha]] assumí el poder. Va empresonar el Cap M.K.O. Abiola i saquejà el Tesor Nacional. Moltes persones varen ser assessinades i atres numeroses no pogueren ser trobades durant el règim de Babangida i Abacha; entre els més notables està [[Ken Saro-Wiwa]]. Ken Saro-Wiwa fon un periodiste conegut i respectat internacionalment l'assessinat del qual sacsà a molts dins i fora del món del periodisme. La seua família fon a juí i va alçar càrrecs contra el govern nigerià a través del [[Organisació de les nacions Unides\|sistema de corts de Nova York]].		Nigèria va retornar al govern militar en 1983, a través d'un colp que establí el Consell Suprem Militar com el nou ent governador del país. Chief M.K.O. Abiola guanyà l'elecció presidencial de [[juny]] de [[1993]], que fon cancelada pel govern militar del general [[Ibrahim Babangida]]. Es va establir un govern nacional interí, encapçalat pel cap [[Ernest Shonekan]]. El Govern fon declarat illegal i inconstitucional per una Alta Cort, i el general [[Sani Abacha]] assumí el poder. Va empresonar el Cap M.K.O. Abiola i saquejà el Tesor Nacional. Moltes persones varen ser assessinades i atres numeroses no pogueren ser trobades durant el règim de Babangida i Abacha; entre els més notables està [[Ken Saro-Wiwa]]. Ken Saro-Wiwa fon un periodiste conegut i respectat internacionalment l'assessinat del qual sacsà a molts dins i fora del món del periodisme. La seua família fon a juí i va alçar càrrecs contra el govern nigerià a través del [[Organisació de les nacions Unides\|sistema de corts de Nova York]].

	El règim del terror d'Abacha va arribar a la seua fi quan morí repentinament i en [[1998]] [[Abdulsalami Abubakar]] es va convertir en líder del Consell Governant Provisional. Va alçar la suspensió de la constitució de [[1979]] per a lliberar el cap M.K.O. Abiola, el guanyador de l'elecció de [[1993]] abans que est últim morira en [[juliol[[ de [[1998]], fet que els pèrits mèdics atribuiren inicialment a causes naturals; més tart, esta defunció fon considerada com a mort per substància verinosa. Els casos de La Cort des de la mort d'Abiola han portat a la llum que el seu fon enverinat.~~{{cita requerida}}~~		El règim del terror d'Abacha va arribar a la seua fi quan morí repentinament i en [[1998]] [[Abdulsalami Abubakar]] es va convertir en líder del Consell Governant Provisional. Va alçar la suspensió de la constitució de [[1979]] per a lliberar el cap M.K.O. Abiola, el guanyador de l'elecció de [[1993]] abans que est últim morira en [[juliol[[ de [[1998]], fet que els pèrits mèdics atribuiren inicialment a causes naturals; més tart, esta defunció fon considerada com a mort per substància verinosa. Els casos de La Cort des de la mort d'Abiola han portat a la llum que el seu fon enverinat.

	En 1999, Nigèria trià a Olusegun Obasanjo com a president en les seues primeres eleccions en 16 anys. Obasanjo i el seu partit guanyaren també les turbulentes eleccions de 2003. Encara que havent guanyat l'elecció, Obasanjo té una relació d'amor i odi en el poble nigerià. En l'assessinat de que fon ministre de Justícia, Bola Ige, un advocat per la pau, la justícia i l'obertura política, molts dubten de l'èxit del somi democràtic de Nigèria; particularment, en les sempre desencorajadores eleccions de [[2007]] arraconades. Molta gent tem la tornada de Babangida, conegut com el [[Idi Amin]] de Nigèria.		En l'any [[1999]], Nigèria trià a Olusegun Obasanjo com a president en les seues primeres eleccions en 16 anys. Obasanjo i el seu partit guanyaren també les turbulentes eleccions de 2003. Encara que havent guanyat l'elecció, Obasanjo té una relació d'amor i odi en el poble nigerià. En l'assessinat de que fon ministre de Justícia, Bola Ige, un advocat per la pau, la justícia i l'obertura política, molts dubten de l'èxit del somi democràtic de Nigèria; particularment, en les sempre desencorajadores eleccions de [[2007]] arraconades. Molta gent tem la tornada de Babangida, conegut com el [[Idi Amin]] de Nigèria.

	== Política ==		== Política ==
Llínea 234:		Llínea 234:
	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
			[[Categoria:Nigèria]]

Valencian en 14:51 19 oct 2022

2022-10-19T14:51:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:51 19 oct 2022
Llínea 51:		Llínea 51:
	\| nota1 = En Nigèria se parlen més de 500 idiomes, pero l'únic oficial es l'anglés. El [[idioma yoruba\|yoruba]], [[idioma hausa\|hausa]] i [[ibo]] estan reconeguts com a llengües regionals. Uns atres importants son: [[tiv]], [[hwana]] ...		\| nota1 = En Nigèria se parlen més de 500 idiomes, pero l'únic oficial es l'anglés. El [[idioma yoruba\|yoruba]], [[idioma hausa\|hausa]] i [[ibo]] estan reconeguts com a llengües regionals. Uns atres importants son: [[tiv]], [[hwana]] ...
	}}		}}
			La '''República Federal de Nigèria''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país en l'oest d'[[Àfrica]]. És el més poblat del continent [[Àfrica\|africà]]. Llimita a l'oest en [[Bènin]], A l'est en [[Chad]] i [[Camerun]], el [[Llac Chad]] en el nordest, [[Níger]] en el Nort i el [[golf de Guinea]] en el sur.
	La '''República Federal de Nigèria''' és un país en l'oest d'[[Àfrica]]. És el més poblat del continent [[Àfrica\|africà]]. Llimita a l'oest en [[Bènin]], A l'est en [[Chad]] i [[Camerun]], el [[Llac Chad]] en el nordest, [[Níger]] en el Nort i el [[golf de Guinea]] en el sur.

	El nom Nigèria va aparéixer per primera vegada en forma impresa en el periòdic [[The Times]] en l'any [[1897]].<ref>{{Cita web\| url = http://www.nigeriathetruth.net/ \| títul = NIGÈRIA The Truth \| any = 2006 \| obra = Daniel Oritsejoghanyomi Agbowu \| fechaacceso = 24/07/2008 \| idioma = anglés}}</ref>		El nom Nigèria va aparéixer per primera vegada en forma impresa en el periòdic [[The Times]] en l'any [[1897]].<ref>{{Cita web\| url = http://www.nigeriathetruth.net/ \| títul = NIGÈRIA The Truth \| any = 2006 \| obra = Daniel Oritsejoghanyomi Agbowu \| fechaacceso = 24/07/2008 \| idioma = anglés}}</ref>

Valencian en 17:31 18 oct 2022

2022-10-18T17:31:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 18 oct 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	\| lema_nacional =<small>''Unity and Strength, Peace and Progress'' ([[idioma anglés\|anglés]]: ''«Unitat i Força, Pau i Progrés»'')</small>		\| lema_nacional =<small>''Unity and Strength, Peace and Progress'' ([[idioma anglés\|anglés]]: ''«Unitat i Força, Pau i Progrés»'')</small>
	\| himne_nacional =''[[Arise O Compatriots, Nigeria's Call Obey]] ''		\| himne_nacional =''[[Arise O Compatriots, Nigeria's Call Obey]] ''
	\| capital =[[~~Abuya~~]]		\| capital =[[Abuja]]
	\| capital_població =405.000 ([[2005]])		\| capital_població =405.000 ([[2005]])
	\| capital_coord = 8_49_N_7_10_E_ 8°49′ N 7°10′ E		\| capital_coord = 8_49_N_7_10_E_ 8°49′ N 7°10′ E

Coca antoñina en 07:31 15 jul 2022

2022-07-15T07:31:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:31 15 jul 2022
Llínea 52:		Llínea 52:
	}}		}}

	La '''República Federal de Nigèria''' és un país en l'~~Oest~~ d'[[Àfrica]]. És el més poblat del continent [[Àfrica\|africà]]. Llimita a l'~~Oest~~ en [[Bènin]], A l'~~Est~~ en [[Chad]] i [[Camerun]], el [[Llac Chad]] en el nordest, [[Níger]] en el Nort i el [[golf de Guinea]] en el ~~Sur~~.		La '''República Federal de Nigèria''' és un país en l'oest d'[[Àfrica]]. És el més poblat del continent [[Àfrica\|africà]]. Llimita a l'oest en [[Bènin]], A l'est en [[Chad]] i [[Camerun]], el [[Llac Chad]] en el nordest, [[Níger]] en el Nort i el [[golf de Guinea]] en el sur.

	El nom Nigèria va aparéixer per primera vegada en forma impresa en el periòdic [[The Times]] en l'any [[1897]].<ref>{{Cita web\| url = http://www.nigeriathetruth.net/ \| títul = NIGÈRIA The Truth \| any = 2006 \| obra = Daniel Oritsejoghanyomi Agbowu \| fechaacceso = 24/07/2008 \| idioma = anglés}}</ref>		El nom Nigèria va aparéixer per primera vegada en forma impresa en el periòdic [[The Times]] en l'any [[1897]].<ref>{{Cita web\| url = http://www.nigeriathetruth.net/ \| títul = NIGÈRIA The Truth \| any = 2006 \| obra = Daniel Oritsejoghanyomi Agbowu \| fechaacceso = 24/07/2008 \| idioma = anglés}}</ref>

Jose2: Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

2021-07-03T11:11:18Z

Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 3 jul 2021
Llínea 68:		Llínea 68:
	A Nigèria li fon concedida l'independència total en l'any [[1960]], com una federació de tres regions, cada una retenint un substancial grau d'autonomia.		A Nigèria li fon concedida l'independència total en l'any [[1960]], com una federació de tres regions, cada una retenint un substancial grau d'autonomia.

	En l'any [[1966]], dos colps d'Estat successius per diferents grups d'oficials de l'eixèrcit portaren al país al [[govern militar]]. Els líders del segon colp varen intentar incrementar el poder del [[Federació\|govern federal]] i reemplaçaren els governs regionals per 12 governs estatuals. Els [[igbo]]s, el grup ètnic dominant de la regió oriental, va declarar l'independència com la República de [[Biafra]] en [[1967]], seguit de persecucions en els estats del nort que conduiren a l'extermini de 30.000 igbos. ~~Després~~ de la declaració d'independència de Biafra la guerra va esclatar en El Govern Federal. Davall els brigadiers Adekunle, Obasanjo i Murtala Mohammed, un pla d'atac sistemàtic i amfibi que comprenia [[Bomba (explosiu)\|bombardejos aéreus]] forts i [[fam canina]], obligaren als rebels biafrans a capitular. El [[15 de giner]], enfrontat a l'opció de rendir-se i a la destrucció total de la població biafrana, [[Philip Effiong]], Cap de l'Estat Major de l'eixèrcit rebel acceptà les condicions de rendició davant de [[Yakubu Gowon]], Cap del Nort dominat pel govern federal.		En l'any [[1966]], dos colps d'Estat successius per diferents grups d'oficials de l'eixèrcit portaren al país al [[govern militar]]. Els líders del segon colp varen intentar incrementar el poder del [[Federació\|govern federal]] i reemplaçaren els governs regionals per 12 governs estatuals. Els [[igbo]]s, el grup ètnic dominant de la regió oriental, va declarar l'independència com la República de [[Biafra]] en [[1967]], seguit de persecucions en els estats del nort que conduiren a l'extermini de 30.000 igbos. Despuix de la declaració d'independència de Biafra la guerra va esclatar en El Govern Federal. Davall els brigadiers Adekunle, Obasanjo i Murtala Mohammed, un pla d'atac sistemàtic i amfibi que comprenia [[Bomba (explosiu)\|bombardejos aéreus]] forts i [[fam canina]], obligaren als rebels biafrans a capitular. El [[15 de giner]], enfrontat a l'opció de rendir-se i a la destrucció total de la població biafrana, [[Philip Effiong]], Cap de l'Estat Major de l'eixèrcit rebel acceptà les condicions de rendició davant de [[Yakubu Gowon]], Cap del Nort dominat pel govern federal.

	En l'any [[1975]] un sagnant [[colp d'Estat]] va derrocar a Gowon i va portar a [[Murtala Ramat Mohammed]] al poder, que prometé la tornada del govern civil. No obstant, fon assessinat en un colp abortiu, i fon succeït pel seu cap d'estat major, [[Olusegun Obasanjo]]. Es redactà una nova constitució en [[1977]], i es celebraren eleccions en 1979, que varen ser guanyades per [[Shehu Shagari]].		En l'any [[1975]] un sagnant [[colp d'Estat]] va derrocar a Gowon i va portar a [[Murtala Ramat Mohammed]] al poder, que prometé la tornada del govern civil. No obstant, fon assessinat en un colp abortiu, i fon succeït pel seu cap d'estat major, [[Olusegun Obasanjo]]. Es redactà una nova constitució en [[1977]], i es celebraren eleccions en 1979, que varen ser guanyades per [[Shehu Shagari]].