Oceà Índic - Historial de revisions

Lluísm en 11:59 12 jul 2025

2025-07-12T11:59:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 12 jul 2025
Llínea 7:		Llínea 7:
	Les nacions de l'oceà són [[Madagascar]] (la quarta illa més gran del món), [[Comores]], [[Seichelles]], [[Maldives]], [[Maurici]], i [[Sri Lanka]]; [[Indonèsia]] ho voreja. La importància de l'oceà com una ruta de trànsit entre [[Àsia]] i [[Àfrica]] ho ha convertit en un orige de conflictes. De totes les maneres, cap nació ho ha dominat en èxit fins als inicis del [[sigle XIX]] quan [[Anglaterra]] controlava la majoria de la terra perimetral.		Les nacions de l'oceà són [[Madagascar]] (la quarta illa més gran del món), [[Comores]], [[Seichelles]], [[Maldives]], [[Maurici]], i [[Sri Lanka]]; [[Indonèsia]] ho voreja. La importància de l'oceà com una ruta de trànsit entre [[Àsia]] i [[Àfrica]] ho ha convertit en un orige de conflictes. De totes les maneres, cap nació ho ha dominat en èxit fins als inicis del [[sigle XIX]] quan [[Anglaterra]] controlava la majoria de la terra perimetral.

	==Mig físic==		== Mig físic ==

	Les plaques africanes, índiques i antàrtiques convergixen en l''''oceà Índic'''. Els seus contactes estan marcats per branques de la dorsal central-oceànica que forma una ''I'' invertida, en l'arrel que va cap al sur des del límit de la plataforma continental prop de [[Bombai]], [[Índia]]. Les conques este, oest, i sur estan subdividides en conques més chicotetes per serres.		Les plaques africanes, índiques i antàrtiques convergixen en l''''oceà Índic'''. Els seus contactes estan marcats per branques de la dorsal central-oceànica que forma una ''I'' invertida, en l'arrel que va cap al sur des del límit de la plataforma continental prop de [[Bombai]], [[Índia]]. Les conques este, oest, i sur estan subdividides en conques més chicotetes per serres.
Llínea 13:		Llínea 13:
	Les plataformes continentals són estretes, d'uns 200 km d'amplària de mija. Una excepció és la costa oest d'Austràlia, on l'amplària de la plataforma excedix els 1.000 km. La profunditat mija de l'oceà és de 3.890 [[metro\|m]]. El seu punt més profunt, la fosa de Java, està a uns 7.450 m. al nort de 50 graus de latitut sur, el 86% de la conca està coberta per sediments pelàgics. El restant 14% està entapissat en capes de sediments terrígens. Els sediments glacials dominen les latituts meridionals (cap al sur) extremes.		Les plataformes continentals són estretes, d'uns 200 km d'amplària de mija. Una excepció és la costa oest d'Austràlia, on l'amplària de la plataforma excedix els 1.000 km. La profunditat mija de l'oceà és de 3.890 [[metro\|m]]. El seu punt més profunt, la fosa de Java, està a uns 7.450 m. al nort de 50 graus de latitut sur, el 86% de la conca està coberta per sediments pelàgics. El restant 14% està entapissat en capes de sediments terrígens. Els sediments glacials dominen les latituts meridionals (cap al sur) extremes.

	==Clima==		== Clima ==

	El clima al nort del [[equador]] està afectat per un sistema de vents monzònics. Vents forts del nort-est bufen d'octubre a abril; de maig a octubre dominen els vents sur i oest. En el mar de [[Aràbia]] els violents monsons porten pluja al subcontinent indi. En l'hemisferi sur, els vents són generalment més suaus, pero les tempestats d'estiu prop de Maurici poden ser forts. Quan els monsons canvien, els ciclons poden colpejar a vegades les costes del [[Mar Aràbic]] i la [[Badia de Bengala]].		El clima al nort del [[equador]] està afectat per un sistema de vents monzònics. Vents forts del nort-est bufen d'octubre a abril; de maig a octubre dominen els vents sur i oest. En el mar de [[Aràbia]] els violents monsons porten pluja al subcontinent indi. En l'hemisferi sur, els vents són generalment més suaus, pero les tempestats d'estiu prop de Maurici poden ser forts. Quan els monsons canvien, els ciclons poden colpejar a vegades les costes del [[Mar Aràbic]] i la [[Badia de Bengala]].

	==Hidrologia==		== Hidrologia ==

	Entre els pocs grans rius que fluïxen a l'Índic trobem; el [[Zeneze]], el Shatt-al-Arab, el [[Indus]], el [[Ganges]], el [[Brahmaputra]], i l'Irrawaddy. Els corrents marítims estan molt influenciats pels [[monzón\|monzones]]. Les corrents dominants, són dos; una en l'hemisferi nort, movent-se en el sentit de les agulles del [[rellonge]], i una atra al sur del [[equador]] girant en sentit contrari.		Entre els pocs grans rius que fluïxen a l'Índic trobem; el [[Zeneze]], el Shatt-al-Arab, el [[Indus]], el [[Ganges]], el [[Brahmaputra]], i l'Irrawaddy. Els corrents marítims estan molt influenciats pels [[monzón\|monzones]]. Les corrents dominants, són dos; una en l'hemisferi nort, movent-se en el sentit de les agulles del [[rellonge]], i una atra al sur del [[equador]] girant en sentit contrari.
Llínea 36:		Llínea 36:
	L'obertura del [[canal de Suez]], en [[1869]], va reactivar l'interés europeu per l'est, pero cap nació va conseguir el domini del comerç. Des de la [[Segona Guerra Mundial]] el Regne Unit s'ha retirat de l'àrea, per a ser parcialment substituït per l'Índia, l'Unió Soviètica i els Estats Units. Els països en via de desenroll que voregen l'oceà, de totes les maneres, volen que siga una "zona de pau" en vies de navegació d'us lliure.		L'obertura del [[canal de Suez]], en [[1869]], va reactivar l'interés europeu per l'est, pero cap nació va conseguir el domini del comerç. Des de la [[Segona Guerra Mundial]] el Regne Unit s'ha retirat de l'àrea, per a ser parcialment substituït per l'Índia, l'Unió Soviètica i els Estats Units. Els països en via de desenroll que voregen l'oceà, de totes les maneres, volen que siga una "zona de pau" en vies de navegació d'us lliure.

	==Curiositats==		== Curiositats ==
	Una decisió de l'any [[2000]] de l'Organisació Hidrogràfica Internacional delimita un quint oceà, el [[oceà Antàrtic]], a partir de la part més al sur de l'Atlàntic, de l'oceà Índic i del Pacífic. El nou oceà s'estendria des de les costes de la [[Antàrtica]] al nort del 60 graus sur de latitut, coincidint en el llímit del tractat Antàrtic.		Una decisió de l'any [[2000]] de l'Organisació Hidrogràfica Internacional delimita un quint oceà, el [[oceà Antàrtic]], a partir de la part més al sur de l'Atlàntic, de l'oceà Índic i del Pacífic. El nou oceà s'estendria des de les costes de la [[Antàrtica]] al nort del 60 graus sur de latitut, coincidint en el llímit del tractat Antàrtic.

	==Senyes==		== Senyes ==
	===Àrea===		=== Àrea ===
	* ''total:'' 68.556 millons d'icm		* ''total:'' 68.556 millons d'icm
	* ''nota:'' inclou el [[mar d'Andamán]], el [[mar d'Aràbia]], el [[golf de Bengala]], el sur-oest de [[Austràlia]], el [[golf d'Aden]], el [[golf d'Oman]], el [[canal de Moçenic]], el [[golf Pèrsic]], el [[mar Roig]], el [[estret de Malacca]] i atres braços d'aigua tributaris.		* ''nota:'' inclou el [[mar d'Andamán]], el [[mar d'Aràbia]], el [[golf de Bengala]], el sur-oest de [[Austràlia]], el [[golf d'Aden]], el [[golf d'Oman]], el [[canal de Moçenic]], el [[golf Pèrsic]], el [[mar Roig]], el [[estret de Malacca]] i atres braços d'aigua tributaris.

	===Àrea - comparativa===		=== Àrea - comparativa ===
	Unes 5,5 vegades la dels Estats Units		Unes 5,5 vegades la dels Estats Units

	===Llínea de cota===		=== Llínea de cota ===
	66.600 km		66.600 km

	===Elevacions extremes===		=== Elevacions extremes ===
	* ''Punt més devall:'' [[Fosa de Java]] (7.450 m)		* ''Punt més devall:'' [[Fosa de Java]] (7.450 m)
	* ''Punt més alt:'' 0 m		* ''Punt més alt:'' 0 m

	===Mig ambient - actualitat===		=== Mig ambient - actualitat ===
	*Espècies marines en perill: [[dugong]]s, [[foca]]s, [[tortuga]]s'i [[balena]]s.		* Espècies marines en perill: [[dugong]]s, [[foca]]s, [[tortuga]]s'i [[balena]]s.

	===Ports principals===		=== Ports principals ===
	*[[Calcuta]], [[Madràs]] i [[Bombai]] en la [[Índia]]		* [[Calcuta]], [[Madràs]] i [[Bombai]] en la [[Índia]]
	*[[Colombo]] en [[Sri Lanka]]		* [[Colombo]] en [[Sri Lanka]]
	*[[Durban]] i [[Richards Bay]] en [[Sur-àfrica]]		* [[Durban]] i [[Richards Bay]] en [[Sur-àfrica]]
	*[[Djakarta]] en [[Indonèsia]]		* [[Djakarta]] en [[Indonèsia]]
	*[[Fremantle]] en [[Austràlia]]		* [[Fremantle]] en [[Austràlia]]

	==Bibliografia==		== Vore també ==

			* [[oceà Antàrtic]]
			* [[oceà Àrtic]]
			* [[oceà Atlàntic]]
			* [[oceà Pacífic]]

			== Referències ==
			{{traduït de \|es\|Océano Índico}}

			== Bibliografia ==
	* Braun, D., The Indian Ocean (1983)		* Braun, D., The Indian Ocean (1983)
	* Chandra, S., ed., The Indian Ocean (1987)		* Chandra, S., ed., The Indian Ocean (1987)
Llínea 76:		Llínea 86:
	* Ostheimer, John M., ed., The Politics ofoff the Western Indian Ocean Islands (1975)		* Ostheimer, John M., ed., The Politics ofoff the Western Indian Ocean Islands (1975)
	* Toussaint, Auguste, The History ofoff the Indian Ocean, trans. by June Guicharnaud (1966).		* Toussaint, Auguste, The History ofoff the Indian Ocean, trans. by June Guicharnaud (1966).

	~~==Vore també==~~

	*[[oceà Antàrtic]]
	*[[oceà Àrtic]]
	*[[oceà Atlàntic]]
	*[[oceà Pacífic]]

	~~== Referències ==~~
	~~{{traduït de \|es\|Océano Índico}}~~

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'de [[Àsia' a 'd'[[Àsia'

2022-12-16T17:22:14Z

Text reemplaça - 'de [[Àsia' a 'd'[[Àsia'

← Revisió anterior		Revisió de 17:22 16 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Indian Ocean bathymetry srtm.png\|thumb\|Oceà Índic]]		[[File:Indian Ocean bathymetry srtm.png\|thumb\|Oceà Índic]]

	L''''oceà Índic''' és el tercer volum d'[[aigua]] més gran del món, i cobrix aproximadament el 20% de la superfície de la [[Terra]]. Està llimitat al nort pel sur de [[Àsia]]; a l'oest per la [[Aràbia\|Península Aràbiga]] i [[Àfrica]]; a l'est per la [[Península Malaya]], les Illes Sonda, i [[Austràlia]]; i al sur per la [[Antàrtica]].		L''''oceà Índic''' és el tercer volum d'[[aigua]] més gran del món, i cobrix aproximadament el 20% de la superfície de la [[Terra]]. Està llimitat al nort pel sur d'[[Àsia]]; a l'oest per la [[Aràbia\|Península Aràbiga]] i [[Àfrica]]; a l'est per la [[Península Malaya]], les Illes Sonda, i [[Austràlia]]; i al sur per la [[Antàrtica]].

	Està separat de l'[[oceà Atlàntic]] pel meridià 20 graus este, al sur d'Àfrica, i de l'[[oceà Pacífic]] pel meridià 147 graus este. El punt més al nort de l'oceà Índic està aproximadament a 30 graus nort de [[latitut]] en el [[golf Pèrsic]]. L'oceà mesura aproximadament 10.000 [[quilómetro\|km]] d'ample entre les puntes sur d'Àfrica i Austràlia; la seua àrea és 73.556.000 [[quilómetro quadrat\|km²]], incloent la [[mar roja]] i el [[golf Pèrsic]]. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 [[quilómetro cúbic\|km³]]. Chicotetes illes puntegen els borts continentals.		Està separat de l'[[oceà Atlàntic]] pel meridià 20 graus este, al sur d'Àfrica, i de l'[[oceà Pacífic]] pel meridià 147 graus este. El punt més al nort de l'oceà Índic està aproximadament a 30 graus nort de [[latitut]] en el [[golf Pèrsic]]. L'oceà mesura aproximadament 10.000 [[quilómetro\|km]] d'ample entre les puntes sur d'Àfrica i Austràlia; la seua àrea és 73.556.000 [[quilómetro quadrat\|km²]], incloent la [[mar roja]] i el [[golf Pèrsic]]. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 [[quilómetro cúbic\|km³]]. Chicotetes illes puntegen els borts continentals.

Valencian: Text reemplaça - 'de [[Àfrica' a 'd'[[Àfrica'

2022-12-16T17:16:32Z

Text reemplaça - 'de [[Àfrica' a 'd'[[Àfrica'

← Revisió anterior		Revisió de 17:16 16 dec 2022
Llínea 28:		Llínea 28:

	Les civilisacions més antigues, a les valls del [[Nil]], el [[Eufrates]], el [[Tigris]], i el riu Indus en el Sur-est d'Àsia, s'han desenrollat prop de l'Índic. Durant la primera dinastia de [[Egipte]] (aprox. 3000 aC), es varen enviar alguns mariners a estes aigües, viajant cap a Punt. Els barcos que tornaven portaven or i esclaus. Els [[fenicis]] del tercer milenari abans de Crist podrien haver arribat a esta àrea, pero no varen establir cap assentament.		Les civilisacions més antigues, a les valls del [[Nil]], el [[Eufrates]], el [[Tigris]], i el riu Indus en el Sur-est d'Àsia, s'han desenrollat prop de l'Índic. Durant la primera dinastia de [[Egipte]] (aprox. 3000 aC), es varen enviar alguns mariners a estes aigües, viajant cap a Punt. Els barcos que tornaven portaven or i esclaus. Els [[fenicis]] del tercer milenari abans de Crist podrien haver arribat a esta àrea, pero no varen establir cap assentament.
	Els grecs i romans sabien alguna cosa de l'oceà; l'autor desconegut de ''Periplus of the Erythraean Siga'' descriu ports i a les costes de [[Àfrica]] i [[Índia]] al voltant del segon sigle despuix de Crist.		Els grecs i romans sabien alguna cosa de l'oceà; l'autor desconegut de ''Periplus of the Erythraean Siga'' descriu ports i a les costes d'[[Àfrica]] i [[Índia]] al voltant del segon sigle despuix de Crist.

	Els indonesis varen creuar l'Índic per a establir-se en [[Madagascar]]. Es crega que [[Marco Pol]] (c. [[1254]]-[[1324]]) va tornar del lluntà Este per ell. Les expedicions chinenques d'exploració varen arribar a l'est d'Àfrica cap al [[sigle XV]], pero els mercaders [[Poble àrap\|àrap]]s varen dominar el comerç a l'Índic abans que [[Vasco da Gamma]] doblegara el [[Cap de Bona Esperanza]] en el [[1497]] i despuix va navegar a Índia, fon el primer europeu a fer-ho.		Els indonesis varen creuar l'Índic per a establir-se en [[Madagascar]]. Es crega que [[Marco Pol]] (c. [[1254]]-[[1324]]) va tornar del lluntà Este per ell. Les expedicions chinenques d'exploració varen arribar a l'est d'Àfrica cap al [[sigle XV]], pero els mercaders [[Poble àrap\|àrap]]s varen dominar el comerç a l'Índic abans que [[Vasco da Gamma]] doblegara el [[Cap de Bona Esperanza]] en el [[1497]] i despuix va navegar a Índia, fon el primer europeu a fer-ho.

Valencian: Text reemplaça - 'Seychelles' a 'Seichelles'

2022-10-19T17:23:51Z

Text reemplaça - 'Seychelles' a 'Seichelles'

← Revisió anterior		Revisió de 17:23 19 oct 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	Està separat de l'[[oceà Atlàntic]] pel meridià 20 graus este, al sur d'Àfrica, i de l'[[oceà Pacífic]] pel meridià 147 graus este. El punt més al nort de l'oceà Índic està aproximadament a 30 graus nort de [[latitut]] en el [[golf Pèrsic]]. L'oceà mesura aproximadament 10.000 [[quilómetro\|km]] d'ample entre les puntes sur d'Àfrica i Austràlia; la seua àrea és 73.556.000 [[quilómetro quadrat\|km²]], incloent la [[mar roja]] i el [[golf Pèrsic]]. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 [[quilómetro cúbic\|km³]]. Chicotetes illes puntegen els borts continentals.		Està separat de l'[[oceà Atlàntic]] pel meridià 20 graus este, al sur d'Àfrica, i de l'[[oceà Pacífic]] pel meridià 147 graus este. El punt més al nort de l'oceà Índic està aproximadament a 30 graus nort de [[latitut]] en el [[golf Pèrsic]]. L'oceà mesura aproximadament 10.000 [[quilómetro\|km]] d'ample entre les puntes sur d'Àfrica i Austràlia; la seua àrea és 73.556.000 [[quilómetro quadrat\|km²]], incloent la [[mar roja]] i el [[golf Pèrsic]]. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 [[quilómetro cúbic\|km³]]. Chicotetes illes puntegen els borts continentals.

	Les nacions de l'oceà són [[Madagascar]] (la quarta illa més gran del món), [[Comores]], [[~~Seychelles~~]], [[Maldives]], [[Maurici]], i [[Sri Lanka]]; [[Indonèsia]] ho voreja. La importància de l'oceà com una ruta de trànsit entre [[Àsia]] i [[Àfrica]] ho ha convertit en un orige de conflictes. De totes les maneres, cap nació ho ha dominat en èxit fins als inicis del [[sigle XIX]] quan [[Anglaterra]] controlava la majoria de la terra perimetral.		Les nacions de l'oceà són [[Madagascar]] (la quarta illa més gran del món), [[Comores]], [[Seichelles]], [[Maldives]], [[Maurici]], i [[Sri Lanka]]; [[Indonèsia]] ho voreja. La importància de l'oceà com una ruta de trànsit entre [[Àsia]] i [[Àfrica]] ho ha convertit en un orige de conflictes. De totes les maneres, cap nació ho ha dominat en èxit fins als inicis del [[sigle XIX]] quan [[Anglaterra]] controlava la majoria de la terra perimetral.

	==Mig físic==		==Mig físic==

Alacanti: /* Referències */

2022-09-26T02:42:10Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 02:42 26 set 2022
Llínea 83:		Llínea 83:
	*[[oceà Atlàntic]]		*[[oceà Atlàntic]]
	*[[oceà Pacífic]]		*[[oceà Pacífic]]

			== Referències ==
			{{traduït de \|es\|Océano Índico}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-09-26T02:41:41Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 02:41 26 set 2022
Llínea 84:		Llínea 84:
	*[[oceà Pacífic]]		*[[oceà Pacífic]]

	==Enllaços externs==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Indian Ocean}}
	*[http://www.alphavilla.co.uk/mauritius_map_indian_ocean.html Mapa de l'oceà Índic]		*[http://www.alphavilla.co.uk/mauritius_map_indian_ocean.html Mapa de l'oceà Índic]
	~~{{traduït de \|es\|Océano Índico}}~~

	[[Categoria:~~oceà~~ Índic~~\| oceans~~]]		[[Categoria:Oceà Índic]]

Valencian: Text reemplaça - 'desenrollament' a 'desenroll'

2022-06-30T17:53:37Z

Text reemplaça - 'desenrollament' a 'desenroll'

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 30 jun 2022
Llínea 34:		Llínea 34:
	Els pobles antics que vivien en l'oceà varen intentar controlar les seues rutes comercials, infructuosament. [[Portugal]] va intentar conseguir el domini durant més d'un sigle, fins que ho va perdre a mitat sigle XVII. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals ([[1602]]-[[1798]]) va buscar el control del comerç en l'Est per l'oceà Índic. [[França]] i Anglaterra varen establir companyies de comerç en l'àrea, i Anglaterra va arribar a dominar tota l'àrea cap al [[1815]].		Els pobles antics que vivien en l'oceà varen intentar controlar les seues rutes comercials, infructuosament. [[Portugal]] va intentar conseguir el domini durant més d'un sigle, fins que ho va perdre a mitat sigle XVII. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals ([[1602]]-[[1798]]) va buscar el control del comerç en l'Est per l'oceà Índic. [[França]] i Anglaterra varen establir companyies de comerç en l'àrea, i Anglaterra va arribar a dominar tota l'àrea cap al [[1815]].

	L'obertura del [[canal de Suez]], en [[1869]], va reactivar l'interés europeu per l'est, pero cap nació va conseguir el domini del comerç. Des de la [[Segona Guerra Mundial]] el Regne Unit s'ha retirat de l'àrea, per a ser parcialment substituït per l'Índia, l'Unió Soviètica i els Estats Units. Els països en via de ~~desenrollament~~ que voregen l'oceà, de totes les maneres, volen que siga una "zona de pau" en vies de navegació d'us lliure.		L'obertura del [[canal de Suez]], en [[1869]], va reactivar l'interés europeu per l'est, pero cap nació va conseguir el domini del comerç. Des de la [[Segona Guerra Mundial]] el Regne Unit s'ha retirat de l'àrea, per a ser parcialment substituït per l'Índia, l'Unió Soviètica i els Estats Units. Els països en via de desenroll que voregen l'oceà, de totes les maneres, volen que siga una "zona de pau" en vies de navegació d'us lliure.

	==Curiositats==		==Curiositats==

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2018-08-25T12:06:59Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 12:06 25 ago 2018
Llínea 27:		Llínea 27:
	La calor de l''''oceà Índic''' manté la producció de plàncton baixa, excepte a lo llarc dels llímits nort i alguns atres punts concrets; la vida marina és, puix, llimitada. La [[peixca]] està llimitada a nivells de subsistència. La funció econòmica més important és el transport de mercaderies. Els europeus, seguint els antics exploradors, arribaven A l'Est i tornaven en [[seda]]s, estores, [[Camellia sinensis\|té]], i [[espècies]]. L'oceà Índic, també és important pel transport de [[petròleu ]] des del sur-est asiàtic als països de l'oest. El petròleu és el recurs més significant de l'àrea, extret principalment del golf Pèrsic.		La calor de l''''oceà Índic''' manté la producció de plàncton baixa, excepte a lo llarc dels llímits nort i alguns atres punts concrets; la vida marina és, puix, llimitada. La [[peixca]] està llimitada a nivells de subsistència. La funció econòmica més important és el transport de mercaderies. Els europeus, seguint els antics exploradors, arribaven A l'Est i tornaven en [[seda]]s, estores, [[Camellia sinensis\|té]], i [[espècies]]. L'oceà Índic, també és important pel transport de [[petròleu ]] des del sur-est asiàtic als països de l'oest. El petròleu és el recurs més significant de l'àrea, extret principalment del golf Pèrsic.

	Les civilisacions més antigues, a les valls del [[Nil]], el [[Eufrates]], el [[Tigris]], i el riu Indus en el Sur-est d'Àsia, s'han desenrollat prop de l'Índic. Durant la primera dinastia de [[Egipte]] (aprox. 3000 aC), es ~~van~~ enviar alguns mariners a estes aigües, viajant cap a Punt. Els barcos que tornaven portaven or i esclaus. Els [[fenicis]] del tercer milenari abans de Crist podrien haver arribat a esta àrea, pero no ~~van~~ establir cap assentament.		Les civilisacions més antigues, a les valls del [[Nil]], el [[Eufrates]], el [[Tigris]], i el riu Indus en el Sur-est d'Àsia, s'han desenrollat prop de l'Índic. Durant la primera dinastia de [[Egipte]] (aprox. 3000 aC), es varen enviar alguns mariners a estes aigües, viajant cap a Punt. Els barcos que tornaven portaven or i esclaus. Els [[fenicis]] del tercer milenari abans de Crist podrien haver arribat a esta àrea, pero no varen establir cap assentament.
	Els grecs i romans sabien alguna cosa de l'oceà; l'autor desconegut de ''Periplus of the Erythraean Siga'' descriu ports i a les costes de [[Àfrica]] i [[Índia]] al voltant del segon sigle despuix de Crist.		Els grecs i romans sabien alguna cosa de l'oceà; l'autor desconegut de ''Periplus of the Erythraean Siga'' descriu ports i a les costes de [[Àfrica]] i [[Índia]] al voltant del segon sigle despuix de Crist.

	Els indonesis ~~van~~ creuar l'Índic per a establir-se en [[Madagascar]]. Es crega que [[Marco Pol]] (c. [[1254]]-[[1324]]) va tornar del lluntà Este per ell. Les expedicions chinenques d'exploració ~~van~~ arribar a l'est d'Àfrica cap al [[sigle XV]], pero els mercaders [[Poble àrap\|àrap]]s ~~van~~ dominar el comerç a l'Índic abans que [[Vasco da Gamma]] doblegara el [[Cap de Bona Esperanza]] en el [[1497]] i despuix va navegar a Índia, fon el primer europeu a fer-ho.		Els indonesis varen creuar l'Índic per a establir-se en [[Madagascar]]. Es crega que [[Marco Pol]] (c. [[1254]]-[[1324]]) va tornar del lluntà Este per ell. Les expedicions chinenques d'exploració varen arribar a l'est d'Àfrica cap al [[sigle XV]], pero els mercaders [[Poble àrap\|àrap]]s varen dominar el comerç a l'Índic abans que [[Vasco da Gamma]] doblegara el [[Cap de Bona Esperanza]] en el [[1497]] i despuix va navegar a Índia, fon el primer europeu a fer-ho.

	Els pobles antics que vivien en l'oceà ~~van~~ intentar controlar les seues rutes comercials, infructuosament. [[Portugal]] va intentar conseguir el domini durant més d'un sigle, fins que ho va perdre a mitat sigle XVII. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals ([[1602]]-[[1798]]) va buscar el control del comerç en l'Est per l'oceà Índic. [[França]] i Anglaterra ~~van~~ establir companyies de comerç en l'àrea, i Anglaterra va arribar a dominar tota l'àrea cap al [[1815]].		Els pobles antics que vivien en l'oceà varen intentar controlar les seues rutes comercials, infructuosament. [[Portugal]] va intentar conseguir el domini durant més d'un sigle, fins que ho va perdre a mitat sigle XVII. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals ([[1602]]-[[1798]]) va buscar el control del comerç en l'Est per l'oceà Índic. [[França]] i Anglaterra varen establir companyies de comerç en l'àrea, i Anglaterra va arribar a dominar tota l'àrea cap al [[1815]].

	L'obertura del [[canal de Suez]], en [[1869]], va reactivar l'interés europeu per l'est, pero cap nació va conseguir el domini del comerç. Des de la [[Segona Guerra Mundial]] el Regne Unit s'ha retirat de l'àrea, per a ser parcialment substituït per l'Índia, l'Unió Soviètica i els Estats Units. Els països en via de desenrollament que voregen l'oceà, de totes les maneres, volen que siga una "zona de pau" en vies de navegació d'us lliure.		L'obertura del [[canal de Suez]], en [[1869]], va reactivar l'interés europeu per l'est, pero cap nació va conseguir el domini del comerç. Des de la [[Segona Guerra Mundial]] el Regne Unit s'ha retirat de l'àrea, per a ser parcialment substituït per l'Índia, l'Unió Soviètica i els Estats Units. Els països en via de desenrollament que voregen l'oceà, de totes les maneres, volen que siga una "zona de pau" en vies de navegació d'us lliure.

Jose2: Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

2018-02-21T11:01:49Z

Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

← Revisió anterior		Revisió de 11:01 21 feb 2018
Llínea 51:		Llínea 51:

	===Elevacions extremes===		===Elevacions extremes===
	* ''Punt més ~~davall~~:'' [[Fosa de Java]] (7.450 m)		* ''Punt més devall:'' [[Fosa de Java]] (7.450 m)
	* ''Punt més alt:'' 0 m		* ''Punt més alt:'' 0 m

Sempere en 21:00 3 jul 2017

2017-07-03T21:00:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:00 3 jul 2017
Llínea 3:		Llínea 3:
	L''''oceà Índic''' és el tercer volum d'[[aigua]] més gran del món, i cobrix aproximadament el 20% de la superfície de la [[Terra]]. Està llimitat al nort pel sur de [[Àsia]]; a l'oest per la [[Aràbia\|Península Aràbiga]] i [[Àfrica]]; a l'est per la [[Península Malaya]], les Illes Sonda, i [[Austràlia]]; i al sur per la [[Antàrtica]].		L''''oceà Índic''' és el tercer volum d'[[aigua]] més gran del món, i cobrix aproximadament el 20% de la superfície de la [[Terra]]. Està llimitat al nort pel sur de [[Àsia]]; a l'oest per la [[Aràbia\|Península Aràbiga]] i [[Àfrica]]; a l'est per la [[Península Malaya]], les Illes Sonda, i [[Austràlia]]; i al sur per la [[Antàrtica]].

	Està separat de l'[[oceà Atlàntic]] pel meridià 20 graus este, al sur d'Àfrica, i ~~del~~ [[oceà Pacífic]] pel meridià 147 graus este. El punt més al nort de l'oceà Índic està aproximadament a 30 graus nort de [[latitut]] en el [[golf Pèrsic]]. L'oceà mesura aproximadament 10.000 [[quilómetro\|km]] d'ample entre les puntes sur d'Àfrica i Austràlia; la seua àrea és 73.556.000 [[quilómetro quadrat\|km²]], incloent la [[mar roja]] i el [[golf Pèrsic]]. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 [[quilómetro cúbic\|km³]]. Chicotetes illes puntegen els borts continentals.		Està separat de l'[[oceà Atlàntic]] pel meridià 20 graus este, al sur d'Àfrica, i de l'[[oceà Pacífic]] pel meridià 147 graus este. El punt més al nort de l'oceà Índic està aproximadament a 30 graus nort de [[latitut]] en el [[golf Pèrsic]]. L'oceà mesura aproximadament 10.000 [[quilómetro\|km]] d'ample entre les puntes sur d'Àfrica i Austràlia; la seua àrea és 73.556.000 [[quilómetro quadrat\|km²]], incloent la [[mar roja]] i el [[golf Pèrsic]]. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 [[quilómetro cúbic\|km³]]. Chicotetes illes puntegen els borts continentals.

	Les nacions de l'oceà són [[Madagascar]] (la quarta illa més gran del món), [[Comores]], [[Seychelles]], [[Maldives]], [[Maurici]], i [[Sri Lanka]]; [[Indonèsia]] ho voreja. La importància de l'oceà com una ruta de trànsit entre [[Àsia]] i [[Àfrica]] ho ha convertit en un orige de conflictes. De totes les maneres, cap nació ho ha dominat en èxit fins als inicis del [[sigle XIX]] quan [[Anglaterra]] controlava la majoria de la terra perimetral.		Les nacions de l'oceà són [[Madagascar]] (la quarta illa més gran del món), [[Comores]], [[Seychelles]], [[Maldives]], [[Maurici]], i [[Sri Lanka]]; [[Indonèsia]] ho voreja. La importància de l'oceà com una ruta de trànsit entre [[Àsia]] i [[Àfrica]] ho ha convertit en un orige de conflictes. De totes les maneres, cap nació ho ha dominat en èxit fins als inicis del [[sigle XIX]] quan [[Anglaterra]] controlava la majoria de la terra perimetral.

← Revisió anterior		Revisió de 17:22 16 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Indian Ocean bathymetry srtm.png\|thumb\|Oceà Índic]]		[[File:Indian Ocean bathymetry srtm.png\|thumb\|Oceà Índic]]

	L''''oceà Índic''' és el tercer volum d'[[aigua]] més gran del món, i cobrix aproximadament el 20% de la superfície de la [[Terra]]. Està llimitat al nort pel sur de [[Àsia]]; a l'oest per la [[Aràbia\|Península Aràbiga]] i [[Àfrica]]; a l'est per la [[Península Malaya]], les Illes Sonda, i [[Austràlia]]; i al sur per la [[Antàrtica]].		L''''oceà Índic''' és el tercer volum d'[[aigua]] més gran del món, i cobrix aproximadament el 20% de la superfície de la [[Terra]]. Està llimitat al nort pel sur d'[[Àsia]]; a l'oest per la [[Aràbia\|Península Aràbiga]] i [[Àfrica]]; a l'est per la [[Península Malaya]], les Illes Sonda, i [[Austràlia]]; i al sur per la [[Antàrtica]].

	Està separat de l'[[oceà Atlàntic]] pel meridià 20 graus este, al sur d'Àfrica, i de l'[[oceà Pacífic]] pel meridià 147 graus este. El punt més al nort de l'oceà Índic està aproximadament a 30 graus nort de [[latitut]] en el [[golf Pèrsic]]. L'oceà mesura aproximadament 10.000 [[quilómetro\|km]] d'ample entre les puntes sur d'Àfrica i Austràlia; la seua àrea és 73.556.000 [[quilómetro quadrat\|km²]], incloent la [[mar roja]] i el [[golf Pèrsic]]. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 [[quilómetro cúbic\|km³]]. Chicotetes illes puntegen els borts continentals.		Està separat de l'[[oceà Atlàntic]] pel meridià 20 graus este, al sur d'Àfrica, i de l'[[oceà Pacífic]] pel meridià 147 graus este. El punt més al nort de l'oceà Índic està aproximadament a 30 graus nort de [[latitut]] en el [[golf Pèrsic]]. L'oceà mesura aproximadament 10.000 [[quilómetro\|km]] d'ample entre les puntes sur d'Àfrica i Austràlia; la seua àrea és 73.556.000 [[quilómetro quadrat\|km²]], incloent la [[mar roja]] i el [[golf Pèrsic]]. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 [[quilómetro cúbic\|km³]]. Chicotetes illes puntegen els borts continentals.