Olla maragata - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:33:04Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:33 24 maig 2021
Llínea 3:		Llínea 3:
	L'[[olla maragata]] és un plat tradicional de la comarca de la [[Maragatería]] ([[Província de Lleó]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]], [[Espanya]].		L'[[olla maragata]] és un plat tradicional de la comarca de la [[Maragatería]] ([[Província de Lleó]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]], [[Espanya]].

	Es tracta d'una [[olla]] que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], [[cigronera]]s i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en els [[tres bolcades]] se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, ~~després~~ les verdures, per a acabar en la [[sopa]].		Es tracta d'una [[olla]] que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], [[cigronera]]s i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en els [[tres bolcades]] se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, despuix les verdures, per a acabar en la [[sopa]].

	== Característiques ==		== Característiques ==
Llínea 32:		Llínea 32:

	== Servir ==		== Servir ==
	És un plat que se servix calent, l'orde de posar els continguts és 'invers' (en uns atres [[olla]]s se servix abans la sopa, ~~després~~ la verdura i al final la carn), pero en l'olla maragata es comença per les carns i es termina per la [[sopa]]. Es prenen en un orde especial, aixina: Inicialment es pren la carn, de vaca, [[lacó]], pates i [[orella de porc]], [[cecina]], [[carn de corder\|corder]], [[cabra]] i cansalada, afegint-se ademés el "replé" (fet de [[pa (aliment)\|pa]], ou, [[all]] i [[jolivert]]), el [[choriç]], seguit dels [[cigró\|cigrons]] cuits junt en la [[col]] i [[verdura]]s, per a terminar en la [[sopa de fideus]]. Es discutix molt sobre l'orige d'esta tradició. Una de les teories diu que era menjar de [[arrier]]s i com devien menjar durant el transport se servien primer els aliments més sòlits, una atra teoria diu que sent menjar de parracs que li la servien en el camp en gorc de fanc si començara per la sopa s'aplegaria a les carns cuites fredes, d'esta forma ho feyen al contrari.		És un plat que se servix calent, l'orde de posar els continguts és 'invers' (en uns atres [[olla]]s se servix abans la sopa, despuix la verdura i al final la carn), pero en l'olla maragata es comença per les carns i es termina per la [[sopa]]. Es prenen en un orde especial, aixina: Inicialment es pren la carn, de vaca, [[lacó]], pates i [[orella de porc]], [[cecina]], [[carn de corder\|corder]], [[cabra]] i cansalada, afegint-se ademés el "replé" (fet de [[pa (aliment)\|pa]], ou, [[all]] i [[jolivert]]), el [[choriç]], seguit dels [[cigró\|cigrons]] cuits junt en la [[col]] i [[verdura]]s, per a terminar en la [[sopa de fideus]]. Es discutix molt sobre l'orige d'esta tradició. Una de les teories diu que era menjar de [[arrier]]s i com devien menjar durant el transport se servien primer els aliments més sòlits, una atra teoria diu que sent menjar de parracs que li la servien en el camp en gorc de fanc si començara per la sopa s'aplegaria a les carns cuites fredes, d'esta forma ho feyen al contrari.

	El [[darreria]] més típic per a finalisar el festí solen ser natilla en bollo, encara que no hi ha regla general sobre la darreria, també pot prendre's bescuit maragat o atres darreries.		El [[darreria]] més típic per a finalisar el festí solen ser natilla en bollo, encara que no hi ha regla general sobre la darreria, també pot prendre's bescuit maragat o atres darreries.

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T09:51:32Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 09:51 23 feb 2018
Llínea 32:		Llínea 32:

	== Servir ==		== Servir ==
	És un plat que se servix calent, l'orde de posar els ~~contenguts~~ és 'invers' (en uns atres [[olla]]s se servix abans la sopa, després la verdura i al final la carn), pero en l'olla maragata es comença per les carns i es termina per la [[sopa]]. Es prenen en un orde especial, aixina: Inicialment es pren la carn, de vaca, [[lacó]], pates i [[orella de porc]], [[cecina]], [[carn de corder\|corder]], [[cabra]] i cansalada, afegint-se ademés el "replé" (fet de [[pa (aliment)\|pa]], ou, [[all]] i [[jolivert]]), el [[choriç]], seguit dels [[cigró\|cigrons]] cuits junt en la [[col]] i [[verdura]]s, per a terminar en la [[sopa de fideus]]. Es discutix molt sobre l'orige d'esta tradició. Una de les teories diu que era menjar de [[arrier]]s i com devien menjar durant el transport se servien primer els aliments més sòlits, una atra teoria diu que sent menjar de parracs que li la servien en el camp en gorc de fanc si començara per la sopa s'aplegaria a les carns cuites fredes, d'esta forma ho feyen al contrari.		És un plat que se servix calent, l'orde de posar els continguts és 'invers' (en uns atres [[olla]]s se servix abans la sopa, després la verdura i al final la carn), pero en l'olla maragata es comença per les carns i es termina per la [[sopa]]. Es prenen en un orde especial, aixina: Inicialment es pren la carn, de vaca, [[lacó]], pates i [[orella de porc]], [[cecina]], [[carn de corder\|corder]], [[cabra]] i cansalada, afegint-se ademés el "replé" (fet de [[pa (aliment)\|pa]], ou, [[all]] i [[jolivert]]), el [[choriç]], seguit dels [[cigró\|cigrons]] cuits junt en la [[col]] i [[verdura]]s, per a terminar en la [[sopa de fideus]]. Es discutix molt sobre l'orige d'esta tradició. Una de les teories diu que era menjar de [[arrier]]s i com devien menjar durant el transport se servien primer els aliments més sòlits, una atra teoria diu que sent menjar de parracs que li la servien en el camp en gorc de fanc si començara per la sopa s'aplegaria a les carns cuites fredes, d'esta forma ho feyen al contrari.

	El [[darreria]] més típic per a finalisar el festí solen ser natilla en bollo, encara que no hi ha regla general sobre la darreria, també pot prendre's bescuit maragat o atres darreries.		El [[darreria]] més típic per a finalisar el festí solen ser natilla en bollo, encara que no hi ha regla general sobre la darreria, també pot prendre's bescuit maragat o atres darreries.

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T13:38:32Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 13:38 22 feb 2018
Llínea 32:		Llínea 32:

	== Servir ==		== Servir ==
	És un plat que se servix calent, l'orde de posar els ~~continguts~~ és 'invers' (en uns atres [[olla]]s se servix abans la sopa, després la verdura i al final la carn), pero en l'olla maragata es comença per les carns i es termina per la [[sopa]]. Es prenen en un orde especial, aixina: Inicialment es pren la carn, de vaca, [[lacó]], pates i [[orella de porc]], [[cecina]], [[carn de corder\|corder]], [[cabra]] i cansalada, afegint-se ademés el "replé" (fet de [[pa (aliment)\|pa]], ou, [[all]] i [[jolivert]]), el [[choriç]], seguit dels [[cigró\|cigrons]] cuits junt en la [[col]] i [[verdura]]s, per a terminar en la [[sopa de fideus]]. Es discutix molt sobre l'orige d'esta tradició. Una de les teories diu que era menjar de [[arrier]]s i com devien menjar durant el transport se servien primer els aliments més sòlits, una atra teoria diu que sent menjar de parracs que li la servien en el camp en gorc de fanc si començara per la sopa s'aplegaria a les carns cuites fredes, d'esta forma ho feyen al contrari.		És un plat que se servix calent, l'orde de posar els contenguts és 'invers' (en uns atres [[olla]]s se servix abans la sopa, després la verdura i al final la carn), pero en l'olla maragata es comença per les carns i es termina per la [[sopa]]. Es prenen en un orde especial, aixina: Inicialment es pren la carn, de vaca, [[lacó]], pates i [[orella de porc]], [[cecina]], [[carn de corder\|corder]], [[cabra]] i cansalada, afegint-se ademés el "replé" (fet de [[pa (aliment)\|pa]], ou, [[all]] i [[jolivert]]), el [[choriç]], seguit dels [[cigró\|cigrons]] cuits junt en la [[col]] i [[verdura]]s, per a terminar en la [[sopa de fideus]]. Es discutix molt sobre l'orige d'esta tradició. Una de les teories diu que era menjar de [[arrier]]s i com devien menjar durant el transport se servien primer els aliments més sòlits, una atra teoria diu que sent menjar de parracs que li la servien en el camp en gorc de fanc si començara per la sopa s'aplegaria a les carns cuites fredes, d'esta forma ho feyen al contrari.

	El [[darreria]] més típic per a finalisar el festí solen ser natilla en bollo, encara que no hi ha regla general sobre la darreria, també pot prendre's bescuit maragat o atres darreries.		El [[darreria]] més típic per a finalisar el festí solen ser natilla en bollo, encara que no hi ha regla general sobre la darreria, també pot prendre's bescuit maragat o atres darreries.

Jose2 en 11:21 23 set 2016

2016-09-23T11:21:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 23 set 2016
Llínea 44:		Llínea 44:
	* [[Pot au feu]]		* [[Pot au feu]]

			[[Categoria:Gastronomia]]
	[[Categoria:Olles d'Espanya]]		[[Categoria:Olles d'Espanya]]
	[[Categoria:Gastronomia de la província de León]]		[[Categoria:Gastronomia de la província de León]]

EirVal en 19:23 22 set 2016

2016-09-22T19:23:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:23 22 set 2016
Llínea 13:		Llínea 13:
	La ració és lo primer que es degusta, és l'element diferenciador del restant dels olles.		La ració és lo primer que es degusta, és l'element diferenciador del restant dels olles.

	=== ~~Les~~ cigrons ([[''Cicer arietinum'']]) ===		=== Els cigrons ([[''Cicer arietinum'']]) ===

	Per a l'olla les millors cigroneres són els de [[Cigronera Pique Pardal\|pique pardal]] de [[Valdeviejas]], [[Quintanilla de Somoza]], [[Piedralba de Sant Cristóbal]] i [[Fuentesaúco]], estos es couen en un bullir. Per a açò cal tindre en conte la collita, i com diu el refrà:		Per a l'olla les millors cigroneres són els de [[Cigronera Pique Pardal\|pique pardal]] de [[Valdeviejas]], [[Quintanilla de Somoza]], [[Piedralba de Sant Cristóbal]] i [[Fuentesaúco]], estos es couen en un bullir. Per a açò cal tindre en conte la collita, i com diu el refrà:

EirVal en 19:20 22 set 2016

2016-09-22T19:20:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 22 set 2016
Llínea 13:		Llínea 13:
	La ració és lo primer que es degusta, és l'element diferenciador del restant dels olles.		La ració és lo primer que es degusta, és l'element diferenciador del restant dels olles.

	=== Les cigrons ([[Cicer arietinum]]) ===		=== Les cigrons ([[''Cicer arietinum'']]) ===

	Per a l'olla les millors cigroneres són els de [[Cigronera Pique Pardal\|pique pardal]] de [[Valdeviejas]], [[Quintanilla de Somoza]], [[Piedralba de Sant Cristóbal]] i [[Fuentesaúco]], estos es couen en un bullir. Per a açò cal tindre en conte la collita, i com diu el refrà:		Per a l'olla les millors cigroneres són els de [[Cigronera Pique Pardal\|pique pardal]] de [[Valdeviejas]], [[Quintanilla de Somoza]], [[Piedralba de Sant Cristóbal]] i [[Fuentesaúco]], estos es couen en un bullir. Per a açò cal tindre en conte la collita, i com diu el refrà:

EirVal en 19:19 22 set 2016

2016-09-22T19:19:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 22 set 2016
Llínea 10:		Llínea 10:
	=== La ració ===		=== La ració ===

	El nom de ració ve de racionar, fa referència a l'obligació de repartir amigablement, per als comensals. Hui en dia sol aplegar a tindre fins a dotze carns de diferents tipos i parts. El ''choriç de festa'', el ''morro de porc'' i la ''[[orella de porc]]'' és lo més freqüent junt en ''[[paletilla]]'', ''ossos de substància'', gallina, ''[[Tocino de porc\|cansalada]]'', ''[[carn de vaca]]'', ''[[cecina]]'', ''pizpierno'', ''costella de vaca'', ''[[morcillo]]''...		El nom de ració ve de racionar, fa referència a l'obligació de repartir amigablement, per als comensals. Hui en dia sol aplegar a tindre fins a dotze carns de diferents tipos i parts. El ''choriç de festa'', el ''morro de porc'' i la ''[[orella de porc]]'' és lo més freqüent junt en ''[[paletilla]]'', ''ossos de substància'', gallina, ''[[Tocino de porc\|cansalada]]'', ''[[carn de vaca]]'', ''[[cecina]]'', ''pizpierno'', ''costella de vaca'', ''[[morcillo]]''...
	La ració és lo primer que es degusta, és l'element diferenciador del restant dels olles.		La ració és lo primer que es degusta, és l'element diferenciador del restant dels olles.

	=== Les cigrons (''[[Cicer arietinum]]) ===		=== Les cigrons ([[Cicer arietinum]]) ===

	Per a l'olla les millors cigroneres són els de [[Cigronera Pique Pardal\|pique pardal]] de [[Valdeviejas]], [[Quintanilla de Somoza]], [[Piedralba de Sant Cristóbal]] i [[Fuentesaúco]], estos es couen en un bullir. Per a açò cal tindre en conte la collita, i com diu el refrà:		Per a l'olla les millors cigroneres són els de [[Cigronera Pique Pardal\|pique pardal]] de [[Valdeviejas]], [[Quintanilla de Somoza]], [[Piedralba de Sant Cristóbal]] i [[Fuentesaúco]], estos es couen en un bullir. Per a açò cal tindre en conte la collita, i com diu el refrà:

EirVal en 19:19 22 set 2016

2016-09-22T19:19:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 22 set 2016
Llínea 13:		Llínea 13:
	La ració és lo primer que es degusta, és l'element diferenciador del restant dels olles.		La ració és lo primer que es degusta, és l'element diferenciador del restant dels olles.

	=== Les cigrons (''[[Cicer arietinum]]'') ===		=== Les cigrons (''[[Cicer arietinum]]) ===

	Per a l'olla les millors cigroneres són els de [[Cigronera Pique Pardal\|pique pardal]] de [[Valdeviejas]], [[Quintanilla de Somoza]], [[Piedralba de Sant Cristóbal]] i [[Fuentesaúco]], estos es couen en un bullir. Per a açò cal tindre en conte la collita, i com diu el refrà:		Per a l'olla les millors cigroneres són els de [[Cigronera Pique Pardal\|pique pardal]] de [[Valdeviejas]], [[Quintanilla de Somoza]], [[Piedralba de Sant Cristóbal]] i [[Fuentesaúco]], estos es couen en un bullir. Per a açò cal tindre en conte la collita, i com diu el refrà:

EirVal en 19:17 22 set 2016

2016-09-22T19:17:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:17 22 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Cocido maragato 09 by-dpc.jpg\|thumb\|350px\|Els tres plats i la darreria de l'olla maragata]]		[[Archiu:Cocido maragato 09 by-dpc.jpg\|thumb\|350px\|Els tres plats i la darreria de l'olla maragata]]


	L'[[olla maragata]] és un plat tradicional de la comarca de la [[Maragatería]] ([[Província de Lleó]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]], [[Espanya]].		L'[[olla maragata]] és un plat tradicional de la comarca de la [[Maragatería]] ([[Província de Lleó]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]], [[Espanya]].

	Es tracta d'una [[olla]] que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], [[cigronera]]s i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en els [[tres bolcades]] se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, després les verdures, per a acabar en la [[sopa]].''		Es tracta d'una [[olla]] que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], [[cigronera]]s i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en els [[tres bolcades]] se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, després les verdures, per a acabar en la [[sopa]].

	== Característiques ==		== Característiques ==
Llínea 48:		Llínea 47:
	[[Categoria:Gastronomia de la província de León]]		[[Categoria:Gastronomia de la província de León]]
	[[Categoria:Plats de llegum]]		[[Categoria:Plats de llegum]]


	{{Traduït de\|es\|Cocido maragato}}		{{Traduït de\|es\|Cocido maragato}}

EirVal en 19:16 22 set 2016

2016-09-22T19:16:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:16 22 set 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	L'[[olla maragata]] és un plat tradicional de la comarca de la [[Maragatería]] ([[Província de Lleó]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]], [[Espanya]].		L'[[olla maragata]] és un plat tradicional de la comarca de la [[Maragatería]] ([[Província de Lleó]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]], [[Espanya]].

	Es tracta d'una [[olla]] que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], [[cigronera]]s i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en els [[tres bolcades]] se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, després les verdures, per a acabar en la [[sopa]].		Es tracta d'una [[olla]] que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], [[cigronera]]s i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en els [[tres bolcades]] se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, després les verdures, per a acabar en la [[sopa]].''

	== Característiques ==		== Característiques ==