Ometéotl - Historial de revisions

Jose2 en 19:35 28 dec 2024

2024-12-28T19:35:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:35 28 dec 2024
Llínea 8:		Llínea 8:
	== Relació en la mitologia ==		== Relació en la mitologia ==
	La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.		La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X		* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
Llínea 16:		Llínea 16:
	* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955		* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Caso, Alfonso (1936) La religión de los aztecas, Enciclopedia Ilustrada Mexicana: México D.F., Imprenta Mundial		* Caso, Alfonso (1936) La religión de los aztecas, Enciclopedia Ilustrada Mexicana: México D.F., Imprenta Mundial
	* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial		* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial

Reval en 15:42 17 maig 2024

2024-05-17T15:42:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:42 17 maig 2024
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Relació en la mitologia ==		== Relació en la mitologia ==
	La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.		La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: /* Representació */

2023-02-28T17:43:30Z

Representació

← Revisió anterior		Revisió de 17:43 28 feb 2023
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Representació ==		== Representació ==
	Ometecuhtli representa l'essència masculina de la creació i és espós de [[Omecíhuatl]] i yayo de 4 deus als quals se'ls assigna un lloc: Tezcatlipoca roig ([[Xipetótec]]), el [[tlahuiztlampa]] a l'est; Tezcatlipoca negre ([[Tezcatlipoca]]), el mictlampa al nort; Tezcatlipoca blanc ([[Quetzalcóatl]]), el cihuatlampa a l'oest; i Tezcatlipoca blau ([[Huitzilopochtli]]), el huitztlampa al sur. Est és un deu antic, que no tenia temples, i era casi desconegut pel poble, pero molt nomenat en els poemes de les classes altes. Degut a que se'l menciona d'una manera que sembla ignorar el restant de la cosmogonia mexica, León Portilla sugerix que tal volta els sabis mexicas estaven en un procés d'aglutinar als demés deus en esta deitat.		Ometecuhtli representa l'essència masculina de la creació i és espós de [[Omecíhuatl]] i yayo de 4 deus als quals se'ls assigna un lloc: Tezcatlipoca roig ([[Xipetótec]]), el tlahuiztlampa a l'est; Tezcatlipoca negre ([[Tezcatlipoca]]), el mictlampa al nort; Tezcatlipoca blanc ([[Quetzalcóatl]]), el cihuatlampa a l'oest; i Tezcatlipoca blau ([[Huitzilopochtli]]), el huitztlampa al sur. Est és un deu antic, que no tenia temples, i era casi desconegut pel poble, pero molt nomenat en els poemes de les classes altes. Degut a que se'l menciona d'una manera que sembla ignorar el restant de la cosmogonia mexica, León Portilla sugerix que tal volta els sabis mexicas estaven en un procés d'aglutinar als demés deus en esta deitat.

	== Relació en la mitologia ==		== Relació en la mitologia ==

Lluísm: /* Representació */

2023-02-28T17:42:22Z

Representació

← Revisió anterior		Revisió de 17:42 28 feb 2023
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Representació ==		== Representació ==
	Ometecuhtli representa l'essència masculina de la creació i és espós de [[Omecíhuatl]] i yayo de 4 deus als quals se'ls assigna un lloc: Tezcatlipoca roig (Xipetótec), el [[tlahuiztlampa]] a l'est; Tezcatlipoca negre ([[Tezcatlipoca]]), el mictlampa al nort; Tezcatlipoca blanc ([[Quetzalcóatl]]), el cihuatlampa a l'oest; i Tezcatlipoca blau ([[Huitzilopochtli]]), el huitztlampa al sur. Est és un deu antic, que no tenia temples, i era casi desconegut pel poble, pero molt nomenat en els poemes de les classes altes. Degut a que se'l menciona d'una manera que sembla ignorar el restant de la cosmogonia mexica, León Portilla sugerix que tal volta els sabis mexicas estaven en un procés d'aglutinar als demés deus en esta deitat.		Ometecuhtli representa l'essència masculina de la creació i és espós de [[Omecíhuatl]] i yayo de 4 deus als quals se'ls assigna un lloc: Tezcatlipoca roig ([[Xipetótec]]), el [[tlahuiztlampa]] a l'est; Tezcatlipoca negre ([[Tezcatlipoca]]), el mictlampa al nort; Tezcatlipoca blanc ([[Quetzalcóatl]]), el cihuatlampa a l'oest; i Tezcatlipoca blau ([[Huitzilopochtli]]), el huitztlampa al sur. Est és un deu antic, que no tenia temples, i era casi desconegut pel poble, pero molt nomenat en els poemes de les classes altes. Degut a que se'l menciona d'una manera que sembla ignorar el restant de la cosmogonia mexica, León Portilla sugerix que tal volta els sabis mexicas estaven en un procés d'aglutinar als demés deus en esta deitat.

	== Relació en la mitologia ==		== Relació en la mitologia ==

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T12:05:56Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 12:05 27 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Omecihuatl-Ometecuhtli borgia.jpg\|thumb\|250px\|Representació d'Ometéotl (Ometecuhtli i Omecíhuatl) en el [[Còdex Borgia]]]]		[[File:Omecihuatl-Ometecuhtli borgia.jpg\|thumb\|250px\|Representació d'Ometéotl (Ometecuhtli i Omecíhuatl) en el [[Còdex Borgia]]]]

	'''Ometéotl''' (del [[~~náhuatl~~]]: Ometeotl ‘[[deu]] dual’‘ome, dos, doble; teotl, deu’) en la [[mitologia asteca]] és el deu de la creació. Està compost per dos deitats, '''Ometecuhtli''' (del ~~náhuatl~~: Ometekwtli ‘dos senyor’‘ome 'dos'; tekwtli, senyor’) i '''Omecíhuatl''' (del ~~náhuatl~~: Omesiwatl ‘dos senyora’‘ome, dos; siwatl, senyora’), el Senyor i la Senyora de la dualitat. En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Ompacatotiotzin''' (del ~~náhuatl~~: Onpakatotiotsin ‘divinitat doble’‘onpa, doble; totiotsin, divinitat’).		'''Ometéotl''' (del [[nàhuatl]]: Ometeotl ‘[[deu]] dual’‘ome, dos, doble; teotl, deu’) en la [[mitologia asteca]] és el deu de la creació. Està compost per dos deitats, '''Ometecuhtli''' (del nàhuatl: Ometekwtli ‘dos senyor’‘ome 'dos'; tekwtli, senyor’) i '''Omecíhuatl''' (del nàhuatl: Omesiwatl ‘dos senyora’‘ome, dos; siwatl, senyora’), el Senyor i la Senyora de la dualitat. En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Ompacatotiotzin''' (del nàhuatl: Onpakatotiotsin ‘divinitat doble’‘onpa, doble; totiotsin, divinitat’).

	== Representació ==		== Representació ==

Lluísm en 12:11 24 feb 2023

2023-02-24T12:11:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:11 24 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Omecihuatl-Ometecuhtli borgia.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Ometéotl (Ometecuhtli i Omecíhuatl) en el [[Còdex Borgia]]]]		[[File:Omecihuatl-Ometecuhtli borgia.jpg\|thumb\|250px\|Representació d'Ometéotl (Ometecuhtli i Omecíhuatl) en el [[Còdex Borgia]]]]

	'''Ometéotl''' (del [[náhuatl]]: Ometeotl ‘[[deu]] dual’‘ome, dos, doble; teotl, deu’) en la [[mitologia asteca]] és el deu de la creació. Està compost per dos deitats, '''Ometecuhtli''' (del náhuatl: Ometekwtli ‘dos senyor’‘ome 'dos'; tekwtli, senyor’) i '''Omecíhuatl''' (del náhuatl: Omesiwatl ‘dos senyora’‘ome, dos; siwatl, senyora’), el Senyor i la Senyora de la dualitat. En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Ompacatotiotzin''' (del náhuatl: Onpakatotiotsin ‘divinitat doble’‘onpa, doble; totiotsin, divinitat’).		'''Ometéotl''' (del [[náhuatl]]: Ometeotl ‘[[deu]] dual’‘ome, dos, doble; teotl, deu’) en la [[mitologia asteca]] és el deu de la creació. Està compost per dos deitats, '''Ometecuhtli''' (del náhuatl: Ometekwtli ‘dos senyor’‘ome 'dos'; tekwtli, senyor’) i '''Omecíhuatl''' (del náhuatl: Omesiwatl ‘dos senyora’‘ome, dos; siwatl, senyora’), el Senyor i la Senyora de la dualitat. En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Ompacatotiotzin''' (del náhuatl: Onpakatotiotsin ‘divinitat doble’‘onpa, doble; totiotsin, divinitat’).

Lluísm en 11:59 24 feb 2023

2023-02-24T11:59:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 24 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Omecihuatl-Ometecuhtli borgia.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Ometéotl (Ometecuhtli i Omecíhuatl) en el [[Còdex Borgia]]]]		[[File:Omecihuatl-Ometecuhtli borgia.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Ometéotl (Ometecuhtli i Omecíhuatl) en el [[Còdex Borgia]]]]

	'''Ometéotl''' (del [[náhuatl]]: Ometeotl ‘[[deu]] dual’‘ome, dos, doble; teotl, deu’) en la [[mitologia asteca]] és el deu de la creació. Està compost per dos deitats, '''Ometecuhtli''' (del náhuatl: Ometekwtli ‘dos senyor’‘ome 'dos'; tekwtli, senyor’) i '''Omecíhuatl''' (del náhuatl: Omesiwatl ‘dos senyora’‘ome, dos; siwatl, senyora’), el Senyor i la Senyora de la dualitat. En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de Ompacatotiotzin (del náhuatl: Onpakatotiotsin ‘divinitat doble’‘onpa, doble; totiotsin, divinitat’).		'''Ometéotl''' (del [[náhuatl]]: Ometeotl ‘[[deu]] dual’‘ome, dos, doble; teotl, deu’) en la [[mitologia asteca]] és el deu de la creació. Està compost per dos deitats, '''Ometecuhtli''' (del náhuatl: Ometekwtli ‘dos senyor’‘ome 'dos'; tekwtli, senyor’) i '''Omecíhuatl''' (del náhuatl: Omesiwatl ‘dos senyora’‘ome, dos; siwatl, senyora’), el Senyor i la Senyora de la dualitat. En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Ompacatotiotzin''' (del náhuatl: Onpakatotiotsin ‘divinitat doble’‘onpa, doble; totiotsin, divinitat’).

	== Representació ==		== Representació ==

Lluísm en 11:58 24 feb 2023

2023-02-24T11:58:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:58 24 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Omecihuatl-Ometecuhtli borgia.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Ometéotl (Ometecuhtli i Omecíhuatl en el [[Còdex Borgia]]]]		[[File:Omecihuatl-Ometecuhtli borgia.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Ometéotl (Ometecuhtli i Omecíhuatl) en el [[Còdex Borgia]]]]

	'''Ometéotl''' (del [[náhuatl]]: Ometeotl ‘[[deu]] dual’‘ome, dos, doble; teotl, deu’) en la [[mitologia asteca]] és el deu de la creació. Està compost per dos deitats, '''Ometecuhtli''' (del náhuatl: Ometekwtli ‘dos senyor’‘ome 'dos'; tekwtli, senyor’) i '''Omecíhuatl''' (del náhuatl: Omesiwatl ‘dos senyora’‘ome, dos; siwatl, senyora’), el Senyor i la Senyora de la dualitat. En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de Ompacatotiotzin (del náhuatl: Onpakatotiotsin ‘divinitat doble’‘onpa, doble; totiotsin, divinitat’).		'''Ometéotl''' (del [[náhuatl]]: Ometeotl ‘[[deu]] dual’‘ome, dos, doble; teotl, deu’) en la [[mitologia asteca]] és el deu de la creació. Està compost per dos deitats, '''Ometecuhtli''' (del náhuatl: Ometekwtli ‘dos senyor’‘ome 'dos'; tekwtli, senyor’) i '''Omecíhuatl''' (del náhuatl: Omesiwatl ‘dos senyora’‘ome, dos; siwatl, senyora’), el Senyor i la Senyora de la dualitat. En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de Ompacatotiotzin (del náhuatl: Onpakatotiotsin ‘divinitat doble’‘onpa, doble; totiotsin, divinitat’).

Lluísm en 11:58 24 feb 2023

2023-02-24T11:58:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:58 24 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Omecihuatl-Ometecuhtli borgia.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Ometéotl (Ometecuhtli i Omecíhuatl en el [[Còdex Borgia]]]]		[[File:Omecihuatl-Ometecuhtli borgia.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Ometéotl (Ometecuhtli i Omecíhuatl en el [[Còdex Borgia]]]]

	'''Ometéotl''' (del [[náhuatl]]: Ometeotl ‘[[deu]] dual’‘ome, dos, doble; teotl, deu’) en la [[mitologia asteca]] és el deu de la creació. Està compost per dos deitats, '''Ometecuhtli''' (del náhuatl: Ometekwtli ‘dos senyor’‘ome 'dos'; tekwtli, senyor’) i '''Omecíhuatl''' (del náhuatl: Omesiwatl ‘dos senyora’‘ome, dos; siwatl, senyora’), el Senyor i la Senyora de la dualitat. En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de Ompacatotiotzin (del náhuatl: Onpakatotiotsin ‘divinitat doble’‘onpa, doble; totiotsin, divinitat’).		'''Ometéotl''' (del [[náhuatl]]: Ometeotl ‘[[deu]] dual’‘ome, dos, doble; teotl, deu’) en la [[mitologia asteca]] és el deu de la creació. Està compost per dos deitats, '''Ometecuhtli''' (del náhuatl: Ometekwtli ‘dos senyor’‘ome 'dos'; tekwtli, senyor’) i '''Omecíhuatl''' (del náhuatl: Omesiwatl ‘dos senyora’‘ome, dos; siwatl, senyora’), el Senyor i la Senyora de la dualitat. En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de Ompacatotiotzin (del náhuatl: Onpakatotiotsin ‘divinitat doble’‘onpa, doble; totiotsin, divinitat’).
Llínea 20:		Llínea 20:
	* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial		* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial
	* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7		* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
	* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. ~~p. 50-51~~		* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público.
	* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1		* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
	* López Austin, Alfredo (1980) Cuerpo humano e Ideología. Las concepciones de los antiguos nahuas. México D.F.: UNAM, 2 vols		* López Austin, Alfredo (1980) Cuerpo humano e Ideología. Las concepciones de los antiguos nahuas. México D.F.: UNAM, 2 vols

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació de Ometéotl (Ometecuhtli i Omecíhuatl en el [[Còdex Borgia]] '''Ometéotl''' (del náhuat…»

2023-02-24T11:57:15Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Ometéotl (Ometecuhtli i Omecíhuatl en el [[Còdex Borgia]] '''Ometéotl''' (del náhuat…»

Pàgina nova

[[Omecihuatl-Ometecuhtli borgia.jpg|thumb|250px|Representació de Ometéotl (Ometecuhtli i Omecíhuatl en el [[Còdex Borgia]]]]

'''Ometéotl''' (del [[náhuatl]]: Ometeotl ‘[[deu]] dual’‘ome, dos, doble; teotl, deu’) en la [[mitologia asteca]] és el deu de la creació. Està compost per dos deitats, '''Ometecuhtli''' (del náhuatl: Ometekwtli ‘dos senyor’‘ome 'dos'; tekwtli, senyor’) i '''Omecíhuatl''' (del náhuatl: Omesiwatl ‘dos senyora’‘ome, dos; siwatl, senyora’), el Senyor i la Senyora de la dualitat. En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de Ompacatotiotzin (del náhuatl: Onpakatotiotsin ‘divinitat doble’‘onpa, doble; totiotsin, divinitat’).

== Representació ==
Ometecuhtli representa l'essència masculina de la creació i és espós de [[Omecíhuatl]] i yayo de 4 deus als quals se'ls assigna un lloc: Tezcatlipoca roig (Xipetótec), el [[tlahuiztlampa]] a l'est; Tezcatlipoca negre ([[Tezcatlipoca]]), el mictlampa al nort; Tezcatlipoca blanc ([[Quetzalcóatl]]), el cihuatlampa a l'oest; i Tezcatlipoca blau ([[Huitzilopochtli]]), el huitztlampa al sur. Est és un deu antic, que no tenia temples, i era casi desconegut pel poble, pero molt nomenat en els poemes de les classes altes. Degut a que se'l menciona d'una manera que sembla ignorar el restant de la cosmogonia mexica, León Portilla sugerix que tal volta els sabis mexicas estaven en un procés d'aglutinar als demés deus en esta deitat.

== Relació en la mitologia ==
La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.

== Referències ==
* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
* «Dioses Mesoamericanos » Lista De Las Deidades De Mesoamerica». Mitologia
* López Austin, Alfredo (2013). El conejo en la cara de la Luna. Calle del Trabajo 31, 14269 México, D. F.: Era. ISBN 978-607-445-228-0
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==
* Caso, Alfonso (1936) La religión de los aztecas, Enciclopedia Ilustrada Mexicana: México D.F., Imprenta Mundial
* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* López Austin, Alfredo (1980) Cuerpo humano e Ideología. Las concepciones de los antiguos nahuas. México D.F.: UNAM, 2 vols
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaçox externs ==
{{Commonscat|Figures in Codex Borgia}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]