<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="vlc">
	<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Oceanografia</id>
	<title>Oceanografia - Historial de revisions</title>
	<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Oceanografia"/>
	<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;action=history"/>
	<updated>2026-04-09T23:08:22Z</updated>
	<subtitle>Historial de revisions per a esta pàgina en la wiki</subtitle>
	<generator>MediaWiki 1.45.1</generator>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;diff=459828&amp;oldid=prev</id>
		<title>Lluísm en 19:36 28 dec 2025</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;diff=459828&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2025-12-28T19:36:13Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 19:36 28 dec 2025&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l7&quot;&gt;Llínea 7:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 7:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no soles hi ha peixos en la mar. Tenint en conte que el 70% del [[planeta]] [[terra]] l&amp;#039;ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar en la mar. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar te un important paper com a reservori i distribució espacial d&amp;#039;estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no de la mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilómetros.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no soles hi ha peixos en la mar. Tenint en conte que el 70% del [[planeta]] [[terra]] l&amp;#039;ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar en la mar. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar te un important paper com a reservori i distribució espacial d&amp;#039;estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no de la mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilómetros.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;En l&amp;#039;àmbit de la geologia també el mar és objecte d&amp;#039;estudi, ya que la major part del material sedimentari provinent de l&amp;#039;erosió i transport als continents és depositat en les conques marines donant lloc a un important registre geològic.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;En l&amp;#039;àmbit de la geologia també el mar és objecte d&amp;#039;estudi, ya que la major part del material sedimentari provinent de l&amp;#039;erosió i transport als continents és depositat en les conques marines donant lloc a un important registre geològic.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;  &lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;{{Ciències naturals}}&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;{{Ciències naturals}}&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;[[Categoria:Oceanografia| ]]&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;[[Categoria:Oceanografia| ]]&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-131718:rev-459828:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Lluísm</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;diff=131718&amp;oldid=prev</id>
		<title>Jose2: Text reemplaça - &#039;només&#039; a &#039;a soles&#039;</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;diff=131718&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2018-02-20T12:56:06Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Text reemplaça - &amp;#039;només&amp;#039; a &amp;#039;a soles&amp;#039;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 12:56 20 feb 2018&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l3&quot;&gt;Llínea 3:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 3:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La paraula «oceanografia» fon acunyada per primera volta en l&amp;#039;any [[1584]], del [[francés]] &amp;#039;&amp;#039;océanographie&amp;#039;&amp;#039;, pero va tindre una vida curta. En l&amp;#039;any [[1880]] retorna a l&amp;#039;[[alemà]] com &amp;#039;&amp;#039;oceanographie&amp;#039;&amp;#039;. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües &amp;#039;&amp;#039;oceanography&amp;#039;&amp;#039;, en [[anglés]]; &amp;#039;&amp;#039;oceanografía&amp;#039;&amp;#039;, en [[castellà|espanyol]]. En la llengua [[portugués|portuguesa]], la paraula &amp;#039;&amp;#039;oceanografia&amp;#039;&amp;#039; apareix al final del [[sigle XIX]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La paraula «oceanografia» fon acunyada per primera volta en l&amp;#039;any [[1584]], del [[francés]] &amp;#039;&amp;#039;océanographie&amp;#039;&amp;#039;, pero va tindre una vida curta. En l&amp;#039;any [[1880]] retorna a l&amp;#039;[[alemà]] com &amp;#039;&amp;#039;oceanographie&amp;#039;&amp;#039;. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües &amp;#039;&amp;#039;oceanography&amp;#039;&amp;#039;, en [[anglés]]; &amp;#039;&amp;#039;oceanografía&amp;#039;&amp;#039;, en [[castellà|espanyol]]. En la llengua [[portugués|portuguesa]], la paraula &amp;#039;&amp;#039;oceanografia&amp;#039;&amp;#039; apareix al final del [[sigle XIX]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Ciències del mar&#039;&#039;&#039; és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S&#039;impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), métodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;només &lt;/del&gt;s&#039;impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d&#039;Alacant|Alacant]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Ciències del mar&#039;&#039;&#039; és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S&#039;impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), métodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;a soles &lt;/ins&gt;s&#039;impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d&#039;Alacant|Alacant]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no soles hi ha peixos en la mar. Tenint en conte que el 70% del [[planeta]] [[terra]] l&amp;#039;ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar en la mar. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar te un important paper com a reservori i distribució espacial d&amp;#039;estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no de la mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilómetros.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no soles hi ha peixos en la mar. Tenint en conte que el 70% del [[planeta]] [[terra]] l&amp;#039;ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar en la mar. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar te un important paper com a reservori i distribució espacial d&amp;#039;estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no de la mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilómetros.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-98060:rev-131718:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Jose2</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;diff=98060&amp;oldid=prev</id>
		<title>Posmo en 00:14 29 maig 2016</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;diff=98060&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2016-05-29T00:14:06Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 00:14 29 maig 2016&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l1&quot;&gt;Llínea 1:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 1:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;oceanografia&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; a voltes és també nomenada &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;oceanologia&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ciències marines&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és una [[Ciència|disciplina científica]] centrada en l&amp;#039;estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produïxen en l&amp;#039;[[oceà]], les mars i les zones que llimiten en l&amp;#039;[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]], el fons i les terres emergides sugerint una interconexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;oceanografia&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; a voltes és també nomenada &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;oceanologia&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ciències marines&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és una [[Ciència|disciplina científica]] centrada en l&amp;#039;estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produïxen en l&amp;#039;[[oceà]], les mars i les zones que llimiten en l&amp;#039;[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]], el fons i les terres emergides sugerint una interconexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La paraula «oceanografia» fon acunyada per primera volta en l&#039;any [[1584]], del [[francés]] &#039;&#039;océanographie&#039;&#039;, pero va tindre una vida curta. En l&#039;any [[1880]] retorna a l&#039;[[&lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;alemany&lt;/del&gt;]] com &#039;&#039;oceanographie&#039;&#039;. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües &#039;&#039;oceanography&#039;&#039;, en [[anglés]]; &#039;&#039;oceanografía&#039;&#039;, en [[castellà|espanyol]]. En la llengua [[portugués|portuguesa]], la paraula &#039;&#039;oceanografia&#039;&#039; apareix al final del [[sigle XIX]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La paraula «oceanografia» fon acunyada per primera volta en l&#039;any [[1584]], del [[francés]] &#039;&#039;océanographie&#039;&#039;, pero va tindre una vida curta. En l&#039;any [[1880]] retorna a l&#039;[[&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;alemà&lt;/ins&gt;]] com &#039;&#039;oceanographie&#039;&#039;. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües &#039;&#039;oceanography&#039;&#039;, en [[anglés]]; &#039;&#039;oceanografía&#039;&#039;, en [[castellà|espanyol]]. En la llengua [[portugués|portuguesa]], la paraula &#039;&#039;oceanografia&#039;&#039; apareix al final del [[sigle XIX]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Ciències del mar&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S&amp;#039;impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), métodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s&amp;#039;impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d&amp;#039;Alacant|Alacant]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Ciències del mar&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S&amp;#039;impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), métodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s&amp;#039;impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d&amp;#039;Alacant|Alacant]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-94666:rev-98060:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Posmo</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;diff=94666&amp;oldid=prev</id>
		<title>Jose2 en 12:31 17 feb 2016</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;diff=94666&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2016-02-17T12:31:46Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 12:31 17 feb 2016&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l1&quot;&gt;Llínea 1:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 1:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;oceanografia&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; a voltes és també nomenada &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;oceanologia&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ciències marines&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és una [[Ciència|disciplina científica]] centrada en l&amp;#039;estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produïxen en l&amp;#039;[[oceà]], les mars i les zones que llimiten en l&amp;#039;[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]], el fons i les terres emergides sugerint una interconexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;oceanografia&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; a voltes és també nomenada &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;oceanologia&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ciències marines&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és una [[Ciència|disciplina científica]] centrada en l&amp;#039;estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produïxen en l&amp;#039;[[oceà]], les mars i les zones que llimiten en l&amp;#039;[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]], el fons i les terres emergides sugerint una interconexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La paraula «oceanografia» fon acunyada per primera volta en l&#039;any [[1584]], del [[francés]] &#039;&#039;océanographie&#039;&#039;, pero va tindre una vida curta. En l&#039;any [[1880]] retorna a l&#039;[[alemany]] com &#039;&#039;oceanographie&#039;&#039;. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües &#039;&#039;oceanography&#039;&#039;, en [[anglés]]; &#039;&#039;oceanografía&#039;&#039;, en [[castellà|espanyol]]. En la llengua [[portugués|portuguesa]], la paraula &#039;&#039;oceanografia&#039;&#039; apareix al final del [[&lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;segle &lt;/del&gt;XIX]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La paraula «oceanografia» fon acunyada per primera volta en l&#039;any [[1584]], del [[francés]] &#039;&#039;océanographie&#039;&#039;, pero va tindre una vida curta. En l&#039;any [[1880]] retorna a l&#039;[[alemany]] com &#039;&#039;oceanographie&#039;&#039;. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües &#039;&#039;oceanography&#039;&#039;, en [[anglés]]; &#039;&#039;oceanografía&#039;&#039;, en [[castellà|espanyol]]. En la llengua [[portugués|portuguesa]], la paraula &#039;&#039;oceanografia&#039;&#039; apareix al final del [[&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;sigle &lt;/ins&gt;XIX]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Ciències del mar&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S&amp;#039;impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), métodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s&amp;#039;impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d&amp;#039;Alacant|Alacant]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Ciències del mar&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S&amp;#039;impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), métodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s&amp;#039;impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d&amp;#039;Alacant|Alacant]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-73676:rev-94666:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Jose2</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;diff=73676&amp;oldid=prev</id>
		<title>Llana en 20:55 26 oct 2014</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;diff=73676&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2014-10-26T20:55:16Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 20:55 26 oct 2014&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l1&quot;&gt;Llínea 1:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 1:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;L&#039;&#039;&#039;&#039;oceanografia&#039;&#039;&#039; a &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;vegades &lt;/del&gt;és també nomenada &#039;&#039;&#039;oceanologia&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;ciències marines&#039;&#039;&#039; és una [[Ciència|disciplina científica]] centrada en l&#039;estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produïxen en l&#039;[[oceà]], les mars i les zones que llimiten en l&#039;[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]], el fons i les terres emergides sugerint una interconexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;L&#039;&#039;&#039;&#039;oceanografia&#039;&#039;&#039; a &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;voltes &lt;/ins&gt;és també nomenada &#039;&#039;&#039;oceanologia&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;ciències marines&#039;&#039;&#039; és una [[Ciència|disciplina científica]] centrada en l&#039;estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produïxen en l&#039;[[oceà]], les mars i les zones que llimiten en l&#039;[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]], el fons i les terres emergides sugerint una interconexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La paraula «oceanografia» fon acunyada per primera &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;vegada &lt;/del&gt;en l&#039;any [[1584]], del [[francés]] &#039;&#039;océanographie&#039;&#039;, pero va tindre una vida curta. En l&#039;any [[1880]] retorna a l&#039;[[alemany]] com &#039;&#039;oceanographie&#039;&#039;. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües &#039;&#039;oceanography&#039;&#039;, en [[anglés]]; &#039;&#039;oceanografía&#039;&#039;, en [[castellà|espanyol]]. En la llengua [[portugués|portuguesa]], la paraula &#039;&#039;oceanografia&#039;&#039; apareix al final del [[segle XIX]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La paraula «oceanografia» fon acunyada per primera &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;volta &lt;/ins&gt;en l&#039;any [[1584]], del [[francés]] &#039;&#039;océanographie&#039;&#039;, pero va tindre una vida curta. En l&#039;any [[1880]] retorna a l&#039;[[alemany]] com &#039;&#039;oceanographie&#039;&#039;. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües &#039;&#039;oceanography&#039;&#039;, en [[anglés]]; &#039;&#039;oceanografía&#039;&#039;, en [[castellà|espanyol]]. En la llengua [[portugués|portuguesa]], la paraula &#039;&#039;oceanografia&#039;&#039; apareix al final del [[segle XIX]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Ciències del mar&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S&amp;#039;impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), métodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s&amp;#039;impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d&amp;#039;Alacant|Alacant]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Ciències del mar&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S&amp;#039;impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), métodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s&amp;#039;impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d&amp;#039;Alacant|Alacant]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;només &lt;/del&gt;hi ha peixos &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;al &lt;/del&gt;mar. Tenint en conte que el 70% del [[planeta]] [[terra]] l&#039;ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar en &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;el &lt;/del&gt;mar&lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;, per no dir totes&lt;/del&gt;. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;té &lt;/del&gt;un important paper com a reservori i distribució espacial d&#039;estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;del &lt;/del&gt;mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilómetros.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;soles &lt;/ins&gt;hi ha peixos &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;en la &lt;/ins&gt;mar. Tenint en conte que el 70% del [[planeta]] [[terra]] l&#039;ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar en &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;la &lt;/ins&gt;mar. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;te &lt;/ins&gt;un important paper com a reservori i distribució espacial d&#039;estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;de la &lt;/ins&gt;mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilómetros.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;En l&amp;#039;àmbit de la geologia també el mar és objecte d&amp;#039;estudi, ya que la major part del material sedimentari provinent de l&amp;#039;erosió i transport als continents és depositat en les conques marines donant lloc a un important registre geològic.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;En l&amp;#039;àmbit de la geologia també el mar és objecte d&amp;#039;estudi, ya que la major part del material sedimentari provinent de l&amp;#039;erosió i transport als continents és depositat en les conques marines donant lloc a un important registre geològic.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-73662:rev-73676:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Llana</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;diff=73662&amp;oldid=prev</id>
		<title>Chabi en 20:31 26 oct 2014</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;diff=73662&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2014-10-26T20:31:48Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 20:31 26 oct 2014&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l5&quot;&gt;Llínea 5:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 5:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Ciències del mar&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S&amp;#039;impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), métodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s&amp;#039;impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d&amp;#039;Alacant|Alacant]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Ciències del mar&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S&amp;#039;impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), métodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s&amp;#039;impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d&amp;#039;Alacant|Alacant]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no només hi ha peixos al mar. Tenint en conte que el 70% del [[planeta]] [[terra]] l&#039;ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar en el mar, per no dir totes. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar té un important paper com a reservori i distribució espacial d&#039;estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no del mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;quilòmetros&lt;/del&gt;.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no només hi ha peixos al mar. Tenint en conte que el 70% del [[planeta]] [[terra]] l&#039;ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar en el mar, per no dir totes. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar té un important paper com a reservori i distribució espacial d&#039;estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no del mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;quilómetros&lt;/ins&gt;.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;En l&amp;#039;àmbit de la geologia també el mar és objecte d&amp;#039;estudi, ya que la major part del material sedimentari provinent de l&amp;#039;erosió i transport als continents és depositat en les conques marines donant lloc a un important registre geològic.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;En l&amp;#039;àmbit de la geologia també el mar és objecte d&amp;#039;estudi, ya que la major part del material sedimentari provinent de l&amp;#039;erosió i transport als continents és depositat en les conques marines donant lloc a un important registre geològic.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-73656:rev-73662:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Chabi</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;diff=73656&amp;oldid=prev</id>
		<title>Jose2 en 20:29 26 oct 2014</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;diff=73656&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2014-10-26T20:29:35Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 20:29 26 oct 2014&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l1&quot;&gt;Llínea 1:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 1:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;L&#039;&#039;&#039;&#039;oceanografia&#039;&#039;&#039; &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;De &lt;/del&gt;vegades és també nomenada &#039;&#039;&#039;oceanologia&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;ciències marines&#039;&#039;&#039; és una [[Ciència|disciplina científica]] centrada en l&#039;estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produïxen en l&#039;[[oceà]], les mars i les zones que llimiten en l&#039;[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]], el fons i les terres emergides sugerint una interconexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;L&#039;&#039;&#039;&#039;oceanografia&#039;&#039;&#039; &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;a &lt;/ins&gt;vegades és també nomenada &#039;&#039;&#039;oceanologia&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;ciències marines&#039;&#039;&#039; és una [[Ciència|disciplina científica]] centrada en l&#039;estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produïxen en l&#039;[[oceà]], les mars i les zones que llimiten en l&#039;[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]], el fons i les terres emergides sugerint una interconexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La paraula «oceanografia» fon acunyada per &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;primer cop &lt;/del&gt;l&#039;any [[1584]], del francés &#039;&#039;océanographie&#039;&#039;, pero va &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;tenir &lt;/del&gt;una vida curta. &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;L&lt;/del&gt;&#039;any [[1880]] retorna l&#039;alemany com &#039;&#039;oceanographie&#039;&#039;. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües &#039;&#039;oceanography&#039;&#039;, en anglés; &#039;&#039;oceanografía&#039;&#039;, en espanyol. En la llengua portuguesa, la paraula &#039;&#039;oceanografia&#039;&#039; apareix al final del [[segle XIX]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La paraula «oceanografia» fon acunyada per &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;primera vegada en &lt;/ins&gt;l&#039;any [[1584]], del &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;[[&lt;/ins&gt;francés&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;]] &lt;/ins&gt;&#039;&#039;océanographie&#039;&#039;, pero va &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;tindre &lt;/ins&gt;una vida curta. &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;En l&lt;/ins&gt;&#039;any [[1880]] retorna &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;a &lt;/ins&gt;l&#039;&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;[[&lt;/ins&gt;alemany&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;]] &lt;/ins&gt;com &#039;&#039;oceanographie&#039;&#039;. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües &#039;&#039;oceanography&#039;&#039;, en &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;[[&lt;/ins&gt;anglés&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;]]&lt;/ins&gt;; &#039;&#039;oceanografía&#039;&#039;, en &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;[[castellà|&lt;/ins&gt;espanyol&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;]]&lt;/ins&gt;. En la llengua &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;[[portugués|&lt;/ins&gt;portuguesa&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;]]&lt;/ins&gt;, la paraula &#039;&#039;oceanografia&#039;&#039; apareix al final del [[segle XIX]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Ciències del mar&#039;&#039;&#039; és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S&#039;impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;mètodos &lt;/del&gt;en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;cicle &lt;/del&gt;(3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s&#039;impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d&#039;Alacant|Alacant]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Ciències del mar&#039;&#039;&#039; és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S&#039;impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;métodos &lt;/ins&gt;en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;ciclo &lt;/ins&gt;(3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s&#039;impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d&#039;Alacant|Alacant]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no només hi ha peixos al mar. Tenint en conte que el 70% del planeta terra l&#039;ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;al &lt;/del&gt;mar, per no dir totes. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar té un important paper com a reservori i distribució espacial d&#039;estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no del mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;quilòmetres&lt;/del&gt;.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no només hi ha peixos al mar. Tenint en conte que el 70% del &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;[[&lt;/ins&gt;planeta&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;]] [[&lt;/ins&gt;terra&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;]] &lt;/ins&gt;l&#039;ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;en el &lt;/ins&gt;mar, per no dir totes. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar té un important paper com a reservori i distribució espacial d&#039;estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no del mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;quilòmetros&lt;/ins&gt;.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;En l&#039;àmbit de la geologia també el mar és objecte d&#039;estudi, ya que la major part del material sedimentari provinent de l&#039;erosió i transport als continents és depositat &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;a &lt;/del&gt;les conques marines donant &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;a &lt;/del&gt;lloc a un important registre geològic.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;En l&#039;àmbit de la geologia també el mar és objecte d&#039;estudi, ya que la major part del material sedimentari provinent de l&#039;erosió i transport als continents és depositat &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;en &lt;/ins&gt;les conques marines donant lloc a un important registre geològic.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;{{Ciències naturals}}&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;{{Ciències naturals}}&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;[[Categoria:Oceanografia| ]]&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;[[Categoria:Oceanografia| ]]&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-73594:rev-73656:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Jose2</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;diff=73594&amp;oldid=prev</id>
		<title>Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «L&#039;&#039;&#039;&#039;oceanografia&#039;&#039;&#039; De vegades és també nomenada &#039;&#039;&#039;oceanologia&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;ciències marines&#039;&#039;&#039; és una disciplina científica centrada en l&#039;estud...».</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oceanografia&amp;diff=73594&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2014-10-26T14:20:55Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Pàgina nova, en el contingut: «L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;oceanografia&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; De vegades és també nomenada &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;oceanologia&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ciències marines&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és una &lt;a href=&quot;/wiki/Ci%C3%A8ncia&quot; title=&quot;Ciència&quot;&gt;disciplina científica&lt;/a&gt; centrada en l&amp;#039;estud...».&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;b&gt;Pàgina nova&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;oceanografia&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; De vegades és també nomenada &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;oceanologia&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ciències marines&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és una [[Ciència|disciplina científica]] centrada en l&amp;#039;estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produïxen en l&amp;#039;[[oceà]], les mars i les zones que llimiten en l&amp;#039;[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]], el fons i les terres emergides sugerint una interconexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La paraula «oceanografia» fon acunyada per primer cop l&amp;#039;any [[1584]], del francés &amp;#039;&amp;#039;océanographie&amp;#039;&amp;#039;, pero va tenir una vida curta. L&amp;#039;any [[1880]] retorna l&amp;#039;alemany com &amp;#039;&amp;#039;oceanographie&amp;#039;&amp;#039;. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües &amp;#039;&amp;#039;oceanography&amp;#039;&amp;#039;, en anglés; &amp;#039;&amp;#039;oceanografía&amp;#039;&amp;#039;, en espanyol. En la llengua portuguesa, la paraula &amp;#039;&amp;#039;oceanografia&amp;#039;&amp;#039; apareix al final del [[segle XIX]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Ciències del mar&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S&amp;#039;impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), mètodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer cicle (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s&amp;#039;impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d&amp;#039;Alacant|Alacant]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no només hi ha peixos al mar. Tenint en conte que el 70% del planeta terra l&amp;#039;ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar al mar, per no dir totes. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar té un important paper com a reservori i distribució espacial d&amp;#039;estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no del mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilòmetres.&lt;br /&gt;
En l&amp;#039;àmbit de la geologia també el mar és objecte d&amp;#039;estudi, ya que la major part del material sedimentari provinent de l&amp;#039;erosió i transport als continents és depositat a les conques marines donant a lloc a un important registre geològic. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Ciències naturals}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Oceanografia| ]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Chabi</name></author>
	</entry>
</feed>