Normes d'El Puig - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2026-03-24T13:24:55Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 13:24 24 març 2026
Llínea 516:		Llínea 516:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|Les [[Normes de Castelló\|normes de Castello]] establixen que per a modificar-les se necessitarà 'amples acords i maximes adhesions'. I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana.

			Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l'Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en 1981, van rebre l'adhesio d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

			En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello.

			Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d'amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'."\|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per [[Pare Guinot\|En Josep Mª Guinot]]}}

	{{Cita\|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes\|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana\|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC\|I.E.C.]]		{{Cita\|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes\|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana\|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC\|I.E.C.]]

Xavier: /* Cites */

2026-03-01T12:00:08Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 1 març 2026
Llínea 540:		Llínea 540:

	Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.\|Extret de l’introducció de l’obra ''[[Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias\|J. Amadeu Àrias]] (RACV, 2006)}}		Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.\|Extret de l’introducció de l’obra ''[[Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias\|J. Amadeu Àrias]] (RACV, 2006)}}

			{{Cita\|Les Normes de la R.A.C.V. (o d'El Puig): Arribats a l'etapa preautonòmica, en la consiguient llegalisació del valencià després de molts anys de prohibició en els que tot i aixó entitats com les falles i Lo Rat seguiren utilisant-ho, el món cultural i polític valencianiste es donà conte de que, seguint l'espírit de Castelló de 1932, fea falta una revisió i millora de les bases ortogràfiques, ya que estes, i tal qual es firmaren en Castelló eren incompletes i artificials per a la llengua valenciana.

			En 1979, la Secció de Llengua i Lliteratura de la R.A.C.V. (entitat que en el nom de Centre de Cultura Valenciana fon una de les firmants de les del 32) elabora un sistema ortogràfic que supon:

			- Una superació definitiva de les normes del 32.

			- Una separació clara de la normativa del català.

			- Un gran treball científic per a que la llengua valenciana tinga una codificació gràfica funcional i pròpia.

			Un ampli sector del valencianisme cultural i polític (persones i institucions) va adherir-se a la normativa de la R.A.C.V. en un acte celebrat en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig el 7 de març de 1981, lo que fa que siga igualment coneguda com Normes d'El Puig.\|'Breu historia de la normativa de l'Idioma Valencià' per Benicalapenc, 2014}}

	{{Cita\|Les normes de l'Acadèmia o Normes d'El Puig, estudiades exhaustivament per la Secció de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament científic, titulat [[Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana]] publicat en 1981, varen rebre l'adhesió d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.		{{Cita\|Les normes de l'Acadèmia o Normes d'El Puig, estudiades exhaustivament per la Secció de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament científic, titulat [[Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana]] publicat en 1981, varen rebre l'adhesió d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

Xavier: /* Us i oficialitat */

2025-08-27T17:12:48Z

Us i oficialitat

← Revisió anterior		Revisió de 17:12 27 ago 2025
Llínea 19:		Llínea 19:
	Les Normes d'El Puig foren oficialisades l'any [[1978]] pel [[Consell del País Valencià]] (l'orgue preautonòmic) en l'etapa del president [[Enrique Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]]) a partir de juny de 1980 i foren especialment impulsades per la seua Consellera d'Educació [[Amparo Cabanes Pecourt\|Amparo Cabanes]].<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1980/06/02/pdf/1980_801456.pdf Bolletí Oficial del País Valencià, núm. 23, 2 de junio de 1980], primer bolletí oficial publicat seguint les Normes d'El Puig (note's el canvi de ''Butlletí'' a Bolletí). DOGV núm. 23 de 02.06.1980 (Referència base de dades: 1980/801456)</ref><ref>{{Cita web \|url=http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp \|título=Historia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana \|fechaacceso=15 de setembre de 2016 \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160921212430/http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp \|fechaarchivo=21 de setembre de 2016 }}</ref><ref>{{Cita web\|url=https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061120/cultura/amparo-cabanes_20061120.html \|title=Amparo Cabanes \|first=Manuel Andrés \|last=Ferreira \|work=[[Las Provincias]] \|language=Espanyol\|date=20 de novembre de 2006 \|access-date=1 de maig de 2022}}</ref> És en esta época quan se publicà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982]] en la seua versió en [[valencià]] seguint les Normes d'El Puig.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/07/15/pdf/1982_900108.pdf Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 74, 15 juliol 1982.</ref> En este moment també se constituí la [[Generalitat Valenciana]] i s'oficialisaren les senyes d'identitat valencianes com la [[Real Senyera]] i la [[llengua valenciana]], en eixe moment reconeguda i utilisada per les institucions públiques valencianes seguint les Normes d'El Puig. Ademés, s'oficialisaren els títuls de valencià expedits per les entitats divulgadores de les Normes de la RACV, com [[Lo Rat Penat]], i estes normes serviren com model llingüístic per a l'ensenyança del valencià en l'educació.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/08/30/pdf/dogv_0077.pdf DECRETO de 19 de julio de 1982 por el que se establece qué profesores estarán facultados para la enseñanza del idioma valenciano]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 77, 30 de agosto de 1982. pp. 4-5.</ref><ref name="his">{{cite web \|title=Evolución del reconocimiento y/o discriminación a los valencianohablantes autoctonistas en los últimos treinta años. Algunos hechos significativos.\|url=https://loratpenat.org/wp-content/uploads/2019/07/es_11-A-IV-Evoluci%C3%B3n-discriminaci%C3%B3n.pdf \|website=Lo Rat Penat \|access-date=16 de giner de 2022}}</ref>		Les Normes d'El Puig foren oficialisades l'any [[1978]] pel [[Consell del País Valencià]] (l'orgue preautonòmic) en l'etapa del president [[Enrique Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]]) a partir de juny de 1980 i foren especialment impulsades per la seua Consellera d'Educació [[Amparo Cabanes Pecourt\|Amparo Cabanes]].<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1980/06/02/pdf/1980_801456.pdf Bolletí Oficial del País Valencià, núm. 23, 2 de junio de 1980], primer bolletí oficial publicat seguint les Normes d'El Puig (note's el canvi de ''Butlletí'' a Bolletí). DOGV núm. 23 de 02.06.1980 (Referència base de dades: 1980/801456)</ref><ref>{{Cita web \|url=http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp \|título=Historia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana \|fechaacceso=15 de setembre de 2016 \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160921212430/http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp \|fechaarchivo=21 de setembre de 2016 }}</ref><ref>{{Cita web\|url=https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061120/cultura/amparo-cabanes_20061120.html \|title=Amparo Cabanes \|first=Manuel Andrés \|last=Ferreira \|work=[[Las Provincias]] \|language=Espanyol\|date=20 de novembre de 2006 \|access-date=1 de maig de 2022}}</ref> És en esta época quan se publicà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982]] en la seua versió en [[valencià]] seguint les Normes d'El Puig.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/07/15/pdf/1982_900108.pdf Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 74, 15 juliol 1982.</ref> En este moment també se constituí la [[Generalitat Valenciana]] i s'oficialisaren les senyes d'identitat valencianes com la [[Real Senyera]] i la [[llengua valenciana]], en eixe moment reconeguda i utilisada per les institucions públiques valencianes seguint les Normes d'El Puig. Ademés, s'oficialisaren els títuls de valencià expedits per les entitats divulgadores de les Normes de la RACV, com [[Lo Rat Penat]], i estes normes serviren com model llingüístic per a l'ensenyança del valencià en l'educació.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/08/30/pdf/dogv_0077.pdf DECRETO de 19 de julio de 1982 por el que se establece qué profesores estarán facultados para la enseñanza del idioma valenciano]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 77, 30 de agosto de 1982. pp. 4-5.</ref><ref name="his">{{cite web \|title=Evolución del reconocimiento y/o discriminación a los valencianohablantes autoctonistas en los últimos treinta años. Algunos hechos significativos.\|url=https://loratpenat.org/wp-content/uploads/2019/07/es_11-A-IV-Evoluci%C3%B3n-discriminaci%C3%B3n.pdf \|website=Lo Rat Penat \|access-date=16 de giner de 2022}}</ref>

	No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana\|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià\|PSPV-PSOE]], substituïnt a ~~Monsolís~~ en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la RACV i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV\|Partit Popular]] davant d'una pròxima derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentària distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>		No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana\|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià\|PSPV-PSOE]], substituïnt a [[Enric Monsonís\|Monsonís]] en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV\|Partit Popular]] davant d'una pròxima derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentària distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>

	[[Image:Coali.jpg\|thumb\|left\|250px\|Denúncia del [[Pacte de Reus]] en els mijos de comunicació]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme\|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat Pacte del Majestic, entre els [[Nacionalisme català\|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons\|Pons]]. L'acort va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del soport de CiU al govern espanyol de [[José María Aznar]] que se trobava en minoria, per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006\|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a ''organisme normatiu de l'idioma valencià'', el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i una part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits la normativa de la AVL, que seguix les [[Normes de Castelló\|Bases de Castelló]], unitàries en el [[idioma català\|català]].		[[Image:Coali.jpg\|thumb\|left\|250px\|Denúncia del [[Pacte de Reus]] en els mijos de comunicació]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme\|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat Pacte del Majestic, entre els [[Nacionalisme català\|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons\|Pons]]. L'acort va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del soport de CiU al govern espanyol de [[José María Aznar]] que se trobava en minoria, per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006\|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a ''organisme normatiu de l'idioma valencià'', el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i una part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits la normativa de la AVL, que seguix les [[Normes de Castelló\|Bases de Castelló]], unitàries en el [[idioma català\|català]].

Valencian: Text reemplaça - 'Monasteri d'El Puig' a 'Monasteri de Santa Maria d'El Puig'

2025-08-15T11:01:09Z

Text reemplaça - 'Monasteri d'El Puig' a 'Monasteri de Santa Maria d'El Puig'

← Revisió anterior		Revisió de 11:01 15 ago 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és una institució en l'objectiu de fer una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. La RACV fon creada en [[1915]] baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]] i l'[[Ajuntament de Valéncia\|Ajuntament]], en el seu orige nomenada Centre de Cultura Valenciana.		La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és una institució en l'objectiu de fer una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. La RACV fon creada en [[1915]] baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]] i l'[[Ajuntament de Valéncia\|Ajuntament]], en el seu orige nomenada Centre de Cultura Valenciana.

	La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV\|Secció de Llengua i Lliteratura]] de l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] (actual Real Acadèmia de Cultura Valenciana) formada per un grup d'intelectuals valencians de prestigi entre els que hi havia mestres, filòlecs, escritors, catedràtics de llengua i lliteratura, teòlecs, etc... es posa a treballar en una ortografia que partint dels treballs, indagacions científiques i llingüístiques de [[Josep Nebot\|Nebot]] i especialment de [[Fullana]] i del [[Consens ortogràfic de 1914]] vorien la llum en l'any [[1979]]. Els autors d'este treball foren [[Miquel Adlert]], [[Xavier Casp]], [[Manolo Gimeno]], [[Antoni Fontelles]], [[Josep Fontelles]], [[Carola Reig]], [[Fermín Juanto Manrique]] i l'anaren completant [[Laura Garcia Bru]], [[Chimo Lanuza]], [[Ampar Garcia]], [[Antoni Garcia Carpio]], [[Francesc de Borja Cremades i Marco\|Francesc de Borja Cremades]], [[Josep Boronat]], [[Miquel Llop]], [[Voro López]] i [[Carles Pitarch]]. El [[7 de març]] de [[1981]] en un acte multitudinari en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig\|Real Monasteri d'El Puig de Santamaria]] -i per açò, popularment les Normes de la RACV són també conegudes com les Normes d'El Puig<ref name="Extret"> Extret de l'introducció de l'obra ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias]] (Valéncia, RACV, 2006)</ref>- més de mil intelectuals i prohoms de la cultura valenciana firmaren l'adhesió ad estes normes ortogràfiques. Eixe mateix any [[Lo Rat Penat]] les adoptaria per als cursos de llengua i cultura valenciana que s'impartien en la societat.		La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV\|Secció de Llengua i Lliteratura]] de l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] (actual Real Acadèmia de Cultura Valenciana) formada per un grup d'intelectuals valencians de prestigi entre els que hi havia mestres, filòlecs, escritors, catedràtics de llengua i lliteratura, teòlecs, etc... es posa a treballar en una ortografia que partint dels treballs, indagacions científiques i llingüístiques de [[Josep Nebot\|Nebot]] i especialment de [[Fullana]] i del [[Consens ortogràfic de 1914]] vorien la llum en l'any [[1979]]. Els autors d'este treball foren [[Miquel Adlert]], [[Xavier Casp]], [[Manolo Gimeno]], [[Antoni Fontelles]], [[Josep Fontelles]], [[Carola Reig]], [[Fermín Juanto Manrique]] i l'anaren completant [[Laura Garcia Bru]], [[Chimo Lanuza]], [[Ampar Garcia]], [[Antoni Garcia Carpio]], [[Francesc de Borja Cremades i Marco\|Francesc de Borja Cremades]], [[Josep Boronat]], [[Miquel Llop]], [[Voro López]] i [[Carles Pitarch]]. El [[7 de març]] de [[1981]] en un acte multitudinari en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig\|Real Monasteri de Santa Maria d'El Puig de Santamaria]] -i per açò, popularment les Normes de la RACV són també conegudes com les Normes d'El Puig<ref name="Extret"> Extret de l'introducció de l'obra ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias]] (Valéncia, RACV, 2006)</ref>- més de mil intelectuals i prohoms de la cultura valenciana firmaren l'adhesió ad estes normes ortogràfiques. Eixe mateix any [[Lo Rat Penat]] les adoptaria per als cursos de llengua i cultura valenciana que s'impartien en la societat.

	En l'any [[1932]], s'havien elaborat unes bases ortogràfiques unitàries en el [[català]], autodenominades [[Normes de Castelló]], en un caràcter intencionalment despersonalisador i alluntades de la realitat llingüística de la [[Comunitat Valenciana]], lo que feya necessari la confecció d'una codificació realista per a l'[[idioma valencià]] que seguira un criteri d'estricta valencianitat llingüística i que més s'acostara al parlar del poble valencià.		En l'any [[1932]], s'havien elaborat unes bases ortogràfiques unitàries en el [[català]], autodenominades [[Normes de Castelló]], en un caràcter intencionalment despersonalisador i alluntades de la realitat llingüística de la [[Comunitat Valenciana]], lo que feya necessari la confecció d'una codificació realista per a l'[[idioma valencià]] que seguira un criteri d'estricta valencianitat llingüística i que més s'acostara al parlar del poble valencià.

Valencian: Text reemplaça - 'Monasteri de Santa Maria del Puig' a 'Monasteri de Santa Maria d'El Puig'

2025-08-15T10:54:36Z

Text reemplaça - 'Monasteri de Santa Maria del Puig' a 'Monasteri de Santa Maria d'El Puig'

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 15 ago 2025
Llínea 535:		Llínea 535:
	{{Cita\|La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat.		{{Cita\|La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat.

	A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria ~~del~~ Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.		A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.

	Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.		Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.

Valencian en 10:07 15 ago 2025

2025-08-15T10:07:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:07 15 ago 2025
Llínea 2:		Llínea 2:
	[[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg\|thumb\|250px\|Portada del llibre XXX Aniversari de les Normes d'El Puig en l'any [[2011]]]]		[[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg\|thumb\|250px\|Portada del llibre XXX Aniversari de les Normes d'El Puig en l'any [[2011]]]]
	[[Archiu:Llibrenopuig.jpg\|thumb\|250px\|Portada del llibre XL Aniversari Normes d'El Puig en l'any [[2021]]]]		[[Archiu:Llibrenopuig.jpg\|thumb\|250px\|Portada del llibre XL Aniversari Normes d'El Puig en l'any [[2021]]]]
	Les '''Normes d'El Puig''', també conegudes com '''Normes de la Real Acadèmia'''<ref>[https://www.llenguavalenciana.com/seccio/start «La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes»]. Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).</ref> o '''Normes de la RACV''',<ref>{{ref-llibre \|autor= José Vicente Gómez Bayarri\|títul=El valencià, el dictamen de la llengua i l'AVLL\|editorial=Real Acadèmia de Cultura Valenciana \|lloc=Valéncia\|data=2003\|isbn=84-96068-33-1\|llengua=Valencià}}</ref> són les normes ortogràfiques del [[Llengua valenciana\|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any [[1979]]. La seua denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig]] en l'any [[1981]].		Les '''Normes d'El Puig''', també conegudes com '''Normes de la Real Acadèmia'''<ref>[https://www.llenguavalenciana.com/seccio/start «La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes»]. Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).</ref> o '''Normes de la RACV''',<ref>{{ref-llibre \|autor= José Vicente Gómez Bayarri\|títul=El valencià, el dictamen de la llengua i l'AVLL\|editorial=Real Acadèmia de Cultura Valenciana \|lloc=Valéncia\|data=2003\|isbn=84-96068-33-1\|llengua=Valencià}}</ref> són les normes ortogràfiques del [[Llengua valenciana\|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any [[1979]]. La seua denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig de Santa Maria]] en l'any [[1981]].

	==Antecedents==		==Antecedents==

Xavier: /* Vore també */

2025-08-13T11:10:28Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 11:10 13 ago 2025
Llínea 551:		Llínea 551:
	== Vore també ==		== Vore també ==

			* [[Ortografia de la llengua valenciana]]
	* [[Normes d'El Puig. XL Aniversari. 40 anys de resistencia valenciana]]		* [[Normes d'El Puig. XL Aniversari. 40 anys de resistencia valenciana]]
	* [[XL Aniversari Normes d'El Puig]]		* [[XL Aniversari Normes d'El Puig]]

Valencian: Text reemplaça - 'caletllà' a 'castellà'

2025-08-13T10:14:43Z

Text reemplaça - 'caletllà' a 'castellà'

← Revisió anterior		Revisió de 10:14 13 ago 2025
Llínea 181:		Llínea 181:
	[[Image:Diccion.jpg\|thumb\|250px\|[[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]]]		[[Image:Diccion.jpg\|thumb\|250px\|[[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]]]
	{{AP\|Gramàtica del valencià}}		{{AP\|Gramàtica del valencià}}
	L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, rebujant paraules com ''ametla'' (per a armela), ''defensar'' (per a defendre), ''col.legi'' (per a colege), ''rellotge'' (per a rellonge), ''gaudir'' (per a gojar), etc. També, la RACV manté la paraula valenciana front als catalanismes difosos gràcies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: farda front a ''esquirol'' (~~caletllà~~ ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres casos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.<ref>{{cite web \|title=Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació\|url=https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio \|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana \|access-date=12 de abril de 2022}}</ref>		L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, rebujant paraules com ''ametla'' (per a armela), ''defensar'' (per a defendre), ''col.legi'' (per a colege), ''rellotge'' (per a rellonge), ''gaudir'' (per a gojar), etc. També, la RACV manté la paraula valenciana front als catalanismes difosos gràcies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: farda front a ''esquirol'' (castellà ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres casos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.<ref>{{cite web \|title=Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació\|url=https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio \|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana \|access-date=12 de abril de 2022}}</ref>

	L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat progressivament alguns dels seus usos gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a ''aquest, aqueix'' o mitat front a ''meitat'', i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades prèviament per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.<ref>Opinions de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070310142627/http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=255715&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3373&pFechaEjemplar=2006-12-14%2000:00:00 diario Levante-EMV 14/12/2006]</ref> No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la [[gramàtica del valencià\|gramàtica valenciana]], deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuïnes valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i formes catalanes. Ademés, a pesar de que la AVL faça algunes recomanacions per al territori valencià, no deixa d'admetre com vàlida la totalitat de la [[llengua catalana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) en el seu estàndart, la qual és amprada sense matisos pels sectors filològics més pancatalanistes. En esta secció, se comparen les diferències principals entre la [[gramàtica del valencià\|gramàtica valenciana]] codificada per la RACV i el model llingüístic híbrit fabricat per la AVL, sense entrar a comparar la gramàtica valenciana respecte al model català pur.		L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat progressivament alguns dels seus usos gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a ''aquest, aqueix'' o mitat front a ''meitat'', i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades prèviament per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.<ref>Opinions de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070310142627/http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=255715&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3373&pFechaEjemplar=2006-12-14%2000:00:00 diario Levante-EMV 14/12/2006]</ref> No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la [[gramàtica del valencià\|gramàtica valenciana]], deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuïnes valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i formes catalanes. Ademés, a pesar de que la AVL faça algunes recomanacions per al territori valencià, no deixa d'admetre com vàlida la totalitat de la [[llengua catalana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) en el seu estàndart, la qual és amprada sense matisos pels sectors filològics més pancatalanistes. En esta secció, se comparen les diferències principals entre la [[gramàtica del valencià\|gramàtica valenciana]] codificada per la RACV i el model llingüístic híbrit fabricat per la AVL, sense entrar a comparar la gramàtica valenciana respecte al model català pur.

Xavier: /* Antecedents */

2025-05-22T18:20:12Z

Antecedents

← Revisió anterior		Revisió de 18:20 22 maig 2025
Llínea 13:		Llínea 13:
	La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV\|Secció de Llengua i Lliteratura]] de l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] (actual Real Acadèmia de Cultura Valenciana) formada per un grup d'intelectuals valencians de prestigi entre els que hi havia mestres, filòlecs, escritors, catedràtics de llengua i lliteratura, teòlecs, etc... es posa a treballar en una ortografia que partint dels treballs, indagacions científiques i llingüístiques de [[Josep Nebot\|Nebot]] i especialment de [[Fullana]] i del [[Consens ortogràfic de 1914]] vorien la llum en l'any [[1979]]. Els autors d'este treball foren [[Miquel Adlert]], [[Xavier Casp]], [[Manolo Gimeno]], [[Antoni Fontelles]], [[Josep Fontelles]], [[Carola Reig]], [[Fermín Juanto Manrique]] i l'anaren completant [[Laura Garcia Bru]], [[Chimo Lanuza]], [[Ampar Garcia]], [[Antoni Garcia Carpio]], [[Francesc de Borja Cremades i Marco\|Francesc de Borja Cremades]], [[Josep Boronat]], [[Miquel Llop]], [[Voro López]] i [[Carles Pitarch]]. El [[7 de març]] de [[1981]] en un acte multitudinari en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig\|Real Monasteri d'El Puig de Santamaria]] -i per açò, popularment les Normes de la RACV són també conegudes com les Normes d'El Puig<ref name="Extret"> Extret de l'introducció de l'obra ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias]] (Valéncia, RACV, 2006)</ref>- més de mil intelectuals i prohoms de la cultura valenciana firmaren l'adhesió ad estes normes ortogràfiques. Eixe mateix any [[Lo Rat Penat]] les adoptaria per als cursos de llengua i cultura valenciana que s'impartien en la societat.		La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV\|Secció de Llengua i Lliteratura]] de l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] (actual Real Acadèmia de Cultura Valenciana) formada per un grup d'intelectuals valencians de prestigi entre els que hi havia mestres, filòlecs, escritors, catedràtics de llengua i lliteratura, teòlecs, etc... es posa a treballar en una ortografia que partint dels treballs, indagacions científiques i llingüístiques de [[Josep Nebot\|Nebot]] i especialment de [[Fullana]] i del [[Consens ortogràfic de 1914]] vorien la llum en l'any [[1979]]. Els autors d'este treball foren [[Miquel Adlert]], [[Xavier Casp]], [[Manolo Gimeno]], [[Antoni Fontelles]], [[Josep Fontelles]], [[Carola Reig]], [[Fermín Juanto Manrique]] i l'anaren completant [[Laura Garcia Bru]], [[Chimo Lanuza]], [[Ampar Garcia]], [[Antoni Garcia Carpio]], [[Francesc de Borja Cremades i Marco\|Francesc de Borja Cremades]], [[Josep Boronat]], [[Miquel Llop]], [[Voro López]] i [[Carles Pitarch]]. El [[7 de març]] de [[1981]] en un acte multitudinari en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig\|Real Monasteri d'El Puig de Santamaria]] -i per açò, popularment les Normes de la RACV són també conegudes com les Normes d'El Puig<ref name="Extret"> Extret de l'introducció de l'obra ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias]] (Valéncia, RACV, 2006)</ref>- més de mil intelectuals i prohoms de la cultura valenciana firmaren l'adhesió ad estes normes ortogràfiques. Eixe mateix any [[Lo Rat Penat]] les adoptaria per als cursos de llengua i cultura valenciana que s'impartien en la societat.

	~~Anteriorment~~, s'havien elaborat unes bases ortogràfiques unitàries en el [[català]], autodenominades [[Normes de Castelló]], en un caràcter intencionalment despersonalisador i alluntades de la realitat llingüística de la [[Comunitat Valenciana]], lo que feya necessari la confecció d'una codificació realista per a l'[[idioma valencià]] que seguira un criteri d'estricta valencianitat llingüística i que més s'acostara al parlar del poble valencià.		En l'any [[1932]], s'havien elaborat unes bases ortogràfiques unitàries en el [[català]], autodenominades [[Normes de Castelló]], en un caràcter intencionalment despersonalisador i alluntades de la realitat llingüística de la [[Comunitat Valenciana]], lo que feya necessari la confecció d'una codificació realista per a l'[[idioma valencià]] que seguira un criteri d'estricta valencianitat llingüística i que més s'acostara al parlar del poble valencià.

	==Us i oficialitat==		==Us i oficialitat==

Xavier: /* Antecedents */

2025-05-22T18:16:21Z

Antecedents

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 22 maig 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és una institució en l'objectiu de fer una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. La RACV fon creada en [[1915]] baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]] i l'[[Ajuntament de Valéncia\|Ajuntament]], en el seu orige nomenada Centre de Cultura Valenciana.		La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és una institució en l'objectiu de fer una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. La RACV fon creada en [[1915]] baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]] i l'[[Ajuntament de Valéncia\|Ajuntament]], en el seu orige nomenada Centre de Cultura Valenciana.

	La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV\|Secció de Llengua i Lliteratura]] de l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] (actual Real Acadèmia de Cultura Valenciana) formada per un grup d'intelectuals valencians de prestigi entre els que hi havia mestres, filòlecs, escritors, catedràtics de llengua i lliteratura, teòlecs, etc... es posa a treballar en una ortografia que partint dels treballs, indagacions científiques i llingüístiques de [[Josep Nebot\|Nebot]] i especialment de [[Fullana]] i del [[Consens ortogràfic de 1914]] vorien la llum en l'any [[1979]]. Els autors d'este treball foren [[Miquel Adlert]], [[Xavier Casp]], [[Manolo Gimeno]], [[Antoni Fontelles]], [[Josep Fontelles]], [[Carola Reig]], [[Fermín Juanto Manrique]] i l'anaren completant [[Laura Garcia Bru]], [[Chimo Lanuza]], [[Ampar Garcia]], [[Antoni Garcia Carpio]], [[Francesc de Borja Cremades]], [[Josep Boronat]], [[Miquel Llop]], [[Voro López]] i [[Carles Pitarch]]. El [[7 de març]] de [[1981]] en un acte multitudinari en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig\|Real Monasteri d'El Puig de Santamaria]] -i per açò, popularment les Normes de la RACV són també conegudes com les Normes d'El Puig<ref name="Extret"> Extret de l'introducció de l'obra ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias]] (Valéncia, RACV, 2006)</ref>- més de mil intelectuals i prohoms de la cultura valenciana firmaren l'adhesió ad estes normes ortogràfiques. Eixe mateix any [[Lo Rat Penat]] les adoptaria per als cursos de llengua i cultura valenciana que s'impartien en la societat.		La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV\|Secció de Llengua i Lliteratura]] de l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] (actual Real Acadèmia de Cultura Valenciana) formada per un grup d'intelectuals valencians de prestigi entre els que hi havia mestres, filòlecs, escritors, catedràtics de llengua i lliteratura, teòlecs, etc... es posa a treballar en una ortografia que partint dels treballs, indagacions científiques i llingüístiques de [[Josep Nebot\|Nebot]] i especialment de [[Fullana]] i del [[Consens ortogràfic de 1914]] vorien la llum en l'any [[1979]]. Els autors d'este treball foren [[Miquel Adlert]], [[Xavier Casp]], [[Manolo Gimeno]], [[Antoni Fontelles]], [[Josep Fontelles]], [[Carola Reig]], [[Fermín Juanto Manrique]] i l'anaren completant [[Laura Garcia Bru]], [[Chimo Lanuza]], [[Ampar Garcia]], [[Antoni Garcia Carpio]], [[Francesc de Borja Cremades i Marco\|Francesc de Borja Cremades]], [[Josep Boronat]], [[Miquel Llop]], [[Voro López]] i [[Carles Pitarch]]. El [[7 de març]] de [[1981]] en un acte multitudinari en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig\|Real Monasteri d'El Puig de Santamaria]] -i per açò, popularment les Normes de la RACV són també conegudes com les Normes d'El Puig<ref name="Extret"> Extret de l'introducció de l'obra ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias]] (Valéncia, RACV, 2006)</ref>- més de mil intelectuals i prohoms de la cultura valenciana firmaren l'adhesió ad estes normes ortogràfiques. Eixe mateix any [[Lo Rat Penat]] les adoptaria per als cursos de llengua i cultura valenciana que s'impartien en la societat.

	Anteriorment, s'havien elaborat unes bases ortogràfiques unitàries en el [[català]], autodenominades [[Normes de Castelló]], en un caràcter intencionalment despersonalisador i alluntades de la realitat llingüística de la [[Comunitat Valenciana]], lo que feya necessari la confecció d'una codificació realista per a l'[[idioma valencià]] que seguira un criteri d'estricta valencianitat llingüística i que més s'acostara al parlar del poble valencià.		Anteriorment, s'havien elaborat unes bases ortogràfiques unitàries en el [[català]], autodenominades [[Normes de Castelló]], en un caràcter intencionalment despersonalisador i alluntades de la realitat llingüística de la [[Comunitat Valenciana]], lo que feya necessari la confecció d'una codificació realista per a l'[[idioma valencià]] que seguira un criteri d'estricta valencianitat llingüística i que més s'acostara al parlar del poble valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 17:12 27 ago 2025
Llínea 19:		Llínea 19:
	Les Normes d'El Puig foren oficialisades l'any [[1978]] pel [[Consell del País Valencià]] (l'orgue preautonòmic) en l'etapa del president [[Enrique Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]]) a partir de juny de 1980 i foren especialment impulsades per la seua Consellera d'Educació [[Amparo Cabanes Pecourt\|Amparo Cabanes]].<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1980/06/02/pdf/1980_801456.pdf Bolletí Oficial del País Valencià, núm. 23, 2 de junio de 1980], primer bolletí oficial publicat seguint les Normes d'El Puig (note's el canvi de ''Butlletí'' a Bolletí). DOGV núm. 23 de 02.06.1980 (Referència base de dades: 1980/801456)</ref><ref>{{Cita web \|url=http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp \|título=Historia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana \|fechaacceso=15 de setembre de 2016 \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160921212430/http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp \|fechaarchivo=21 de setembre de 2016 }}</ref><ref>{{Cita web\|url=https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061120/cultura/amparo-cabanes_20061120.html \|title=Amparo Cabanes \|first=Manuel Andrés \|last=Ferreira \|work=[[Las Provincias]] \|language=Espanyol\|date=20 de novembre de 2006 \|access-date=1 de maig de 2022}}</ref> És en esta época quan se publicà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982]] en la seua versió en [[valencià]] seguint les Normes d'El Puig.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/07/15/pdf/1982_900108.pdf Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 74, 15 juliol 1982.</ref> En este moment també se constituí la [[Generalitat Valenciana]] i s'oficialisaren les senyes d'identitat valencianes com la [[Real Senyera]] i la [[llengua valenciana]], en eixe moment reconeguda i utilisada per les institucions públiques valencianes seguint les Normes d'El Puig. Ademés, s'oficialisaren els títuls de valencià expedits per les entitats divulgadores de les Normes de la RACV, com [[Lo Rat Penat]], i estes normes serviren com model llingüístic per a l'ensenyança del valencià en l'educació.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/08/30/pdf/dogv_0077.pdf DECRETO de 19 de julio de 1982 por el que se establece qué profesores estarán facultados para la enseñanza del idioma valenciano]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 77, 30 de agosto de 1982. pp. 4-5.</ref><ref name="his">{{cite web \|title=Evolución del reconocimiento y/o discriminación a los valencianohablantes autoctonistas en los últimos treinta años. Algunos hechos significativos.\|url=https://loratpenat.org/wp-content/uploads/2019/07/es_11-A-IV-Evoluci%C3%B3n-discriminaci%C3%B3n.pdf \|website=Lo Rat Penat \|access-date=16 de giner de 2022}}</ref>		Les Normes d'El Puig foren oficialisades l'any [[1978]] pel [[Consell del País Valencià]] (l'orgue preautonòmic) en l'etapa del president [[Enrique Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]]) a partir de juny de 1980 i foren especialment impulsades per la seua Consellera d'Educació [[Amparo Cabanes Pecourt\|Amparo Cabanes]].<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1980/06/02/pdf/1980_801456.pdf Bolletí Oficial del País Valencià, núm. 23, 2 de junio de 1980], primer bolletí oficial publicat seguint les Normes d'El Puig (note's el canvi de ''Butlletí'' a Bolletí). DOGV núm. 23 de 02.06.1980 (Referència base de dades: 1980/801456)</ref><ref>{{Cita web \|url=http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp \|título=Historia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana \|fechaacceso=15 de setembre de 2016 \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160921212430/http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp \|fechaarchivo=21 de setembre de 2016 }}</ref><ref>{{Cita web\|url=https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061120/cultura/amparo-cabanes_20061120.html \|title=Amparo Cabanes \|first=Manuel Andrés \|last=Ferreira \|work=[[Las Provincias]] \|language=Espanyol\|date=20 de novembre de 2006 \|access-date=1 de maig de 2022}}</ref> És en esta época quan se publicà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982]] en la seua versió en [[valencià]] seguint les Normes d'El Puig.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/07/15/pdf/1982_900108.pdf Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 74, 15 juliol 1982.</ref> En este moment també se constituí la [[Generalitat Valenciana]] i s'oficialisaren les senyes d'identitat valencianes com la [[Real Senyera]] i la [[llengua valenciana]], en eixe moment reconeguda i utilisada per les institucions públiques valencianes seguint les Normes d'El Puig. Ademés, s'oficialisaren els títuls de valencià expedits per les entitats divulgadores de les Normes de la RACV, com [[Lo Rat Penat]], i estes normes serviren com model llingüístic per a l'ensenyança del valencià en l'educació.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/08/30/pdf/dogv_0077.pdf DECRETO de 19 de julio de 1982 por el que se establece qué profesores estarán facultados para la enseñanza del idioma valenciano]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 77, 30 de agosto de 1982. pp. 4-5.</ref><ref name="his">{{cite web \|title=Evolución del reconocimiento y/o discriminación a los valencianohablantes autoctonistas en los últimos treinta años. Algunos hechos significativos.\|url=https://loratpenat.org/wp-content/uploads/2019/07/es_11-A-IV-Evoluci%C3%B3n-discriminaci%C3%B3n.pdf \|website=Lo Rat Penat \|access-date=16 de giner de 2022}}</ref>

	No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana\|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià\|PSPV-PSOE]], substituïnt a ~~Monsolís~~ en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la RACV i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV\|Partit Popular]] davant d'una pròxima derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentària distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>		No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana\|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià\|PSPV-PSOE]], substituïnt a [[Enric Monsonís\|Monsonís]] en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV\|Partit Popular]] davant d'una pròxima derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentària distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>

	[[Image:Coali.jpg\|thumb\|left\|250px\|Denúncia del [[Pacte de Reus]] en els mijos de comunicació]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme\|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat Pacte del Majestic, entre els [[Nacionalisme català\|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons\|Pons]]. L'acort va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del soport de CiU al govern espanyol de [[José María Aznar]] que se trobava en minoria, per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006\|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a ''organisme normatiu de l'idioma valencià'', el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i una part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits la normativa de la AVL, que seguix les [[Normes de Castelló\|Bases de Castelló]], unitàries en el [[idioma català\|català]].		[[Image:Coali.jpg\|thumb\|left\|250px\|Denúncia del [[Pacte de Reus]] en els mijos de comunicació]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme\|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat Pacte del Majestic, entre els [[Nacionalisme català\|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons\|Pons]]. L'acort va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del soport de CiU al govern espanyol de [[José María Aznar]] que se trobava en minoria, per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006\|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a ''organisme normatiu de l'idioma valencià'', el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i una part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits la normativa de la AVL, que seguix les [[Normes de Castelló\|Bases de Castelló]], unitàries en el [[idioma català\|català]].

← Revisió anterior		Revisió de 10:14 13 ago 2025
Llínea 181:		Llínea 181:
	[[Image:Diccion.jpg\|thumb\|250px\|[[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]]]		[[Image:Diccion.jpg\|thumb\|250px\|[[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]]]
	{{AP\|Gramàtica del valencià}}		{{AP\|Gramàtica del valencià}}
	L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, rebujant paraules com ''ametla'' (per a armela), ''defensar'' (per a defendre), ''col.legi'' (per a colege), ''rellotge'' (per a rellonge), ''gaudir'' (per a gojar), etc. També, la RACV manté la paraula valenciana front als catalanismes difosos gràcies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: farda front a ''esquirol'' (~~caletllà~~ ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres casos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.<ref>{{cite web \|title=Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació\|url=https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio \|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana \|access-date=12 de abril de 2022}}</ref>		L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, rebujant paraules com ''ametla'' (per a armela), ''defensar'' (per a defendre), ''col.legi'' (per a colege), ''rellotge'' (per a rellonge), ''gaudir'' (per a gojar), etc. També, la RACV manté la paraula valenciana front als catalanismes difosos gràcies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: farda front a ''esquirol'' (castellà ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres casos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.<ref>{{cite web \|title=Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació\|url=https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio \|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana \|access-date=12 de abril de 2022}}</ref>

	L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat progressivament alguns dels seus usos gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a ''aquest, aqueix'' o mitat front a ''meitat'', i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades prèviament per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.<ref>Opinions de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070310142627/http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=255715&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3373&pFechaEjemplar=2006-12-14%2000:00:00 diario Levante-EMV 14/12/2006]</ref> No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la [[gramàtica del valencià\|gramàtica valenciana]], deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuïnes valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i formes catalanes. Ademés, a pesar de que la AVL faça algunes recomanacions per al territori valencià, no deixa d'admetre com vàlida la totalitat de la [[llengua catalana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) en el seu estàndart, la qual és amprada sense matisos pels sectors filològics més pancatalanistes. En esta secció, se comparen les diferències principals entre la [[gramàtica del valencià\|gramàtica valenciana]] codificada per la RACV i el model llingüístic híbrit fabricat per la AVL, sense entrar a comparar la gramàtica valenciana respecte al model català pur.		L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat progressivament alguns dels seus usos gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a ''aquest, aqueix'' o mitat front a ''meitat'', i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades prèviament per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.<ref>Opinions de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070310142627/http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=255715&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3373&pFechaEjemplar=2006-12-14%2000:00:00 diario Levante-EMV 14/12/2006]</ref> No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la [[gramàtica del valencià\|gramàtica valenciana]], deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuïnes valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i formes catalanes. Ademés, a pesar de que la AVL faça algunes recomanacions per al territori valencià, no deixa d'admetre com vàlida la totalitat de la [[llengua catalana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) en el seu estàndart, la qual és amprada sense matisos pels sectors filològics més pancatalanistes. En esta secció, se comparen les diferències principals entre la [[gramàtica del valencià\|gramàtica valenciana]] codificada per la RACV i el model llingüístic híbrit fabricat per la AVL, sense entrar a comparar la gramàtica valenciana respecte al model català pur.