Noam Chomsky - Historial de revisions

Jose2 en 20:05 30 gin 2026

2026-01-30T20:05:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:05 30 gin 2026
Llínea 51:		Llínea 51:

	{{Cita\|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.\|[[Noam Chomsky]]. '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[2005]]), per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}		{{Cita\|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.\|[[Noam Chomsky]]. '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[2005]]), per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Cites */

2025-09-09T12:17:38Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 12:17 9 set 2025
Llínea 47:		Llínea 47:

	{{Cita\|La llengua la fa el poble i no els filòlecs. La diferència entre llengua i dialecte és que la primera té un eixèrcit i l'atra no.\|[[Noam Chomsky]]}}		{{Cita\|La llengua la fa el poble i no els filòlecs. La diferència entre llengua i dialecte és que la primera té un eixèrcit i l'atra no.\|[[Noam Chomsky]]}}

			{{Cita\|Que no siguen els llingüistes ni els polítics els que decidixquen que és lo que tenen que parlar els ciutadans, sino que, en tot cas, es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat.\|[[Noam Chomsky]]}}

	{{Cita\|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.\|[[Noam Chomsky]]. '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[2005]]), per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}		{{Cita\|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.\|[[Noam Chomsky]]. '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[2005]]), per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}

Xavier en 11:54 2 jul 2025

2025-07-02T11:54:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 2 jul 2025
Llínea 17:		Llínea 17:

	També és conegut pel seu activisme polític i per les seues crítiques a la política exterior d'Estats Units i d'atres països, com [[Israel]]. Chomsky, que desvincula completament la seua activitat científica del seu activisme polític, es descriu a sí mateixa com a simpatisant de l'anarcosindicalisme (és membre del sindicat IWW). Chomsky és considerat una figura influent en el seu país d'orige i en el món.		També és conegut pel seu activisme polític i per les seues crítiques a la política exterior d'Estats Units i d'atres països, com [[Israel]]. Chomsky, que desvincula completament la seua activitat científica del seu activisme polític, es descriu a sí mateixa com a simpatisant de l'anarcosindicalisme (és membre del sindicat IWW). Chomsky és considerat una figura influent en el seu país d'orige i en el món.

			== Obra ==

			=== Lingüística ===

			* 1955: ''Logical Structure of Linguistic Theory'' (la seua tesis doctoral, inèdita fins a 1975).
			* 1957: ''Syntactic Structures'' (''Estructuras sintácticas'', Buenos Aires, 1999).
			* 1965: ''Aspects of the Theory of Syntax'' (''Aspectos de la teoría de la sintaxis'', Barcelona, Gedisa, 1999).
			* 1965: ''Cartesian Linguistics'' (''Lingüística cartesiana'', Madrid, Gredos, 1972).
			* 1968: ''Language and Mind'' (''El lenguaje y el entendimiento'', Barcelona, Seix-Barral, 1977).
			* 1968: ''Sound Pattern of English'' (en Morris Halle).
			* 1970: ''Current Issues in Linguistic Theory''.
			* 1972: ''Studies in Semantics in Generative Grammar''.
			* 1975: ''Reflections on Language'' (''Reflexiones sobre el lenguaje'', Barcelona, Ariel, 1979).
			* 1977: ''Langue, linguistique, politique: dialogues avec Mitsou Ronat'' (''Conversaciones con Noam Chomsky'', Barcelona, Gedisa, 1999). Presentació ordenada temàtica i cronològicament de les idees científiques i polítiques de Chomsky.
			* 1977: ''Essays on Form and Interpretation'' (''Ensayos sobre forma e interpretación'', Madrid, Cátedra, 1982).
			* 1980: ''Rules and Representations'' (''Reglas y representaciones'', México, [[Fondo de Cultura Económica\|FCE]], 1983).
			* 1981: ''Lectures on Government and Binding: The Pisa Lectures''.
			* 1984: ''Modular Approaches to the Study of Mind''.
			* 1986: ''Barriers'' (''Barreras'', Barcelona, Paidós, 1990).
			* 1986: ''Knowledge of Language: Its Nature, Origin, and Use''. (''El conocimiento del lenguaje, su naturaleza, origen y uso'', Madrid, Alianza, 1989).
			* 1995: ''The Minimalist Program'' (''El programa minimalista'', Madrid, Alianza, 1999).

			=== Política ===

			(Secció per completar)

	== Cites ==		== Cites ==

Xavier en 11:48 2 jul 2025

2025-07-02T11:48:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:48 2 jul 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort =		\| lloc_mort =
	}}		}}
	'''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística\|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus».		'''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec, escritor i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística\|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus».

	Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguage\|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià\|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats.		Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguage\|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià\|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats.
Llínea 37:		Llínea 37:
	[[Categoria:Filòsofs]]		[[Categoria:Filòsofs]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Estatunidencs]]
	[[Categoria:Sigle XX]]		[[Categoria:Sigle XX]]
	[[Categoria:Sigle XXI]]		[[Categoria:Sigle XXI]]

Xavier: /* Cites */

2025-07-02T10:35:52Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 10:35 2 jul 2025
Llínea 20:		Llínea 20:
	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|La llengua la fa el poble i no els filòlecs. La diferència entre llengua i dialecte és que la primera té un eixèrcit i l'atra no.\|Noam Chomsky}}		{{Cita\|La llengua la fa el poble i no els filòlecs. La diferència entre llengua i dialecte és que la primera té un eixèrcit i l'atra no.\|[[Noam Chomsky]]}}

	{{Cita\|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.\|'¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[2005]]), per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}		{{Cita\|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.\|[[Noam Chomsky]]. '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[2005]]), per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Cites */

2024-09-09T18:29:07Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 18:29 9 set 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	{{Cita\|La llengua la fa el poble i no els filòlecs. La diferència entre llengua i dialecte és que la primera té un eixèrcit i l'atra no.\|Noam Chomsky}}		{{Cita\|La llengua la fa el poble i no els filòlecs. La diferència entre llengua i dialecte és que la primera té un eixèrcit i l'atra no.\|Noam Chomsky}}

	{{Cita\|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.\|¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]]. 2005, per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}		{{Cita\|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.\|'¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[2005]]), per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 15:23 22 jul 2024

2024-07-22T15:23:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:23 22 jul 2024
Llínea 23:		Llínea 23:

	{{Cita\|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.\|¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]]. 2005, per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}		{{Cita\|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.\|¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]]. 2005, per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-06-12T12:20:13Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 12:20 12 jun 2024
Llínea 37:		Llínea 37:
	[[Categoria:Filòsofs]]		[[Categoria:Filòsofs]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Sigle XX]]
			[[Categoria:Sigle XXI]]

Xavier en 12:19 12 jun 2024

2024-06-12T12:19:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:19 12 jun 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	\| image =		\| image =
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Estats Units\|~~Estadounidenc~~]]		\| nacionalitat = [[Estats Units\|Estatunidenca]]
	\| ocupació = Llingüiste, filòsof i politòlec.		\| ocupació = Llingüiste, filòsof i politòlec.
	\| data_naix = [[1928]]		\| data_naix = [[1928]]

Xavier en 11:55 12 jun 2024

2024-06-12T11:55:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:55 12 jun 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística\|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus».		'''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística\|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus».

	Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[~~Llenguaage~~\|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià\|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats.		Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguage\|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià\|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats.

	Destaca la seua contribució a l'establiment de les ciències cognitives a partir de la seua crítica del conductisme de Skinner i de les gramàtiques d'estats finits, que posà en dubte el método basat en el comportament de l'estudi de la ment i el llenguage que dominava en els anys cinquanta. El seu enfocament naturaliste en l'estudi del llenguage ha influït en la filosofia del llenguage i de la ment (vore a Harman i a Fodor). És el creador de la jerarquia de Chomsky, una classificació de llenguages formals de gran importància en teoria de la computació.		Destaca la seua contribució a l'establiment de les ciències cognitives a partir de la seua crítica del conductisme de [[Burrhus Frederic Skinner\|Skinner]] i de les gramàtiques d'estats finits, que posà en dubte el método basat en el comportament de l'estudi de la ment i el llenguage que dominava en els anys cinquanta. El seu enfocament naturaliste en l'estudi del llenguage ha influït en la filosofia del llenguage i de la ment (vore a Harman i a Fodor). És el creador de la jerarquia de Chomsky, una classificació de llenguages formals de gran importància en teoria de la computació.

	També és conegut pel seu activisme polític i per les seues crítiques a la política exterior d'Estats Units i d'atres països, com [[Israel]]. Chomsky, que desvincula completament la seua activitat científica del seu activisme polític, es descriu a sí mateixa com a simpatisant de l'anarcosindicalisme (és membre del sindicat IWW). Chomsky és considerat una figura influent en el seu país d'orige i en el món.		També és conegut pel seu activisme polític i per les seues crítiques a la política exterior d'Estats Units i d'atres països, com [[Israel]]. Chomsky, que desvincula completament la seua activitat científica del seu activisme polític, es descriu a sí mateixa com a simpatisant de l'anarcosindicalisme (és membre del sindicat IWW). Chomsky és considerat una figura influent en el seu país d'orige i en el món.

← Revisió anterior		Revisió de 12:17 9 set 2025
Llínea 47:		Llínea 47:

	{{Cita\|La llengua la fa el poble i no els filòlecs. La diferència entre llengua i dialecte és que la primera té un eixèrcit i l'atra no.\|[[Noam Chomsky]]}}		{{Cita\|La llengua la fa el poble i no els filòlecs. La diferència entre llengua i dialecte és que la primera té un eixèrcit i l'atra no.\|[[Noam Chomsky]]}}

			{{Cita\|Que no siguen els llingüistes ni els polítics els que decidixquen que és lo que tenen que parlar els ciutadans, sino que, en tot cas, es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat.\|[[Noam Chomsky]]}}

	{{Cita\|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.\|[[Noam Chomsky]]. '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[2005]]), per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}		{{Cita\|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.\|[[Noam Chomsky]]. '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[2005]]), per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}