Oceà Atlàntic - Historial de revisions

Lluísm en 11:57 12 jul 2025

2025-07-12T11:57:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:57 12 jul 2025
Llínea 12:		Llínea 12:
	Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obté gràcies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituïx casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]).		Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obté gràcies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituïx casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]).

	La salinitat de l'Oceà Atlàntic és d’uns 36 gramos de sal per kg d’[[aigua]] i les especies més peixcades són l'[[amploya]], l'[[arenc]] i el [[bacallar]]. Ademés, és l'oceà més important de la Terra des del punt de vista comercial.		La salinitat de l'Oceà Atlàntic és d’uns 36 gramos de sal per kg d’[[aigua]] i les especies més peixcades són l'[[amploya]], l'[[arenc]] i el [[bacallar]]. Ademés, és l'oceà més important de la Terra des del punt de vista comercial.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 16:56 22 set 2024

2024-09-22T16:56:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 22 set 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Atlantic bathymetry.jpg\|thumb\|Oceà Atlàntic]]		[[File:Atlantic bathymetry.jpg\|thumb\|Oceà Atlàntic]]

	L''''Oceà Atlàntic''' és el segon en extensió dels oceans de la [[Terra]], despuix de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: ~~l’Atlàntic~~ nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la [[mitologia grega]].		L''''Oceà Atlàntic''' és el segon en extensió dels oceans de la [[Terra]], despuix de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l'Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la [[mitologia grega]].

	L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'[[Oceà Glacial Àrtic]], al nort, fins l'[[Antartida]], al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'[[Amèrica]] i les costes occidentals d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa més de 106 millons de km2 de superfície total.		L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'[[Oceà Glacial Àrtic]], al nort, fins l'[[Antartida]], al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'[[Amèrica]] i les costes occidentals d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa més de 106 millons de km2 de superfície total.

	Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlàndia]] i [[Escòcia]], s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l’[[oceà Glacial Àrtic]] i l’Atlàntic nort.		Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlàndia]] i [[Escòcia]], s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l'[[oceà Glacial Àrtic]] i l’Atlàntic nort.
	A l'Est, l’[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l'illes del [[Carip]], separen l’Atlantic del [[mar Carip]].		A l'Est, l'[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l'illes del [[Carip]], separen l’Atlantic del [[mar Carip]].

	Al Sur i a ~~l’Est~~, la separació en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que va des del [[cap d'Hornos]] a la peninsula Antàrtica.		Al Sur i a l'Est, la separació en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que va des del [[cap d'Hornos]] a la peninsula Antàrtica.

	Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obté gràcies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituïx casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]).		Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obté gràcies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituïx casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]).

	La salinitat de ~~l’Oceà~~ Atlàntic és d’uns 36 gramos de sal per kg d’[[aigua]] i les especies més peixcades són l'[[amploya]], l’[[arenc]] i el [[bacallar]]. Ademés, és l'oceà més important de la Terra des del punt de vista comercial.		La salinitat de l'Oceà Atlàntic és d’uns 36 gramos de sal per kg d’[[aigua]] i les especies més peixcades són l'[[amploya]], l'[[arenc]] i el [[bacallar]]. Ademés, és l'oceà més important de la Terra des del punt de vista comercial.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-09-26T02:39:29Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 02:39 26 set 2022
Llínea 13:		Llínea 13:

	La salinitat de l’Oceà Atlàntic és d’uns 36 gramos de sal per kg d’[[aigua]] i les especies més peixcades són l'[[amploya]], l’[[arenc]] i el [[bacallar]]. Ademés, és l'oceà més important de la Terra des del punt de vista comercial.		La salinitat de l’Oceà Atlàntic és d’uns 36 gramos de sal per kg d’[[aigua]] i les especies més peixcades són l'[[amploya]], l’[[arenc]] i el [[bacallar]]. Ademés, és l'oceà més important de la Terra des del punt de vista comercial.

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Atlantic Ocean}}

	[[Categoria:Oceans]]		[[Categoria:Oceans]]

Valencian: Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície'

2022-07-05T21:47:16Z

Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície'

← Revisió anterior		Revisió de 21:47 5 jul 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	L''''Oceà Atlàntic''' és el segon en extensió dels oceans de la [[Terra]], despuix de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la [[mitologia grega]].		L''''Oceà Atlàntic''' és el segon en extensió dels oceans de la [[Terra]], despuix de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la [[mitologia grega]].

	L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'[[Oceà Glacial Àrtic]], al nort, fins l'[[Antartida]], al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'[[Amèrica]] i les costes occidentals d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa més de 106 millons de km2 de ~~superficie~~ total.		L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'[[Oceà Glacial Àrtic]], al nort, fins l'[[Antartida]], al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'[[Amèrica]] i les costes occidentals d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa més de 106 millons de km2 de superfície total.

	Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlàndia]] i [[Escòcia]], s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l’[[oceà Glacial Àrtic]] i l’Atlàntic nort.		Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlàndia]] i [[Escòcia]], s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l’[[oceà Glacial Àrtic]] i l’Atlàntic nort.

Valencian: Text reemplaça - 'Caribe' a 'Carip'

2022-06-16T21:19:47Z

Text reemplaça - 'Caribe' a 'Carip'

← Revisió anterior		Revisió de 21:19 16 jun 2022
Llínea 6:		Llínea 6:

	Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlàndia]] i [[Escòcia]], s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l’[[oceà Glacial Àrtic]] i l’Atlàntic nort.		Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlàndia]] i [[Escòcia]], s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l’[[oceà Glacial Àrtic]] i l’Atlàntic nort.
	A l'Est, l’[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l'illes del [[~~Caribe~~]], separen l’Atlantic del [[mar Carip]].		A l'Est, l’[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l'illes del [[Carip]], separen l’Atlantic del [[mar Carip]].

	Al Sur i a l’Est, la separació en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que va des del [[cap d'Hornos]] a la peninsula Antàrtica.		Al Sur i a l’Est, la separació en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que va des del [[cap d'Hornos]] a la peninsula Antàrtica.

Chabi en 08:28 27 set 2016

2016-09-27T08:28:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:28 27 set 2016
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'[[Oceà Glacial Àrtic]], al nort, fins l'[[Antartida]], al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'[[Amèrica]] i les costes occidentals d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa més de 106 millons de km2 de superficie total.		L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'[[Oceà Glacial Àrtic]], al nort, fins l'[[Antartida]], al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'[[Amèrica]] i les costes occidentals d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa més de 106 millons de km2 de superficie total.

	Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[~~Groenlandia~~]] i [[Escòcia]], s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l’[[oceà Glacial Àrtic]] i l’Atlàntic nort.		Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlàndia]] i [[Escòcia]], s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l’[[oceà Glacial Àrtic]] i l’Atlàntic nort.
	A l'Est, l’[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l'illes del [[Caribe]], separen l’Atlantic del [[mar ~~Caribe~~]].		A l'Est, l’[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l'illes del [[Caribe]], separen l’Atlantic del [[mar Carip]].

	Al Sur i a l’Est, la separació en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que va des del [[cap d'Hornos]] a la peninsula Antàrtica.		Al Sur i a l’Est, la separació en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que va des del [[cap d'Hornos]] a la peninsula Antàrtica.

Jose2 en 17:34 5 març 2016

2016-03-05T17:34:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:34 5 març 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Pilt~~:Atlantic ~~Ocean surface~~.jpg\|thumb\|Oceà Atlàntic]]		[[File:Atlantic bathymetry.jpg\|thumb\|Oceà Atlàntic]]

	L''''Oceà Atlàntic''' és el segon en extensió dels oceans de la [[Terra]], despuix de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la [[mitologia grega]].		L''''Oceà Atlàntic''' és el segon en extensió dels oceans de la [[Terra]], despuix de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la [[mitologia grega]].

Jose2 en 17:31 5 març 2016

2016-03-05T17:31:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 5 març 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Pilt:Atlantic Ocean surface.jpg\|thumb\|Oceà Atlàntic]]

	L''''Oceà Atlàntic''' és el segon en extensió dels oceans de la [[Terra]], despuix de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la [[mitologia grega]].		L''''Oceà Atlàntic''' és el segon en extensió dels oceans de la [[Terra]], despuix de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la [[mitologia grega]].

Jose2 en 09:53 7 set 2015

2015-09-07T09:53:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:53 7 set 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Oceà Atlàntic''' és el segon en extensió dels oceans de la [[Terra]], despuix de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la mitologia grega.		L''''Oceà Atlàntic''' és el segon en extensió dels oceans de la [[Terra]], despuix de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la [[mitologia grega]].

	L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'[[Oceà Glacial Àrtic]], al nort, fins l'[[Antartida]], al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'[[Amèrica]] i les costes occidentals d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa més de 106 millons de km2 de superficie total.		L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'[[Oceà Glacial Àrtic]], al nort, fins l'[[Antartida]], al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'[[Amèrica]] i les costes occidentals d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa més de 106 millons de km2 de superficie total.
Llínea 6:		Llínea 6:
	A l'Est, l’[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l'illes del [[Caribe]], separen l’Atlantic del [[mar Caribe]].		A l'Est, l’[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l'illes del [[Caribe]], separen l’Atlantic del [[mar Caribe]].

	Al Sur i a l’Est, la separació en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ~~ana~~ des del [[cap d'Hornos]] a la peninsula Antàrtica.		Al Sur i a l’Est, la separació en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que va des del [[cap d'Hornos]] a la peninsula Antàrtica.

	Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obté gràcies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituïx casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]).		Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obté gràcies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituïx casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]).

	La salinitat de l’Oceà Atlàntic és d’uns 36 gramos de sal per kg d’[[aigua]] i les especies més peixcades ~~son~~ l'[[amploya]], l’[[arenc]] i el [[bacallar]]. Ademés, és l'oceà més important de la Terra des del punt de vista comercial.		La salinitat de l’Oceà Atlàntic és d’uns 36 gramos de sal per kg d’[[aigua]] i les especies més peixcades són l'[[amploya]], l’[[arenc]] i el [[bacallar]]. Ademés, és l'oceà més important de la Terra des del punt de vista comercial.

	[[Categoria:Oceans]]		[[Categoria:Oceans]]

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:45:58Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:45 30 abr 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Oceà Atlàntic''' és el segon en extensió dels oceans de la [[Terra]], ~~després~~ de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la mitologia grega.		L''''Oceà Atlàntic''' és el segon en extensió dels oceans de la [[Terra]], despuix de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la mitologia grega.

	L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'[[Oceà Glacial Àrtic]], al nort, fins l'[[Antartida]], al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'[[Amèrica]] i les costes occidentals d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa més de 106 millons de km2 de superficie total.		L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'[[Oceà Glacial Àrtic]], al nort, fins l'[[Antartida]], al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'[[Amèrica]] i les costes occidentals d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa més de 106 millons de km2 de superficie total.