Objectivitat - Historial de revisions

Lluísm en 17:19 5 oct 2025

2025-10-05T17:19:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:19 5 oct 2025
Llínea 4:		Llínea 4:
	L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).		L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).

	El [[método científic]] suposa que existix una mínima objectivitat i que per tant les lleis usades per descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perqué es basen en patrons naturals comprovables en la raó. També consideren que estes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], on actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal qual els perceben, sense afegir-hi la seua [[opinió]], i en un llenguage lo més neutre possible.		El [[método científic]] suposa que existix una mínima objectivitat i que per tant les lleis usades per descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perqué es basen en patrons naturals comprovables en la raó. També consideren que estes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], on actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal qual els perceben, sense afegir-hi la seua [[opinió]], i en un llenguage lo més neutre possible.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 07:57 4 set 2025

2025-09-04T07:57:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:57 4 set 2025
Llínea 6:		Llínea 6:
	El [[método científic]] suposa que existix una mínima objectivitat i que per tant les lleis usades per descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perqué es basen en patrons naturals comprovables en la raó. També consideren que estes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], on actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal qual els perceben, sense afegir-hi la seua [[opinió]], i en un llenguage lo més neutre possible.		El [[método científic]] suposa que existix una mínima objectivitat i que per tant les lleis usades per descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perqué es basen en patrons naturals comprovables en la raó. També consideren que estes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], on actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal qual els perceben, sense afegir-hi la seua [[opinió]], i en un llenguage lo més neutre possible.

	==Referències==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

	[[Categoria:Epistemologia]]		[[Categoria:Epistemologia]]
	[[Categoria:Ètica]]		[[Categoria:Ètica]]

Lluísm en 19:14 5 jul 2025

2025-07-05T19:14:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 5 jul 2025
Llínea 4:		Llínea 4:
	L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).		L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).

	El [[método científic]] suposa que existix una mínima objectivitat i que per tant les lleis usades per descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perqué es basen en patrons naturals comprovables en la raó. També consideren que estes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], on actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal qual els perceben, sense afegir-hi la seua [[opinió]], i en un llenguage lo més neutre possible.		El [[método científic]] suposa que existix una mínima objectivitat i que per tant les lleis usades per descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perqué es basen en patrons naturals comprovables en la raó. També consideren que estes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], on actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal qual els perceben, sense afegir-hi la seua [[opinió]], i en un llenguage lo més neutre possible.

	==Referències==		==Referències==

Loís: dades > senyes

2020-03-02T14:56:54Z

dades > senyes

← Revisió anterior		Revisió de 14:56 2 març 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal qual són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC\|0095296}}</ref>		L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal qual són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC\|0095296}}</ref>
	Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les ~~dades~~ externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que inclús és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure l'[[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>		Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les senyes externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que inclús és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure l'[[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>

	L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).		L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:55:51Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:55 28 set 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal qual són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC\|0095296}}</ref>		L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal qual són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC\|0095296}}</ref>
	Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que ~~fins i tot~~ és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure l'[[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>		Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que inclús és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure l'[[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>

	L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).		L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).

Jose2 en 12:25 13 nov 2018

2018-11-13T12:25:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:25 13 nov 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal qual són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC\|0095296}}</ref>		L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal qual són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC\|0095296}}</ref>
	Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que fins i tot és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure la [[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>		Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que fins i tot és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure l'[[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>

	L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).		L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).

Jose2: Text reemplaça - 'cadascú' a 'cada u'

2018-02-20T18:59:01Z

Text reemplaça - 'cadascú' a 'cada u'

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 20 feb 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que fins i tot és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure la [[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>		Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que fins i tot és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure la [[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>

	L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, ~~cadascú~~ pot decidir qué és bo en cada ocasió).		L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).

	El [[método científic]] suposa que existix una mínima objectivitat i que per tant les lleis usades per descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perqué es basen en patrons naturals comprovables en la raó. També consideren que estes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], on actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal qual els perceben, sense afegir-hi la seua [[opinió]], i en un llenguage lo més neutre possible.		El [[método científic]] suposa que existix una mínima objectivitat i que per tant les lleis usades per descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perqué es basen en patrons naturals comprovables en la raó. També consideren que estes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], on actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal qual els perceben, sense afegir-hi la seua [[opinió]], i en un llenguage lo més neutre possible.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:43:40Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:43 20 feb 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que fins i tot és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure la [[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>		Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que fins i tot és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure la [[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>

	L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (~~només~~ es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cadascú pot decidir qué és bo en cada ocasió).		L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cadascú pot decidir qué és bo en cada ocasió).

	El [[método científic]] suposa que existix una mínima objectivitat i que per tant les lleis usades per descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perqué es basen en patrons naturals comprovables en la raó. També consideren que estes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], on actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal qual els perceben, sense afegir-hi la seua [[opinió]], i en un llenguage lo més neutre possible.		El [[método científic]] suposa que existix una mínima objectivitat i que per tant les lleis usades per descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perqué es basen en patrons naturals comprovables en la raó. També consideren que estes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], on actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal qual els perceben, sense afegir-hi la seua [[opinió]], i en un llenguage lo més neutre possible.

Jose2: Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

2015-05-23T10:36:23Z

Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

← Revisió anterior		Revisió de 10:36 23 maig 2015
Llínea 2:		Llínea 2:
	Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que fins i tot és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure la [[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>		Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que fins i tot és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure la [[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>

	L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (només es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se ~~així~~ del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cadascú pot decidir qué és bo en cada ocasió).		L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (només es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cadascú pot decidir qué és bo en cada ocasió).

	El [[método científic]] suposa que existix una mínima objectivitat i que per tant les lleis usades per descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perqué es basen en patrons naturals comprovables en la raó. També consideren que estes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], on actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal qual els perceben, sense afegir-hi la seua [[opinió]], i en un llenguage lo més neutre possible.		El [[método científic]] suposa que existix una mínima objectivitat i que per tant les lleis usades per descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perqué es basen en patrons naturals comprovables en la raó. També consideren que estes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], on actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal qual els perceben, sense afegir-hi la seua [[opinió]], i en un llenguage lo més neutre possible.

Posmo en 10:03 12 set 2014

2014-09-12T10:03:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:03 12 set 2014
Llínea 4:		Llínea 4:
	L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (només es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se així del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cadascú pot decidir qué és bo en cada ocasió).		L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (només es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se així del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cadascú pot decidir qué és bo en cada ocasió).

	El [[~~mètodo~~ científic]] suposa que existix una mínima objectivitat i que per tant les lleis usades per descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perqué es basen en patrons naturals comprovables en la raó. També consideren que estes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], on actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal qual els perceben, sense afegir-hi la seua [[opinió]], i en un llenguage lo més neutre possible.		El [[método científic]] suposa que existix una mínima objectivitat i que per tant les lleis usades per descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perqué es basen en patrons naturals comprovables en la raó. També consideren que estes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], on actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal qual els perceben, sense afegir-hi la seua [[opinió]], i en un llenguage lo més neutre possible.

	==Referències==		==Referències==

← Revisió anterior		Revisió de 14:56 2 març 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal qual són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC\|0095296}}</ref>		L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal qual són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC\|0095296}}</ref>
	Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les ~~dades~~ externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que inclús és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure l'[[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>		Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les senyes externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que inclús és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure l'[[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>

	L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).		L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).

← Revisió anterior		Revisió de 18:55 28 set 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal qual són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC\|0095296}}</ref>		L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal qual són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC\|0095296}}</ref>
	Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que ~~fins i tot~~ és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure l'[[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>		Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que inclús és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure l'[[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>

	L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).		L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).

← Revisió anterior		Revisió de 12:25 13 nov 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal qual són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC\|0095296}}</ref>		L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal qual són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC\|0095296}}</ref>
	Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que fins i tot és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure la [[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>		Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que fins i tot és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans\|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure l'[[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu \|Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>

	L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).		L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)\|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).