Omaguaca - Historial de revisions

Lluísm en 13:40 15 jul 2024

2024-07-15T13:40:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:40 15 jul 2024
Llínea 51:		Llínea 51:
	Soles trobem vestigis en la seua funerària que era elaborada. El troballa de deformacions craneans pot senyalar la possibilitat d'un cult dels craneus, associat a l'existencia de craneus-trofeu. Entre els omaguacas el deformacio ritual era una costum important, practicándose la de tipo "tabular obliqüe", es dir colocant fustes que pressionaven els ossos frontals i occipital.		Soles trobem vestigis en la seua funerària que era elaborada. El troballa de deformacions craneans pot senyalar la possibilitat d'un cult dels craneus, associat a l'existencia de craneus-trofeu. Entre els omaguacas el deformacio ritual era una costum important, practicándose la de tipo "tabular obliqüe", es dir colocant fustes que pressionaven els ossos frontals i occipital.

	La coca, sumament valorada, era portada des de [[Bolívia]] i acompanyava al mort en el seu viage final, generalment sepultat en els interiors de les vivendes. Hagué enterraments de chiquets en urnes.		La coca, sumament valorada, era portada des de [[Bolívia]] i acompanyava al mort en el seu viage final, generalment sepultat en els interiors de les vivendes. Hagué enterraments de chiquets en urnes.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 08:28 11 gin 2024

2024-01-11T08:28:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:28 11 gin 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la [[trencall d'Humahuaca]], en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]], practicament hui en dia desapareguts. En el periodo prehispanic la regió omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius [[Grans]], [[Lavayen]], [[Sant Francesc]] (en la província argentina de [[Jujuy]]), [[Zenta]], [[Iruya]], [[Lipeo]], [[Bermejo]] (en la província argentina de Salta); [[Tarija]] i [[Bermejo]] (en el departament de [[Tarija]], en [[Bolívia]]) i coincidia en la denominada [[cultura Humahuaca]].		Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la [[trencall d'Humahuaca]], en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]], practicament hui en dia desapareguts. En el periodo prehispanic la regió omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius [[Grans]], [[Lavayen]], [[Sant Francesc]] (en la província argentina de [[Jujuy]]), [[Zenta]], [[Iruya]], [[Lipeo]], [[Bermejo]] (en la província argentina de Salta); [[Tarija]] i [[Bermejo]] (en el departament de [[Tarija]], en [[Bolívia]]) i coincidia en la denominada [[cultura Humahuaca]].

	Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les característiques geografiques diferixen de sur a nort; el sur te un clima subtropical en bon règim de pluges i vegetació, en tant que el nort és de gran sequea i en característiques similars a la Puna. Al nort i l'oest ~~colindaban~~ en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'~~este~~ se desprenien des del Chaco ~~les~~ belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos.		Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les característiques geografiques diferixen de [[sur]] a [[nort]]; el sur te un clima subtropical en bon règim de pluges i vegetació, en tant que el nort és de gran sequea i en característiques similars a la Puna. Al nort i l'[[oest]] colindaven en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'[[est]] se desprenien des del Chaco la belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos.

	A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien característiques culturals pròpies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademés de la població original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolívia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetració incaica al ser portador de la llengua quechua.		A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien característiques culturals pròpies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademés de la població original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolívia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetració incaica al ser portador de la llengua quechua.

	La guerra i el comerç apareixen com vehículs de comunicació en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, nomenats [[pucara]], des dels quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[~~boleadoras~~]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca.		La guerra i el comerç apareixen com vehículs de comunicació en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de [[pedra]], nomenats [[pucara]], des dels quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[boleadores]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca.

	== Llengua ==		== Llengua ==
Llínea 17:		Llínea 17:
	Eren de baixa estatura, no superaven el metro xixanta, practicaven la deformació cranea del tipo "tabular obliqüe".		Eren de baixa estatura, no superaven el metro xixanta, practicaven la deformació cranea del tipo "tabular obliqüe".

	Vestien camises que sobrepujaven els genolls en els hòmens i arribava al turmell en les dones. [[Ponchos]], mantes i cinturons també eren comunes, confeccionades en llana de [[vicunya]] o [[llama]], tenyits en vius colors i decorats en dibuixs geometrics.		Vestien camises que sobrepujaven els [[Genoll\|genolls]] en els hòmens i arribava al turmell en les dones. [[Ponchos]], mantes i cinturons també eren comunes, confeccionades en llana de [[vicunya]] o [[llama]], tenyits en vius colors i decorats en dibuixs geometrics.

	Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de [[llama]], la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i [[malaquita]].		Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de [[llama]], la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i [[malaquita]].
Llínea 23:		Llínea 23:
	== Vivenda ==		== Vivenda ==
	[[File:Pucará de Tilcara 02.JPG\|thumb\|250px\|Pucara de Tilcara]]		[[File:Pucará de Tilcara 02.JPG\|thumb\|250px\|Pucara de Tilcara]]
	Les seues vivendes eren de pedra, i de forma rectangular, en sostres de fanc i palla a una sola aigua. No posseien finestres i tenien una sola entrada estreta. S'han trobat cases aïllades propenques als cultius, pero lo comú eren els poblats a on s'agrupaven. Existixen numerosos pucaras, la majoria dels quals són tardans. Segons els restants arqueologics el més important fon el de [[Tilcara]], sobre el marge esquerre del [[riu Gran]] en un cerro a on, ademés de 2500 metros sobre el nivell de la mar, se construi el fort, que contenia vivendes, corrals per a les llames, temple i cementeri.		Les seues vivendes eren de pedra, i de forma rectangular, en sostres de [[fanc]] i palla a una sola aigua. No posseien finestres i tenien una sola entrada estreta. S'han trobat cases aïllades propenques als cultius, pero lo comú eren els poblats a on s'agrupaven. Existixen numerosos pucaras, la majoria dels quals són tardans. Segons els restants arqueologics el més important fon el de [[Tilcara]], sobre el marge esquerre del [[riu Gran]] en un cerro a on, ademés de 2500 metros sobre el nivell de la mar, se construi el fort, que contenia vivendes, corrals per a les llames, temple i cementeri.

	== Agricultura i ganaderia ==		== Agricultura i ganaderia ==
Llínea 32:		Llínea 32:

	Alçaven la collita en "siges de pedra". Molían els grans en morters.		Alçaven la collita en "siges de pedra". Molían els grans en morters.
	Collien la garrofa, domesticaren la [[llama]] i practicaven la caça del [[guanac]] i el suri([[ñandú]]).		Collien la [[garrofa]], domesticaren la [[llama]] i practicaven la caça del [[guanac]] i el suri([[ñandú]]).

	== Artesanies ==		== Artesanies ==

Jose2: /* Referències */

2023-10-17T14:28:04Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 14:28 17 oct 2023
Llínea 55:		Llínea 55:
	== Referències ==		== Referències ==
	* Alejandro Eduardo Fiadone: El diseño indígena argentino. Una aproximación estética a la realidad. Buenos Aires: La Marca, 2001; ISBN 950-889-044-4		* Alejandro Eduardo Fiadone: El diseño indígena argentino. Una aproximación estética a la realidad. Buenos Aires: La Marca, 2001; ISBN 950-889-044-4
	* Hernández, Isabel ~~(1992):~~ Los indios de Argentina.1992, p. 127		* Hernández, Isabel. Los indios de Argentina.1992, p. 127
	* [http://www.indec.gov.ar/ftp/cuadros/poblacion/pueblos_originarios_NOA.pdf «INDEC 2010. Pueblos originarios. Región Noroeste Argentino.»]		* [http://www.indec.gov.ar/ftp/cuadros/poblacion/pueblos_originarios_NOA.pdf «INDEC 2010. Pueblos originarios. Región Noroeste Argentino.»]

Jose2 en 14:27 17 oct 2023

2023-10-17T14:27:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:27 17 oct 2023
Llínea 55:		Llínea 55:
	== Referències ==		== Referències ==
	* Alejandro Eduardo Fiadone: El diseño indígena argentino. Una aproximación estética a la realidad. Buenos Aires: La Marca, 2001; ISBN 950-889-044-4		* Alejandro Eduardo Fiadone: El diseño indígena argentino. Una aproximación estética a la realidad. Buenos Aires: La Marca, 2001; ISBN 950-889-044-4
	* ~~Isabel~~ Hernández, 1992, p. 127		* Hernández, Isabel (1992): Los indios de Argentina.1992, p. 127
	* [http://www.indec.gov.ar/ftp/cuadros/poblacion/pueblos_originarios_NOA.pdf «INDEC 2010. Pueblos originarios. Región Noroeste Argentino.»]		* [http://www.indec.gov.ar/ftp/cuadros/poblacion/pueblos_originarios_NOA.pdf «INDEC 2010. Pueblos originarios. Región Noroeste Argentino.»]

Jose2 en 14:26 17 oct 2023

2023-10-17T14:26:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:26 17 oct 2023
Llínea 52:		Llínea 52:

	La coca, sumament valorada, era portada des de [[Bolívia]] i acompanyava al mort en el seu viage final, generalment sepultat en els interiors de les vivendes. Hagué enterraments de chiquets en urnes.		La coca, sumament valorada, era portada des de [[Bolívia]] i acompanyava al mort en el seu viage final, generalment sepultat en els interiors de les vivendes. Hagué enterraments de chiquets en urnes.

			== Referències ==
			* Alejandro Eduardo Fiadone: El diseño indígena argentino. Una aproximación estética a la realidad. Buenos Aires: La Marca, 2001; ISBN 950-889-044-4
			* Isabel Hernández, 1992, p. 127
			* [http://www.indec.gov.ar/ftp/cuadros/poblacion/pueblos_originarios_NOA.pdf «INDEC 2010. Pueblos originarios. Región Noroeste Argentino.»]

			== Bibliografia ==
			* Adelaar, Willem F. H.; & Muysken, Pieter C. (2004): The languages of the Andes. Cambridge language surveys. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-36275-7
			* Hernández, Isabel (1992): Los indios de Argentina. Madrid: Ediciones MAPFRE (2ª edición en 1995, Quito: Abya-Yala)
			* Loukotka, Čestmír (1968): Classification of South American Indian Languages, ed. Johannes Wilbert. Los Angeles: University of California (UCLA), Latin American Center

	[[Categoria: Història d'Amèrica]]		[[Categoria: Història d'Amèrica]]
	[[Categoria:Història d'Argentina]]		[[Categoria:Història d'Argentina]]
	[[Categoria:Història de Jujuy]]		[[Categoria:Història de Jujuy]]

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:22:41Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:22 28 ago 2023
Llínea 27:		Llínea 27:
	== Agricultura i ganaderia ==		== Agricultura i ganaderia ==

	Era un poble essencialment agricultor, el seu principal cultiu era la [[dacsa]], i en menor proporció la [[creïlla]] i quinoa. La trencament del sol se realisava en un llaurat puntual i manual ~~cridat~~ "''chakitaklia''", en el qual el simple colp sobre la terra i una rostaria correcta, permet la sembrada conservant intacte el restant del sol.		Era un poble essencialment agricultor, el seu principal cultiu era la [[dacsa]], i en menor proporció la [[creïlla]] i quinoa. La trencament del sol se realisava en un llaurat puntual i manual nomenat "''chakitaklia''", en el qual el simple colp sobre la terra i una rostaria correcta, permet la sembrada conservant intacte el restant del sol.

	Construien andenes de cultius i sistemes d'irrigació a la manera incaica, els jaciments arqueologics de Coctaca i Alfarcito són testics del desenroll tecnologic atrapat.		Construien andenes de cultius i sistemes d'irrigació a la manera incaica, els jaciments arqueologics de Coctaca i Alfarcito són testics del desenroll tecnologic atrapat.
Llínea 36:		Llínea 36:
	== Artesanies ==		== Artesanies ==

	La seua producció ceramiste era de regular calitat, presentava del fondo [[roig]] en decoracions en [[negre]]. Encara que les formes eren predominantment chicotetes (cantaritos, ollitas, vaixells), elaboraven grans canters de forma redona i els ~~cridats~~ "gots-timbals" en reminiscencies de la cultura de [[Tihuanaco]], en profusa decoracio geometrica. En [[Tilcara]] les produccions tenen gran influencia incaica.		La seua producció ceramiste era de regular calitat, presentava del fondo [[roig]] en decoracions en [[negre]]. Encara que les formes eren predominantment chicotetes (cantaritos, ollitas, vaixells), elaboraven grans canters de forma redona i els nomenats "gots-timbals" en reminiscencies de la cultura de [[Tihuanaco]], en profusa decoracio geometrica. En [[Tilcara]] les produccions tenen gran influencia incaica.

	Habils metalurgics, treballaren el [[coure]], l'[[estany]], l'[[argent]] i l'[[or]]. Fondían el [[bronze]], en el que feen armes i atres instruments. Tenien un bon desenroll en l'indústria textil. S'han trobat instruments musicals, com [[flaütes]], cornetes i cascavells.		Habils metalurgics, treballaren el [[coure]], l'[[estany]], l'[[argent]] i l'[[or]]. Fondían el [[bronze]], en el que feen armes i atres instruments. Tenien un bon desenroll en l'indústria textil. S'han trobat instruments musicals, com [[flaütes]], cornetes i cascavells.

Valencian: Text reemplaça - 'Bolivia' a 'Bolívia'

2023-08-27T00:05:09Z

Text reemplaça - 'Bolivia' a 'Bolívia'

Jose2 en 16:34 7 ago 2022

2022-08-07T16:34:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 7 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Omaguaca.jpg\|thumb\|250px\|Omaguacas]]		[[Archiu:Omaguaca.jpg\|thumb\|250px\|Omaguacas]]

	Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la [[trencall d'Humahuaca]], en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]]. En el periodo prehispanic la regió omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius [[Grans]], [[Lavayen]], [[Sant Francesc]] (en la província argentina de [[Jujuy]]), [[Zenta]], [[Iruya]], [[Lipeo]], [[Bermejo]] (en la província argentina de Salta); [[Tarija]] i [[Bermejo]] (en el departament de [[Tarija]], en [[Bolivia]]) i coincidia en la denominada [[cultura Humahuaca]].		Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la [[trencall d'Humahuaca]], en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]], practicament hui en dia desapareguts. En el periodo prehispanic la regió omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius [[Grans]], [[Lavayen]], [[Sant Francesc]] (en la província argentina de [[Jujuy]]), [[Zenta]], [[Iruya]], [[Lipeo]], [[Bermejo]] (en la província argentina de Salta); [[Tarija]] i [[Bermejo]] (en el departament de [[Tarija]], en [[Bolivia]]) i coincidia en la denominada [[cultura Humahuaca]].

	Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les característiques geografiques diferixen de sur a nort; el sur te un clima subtropical en bon règim de pluges i vegetació, en tant que el nort és de gran sequea i en característiques similars a la Puna. Al nort i l'oest colindaban en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'este se desprenien des del Chaco les belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos.		Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les característiques geografiques diferixen de sur a nort; el sur te un clima subtropical en bon règim de pluges i vegetació, en tant que el nort és de gran sequea i en característiques similars a la Puna. Al nort i l'oest colindaban en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'este se desprenien des del Chaco les belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos.

Jose2: /* Vivenda */

2022-08-07T16:31:13Z

Vivenda

← Revisió anterior		Revisió de 16:31 7 ago 2022
Llínea 22:		Llínea 22:

	== Vivenda ==		== Vivenda ==
			[[File:Pucará de Tilcara 02.JPG\|thumb\|250px\|Pucara de Tilcara]]
	Les seues vivendes eren de pedra, i de forma rectangular, en sostres de fanc i palla a una sola aigua. No posseien finestres i tenien una sola entrada estreta. S'han trobat cases aïllades propenques als cultius, pero lo comú eren els poblats a on s'agrupaven. Existixen numerosos pucaras, la majoria dels quals són tardans. Segons els restants arqueologics el més important fon el de [[Tilcara]], sobre el marge esquerre del [[riu Gran]] en un cerro a on, ademés de 2500 metros sobre el nivell de la mar, se construi el fort, que contenia vivendes, corrals per a les llames, temple i cementeri.		Les seues vivendes eren de pedra, i de forma rectangular, en sostres de fanc i palla a una sola aigua. No posseien finestres i tenien una sola entrada estreta. S'han trobat cases aïllades propenques als cultius, pero lo comú eren els poblats a on s'agrupaven. Existixen numerosos pucaras, la majoria dels quals són tardans. Segons els restants arqueologics el més important fon el de [[Tilcara]], sobre el marge esquerre del [[riu Gran]] en un cerro a on, ademés de 2500 metros sobre el nivell de la mar, se construi el fort, que contenia vivendes, corrals per a les llames, temple i cementeri.

Jose2 en 16:29 7 ago 2022

2022-08-07T16:29:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:29 7 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Omaguaca.jpg\|thumb\|250px\|Omaguacas]]

	Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la [[trencall d'Humahuaca]], en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]]. En el periodo prehispanic la regió omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius [[Grans]], [[Lavayen]], [[Sant Francesc]] (en la província argentina de [[Jujuy]]), [[Zenta]], [[Iruya]], [[Lipeo]], [[Bermejo]] (en la província argentina de Salta); [[Tarija]] i [[Bermejo]] (en el departament de [[Tarija]], en [[Bolivia]]) i coincidia en la denominada [[cultura Humahuaca]].		Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la [[trencall d'Humahuaca]], en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]]. En el periodo prehispanic la regió omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius [[Grans]], [[Lavayen]], [[Sant Francesc]] (en la província argentina de [[Jujuy]]), [[Zenta]], [[Iruya]], [[Lipeo]], [[Bermejo]] (en la província argentina de Salta); [[Tarija]] i [[Bermejo]] (en el departament de [[Tarija]], en [[Bolivia]]) i coincidia en la denominada [[cultura Humahuaca]].

← Revisió anterior		Revisió de 00:05 27 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Omaguaca.jpg\|thumb\|250px\|Omaguacas]]		[[Archiu:Omaguaca.jpg\|thumb\|250px\|Omaguacas]]

	Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la [[trencall d'Humahuaca]], en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]], practicament hui en dia desapareguts. En el periodo prehispanic la regió omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius [[Grans]], [[Lavayen]], [[Sant Francesc]] (en la província argentina de [[Jujuy]]), [[Zenta]], [[Iruya]], [[Lipeo]], [[Bermejo]] (en la província argentina de Salta); [[Tarija]] i [[Bermejo]] (en el departament de [[Tarija]], en [[~~Bolivia~~]]) i coincidia en la denominada [[cultura Humahuaca]].		Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la [[trencall d'Humahuaca]], en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]], practicament hui en dia desapareguts. En el periodo prehispanic la regió omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius [[Grans]], [[Lavayen]], [[Sant Francesc]] (en la província argentina de [[Jujuy]]), [[Zenta]], [[Iruya]], [[Lipeo]], [[Bermejo]] (en la província argentina de Salta); [[Tarija]] i [[Bermejo]] (en el departament de [[Tarija]], en [[Bolívia]]) i coincidia en la denominada [[cultura Humahuaca]].

	Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les característiques geografiques diferixen de sur a nort; el sur te un clima subtropical en bon règim de pluges i vegetació, en tant que el nort és de gran sequea i en característiques similars a la Puna. Al nort i l'oest colindaban en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'este se desprenien des del Chaco les belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos.		Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les característiques geografiques diferixen de sur a nort; el sur te un clima subtropical en bon règim de pluges i vegetació, en tant que el nort és de gran sequea i en característiques similars a la Puna. Al nort i l'oest colindaban en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'este se desprenien des del Chaco les belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos.

	A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien característiques culturals pròpies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademés de la població original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[~~Bolivia~~]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetració incaica al ser portador de la llengua quechua.		A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien característiques culturals pròpies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademés de la població original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolívia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetració incaica al ser portador de la llengua quechua.

	La guerra i el comerç apareixen com vehículs de comunicació en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, nomenats [[pucara]], des dels quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[boleadoras]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca.		La guerra i el comerç apareixen com vehículs de comunicació en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, nomenats [[pucara]], des dels quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[boleadoras]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca.
Llínea 11:		Llínea 11:
	== Llengua ==		== Llengua ==

	No hi ha registre concret sobre la llengua dels omaguacas, alguns autors sostenen que era l'[[aymara]], atres una llengua afí a les ''chichas'' del sur de [[~~Bolivia~~]], i hi ha quins postulen que tenien una llengua particular. Els grups mitimaes serviren com via de penetració de la llengua [[quechua]], poc despuix de l'aplegada dels espanyols la llengua original fon definitivament reemplaçada per esta.		No hi ha registre concret sobre la llengua dels omaguacas, alguns autors sostenen que era l'[[aymara]], atres una llengua afí a les ''chichas'' del sur de [[Bolívia]], i hi ha quins postulen que tenien una llengua particular. Els grups mitimaes serviren com via de penetració de la llengua [[quechua]], poc despuix de l'aplegada dels espanyols la llengua original fon definitivament reemplaçada per esta.

	== Aspecte fisic i vestimenta ==		== Aspecte fisic i vestimenta ==
Llínea 51:		Llínea 51:
	Soles trobem vestigis en la seua funerària que era elaborada. El troballa de deformacions craneans pot senyalar la possibilitat d'un cult dels craneus, associat a l'existencia de craneus-trofeu. Entre els omaguacas el deformacio ritual era una costum important, practicándose la de tipo "tabular obliqüe", es dir colocant fustes que pressionaven els ossos frontals i occipital.		Soles trobem vestigis en la seua funerària que era elaborada. El troballa de deformacions craneans pot senyalar la possibilitat d'un cult dels craneus, associat a l'existencia de craneus-trofeu. Entre els omaguacas el deformacio ritual era una costum important, practicándose la de tipo "tabular obliqüe", es dir colocant fustes que pressionaven els ossos frontals i occipital.

	La coca, sumament valorada, era portada des de [[~~Bolivia~~]] i acompanyava al mort en el seu viage final, generalment sepultat en els interiors de les vivendes. Hagué enterraments de chiquets en urnes.		La coca, sumament valorada, era portada des de [[Bolívia]] i acompanyava al mort en el seu viage final, generalment sepultat en els interiors de les vivendes. Hagué enterraments de chiquets en urnes.

	[[Categoria: Història d'Amèrica]]		[[Categoria: Història d'Amèrica]]
	[[Categoria:Història d'Argentina]]		[[Categoria:Història d'Argentina]]
	[[Categoria:Història de Jujuy]]		[[Categoria:Història de Jujuy]]