Norma social - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - '{{llistaref}}' a '{{Reflist}}'

2021-05-26T12:56:26Z

Text reemplaça - '{{llistaref}}' a '{{Reflist}}'

← Revisió anterior		Revisió de 12:56 26 maig 2021
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Referències ==		== Referències ==
	{{~~llistaref~~}}		{{Reflist}}

	[[Categoria:Societat]]		[[Categoria:Societat]]

Jose2 en 17:19 16 oct 2016

2016-10-16T17:19:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:19 16 oct 2016
Llínea 5:		Llínea 5:
	[[Archiu:Normas.JPG\|thumb\|300px\|Diferents tipos de normes i tipo de desviació que implica el seu incompliment.]]		[[Archiu:Normas.JPG\|thumb\|300px\|Diferents tipos de normes i tipo de desviació que implica el seu incompliment.]]

	Les [[Norma jurídica\|Normes jurídiques]] són les normes contingudes en reglaments o ordenaments, la seua violació és un acte ilícit i comporta sancions de tipo [[Pena pecuniària\|pecuniari]] o [[Sanció administrativa\|administrativa]].		* Les [[Norma jurídica\|Normes jurídiques]] són les normes contingudes en reglaments o ordenaments, la seua violació és un acte ilícit i comporta sancions de tipo [[Pena pecuniària\|pecuniari]] o [[Sanció administrativa\|administrativa]].

	Les Normes socials són un ampli grup de normes socialment reconegudes, com la [[moda]], la [[tradició]], els [[usos i costums]], etc. El seu incompliment no implica una sanció institucionalisada, encara que sí algun tipo de recriminació o reproche social. En les últimes décades existix la tendència a [[conceptualisació\|conceptualisar]] estos comportaments com a ''diversos'' en lloc de com ''desviats'' de forma adjectiva, tal com el comportament informal.		* Les Normes socials són un ampli grup de normes socialment reconegudes, com la [[moda]], la [[tradició]], els [[usos i costums]], etc. El seu incompliment no implica una sanció institucionalisada, encara que sí algun tipo de recriminació o reproche social. En les últimes décades existix la tendència a [[conceptualisació\|conceptualisar]] estos comportaments com a ''diversos'' en lloc de com ''desviats'' de forma adjectiva, tal com el comportament informal.

	En el diagrama podem observar com els distints sistemes normatius s'agrupen uns dins d'uns atres. Açò es fa perque, per eixemple, encara que no totes les normes socials estan en el [[còdic penal]], totes les normes del còdic penal són normes socials (en la mesura que les institucions siguen sensibles al canvi, d'atra modo no totes les normes del còdic civil són normes socials). En realitat este model és una simplificació de com se interrelacionen els sistemes normatius, ya que existixen multitut d'excepcions: és habitual que alguna de les normes socials existents no siga acceptada per la [[moral]] individual d'algunes persones, lo que dona lloc a l'aparició de les [[subcultura\|subcultures]]; també succeïx a sovint que algunes normes del sistema jurídic o penal no apleguen a integrar-se dins de les normes socials. Açò succeïx sobretot en els sistemes [[Dictadura\|no democràtics]], encara que també ocorre en les democràcies. Un eixemple actual és la contradicció de moltes llegislacions en l'acceptació social de les [[descàrrega d'archius\|descarregues]] per [[internet]]. Quan existixen fortes contradiccions entre els sistemes normatius pot produir-se una [[crisis]] que els modifique. Per est motive autors com Durkheim consideren la desviació com un motor del [[canvi social]].<ref>Durkheim, Émile (1993), ''La división social del trabajo social'', Tres Cantos: Akal. ISBN 978-84-7600-229-2.</ref>		En el diagrama podem observar com els distints sistemes normatius s'agrupen uns dins d'uns atres. Açò es fa perque, per eixemple, encara que no totes les normes socials estan en el [[còdic penal]], totes les normes del còdic penal són normes socials (en la mesura que les institucions siguen sensibles al canvi, d'atra modo no totes les normes del còdic civil són normes socials). En realitat este model és una simplificació de com se interrelacionen els sistemes normatius, ya que existixen multitut d'excepcions: és habitual que alguna de les normes socials existents no siga acceptada per la [[moral]] individual d'algunes persones, lo que dona lloc a l'aparició de les [[subcultura\|subcultures]]; també succeïx a sovint que algunes normes del sistema jurídic o penal no apleguen a integrar-se dins de les normes socials. Açò succeïx sobretot en els sistemes [[Dictadura\|no democràtics]], encara que també ocorre en les democràcies. Un eixemple actual és la contradicció de moltes llegislacions en l'acceptació social de les [[descàrrega d'archius\|descarregues]] per [[internet]]. Quan existixen fortes contradiccions entre els sistemes normatius pot produir-se una [[crisis]] que els modifique. Per est motive autors com Durkheim consideren la desviació com un motor del [[canvi social]].<ref>Durkheim, Émile (1993), ''La división social del trabajo social'', Tres Cantos: Akal. ISBN 978-84-7600-229-2.</ref>

Jose2 en 17:18 16 oct 2016

2016-10-16T17:18:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:18 16 oct 2016
Llínea 5:		Llínea 5:
	[[Archiu:Normas.JPG\|thumb\|300px\|Diferents tipos de normes i tipo de desviació que implica el seu incompliment.]]		[[Archiu:Normas.JPG\|thumb\|300px\|Diferents tipos de normes i tipo de desviació que implica el seu incompliment.]]

	~~'''~~[[Norma jurídica\|Normes jurídiques]]~~''':~~ són les normes contingudes en reglaments o ordenaments, la seua violació és un acte ilícit i comporta sancions de tipo [[Pena pecuniària\|pecuniari]] o [[Sanció administrativa\|administrativa]].		Les [[Norma jurídica\|Normes jurídiques]] són les normes contingudes en reglaments o ordenaments, la seua violació és un acte ilícit i comporta sancions de tipo [[Pena pecuniària\|pecuniari]] o [[Sanció administrativa\|administrativa]].
	~~'''~~Normes socials~~''': és~~ un ampli grup de normes socialment reconegudes, com la [[moda]], la [[tradició]], els [[usos i costums]], etc. El seu incompliment no implica una sanció institucionalisada, encara que sí algun tipo de recriminació o reproche social. En les últimes décades existix la tendència a [[conceptualisació\|conceptualisar]] estos comportaments com a ''diversos'' en lloc de com ''desviats'' de forma adjectiva, tal com el comportament informal.
			Les Normes socials són un ampli grup de normes socialment reconegudes, com la [[moda]], la [[tradició]], els [[usos i costums]], etc. El seu incompliment no implica una sanció institucionalisada, encara que sí algun tipo de recriminació o reproche social. En les últimes décades existix la tendència a [[conceptualisació\|conceptualisar]] estos comportaments com a ''diversos'' en lloc de com ''desviats'' de forma adjectiva, tal com el comportament informal.

	En el diagrama podem observar com els distints sistemes normatius s'agrupen uns dins d'uns atres. Açò es fa perque, per eixemple, encara que no totes les normes socials estan en el [[còdic penal]], totes les normes del còdic penal són normes socials (en la mesura que les institucions siguen sensibles al canvi, d'atra modo no totes les normes del còdic civil són normes socials). En realitat este model és una simplificació de com se interrelacionen els sistemes normatius, ya que existixen multitut d'excepcions: és habitual que alguna de les normes socials existents no siga acceptada per la [[moral]] individual d'algunes persones, lo que dona lloc a l'aparició de les [[subcultura\|subcultures]]; també succeïx a sovint que algunes normes del sistema jurídic o penal no apleguen a integrar-se dins de les normes socials. Açò succeïx sobretot en els sistemes [[Dictadura\|no democràtics]], encara que també ocorre en les democràcies. Un eixemple actual és la contradicció de moltes llegislacions en l'acceptació social de les [[descàrrega d'archius\|descarregues]] per [[internet]]. Quan existixen fortes contradiccions entre els sistemes normatius pot produir-se una [[crisis]] que els modifique. Per est motive autors com Durkheim consideren la desviació com un motor del [[canvi social]].<ref>Durkheim, Émile (1993), ''La división social del trabajo social'', Tres Cantos: Akal. ISBN 978-84-7600-229-2.</ref>		En el diagrama podem observar com els distints sistemes normatius s'agrupen uns dins d'uns atres. Açò es fa perque, per eixemple, encara que no totes les normes socials estan en el [[còdic penal]], totes les normes del còdic penal són normes socials (en la mesura que les institucions siguen sensibles al canvi, d'atra modo no totes les normes del còdic civil són normes socials). En realitat este model és una simplificació de com se interrelacionen els sistemes normatius, ya que existixen multitut d'excepcions: és habitual que alguna de les normes socials existents no siga acceptada per la [[moral]] individual d'algunes persones, lo que dona lloc a l'aparició de les [[subcultura\|subcultures]]; també succeïx a sovint que algunes normes del sistema jurídic o penal no apleguen a integrar-se dins de les normes socials. Açò succeïx sobretot en els sistemes [[Dictadura\|no democràtics]], encara que també ocorre en les democràcies. Un eixemple actual és la contradicció de moltes llegislacions en l'acceptació social de les [[descàrrega d'archius\|descarregues]] per [[internet]]. Quan existixen fortes contradiccions entre els sistemes normatius pot produir-se una [[crisis]] que els modifique. Per est motive autors com Durkheim consideren la desviació com un motor del [[canvi social]].<ref>Durkheim, Émile (1993), ''La división social del trabajo social'', Tres Cantos: Akal. ISBN 978-84-7600-229-2.</ref>

Jose2 en 17:16 16 oct 2016

2016-10-16T17:16:35Z

EirVal en 16:04 16 oct 2016

2016-10-16T16:04:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:04 16 oct 2016
Llínea 5:		Llínea 5:
	[[Archiu:Normas.JPG\|thumb\|300px\|Diferents tipos de normes i tipo de desviació que implica el seu incompliment.]]		[[Archiu:Normas.JPG\|thumb\|300px\|Diferents tipos de normes i tipo de desviació que implica el seu incompliment.]]

	*'''[[Norma jurídica\|Normes jurídiques]]''': són les normes contingudes en reglaments o ordenaments, la seua violació és un acte ilícit i comporta sancions de tipo [[Pena pecuniària\|pecuniari]] o [[Sanció administrativa\|administrativa]].		*'''[[Norma jurídica\|Normes jurídiques]]:''' són les normes contingudes en reglaments o ordenaments, la seua violació és un acte ilícit i comporta sancions de tipo [[Pena pecuniària\|pecuniari]] o [[Sanció administrativa\|administrativa]].
	*'''Normes socials''': és un ampli grup de normes socialment reconegudes, com la [[moda]], la [[tradició]], els [[usos i costums]], etc. El seu incompliment no implica una sanció institucionalisada, encara que sí algun tipo de recriminació o reproche social. En les últimes décades existix la tendència a [[conceptualisació\|conceptualisar]] estos comportaments com a ''diversos'' en lloc de com ''desviats'' de forma adjectiva, tal com el comportament informal.		*'''Normes socials''': és un ampli grup de normes socialment reconegudes, com la [[moda]], la [[tradició]], els [[usos i costums]], etc. El seu incompliment no implica una sanció institucionalisada, encara que sí algun tipo de recriminació o reproche social. En les últimes décades existix la tendència a [[conceptualisació\|conceptualisar]] estos comportaments com a ''diversos'' en lloc de com ''desviats'' de forma adjectiva, tal com el comportament informal.

Llínea 21:		Llínea 21:
	[[Categoria:Térmens jurídics]]		[[Categoria:Térmens jurídics]]
	[[Categoria:Sociologia]]		[[Categoria:Sociologia]]

			{{Traduït de\|es\|Norma social}}

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: «Les '''normes socials ''' són les regles que deuen seguir les persones per a una millor convivència, a les que es deuen ajustar les conduc...»

2016-10-16T16:03:01Z

Pàgina nova, en el contingut: «Les '''normes socials ''' són les regles que deuen seguir les persones per a una millor convivència, a les que es deuen ajustar les conduc...»

Pàgina nova

Les '''normes socials ''' són les [[Norma jurídica|regles]] que deuen seguir les persones per a una millor convivència, a les que es deuen ajustar les conductes, tasques i activitats del ser humà.
El sistema de normes, regles o deures que regula les accions dels individus entre sí, és lo que cridem moral. La paraula [[moral]] prové del llatí ''*moralis'', ''referent a les costums''. No obstant, la traducció llatina adquirix un matís distint de la grega i pert part del significat inicial. Moral vol dir caràcter o [[costum]], en quant alguna cosa que ha segut adquirit, i ya no té el sentit d'estructura originària.
La [[societat]] que tenim hui en dia no és molt diferent, pel que fa a normes socials, a aquelles del periodo romàntic (sigle XIX).

[[Archiu:Normas.JPG|thumb|300px|Diferents tipos de normes i tipo de desviació que implica el seu incompliment.]]

*'''[[Norma jurídica|Normes jurídiques]]''': són les normes contingudes en reglaments o ordenaments, la seua violació és un acte ilícit i comporta sancions de tipo [[Pena pecuniària|pecuniari]] o [[Sanció administrativa|administrativa]].
*'''Normes socials''': és un ampli grup de normes socialment reconegudes, com la [[moda]], la [[tradició]], els [[usos i costums]], etc. El seu incompliment no implica una sanció institucionalisada, encara que sí algun tipo de recriminació o reproche social. En les últimes décades existix la tendència a [[conceptualisació|conceptualisar]] estos comportaments com a ''diversos'' en lloc de com ''desviats'' de forma adjectiva, tal com el comportament informal.

En el diagrama podem observar com els distints sistemes normatius s'agrupen uns dins d'uns atres. Açò es fa perque, per eixemple, encara que no totes les normes socials estan en el [[còdic penal]], totes les normes del còdic penal són normes socials (en la mesura que les institucions siguen sensibles al canvi, d'atra modo no totes les normes del còdic civil són normes socials). En realitat este model és una simplificació de com se interrelacionen els sistemes normatius, ya que existixen multitut d'excepcions: és habitual que alguna de les normes socials existents no siga acceptada per la [[moral]] individual d'algunes persones, #lo que dona lloc a l'aparició de les [[subcultura|subcultures]]; també succeïx a sovint que algunes normes del sistema jurídic o penal no apleguen a integrar-se dins de les normes socials. Açò succeïx sobretot en els sistemes [[Dictadura|no democràtics]], encara que també ocorre en les democràcies. Un eixemple actual és la contradicció de moltes llegislacions en l'acceptació social de les [[descàrrega d'archius|descarregues]] per [[internet]]. Quan existixen fortes contradiccions entre els sistemes normatius pot produir-se una [[crisis]] que els modifique. Per est motive autors com Durkheim consideren la desviació com un motor del [[canvi social]].<ref>Durkheim, Émile (1993), ''La división social del trabajo social'', Tres Cantos: Akal. ISBN 978-84-7600-229-2.</ref>

== Vore també ==
* [[Norma jurídica]]
* [[Sociologia de la desviació]]
* [[Estigma social]]

== Referències ==
{{llistaref}}

[[Categoria:Sociologia de la desviació]]
[[Categoria:Térmens jurídics]]
[[Categoria:Sociologia]]

← Revisió anterior		Revisió de 17:16 16 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	Les '''normes socials ''' són les [[Norma jurídica\|regles]] que deuen seguir les persones per a una millor convivència, a les que es deuen ajustar les conductes, tasques i activitats del ser humà.		Les '''normes socials ''' són les [[Norma jurídica\|regles]] que deuen seguir les persones per a una millor convivència, a les que es deuen ajustar les conductes, tasques i activitats del ser humà.
	El sistema de normes, regles o deures que regula les accions dels individus entre sí, és lo que cridem moral. La paraula [[moral]] prové del llatí ''*moralis'', ''referent a les costums''. No obstant, la traducció llatina adquirix un matís distint de la grega i pert part del significat inicial. Moral vol dir caràcter o [[costum]], en quant alguna cosa que ha segut adquirit, i ya no té el sentit d'estructura originària.		El sistema de normes, regles o deures que regula les accions dels individus entre sí, és lo que cridem moral. La paraula [[moral]] prové del [[llatí]] ''moralis'', ''referent a les costums''. No obstant, la traducció llatina adquirix un matís distint de la [[grec\|grega]] i pert part del significat inicial. Moral vol dir caràcter o [[costum]], en quant alguna cosa que ha segut adquirit, i ya no té el sentit d'estructura originària.
	La [[societat]] que tenim hui en dia no és molt diferent, pel que fa a normes socials, a aquelles del periodo romàntic (sigle XIX).		La [[societat]] que tenim hui en dia no és molt diferent, pel que fa a normes socials, a aquelles del periodo romàntic ([[sigle XIX]]).

	[[Archiu:Normas.JPG\|thumb\|300px\|Diferents tipos de normes i tipo de desviació que implica el seu incompliment.]]		[[Archiu:Normas.JPG\|thumb\|300px\|Diferents tipos de normes i tipo de desviació que implica el seu incompliment.]]

	*'''[[Norma jurídica\|Normes jurídiques]]:''' són les normes contingudes en reglaments o ordenaments, la seua violació és un acte ilícit i comporta sancions de tipo [[Pena pecuniària\|pecuniari]] o [[Sanció administrativa\|administrativa]].		'''[[Norma jurídica\|Normes jurídiques]]''': són les normes contingudes en reglaments o ordenaments, la seua violació és un acte ilícit i comporta sancions de tipo [[Pena pecuniària\|pecuniari]] o [[Sanció administrativa\|administrativa]].
	*'''Normes socials''': és un ampli grup de normes socialment reconegudes, com la [[moda]], la [[tradició]], els [[usos i costums]], etc. El seu incompliment no implica una sanció institucionalisada, encara que sí algun tipo de recriminació o reproche social. En les últimes décades existix la tendència a [[conceptualisació\|conceptualisar]] estos comportaments com a ''diversos'' en lloc de com ''desviats'' de forma adjectiva, tal com el comportament informal.		'''Normes socials''': és un ampli grup de normes socialment reconegudes, com la [[moda]], la [[tradició]], els [[usos i costums]], etc. El seu incompliment no implica una sanció institucionalisada, encara que sí algun tipo de recriminació o reproche social. En les últimes décades existix la tendència a [[conceptualisació\|conceptualisar]] estos comportaments com a ''diversos'' en lloc de com ''desviats'' de forma adjectiva, tal com el comportament informal.

	En el diagrama podem observar com els distints sistemes normatius s'agrupen uns dins d'uns atres. Açò es fa perque, per eixemple, encara que no totes les normes socials estan en el [[còdic penal]], totes les normes del còdic penal són normes socials (en la mesura que les institucions siguen sensibles al canvi, d'atra modo no totes les normes del còdic civil són normes socials). En realitat este model és una simplificació de com se interrelacionen els sistemes normatius, ya que existixen multitut d'excepcions: és habitual que alguna de les normes socials existents no siga acceptada per la [[moral]] individual d'algunes persones, #lo que dona lloc a l'aparició de les [[subcultura\|subcultures]]; també succeïx a sovint que algunes normes del sistema jurídic o penal no apleguen a integrar-se dins de les normes socials. Açò succeïx sobretot en els sistemes [[Dictadura\|no democràtics]], encara que també ocorre en les democràcies. Un eixemple actual és la contradicció de moltes llegislacions en l'acceptació social de les [[descàrrega d'archius\|descarregues]] per [[internet]]. Quan existixen fortes contradiccions entre els sistemes normatius pot produir-se una [[crisis]] que els modifique. Per est motive autors com Durkheim consideren la desviació com un motor del [[canvi social]].<ref>Durkheim, Émile (1993), ''La división social del trabajo social'', Tres Cantos: Akal. ISBN 978-84-7600-229-2.</ref>		En el diagrama podem observar com els distints sistemes normatius s'agrupen uns dins d'uns atres. Açò es fa perque, per eixemple, encara que no totes les normes socials estan en el [[còdic penal]], totes les normes del còdic penal són normes socials (en la mesura que les institucions siguen sensibles al canvi, d'atra modo no totes les normes del còdic civil són normes socials). En realitat este model és una simplificació de com se interrelacionen els sistemes normatius, ya que existixen multitut d'excepcions: és habitual que alguna de les normes socials existents no siga acceptada per la [[moral]] individual d'algunes persones, lo que dona lloc a l'aparició de les [[subcultura\|subcultures]]; també succeïx a sovint que algunes normes del sistema jurídic o penal no apleguen a integrar-se dins de les normes socials. Açò succeïx sobretot en els sistemes [[Dictadura\|no democràtics]], encara que també ocorre en les democràcies. Un eixemple actual és la contradicció de moltes llegislacions en l'acceptació social de les [[descàrrega d'archius\|descarregues]] per [[internet]]. Quan existixen fortes contradiccions entre els sistemes normatius pot produir-se una [[crisis]] que els modifique. Per est motive autors com Durkheim consideren la desviació com un motor del [[canvi social]].<ref>Durkheim, Émile (1993), ''La división social del trabajo social'', Tres Cantos: Akal. ISBN 978-84-7600-229-2.</ref>

	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 18:		Llínea 18:
	{{llistaref}}		{{llistaref}}

			[[Categoria:Societat]]
	[[Categoria:Sociologia de la desviació]]		[[Categoria:Sociologia de la desviació]]
	[[Categoria:Térmens jurídics]]		[[Categoria:Térmens jurídics]]