Ometochtli - Historial de revisions

Lluísm en 16:11 25 jun 2025

2025-06-25T16:11:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:11 25 jun 2025
Llínea 6:		Llínea 6:
	* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955		* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7		* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
	* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51		* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51

Lluísm en 16:11 25 jun 2025

2025-06-25T16:11:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:11 25 jun 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la [[mitologia asteca]], Ometochtli (del [[nàhuatl]]: Ometochtli ‘dos conill’‘ome, dos; tochtli, conill’) és un esperit o [[deu]] menor dels chiquets inteligents, i és un dels quatrecents esperits o deus menors dels borrachos, els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]], el qual, venerat baix la forma d'un [[conill]], per una atra part, estava associat en la fertilitat vegetal i en el vent que toca els vegetals. En certes fonts es diu que este lidera als [[Centzon Totochtin]], quatrecents deus conills de l'ebrietat, als que se sacrificava els ebris intoxicats, pero atres fonts mencionen a [[Tepoztécatl]] com el líder d'este colectiu.		En la [[mitologia asteca]], Ometochtli (del [[nàhuatl]]: Ometochtli ‘dos conill’‘ome, dos; tochtli, conill’) és un esperit o [[deu]] menor dels chiquets inteligents, i és un dels quatrecents esperits o deus menors dels borrachos, els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]], el qual, venerat baix la forma d'un [[conill]], per una atra part, estava associat en la fertilitat vegetal i en el vent que toca els vegetals. En certes fonts es diu que este lidera als [[Centzon Totochtin]], quatrecents deus conills de l'ebrietat, als que se sacrificava els ebris intoxicats, pero atres fonts mencionen a [[Tepoztécatl]] com el líder d'este colectiu.

	En la zona arqueològica del Tepozteco, en el cim del cerro Tlahuiltepetl, es va trobar un adoratori dedicat a este deu, l'estàtua del qual va ser destruïda per Fra Domingo en l'any [[1538]].		En la zona arqueològica del Tepozteco, en el cim del cerro Tlahuiltepetl, es va trobar un adoratori dedicat a este deu, l'estàtua del qual va ser destruïda per Fra Domingo en l'any [[1538]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 19:21 13 nov 2024

2024-11-13T19:21:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:21 13 nov 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la [[mitologia asteca]], Ometochtli (del [[nàhuatl]]: Ometochtli ‘dos conill’‘ome, dos; tochtli, conill’) és un esperit o [[deu]] menor dels chiquets inteligents, i és un dels quatrecents esperits o deus menors dels borrachos, els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]], el qual, venerat baix la forma d'un [[conill]], per una atra part, estava associat en la fertilitat vegetal i en el vent que toca els vegetals. En certes fonts es diu que este lidera als [[Centzon Totochtin]], quatrecents deus conills de l'ebrietat, als que se sacrificava els ebris intoxicats, pero atres fonts mencionen a [[Tepoztécatl]] com el líder d'este colectiu.		En la [[mitologia asteca]], Ometochtli (del [[nàhuatl]]: Ometochtli ‘dos conill’‘ome, dos; tochtli, conill’) és un esperit o [[deu]] menor dels chiquets inteligents, i és un dels quatrecents esperits o deus menors dels borrachos, els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]], el qual, venerat baix la forma d'un [[conill]], per una atra part, estava associat en la fertilitat vegetal i en el vent que toca els vegetals. En certes fonts es diu que este lidera als [[Centzon Totochtin]], quatrecents deus conills de l'ebrietat, als que se sacrificava els ebris intoxicats, pero atres fonts mencionen a [[Tepoztécatl]] com el líder d'este colectiu.

	En la zona arqueològica del Tepozteco, en el cim del cerro Tlahuiltepetl, es va trobar un adoratori dedicat a este deu, l'estàtua del qual va ser destruïda per Fra Domingo en l'any [[1538]].		En la zona arqueològica del Tepozteco, en el cim del cerro Tlahuiltepetl, es va trobar un adoratori dedicat a este deu, l'estàtua del qual va ser destruïda per Fra Domingo en l'any [[1538]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 11:58 24 abr 2024

2024-04-24T11:58:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:58 24 abr 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la [[mitologia asteca]], Ometochtli (del [[nàhuatl]]: Ometochtli ‘dos conill’‘ome, dos; tochtli, conill’) és un esperit o [[deu]] menor dels chiquets inteligents, i és un dels quatrecents esperits o deus menors dels borrachos, els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]], el qual, venerat baix la forma d'un [[conill]], per una atra part, estava associat en la fertilitat vegetal i en el vent que toca els vegetals. En certes fonts es diu que este lidera als [[Centzon Totochtin]], quatrecents deus conills de l'ebrietat, als que se sacrificava els ebris intoxicats, pero atres fonts mencionen a [[Tepoztécatl]] com el líder d'este colectiu.		En la [[mitologia asteca]], Ometochtli (del [[nàhuatl]]: Ometochtli ‘dos conill’‘ome, dos; tochtli, conill’) és un esperit o [[deu]] menor dels chiquets inteligents, i és un dels quatrecents esperits o deus menors dels borrachos, els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]], el qual, venerat baix la forma d'un [[conill]], per una atra part, estava associat en la fertilitat vegetal i en el vent que toca els vegetals. En certes fonts es diu que este lidera als [[Centzon Totochtin]], quatrecents deus conills de l'ebrietat, als que se sacrificava els ebris intoxicats, pero atres fonts mencionen a [[Tepoztécatl]] com el líder d'este colectiu.

	En la zona arqueològica del Tepozteco, en el cim del cerro Tlahuiltepetl, es va trobar un adoratori dedicat a este deu, l'estàtua del qual va ser destruïda per Fra Domingo en l'any [[1538]].		En la zona arqueològica del Tepozteco, en el cim del cerro Tlahuiltepetl, es va trobar un adoratori dedicat a este deu, l'estàtua del qual va ser destruïda per Fra Domingo en l'any [[1538]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T11:59:07Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 27 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la [[mitologia asteca]], Ometochtli (del [[~~náhuatl~~]]: Ometochtli ‘dos conill’‘ome, dos; tochtli, conill’) és un esperit o [[deu]] menor dels chiquets inteligents, i és un dels quatrecents esperits o deus menors dels borrachos, els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]], el qual, venerat baix la forma d'un [[conill]], per una atra part, estava associat en la fertilitat vegetal i en el vent que toca els vegetals. En certes fonts es diu que este lidera als [[Centzon Totochtin]], quatrecents deus conills de l'ebrietat, als que se sacrificava els ebris intoxicats, pero atres fonts mencionen a [[Tepoztécatl]] com el líder d'este colectiu.		En la [[mitologia asteca]], Ometochtli (del [[nàhuatl]]: Ometochtli ‘dos conill’‘ome, dos; tochtli, conill’) és un esperit o [[deu]] menor dels chiquets inteligents, i és un dels quatrecents esperits o deus menors dels borrachos, els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]], el qual, venerat baix la forma d'un [[conill]], per una atra part, estava associat en la fertilitat vegetal i en el vent que toca els vegetals. En certes fonts es diu que este lidera als [[Centzon Totochtin]], quatrecents deus conills de l'ebrietat, als que se sacrificava els ebris intoxicats, pero atres fonts mencionen a [[Tepoztécatl]] com el líder d'este colectiu.

	En la zona arqueològica del Tepozteco, en el cim del cerro Tlahuiltepetl, es va trobar un adoratori dedicat a este deu, l'estàtua del qual va ser destruïda per Fra Domingo en l'any [[1538]].		En la zona arqueològica del Tepozteco, en el cim del cerro Tlahuiltepetl, es va trobar un adoratori dedicat a este deu, l'estàtua del qual va ser destruïda per Fra Domingo en l'any [[1538]].

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia asteca, Ometochtli (del náhuatl: Ometochtli ‘dos conill’‘ome, dos; tochtli, conill’) és un esperit o deu menor dels chique…»

2023-02-21T11:52:30Z

Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia asteca, Ometochtli (del náhuatl: Ometochtli ‘dos conill’‘ome, dos; tochtli, conill’) és un esperit o deu menor dels chique…»

Pàgina nova

En la [[mitologia asteca]], Ometochtli (del [[náhuatl]]: Ometochtli ‘dos conill’‘ome, dos; tochtli, conill’) és un esperit o [[deu]] menor dels chiquets inteligents, i és un dels quatrecents esperits o deus menors dels borrachos, els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]], el qual, venerat baix la forma d'un [[conill]], per una atra part, estava associat en la fertilitat vegetal i en el vent que toca els vegetals. En certes fonts es diu que este lidera als [[Centzon Totochtin]], quatrecents deus conills de l'ebrietat, als que se sacrificava els ebris intoxicats, pero atres fonts mencionen a [[Tepoztécatl]] com el líder d'este colectiu.

En la zona arqueològica del Tepozteco, en el cim del cerro Tlahuiltepetl, es va trobar un adoratori dedicat a este deu, l'estàtua del qual va ser destruïda per Fra Domingo en l'any [[1538]].

== Referències ==
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]