Ogmios - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:23:32Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:23 28 ago 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	En [[Irlanda]] tenia el seu equivalent en Ogma l'inventor de signes màgics la força dels quals és tan gran que pot paralisar a l'adversari. Associat als deus romans [[Hércules]] i [[Hermes]] en la tradició cèltica oriental.		En [[Irlanda]] tenia el seu equivalent en Ogma l'inventor de signes màgics la força dels quals és tan gran que pot paralisar a l'adversari. Associat als deus romans [[Hércules]] i [[Hermes]] en la tradició cèltica oriental.

	Entre els celtes galeses Gwyddyon és l'equivalent més pròxim al celta irlandés Oghma, el qual tenia varis noms, segons la zona celta que ho venerara. D'eixa forma, va ser ~~cridat~~ “Ogmios” en la Galia, Occma, entre els celtes d'[[Escòcia]], Ogmia entre els celtes britanos i s'apunta la possibilitat de “Ocnioroco” entre els celtes hispans. Pero en [[Gales]] “Gwyddyon”, com a deu territorial, és el que més s'acosta a les característiques de Oghma.		Entre els celtes galeses Gwyddyon és l'equivalent més pròxim al celta irlandés Oghma, el qual tenia varis noms, segons la zona celta que ho venerara. D'eixa forma, va ser nomenat “Ogmios” en la Galia, Occma, entre els celtes d'[[Escòcia]], Ogmia entre els celtes britanos i s'apunta la possibilitat de “Ocnioroco” entre els celtes hispans. Pero en [[Gales]] “Gwyddyon”, com a deu territorial, és el que més s'acosta a les característiques de Oghma.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: /* Referències */

2023-02-15T13:27:11Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 13:27 15 feb 2023
Llínea 13:		Llínea 13:
	* Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8		* Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
	* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176		* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
	* «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.
	* Jones, Mary. «The Ogham Tract». Celtic Literature Collective		* Jones, Mary. «The Ogham Tract». Celtic Literature Collective
			* «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 13:26 15 feb 2023

2023-02-15T13:26:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:26 15 feb 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	En [[Irlanda]] tenia el seu equivalent en Ogma l'inventor de signes màgics la força dels quals és tan gran que pot paralisar a l'adversari. Associat als deus romans [[Hércules]] i [[Hermes]] en la tradició cèltica oriental.		En [[Irlanda]] tenia el seu equivalent en Ogma l'inventor de signes màgics la força dels quals és tan gran que pot paralisar a l'adversari. Associat als deus romans [[Hércules]] i [[Hermes]] en la tradició cèltica oriental.

	Entre els celtes galeses Gwyddyon és l'equivalent més pròxim al celta irlandés Oghma, el qual tenia varis noms, segons la zona celta que ho venerara. D'eixa forma, va ser cridat “Ogmios” en la Galia, Occma, entre els celtes d'[[Escòcia]], Ogmia entre els celtes britanos i s'apunta la possibilitat de “Ocnioroco” entre els celtes hispans. Pero en [[Gales]] “Gwyddyon”, com a deu territorial, és el que més s'acosta a les característiques de Oghma		Entre els celtes galeses Gwyddyon és l'equivalent més pròxim al celta irlandés Oghma, el qual tenia varis noms, segons la zona celta que ho venerara. D'eixa forma, va ser cridat “Ogmios” en la Galia, Occma, entre els celtes d'[[Escòcia]], Ogmia entre els celtes britanos i s'apunta la possibilitat de “Ocnioroco” entre els celtes hispans. Pero en [[Gales]] “Gwyddyon”, com a deu territorial, és el que més s'acosta a les característiques de Oghma.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 13:04 15 feb 2023

2023-02-15T13:04:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:04 15 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Ogmios o Ogmión''' era el deu gal de l'eloqüència i de l'escritura, del seu nom deriva oghámico, ya que se supon que va ser ell qui va inventar l'[[alfabet]] oghámico a pur de muesques i ralles gravades sobre [[pedra]] o [[fusta]].		En la [[mitologia celta]], '''Ogmios o Ogmión''' era el [[deu]] gal de l'eloqüència i de l'escritura, del seu nom deriva oghámico, ya que se supon que va ser ell qui va inventar l'[[alfabet]] oghámico a pur de muesques i ralles gravades sobre [[pedra]] o [[fusta]].

	Representat com un vell calp i maltractat per l'edat, vestit en pell de [[lleó]] i du [[maça]], arc i carcaj. Arrastra multituts d'hòmens nugats per les orelles en una cadena d'[[or]] que en l'extrem passa per la llengua foradada del deu. Ogmios és l'eloqüència segura del seu poder, el deu que, a través de la màgia, atrau als seus fidels. És també símbol del poder de la paraula ritual que unix el món dels hòmens en el món dels deus. En el seu nom es proferixen les bendicions a favor dels amics i les maldiccions contra els enemics.		Representat com un vell calp i maltractat per l'edat, vestit en pell de [[lleó]] i du [[maça]], arc i carcaj. Arrastra multituts d'hòmens nugats per les orelles en una cadena d'[[or]] que en l'extrem passa per la llengua foradada del deu. Ogmios és l'eloqüència segura del seu poder, el deu que, a través de la màgia, atrau als seus fidels. És també símbol del poder de la paraula ritual que unix el món dels hòmens en el món dels deus. En el seu nom es proferixen les bendicions a favor dels amics i les maldiccions contra els enemics.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «'''Ogmios o Ogmión''' era el deu gal de l'eloqüència i de l'escritura, del seu nom deriva oghámico, ya que se supon que va ser ell qui va inventar l'alfab…»

2023-02-15T13:02:18Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Ogmios o Ogmión''' era el deu gal de l'eloqüència i de l'escritura, del seu nom deriva oghámico, ya que se supon que va ser ell qui va inventar l'alfab…»

Pàgina nova

'''Ogmios o Ogmión''' era el deu gal de l'eloqüència i de l'escritura, del seu nom deriva oghámico, ya que se supon que va ser ell qui va inventar l'[[alfabet]] oghámico a pur de muesques i ralles gravades sobre [[pedra]] o [[fusta]].

Representat com un vell calp i maltractat per l'edat, vestit en pell de [[lleó]] i du [[maça]], arc i carcaj. Arrastra multituts d'hòmens nugats per les orelles en una cadena d'[[or]] que en l'extrem passa per la llengua foradada del deu. Ogmios és l'eloqüència segura del seu poder, el deu que, a través de la màgia, atrau als seus fidels. És també símbol del poder de la paraula ritual que unix el món dels hòmens en el món dels deus. En el seu nom es proferixen les bendicions a favor dels amics i les maldiccions contra els enemics.

En [[Irlanda]] tenia el seu equivalent en Ogma l'inventor de signes màgics la força dels quals és tan gran que pot paralisar a l'adversari. Associat als deus romans [[Hércules]] i [[Hermes]] en la tradició cèltica oriental.

Entre els celtes galeses Gwyddyon és l'equivalent més pròxim al celta irlandés Oghma, el qual tenia varis noms, segons la zona celta que ho venerara. D'eixa forma, va ser cridat “Ogmios” en la Galia, Occma, entre els celtes d'[[Escòcia]], Ogmia entre els celtes britanos i s'apunta la possibilitat de “Ocnioroco” entre els celtes hispans. Pero en [[Gales]] “Gwyddyon”, com a deu territorial, és el que més s'acosta a les característiques de Oghma

== Referències ==

* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.
* Jones, Mary. «The Ogham Tract». Celtic Literature Collective

== Bibliografia ==

* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en [[francés]]) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Jones, Mary. «Oghma Grianainech». Jones's Celtic Encyclopedia
* Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
* Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Mitos y Leyendas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-069-5
* Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Cuentos de Hadas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-049-0
* Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]