Oberón - Historial de revisions

Xavi Dengra: /* Història */

2023-02-15T11:54:06Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 15 feb 2023
Llínea 6:		Llínea 6:
	La llegenda d'Oberón hauria tingut el seu inici lliterari en el Cantar de gesta francés ''Els Prouesses et faitz du noble Huon de Bordeaux'' (primera mitat del [[sigle XIII]]). En este cantar el noble Huon, fill de Seguin, comte de Bordeus, mata a un home que ha caigut en una emboscada, qui resulta ser Charlot, el fill de l'Emperador. Per això és condenat, pero obté la suspensió temporal del castic a condició de visitar la cort de l'Emir de Babilonia, retornar en un mechó dels cabells d'est i quatre de les seues [[Dent\|dents]], i allí també assessinar al millor dels seus cavallers i besar en tres ocasions a la seua filla Esclarmonde. En l'ajuda del [[donyet]] Oberón, Huon conseguix l'èxit despuix d'afrontar moltes aventures. Carlos el Chiquet, fill de Carlos el Calvo, mor en l'any [[886]] per ferides infligides per Aubouin baix circumstàncies similars. El Seguin de la vida real va ser un comte de Bordeus baix el regnat de Ludovico Pío, en l'any [[839]], i va morir lluitant contra els normandos sis anys despuix.		La llegenda d'Oberón hauria tingut el seu inici lliterari en el Cantar de gesta francés ''Els Prouesses et faitz du noble Huon de Bordeaux'' (primera mitat del [[sigle XIII]]). En este cantar el noble Huon, fill de Seguin, comte de Bordeus, mata a un home que ha caigut en una emboscada, qui resulta ser Charlot, el fill de l'Emperador. Per això és condenat, pero obté la suspensió temporal del castic a condició de visitar la cort de l'Emir de Babilonia, retornar en un mechó dels cabells d'est i quatre de les seues [[Dent\|dents]], i allí també assessinar al millor dels seus cavallers i besar en tres ocasions a la seua filla Esclarmonde. En l'ajuda del [[donyet]] Oberón, Huon conseguix l'èxit despuix d'afrontar moltes aventures. Carlos el Chiquet, fill de Carlos el Calvo, mor en l'any [[886]] per ferides infligides per Aubouin baix circumstàncies similars. El Seguin de la vida real va ser un comte de Bordeus baix el regnat de Ludovico Pío, en l'any [[839]], i va morir lluitant contra els normandos sis anys despuix.

	D'esta manera, Oberón apareix en una fantasia cortesana del sigle XIII basada en un episodi històric del [[sigle IX]]. Li són donats atavíos Celtes, com una copa màgica que sempre estarà plena per als virtuosos. La copa màgica li proveïx el seu berenar; pero tal és la seua virtut que no solament produïx [[vi]], sino sustent més sòlit quan es desija, i, segons Thomas Bulfinch, es dia que era fill de [[Morgana\|Morgana li Fay]] i [[~~Julio~~ César]].		D'esta manera, Oberón apareix en una fantasia cortesana del sigle XIII basada en un episodi històric del [[sigle IX]]. Li són donats atavíos Celtes, com una copa màgica que sempre estarà plena per als virtuosos. La copa màgica li proveïx el seu berenar; pero tal és la seua virtut que no solament produïx [[vi]], sino sustent més sòlit quan es desija, i, segons Thomas Bulfinch, es dia que era fill de [[Morgana\|Morgana li Fay]] i [[Juli César]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 20:27 14 feb 2023

2023-02-14T20:27:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:27 14 feb 2023
Llínea 25:		Llínea 25:
	* Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6		* Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6

			== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Oberon}}		{{Commonscat\|Oberon}}

	[[Categoria:Mitologia]]		[[Categoria:Mitologia]]
	[[Categoria:Mitologia celta]]		[[Categoria:Mitologia celta]]

Lluísm: /* Història */

2023-02-14T20:26:19Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 20:26 14 feb 2023
Llínea 6:		Llínea 6:
	La llegenda d'Oberón hauria tingut el seu inici lliterari en el Cantar de gesta francés ''Els Prouesses et faitz du noble Huon de Bordeaux'' (primera mitat del [[sigle XIII]]). En este cantar el noble Huon, fill de Seguin, comte de Bordeus, mata a un home que ha caigut en una emboscada, qui resulta ser Charlot, el fill de l'Emperador. Per això és condenat, pero obté la suspensió temporal del castic a condició de visitar la cort de l'Emir de Babilonia, retornar en un mechó dels cabells d'est i quatre de les seues [[Dent\|dents]], i allí també assessinar al millor dels seus cavallers i besar en tres ocasions a la seua filla Esclarmonde. En l'ajuda del [[donyet]] Oberón, Huon conseguix l'èxit despuix d'afrontar moltes aventures. Carlos el Chiquet, fill de Carlos el Calvo, mor en l'any [[886]] per ferides infligides per Aubouin baix circumstàncies similars. El Seguin de la vida real va ser un comte de Bordeus baix el regnat de Ludovico Pío, en l'any [[839]], i va morir lluitant contra els normandos sis anys despuix.		La llegenda d'Oberón hauria tingut el seu inici lliterari en el Cantar de gesta francés ''Els Prouesses et faitz du noble Huon de Bordeaux'' (primera mitat del [[sigle XIII]]). En este cantar el noble Huon, fill de Seguin, comte de Bordeus, mata a un home que ha caigut en una emboscada, qui resulta ser Charlot, el fill de l'Emperador. Per això és condenat, pero obté la suspensió temporal del castic a condició de visitar la cort de l'Emir de Babilonia, retornar en un mechó dels cabells d'est i quatre de les seues [[Dent\|dents]], i allí també assessinar al millor dels seus cavallers i besar en tres ocasions a la seua filla Esclarmonde. En l'ajuda del [[donyet]] Oberón, Huon conseguix l'èxit despuix d'afrontar moltes aventures. Carlos el Chiquet, fill de Carlos el Calvo, mor en l'any [[886]] per ferides infligides per Aubouin baix circumstàncies similars. El Seguin de la vida real va ser un comte de Bordeus baix el regnat de Ludovico Pío, en l'any [[839]], i va morir lluitant contra els normandos sis anys despuix.

	D'esta manera, Oberón apareix en una fantasia cortesana del sigle XIII basada en un episodi històric del [[sigle IX]]. Li són donats atavíos Celtes, com una copa màgica que sempre estarà plena per als virtuosos. La copa màgica li proveïx el seu berenar; pero tal és la seua virtut que no solament produïx [[vi]], sino ~~sustente~~ més sòlit quan es desija, i, segons Thomas Bulfinch, es dia que era fill de [[Morgana\|Morgana li Fay]] i [[Julio César]].		D'esta manera, Oberón apareix en una fantasia cortesana del sigle XIII basada en un episodi històric del [[sigle IX]]. Li són donats atavíos Celtes, com una copa màgica que sempre estarà plena per als virtuosos. La copa màgica li proveïx el seu berenar; pero tal és la seua virtut que no solament produïx [[vi]], sino sustent més sòlit quan es desija, i, segons Thomas Bulfinch, es dia que era fill de [[Morgana\|Morgana li Fay]] i [[Julio César]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: /* Història */

2023-02-14T20:25:39Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 20:25 14 feb 2023
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Història ==		== Història ==
	La llegenda d'Oberón hauria tingut el seu inici lliterari en el Cantar de gesta francés ''Els Prouesses et faitz du noble Huon de Bordeaux'' (primera mitat del [[sigle XIII]]). En este cantar el noble Huon, fill de Seguin, comte de Bordeus, mata a un home que ha caigut en una emboscada, qui resulta ser Charlot, el fill de l'Emperador. Per això és condenat, pero obté la suspensió temporal del castic a condició de visitar la cort de l'Emir de Babilonia, retornar en un mechó dels cabells d'est i quatre de les seues [[Dent\|dents]], i allí també assessinar al millor dels seus cavallers i besar en tres ocasions a la seua filla Esclarmonde. En l'ajuda del [[donyet]] Oberón, Huon conseguix l'èxit despuix d'afrontar moltes aventures. Carlos el Chiquet, fill de Carlos el Calvo, mor en l'any [[886]] per ferides infligides per Aubouin baix circumstàncies similars. El Seguin de la vida real va ser un comte de Bordeus ~~baixe~~ el regnat de Ludovico Pío, en l'any [[839]], i va morir lluitant contra els normandos sis anys despuix.		La llegenda d'Oberón hauria tingut el seu inici lliterari en el Cantar de gesta francés ''Els Prouesses et faitz du noble Huon de Bordeaux'' (primera mitat del [[sigle XIII]]). En este cantar el noble Huon, fill de Seguin, comte de Bordeus, mata a un home que ha caigut en una emboscada, qui resulta ser Charlot, el fill de l'Emperador. Per això és condenat, pero obté la suspensió temporal del castic a condició de visitar la cort de l'Emir de Babilonia, retornar en un mechó dels cabells d'est i quatre de les seues [[Dent\|dents]], i allí també assessinar al millor dels seus cavallers i besar en tres ocasions a la seua filla Esclarmonde. En l'ajuda del [[donyet]] Oberón, Huon conseguix l'èxit despuix d'afrontar moltes aventures. Carlos el Chiquet, fill de Carlos el Calvo, mor en l'any [[886]] per ferides infligides per Aubouin baix circumstàncies similars. El Seguin de la vida real va ser un comte de Bordeus baix el regnat de Ludovico Pío, en l'any [[839]], i va morir lluitant contra els normandos sis anys despuix.

	D'esta manera, Oberón apareix en una fantasia cortesana del sigle XIII basada en un episodi històric del [[sigle IX]]. Li són donats atavíos Celtes, com una copa màgica que sempre estarà plena per als virtuosos. La copa màgica li proveïx el seu berenar; pero tal és la seua virtut que no solament produïx [[vi]], sino sustente més sòlit quan es desija, i, segons Thomas Bulfinch, es dia que era fill de [[Morgana\|Morgana li Fay]] i [[Julio César]].		D'esta manera, Oberón apareix en una fantasia cortesana del sigle XIII basada en un episodi històric del [[sigle IX]]. Li són donats atavíos Celtes, com una copa màgica que sempre estarà plena per als virtuosos. La copa màgica li proveïx el seu berenar; pero tal és la seua virtut que no solament produïx [[vi]], sino sustente més sòlit quan es desija, i, segons Thomas Bulfinch, es dia que era fill de [[Morgana\|Morgana li Fay]] i [[Julio César]].

Lluísm en 20:25 14 feb 2023

2023-02-14T20:25:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:25 14 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Shakespeare's comedy of A midsummer-night's dream (1914) (14729845086).jpg\|thumb\|250px\|Representació d'Oberón]]		[[File:Shakespeare's comedy of A midsummer-night's dream (1914) (14729845086).jpg\|thumb\|250px\|Representació d'Oberón]]

	'''Oberón''' és, en la mitologia celta i en les llegendes ~~migwevals~~, el rei de les fades; també es diu que era cosí del rei dels hòmens. És famós com a personage en l'obra de [[William Shakespeare]], ''El somi d'una nit d'estiu''.		'''Oberón''' és, en la mitologia celta i en les llegendes migevals, el rei de les fades; també es diu que era cosí del rei dels hòmens. És famós com a personage en l'obra de [[William Shakespeare]], ''El somi d'una nit d'estiu''.

	== Història ==		== Història ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació d'Oberón '''Oberón''' és, en la mitologia cel…»

2023-02-14T20:24:40Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Oberón '''Oberón''' és, en la mitologia cel…»

Pàgina nova

[[File:Shakespeare's comedy of A midsummer-night's dream (1914) (14729845086).jpg|thumb|250px|Representació d'Oberón]]

'''Oberón''' és, en la mitologia celta i en les llegendes migwevals, el rei de les fades; també es diu que era cosí del rei dels hòmens. És famós com a personage en l'obra de [[William Shakespeare]], ''El somi d'una nit d'estiu''.

== Història ==
La llegenda d'Oberón hauria tingut el seu inici lliterari en el Cantar de gesta francés ''Els Prouesses et faitz du noble Huon de Bordeaux'' (primera mitat del [[sigle XIII]]). En este cantar el noble Huon, fill de Seguin, comte de Bordeus, mata a un home que ha caigut en una emboscada, qui resulta ser Charlot, el fill de l'Emperador. Per això és condenat, pero obté la suspensió temporal del castic a condició de visitar la cort de l'Emir de Babilonia, retornar en un mechó dels cabells d'est i quatre de les seues [[Dent|dents]], i allí també assessinar al millor dels seus cavallers i besar en tres ocasions a la seua filla Esclarmonde. En l'ajuda del [[donyet]] Oberón, Huon conseguix l'èxit despuix d'afrontar moltes aventures. Carlos el Chiquet, fill de Carlos el Calvo, mor en l'any [[886]] per ferides infligides per Aubouin baix circumstàncies similars. El Seguin de la vida real va ser un comte de Bordeus baixe el regnat de Ludovico Pío, en l'any [[839]], i va morir lluitant contra els normandos sis anys despuix.

D'esta manera, Oberón apareix en una fantasia cortesana del sigle XIII basada en un episodi històric del [[sigle IX]]. Li són donats atavíos Celtes, com una copa màgica que sempre estarà plena per als virtuosos. La copa màgica li proveïx el seu berenar; pero tal és la seua virtut que no solament produïx [[vi]], sino sustente més sòlit quan es desija, i, segons Thomas Bulfinch, es dia que era fill de [[Morgana|Morgana li Fay]] i [[Julio César]].

== Referències ==

* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.

== Bibliografia ==

* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en [[francés]]) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
* Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6

{{Commonscat|Oberon}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]